| dbo:abstract
|
- Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs. El nom d'ausonis els hi van donar els grecs a partir de l'heroi epònim Ausoni, i els romans els van anomenar aurunci, llavors un poble nombrós i important. De fet, els dos noms són formes diferents del mateix, amb el canvi tan comú en llatí de la s a la r: aurunci / aurunici / auruni / ausuni. Servi Maure Honorat afirma la identitat dels dos pobles. Dió Cassi diu també que el nom d'ausonis només s'aplicava al poble que vivia entre els campanis i els volscs. L'any 503 aC les ciutats llatines de Cora i Pomètia van ser auxiliades pels auruncs, llavors una tribu molt forta, en la seva revolta contra Roma. Uns anys més tard van agafar les armes contra els romans en suport dels volscs, i van arribar fins Arícia on van combatre contra el cònsol Publi Servili Prisc Estructe. Dionís d'Halicarnàs diu que en aquest moment eren un poble guerrer i ferotge que ocupava les millors planúries de Campània. Aquestes guerres i altres que no es coneixen els van debilitar i es van dividir en dos branques, després del segle iv aC, i llavors els noms d'ausonis i auruncis va ser aplicat a dues petites nacions, evidentment dues branques de l'antic poble unit: una que vivia a l'est, a les fronteres del Laci, a l'oest del riu Liris fins a les muntanyes dels volscs (els ausonis) i l'altra a la regió muntanyosa a la riba esquerra del Liris, (els auruncs), ja molt reduïdes en nombre i importància. Aurunca, la seva antiga capital es trobava a punt més alt d'aquestes muntanyes. A partir del 337 aC van ser atacats pels sidicins de Teanum i els habitants de Cales segons Titus Livi, que també eren de l'ètnia dels ausonis però políticament diferents, i van demanar ajut a Roma; davant els atacs sidicins, els auruncs van evacuar la seva capital, Aurunca i es van refugiar a la veïna Suessa, uns 8 km al sud, que van ajudar a fortificar. El sidicins van destruir Aurunca que ja no va ser mai més reconstruïda. Van establir la capital a Suessa, que el 313 aC va esdevenir colònia romana i el poble va perdre la seva identitat i va desaparèixer. (ca)
- Die Aurunker (griechisch Αὔρουγκοι; lateinisch Aurunci; auch Ausones) waren ein italisches Volk, das in vorrömischer Zeit in den Regionen südöstlich von Rom ansässig war. Die Aurunker gehörten zur oskischen Volks- und Sprachgruppe. Ihr Siedlungsgebiet lag zwischen den Flüssen Liris und Volturnus, im Grenzgebiet zwischen Latium und Kampanien. Ihre Hauptstadt war Suessa (das heutige Sessa Aurunca in der Provinz Caserta). In prähistorischer Zeit, d. h. bevor ihr Gebiet durch das Vordringen der Samniten und Sidiciner verkleinert wurde, scheint ihr Siedlungsgebiet größer gewesen zu sein und dehnte sich vom bis in die campanische Ebene aus. In der griechischen Form Αὔσονες (Ausones) wurde der Name auch für die Bewohner eines weiten Gebietes benutzt, das mehr als die tatsächlichen Siedlungsgebiete der Aurunker umfasste. Griechischen Legenden zufolge sollen die Ausones lange vor der griechischen Kolonisation Unteritaliens und Siziliens unter Führung ihres Königs Liparos die Liparischen Inseln eingenommen haben. In der Poesie wurde der Name Ausonia später für ganz Mittelitalien, zuweilen sogar als Metonymie für Italien als solches verwendet. Nach den Ausonen wird in der Archäologie seit den Veröffentlichungen Bernabò Breas eine spätbronzezeitliche/früheisenzeitliche Kultur, die auf den Liparischen Inseln von ca. Mitte des 13. bis ins 9. Jahrhundert v. Chr. nachweisbar ist und – im Gegensatz zur vorangehenden Milazzese-Kultur – starke Parallelen zu gleichzeitigen Kulturen des italienischen Festlands offenbart, als ausonisch bezeichnet, bzw. deren Perioden als Ausonikum I und II. Im Laufe des 4. Jahrhunderts v. Chr. gerieten die verbliebenen Siedlungsgebiete der Aurunker unter die Herrschaft der Römer, die in den Jahren 345, 340, 337 und 314 v. Chr. gegen sie Krieg führten. In der Folgezeit übernahmen die Aurunker rasch Kultur und Sprache der Römer. (de)
- The Aurunci were an Italic tribe that lived in southern Italy from around the 1st millennium BC. They were eventually defeated by Rome and subsumed into the Roman Republic during the second half of the 4th century BC. (en)
