A muntanya despres tempestat

A MUNTANYA I
DESPRÉS DE LA
TEMPESTAT
Maria Brunet
Nerea Pérez

RELACIÓ ENTRE ELS DOS POEMES
❖ Els dos poemes plantegen una situació de contemplació de la natura.
❖ El primer poema fa referència al moment que s’està produint la tempesta i el segon quan aquesta ja ha
acabat.
❖ Comparteixen el mateix missatge: la natura que altera el ritme de vida dels homes és també la que els
retorna la gràcia de redescobrir els colors i la música dels elements.
❖ Els dos contraris formen part d’una sola i superior unitat: la natura en plena lluita, que manté els homes
lluny del camp de batalla, és la mateixa que, després, regala harmonia i atreu al poble a gaudir de la festa de
la bellesa i la pau.

A MUNTANYA
M’agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l’huracà els assota aquells cims nusos
i peta l’aigua en aquells rocs tan grans;
¡s’astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

TEMA
❖ Contrast entre la vitalitat de la natura i la passivitat de la gent del poble de Puigcerdà el qual l’autor critica.
❖ La força poderosa de la tempesta captiva el poeta, que l'admira des de lluny, sense sentir-ne els sorolls, tot
just com un escenari imponent.
❖ El jo poètic contempla tant la tempesta com la gent que se la mira. Per tant, hi ha un doble nivell
d'observació: el del públic davant de l'espectacle, i el de l'autor davant del públic. El poeta és aquell ésser
que veu més que ningú en el secret de la natura. Per aquesta raó la gent no sent la tremolor, la ventada
huracanada de la tempesta. El poeta supleix amb imaginació aquesta mancança.
❖ La seva visió va més enllà dels sentits. És una connexió espiritual amb el món que l'envolta. El seu ull i el seu
cor no és incommovible com el de la gent, sinó que palpita amb el batec de la naturalesa. Per això és capaç
d'escoltar el pastor que crida, el ramat que s'espanta i l'avet migpartit pel llamp.

MÈTRICA
❖ És descriptiu.
❖ Poema escrit en tercera persona.
❖ Estrofes de quatre versos decasíl·labs (art major) de rima ABAB assonant menys la tercera estrofa que és de
sis versos de rima assonant només en els versos parells.
❖ Alternança de versos femenins i masculins.

M’agrada el balcó gran de la muralla 10 A’
quan la gent de la vila hi va a badar 10 B
i amb ull ja quasi inconmovible aguaita 10 A’
el pas de la llunyana tempestat. 10 B
❖ L’autor sitúa el poema en la muralla de Puigcerdà.
El balcó de la muralla simbolitza el mirador des d'on
s'observen els elements de la natura.
❖ La gent es queda badada mirant la tempesta
apropar-se.
❖ Fa servir la primera persona per aclarir que és el
propi autor qui observa la tempesta.
❖ Amb ull quasi inconmovible, ens vol dir que la mira
molt atentament com si fos màgica.
❖ Vocabulari:
- Badar: encantar-se mirant una cosa.
PRIMERA ESTROFA

Passa la tempestat esgarrifosa 10 C’
per damunt de la serra allà al davant, 10
tremolant de llampecs, silenciosa 10 C’
per la gent de la vila i la del pla. 10
❖ Un cop passa la tempesta, el poble la
observa desde la vila i el pla.
❖ Observem una comparació entre el soroll
que fa la tempesta i lo silenciosa que està la
gent.
❖ Quan produeix esgarrifances, ens vol dir
que la tempesta és horripilant,
esborronadora.
SEGONA ESTROFA

Com hi deu ploure en les profondes gorges 10
i en els plans solitaris de les valls! 10
Prou l’huracà els assota aquells cims nusos 10
i peta l’aigua en aquells rocs tan grans; 10
¡s’astoren els ramats, el pastor crida, 10
i algun avet cau migpartit pel llamp! 10
❖ Descripció de la tempesta.
❖ El vocabulari que s’utilitza fa pensar en la fúria de la
tempesta: profondes, solitaris, assota, nusos, grans…
❖ Figures retòriques: al·literació. Repetició dels sons
“r”, “s” i “p” per tal d’aconseguir una semblança amb
la pluja, el vent i i el soroll de la tempesta.
❖ L´ús del condicional introdueix la idea d'un fet que el
poeta imagina.
Vocabulari:
→ Gorga: remolí format en una massa d’aigua
→ Astorar: rebre un gros espant
TERCERA ESTROFA

Però en el balcó gran de la muralla 10
no se sent res: la gent hi va a badar, 10
i amb ull ja quasi incommovible aguaita 10
el pas de la llunyana tempestat. 10
❖ Reprén el tema central. Encara que la
tempesta hagi produït danys en la
muntanya, la gent es mostra passiva.
❖ La conjunció però ens introdueix una nova
idea: tot allò que s'ha explicat fins ara pot
ser diferent si es mira des d'un altre punt de
vista.
QUARTA
ESTROFA

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

TEMA
❖ Dominen els elements de llum, claror i soroll, com a senyals d'una vida que es reprèn i recomença després
d'haver quedat suspesa amb el pas de la tempesta.
❖ La recuperació dels senyals de vida marquen la sensorialitat del poema que s'omple d'al·lusions al so i a la
llum. Parla de la blavor del cel després de la tempesta, és com si res hagués passat perquè el cel es veu
preciós i molt blavós.
❖ La invocació a la tempesta de la darrera estrofa marca el sentit definitiu de la composició: l'episodi que ha
paralitzat la vida dels habitants de la vila és alhora el que els retorna el goig i el plaer de viure, de retrobar
una natura que, per un moment, els havia aclaparat.

MÈTRICA
❖ Poema de tres estrofes de versos decasíl·labs (art major) de rima consonant i contrasta rima encadenada
(estrofa 1 i 2) i rima creuada (estrofa 3 )
❖ Alternança de versos amb rima femenina i masculina (estrofes 1 i 2). La tercera estrofa té tots els versos amb
rima femenina.

Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel 10 A
la ciutat surt rient de la tempesta, 10 B’
regalant d'aigua lluminosa arreu, 10 C
remorejant de nou en sons de festa. 10 B’
❖ La tempesta ha marxat i la població ja pot
respirar tranquila i sortir al carrer i tornar a
gaudir perquè, de nou, s’ha fet de dia i
retorna l’alegria.
PRIMERA ESTROFA

Recomença el remor en la ciutat 10 B
i en el rostre dels homes l'alegria: 10 D’
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, 10 B
la tenebrosa nit torna a ser dia. 10 D’
❖ Es maleeix la tempesta que causa la foscor
(núvols per sobre el sol) i enfosqueix el dia.
❖ Idea de cicle, retorn de l’alegria a la ciutat
perquè ha passat la tempesta.
Vocabulari:
→ esqueixar: esquinçar
SEGONA ESTROFA

Cadascú alça els ulls per si retroba 10 E’
la gran blavor del cel, tan oblidada! 10 F’
Beneita sies, tempestat passada, 10 F’
perquè fas alçar els ulls a la llum nova! 10 E’
❖ Altra cop la idea de retorn. Tot torna a ser
com abans de la tempesta i torna a sortir el
Sol.
TERCERA ESTROFA

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

A muntanya despres tempestat

More Related Content

What's hot

Similar to A muntanya despres tempestat

More from joanmolar

Recently uploaded

A muntanya despres tempestat