| dbo:abstract
|
- Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Hom considera que tenen el seu origen en la vil·la romana, si bé la historiografia valenciana més moderna descarta esta teoria. El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produït a la societat. Per aquesta raó, no és el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'època musulmana que el que es considerava que ho era en època feudal o als segles xviii o xx. Com a tipologia arquitectònica i com a unitat d'habitació, l'alqueria és un concepte boirós pel que fa a l'. Generalment es considera que una alqueria està formada tant per una casa aïllada dels nuclis de població, sovint de dimensions més grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases. En ambdós casos, es destaca la vinculació de l'habitatge a les terres de cultiu. Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la , Algunes alqueries incloïen torres, que conforme es deixe enrere l'edat mitjana, deixarien enrere el seu caràcter defensiu per a ser merament ornamental. Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i abandó rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers. Actualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hoteleria com a allotjaments o restauració, d'altres com a centres culturals o museus. (ca)
- Als Grundholde wurden im Mittelalter Bauern bezeichnet, die außerhalb des Fronhofes auf eigenen Bauernhöfen arbeiteten, aber Abgaben an den Grundherren leisten mussten. Sie waren wie die Hörigen zwar nicht gänzlich unfrei, aber doch durch ihre Stellung als Hintersassen eines Grundherrn durch ihre bäuerliche Dienst- und Zinspflicht in ihrer Freiheit beschränkt (siehe dazu auch Leibeigenschaft). Im Gegensatz zu den Hörigen durften sie aber auch Grundbesitz erwerben und darüber verfügen. Meist ging jedoch die Arbeit auf dem Fronhof vor und so waren es oft die Familienmitglieder, welche den eigenen Grund und Boden bestellen mussten. Anders als der Ackerbürger besaß der Grundhold kein Bürgerrecht und war viel stärker durch Frondienste belastet. Das Wort „Holde“ bedeutete Untertan, insbesondere eine Person, die wegen ihrer Grundstücke gewisse Verpflichtungen einem anderen gegenüber hat, wie z. B. Treue, Gehorsam, Dienstleistungen und Abgaben. Mit Holden, ab dem 15. Jahrhundert mit Grundholden, wurden Bauern bezeichnet, die ihren Grund und Boden – oft als Erblehen – gegen das Leisten von Abgaben in Geld- oder Naturalienform erhalten hatten. Diese Bauern waren vom Grundbesitzer abhängig und wurden teilweise zusammen mit ihrem Besitz von ihm verkauft. (de)
- An alquería (Spanish: [alkeˈɾi.a]; Valencian: alqueria [alkeˈɾi.a]; Portuguese: alcaria [aɫkɐˈɾi.ɐ]; from Arabic القرية al-qarīa, "village, hamlet") in Al-Andalus made reference to small rural communities that were located near cities (medinas). Since the 15th century it makes reference to a farmhouse, with an agricultural farm, found mainly in eastern and southeastern Spain, such as Granada and Valencia. Regarding the latter location Joan Fuster, in his book called El País Valenciano, makes extensive reference to the Valencian alquerías. Vestiges and documents referring to alquerias, known as alcarias in Portuguese, have been found in Portugal's southern region of Algarve. From Central Portugal to the Algarve passing through Alentejo region, a number of places in Portugal have the word Alcaria in its name. (en)
- Une alquería en castillan ou alqueria en catalan (de l'arabe القرية al-qarīa, «village» ou « hameau ») désignait sous al-Ándalus les petites communautés rurales qui se situaient à la lisière des villes (médina). Depuis le XVe siècle le terme fait référence à un lieu de travail, avec une exploitation agricole typique du levant et du sud est espagnol, notamment dans les provinces de Grenade et l'Horta de Valence. (fr)
- Una alquería (del árabe: القرية al-qarīa, «pueblo, caserío») designa a una casa de labor, con finca agrícola, típica del este y sureste español, principalmente entre las provincias de Granada y Valencia. En la Edad Media hacía referencia a las pequeñas comunidades rurales que se situaban en las inmediaciones de las ciudades (medinas) en al-Ándalus. Desde el siglo XV cambió su significado de localidad por el actual, de un tipo de finca. (es)
