El governs locals davant el repte de la Societat de la Informació - Localret

Direcció estratègica: Lucio Villasol i Estanis Vayreda Aquest document que teniu a les mans és una revisió ampliada del document Polítiques públiques locals en l’era digital,
Actualització de continguts: Yanina Yelp editat l’any 2005 pel Consorci Localret.
Col·laboradors: Jordi López Benasat, Jordi Pericàs, Anna Díaz, Lluís Albert Just, Marta Almela, Borja Rius, S’han actualitzat els continguts amb les novetats d’aquests darrers dos anys i s’han incorporat bones pràctiques de diferents
Montse Clotet, Josep Manuel Sarria, Eugènia Andreu, Carles Julbe, Manel Toril, Eva Guijarro, Carol Romero, governs locals catalans.
Daniel González, Carles Lloveras, Joan Bosch, Olga Díaz, Mauro Soto, Cristina Castilló, Imma Turu, Josep
Maria Canals i Antoni Biarnés. Barcelona, octubre de 2007
Correcció lingüística: Irene Costa

Disseny i maquetació: INICIAL

Índex Índex

Introducció 04 2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància
Mercat local (actuacions cap endins)
1. E-Governança: el municipi com a govern relacional_ 08 L’ampliació de la base econòmica del territori (actuacions cap enfora)
2.3.4. La dinamització i la cohesió social
1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local en la societat de la informació Programes per a col·lectius amb necessitats específiques
1.2. El marc general per al desenvolupament de la SI Nous paradigmes sobre aprendre i ensenyar
1.2.1. El marc d'actuacions: la Unió Europea Formació en TIC
1.2.2. El marc d'actuacions: Espanya Promoció de continguts digitals locals
1.2.3. Les administracions locals Cultura digital, temps lliure i oci
Ordenances per a l’impuls de l’administració electrònica La dimensió digital de les comunitats i els cercles de pertinença
La protecció de dades als ens locals 2.3.5. La millora de la democràcia
1.3. La xarxa d’actors Els diferents estadis de la participació ciutadana
1.3.1. El Consorci Localret Una nova gestió transparent i participativa
Les TIC com a eines de participació ciutadana
2. E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic del territori i com a dinamitzador de la comunitat_
3. E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat_
2.1. La planificació estratègica en la societat de la informació
2.2. Les infraestructures de la societat de la informació i del coneixement 3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001
2.2.1. La convergència de les xarxes 3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. El “front-office” municipal
2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions i continguts 3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada al ciutadà, les empreses i les associacions
2.2.3. Els principis d’ordre polític L’orientació al ciutadà
2.2.4. Els objectius de l’actuació Racionalització i simplificació: tramitació útil i fàcil
2.2.5. Principals línies d’actuació Integritat dels serveis. Política i gestió transversals
Garantia del servei universal Coordinació i col·laboració entre administracions
Concursos agregats dels serveis de telecomunicacions 3.2.2. Les principals línies d’actuació sobre el “front-office”
La tributació dels operadors La cerca de les necessitats ciutadanes
Ordenació municipal d’antenes Canals de comunicació
Medició de les emissions de telefonia mòbil Internet: el canal revolucionari
Col·laboració amb els operadors 3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal
Infraestructures de telecomunicacions a les noves urbanitzacions 3.3.1. Els objectius de la gestió interna orientada a l’eficiència i la qualitat
Xarxes sense fils 22 Orientació al client
L’ens gestor d’infraestructures de telecomunicacions (Itcat) Orientació a la qualitat
MAN: Metropolitan Area Network Orientació a l’eficiència
FTTH, fibra a la llar Orientació a l’avaluació
La televisió digital terrestre (TDT) 3.3.2. Línies d’actuació per guanyar eficiència i qualitat en la producció de serveis
2.3. L’ajuntament com a dinamitzador de la comunitat local Política corporativa de telecomunicacions
2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments Pla d’acció de programari
Competitivitat interterritorial Tècniques per assolir la qualitat
Sostenibilitat La gestió del canvi. Nou model organitzatiu
Qualitat productiva Digitalització dels processos
Cohesió social El pla de sistemes
2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC Quadres de comandament
Promoció de la nova cultura empresarial. L’emprenedoria Gestió de la informació i del coneixement
Polígons o àrees d’empreses de TIC Gestió de la innovació
Impuls a l’adaptació de les empreses tradicionals 3.3.3. L’administració en xarxa. El repte de la interoperabilitat
Suport a l’ocupació El projecte AOC i els ens locals catalans
Teletreball Els projectes i serveis del Consorci AOC en els governs locals
Formació contínua i formació en TIC Els projectes i serveis de l’Agència Catalana de Certificació en els governs locals
Promoció de la ciutat. Xarxes de ciutats
Xarxes de centres tecnològics 4. Conclusions. Decàleg per a una estratègia polític@ en l’era digital_

