| dbo:abstract
|
- Publi Siti (llatí: Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà. Era nadiu de Nucèria a la Campània. Era amic de Catilina i va anar a Hispània l'any 64 aC, des d'on va creuar a Mauretània el 63 aC i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país, es deia que Sul·la l'havia enviat allà per organitzar un aixecament contra la república, Ciceró es va veure obligat a defensar-lo quan va defensar Sul·la l'any 62 aC. En el seu discurs, Defensa de Publi Sul·la, Ciceró va esmentar la lleialtat del pare de Siti durant la guerra social. Tot i així Siti no va tornar a Roma. El van condemnar a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica. Allà va lluitar amb èxit a les guerres entre els reis del país, venent els seus serveis primer a un i després a l'altre, i les seves tropes van anar augmentant i perfeccionant les tàctiques en la batalla. Anys després, en esclatar la guerra civil l'any 49 aC, va decidir abraçar el partit de Juli Cèsar. Va acudir en ajut de Cèsar amb una força considerable, tant per terra com per mar, quan més ho necessitava, després que hagués desembarcat a Àfrica amb molt poques forces l'any 46 aC, preveient que Cèsar en sortiria vencedor i podria rebre pels seus serveis grans recompenses. Amb el suport de Boccus II rei de Mauritània va envair Numídia, on regnava Juba I, va ocupar Cirta la capital i va devastar el país del gètuls. Juba, que havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a Quint Cecili Metel Pius Escipió el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no haurien pogut fer front als dos exèrcits reunits. De les operacions de Juba contra Siti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general Saburra. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva batalla de Tapsos, mentre Siti tenia el mateix èxit contra Saburra, al que va derrotar i matar. Després va derrotar a Luci Afrani i Faust Sul·la que havien fugit d'Útica amb 1500 cavallers amb la intenció de creuar a Hispània. Siti, que anava amb un petit cos d'exèrcit, els va fer personers i els va enviar a Cèsar. Al mateix temps les naus de Siti, que estaven ancorades a Hippo Regius va capturar les naus amb les quals els caps pompeians volien fugir. En sortir d'Àfrica, Cèsar va agrair els serveis de Siti i del rei Boccus cedint-li al rei de Mauritània una part a l'oest de Numídia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Siti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Siti es va establir a la zona del regne de Numídia que li era assignada amb els seus veterans. A la mort de Cèsar l'any 44 aC, Arabió, el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispània amb Gneu Pompeu el jove va desembarcar al regne de Mauritània, va expulsar a Boccus de la part de Numídia que dominava i va entrar a la resta de Numídia on va matar a Siti en un estratagema l'any 43 aC. (ca)
- Publius Sittius († Frühjahr 44 v. Chr. in Nordafrika) war ein römischer Ritter und politischer Abenteurer in der späten Republik. Seine Familie stammte aus Nuceria Alfaterna in Kampanien. Der gleichnamige Vater des Publius Sittius blieb im Bundesgenossenkrieg den Römern treu. Sein Sohn war Anhänger Lucius Sergius Catilinas, für den er während der „Ersten Catilinarischen Verschwörung“ Truppen in Spanien angeworben haben soll, mit denen er laut Sallust im Jahr 64 in Nordafrika bereitstand. In beiden Ländern unterhielt er geschäftliche Beziehungen. Er war zugleich aber auch mit Catilinas Gegner Marcus Tullius Cicero befreundet, der Sittius in Schutz nahm, als er 62 v. Chr. seine Verteidigungsrede für Publius Cornelius Sulla hielt; Sulla hatte im Auftrag von Sittius dessen Besitz in Italien verkauft. Sittius hielt sich fortan als Anführer seiner Söldnerarmee in Nordafrika auf; es ist unklar, ob er verbannt war oder auf der Flucht vor Gläubigern. Er stand aber weiter in Verbindung mit Rom, wie ein an ihn gerichteter Brief Ciceros aus den 50er Jahren und eine Erwähnung in Briefen des Marcus Caelius Rufus im Jahr 51 zeigen. Als der römische Bürgerkrieg 46 v. Chr. nach Nordafrika übergriff, stand Sittius gemeinsam mit dem befreundeten König von Mauretanien auf der Seite Gaius Iulius Caesars. Er griff das Reich des mit den Pompeianern