Disseny De Contextos Educatius Grup Dessign Net

Disseny De Contextos Educatius Grup Dessign Net

• 1.
  REBECCA ARQUÉ FRANCESC LLORENS XAVIER MIRO
• 2.
  REBECCA ARQUÉ -FRANCESC LLORENS ________________________________________________________________________ 1. Per començar necessitareu definir l’equip de treball, quins perfils de professionals necessitareu? Quina serà la tasca encomanada per a cada un d’ells? Per tal de tur a terme la tasca hem de tenir en compte la necessitat de diferents tipus d'actors professionals: El professor o formador, que impartirà l'ensenyament i donarà suport. El coneixement expert del professor inclou el contingut, el mètode d'impartició, el fet de fer participar l'alumne, les activitats d'aprenentatge útils, els recursos d'especialistes i la retroacció (feedback) sobre el resultat. Els dissenyadors, que reuneix tots els elements del programa. El coneixement expert del dissenyador inclou el disseny de la pàgina, els sistemes de navegació, les bases de dades, els nivells de treball, les eines d'aprenentatge en línia, les interaccions i l'accés als recursos. Podem identificar, dintre aquest grup diversos tipus de professionals: • Dissenyador tecnopedagògic • Dissenyador gràfic • Dissenyador d’interfície, expert en multimèdia • Expert en so i video L'equip tècnic, que garanteix que el sistema funcioni satisfactòriament. El seu coneixement expert inclou la resolució de problemes de maquinari, de sistema i de funcionament en xarxa. • Informàtics • Programador multimèdia El gestors comercials, que ofereix nous productes i serveis. El coneixement expert del proveïdor és garantir les economies d'escala en el desenvolupament i la distribció d'eines i funcions complexes i que canvien amb rapidesa. • Proveïdors • Responsables de màrqueting • Logística i distribució • Control de producte La direcció i coordinació de projecte, que s'encarrega que hi hagi finançament i altres recursos disponibles. El coneixement expert de la direcció inclou jutjar la rendibilitat de costos i el coneixement del que es comercialitza. És habitual que la direcció decideixi el sistema que es fa servir. • Director de projecte • Coordinador d’equip
• 3.
  Usuari o grupd'usuaris (els destinataris). El coneixement expert de l'usuari és la seva experiència i confiança prèvies en l'e-learning, les preferències d'aprenentatge, la motivació personal i el coneixement i les aspiracions prèvies. El feedback de l’alumnat resultarà fonamental per al seguiment dels resultats del procés de redisseny. L’avaluació. Tant del procés de producció com dels resultats. Pot ser interna o externa. En aquest segon cas, tant en disseny de producte com en processos institucionals ja s’ha estandaritzat el recurs al control de la qualitat, mitjançant l’acreditació segons nomes ISO, EFQM, etc. Cadascún d'ells té una llenguatge i un conjunt de prioritats diferent. En un context d'ensenyament presencial els professors o formadors amb el contacte presencial dels alumnes, podia gestionar el procés d'Ensenyament- Aprenentatge amb facilitat, però en un context on-line és bo comptar amb una sèrie de tècnics i /o professionals que tinguin un coneixement expert i/o control en totes les àrees rellevants. Hem desenvolupat en un un mapa conceptual interactiu fet amb una aplicació externa,Mindomo (http:// www.mindomo.com), de tipus Web 2.0, la estructura dels equips que acabem de descriure teòricament. La imatge anterior és una captura fixa del mapa. Per a accedir a la font externa feu clic en el enllaç: http://www.mindomo.com/view.htm?m=64a8f18d98f5464fb99a7ce5f5e434fb Observeu que el mapa disposa de notes escrites per a cada node principal, que amplien la informació proporcionada al wiki. Feu clice en 'Ver Notas', baix a l'esquerra, per a llegir-les. En som conscients que el cas de treball proposa ja determinats rols i funcions reals per als membres de l'equip de treball: 1. Emma i Àngel. Dissenyadors instruccionals experts en disseny d'accions formatives en línia (departament de la Lídia). 2. Toni. Dissenyador gràfic amb experiència en disseny d'interfícies per a materials i entorns educatius (autònom extern habituat a treballar amb la UOC).
• 4.
