RP
Uploaded byRamon Pujola
PPTX, PDF2,293 views

03b hfa's

Per passar a classe

Embed presentation

Downloaded 50 times
1 / 111
2 / 111
3 / 111
Most read
4 / 111
5 / 111
6 / 111
Most read
7 / 111
8 / 111
9 / 111
10 / 111
11 / 111
12 / 111
13 / 111
14 / 111
15 / 111
16 / 111
17 / 111
18 / 111
19 / 111
20 / 111
21 / 111
22 / 111
23 / 111
24 / 111
25 / 111
26 / 111
Most read
27 / 111
28 / 111
29 / 111
30 / 111
31 / 111
32 / 111
33 / 111
34 / 111
35 / 111
36 / 111
37 / 111
38 / 111
39 / 111
40 / 111
41 / 111
42 / 111
43 / 111
44 / 111
45 / 111
46 / 111
47 / 111
48 / 111
49 / 111
50 / 111
51 / 111
52 / 111
53 / 111
54 / 111
55 / 111
56 / 111
57 / 111
58 / 111
59 / 111
60 / 111
61 / 111
62 / 111
63 / 111
64 / 111
65 / 111
66 / 111
67 / 111
68 / 111
69 / 111
70 / 111
71 / 111
72 / 111
73 / 111
74 / 111
75 / 111
76 / 111
77 / 111
78 / 111
79 / 111
80 / 111
81 / 111
82 / 111
83 / 111
84 / 111
85 / 111
86 / 111
87 / 111
88 / 111
89 / 111
90 / 111
91 / 111
92 / 111
93 / 111
94 / 111
95 / 111
96 / 111
97 / 111
98 / 111
99 / 111
100 / 111
101 / 111
102 / 111
103 / 111
104 / 111
105 / 111
106 / 111
107 / 111
108 / 111
109 / 111
110 / 111
111 / 111
Grècia L’antiguitat clàssica arquitectura
Tres etapes Període hel·lenístic (del 323 aC fins al 31 aC) Orientalització i atomització dels centres artístics. Període clàssic (del 475 aC fins al 323 aC) Moment de màxima esplendor. Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC) Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.
Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC) • Inici: primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC. • Aparició de les grans «polis» (Atenes a l’Àtica i Esparta al Peloponès). • Colonització: la cultura grega s'estén pel Mediterrani. • Pren molts elements culturals provinents d’altres pobles (egipcis, mesopotamis, assiris). • Època de comerç, navegació, alfabet, moneda i les primeres lleis escrites. • Inici de les Guerres Mèdiques i caiguda de la ciutat de Milet. • Poemes èpics: Homer amb la Il·líada i l’Odissea. • En Filosofia pas del mite al logos o pensament racional. • Filòsof: Tales de Milet. (primer en predir un eclipsi de Sol i de dibuixar el mapa de la Terra). • Final de les Guerres Mèdiques.
Període clàssic (del 475 aC fins al 323 aC) • Inici: Finals Guerres Mèdiques. Guerres mèdiques i derrota dels perses en les batalles de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC). • Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues implantant la Democràcia. • Guerra del Peloponès (431-404 a C) i hegemonia d’Esparta (404-371 aC). • Regnat d’Alexandre el Gran i conquesta de l’Imperi persa. • Època dels grans artistes: (segle V aC = Miró, Policlet i Fídies), ( Segle IV aC = Praxíteles, Escopes i Lísip). • Moment dels historiadors: Herodot (dedica vida a explicar Guerres Mèdiques). • Moment dels grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). • Filòsof: Sòcrates, Plató i Aristòtil. • Hipòcrates fundà l’escola de la medicina científica. • Final: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i conqueridor dels perses.
Període hel·lenístic (del 323 aC fins al 31 aC) • Inici: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i fragmentació de l’imperi • La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient • Van prosperar noves ciutats: Alexandria – Egipte. Pèrgam– Àsia Menor Il·la de Rodes • Influències mútues entre les cultures orientals i grega. • S’acaba la sobrietat clàssica. • Final: Amb el començament de la dominació romana
Algunes característiques generals
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ANTROPOCENTRISME Com diu Protàgores, «l’home com a eix central de la cultura grega». L'ésser humà és el centre i la principal font d’inspiració. És per això que el temple grec no és colossal ni monumental; està fet a la mida de l’home. Desapareix el colossalisme i monumentalitats de l’art mesopotàmic i egipci.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ANTROPOMORFISME En escultura es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de perfecció que combina bellesa física i equilibri espiritual.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS RECERCA de la BELLESA La bellesa és un altre tret essencial en l’art grec, ja que consideraven que tot allò que no era bell era pecaminós. Calia aconseguir que tota obra d’art assolís la bellesa màxima, i la bellesa màxima és la suma d’ordre, de proporció, d’equilibri, de simetria; en definitiva, de raó matemàtica. En el Temple, els ordres (dòric, jònic i corinti), posen de manifest aquesta concepció raonada de la bellesa grega. Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest l’harmonia i proporcionalitat en relació a l’ésser humà. Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lísip
CARACTERÍSTIQUES GENERALS NATURALISME En l’escultura es buscava la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara que normalment de FORMA IDEALITZADA.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS EQUILIBRI AMB LA NATURALESA L’equilibri de l’espai arquitectònic amb la naturalesa. Els grecs, més que arquitectes, són considerats escultors d’espais. Les seves construccions es trobaven integrades en l’entorn i l’espai exterior tenia, per a ells, una gran importància a causa d’una clara voluntat de contemplació, d’aconseguir plaer estètic.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTISTA AMB CONSIDERACIÓ SOCIAL Consideració social de l’artista: arquitectes i escultors passen de ser uns simples artesans a tenir una consideració social “Artista”.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS PLAER ESTÈTIC Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per ser contemplat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS POLICROMIA Les obres arquitectòniques escultòriques estaven originalment policromades. Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRAN INFLUÈNCIA EN LA CIVILITZACI´Ó OCCIDENTAL L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en el RENAIXEMENT, BARROC i NEOCLÀSSIC.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS MARBRE COM A PRINCIPAL MATERIAL CONSTRUCTIU El material que utilitzaven sempre per a les seves obres era el marbre. Consideraven que potenciava la bellesa: després del segle V aC. era el material noble per excel·lència. El marbre Pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. El marbre del Partenó provenia del Pentèlic, zona muntanyosa del nord-est d’Atenes.
