COMPLEMENT INDIRECTE
EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL
   COMPLEMENT INDIRECTE
Definició

Complement verbal que expressa la persona o
l’objecte que rep la conseqüència de la
significació del verb. (Termcat)

Complement verbal introduït per la preposició
a, que expressa el destinatari o
l’experimentador de la situació designada pel
verb. (DIEC)
Opcions d’identificació

Respon a la pregunta (per) a qui? (Ho he dut per a tu) i si es
passa a passiva no pot fer de subjecte (T’he escrit – tu has
estat escrit per mi -?-)

Normalment es pot substituir pel pronom li, canviant a tercera
persona: He dut un llibre per a tu – He dut un llibre per a ell – li
he dut un llibre

Llevat de pocs casos, la majoria de verbs en poden prescindir:
He escrit una carta (a…) En canvi, n’hi ha alguns que només
admeten complement indirecte (a banda de circumstancials), i
no admeten complement directe, per la qual cosa cal anar en
compte de no confondre’ls: Ha pegat a la seva filla / Li ha
pegat / Telefona-li
Estructures

01. a/per a + nom o sintagma nominal: Van
comprar un llibre per al seu fill (… al seu fill)

02. pronom: Li van comprar un llibre / M’han
comprat un llibre

03. a/per a + oració subordinada substantiva de
relatiu: He comprat el llibre per a qui es
porti bé.
Substitució pronominal

1. em, et, li, es, ens, us, els (Cal recordar que li
   es canvia per hi en determinades
   combinacions de pronoms febles)

S’ha d’anar en compte amb l’anomenat datiu
d’interès, un complement indirecte que només
existeix com a pronom: el nen m’ha suspès les
mates.
ATENCIÓ
Cal vigilar perquè a vegades es pot confondre
amb un circumstancial: Ho hem comprat per
al sopar de demà / He escrit una carta al diari
(CI? CCLl? CCDest?)

A vegades es parla de complements indirectes
de cosa més que no pas de circumstancials de
lloc o de destinació.
També és difícil de destriar casos com aquest: Va
clavar el punyal a l’esquena del lladre (“Hi”, “li”?)

(Li va clavar el punyal a l’esquena: observem que
mentre que del lladre no és altra cosa que un
simple complement del nom esquena, quan el
substituïm per un pronom feble ens surt el
pronom li, i funciona, de fet, com un complement
indirecte, però no ho és.
Aquest cas és semblant al següent, molt
habitual en català: No sé pas què li volen
/ Li és amic (no sé què volen D’ELL / és
amic SEU).

Aquí també el pronom de complement
indirecte li substitueix un complement
que no és indirecte.
Finalment, fixem-nos en aquest cas:

Aquesta comanda és per a ell. Té tot l’aspecte d’un
complement                                   indirecte
(preposició, destinació…), però funciona a tots els
efectes com un atribut.

Compareu amb: aquesta comanda l’han duta per a
ell, que, pel sol fet de comptar amb un verb
predicatiu, i no atributiu, ja es comporta com a
complement indirecte amb tots els drets.

El mateix complement, en cadascun d’aquests dos
casos, tindria pronoms ben diferents: Ho és (per a
Identifica els complements indirectes

He comprat un clavell per a tu / De petita, la
Monique no ens menjava gens /Això serà per a qui
arribi primer / M’has buidat el cor / M’agrada
menjar molt / A qui arribi primer li donarem un
premi / A qui li dius poca-solta, tu, a mi? / No vol
donar-nos la pasta / Porta els diners a la mare;
porta-li els diners; porta’ls a la mare; porta’ls-hi
/Finalment, va portar-los-hi.
Digues la funció del mot, sintagma, oració o pronom
subratllats.

Explicaré els fets a qui m’ho demani /Explicaré els fets a qui
m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré
els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho
demani

Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del
pobre Gustau / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar
cianur al cafè del pobre Gustau / Ho explicaré a tothom /
Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del
pobre Gustau. / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar
cianur al cafè del pobre Gustau.