02 03
pàgina pàgina

Introducció Introducció

Introducció_
En les últimes dècades, l’extraordinària difusió de les predominant. Estem vivint, doncs, un moment de transició weberiana, coneguda pel nom del sociòleg Max Weber, que l’estructura del treball al sector públic i es suggeria, doncs,
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha donat en el qual la societat s’està transformant qualitativament i la va definir. L’estructura jeràrquica, organitzada al voltant la necessitat de posar en marxa mecanismes d’avaluació
suport a una transformació a gran escala de tota l’organització quantitativa. I en aquest procés l’administració pública és dels càrrecs establerts en l’organització i la uniformitat de de resultats. La manca d’eficiència es posava com una de
social. Indubtablement, les administracions públiques han un actor clau tant per la seva permeabilitat al canvi com per rutines i processos, garantida per procediments d’actuació les explicacions del descontentament de la ciutadania, i
format part d’aquest procés tant per l’adopció de l’ús intensiu les seves potencialitats com a motor de transformació i formals, consolidava un sistema l’estabilitat del qual estava calia buscar opcions diferents a l’exclusiva competència del
i innovador de les TIC en el seu funcionament quotidià com gestor estratègic. per sobre l’estabilitat de les persones, perquè això garantia sector públic per sostenir la provisió de serveis al ciutadà.
pel plantejament de noves formes organitzatives associades l’equitat. Els objectius d’aquesta forma organitzativa eren Els canvis que s’han anat produint en els darrers temps
a la xarxa. Tanmateix, s’espera que, pel seu rol predominant Una breu revisió històrica ens pot permetre situar-nos en l’eficiència, la racionalitat i la legalitat en la resolució porten el sector públic a replantejar-se el seu rol en dues
en la societat, els governs locals continuïn esdevenint un el moment actual per repensar els govern, el seus reptes, d’actuacions. Així, a diferència de l’administració de tall direccions diferents: d’una banda, renunciant de vegades
motor clau en la difusió i la promoció de la societat de la tasques i potencialitats d’actuació. En un nivell general, i napoleònic, que tenia una limitada vocació d’intervencionisme a la prestació directa dels serveis i encomanant-la al sector
informació als seus territoris. pel que fa al nostre entorn històric i geogràfic europeu, en en la societat i que prioritzava les tasques de policia privat o no lucratiu (buscant més eficiència i més qualitat
la primera societat d’hegemonia burgesa, des de la ruptura administrativa, l’administració weberiana va anar estenent de servei i d’adaptació a l’usuari, o simplement cercant
Però de vegades aquest nou entorn, anomenat Societat de amb l’antic règim (Revolució Francesa) fins al el seu àmbit d’actuació com a producte del creixement de poder concentrar-se en altres vessants); de l’altra, assumint
la Informació, Societat del Coneixement o Societat Xarxa, desenvolupament d’una societat industrial avançada (primera l’estat del benestar. En aquest procés, es van desenvolupar noves responsabilitats, com ara la dinamització de la
sembla un calaix de sastre dins el qual es perd l'orientació, meitat del segle XX), es configura l’estructura política del serveis orientats a incrementar les oportunitats i la qualitat comunitat local.
com si el seu desenvolupament es donés sense cap que anomenem estat liberal: l’estat com a productor de de vida de la població.
intervenció política, com una evolució natural. Contràriament, normes i com a garant del seu compliment per part de En la societat de la informació, el ciutadà, en el seu rol
l'activitat dels governs és central per garantir que aquesta tothom. L’administració napoleònica va ser l’instrument per En l’estat del benestar, el ciutadà ja no és només un subjecte d’usuari de serveis públics, demana cada cop serveis més
nova era condueixi cap al creixement amb benestar, cohesió portar-ho endavant. Les seves principals funcions eren les passiu que demana o sol·licita autoritzacions, és un usuari acurats a les seves necessitats, i també en el seu rol de