Característiques arquitectòniques
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Sistema constructiu ARQUITRAVAT
Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Principals elements constructius: les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element de suport i estètic.
Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Altres tipus de suport : Les CARIÀTIDES
Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Ordres arquitectònics
ORDRES ARQUITECÒNICS La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
El trobem des del segle VII aC. És l’estil més SOBRI. Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac), sense decoració. Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreïx. Coberta a dues aigües que es converteixen en dos frontons decorats amb escultures. ORDRE DÒRIC
entaulament columna estereòbat capitell Fust amb estries d’arest a viva acroteri cornisa estilobat equí àbac arquitrau vCoberta a dues aigües fris tríglif mètopa timpà vfrontó ORDRE DÒRIC
fust amb estries d’aresta viva capitell arquitrau fris tríglif cornisa Ordre dòricmètopes estereobat tríglif mètopes fust amb estries d’aresta viva
Temple d’Hefest . Atenes.
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
Temple d’Apol·lo (540 aC) Corint.
Partenó (447-432 aC) Atenes.
Mètopes del Partenó (447-432 aC) Atenes.
Temple de Posidó, Cap Súnion (449-445 aC) Atenes.
S’inicia en el segle VI a.C. Més esvelt i ric en ornamentació. Columna: base formada per dos toros i una escòcia, fust acanalat i sense èntasi, i capitell decorat amb dues volutes en espiral. Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa. ORDRE JÒNIC
volutes Fust amb estries d’aresta roma base tor / toros escòcia ORDRE JÒNIC
Temple d’Atenea Niké (449-421 aC) Atenes.
Erectèon (421 aC) Atenes.
fulles d’acant floró ORDRE CORINTI
El trobem des del segle IV a.C. És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant. fulles d’acant floró ORDRE CORINTI
Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (al segle II)
Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (al segle II)
ARQUITECTURA RELIGIOSA EL TEMPLE
Zeus Júpiter déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem Hera Juno deessa del matrimoni Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols Demèter Ceres deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes Hèstia* Vesta deessa de la llar familiar i pàtria Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa Ares Mart déu de la guerra Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers Atena Minerva deessa de la guerra, de la saviesa, de la intel·ligència i dels artesans. Àrtemis Diana deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol Hermes Mercuri missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns Dionís* Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. Mont Olimp Panteó grecoromanes
pronaos opistòdom nao o cel·la Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. perípter teulada a dos vessants hexàstil tetràstil octàstil dístil amfipròstil arquitravat estereòbat TEMPLE La casa de la divinitat planta rectangular
Tholos d’Atena Pronaia. Delfos. Segle IV aC Tholos = Temple circular
El Partenó Acròpolis d’Atenes Iktin, Cal·lícrates i Fídies 447–434 aC. (Primer classicisme)
Pèricles (495 aC - 429 aC) L’Acròpolis d’Atenes Atena Atenea Niké Propíleus Erectèon amb la Tribuna de les Cariàtides Partenó Acròpolis d’Atenes
pronao hekatòmpedos Atenea Pàrtenos. Còpia romana d’una Atenea de Fídies Perípter octàstil opistòdom nao A Nashville, Tenesse (EUA), hi ha una reconstrucció completa i detallada del Partenó.
Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional. L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples. L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici. Intercolumnis diferents: la distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinades cap al centre i cap a l'interior. El fust té l’èntasi per aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i fa la impressió de major esveltesa a les columnes.
Lord Elgin, ambaixador anglès a l’Imperi turc, va dur a terme el despullament sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les escultures del Panteó i les envià a Gran Bretanya. Actualment formen part de la col·lecció del British Museum. Marbres del Partenó.Fídies Marbres d’Elgin. British Meseum
FRONTÓ ORIENTAL Naixement d’Atenea de Fídies FRONTÓ OCCIDENTAL Lluita d’Atenea amb Posidó de Fídies
fris tríglif cornisa mètopes Centauromàquia
160 m. de fris continuat Processó (cada quatre anys) que es feia per donar gràcies a la deessa Atenes Fris interior del Partenó Baix relleu amb una gran varietat de cossos en repòs i moviment. Cànon, mesura, equilibri... tot està sàviament calculat. L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin el “pèplum”.
Escana del pèplum Mestres de cerimònia i donzelles
