Pons's blog

Avui toca posar en un llistat les sèries que he vist durant el 2025, ordenades de la que més m’ha agradat a la que menys.

1. The Office (Temporades de la 2 fins a la 9 – Fi)
2. Andor (Temporades 1 i 2 – Fi)
3. El Pacificador (Temporades 1 i 2 – Fi)
4. El Pingüí (Minisèrie)
5. Dexter Ressurection (Temporada 1)
6. Modern Love (Temporada 1 i 2 – Fi)
7. El joc del calamar (Temporada 2 i 3 – Fi)
8. Adolescència (Minisèrie)
9. Arcane (Temporada 1 i 2 – Fi)
10. Matabot (Temporada 1)
11. El que fem en les ombres (Temporades 4, 5 i 6 – Fi)
12. Què passaria si…? (Temporades 2 i 3 – Fi)
13. Vikings Valhalla (Temporades 1, 2 i 3 – Fi)
14. White Lotus 3 (Minisèrie)
15. Curb your enthusiasm (Temporades 7 a 12)
16. El doctor Martin (Temporades 1 fins a la 10 – Fi)
17. Atlanta (2 temporades de 4 – Fi)
18. Gent normal (Minisèrie)

Calculat una mica per sobre serien uns 566 capítols, que vindrien a ser unes 314 hores. Poquet més d’un capítol al dia. El recull del 2024.

El doctor Martin és una sèrie anglesa sobre com canvia la vida en un petit poble costaner de Cornualla, com us podeu imaginar el protagonista és el doctor Martin, un nouvingut al poble que li costarà una mica adaptar-se al tarannà de la gent del poble. El doctor és un setciències amb poca paciència social, però com tothom també s’equivoca. El que més em preocupa de Port Wenn és la preocupant ràtio de persones malaltes que té, pel que es veu en les vistes aèries, el poble no tindrà més de 1.000 persones, però aquest home sempre té la consulta plena a vessar i sempre amb casos molt variats. Si existeix algun tipus de divinitat maligne sense dubte ha decidit castigar amb desgraciades malalties en aquest poble per algun estrany motiu.

La sèrie no és res de l’altre món, una comèdia amb tocs de drama per generar una lleugera tensió, però funciona raonablement bé, tant que no pensava que acabaria mirant les deu temporades que té la sèrie, però com que no sabria dir-vos realment què té de bo no us la puc recomanar. A vegades mires una sèrie simplement perquè sí, doncs és aquesta sèrie.

El doctor Martin el trobareu al 3cat, té 79 capítols de 45 minuts, repartits en 10 temporades, un 6,8 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 6/10

Atlanta és una comèdia amb una mica de drama sobre un raper, el seu amic, i el seu manager. El món de l’entreteniment és complex, i més complex és triomfar en el món de la música, i encara més complicat és fer-ho en el rap, on les normes socials marquen com ha de ser els “autèntics” rapers.

Guardonada amb alguns Emmys interessants com ara millor actor principal en comèdia o millor direcció. Però a mi no m’ha acabat de convèncer, The Wire em va fer interessar per la vida en els barris marginals de Baltimore, però la vida en els barris marginals d’Atlanta no té el mateix encant, o potser és que ja m’he cansat de les històries d’afroamericans. La sèrie té 4 temporades, amb 41 capítols en totals, he sigut benevolent i li he donat les dues primeres temporades mentre decidia si sí o si no, al final la decisió ha estat que no continuo. Té un humor una mica surrealista, sobretot per l’amic del raper, però també per altres personatges secundaris que només surten en un capítol.

Atlanta té un 7,7  al filmaffinity i un 8,6 a l’imdb.

Nota: 5/10

En el 2017  vaig començar a veure The Office, una de les comèdies més famoses de la història de la televisió, i sabeu què? No em va agradar. Vaig veure la curta primera temporada i no vaig connectar amb el seu humor. De fet, no solament vaig veure un The Office, sinó que vaig veure els dos The Office, la versió anglesa i l’americana, podeu trobar més informació en el CT2593.

Vuit anys més tard he seguit allà on vaig deixar la versió americana, i resulta que la segona temporada està millor que la primera, i la tercera temporada encara és millor, resulta que com més capítols de The Office veus més t’agrada i més estimes als personatges. Fins que arribes al final de la temporada set, llavors passa una desgràcia, però encara es pot continuar veient fins al final, tot i que les temporades vuit i nou són pitjors per raons evidents. Per tant, el meu consell és que us salteu la primera temporada. Rànquing dels meus personatges preferits.