  3. Guillem. Desenvolupador multimèdia amb bons coneixements sobre usabilitat (Departament de Disseny Instruccional). 4. Mireia i Sebas. Informàtics, un d'ells expert en desenvolupament de materials interactius i un altre, en desenvolupament d'entorns virtuals (Departament de Desenvolupament d'Intranets de la UOC). 5. Isa i Eduard. Professors del Graduat. Tanmateix, també és cert que al cas es parla de la producció editorial, la qual cosa suposa l ´externalització d'algunes de les funcions de l'equip de treball. Per tant, el nostre grup ha considerat adient fer-ne un esquema complert de tots els elements que, en un moment donat, podrien formar part d'un procés de disseny d'un contexte educatiu. Per això al nostre mapa conceptual apareixen més possibles itnervinents en la cadena de producció que al cas d'exemple. 2. Elaboreu un pla de treball que inclogui les tasques que caldrà portar a terme des de l’inici del projecte fins al final. Quant temps teniu previst dedicar a cada tasca? Quines persones hi estaran implicades? La temporització del procés de redisseny, tal com es descriu al cas, té dos moments diferenciats. A) Per una banda, la Lídia i el Carles han d'elaborar una planificació, doncs no es pot demanar als participants la seva col·laboració sense disposar, en paraules dels gestors del projecte, d´una proposta de la estructura total del programa. Per a aquesta tasca, disposen de cinc setmanes (entre el 7 de gener i l'1 de març). B) Per un alte costat, la planificació del disseny del curs complert ocuparà al grup de treball vuit mesos, però amb l'agost pel mig, amb la qual cosa en són set. Podem considerar quatre setmanes per més, la qual cosa ens dóna 21 setmanes per a desenvolupar la totalitat del curs. A) PLANIFICACIÓ PRÈVIA: EL PLA DEL PROJECTE Hem utilitzat un Diagrama de Gantt, realitzat amb el software obert GanttProject(http://www.ganttproject.biz/) per a temporitzar la planificació prèvia. Aquesta planificació ha de contindre ja una indicació clara del que s'espera aconseguir amb la implementació del producte final. A més, haurà de contindre instruccions sobre les persones encarregades de realitzar cadascuna de les fases del projecte. En cinc setmanes cal haver enllestit aquesta proposta inicial. Els elements fonamentals, al nostre parer, que ha de contindre la proposta són: 1. Descripció i justificació dels objectius de la virtualització del curs de Graduat Multimèdia 2. Justificació i descripció de l´equip tècnic i humà necessari. 3. Presentació del model de disseny instruccional triat (en paraules de la Lídia, "un model senzill, amb tres o quatre fases clares"). 4. Establiment del calendari definitiu d'actuacions 5. Presentació dun prototip general, però no operatiu, (a manera d'un storyboard) que integre visualment els elements que contindrà el curs integrat en l'entonr virtual. Adicionalmentl, la proposta, com hem comentat, haurà d'establir també dates de desenvolupament, rols i responsabilitats dels membres de l'equip, així com determinar punts crítics de revisió periòdica de l'estat del procés, que es poden expressar com a reunions de tot o part de l'equip amb la coordinació.
• 5.
  Aquí es potveure el diagrama a tamany real: http://www.technosofia.net/master/Gantt1.png La taula a sota detalla amb més profunditat en què ha de consistir la programació d'aquesta proposta inicial que es presentarà a l'equip de treball i servirà de marc i guia per al desenvolupament, implementació i virutalització del curs:
• 6.
  B) DESENVOLUPAMENT DELCURS DE GRADUAT MULTIMÈDIA En la fase a), que acabem de descriure, s'ha desenvolupat un pla prèvi de disseny que ara cal materialitzar. La creació del curs, implementació de l'entorn i les eines, acoplament dels elements i instal·lació operativa en el servidor de la institució és un procés que caldrà realitzar en temps rècord, set mesos reals, i que implicarà l'equip que també ha estat esmentat més amunt. Hem orientat el procés de creació del curs de la següent manera: en primer lloc, hem desenvolupat una temporització amb assignació de tasques als membres de l'equip. Per això, hem confeccionat una taula amb la divisió operacional de les tasques, a la qual acompanya un nou diagrama de Gantt, que en aquest cas cobreix la totalitat del procés. La taula a sota defineix l'activitat que es durà a terme i els elements responsables de realitzar-la:
• 7.
  LEGENDA:: *CORD: Coordinadors *DI: DissenyadorsIntruccionals *DG: DIssenyador Gràfic *DM: Desenvolupador multimedia *INF: Informàtics *PR: Professors D'acord amb aquest plantejament, la diagramació que temporitza el procés la podem visualitzar en aquest diagrama:
• 8.