En total hi ha 360 personatges (143 genets, 220 animals i 10 carros) El 70 % del fris està dedicat a la cavalcada. carros carros genets portadors d’àmfores magistrats magistrats músics músics portadors d’ofrenes portadors d’ofrenes mestres de cerimònia i donzelles ciutadans déus déus pèplum animals conduïts al sacrifici animals conduïts al sacrifici
Marbres del Partenó. Fídies Museu de l’Acròpolis. Atenes
Atenea Niké / Victòria Àpetra Acròpolis d’Atenes Cal·lícrates 449–421 aC. (Primer classicisme)
Tetràstil amfipròstil d’ordre jònic. Ordre jònic arquitrau Fris amb relleus continuats amb representacions de lluites entre grecs i perses volutes fust (estries d’aresta roma) capitell base motllurada Victoria descordant-se les sandàlies
Erecteòn Acròpolis d’Atenes Filocles (possiblement) 421–406 aC. (Primer classicisme) És la representació jònica de la casa d’Erectèon segons Homer. Erectèon fou un antic heroi fundador d’Atenes. Fou dedicat als déus Atena, Posidó, Hefest i als herois Erecteu i Cècrops
En l’Erectèon res no és racional ni simètric A llevant cos rectangular amb façana jònica hexàstil La façana occidental amb una pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a l’exterior, que es converteixen en pilars a l’interior. Olivera Petit i lleuger pòrtic sud amb les Cariàtides El pòrtic nord, amb columnes jòniques
Cariàtide diu la faula que les Cariàtides representen donzelles de Cària, Àsia Menor, que en ser fetes presoneres, foren condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.
Temple de Posidó Cap Súnion 449–445. (Primer classicisme)
Altar de Zeus Pèrgam (actualment Bergama, Turquia) Pergamonmuseum, Berlín 180 aC. (període hel·lenístic)
Maqueta i planta de l’Acròpolis de Pergam. L’altar de Zeus era una de les més impressionants estructures de l’Acròpolis de Pèrgam. Ubicació de l’altar. Pèrgam és avui la ciutat de Bergama, a Turquia. Pergamonmuseum de Berlín Pergam
Edifici monumental de caràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates/celtes)
planta de forma quasi quadrada (38,6 x 36 m.)columnata jònica Altar (ales) cossos laterals que enquadren ampla i elevada esglaonada Monumental (proporcions gegantines) alt relleu (gigantomàquia) columnata jònica pati podi (7 m. d’alt)
Alt relleu amb el tema de la Gigantomàquia figures que es retorcen dramàticament més de 100 m. de longitud molt volum escultòric 2,5 m. alçada lluita entre déus i gegants molt moviment i gran tensió musculatures en tensió expressions turmentades "pathos" fort efecte de clarobscur
Alt relleu del pòdium: 2’30 x 120 metres.
Un musculat Zeus lluita amb força contra tres gegants.
Nike corona Atenea mentre que ella agafa pels cabells un dels gegants. Gea, la mare dels gegants, li demana clemència.
ARQUITECTURA CIVIL EL TEATRE
Teatre d’Epidaure Santuari d’Epidaure Policlet el Jove 330 aC. (final període clàssic / període hel·lenístic)
La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV aC. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts. Santuari d’Asclepi Asclepi, déu de la medicina El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. aforament de 14.000 espectadors.
orchestra Càvea (30 grades) pàrodoi dotze escales radials vint-i-quatre escales radials diathoma icosàedre 2/3 Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra 20,30 m de diàmetre Càvea (20 grades)
koilon o càvea segon nivell passadís o diathoma orchestra proskénion skene Pàrodoi trenta grades primer nivell auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic. skene proskénion pàrodoi ultrasemicircular càvea orquestra
Antígona, Èdip Rei, Electra, Èdip a Colonos… Sòfocles (497-406 a. C.) La Orestiada Esquil (525-456 a. C.) Tragèdia i Comèdia Medea, Adromaca, La dona Troiana… Eurípides (485-406 a. C.) Aristòfanes (448-380 a. C.) Meneandre
Teatre romà Gràcies als nous materials constructius* es construeix un sistema esglaonat de galeries amb voltes * Maó i morter “opus ceamenticum”
Fou construït en el segle IV aC. i va ser remodelat posteriorment entre els anys 342 i 326 aC. Tenia un aforament de 17. 000 espectadors. El teatre tenia per als grecs una funció educativa. Veien en la tragèdia una manera de purificar-se dels seus defectes humans. A Atenes, en un primer moment, el teatre era gratuït; després es va fer pagar una entrada simbòlica per sufragar les despeses i l’estat destinava uns diners del pressupost a pagar l’entrada als ciutadans sense recursos. Tothom podia assistir al teatre, tret dels esclaus; tanmateix, la presència de les dones no era gaire ben vista, sobretot en les representacions de comèdies, a causa de la seva temàtica més descarada i el seu llenguatge al·lusiu i obscè. Teatre de Dionís Atenes )
Teatre de Dionís al peu de l’Acròpolis
Teatre de Delfos.
ARQUITECTURA CIVIL altres edificacions
Àgora Espai obert, lloc de reunió, centre polític, cívic, social i comercial d’una ciutat grega. Estava envoltada dels edificis públics.
Estoa Pòrtic de planta rectangular amb sostre a dues aigües sostingut per columnes. Envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços. Estoa d’Àtal II Fou construïda per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.
Palestra Palestra d'Olímpia La paraula palestra (palaistra) prové de palh (pale) lluita'. Consisteix en una arena quadrada envoltada d'un pòrtic que desemboca a un seguit de sales de descans, d'entrenament, banys i vestidors. Les sales de conferències fan veure que també s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.
Estadi Estadi d'Olímpia. Espai destinat a les competicions atlètiques. Era d’estructura rectangular amb grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny

More Related Content

PPTX
03c hfa's
byRamon Pujola
 
PDF
1. EL PARTENÓ
byAssumpció Granero
 
PPTX
03e hfa's
byRamon Pujola
 
PPT
03f hfa's
byRamon Pujola
 
PPTX
02. art clàssic grècia arquitectura
byJulia Valera
 
PPTX
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
byJulia Valera
 
PPTX
Mapa conceptual art
byJulia Valera
 
PPTX
012 arts plàstiques l'escultura
byJulia Valera
 
03c hfa's
byRamon Pujola
 
1. EL PARTENÓ
byAssumpció Granero
 
03e hfa's
byRamon Pujola
 
03f hfa's
byRamon Pujola
 
02. art clàssic grècia arquitectura
byJulia Valera
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
byJulia Valera
 
Mapa conceptual art
byJulia Valera
 
012 arts plàstiques l'escultura
byJulia Valera
 

What's hot

PDF
Nike àptera
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
Altar de Zeus a Pèrgam
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PPT
2. Art Grec Classic Partenó
byToni Raya
 
PPTX
Fitxa 9 dorífor
byJulia Valera
 
PDF
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
byAssumpció Granero
 
PPTX
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
byJulia Valera
 
PDF
Laocoont i els seus fills
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
Erectèon
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PPTX
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
byJulia Valera
 
PPT
August de Prima Porta
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PPT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
byAssumpció Granero
 
PPT
Atenea niké
byinstitutmontgros
 
PPTX
Fitxa 8 discòbol
byJulia Valera
 
PPTX
07. art romà escultura
byJulia Valera
 
PPTX
Fitxa 6 teatre d'epidaure
byJulia Valera
 
PPTX
05. art romà context
byJulia Valera
 
PPTX
Fitxa 15 panteó d'agripa
byJulia Valera
 
PPT
Atenea Niké
byMercè Bigorra
 
PPTX
Maison Carree
byIrene Sánchez Maestre
 
PPT
Teatre Depidaure
byMercè Bigorra
 
Nike àptera
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Altar de Zeus a Pèrgam
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
2. Art Grec Classic Partenó
byToni Raya
 
Fitxa 9 dorífor
byJulia Valera
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
byAssumpció Granero
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
byJulia Valera
 
Laocoont i els seus fills
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Erectèon
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
byJulia Valera
 
August de Prima Porta
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
byAssumpció Granero
 
Atenea niké
byinstitutmontgros
 
Fitxa 8 discòbol
byJulia Valera
 
07. art romà escultura
byJulia Valera
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
byJulia Valera
 
05. art romà context
byJulia Valera
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
byJulia Valera
 
Atenea Niké
byMercè Bigorra
 
Maison Carree
byIrene Sánchez Maestre
 
Teatre Depidaure
byMercè Bigorra
 

Viewers also liked

PPT
Renaixement
byRamon Pujola
 
PPT
Romànic
byRamon Pujola
 
PPT
Fauvisme
byRamon Pujola
 
PPTX
02b hfa's
byRamon Pujola
 
PPT
L'antic egipte 2
byPilar Alvarez
 
PPT
Dioses romanos
bycpreijaumei
 
PPT
03a hfa's
byRamon Pujola
 
ODP
Trabajo de los dioses romanos aal
byCEIP LA LEALA
 
PPT
Mesopotamia
byatajo
 
PPT
Gaudi
byRamon Pujola
 
PPT
La crisis del siglo XVIII
bylioba78
 
PPTX
ILC-UK Future of Ageing Presentation Slides - 09Nov16
byILC- UK
 
ODP
Dioses
byanamcp
 
PPTX
Maria
byalberto herrero
 
PDF
Un dia a Santa Maria de Ripoll
byRamon Pujola
 
PPTX
Taller automotriz
byLuis Molina
 
PDF
Catálogo amostra
byThiago Oliveira
 
Renaixement
byRamon Pujola
 
Romànic
byRamon Pujola
 
Fauvisme
byRamon Pujola
 
02b hfa's
byRamon Pujola
 
L'antic egipte 2
byPilar Alvarez
 
Dioses romanos
bycpreijaumei
 
03a hfa's
byRamon Pujola
 
Trabajo de los dioses romanos aal
byCEIP LA LEALA
 
Mesopotamia
byatajo
 
Gaudi
byRamon Pujola
 
La crisis del siglo XVIII
bylioba78
 
ILC-UK Future of Ageing Presentation Slides - 09Nov16
byILC- UK
 
Dioses
byanamcp
 
Maria
byalberto herrero
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
byRamon Pujola
 