- Les Aurunces (Aurunci en latin) ou Aurunques sont un peuple italique d’origine indo-européenne, dont on situe généralement l’installation en Italie vers le début du Ier millénaire av. J.-C. Les études historiques et linguistiques situent les Aurunces parmi les peuples indo-européens, dans la lignée osco-ombrienne, séparée de la lignée latino-falisque. Les sources romaines les décrivent comme une population peu évoluée, principalement installée dans des villages aux sommets des collines, à caractère défensif. Leur territoire, au sud de celui des Volsques, s’étend principalement au sud de la région de Rocca Monfina, entre les rivières de la Liris et du Volturno, le long de la côte tyrrhénienne. La limite au nord-ouest se situe sur l'autre rive de la Liris, au niveau des monts Aurunci voire jusque dans la plaine de Fundi et, au sud-est, au niveau du , à la limite avec les Campaniens. Au nord-ouest, on retrouve les Volsques et les Sidicins. Les principales cités aurunces sont Suessa Aurunca, Calès, Sinuessa, , Minturnes, et peut-être Formiae et Fundi plus au nord. Ces dernières cités ainsi que d'autres plus au nord sont peut-être devenues volsques au cours du Ve ou début du IVe siècle av. J.-C. Les Aurunces apparaissent une première fois dans l'histoire romaine au tournant du VIe/Ve siècle av. J.-C., comme étant alors une grande puissance. Ensuite Rome enchaîne les victoires rapides dans la deuxième partie du IVe siècle av. J.-C., Suessa Aurunca et Calès se soumettant tour à tour en 344 et 334 av. J.-C. En 315 av. J.-C., pendant la deuxième guerre samnite et au lendemain d'une défaite romaine, les Romains soumettent définitivement les Aurunces qui se sont peut-être joints aux Samnites. (fr)
- Gli Aurunci erano una popolazione osca di origine indoeuropea, il cui arrivo in Italia risale a circa il 1000 a.C.Il territorio degli Aurunci si estendeva a sud di quello del Volsci, nella zona del vulcano Roccamonfina, tra il fiume Liri e il Volturno. (it)
- De Aurunci was een Italische stam die in zuidelijk Italië in het eerste millennium v.Chr. leefde. Ze waren van Indo-Europese oorsprong, hun taal behoorde tot de Oskische taalgroep. Het grondgebied Auruncan lag ten zuiden van de Volsken, op het gebied van Roccamonfina, tussen de rivieren de en de Volturno. Dit was het zuiden van Latium met de overgang naar Campanië. De belangrijkste stad was Sessa Aurunca. Romeinse bronnen beschrijven hen als een onontwikkeld volk dat graag op beschermde bergtoppen leefde.De Aurunci waren geallieerd met de Latijnse kolonie Pomezia. De Romeinen hebben hen tijdens de Tweede Samnitische Oorlog in 313 v.Chr. onderworpen. (nl)
- Auruncos (em latim: Aurunci) foram uma tribo da Campânia, na Itália. Ocupavam uma faixa da costa entre os rios Volturno e na atual província de Caserta, com capital em . Provavelmente falavam um dialeto do volsco. Foram exterminados pelos romanos em 314 a.C. após 50 anos de campanhas militares. (pt)
- Аврунки (лат. Aurunci) — италийский народ, обитавший на юге Италии на рубеже I тыс. до н. э. Язык аврунков относился к оскской подгруппе италийской группы. Территория аврунков простиралась к югу от земель вольсков, где находится современная область Роккамонфина между реками Лири и Вольтурно. Древнеримские источники описывают аврунков как отсталый народ, обитавший в защищённых укреплениями деревнях на вершинах холмов. Аврунки были союзниками латинской колонии Помезия, на которую напали римляне в 6 в. до н. э. Уже в 314 г. аврунки были покорены рутулами, а их область поделена между колонистами рутульских колоний. Покорить аврунков римлянам удалось лишь в результате Самнитских войн (313 г. до н. э.). С аврунками связаны названия и города Сесса-Аурунка. (ru)
- Авру́нки (лат. Aurunci) — стародавнє італьське плем'я, що проживало на правому березі річки у південно-східній частині Лацію. (uk)
