Els bacteris
Els bacteris són els organismes unicel·lulars més petits que es coneixen i alhora els
més nombrosos. Fins i tot n’hi ha que són més petits que 1 µm. Es distingeixen
de tots els altres organismes unicel·lulars en el fet que les seves cèl·lules tenen el
nucli difús, sense cap membrana que separi el nucli del citoplasma: són
procariotes.
1 µm
Identifiques el nucli i el citoplasma?
Veus la paret cel·lular?
Els bacteris sapròfits s’aprofiten
dels materials dels organismes
morts. Participen en la
descomposició dels cadàvers i
de les restes d’animals i plantes,
com ara els excrements, les
fulles i les branques caigudes.
Els bacteris autòtrofs es
fabriquen els nutrients que
necessiten. Els que ho fan a
partir de l’energia de la llum,
com els cianobacteris,
s’anomenen bacteris
fotosintètics.
Els bacteris simbiòtics
viuen dins d’altres
organismes i n'obtenen benefici
mutu. Per exemple, els
remugants, com ara la vaca,
digereixen els vegetals que
ingereixien gràcies a l’acció dels
bacteris que viuen en el seu
aparell digestiu
Els bacteris paràsits s’alimenten
d’altres éssers vius i els
provoquen un perjudici. Aquesta
forma de vida correspon als
bacteris que provoquen
infeccions. La amigdalitis, la
tuberculosi, el tètanus, la lepra, la
pesta, són alguns exemples de
malalties produïdes per bacteris
infecciosos.
Chlamydia trachomatis,
causant de diferents malalties
als éssers humans
Tychonema bornetii, un bacteri
que fa la fotosíntesi
Es bacteris sapròfits viuen al
sòl del bosc
Lactobacilus evita la
proliferació de bacteris
patògens al nostre intestí
Microflora de la pell: en algunes zones de la pell hi ha fins a 10
milions de bacteris per centímetre quadrat. Molts d'aquests
bacteris ens protegeixen d’altres microorganismes, que ens
podrien causar malalties molt diverses.
Microflora vaginal: a l’aparell genital femení, a la vagina, hi ha
bacteris que no produeixen infeccions de cap tipus i que eviten
les infeccions que podrien causar altres microorganismes
paràsits, com ara alguns fongs.
Bacteris que viuen amb nosaltres
Microflora intestinal: a l’intestí hi ha una gran abundància
de bacteris. Alguns faciliten la digestió i d’altres produeixen
determinades vitamines.
Microflora bucal: a la boca també hi viuen molts bacteris. Les
restes de menjar que hi queden constitueix un medi on es
reprodueixen amb abundància. Alguns d’aquests bacteris
ataquen l’esmalt dentari i afavoreixen la formació de càries.
Hi ha bacteris a l’orina?
Hi ha multitud d’éssers vius que, com els bacteris, no són visibles a ull nu.
Per això, a tots ells els anomenem microorganismes.
Fongs, algues, protozous, bacteris i virus. La majoria són diminuts i només es
poden veure amb un microscopi. Els microorganismes són els éssers més
abundants al planeta i han colonitzat tots els ambients de la Terra, des dels
cims nevats de les muntanyes fins a les profunditats marines.
Viuen a l’aigua, al sòl i, fins i tot, dins del nostre cos. Alguns ens provoquen
malalties altres intervenen en processos de fabricació d’aliments i fàrmacs;
d’altres tenen un paper fonamental als rius o als boscos.

Bacteris

  • 1.
  • 2.
    Els bacteris sónels organismes unicel·lulars més petits que es coneixen i alhora els més nombrosos. Fins i tot n’hi ha que són més petits que 1 µm. Es distingeixen de tots els altres organismes unicel·lulars en el fet que les seves cèl·lules tenen el nucli difús, sense cap membrana que separi el nucli del citoplasma: són procariotes. 1 µm Identifiques el nucli i el citoplasma? Veus la paret cel·lular?
  • 3.
    Els bacteris sapròfitss’aprofiten dels materials dels organismes morts. Participen en la descomposició dels cadàvers i de les restes d’animals i plantes, com ara els excrements, les fulles i les branques caigudes. Els bacteris autòtrofs es fabriquen els nutrients que necessiten. Els que ho fan a partir de l’energia de la llum, com els cianobacteris, s’anomenen bacteris fotosintètics. Els bacteris simbiòtics viuen dins d’altres organismes i n'obtenen benefici mutu. Per exemple, els remugants, com ara la vaca, digereixen els vegetals que ingereixien gràcies a l’acció dels bacteris que viuen en el seu aparell digestiu Els bacteris paràsits s’alimenten d’altres éssers vius i els provoquen un perjudici. Aquesta forma de vida correspon als bacteris que provoquen infeccions. La amigdalitis, la tuberculosi, el tètanus, la lepra, la pesta, són alguns exemples de malalties produïdes per bacteris infecciosos. Chlamydia trachomatis, causant de diferents malalties als éssers humans Tychonema bornetii, un bacteri que fa la fotosíntesi Es bacteris sapròfits viuen al sòl del bosc Lactobacilus evita la proliferació de bacteris patògens al nostre intestí
  • 4.
    Microflora de lapell: en algunes zones de la pell hi ha fins a 10 milions de bacteris per centímetre quadrat. Molts d'aquests bacteris ens protegeixen d’altres microorganismes, que ens podrien causar malalties molt diverses. Microflora vaginal: a l’aparell genital femení, a la vagina, hi ha bacteris que no produeixen infeccions de cap tipus i que eviten les infeccions que podrien causar altres microorganismes paràsits, com ara alguns fongs. Bacteris que viuen amb nosaltres Microflora intestinal: a l’intestí hi ha una gran abundància de bacteris. Alguns faciliten la digestió i d’altres produeixen determinades vitamines. Microflora bucal: a la boca també hi viuen molts bacteris. Les restes de menjar que hi queden constitueix un medi on es reprodueixen amb abundància. Alguns d’aquests bacteris ataquen l’esmalt dentari i afavoreixen la formació de càries. Hi ha bacteris a l’orina?
  • 5.
    Hi ha multitudd’éssers vius que, com els bacteris, no són visibles a ull nu. Per això, a tots ells els anomenem microorganismes. Fongs, algues, protozous, bacteris i virus. La majoria són diminuts i només es poden veure amb un microscopi. Els microorganismes són els éssers més abundants al planeta i han colonitzat tots els ambients de la Terra, des dels cims nevats de les muntanyes fins a les profunditats marines. Viuen a l’aigua, al sòl i, fins i tot, dins del nostre cos. Alguns ens provoquen malalties altres intervenen en processos de fabricació d’aliments i fàrmacs; d’altres tenen un paper fonamental als rius o als boscos.