Taller automotriz
byLuis Molina
 
Catálogo amostra
byThiago Oliveira
 

Similar to 03b hfa's

PPT
Art grec i arquitectura
byJordi Ibáñez Figuera
 
PDF
Art Grec (Característiques generals)
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
PDF
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
byPauhistoria
 
PPT
Art Grec (Batxillerat)
byGlòria Garcia
 
PPT
Art clàssic grècia
byjcestrella
 
PDF
L'art grec
byneusgr
 
PPTX
Art grec
byOriol
 
PPTX
Art grec 1r eso 12 13
byJA16
 
PPTX
Art clàssic (I) Grècia
byOlympia
 
PPTX
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
byLourdes Escobar
 
PPT
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
bysandroalfaro
 
ODP
Art+clàssic grècia
byinstitutmontgros
 
PPTX
material història de l'art Grècia 2.pptx
byLourdes Escobar
 
ODP
Art Clàssic (I): Grècia
byhistorialavilaroja
 
PPT
Artgrecresumit
byRemei Baldó Asensi
 
PPT
Grecia (iii)
byAlbertJaimejuan
 
PPT
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
byoscarhercan
 
PPT
2. art grec
bymmanresap
 
PPT
Artgrecresumit
byRemei Baldó Asensi
 
PDF
Power Grècia
byGraupe
 
Art grec i arquitectura
byJordi Ibáñez Figuera
 
Art Grec (Característiques generals)
byCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
byPauhistoria
 
Art Grec (Batxillerat)
byGlòria Garcia
 
Art clàssic grècia
byjcestrella
 
L'art grec
byneusgr
 
Art grec
byOriol
 
Art grec 1r eso 12 13
byJA16
 
Art clàssic (I) Grècia
byOlympia
 
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
byLourdes Escobar
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
bysandroalfaro
 
Art+clàssic grècia
byinstitutmontgros
 
material història de l'art Grècia 2.pptx
byLourdes Escobar
 
Art Clàssic (I): Grècia
byhistorialavilaroja
 
Artgrecresumit
byRemei Baldó Asensi
 
Grecia (iii)
byAlbertJaimejuan
 
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
byoscarhercan
 
2. art grec
bymmanresap
 
Artgrecresumit
byRemei Baldó Asensi
 
Power Grècia
byGraupe
 

More from Ramon Pujola

PPT
Aqüeducte ferreres
byRamon Pujola
 
PPT
Retrat eqüestre de marc aureli
byRamon Pujola
 
PPT
Església de la madeleine
byRamon Pujola
 
PPT
arapacis
byRamon Pujola
 
PPTX
02ahfats
byRamon Pujola
 
PPTX
Pont del Diable
byRamon Pujola
 
PPTX
01 hfa's
byRamon Pujola
 
PPTX
Judaisme
byRamon Pujola
 
PPT
Judaisme
byRamon Pujola
 
PPTX
Egipte. El llegat d'una gran cultura
byRamon Pujola
 
PPT
Hinduisme 12 13
byRamon Pujola
 
PDF
Budisme 12 13
byRamon Pujola
 
PPTX
Les primeres formes artstiques
byRamon Pujola
 
PPT
Islam
byRamon Pujola
 
PPTX
Ioga
byRamon Pujola
 
PPT
Un dia de gimcana 2013
byRamon Pujola
 
PPT
03d hfa's
byRamon Pujola
 
PPT
Victòria de Samortàcia
byRamon Pujola
 
PDF
El pont de Besalú
byRamon Pujola
 
PPTX
Passejant per Besalú
byRamon Pujola
 
Aqüeducte ferreres
byRamon Pujola
 
Retrat eqüestre de marc aureli
byRamon Pujola
 
Església de la madeleine
byRamon Pujola
 
arapacis
byRamon Pujola
 
02ahfats
byRamon Pujola
 
Pont del Diable
byRamon Pujola
 
01 hfa's
byRamon Pujola
 
Judaisme
byRamon Pujola
 
Judaisme
byRamon Pujola
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
byRamon Pujola
 
