Investigació de lafunció docent
P r e s p e c t iv e s
P r e s a g i- p r o d u c te P r o c é s - p r o d u c te M e d ia c io n a l C o n t e x t u a l o e c o lò g ic
( p r o c e s s o s m e n t a ls )
4.
Paradigma presagi-producte (1930)
•Eficàcia de l’ensenyament com a
conseqüència de les característiques físiques i
psicològiques del professor.
• Crítiques:
– Considera el que el professor és, però no el que el
professor fa.
– els elements contextuals, les activitats i el paper
de l’alumne i les activitats.
5.
Paradigma procés-producte (1960)
•Busca relacions entre el comportament del
professor (procés) i el rendiment dels alumnes
(producte).
• Pretén identificar mètodes d’ensenyament general
aplicables a qualsevol situació de E-A.
• Crítiques:
– No te en compte el paper de l’alumne ni el
context.
– Només dona importància als processos
observables.
6.
Paradigma mediacional (1970)
•Els processos mentals en l’actuació docent i discent
com a mediadors del procés d’E-A.
• Les creences, les expectatives, el sistema de
valors,etc., afecten el comportament docent.
• Crítiques:
– Excessiva i exclusiva preocupació pels processos
interns.
– Oblit de les dimensions socials i contextuals que
afecten el procés d’E-A.
7.
Paradigma contextual (1970)
•L’aula com un espai de comunicació i intercanvi
sòcio-cultural.
• El professor ha de planificar i guiar situacions
complexes, maneig de múltiples variables.
• El professor és un gestor de la pràctica a l’aula i no
un mer transmissor de informació
8.
Models de formaciódocent
Acadèmic Tècnic Personal Pràctic Social
reconstruccionista
Domini del Domini de les Domini d’unes Ensenyament Escenari
contingut. aplicacions del característiques com a activitat complex.
coneixement de personalitat complexa
com a regles que facilitin el determinada per
Formació Reflexió
especialitzada d’actuació. procés el context. constant sobre
d’autoeducació- la pròpia
autodesenvolupa
Professor com Domini del Formació a actuació.
contingut i les ment de partir de la
a transmissor. l’alumne.
habilitats per pràctica i la Importància dels
tansmetre’l. interacció amb valors i
experts. l’ideologia del
professor
Perspectives teòriques:
Tecnològica(1960) Cultural (1970) Socio-política (1980)
• Disseny i elaboració de • Posada en pràctica de • Justificació i legitimació
procediments, programes, la innovació. de la Innovació.
materials eficaços, etc.
• Adequació al context. • Intervenció entre
• Conjunt de funcions Procés essencial posat en pràctica, ideologia del
basades pràctica. mestre i els interessos
en l’anàlisi racional i la socials i culturals.
investigació científica • El professor com a
(procés lineal). implementador. •El professor com a agent
curricular.
• El professor com a
executor
11.
Funcions del professorinnovador
Conjunt d’accions - activitats - tasques en les
que participa el professor en els diferents
contextos d'intervenció educativa:
sociocultural, institucional i instructiu.
Comunitat
Funció
docent
Centre Aula
12.
El professional innovadorha de
responsabilitzar-se de:
a) La necessitat del canvi, implica una transformació d’actitud i
adquirir noves competències professionals.
b) L’aplicació pràctica de la investigació-acció, element de millora de
la mateixa pràctica professional (innovació).
c) El treball en equip, noves habilitats socials (el professor
aïllat en la seva aula no té sentit). Nova concepció del centre educatiu i de
seu sistema relacional, dels valors i de les estructures.
d) L’ existència d’altres protagonistes (família, mitjans de comunicació,
altres professionals, etc.) amb els quals s’ha de relacionar.
e) La presència d’altres mitjans (les noves tecnologies) que li permeten
alliberar-se de la rutina, deixar de banda els plantejaments memorístics
tradicionals, etc.
13.
El nou professionalqueda definit per:
Tenir un esperit innovador, ser flexible,
treballaren equip, amb coneixements
tecnològics, que creu el la seva professió i que te
sentit de la responsabilitat i el compromís.