verbündeten Königs Iuba I. von Numidien an und konnte dadurch die gegnerischen Kräfte spalten, weil Iuba zur Verteidigung seines Herrschaftsgebiets Truppen verlegen musste. Später eroberte er ein für den Nachschub Iubas wichtiges Kastell. Nach der Schlacht bei Thapsus verhinderte Sittius durch einen Sieg über , einen Feldherrn Iubas, weiteren Widerstand der Pompeiusanhänger in Nordafrika und konnte mehrere ihrer Anführer gefangen nehmen, darunter Faustus Cornelius Sulla und Lucius Afranius. Er soll auch über eine eigene Flotte verfügt haben, deren Erscheinen vor Hippo Regius den Anführer der Pompejaner, Quintus Caecilius Metellus Pius Scipio, zum Selbstmord zwang. Caesar gab ihm die Herrschaft über das Gebiet um die Stadt Cirta (jetzt Constantine), wo eine römische Colonia eingerichtet wurde. Sittius siedelte dort seine Soldaten an, die sich nach ihm Sittiani nannten; bei Plinius dem Älteren erscheint Cirta als Colonia Cirta Sittianorum. Auch das Gentiliz Sittius war noch in der Kaiserzeit in Nordafrika weit verbreitet. Im Frühjahr 44 v. Chr. wurde Sittius vom Numider Arabion, dessen Familie vorher in Cirta geherrscht hatte, ermordet. (de)
- Publio Sitio fue un mercenario romano empleado por Julio César. Luchó por César en la guerra civil contra Pompeyo, y finalmente atrapó y mató a Fausto Cornelio Sila. Publio Sitio es mencionado en De bello Africo, la historia de la guerra civil en África, vista por un partidario de César (apítulos 25, 36, 48, 93, 95 y 96; el autor es desconocido). No queda claro en este texto cómo Sitio llegó a estar en África o por qué se había aliado con César y no con Metelo Escipión. En su primera acción registrada (capítulo 25) en la historia une fuerzas con el rey Boco II de Mauritania, atacando y forzando la rendición de Cirta, la ciudad más rica del reino del rey Juba I, un enemigo de César que había ya había comenzado a enviar su ejército para apoyar a Escipión. Este evento obligó al rey Juba a ajustar sus planes y devolver parte de su ejército para defender su territorio, disminuyendo así la dotación disponible de Escipión. Se registra que Sitio disfrutó de varios éxitos contra los enemigos de César (cap. 36), incluida más tarde la derrota de las fuerzas de Juba bajo Saburra y la exitosa emboscada de Fausto Cornelio Sila y Lucio Afranio cuando intentaron huir a España después de su derrota por César en Tapso (cap. 95). También se le atribuye el hundimiento de la flota de Escipión (cap. 96) en Hipo Regio, donde Escipión pereció tras haber huido también de César después de Tapso. En particular, ayuda a César a lo largo de la campaña al desviar la atención y toda la fuerza de las fuerzas del rey Juba (cap. 48), evitando que concentre su determinación por completo en la aniquilación de César. Si bien está claro que sus esfuerzos apoyaron a César, y que él estuvo al servicio de César, en ningún momento del texto se menciona que Sitio está comandado por César, aunque podría esperarse que existieran comunicaciones entre ellos o sus subordinados. Después del final de la campaña, César le otorga tierras en Cirta, en el oeste de Numidia, donde fundó con sus seguidores la Colonia Cirta Sittianorum cognomine y se estableció allí. (es)
- Publius Sittius († printemps de 44 av. J.-C. en Afrique du Nord) était un aventurier, financier et chef d'armée mercenaire romain qui obtint plusieurs victoires en Afrique du nord pour le parti de Jules César qui lui accorda une partie de la Numidie occidentale, constituant une marche occidentale de la nouvelle province de l'Africa Nova. Son destin peu commun le fait comparer à Sertorius. (fr)