Hinduisme 12 13
byRamon Pujola
 
Budisme 12 13
byRamon Pujola
 
Les primeres formes artstiques
byRamon Pujola
 
Islam
byRamon Pujola
 
Ioga
byRamon Pujola
 
Un dia de gimcana 2013
byRamon Pujola
 
03d hfa's
byRamon Pujola
 
Victòria de Samortàcia
byRamon Pujola
 
El pont de Besalú
byRamon Pujola
 
Passejant per Besalú
byRamon Pujola
 

Recently uploaded

PDF
Xarxes informàtiques.pdf Treball Informa
byplaboet
 
PDF
xarxes informatiques treball de digitalització
byplaboet
 
PDF
Xarxes Informàtiques de la asignpdf.pdf
byplaboet
 
PDF
CATEGORIES GRAMATICALS. Llengua catalana.pdf
bylauraten3
 
PPTX
L'Electricitat: Conceptes bàsics, circuits i aplicacions
byAndrsMoreno76
 
PPTX
Màquina de Rube Goldberg, maquina de efectos encadenados
byAndrsMoreno76
 
PPTX
4.-_Els_recursos_i_l'energia- 2on de geografia.pptx
byccid5
 
Xarxes informàtiques.pdf Treball Informa
byplaboet
 
xarxes informatiques treball de digitalització
byplaboet
 
Xarxes Informàtiques de la asignpdf.pdf
byplaboet
 
CATEGORIES GRAMATICALS. Llengua catalana.pdf
bylauraten3
 
L'Electricitat: Conceptes bàsics, circuits i aplicacions
byAndrsMoreno76
 
Màquina de Rube Goldberg, maquina de efectos encadenados
byAndrsMoreno76
 
4.-_Els_recursos_i_l'energia- 2on de geografia.pptx
byccid5
 

03b hfa's

  • 1.
  • 3.
    Tres etapes Període hel·lenístic (del323 aC fins al 31 aC) Orientalització i atomització dels centres artístics. Període clàssic (del 475 aC fins al 323 aC) Moment de màxima esplendor. Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC) Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.
  • 4.
    Període arcaic (finals delsegle VIII aC fins al 475 aC) • Inici: primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC. • Aparició de les grans «polis» (Atenes a l’Àtica i Esparta al Peloponès). • Colonització: la cultura grega s'estén pel Mediterrani. • Pren molts elements culturals provinents d’altres pobles (egipcis, mesopotamis, assiris). • Època de comerç, navegació, alfabet, moneda i les primeres lleis escrites. • Inici de les Guerres Mèdiques i caiguda de la ciutat de Milet. • Poemes èpics: Homer amb la Il·líada i l’Odissea. • En Filosofia pas del mite al logos o pensament racional. • Filòsof: Tales de Milet. (primer en predir un eclipsi de Sol i de dibuixar el mapa de la Terra). • Final de les Guerres Mèdiques.
  • 5.
    Període clàssic (del 475aC fins al 323 aC) • Inici: Finals Guerres Mèdiques. Guerres mèdiques i derrota dels perses en les batalles de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC). • Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues implantant la Democràcia. • Guerra del Peloponès (431-404 a C) i hegemonia d’Esparta (404-371 aC). • Regnat d’Alexandre el Gran i conquesta de l’Imperi persa. • Època dels grans artistes: (segle V aC = Miró, Policlet i Fídies), ( Segle IV aC = Praxíteles, Escopes i Lísip). • Moment dels historiadors: Herodot (dedica vida a explicar Guerres Mèdiques). • Moment dels grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). • Filòsof: Sòcrates, Plató i Aristòtil. • Hipòcrates fundà l’escola de la medicina científica. • Final: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i conqueridor dels perses.
  • 6.
    Període hel·lenístic (del 323aC fins al 31 aC) • Inici: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i fragmentació de l’imperi • La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient • Van prosperar noves ciutats: Alexandria – Egipte. Pèrgam– Àsia Menor Il·la de Rodes • Influències mútues entre les cultures orientals i grega. • S’acaba la sobrietat clàssica. • Final: Amb el començament de la dominació romana
  • 8.
  • 9.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS ANTROPOCENTRISME Com diuProtàgores, «l’home com a eix central de la cultura grega». L'ésser humà és el centre i la principal font d’inspiració. És per això que el temple grec no és colossal ni monumental; està fet a la mida de l’home. Desapareix el colossalisme i monumentalitats de l’art mesopotàmic i egipci.
  • 10.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS ANTROPOMORFISME En esculturaes representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de perfecció que combina bellesa física i equilibri espiritual.
  • 11.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS RECERCA dela BELLESA La bellesa és un altre tret essencial en l’art grec, ja que consideraven que tot allò que no era bell era pecaminós. Calia aconseguir que tota obra d’art assolís la bellesa màxima, i la bellesa màxima és la suma d’ordre, de proporció, d’equilibri, de simetria; en definitiva, de raó matemàtica. En el Temple, els ordres (dòric, jònic i corinti), posen de manifest aquesta concepció raonada de la bellesa grega. Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest l’harmonia i proporcionalitat en relació a l’ésser humà. Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lísip
  • 12.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS NATURALISME En l’esculturaes buscava la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara que normalment de FORMA IDEALITZADA.
  • 13.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS EQUILIBRI AMBLA NATURALESA L’equilibri de l’espai arquitectònic amb la naturalesa. Els grecs, més que arquitectes, són considerats escultors d’espais. Les seves construccions es trobaven integrades en l’entorn i l’espai exterior tenia, per a ells, una gran importància a causa d’una clara voluntat de contemplació, d’aconseguir plaer estètic.
  • 14.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTISTA AMBCONSIDERACIÓ SOCIAL Consideració social de l’artista: arquitectes i escultors passen de ser uns simples artesans a tenir una consideració social “Artista”.
  • 15.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS PLAER ESTÈTIC Artper GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per ser contemplat.