  Aquí tenim lavisualtzació del gràfic de Gantt a tamany natural. Feu clic a l'enllaç: http://www.technosofia.net/master/Gantt2.png Tanmateix, volem també aprofindir en la concepció de l'equip de treball i la seva integració en relació amb els objectius que explicitarà el pla prèvi. D'una banda, membres especialistes en tasques diferents es coordinen per a construir les diverses "peces" del curs que estan dissenyant. Per una altra, hem volgut que el propi treball de l'equip fera ús d'una metodologia interactiva de tipus 2.0, per la qual cosa, des de la coordinació s'ha previst la utiltizació d'una eina de tipus timeline (línia de temps) per tal que cada membre de l'equip indique sobre aquesta l'estat del seu treball i assenyale amb fites temporals la finalització de les tasques que té assignades. Detallem-ho breument. B.1 EL TREBALL EN EQUIP. PERSONES I ROLS En els equips de treball, els membres presenten determinats perfils competencials que els classifiquen. Per exemple, com es descriu al cas, hi ha dos membres experts en disseny instruccional, o dos informàtics, etc. Diferents rols es combinen en la producció d'una tasca única. Agafem, com a exemple, la producció de continguts, teòrics i hipermedials. El següent esquema mostra com s'integren diferents membres i rols en la tasca corresponent. B.2 INTERACCIÓ ENTRE ELS MEMBRES DE L'EQUIP UTILITZANT UNA LÍNIA DE TEMPS La Lídia i el Carles han pensat que és una bona idea que els membres de l'equip de disseny del curs de Graduat Multimèdia obtinguen una fàcil visibilització de l'estat del projecte i puguen comunicar a la resta l'estat de les tasques que els han estat assignades, mitjançant la utiltizació d'una línia de temps
• 9.
  col·laborativa on totsels membres de l'equip tenen accés mijançant un compte assingat al seu rol. Per exemple, els informàtics tenen un compte que els permet anar marcant en la timeline l'estat de les seves tasques, així com quan han estat finalitzades. Així, cada membre de l'equip es subscriu via RSS a la línia de temps i rep la informació que la resta va afegint, sense esperar a les reunions de coordinació mensuals (anomenades en la línia de temps: punts crítics). A sota podeu veure una captura de la línia de temps amb la estructura general bàsica del projecte. En aquest cas, la metodologia consisteix a assignar a cadascun dels rol a dintre l'equip una icona, de manera que s'identifique visualment en la timeline a qui pertany l'esdeveniment només amb un cop d'ull. Podriem assignar, per exemple, aquestes icones als rols: Per a finalitzar, aquí deixem l'enllaç a la timeline real creada per a aquesta activitat. Com es pot veure, hi ha uns esdeveniments genèrics, i estan ja anotats els 'punts crítics' o reunions periòdiques de l'equip. A efectes il·lustratius hem inserit algunes tasques dels membres de l'equip. Teniu en compte que la timeline és només una demo funcional. Ja hem desenvolupat la temporització del cas en les dues diagramacions presentades i en les taules explicatives.
• 10.
  http://www.timetoast.com/timelines/33350 3. Identifiqueu totesles fases del model ADDIE del cas i feu-ne una descripció de cada una d’elles. Dick i Carey ( 1978) conceben el disseny sistemàtic de la instrucció, determinant objectius instruccionals, analitzant aquests objectius, analitzant els aprenents i el context, escrivitn els objectius de la instrucció, desenvolupant eines de valoració, l'estratègia instruccional i revisant la instrucció. Un model de disseny instruccional adequat i eficient per a l'elaboració i disseny del curs proposat és el model descrit Peter Williams, ADDIE. Aquest és l’acrònim dels passos clau per dissenyar una acció formativa, estructurada en: 1. Anàlisi, (Analysis). 2. Disseny, (Desing) 3. Desenvolupament, (Development). 4. Implantació, (Implementation) 5. Avaluació, (Evaluation). El cinc passos que segueix el model ADDIE poden implementar-se de forma seqüencial o de forma iterativa: Seguidament analitzarem aquestos cinc elements: 1. L’anàlisi de les necessitats formatives dels alumnes, situant l’estudiant com a punt de referència del procés formatiu, es durà a terme a l’inici del curs, (“Inicialment, i durant uns 15 dies, els estudiants realitzen un taller virtual amb un consultor expert per a conèixer les prestacions i funcionalitats de l'entorn”) per tal de tenir en compte els diversos estils d’aprenentatge, les capacitats, els coneixement previs i les metes a assolir. Essent necessari generalment per documentar-ho, respondre, dins de l’àmbit de l’acció formativa que es pretén dissenyar, algunes qüestions bàsiques com: • Descriure la proposta d’acció formativa objecte del disseny. • Situar aquesta acció al context de l’acció formativa general de la institució. • Descriure l’audiència i les seves característiques. • Descriure els recursos disponibles, (humans, materials i tecnològics). • Determinar el temps necessari per a portar a terme el disseny de l’acció formativa. • Determinar els mètodes d’avaluació. 2. El disseny el programa del curs el trobarem, com diu en el cas proposat es en la guia d’aprenentatge( “La guia d'aprenentatge és la que determinarà l'itinerari i la temporalització, en funció del tipus d'oferta i d'estudiant a qui es dirigeix la formació.”) Així doncs es allà on es desenvolupa de manera detallada la planificació, és a dir, especificar els objectius, els recursos disponibles, el tipus d’aprenentatge que es demana, la seqüenciació dels contingut, les activitats, el tipus d’avaluació, etc. Aquest es on es contempla, entre d’altres qüestions, les següent: • Determinar la metodologia dels materials, els objectius generals i l’enfocament didàctic general.