i equitat social, mantenint l'equilibri territorial i un creixement relacionades amb la policia i el compliment de les normes d’uns serveis públics sobre els quals té consciència de tenir ciutadà-subjecte polític, reclama un paper més actiu: conèixer
econòmic sostenible. Cal, doncs, analitzar i proposar establertes. El ciutadà era objecte d’observació per tal de drets i dels quals espera qualitat. Quan s’adreça a les dades, els procediments, les normes, i poder participar
lineaments per a l'actuació de les administracions públiques constatar la legalitat de les seves actuacions. D’acord amb l’administració, ho fa des d’una doble condició: la de l’usuari en les deliberacions i les decisions que l’afectin. La primera
en aquest nou context. aquesta missió, les competències internes s’estructuraven d’uns serveis, però també la de l’accionista que cada quatre accepció del ciutadà (usuari) implica reclamar uns serveis
en funció de les relacions dels ciutadans amb l’administració, anys escull els membres del consell d’administració de de qualitat creixent i una administració no solament eficaç,
La teoria de la Societat Xarxa desenvolupada pel professor organitzades al voltant de temes específics. Davant els actes l’empresa que li presta els serveis. En aquesta administració, sinó també eficient –i amb serveis amb el mínim cost
Manuel Castells planteja que l’estructura d’aquesta nova administratius, el ciutadà era un subjecte passiu i només doncs, el compliment de les normes es dóna per suposat possible– i transparent, per assegurar-se l’eficiència d’una
societat que reemplaça la societat industrial està construïda pregava, demanava, sol·licitava autoritzacions per fer alguna i el caràcter d’aquestes normes el marquen els gestors i organització que actua en règim de monopoli. La segona
al voltant de xarxes d’informació. La societat de la informació cosa. El principi orientador era l’exercici de l’autoritat més productors dels serveis i els decisors, els polítics, que els (ciutadà/elector) reclama una administració oberta a la seva
(SI) és una estructura interconnectada de nodes, dinàmica que el del servei a la societat. defineixen i prioritzen. participació en els temes que li interessin.
i oberta, que pot modificar-se sense amenaçar el seu equilibri.
Aquesta forma organitzativa es va consolidar com una L’absència de controls democràtics i les pràctiques Malgrat aquest predomini de l’administració weberiana, als Per a una acció de govern eficaç, cal interpretar correctament
resposta eficient a la crisi que afrontava el capitalisme als caciquistes de l’estament polític i del poder econòmic anys vuitanta l’acord entorn de l’esgotament d’aquest model la nova situació, identificar els canvis que afecten la mateixa
anys setanta. contribuïen al divorci i a l’allunyament entre aquella estructura organitzatiu va obtenir un alt grau de consens. Les crítiques acció de govern –administració de drets i gestió de serveis–
politicoadministrativa i una realitat social cada vegada més bàsiques eren que la rigidesa de la burocràcia, especialment i ajustar-la a les necessitats socials –explícites o no– de
Cal destacar, però, que de la mateixa manera que la societat dinàmica. Per això, amb el creixement de la industrialització la inflexibilitat dels processos i la normativa, no permetia cada moment. L’ús intensiu de les TIC provoca canvis cada
industrial ha conviscut fins a l’actualitat amb altres formes i la consolidació de la societat de masses, es van anar donar respostes apropiades als nous problemes d’un entorn vegada més accelerats en les activitats humanes. Els
d’organització i producció, la Societat Xarxa conviu amb les incrementant les tasques i competències de l’estat modern més complex i canviant, caracteritzat per la globalització intercanvis de mercaderies a escala planetària i, sobretot,
formes anteriors d’organització i producció econòmica, –produït, en certa mesura, pel creixement de demandes–, dels mercats. D’altra banda, s’afirmava també que la baixa els fluxos d’informació a la mateixa escala en temps real i
malgrat que a poc a poc comença a convertir-se en la que va ser portat endavant per l’administració burocràtica productivitat de la feina a l’administració era un resultat de sense limitacions de continguts, facilitats per l’evolució i la