- Aurunker var ett italiskt folk som talade ett oskiskt språk. De bodde i ett område som sträckte sig från volskernas område, vid vulkanen Roccamonfina och mellan floderna Liris och Volturno. Aurunkerna ska inte sammanblandas med ausonerna, som bodde i andra städer närmare kusten. Romerska källor beskriver dem som ett föga utvecklat folk som föredrog att leva i defensiva städer på bergstopparna. Aurunkerna var allierade med latinska kolonin Pomezia som därför attackerades brutalt av romarna på sexhundratalet f.Kr. Först efter det andra samnitiska kriget 313 f.Kr. besegrade romarna aurunkerna. Romarna förstörde då också de fem aurunkiska städerna Ausona, Sessa, Minturnae, Sinuessa och Vescia. Istället grundlade de kolonierna Suessa Aurunca och Minturnae som än idag är italienska städer. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- The Aurunci were an Italic tribe that lived in southern Italy from around the 1st millennium BC. They were eventually defeated by Rome and subsumed into the Roman Republic during the second half of the 4th century BC. (en)
- Gli Aurunci erano una popolazione osca di origine indoeuropea, il cui arrivo in Italia risale a circa il 1000 a.C.Il territorio degli Aurunci si estendeva a sud di quello del Volsci, nella zona del vulcano Roccamonfina, tra il fiume Liri e il Volturno. (it)
- Auruncos (em latim: Aurunci) foram uma tribo da Campânia, na Itália. Ocupavam uma faixa da costa entre os rios Volturno e na atual província de Caserta, com capital em . Provavelmente falavam um dialeto do volsco. Foram exterminados pelos romanos em 314 a.C. após 50 anos de campanhas militares. (pt)
- Авру́нки (лат. Aurunci) — стародавнє італьське плем'я, що проживало на правому березі річки у південно-східній частині Лацію. (uk)
- Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs. El nom d'ausonis els hi van donar els grecs a partir de l'heroi epònim Ausoni, i els romans els van anomenar aurunci, llavors un poble nombrós i important. De fet, els dos noms són formes diferents del mateix, amb el canvi tan comú en llatí de la s a la r: aurunci / aurunici / auruni / ausuni. Servi Maure Honorat afirma la identitat dels dos pobles. Dió Cassi diu també que el nom d'ausonis només s'aplicava al poble que vivia entre els campanis i els volscs. (ca)
- Die Aurunker (griechisch Αὔρουγκοι; lateinisch Aurunci; auch Ausones) waren ein italisches Volk, das in vorrömischer Zeit in den Regionen südöstlich von Rom ansässig war. Die Aurunker gehörten zur oskischen Volks- und Sprachgruppe. Ihr Siedlungsgebiet lag zwischen den Flüssen Liris und Volturnus, im Grenzgebiet zwischen Latium und Kampanien. Ihre Hauptstadt war Suessa (das heutige Sessa Aurunca in der Provinz Caserta). In prähistorischer Zeit, d. h. bevor ihr Gebiet durch das Vordringen der Samniten und Sidiciner verkleinert wurde, scheint ihr Siedlungsgebiet größer gewesen zu sein und dehnte sich vom bis in die campanische Ebene aus. (de)
- Les Aurunces (Aurunci en latin) ou Aurunques sont un peuple italique d’origine indo-européenne, dont on situe généralement l’installation en Italie vers le début du Ier millénaire av. J.-C. Les études historiques et linguistiques situent les Aurunces parmi les peuples indo-européens, dans la lignée osco-ombrienne, séparée de la lignée latino-falisque. Les sources romaines les décrivent comme une population peu évoluée, principalement installée dans des villages aux sommets des collines, à caractère défensif. (fr)
- De Aurunci was een Italische stam die in zuidelijk Italië in het eerste millennium v.Chr. leefde. Ze waren van Indo-Europese oorsprong, hun taal behoorde tot de Oskische taalgroep. Het grondgebied Auruncan lag ten zuiden van de Volsken, op het gebied van Roccamonfina, tussen de rivieren de en de Volturno. Dit was het zuiden van Latium met de overgang naar Campanië. De belangrijkste stad was Sessa Aurunca. (nl)
- Аврунки (лат. Aurunci) — италийский народ, обитавший на юге Италии на рубеже I тыс. до н. э. Язык аврунков относился к оскской подгруппе италийской группы. Территория аврунков простиралась к югу от земель вольсков, где находится современная область Роккамонфина между реками Лири и Вольтурно. С аврунками связаны названия и города Сесса-Аурунка. (ru)
- Aurunker var ett italiskt folk som talade ett oskiskt språk. De bodde i ett område som sträckte sig från volskernas område, vid vulkanen Roccamonfina och mellan floderna Liris och Volturno. Aurunkerna ska inte sammanblandas med ausonerna, som bodde i andra städer närmare kusten. Romerska källor beskriver dem som ett föga utvecklat folk som föredrog att leva i defensiva städer på bergstopparna. Aurunkerna var allierade med latinska kolonin Pomezia som därför attackerades brutalt av romarna på sexhundratalet f.Kr. (sv)
|