- Publius Sittius (died 44 BC) was a Roman equites and mercenary commander. As a mercenary he was employed by king Bocchus II of East-Mauretania. Sittius fought for Bocchus against king Juba I of Numidia, capturing Juba's capital of Cirta and defeating the Numidian army under general Saburra (the victor of the Battle of the Bagradas). He also supported Julius Caesar in the civil war between Caesar and the Optimates, ultimately catching and killing Faustus Cornelius Sulla and Lucius Afranius and destroying Scipio's fleet off Hippo Regius. He was a personal friend of Marcus Tullius Cicero. Publius Sittius hailed from Nuceria in Campania. His father, also called Publius Sittius, supported Rome during the War of the Allies. During the Catilinarian Conspiracy Publius Sittius supported Catiline and raised troops to aid Catiline in Mauretania. After Catiline was defeated Sittius sold his Spanish and Italian holdings and remained in Mauretania with his men and became a mercenary. When the Great Civil War between Caesar and the Optimates started Publius Sittius was still in Mauretania. His mercenary company was in the employ of king Bocchus II of Eastern Mauretania. Publius Sittius is mentioned in De Bello Africo, the history of the civil war in Africa, seen by a supporter of Caesar (Chs. 25, 36, 48, 93, 95 & 96; the author is unknown). It is not clear from this text how Sittius came to be in Africa or why he had allied himself with Caesar and not Metellus Scipio. His first recorded action (Ch. 25) in the history joins forces with King Bogus of Mauritanea (or Bocchus II), attacking and forcing the surrender of Cirta, the richest town within the Kingdom of King Juba I, an enemy of Caesar who had already begun to send his army to support Scipio. This event forced King Juba to adjust his plans and return part of his army to defend his territory thereby diminishing Scipio's available manning. It is recorded that Sittius enjoyed several successes against the enemies of Caesar (Ch. 36), including later the defeat of Juba's forces under Saburra, and the successful ambush of Faustus Cornelius and Lucius Afranius as they attempted to flee to Spain following their defeat by Caesar at Thapsus (Ch. 95). He is also credited with the sinking of Scipio's fleet (Ch. 96) at Hippo Regius where Scipio perished having also taken flight from Caesar after Thapsus. He notably assists Caesar through the campaign by diverting the attention and full strength of King Juba's forces (Ch. 48), preventing him from focusing his resolve entirely on the annihilation of Caesar. While it is clear his efforts support Caesar, and he is in the service of Caesar, at no point in the text does it mention that Sittius is commanded by Caesar although it could be expected that communications existed between them or their subordinates. After the end of the campaign Caesar grants him lands at Cirta, within Western Numidia where he founded a colony with his followers the Colonia Cirta Sittianorum cognomine and settled there. He was killed by Arabio a son of the Numidian king Masinissa II in 44 BC. (en)
- Publius Sittius Nucerinum (Nuceria Alfaterna, ... – Nordafrica, 44 a.C.) è stato un militare e mercenario romano.Ottenne numerose vittorie in Africa del Nord nello schieramento di Giulio Cesare. Dopo la riorganizzazione territoriale di Cesare divenne governatore della Numidia occidentale. Publio Sittio Nocerino (in italiano scritto anche Publio Sizio), è stato un avventuriero, un finanziere, e capo di un esercito mercenario romano. La sua famiglia, appartenente alla gens Sittia era originaria di Nuceria Alfaterna. Suo padre aveva preso parte a favore dei romani durante la guerra Marsica. Sittio apparteneva all'élite locale della sua città. Stando alla testimonianza di Cicerone (che si vantava di essere un suo amico), era un valente uomo d'affari. Durante le guerre civili tra Cesare e Pompeo, nel 46 a.C.si trasferì in Africa. Qui riuscì, con l'appoggio dei Mauretani, a sconfiggere il re della Numidia occidentale, Massinissa II, impegnato al fianco del cugino Giuba. I Numidi e i pompeiani furono presi tra due fuochi e vennero sconfitti nella battaglia di Tapso. Il re Giuba si suicidò, così come Catone Uticense, capo del partito pompeiano.Cesare riorganizzò i territori africani: il regno della Numidia occidentale viene per metà annesso al regno di Mauretania e per metà assegnato a Sittio (mentre il regno di Numidia orientale divenne invece una nuova provincia: l'Africa Nova). Le ulteriori vicende belliche durante la lotta dei triumviri Marco Antonio, Ottaviano e Lepido contro i cesaricidi interessarono ancora la provincia. Il principe numida , figlio dell'ultimo re della Numidia occidentale eliminò Sittio e riconquistò il trono nella primavera del 44 a.C.. (it)