04 05
pàgina pàgina

Introducció Introducció

Taula 1: Caracterització dels tipus d’estat, administració i demandes del ciutadà polítiques de benestar han de recollir els nous desafiaments específica en TIC a la població, així com facilitar el seu
que generen les TIC, com ara la fractura digital o els accés a les noves tecnologies. Finalment, l’era digital té un
Rol/demandes problemes derivats del consum de tecnologies de la reflex clar i directe sobre la cultura, el temps lliure i l’oci, i
Societat Estat Administració Funcions del ciutadà informació i la comunicació i la necessitat de protecció i obliga els ens locals a repensar serveis (de les biblioteques
orientació que se’n deriva –tant pel que fa al tracte al als centres d’accés al coneixement, de la creació artística
consumidor de TIC com a les patologies provocades pel tradicional a la digital), les fórmules i accions promocionals,
Administrar i Subjecte passiu
Pre-industrial Liberal Napoleònica seu ús. Però, alhora, poden plantejar-se nous serveis o i els perfils dels mateixos gestors.
garantir drets de drets
noves maneres de prestació de serveis lligats a aquestes En conclusió, en el món local abunden els nous desafiaments,
polítiques –telealarmes, telemedicina, habitatges domòtics, molts dels quals tenen a veure –directament o indirectament–
Administrar drets. entre altres. amb l’era digital. Les TIC, a més de suposar reptes importants
Gestió i producció Subjecte de drets
Industrial Del benestar Weberiana de serveis. Usuari de en múltiples aspectes, són també unes bones aliades per
Lluita contra l’exclusió serveis públics Les polítiques de promoció i desenvolupament dels pobles fer-hi front.
i ciutats tampoc en queden al marge, i han de prendre
Administrar drets. consciència que ara el coneixement és el factor clau, la Aquest document posa sobre la taula els eixos d’aquest
Subjecte de drets
Gestió i producció tecnologia apareix com el camí obligat i les persones lideratge, repensant el rol del municipi i les seves tasques.
Usuari de
Post-industrial / SI Relacional Xarxa de serveis. esdevenen l’actiu estratègic de les organitzacions i dels A la vegada, com que aquest és un procés en marxa, el
serveis públics
Estratègia, lideratge, Subjecte polític actiu territoris. A partir d’aquí, els ajuntaments han d’impulsar i document funciona com una eina d’intercanvi d’experiències
coordinació
donar suport tant a la creació d’empreses de la nova en desenvolupament que puguin ser orientadores per a les
Font: elaboració pròpia economia –basades en les tecnologies de la informació, actuacions dels governs locals. En el primer capítol (e-
les telecomunicacions i l’audiovisual–, com a l’adaptació governança), ens centrarem en el marc general (sobretot
als paràmetres de l’era digital de les empreses ja existents. jurídic) en què es desenvolupa la societat de la informació
I això ho poden fer amb eines més tradicionals (els polígons i l’administració electrònica, i en les xarxes d’actors,
convergència de la informàtica i les telecomunicacions, han Els ajuntaments catalans en l’era digital o parcs especialitzats, la formació) o més noves (funcions considerant especialment el paper de Localret en la promoció