  • 16.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS POLICROMIA Les obresarquitectòniques escultòriques estaven originalment policromades. Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
  • 17.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS GRAN INFLUÈNCIAEN LA CIVILITZACI´Ó OCCIDENTAL L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en el RENAIXEMENT, BARROC i NEOCLÀSSIC.
  • 18.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS MARBRE COMA PRINCIPAL MATERIAL CONSTRUCTIU El material que utilitzaven sempre per a les seves obres era el marbre. Consideraven que potenciava la bellesa: després del segle V aC. era el material noble per excel·lència. El marbre Pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. El marbre del Partenó provenia del Pentèlic, zona muntanyosa del nord-est d’Atenes.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
    Utilitzen sistemes deconstrucció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
  • 22.
    CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Principals elementsconstructius: les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element de suport i estètic.
  • 23.
    Mnèsicles o Filocles.Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES Altres tipus de suport : Les CARIÀTIDES
  • 24.
    Escultura femenina quesubstitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
  • 25.
  • 26.
    ORDRES ARQUITECÒNICS La necessitatd’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
  • 27.
    El trobem desdel segle VII aC. És l’estil més SOBRI. Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac), sense decoració. Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreïx. Coberta a dues aigües que es converteixen en dos frontons decorats amb escultures. ORDRE DÒRIC
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
    Mètopes del Partenó(447-432 aC) Atenes.
  • 36.
    Temple de Posidó,Cap Súnion (449-445 aC) Atenes.
  • 37.
    S’inicia en elsegle VI a.C. Més esvelt i ric en ornamentació. Columna: base formada per dos toros i una escòcia, fust acanalat i sense èntasi, i capitell decorat amb dues volutes en espiral. Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa. ORDRE JÒNIC
  • 38.
  • 39.
    Temple d’Atenea Niké(449-421 aC) Atenes.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
    El trobem desdel segle IV a.C. És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant. fulles d’acant floró ORDRE CORINTI
  • 43.
    Temple de ZeusOlímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (al segle II)
  • 44.
    Temple de ZeusOlímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (al segle II)
  • 45.
  • 46.
    Zeus Júpiter déu delcel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem Hera Juno deessa del matrimoni Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols Demèter Ceres deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes Hèstia* Vesta deessa de la llar familiar i pàtria Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa Ares Mart déu de la guerra Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers Atena Minerva deessa de la guerra, de la saviesa, de la intel·ligència i dels artesans. Àrtemis Diana deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol Hermes Mercuri missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns Dionís* Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. Mont Olimp Panteó grecoromanes
  • 47.
    pronaos opistòdom nao o cel·la Lescolumnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. perípter teulada a dos vessants hexàstil tetràstil octàstil dístil amfipròstil arquitravat estereòbat TEMPLE La casa de la divinitat planta rectangular
  • 48.
    Tholos d’Atena Pronaia.Delfos. Segle IV aC Tholos = Temple circular
  • 49.
    El Partenó Acròpolis d’Atenes Iktin,Cal·lícrates i Fídies 447–434 aC. (Primer classicisme)
  • 55.
    Pèricles (495 aC -429 aC) L’Acròpolis d’Atenes Atena Atenea Niké Propíleus Erectèon amb la Tribuna de les Cariàtides Partenó Acròpolis d’Atenes
  • 56.
    pronao hekatòmpedos Atenea Pàrtenos. Còpia romana d’una Atenea deFídies Perípter octàstil opistòdom nao A Nashville, Tenesse (EUA), hi ha una reconstrucció completa i detallada del Partenó.
  • 57.
    Correccions òptiques: Perevitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional. L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples. L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici. Intercolumnis diferents: la distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinades cap al centre i cap a l'interior. El fust té l’èntasi per aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i fa la impressió de major esveltesa a les columnes.
  • 58.
    Lord Elgin, ambaixador anglèsa l’Imperi turc, va dur a terme el despullament sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les escultures del Panteó i les envià a Gran Bretanya. Actualment formen part de la col·lecció del British Museum. Marbres del Partenó.Fídies Marbres d’Elgin. British Meseum
  • 59.
    FRONTÓ ORIENTAL Naixement d’Atenea deFídies FRONTÓ OCCIDENTAL Lluita d’Atenea amb Posidó de Fídies
  • 62.
  • 64.
    160 m. defris continuat Processó (cada quatre anys) que es feia per donar gràcies a la deessa Atenes Fris interior del Partenó Baix relleu amb una gran varietat de cossos en repòs i moviment. Cànon, mesura, equilibri... tot està sàviament calculat. L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin el “pèplum”.
  • 65.
    Escana del pèplum Mestresde cerimònia i donzelles
  • 66.
    En total hiha 360 personatges (143 genets, 220 animals i 10 carros) El 70 % del fris està dedicat a la cavalcada. carros carros genets portadors d’àmfores magistrats magistrats músics músics portadors d’ofrenes portadors d’ofrenes mestres de cerimònia i donzelles ciutadans déus déus pèplum animals conduïts al sacrifici animals conduïts al sacrifici