1. Michael Scott: L’ànima de l’oficina, és l’incompetent que fa que la resta d’incompetents ho semblin menys, per sort és el màxim responsable. És un idiota, però un idiota entranyable sense malícia. Les coses no surten com ell vol, perquè totes les seves idees són absurdes, però, així i tot, surten millor de l’esperable, és un idiota afortunat. Té un autèntic talent natural per dir la frase més desafortunada en el pitjor moment.
2. Dwight Schrute: En una sitcom sempre hi ha personatges estereotipats que sempre apareixen, el cas d’en Dwight és just el contrari, és un personatge únic que fa que The Office sigui també únic. La seva rígida justícia moral sembla extreta de l’edat mitjana, però es fusiona amb la vida moderna i dona lloc al granger de remolatxes més excèntric de la història.
3. Jim Halpert: Tothom vol que Jim i Pam siguin feliços, i jo no en soc l’excepció, però si realment aquest personatge està en la tercera posició de la llista dels millors és per la seva rivalitat contra en Dwight, tot protagonista necessita un antagonista que estigui a la seva altura, no em feu dir qui és qui. Llàstima que en les últimes temporades la seva trama sigui un rotllo.
4. Creed Bratton: Dels personatges de l’oficina és segurament el que té menys línies de diàleg, però el seu paper de psicòpata és molt divertit, mai té una trama al seu voltant, però té petits gags brillants com per exemple quan va ple de sang i resulta que per casualitat és Halloween.
5. Toby Flenderson: Si el contrapunt de Dwight és Jim, el contrapès de Michael és el desgraciat d’en Toby, una persona que és tot el contrari, un personatge gris, trist, que mai surt del guió, aquesta misèria amb potes que és Toby és necessari perquè Michael descarregui la seva ràbia contra ell. No és el personatge de Toby en si mateix, és veure com els altres personatges senten una barreja de llàstima i rebuig contra ella.

Per youtube trobareu un munt de gags mítics que ja han passat a la història de la comèdia, però prefereixo posar-vos un vídeo del meu amic del Te lo resumo explicant per què és la millor comèdia.

Si esteu animats també podeu veure la caiguda

The Office USA té un 7.7 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.
Nota: 8/10

Dexter ha ressuscitat com si fos Diumenge de Pasqua. L’anterior minisèrie de Dexter, veure CT3535 va deixar una mica freds als espectadors pel canvi de rumb del protagonista. Aquesta vegada, amb Dexter Resurrection han volgut ser més fidels al Dexter original i ha funcionat bastant millor. Però aquesta vegada Dexter tampoc torna a Florida, per sort tampoc es queda en el poble fred del nord del país, sinó que se’n va a la ciutat de Nova York.

L’he trobat força inversemblant aquest Dexter. Primera, per què fuig del Batista, si el primer dia va parlar amb ell sense problema? Per què va a Nova York si després ni tan sols saluda al nano? Tot el tinglat del Tyrion també és increïble, com ho és que el primer Uber que coneix ja es fa amic seu de l’antisocial Dexter, i més casualitat és que conegui de primera mà l’única víctima que ha sobreviscut del passatger obscur.

Malgrat la poca versemblança, la temporada m’ha agradat, la part dolenta és que segueix sortint el seu fill que em cau fatal, la part bona és que apareixen bons actors com ara Uma Thurman i Peter Dinklage, i una actriu que m’agrada es diu Krysten Ritter. També han convidat dos actors de comèdia Eric Stonestreet i Neil Patrick Harris fent papers seriosos. Però el meu personatge preferit de la temporada és la detectiva interpretada per Kadia Saraf, ja que un protagonista sempre brilla si el seu antagonista està a l’altura. Com que ha tingut bona acollida, crec que faran alguna temporada més i jo content.

Dexter Ressurrection té un 7,7 al filmaffinity i un 9 a l’imdb.

Nota: 7/10

Quan vaig saber que el director (James Gunn) havia confirmat que no hi hauria tercera temporada del Pacificador em vaig posar a veure-la. La sèrie és protagonitzada pel gegant John Cena, un home que té els músculs el triple de grans que una persona normal, i que a més té músculs on la gent normal no en té. La sèrie arranca just al final de la peli Suicide Squad, la segona, la divertida, la de l’estrella de mar. El protagonista és el Pacificador un home masclista, feixista, violent i estúpid, però que no saps ben bé per què, però cau simpàtic, potser per això puja l’extrema dreta. El Pacificador és un antiheroi que treballarà a l’ombra pel govern dels EUA per solucionar els problemes de manera discreta, però les seves actuacions ho seran poc, com a exemple, la seva mascota és una àguila calba.

James Gunn és famós pel seu humor, que impregna tota la sèrie, com altres obres seves com Guardians de la Galàxia, per sort aquí no està obligat a treballar sota el PEGI16 de Disney, aquí la violència pot ser brutal i apareix sexe sense problema, i les bromes en conseqüència poden ser més bèsties; el màxim exponent d’això és el personatge del Vigilant, un personatge en aparença innocent, però que és un autèntic psicòpata assassí sense cap consciència, i aquest representa que és de l’equip dels “bons”. Com a curiositat, en la sèrie apareix l’actriu Jennifer Holland, que per casualitat és la dona del director, el qual és 21 anys més gran que ella. La primera temporada m’ha agradat més que la segona, però, així i tot, la sèrie manté el nivell.

Valoro la paz con todo mi corazón. No importa cuántos hombres, mujeres o niños tenga que matar para conseguirla

Us podria posar un trailer de la sèrie, però prefereixo posar-vos l’opening que és una manera fantàstica de veure els personatges totalment fora de context, i que mai em salto perquè és una meravella. L’opening de la segona sí que me l’he saltat alguns capítols.

El Pacificador té 16 capítols repartits en dues temporades i està acabada, tot i que queda englobada dins de l’univers cinematogràfic de DC. Té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota: 8/10