provocat el fenomen de la globalització, amb els consegüents de vigilància tecnològica, promoció de la transferència de polítiques TIC cap al món local català. En el segon capítol
efectes sobre una economia, una cultura i, fins i tot, una En aquest context, les TIC comencen a incrementar el seu tecnològica, els vivers d’empreses de TIC, el capital risc, (e-govern), ens centrarem en el municipi en si mateix, en
demografia que fins ara tenien una base local/nacional. valor com a potencials eines de canvi. Des de les darreres etc.). En aquest context, disposar d’infraestructures bàsiques les seves funcions polítiques: lideratge i dinamització de la
Només aquests dos elements, la celeritat dels canvis i la dècades, les administracions estan començant a considerar de telecomunicacions serà un element cabdal per al comunitat local i planificació i gestió estratègica del territori
globalització, reclamen una revisió i posada al dia de l’acció les TIC i, en especial, Internet, un element clau del seu futur desenvolupament dels territoris. En tot cas, l’impacte de (infraestructures). En el darrer capítol (e-administració),
del govern i de l’administració. La nova funció del govern i un dels eixos vertebradors de la seva modernització. Això l’era digital sobre el mercat de treball local també és alt, analitzarem les funcions administratives dels governs locals,
comença amb la revisió de la seva estratègia. Per reduir les es basa en el fet que les noves tecnologies contribueixen amb l’aparició de nous filons d’ocupació i de noves formes que suposen actuacions de gestió i administració de serveis
incerteses, per garantir el desenvolupament social i econòmic a canviar les regles de funcionament del sector públic, de treball, com ara el teletreball. La projecció de la ciutat públics, sobretot orientades a l’eficiència i eficàcia, al ciutadà
sostenible de la comunitat i el territori que es governa, cal possibilitant una comunicació molt més dinàmica i fluida, enfora i el treball en xarxa amb altres municipis i i als criteris per l’avaluació de la qualitat.
elaborar i liderar actuacions estratègiques que impliquin, no només entre les unitats de l’administració sinó també administracions són altres responsabilitats locals susceptibles
entorn dels objectius comuns generals, els diversos agents entre aquesta i altres actors externs; automatitzant i de millorar amb l’aplicació intensiva de les TIC.
socials. El govern ja no pot fer les coses tot sol. En aquesta simplificant processos administratius sencers; incorporant
fase de desenvolupament social, al govern li toca més que el sector privat i les seves formes de gestió, i millorant L’agenda de les polítiques locals de capital humà també es
mai exercir el lideratge: assenyalar els objectius d’interès l’eficiència interna de l’administració. veu alterada. En primer lloc, les TIC poden canviar les
general i articular els recursos –propis i aliens– per D’altra banda, la irrupció de les TIC ha afectat els àmbits maneres i les possibilitats dels conceptes d’aprendre i
aconseguir-los. clàssics d’acció dels ajuntaments. Així, i en primer lloc, les d’ensenyar. En segon lloc, cal preveure i proveir formació

