Fa uns anys hem vaig sentir profundament enamorat de mi mateix, si, de mi. Ho dic sense exclamacions ja que ho sento així de natural. En aquells temps hem veia totes les virtuts, era una persona a la que trobava interessant, intel·ligent, guapa, amb un futur prometedor, amb moltes coses en comú, a tots dos ens agradava el mateix tipus de menjar i teníem les mateixes aficions. A la cuina érem dos fletxes, quan sortíem de marxa teníem una complicitat immensa, sempre trobaven un bon camell amb una bona farlopa i sempre acabàvem sent els amos de la festa. El nostre desenfrenat tren de vida no tenia límits. Pel que fa al sexe mai abans havia tingut tan de sentit, amb les altres parelles que havia tingut havia estat molt bé però amb mi mateix era genial, la imaginació i les sorpreses que hem preparava eren genials, intrigants, absorbents. Quan als meus jocs introduïa una tercera persona sempre era genial. Cada matí al llevar-me hem veia al mirall i hem quedava bocabadat i orgullós d’estar amb una persona com jo la olor a espuma d’afaitar i la llum tènue de la matinada feia que la escena fos memorable.
Soc publicista i faig estudis de mercat ho aplico sempre a tot a la vida, els dissabtes a la tarda vaig a comprar a “L’ESCLAT”. Vaig allí per que és on compra la majoria de noies que estan al meu focus d’interès, es a dir, solteres amb un poder adquisitiu mig/alt. En canvi al LIDL tenen un altre tipus de client més familiar. Quan veig una noia sola comprant sempre miro des de la carnisseria si es para a la balda de les compreses i tampons. Mentalment li faig una fotografia que la classifica com a menstruant o no. A la nit quan trobi a les noies sabré exactament a quin nínxol de mercat he de fer més incidència i quines estaran especialment sensibles. Ja que per a proposar-me un trio amb mi mateix, ella haurà de ser una noia que no senti incomoditats i que l’enxampem i l’engresquem a l’acte, amb el rotllo de “lo tomas o lo dejas”.
Bé canviem de tema per que tampoc cal insistir molt en les manies que tinc, sinó al final es podrà pensar que soc un malalt. Només soc dèbil i amb monstruositats ocultes com la majoria de gent.
De fet, ara, amb el temps les coses han canviat, no som els que érem, la nostra vida ha anat agafant aquell ritme rutinós i feixuc que fa que la vida s’arrossegui per les hores i pels dies encara que no sempre, per sort.
Algun que altre fracas professional, l’esforç de deixar la farlopa i el tabac, alguna misèria que s’ha fet més pública del compte ha fet que ens coneguem millor l’un a l’altre. Hem madurat, mentre jo cada dia soc més místic jo, cada dia, soc més petit-burgès. Mentre jo, cada dia, m’aferro a la vida i la vull viure agraït a la natura per ser viu i per ser cada dia més incontaminat per substàncies nocives, jo cada dia, tinc ganes de viure una vida desenfrenada i plena de vici, com si no hagués madurat.
Poc a poc les nostres inquietuds van anar canviant, vam anar coneixent a gent diferent, a mi hem caia bé un cert tipus de persones i en canvi a mi unes altres de diferents. A mi m’agradaven unes lectures i a mi unes altres. Jo disfrutava de una vida tranquil·la i en canvi jo volia seguir amb el desenfré. Jo volia estudiar més i jo no, ja n’havia tingut prou.
En definitiva, cada dia hem sento més llunyà de mi, visc una vida amb mi que s’aguanta per la rutina, els meus interessos cada dia divergeixen més de mi mateix. Al final com els passa a moltes parelles, no tallarem per que sabem tots dos que jo no puc viure sense mi, però cada dia fem cadascú més la seva pròpia vida pel seu cantó i quan jo bado i medito o reflexiono hem deixo en pau i quan jo decideixo tornar-me boig per un dia hem deixo fer i hem perdono ràpidament, se que soc així i no hem canviaré fàcilment.
Tots dos compartim una mateixa esperança, volem envellir un amb l’altre, amb pros i contres, ens hem d’acceptar.
M'agrada S'està carregant...
LO CUENTISTE 