- Publius Sittius (? - 44 v.Chr.) was een Romeins ridder (eques) en militair. Sittius' familie stamde uit Nuceria in het Zuid-Italische Campania. Zijn vader, die dezelfde naam droeg, bleef Rome trouw in de Bondgenotenoorlog. Publius Sittius werd aanhanger van Lucius Sergius Catilina en nam deel aan diens samenzweringen. Bij de tweede Catilinarische samenzwering stond Sittius in Mauretania klaar met een leger. Deze tweede poging van Catalina tot een staatsgreep werd op het laatste moment verijdeld nadat de plannen waren uitgelekt. Ondanks zijn steun voor Catilina was hij ook bevriend met diens politieke tegenstander Marcus Tullius Cicero, die hem steunde in zijn redevoering voor Lucius Cornelius Sulla (Pro Sulla). Ook later onderhield Cicero contacten met Sittius. Toen tijdens de burgeroorlog tussen Pompeius en Caesar de strijd zich in 46 v.Chr. naar Africa verplaatste, bevond Sittius zich nog steeds in Mauretania. Samen met koning Bogudes van Mauretania verbond hij zich met Julius Caesar. Bogudes en Sittius vielen het Numidië van koning Juba I binnen, die de Pompeianen steunde. Ze belegerden de hoofdstad Cirta en namen de stad binnen enkele dagen in. Hierdoor was Juba genoodzaakt zijn leger terug te trekken uit de strijd, waardoor Caesar, nadat versterkingen waren gearriveerd, op kon trekken tegen Thapsus. Nadat Caesar de slag bij Thapsus overtuigend had gewonnen veroverde Sittius nog een Numidische versterking. Verder versloeg hij het leger van Juba's rechterhand Saburra, die hierbij sneuvelde, en vernietigde de laatste Numidische verzetshaarden. Hierdoor kon Juba nergens meer naartoe. Met de Pompeiaan Marcus Petreius vluchtte hij naar Zama, waar ze beiden zelfmoord pleegden. Op weg naar Caesar stootte Sittius op de ongeveer 1500 man sterke troepenmacht van de Pompeiaanse bevelhebbers Lucius Afranius en Faustus Cornelius Sulla, op weg naar Spanje. Sittius wist ook hen te verslaan, waarbij Afranius en Faustus Sulla gevangen werden genomen. Enkele dagen later kwamen de twee tijdens een opstand om het leven. Kort daarop wist hij bij Hippo Regius met zijn vloot de schepen van Metellus Scipio tegen te houden: Scipio pleegde daarop zelfmoord. Sittius kreeg van Caesar de stad Cirta en het omliggende gebied. In Plinius' encyclopedie De wereld (Naturalis Historia) uit de 1e eeuw wordt Cirta vermeld onder de naar Sittius vernoemde naam Colonia Cirta Sittianorum. Na de moord op Julius Caesar in 44 v.Chr. werd Sittius vermoord door Arabio, een zoon van de Numidische vorst . (nl)
- Públio Sítio (em latim: Publius Sittius), também conhecido como Públio Sítio Nocerino, foi um mercenário da República Romana aliado de Júlio César durante a Segunda Guerra Civil da República Romana. Ele é famoso por ter capturado e executado os generais pompeianos Fausto Cornélio Sula e Lúcio Afrânio. (pt)
- Пу́блий Си́ттий (лат. Publius Sittius; убит вскоре после 15 марта 44 года до н. э., провинция Нумидия, Римская республика) — древнеримский всадник, командир наёмников, участник гражданской войны 49—45 годов до н. э. (ru)
- Публій Сіттій (лат. Publius Sittius; I ст. до Р. Х. — † весна 44 р. до Р. Х. у Північній Африці) — римський вершник, політичний авантюрист та командир загону найманців у кінці існування Римської Республіки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Publius Sittius († printemps de 44 av. J.-C. en Afrique du Nord) était un aventurier, financier et chef d'armée mercenaire romain qui obtint plusieurs victoires en Afrique du nord pour le parti de Jules César qui lui accorda une partie de la Numidie occidentale, constituant une marche occidentale de la nouvelle province de l'Africa Nova. Son destin peu commun le fait comparer à Sertorius. (fr)
- Públio Sítio (em latim: Publius Sittius), também conhecido como Públio Sítio Nocerino, foi um mercenário da República Romana aliado de Júlio César durante a Segunda Guerra Civil da República Romana. Ele é famoso por ter capturado e executado os generais pompeianos Fausto Cornélio Sula e Lúcio Afrânio. (pt)
- Пу́блий Си́ттий (лат. Publius Sittius; убит вскоре после 15 марта 44 года до н. э., провинция Нумидия, Римская республика) — древнеримский всадник, командир наёмников, участник гражданской войны 49—45 годов до н. э. (ru)