06 07
pàgina pàgina

1. E-Governança 1.2. El marc general per al desenvolupament

1.
E-Governança: el municipi com a govern relacional_

Darrerament s’han plantejat moltes propostes al voltant de El model organitzatiu de la xarxa i la seva infraestructura cadascun dels estats membres. Pel que fa a l’actualitat,
les noves formes de governar a les administracions públiques, tecnològica, Internet, s’han evidenciat com els autèntics les propostes vigents són les que descriurem a
que s’han agrupat sota el paraigües de les teories de la reductors de les bosses d’ineficiència en les organitzacions, continuació.
nova governança. El Llibre Blanc de la Governança Europea privades o públiques. És per això que, en els darrers anys,
Taula 2: Principis polítics d’actuació dels governs locals
(2001) és un recull programàtic que assenyala els principis s’han anat definint i executant projectes que materialitzen
sobre els quals s’hauria de desenvolupar aquesta nova la col·laboració entre les administracions sobre la base de Principis Descripció
forma de governar. La proposta és obrir el procés de disseny la integració dels seus processos productius gràcies a la
i aplicació de polítiques públiques a la major quantitat de telemàtica.
D’aquest valor corporatiu han de participar tots els seus membres, des dels càrrecs electes
ciutadans i organitzacions, amb la idea que això millorarà Voluntat de servei
fins al darrer dels treballadors. S’ha de desenvolupar aquesta orientació i la necessitat de rigor
la transparència, generarà una major responsabilització i 1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local a la comunitat
i professionalitat exigibles en el desenvolupament de la funció pública.
legitimarà l’acció conjunta dels estats membres com una en la societat de la informació
eina per respondre millor a les necessitats ciutadanes. La
proposta assenyala que hi ha d’haver un enfocament menys En tota organització, a més dels objectius, recursos i Cal anar fent una revisió constant de l’activitat municipal i contrastar-la amb una realitat en
orientat de forma descendent, és a dir, més cooperatiu i processos, és determinant el conjunt de principis i valors permanent evolució, publicitant-ne els resultats i articulant la pedagogia necessària envers els
menys jeràrquic, i complementat amb instruments no que inspiren la seva actuació, que li donen el segell Gestió eficaç ciutadans i els empleats per centrar-nos en allò realment úctil i valuós per a la comunitat. Caldrà
legislatius. Això és: característic que permet distingir-la de totes les altres identificar les demandes dels ciutadans, amb les mesures de consulta adients i eliminar aquells
organitzacions. En el cas de les administracions locals, serveis que s’estan prestant per tradició però que els canvis socials han deixat ja sense
Un major grau de participació i obertura: més atesa la proximitat i coneixença dels seus membres (tant demanda.
informació en línia, més mecanismes de diàleg, més dels càrrecs electes com dels empleats) per part dels
atenció a les diferències i particularitats regionals. ciutadans/usuaris/clients, és on més fàcil resulta identificar Avui, una part de l’eficiència consisteix a utilitzar les possibilitats i oportunitats tecnològiques
S’emfatitza el rol de les organitzacions de la societat i concretar els principis i valors dominants en l’organització. existents. De vegades, les possibilitats tecnològiques van més enllà de l’adaptació tàctica (fer
civil com a interlocutores destacades. Gestió eficient
més eficient una activitat ja existent). En altres casos, les innovacions permeten resoldre vells
1.2. El marc general per al desenvolupament reptes inassolibles per mancança de mitjans.
Millores polítiques, normatives i de resultats: de la SI
s’ha d’avaluar la necessitat de l’acció i des de quin
nivell s’ha d’actuar. Els municipis europeus desenvolupen la seva estratègia S’ha de facilitar informació amb relació als objectius, els paràmetres, les consideracions i les
de promoció de la societat de la informació en el marc de dades que l’administració té en compte per prendre decisions, de caire general i en cada cas
Transparència de
Aquest canvi de perspectiva per millorar la qualitat de la la interrelació entre diferents nivells de govern. La Unió la gestió pública particular. També se n’ha de donar sobre les actuacions i els resultats. Hi ha molts aspectes
gestió ha de tenir com a suport dues estratègies: la Europea (UE) és el primer que abordarem aquí. L’estratègia on aquesta transparència s’ha de fer palesa. Un d’aquests aspectes són precisament les
coordinació entre actors i actuacions, i l’orientació al ciutadà. proposada des del nivell europeu s’inscriu en la línia de relacions directes i personalitzades amb els administrats.
El municipi té un rol destacat en totes dues, principalment l’acord de Lisboa de l’any 2000, en què la UE es fixava
per la seva proximitat al ciutadà i a la gestió directa sobre com a objectiu estratègic per la propera dècada “convertir- Un altre principi de la nova administració, que concreta l’orientació al ciutadà, és el de
l'espai i les necessitats quotidianes. La coordinació es fa se en l’economia basada en el coneixement més competitiva l’accessibilitat, l’obertura i la facilitat. Que l’administració tingui la cura d’adaptar el seu llenguatge
necessària per treballar amb l’objectiu d’una administració i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de al del ciutadà, per entendre i per fer-se entendre pel ciutadà sense que aquest hagi de recórrer
en xarxa real, que aprofiti totes les potencialitats de les manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb Accessibilitat a especialistes del dret o la gestió. Que l’administració faci un esforç permanent i sostingut
tecnologies de la informació i la comunicació. I l’orientació major cohesió social”. En els darrers anys, centrant-se en per donar tota la informació i rebre totes les comunicacions dels ciutadans, processar-les i
al ciutadà ha de ser l’eix central de les organitzacions i ha la importància de les TIC per crear ocupació i per actuar en conseqüència. Les TIC, amb la capacitat de procés de dades i de comunicació
de marcar l’estratègia cap endins cap enfora. incrementar la productivitat, s’han anat desenvolupant bidireccional de la informació, ofereixen un ampli ventall de recursos per fer-ho possible.
planificacions amb objectius específics a assolir per
Font: elaboració pròpia

08 09
pàgina pàgina

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea demanda d’espectre radioelèctric i, com que s’abandonarà Cap ciutadà ha de quedar-se al darrere: s’ha de Establir les eines clau que permetin al ciutadà i les
la televisió analògica terrenal (està previst per l’any 2012), promoure la inclusió a través de l’administració empreses beneficiar-se d’un accés autenticat fàcil,
En primer lloc, hem de mencionar el pla i2010. Una societat s’ha de definir una nova gestió eficient de les comunicacions electrònica perquè tothom es beneficiï d’uns serveis segur i interoperable als serveis públics de tot Europa.
de la informació europea pel creixement i l’ocupació (2005). electròniques. També s’ha de treballar en la interoperabilitat de confiança i innovadors, així com d’un accés senzill Es consideren eines crítiques la gestió interoperable
Aquest pla comença amb una evidència empírica: les TIC i la seguretat i, a més a més, s’ha de promoure la recerca per tothom. d’identificació electrònica (eIDM) per l’accés als
condicionen el 40% del creixement de la productivitat a i fomentar l’adopció dels resultats de la innovació. Es serveis públics, l’autenticació de documents
Europa. Les diferències de comportament econòmic entre considera que les empreses milloren la seva productivitat L’eficiència i l’eficàcia han de fer-se realitat, contribuint electrònics i l’arxiu electrònic.
els països industrialitzats s’expliquen en gran mesura pels gràcies a les TIC però continuen tenint problemes de forma significativa a la satisfacció dels usuaris, la
nivells d’inversió, recerca i ús de les TIC, així com per la relacionats amb la manca d’interoperabilitat, seguretat i transparència i la rendició de comptes, la reducció Impulsar la participació i l’adopció de decisions
competitivitat de les indústries de societat de la informació fiabilitat i tenen dificultats per reorganitzar i integrar les de la càrrega administrativa i la millora de l’eficiència. democràtiques mostrant pel 2010 unes eines que
i mitjans de comunicació. Es destaca també que la TIC al lloc de treball, fet que s’observa especialment en permetin el debat i la participació pública efectiva en
convergència digital exigeix la convergència política i la el cas de les pimes. Implantar els serveis clau de gran repercussió pels l’adopció de decisions democràtiques.
voluntat d’adaptar els marcs reguladors. Per treballar en ciutadans i les empreses, perquè el 2010 el 100%
aquestes línies la Comissió Europea (CE) assenyala tres Un altre document derivat d’aquest, el Pla d’acció sobre de la contractació pública estigui disponible de forma Des de fa uns anys, des del Consorci Localret s’estan
prioritats: administració electrònica i2010: Accelerar l’administració electrònica assolint l’ús del 50% amb un acord de impulsant projectes en línia amb els objectius europeus. En
electrònica a Europa en benefici de tots (2006), planteja cooperació sobre altres serveis en línia de gran aquest sentit, s’han endegat o potenciat estratègies en cada
• Construir un espai europeu de la informació únic els lineaments a seguir. Amb aquest pla d’acció la Comissió repercussió. un dels principis, tal com s’observa en el quadre següent.
que promogui un mercat interior obert i competitiu es proposa:
Taula 3. Objectius del Pla d’Acció i2010 i les corresponents línies d’actuació de Localret.
per la societat de la informació i els mitjans de
comunicació. Accelerar l’obtenció de beneficis tangibles per part Pla d’acció sobre administració electrònica i2010
de tots els ciutadans i les empreses.
• Reforçar la innovació i la inversió en la recerca sobre Objectius Projectes del món local
les TIC amb el fi de fomentar la creació de més i Garantir que l’administració electrònica a escala
millors llocs de treball. nacional no produeixi nous obstacles en el mercat Projectes per millorar les infraestructures i els serveis de telecomunicacions i la conectivitat a
únic deguts a la fragmentació i l’absència tot el territori.
• Crear una societat europea de la informació basada d’interoperabilitat. Participació en el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), que impulsa serveis
Inclusió d’administració electrònica per a tots els ajuntaments.
en la inclusió, que fomenti el creixement i l’ocupació
d’una manera coherent amb el desenvolupament Estendre els beneficis de l’administració electrònica Banc d’Innovació Local (BIL), de compartició de coneixement i aplicacions.
sostenible i que doni la prioritat a la millora dels serveis a l’àmbit de la UE fent possible obtenir economies Finançament, a través de l’AOC, de projectes d’administració electrònica dels governs locals.
públics i la qualitat de vida. d’escala en les iniciatives dels estats membres i
Interoperabilitat.
cooperant per fer front als reptes comuns europeus.
Una de les principals repercussions d’aquestes prioritats Eficiència i eficàcia Normalització de processos administratius.
pels nostres municipis és que s’ha d’adequar la normativa Garantir la cooperació de totes les parts de la UE Projectes de canvis organitzatius a les administracions.
perquè, malgrat que s’han fet avanços (per exemple, en la interessades en la concepció i la realització de Plataforma de contractació pública, PECAP.
Contractació pública
regulació del comerç electrònic), encara cal fer molta feina, l’administració electrònica. Foment de compres agregades.
com ara adoptar la normativa sobre televisió digital, que Seguretat Entitat de certificació Catcert.
canviarà l’escenari actual dels mitjans audiovisuals. En El pla s’estructura al voltant de cinc eixos en matèria
Plataforma de participació ciutadana Consensus.
aquest sentit, la Comissió Europea assenyala que les noves d’administració electrònica amb objectius concrets per Participació
aplicacions sense fils d’alta velocitat fan que augmenti la l’any 2010. Comunitats Localret.