Complement indirecte

  • 1.
  • 2.
    EL PREDICAT DEL’ORACIÓ: EL COMPLEMENT INDIRECTE Definició Complement verbal que expressa la persona o l’objecte que rep la conseqüència de la significació del verb. (Termcat) Complement verbal introduït per la preposició a, que expressa el destinatari o l’experimentador de la situació designada pel verb. (DIEC)
  • 3.
    Opcions d’identificació Respon ala pregunta (per) a qui? (Ho he dut per a tu) i si es passa a passiva no pot fer de subjecte (T’he escrit – tu has estat escrit per mi -?-) Normalment es pot substituir pel pronom li, canviant a tercera persona: He dut un llibre per a tu – He dut un llibre per a ell – li he dut un llibre Llevat de pocs casos, la majoria de verbs en poden prescindir: He escrit una carta (a…) En canvi, n’hi ha alguns que només admeten complement indirecte (a banda de circumstancials), i no admeten complement directe, per la qual cosa cal anar en compte de no confondre’ls: Ha pegat a la seva filla / Li ha pegat / Telefona-li
  • 4.
    Estructures 01. a/per a+ nom o sintagma nominal: Van comprar un llibre per al seu fill (… al seu fill) 02. pronom: Li van comprar un llibre / M’han comprat un llibre 03. a/per a + oració subordinada substantiva de relatiu: He comprat el llibre per a qui es porti bé.
  • 5.
    Substitució pronominal 1. em,et, li, es, ens, us, els (Cal recordar que li es canvia per hi en determinades combinacions de pronoms febles) S’ha d’anar en compte amb l’anomenat datiu d’interès, un complement indirecte que només existeix com a pronom: el nen m’ha suspès les mates.
  • 6.
    ATENCIÓ Cal vigilar perquèa vegades es pot confondre amb un circumstancial: Ho hem comprat per al sopar de demà / He escrit una carta al diari (CI? CCLl? CCDest?) A vegades es parla de complements indirectes de cosa més que no pas de circumstancials de lloc o de destinació.
  • 7.
    També és difícilde destriar casos com aquest: Va clavar el punyal a l’esquena del lladre (“Hi”, “li”?) (Li va clavar el punyal a l’esquena: observem que mentre que del lladre no és altra cosa que un simple complement del nom esquena, quan el substituïm per un pronom feble ens surt el pronom li, i funciona, de fet, com un complement indirecte, però no ho és.
  • 8.
    Aquest cas éssemblant al següent, molt habitual en català: No sé pas què li volen / Li és amic (no sé què volen D’ELL / és amic SEU). Aquí també el pronom de complement indirecte li substitueix un complement que no és indirecte.
  • 9.
    Finalment, fixem-nos enaquest cas: Aquesta comanda és per a ell. Té tot l’aspecte d’un complement indirecte (preposició, destinació…), però funciona a tots els efectes com un atribut. Compareu amb: aquesta comanda l’han duta per a ell, que, pel sol fet de comptar amb un verb predicatiu, i no atributiu, ja es comporta com a complement indirecte amb tots els drets. El mateix complement, en cadascun d’aquests dos casos, tindria pronoms ben diferents: Ho és (per a
  • 10.
    Identifica els complementsindirectes He comprat un clavell per a tu / De petita, la Monique no ens menjava gens /Això serà per a qui arribi primer / M’has buidat el cor / M’agrada menjar molt / A qui arribi primer li donarem un premi / A qui li dius poca-solta, tu, a mi? / No vol donar-nos la pasta / Porta els diners a la mare; porta-li els diners; porta’ls a la mare; porta’ls-hi /Finalment, va portar-los-hi.
  • 11.
    Digues la funciódel mot, sintagma, oració o pronom subratllats. Explicaré els fets a qui m’ho demani /Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau / Ho explicaré a tothom / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau. / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del pobre Gustau.