No amb el nostre silenci

La posició de FEM envers el genocidi a Palestina

Mentre ens esforcem per caminar d’una manera més conscient, el món avança. I, en molts sentits, no avança cap on voldríem. Cada dia, les notícies que ens arriben de Palestina ens revolten, entristeixen i, el pitjor de tot, ens donen una sensació de mans lligades horrible que no sabem com superar.

Més que posar l’accent en la víctima, amb aquest post volem assenyalar el seu botxí, l’Estat d’Israel. Un estat genocida que, a més, compta amb el suport d’una gran part de la seva població, alienada per un relat maquiavèl·lic.

No sabem com superar aquesta impotència. Ens fa por anar-nos immunitzant a l’horror. Ens costa trobar un equilibri: centrar-nos en l’impacte immediat de les nostres accions sense caure en la complicitat amb el patiment dels més vulnerables arreu del món.

Volíem que aquest post afegís alguna esperança, una via per passar a l’acció amb possibles mesures de boicot econòmic, però no ens n’hem sortit. Així doncs, aquesta publicació quedarà així, amb aquesta impotència i desorientació trista i aclaparadora.

Quedarà, simplement, com a expressió pública de la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest genocidi i com a declaració contundent: a FEM no hi té cabuda l’abús de posicions privilegiades de cap mena ni la justificació —directa o indirecta— de la barbàrie, el racisme, el classisme o de l’abús de poder.

Us recomanem una cançó que ens dona perspectiva i esperança. Llegiu-ne la lletra. As forças da natureza - Clara Nunes (Versió de Sambabook, Teresa Cristina).