(Tejada, 2000)
14.
Perfil professional:
• Coneixement de l’entorn.
• Capacitat de reflexió sobre la pràctica.
• Actitud autocrítica i avaluació professional.
• Capacitat d'adaptació als canvis (flexibilitat).
• Tolerància a la incertesa.
• Capacitat d’iniciativa i presa de decisions.
• Autonomia per intervenir.
• Treball en equip.
• Voluntat d'autoperfeccionament.
• Compromís ètic i professional.
(Tejada, 1998)
15.
Bibliografia
• Tejada, J.(2000). “Innovación curricular en la
formación docente”. II Seminario Internacional sobre
Evaluación Implementación, Chile: Universidad
Metropolitana de Ciencias de la Educación.
• Tejada, J. (2000). El docent i l’acció mediadora.
Barcelona: UOC.
Editor's Notes
#3 Tot acte didàctic està compost per aquests cinc elements: el docent, el discent, el contingut i la metodologia d’aprenentatge i el context (posar un exemple d’una situació d’E-A i identificar-hi els cinc elements). El paper del docent te un pes molt important en tot acte d’E-A, i tot i que no podem atribuir-li a aquest tota la responsabilitat, cap canvi per a la millora de l’ensenyament es pot dur a terme sense la seva participació i la seva intencionalitat transformadora.
#4 L’evolució dels models i la substitució de paradigmes s’ha produït en un sentit de major aprofundiment i extensió, per poder abraçar i reflectir en major fidelitat la complexitat del fenòmens reals que ocorren en l’àmbit natural de l’aula. No es pot prendre un dels paradigmes com a el definitivament veritable, tot i que els paradigmes presagi-producte i proces-producte han rebut tantes crítiques que no es troben vigents en l’actualitat. L’objectiu de les investigacions és el d’orientar la selecció de futurs professors, l’orientació professional i l’organització dels plans de formació i perfeccionament.
#5 Les seves investigacions es basen en l’anàlisi de les característiques personals dels docents
#9 L’anàlisi de la funció docent ha servit també per orientar els diferents plantejaments sobre la formació del professorat. La formació ha d’estar vinculada als marcs teòrics i als supòsits que en un determinat moment social i històric predominen en el coneixement social.
#10 En les darreres dècades s’han qüestionat les perspectives tradicionals sobre la funció del professor i han sorgit noves alternatives. Innovació educativa: conjunt de idees, processos i estratègies, més o menys sistematitzades, mitjançant les quals es pretén introduir i provocar canvis en les pràctiques educatives vigents. El canvi de rol que se li ha atorgat al profesor és conseqüència directa del canvi que progressivament es produeix a la societat. Els avenços tecnològics i la millora dels recursos no han incidit a la pràctica en el canvi de la funció i dels papers docents. L’objectiu és el d’impulsar plantejaments innovadors per no continuar amb l’immobilisme i en estils tradicionals d’ensenyament .
#11 Actualment es creu en un professor transformador de dissenys segons la seva pròpia situació, el seu context de funcionament, amb la qual cosa ens estaríem posicionant al voltant del professor com a implementador o agent curricular, es a dir, en a perspectiva cultural i socio-política.
#12 La funció del professor està en estreta relació amb els diferents contextos d’intervenció en els quals opera i cal tenir-los en compte en la innovació deocent. Sociocultural: Socialització de l’alumne (estimulació del desenvolupament personal i social). Institucional: l’estructura organitzativa de la institució escolar (cultura i clima) influeixen el l’actuació del professor. Instructiu: responsable directe de l’establiment d’un clima i organització relacional a l’aula.
#15 Seguit amb Tejada (1998), aquest perfil professional comporta un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats, destreses i actituds. Els canvis en la nostra societat i el gran volum de literatura d’investigació entorn als processos d’E-A fan evident la necessitat de canvis en el sistema educatiu, l’objectiu final d’aquesta presentació es el d’impulsar la innovació en l’actuació i la formació docent.