  • 67.
    Marbres del Partenó.Fídies Museu de l’Acròpolis. Atenes
  • 71.
    Atenea Niké /Victòria Àpetra Acròpolis d’Atenes Cal·lícrates 449–421 aC. (Primer classicisme)
  • 73.
    Tetràstil amfipròstil d’ordre jònic. Ordrejònic arquitrau Fris amb relleus continuats amb representacions de lluites entre grecs i perses volutes fust (estries d’aresta roma) capitell base motllurada Victoria descordant-se les sandàlies
  • 75.
    Erecteòn Acròpolis d’Atenes Filocles (possiblement) 421–406aC. (Primer classicisme) És la representació jònica de la casa d’Erectèon segons Homer. Erectèon fou un antic heroi fundador d’Atenes. Fou dedicat als déus Atena, Posidó, Hefest i als herois Erecteu i Cècrops
  • 76.
    En l’Erectèon resno és racional ni simètric A llevant cos rectangular amb façana jònica hexàstil La façana occidental amb una pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a l’exterior, que es converteixen en pilars a l’interior. Olivera Petit i lleuger pòrtic sud amb les Cariàtides El pòrtic nord, amb columnes jòniques
  • 79.
    Cariàtide diu la faulaque les Cariàtides representen donzelles de Cària, Àsia Menor, que en ser fetes presoneres, foren condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.
  • 80.
    Temple de Posidó CapSúnion 449–445. (Primer classicisme)
  • 83.
    Altar de Zeus Pèrgam(actualment Bergama, Turquia) Pergamonmuseum, Berlín 180 aC. (període hel·lenístic)
  • 84.
    Maqueta i plantade l’Acròpolis de Pergam. L’altar de Zeus era una de les més impressionants estructures de l’Acròpolis de Pèrgam. Ubicació de l’altar. Pèrgam és avui la ciutat de Bergama, a Turquia. Pergamonmuseum de Berlín Pergam
  • 86.
    Edifici monumental decaràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates/celtes)
  • 87.
    planta de formaquasi quadrada (38,6 x 36 m.)columnata jònica Altar (ales) cossos laterals que enquadren ampla i elevada esglaonada Monumental (proporcions gegantines) alt relleu (gigantomàquia) columnata jònica pati podi (7 m. d’alt)
  • 88.
    Alt relleu ambel tema de la Gigantomàquia figures que es retorcen dramàticament més de 100 m. de longitud molt volum escultòric 2,5 m. alçada lluita entre déus i gegants molt moviment i gran tensió musculatures en tensió expressions turmentades "pathos" fort efecte de clarobscur
  • 89.
    Alt relleu delpòdium: 2’30 x 120 metres.
  • 91.
    Un musculat Zeuslluita amb força contra tres gegants.
  • 92.
    Nike corona Ateneamentre que ella agafa pels cabells un dels gegants. Gea, la mare dels gegants, li demana clemència.
  • 94.
  • 95.
    Teatre d’Epidaure Santuari d’Epidaure Policletel Jove 330 aC. (final període clàssic / període hel·lenístic)
  • 97.
    La ciutat d’Epidaureal Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV aC. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts. Santuari d’Asclepi Asclepi, déu de la medicina El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi
  • 98.
    L' acústica d'aquestteatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. aforament de 14.000 espectadors.
  • 99.
    orchestra Càvea (30 grades) pàrodoi dotze escales radials vint-i-quatre escalesradials diathoma icosàedre 2/3 Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra 20,30 m de diàmetre Càvea (20 grades)
  • 101.
    koilon o càvea segonnivell passadís o diathoma orchestra proskénion skene Pàrodoi trenta grades primer nivell auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic. skene proskénion pàrodoi ultrasemicircular càvea orquestra
  • 102.
    Antígona, Èdip Rei,Electra, Èdip a Colonos… Sòfocles (497-406 a. C.) La Orestiada Esquil (525-456 a. C.) Tragèdia i Comèdia Medea, Adromaca, La dona Troiana… Eurípides (485-406 a. C.) Aristòfanes (448-380 a. C.) Meneandre
  • 103.
    Teatre romà Gràcies alsnous materials constructius* es construeix un sistema esglaonat de galeries amb voltes * Maó i morter “opus ceamenticum”
  • 104.
    Fou construït enel segle IV aC. i va ser remodelat posteriorment entre els anys 342 i 326 aC. Tenia un aforament de 17. 000 espectadors. El teatre tenia per als grecs una funció educativa. Veien en la tragèdia una manera de purificar-se dels seus defectes humans. A Atenes, en un primer moment, el teatre era gratuït; després es va fer pagar una entrada simbòlica per sufragar les despeses i l’estat destinava uns diners del pressupost a pagar l’entrada als ciutadans sense recursos. Tothom podia assistir al teatre, tret dels esclaus; tanmateix, la presència de les dones no era gaire ben vista, sobretot en les representacions de comèdies, a causa de la seva temàtica més descarada i el seu llenguatge al·lusiu i obscè. Teatre de Dionís Atenes )
  • 105.
    Teatre de Dionísal peu de l’Acròpolis
  • 106.
  • 107.
  • 108.
    Àgora Espai obert, llocde reunió, centre polític, cívic, social i comercial d’una ciutat grega. Estava envoltada dels edificis públics.
  • 109.
    Estoa Pòrtic de plantarectangular amb sostre a dues aigües sostingut per columnes. Envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços. Estoa d’Àtal II Fou construïda per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.
  • 110.
    Palestra Palestra d'Olímpia La paraulapalestra (palaistra) prové de palh (pale) lluita'. Consisteix en una arena quadrada envoltada d'un pòrtic que desemboca a un seguit de sales de descans, d'entrenament, banys i vestidors. Les sales de conferències fan veure que també s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.
  • 111.
    Estadi Estadi d'Olímpia. Espai destinata les competicions atlètiques. Era d’estructura rectangular amb grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny