2. 1 L’homo ergaster 1.1 Bioma Situat a l’est d’Àfrica Grans sabanes desproveïdes d’arbres, i amb una fauna similar a l’actual, (felins i grans mamífers herbívors) Va viure entre fa 1’75 i 1 milió d’anys
3. 1.2 Alimentació Predominaven els aliments d’origen animal (insectes, rèptils, mol·luscs, peix i carn) No caçaven grans animals, sinó que eren carronyers Les femelles, es quedaven en els petits boscos recollint vegetals diversos i petits animals que hi havia mentre els mascles anaven en busca de carronya.
4. 1.3 Evidencies de l’alimentació S’han trobat enormes acumulacions de restes animals en els llocs on van habitar En menor nombre s’han trobat restes de llavors i pinyols com a signe de la seva poca alimentació vegetal.
5. 1.4 Anatomia del homo Ergaster Reducció de l’aparell digestiu. Degut el seu carinvorisme. Capacitat craneal de 900cm3 Els mascles adults podien arribar a 1,80m
6. 2 Adaptacions metabòliques a l’ingesta de carn L’homo ergaster va deixar de fabricar les següents molècules a partir de precursors i les va passar a ingerir a la dieta:
7. 2.1 Vitamina B 12 Funció: Cofactor de les proteïnes sanguínies Es troba als aliments animals Els herbívors la fabriquen a l’intestí mitjançant fermentació Els carnivors la ingereixen per la dieta
8. 2.2 Taurina Funció: aminoàcid On es troba en els aliments animals Els herbíbors la fabriquen a partir d’altres aminoàcids Els carnívors la ingereixen per la dieta (els humans tenim també tenim la capacitat de fabricar-la al fetge però en petites quantitats)
9. 2.3 Vitamina A Es troba als teixits animals Els herbívors la sintetitzen mitjançant carotens Els carnívors la ingereixen per la dieta, el fetge és molt ric en vitamina A. (Fins i tot es va descobrir un esquelet d’homo ergaster amb hipervitaminosi)
10. 2.4 Àcids grassos poliinsaturats Formen part de la membrana celular i són lípids amb 22 C Es troben als aliments animals Els herbívors la fabriquen a partir de greixos vegetals de 18 C, per fer-ho utilitzen l’enzim desaturasa L’homo ergaster va perdre l’enzim desaturasa, per que ja no li era d’utilitat
11. 3 Adaptacions metabòliques a l’escassetat L’homo ergaster tenia molta dificultat alhora de trobar menjar . Per això va desenvolupar les següents característiques metabòliques:
12. 3.1 Insulinoresistència Insulinoresistència: consisteix en que la insulina té més dificultats per fer la seva funció Poca glucosa i molta insulina pot produir una hipoglucèmia per aquesta raó els carnivors desenvolupen insulinoresistència La insulinoresistència favoreix que es conservi la glucosa per al cervell i altres òrgans o teixits que l’utilitzin especificament com a energia
13. Ingesta d’aa, i lípids Augment de la insulina Individu no insulinorresistent hipoglucèmia Individu insulinorresistent Nivell de sucre a la sang estable Es reserva la glucosa per al cervell
14. 3.2 Acumulació de greix Com que l’homo ergaster podia passar molt temps sense menjar va acumular reserves de greix El greix dels humans no serveix d'aïllant tèrmic sinó de reserva energètica En els homes el greix s’acumula a l’abdomen (patró androide) i a les dones a la part més alta de les cames ( patró ginoide)
16. 3.3 Forma de consum de les reserves energètiques Primer es consumeix el glucogen del fetge Després els lípids del teixit adipós En circumstàncies extremes es pot sintetitzar glucosa a partir d’aa
17. 4 Adaptacions metabòliques a una dieta variada La sacietat La sacietat per els hidrats de carboni i per les proteïnes són independents La serotonina actua com indicador de la gana
18. Ingesta de proteïnes Ingesta d’hidrats de carboni Es crea insulina La proporció de Try a la sang augmenta Producció de serotonina El triptòfan és l’unic aa que no és absorvit per la cèl.lula gràcies a l’insulina Sacietat hidrats de carboni Gana de proteïnes la proporció de Try disminueix Disminueix la serotonina Sacietat proteínnes Gana d’hidrats de carboni
19. Conclusions L’homo ergaster es va adaptar al carnivorisme, deixant de sintetitzar Vitamina A, Vitamina B12, taurina, àcids grassos poliinsaturats i els va incorporar per la dieta Aquest homínid va viure en situacions d’escassetat i per això va desenvolupar : la insulinoresistència i grans reserves de greix. Aquesta és la causa del síndrome metabòlic de l’actualitat. Degut a la dieta omnivora va desenvolupar dos tipus de sacietat una pels glúcids i un altre per les proteines