- Публій Сіттій (лат. Publius Sittius; I ст. до Р. Х. — † весна 44 р. до Р. Х. у Північній Африці) — римський вершник, політичний авантюрист та командир загону найманців у кінці існування Римської Республіки. (uk)
- Publi Siti (llatí: Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà. Era nadiu de Nucèria a la Campània. Era amic de Catilina i va anar a Hispània l'any 64 aC, des d'on va creuar a Mauretània el 63 aC i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país, es deia que Sul·la l'havia enviat allà per organitzar un aixecament contra la república, Ciceró es va veure obligat a defensar-lo quan va defensar Sul·la l'any 62 aC. En el seu discurs, Defensa de Publi Sul·la, Ciceró va esmentar la lleialtat del pare de Siti durant la guerra social. Tot i així Siti no va tornar a Roma. El van condemnar a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica. Allà va lluitar amb èxit a les guerres entre els reis del (ca)
- Publius Sittius († Frühjahr 44 v. Chr. in Nordafrika) war ein römischer Ritter und politischer Abenteurer in der späten Republik. Seine Familie stammte aus Nuceria Alfaterna in Kampanien. Der gleichnamige Vater des Publius Sittius blieb im Bundesgenossenkrieg den Römern treu. Sein Sohn war Anhänger Lucius Sergius Catilinas, für den er während der „Ersten Catilinarischen Verschwörung“ Truppen in Spanien angeworben haben soll, mit denen er laut Sallust im Jahr 64 in Nordafrika bereitstand. In beiden Ländern unterhielt er geschäftliche Beziehungen. Er war zugleich aber auch mit Catilinas Gegner Marcus Tullius Cicero befreundet, der Sittius in Schutz nahm, als er 62 v. Chr. seine Verteidigungsrede für Publius Cornelius Sulla hielt; Sulla hatte im Auftrag von Sittius dessen Besitz in Italien ve (de)
- Publio Sitio fue un mercenario romano empleado por Julio César. Luchó por César en la guerra civil contra Pompeyo, y finalmente atrapó y mató a Fausto Cornelio Sila. Publio Sitio es mencionado en De bello Africo, la historia de la guerra civil en África, vista por un partidario de César (apítulos 25, 36, 48, 93, 95 y 96; el autor es desconocido). No queda claro en este texto cómo Sitio llegó a estar en África o por qué se había aliado con César y no con Metelo Escipión. En su primera acción registrada (capítulo 25) en la historia une fuerzas con el rey Boco II de Mauritania, atacando y forzando la rendición de Cirta, la ciudad más rica del reino del rey Juba I, un enemigo de César que había ya había comenzado a enviar su ejército para apoyar a Escipión. Este evento obligó al rey Juba a a (es)
- Publius Sittius (died 44 BC) was a Roman equites and mercenary commander. As a mercenary he was employed by king Bocchus II of East-Mauretania. Sittius fought for Bocchus against king Juba I of Numidia, capturing Juba's capital of Cirta and defeating the Numidian army under general Saburra (the victor of the Battle of the Bagradas). He also supported Julius Caesar in the civil war between Caesar and the Optimates, ultimately catching and killing Faustus Cornelius Sulla and Lucius Afranius and destroying Scipio's fleet off Hippo Regius. He was a personal friend of Marcus Tullius Cicero. (en)
- Publius Sittius Nucerinum (Nuceria Alfaterna, ... – Nordafrica, 44 a.C.) è stato un militare e mercenario romano.Ottenne numerose vittorie in Africa del Nord nello schieramento di Giulio Cesare. Dopo la riorganizzazione territoriale di Cesare divenne governatore della Numidia occidentale. Le ulteriori vicende belliche durante la lotta dei triumviri Marco Antonio, Ottaviano e Lepido contro i cesaricidi interessarono ancora la provincia. Il principe numida , figlio dell'ultimo re della Numidia occidentale eliminò Sittio e riconquistò il trono nella primavera del 44 a.C.. (it)
- Publius Sittius (? - 44 v.Chr.) was een Romeins ridder (eques) en militair. Sittius' familie stamde uit Nuceria in het Zuid-Italische Campania. Zijn vader, die dezelfde naam droeg, bleef Rome trouw in de Bondgenotenoorlog. Sittius kreeg van Caesar de stad Cirta en het omliggende gebied. In Plinius' encyclopedie De wereld (Naturalis Historia) uit de 1e eeuw wordt Cirta vermeld onder de naar Sittius vernoemde naam Colonia Cirta Sittianorum. Na de moord op Julius Caesar in 44 v.Chr. werd Sittius vermoord door Arabio, een zoon van de Numidische vorst . (nl)
|