- Alcaria (do ár. al-gariya, «vila, povoado pequeno»; em castelhano alquería e em catalão alqueria), designava, no mundo muçulmano do Alandalus, as pequenas povoações rurais que se situavam nas imediações das grandes cidades (as medinas), apresentando-se, de alguma forma, com a continuada das antigas villae romanas. Uma alcaria podia ser um povoado único, fortificado ou não, ou podia agrupar algumas pequenas povoações, que possuíam, em conjunto, um perímetro fortificado onde podiam guardar o gado em caso de perigo. O primeiro tipo de alcaria única existe sobretudo no Alto Alentejo. O segundo tipo de alcarias, com pequenos povoados associados, existe mais predominantemente no Baixo Alentejo e Algarve. O termo alcaria está na base de diversos topónimos, como uma freguesia desse nome do Fundão, uma outra em Porto de Mós, ou ainda nos compósitos Alcaria Ruiva, em Mértola, ou Alcaria da Serra, na Vidigueira. Alcaria dos Javazes, situada no concelho de Mértola no Baixo Alentejo, próximo da Ribeira do Vascão, fronteira Administrativa entre Alentejo e Algarve, terá sido "refúgio" de IBN QASI, emir de Mértola no século XII. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Une alquería en castillan ou alqueria en catalan (de l'arabe القرية al-qarīa, «village» ou « hameau ») désignait sous al-Ándalus les petites communautés rurales qui se situaient à la lisière des villes (médina). Depuis le XVe siècle le terme fait référence à un lieu de travail, avec une exploitation agricole typique du levant et du sud est espagnol, notamment dans les provinces de Grenade et l'Horta de Valence. (fr)
- Una alquería (del árabe: القرية al-qarīa, «pueblo, caserío») designa a una casa de labor, con finca agrícola, típica del este y sureste español, principalmente entre las provincias de Granada y Valencia. En la Edad Media hacía referencia a las pequeñas comunidades rurales que se situaban en las inmediaciones de las ciudades (medinas) en al-Ándalus. Desde el siglo XV cambió su significado de localidad por el actual, de un tipo de finca. (es)
- Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Hom considera que tenen el seu origen en la vil·la romana, si bé la historiografia valenciana més moderna descarta esta teoria. Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i abandó rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers. (ca)
- An alquería (Spanish: [alkeˈɾi.a]; Valencian: alqueria [alkeˈɾi.a]; Portuguese: alcaria [aɫkɐˈɾi.ɐ]; from Arabic القرية al-qarīa, "village, hamlet") in Al-Andalus made reference to small rural communities that were located near cities (medinas). Since the 15th century it makes reference to a farmhouse, with an agricultural farm, found mainly in eastern and southeastern Spain, such as Granada and Valencia. Regarding the latter location Joan Fuster, in his book called El País Valenciano, makes extensive reference to the Valencian alquerías. Vestiges and documents referring to alquerias, known as alcarias in Portuguese, have been found in Portugal's southern region of Algarve. From Central Portugal to the Algarve passing through Alentejo region, a number of places in Portugal have the word Al (en)
- Als Grundholde wurden im Mittelalter Bauern bezeichnet, die außerhalb des Fronhofes auf eigenen Bauernhöfen arbeiteten, aber Abgaben an den Grundherren leisten mussten. Sie waren wie die Hörigen zwar nicht gänzlich unfrei, aber doch durch ihre Stellung als Hintersassen eines Grundherrn durch ihre bäuerliche Dienst- und Zinspflicht in ihrer Freiheit beschränkt (siehe dazu auch Leibeigenschaft). Im Gegensatz zu den Hörigen durften sie aber auch Grundbesitz erwerben und darüber verfügen. Meist ging jedoch die Arbeit auf dem Fronhof vor und so waren es oft die Familienmitglieder, welche den eigenen Grund und Boden bestellen mussten. Anders als der Ackerbürger besaß der Grundhold kein Bürgerrecht und war viel stärker durch Frondienste belastet. (de)
- Alcaria (do ár. al-gariya, «vila, povoado pequeno»; em castelhano alquería e em catalão alqueria), designava, no mundo muçulmano do Alandalus, as pequenas povoações rurais que se situavam nas imediações das grandes cidades (as medinas), apresentando-se, de alguma forma, com a continuada das antigas villae romanas. Uma alcaria podia ser um povoado único, fortificado ou não, ou podia agrupar algumas pequenas povoações, que possuíam, em conjunto, um perímetro fortificado onde podiam guardar o gado em caso de perigo. (pt)
|