• 11.
  • Descripció dels mòduls didàctics. Objectius i contingut. • Descriure els formats, dissenys, continguts i modes de distribució dels materials. • Determinar l’encaix de diferents formats de material. • Seqüenciar el material, les activitats i l’avaluació. • Disseny de l’avaluació. 3. En la fase de desenvolupament on els membres de l’equip de disseny de l’acció formativa es posaran en marxa la manera de fer arribar la informació, porten a terme la creació general o prototipada dels materials i continguts, els recursos multimèdia, així com les activitats amb els formats disponibles: tutorials, guia de l’alumne, el tauler del professor, el debat i el fòrum, etc., i el sistema d’avaluació. Essent en aquesta fase on es determinen les interaccions o les activitats. 4. Com en tot el procés formatiu on-line, un curs s’implementa proporcionant suport tècnic a professors i alumnes, fent revisions i actualitzacions dels materials, formació dels professors, suport tècnic, etc. És a dir, es posa en marxa l’acció formativa. L’espai virtual és el mitjà pel qual l’estudiant pot comunicar-se amb els tutors i amb els companys així com accedir als diferents serveis que li faciliten els recursos necessaris per a la seva formació. 5. L’avaluació es porta a terme al llarg de totes les fases de l’acció formativa mig llançant l’adaptació a diferents estils i ritmes d’aprenentatge, servint com a element de millora facilitant un aprenentatge progressiu i de determinant una correcta evolució del procés. L’avaluació continua inclou el treball individual i la participació en les activitats de grup a través dels fòrums de discussió o grups de treball. Al mateix temps aquesta avaluació contínua actua com element motivador pel discent, rebent de forma regular comentaris i indicacions per part del tutor per un major aprofitament del curs. 4. Feu una previsió dels posibles problemes amb els que us podeu trobar, com hi posaríeu solució? Hi ha algun aspecte del cas que haguéssiu resolt d’una manera diferent? Som conscients que la producció d'aquest projecte ens aportarà beneficis, al igual que riscos que haurem de pal·liar per tal d'aconseguir els reptes i els objectius planificats. Es lògic, quan parlem d'educació virtual comptar amb el problema de l'abandonament, aquest bé relacionat amb diversos problemes com ara la manca de temps, ja perquè s’ha de compatibilitzar amb altres aspectes de la vida, o perquè s’han excedit a l’hora d’escollir la quantitat de crèdits a matricular. Per una altra banda, hi ha mancança d’informació de l’estil metodològic dels cursos i del temps que requeriran aquests estudis. També trobem mancances a l’hora de la utilització del medi TIC, amb la qual cosa es crea disconformitat, saturació i frustració en els estudiants... De la mateixa manera que es parla d'abandonament en l'e-learning, també es parla asiduament del disseny tecnopedagògic emprat generalment per no ser el més adient donada la natura de les competències aprendre, que la tecnologia dificulti en compte de facilitar l’aprenentatge. També econòmics si la inversió inicial per crear una acció formativa que té com a mitjà les TIC és molt elevada. O bé la plataforma utilitzar: plataformes d’aprenentatge poc pràctiques i funcionals que provoquin una dificultat per extreure la informació i no faciliti la navegació i l’accés als diferents usuaris. A més a més la introducció de les TIC a la docència pot repercutir negativament a aquells docents que no estan habituats en utilitzar-les i això pot conduir a una reticència de determinats professors cap aquest tipus d’aprenentatge. I l’accés democratitzat al coneixement produeix que necessàriament les persones hagin de desenvolupar competències de cerca de la informació i capacitat d’anàlisi crítica, per tal de poder determinar la veracitat del coneixement a què accedim. Per totes aquestes raons hem realitzat un quadre que doni solucions a totes aquestes seccions problemàtiques funcionals, tècniques, pedagògiques, financeres i legals:
• 13.
  5. Seleccioneu unproblema o element en particular que us sembli rellevant i que haguéssiu resolt de manera diferent o amb alguna variant a com ho va fer l'equip de treball que presenta el cas. Presenteu-lo tal com es desprèn del cas i justifiqueu la vostra proposta que aporta una millora concreta.