10 11
pàgina pàgina

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya

Un dels mecanismes de suport per desenvolupar i assolir anomenat BIL (Banc d’Innovació Local), que pretén ser
els objectius proposats que planteja la Comissió Europea l’espai de socialització de coneixement dels governs locals
és la mesura: aportar informació pertinent, quantificar, catalans. El BIL és un repositori de coneixements sobre
avaluar comparativament, comparar l’impacte i els beneficis l’aplicació d’innovacions als governs locals, i ha estat
Consorci Localret_
són elements essencials per centrar l’atenció sobre concebut per intercanviar experiències i recursos entre
Nom de la iniciativa:
l’administració electrònica. Es tracta de desenvolupar els responsables i tècnics dels diferents governs locals
Banc d’Innovació Local (BIL)
indicadors i models d’avaluació comuns. Es busca compartir catalans.
experiències fomentant la compartició amb mecanismes
Descripció:
com ara el “marc de bones pràctiques”, “l’observatori de
Repositori en línia de recursos, informació i coneixement, al qual es té accés directament des del
l’administració electrònica”, el portal “Tu Europa”, la xarxa
web de Localret. L’objectiu del banc és crear un espai a Internet al qual tenen accés tots els
TESTA i la “finestra única d’aduanes”.
treballadors públics catalans a través de certificat digital i on es recullin totes aquelles experiències
i projectes innovadors sorgits del món local i vinculats a l’àmbit de les TIC. També s’inclouen
En aquest sentit, enguany el Consorci Localret, seguint
recursos (documents, programari,...) que els ajuntaments poden utilitzar de forma gratuïta, i
les recomanacions europees, ha endegat un nou projecte,
informació de proveïdors que ofereixen productes o serveis en TIC a les administracions.
Més informació:
Gràfic 1. Estructura del Banc d’Innovació Local de Localret.

BANC D’INNOVACIÓ LOCAL Més informació:
http://www.bil.localret.cat

Bones pràctiques Recursos Proveïdors
Per participar en el BIL (aportant o aprofitant recursos), dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions
des de Localret es planteja als ajuntaments la signatura públiques per mitjans electrònics. Per tant, a partir d’ara
d’un conveni que marca les regles de joc bàsiques de la modernització de les administracions no dependrà només
llicenciament, drets de propietat o processos de millora. dels informàtics o dels alcaldes/regidors innovadors, sinó
També fa especial incidència en el llicenciament de les que es convertirà en un objectiu/obligació de tota
aplicacions que els ajuntaments poden oferir al BIL i que l’organització.
poden ser utilitzades per altres administracions.
Els punts destacats de la Llei són:
1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya
1. Reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se
Si el marc més genèric d’actuacions es coordina des de electrònicament amb totes les administracions i fixa
la UE, l’àmbit de l’Estat és el que fixa la normativa bàsica un termini –l’1 de gener de 2010– a partir del qual
Experiències Recursos Proveïdors de
en què es mouen els governs locals del territori espanyol. les administracions han d’habilitar l’accés electrònic
innovadores d’èxit documentals, solucions
La principal novetat legislativa dels darrers mesos ha estat a tots els seus procediments administratius.
a Catalunya disseny de especialitzats en
l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés
desenvolupaments administracions
electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP).
i programari
El salt qualitatiu del text legislatiu és que reconeix el dret
Per a més informació, vegeu: bones pràctiques: http://egov-goodpractice.org, Observatori de l'Administració Electrònica: http://europa.eu.int/egovo; “tu europa”: http://europa.eu.int/youreurope;
Testa: ; “Finestra única d’aduanes”: http://europa.eu.int/comm/taxation_customs/common/publications/com_reports/customs/index_en.htm

12 13
pàgina pàgina

1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.3. Les administracions locals

2. El catàleg de drets que es regulen són: 5. La Llei també defineix la utilització dels mitjans digital, etc. Els principis establerts en aquestes ordenances administratives de conformitat amb la resta de
electrònics en la gestió dels procediments, i se centra són els següents: l’ordenament jurídic.
a. El dret a utilitzar mitjans electrònics per obtenir especialment en el redisseny de processos i en la
informació, realitzar consultes, manifestar seva simplificació. Principi d’impuls dels mitjans electrònics per a una Principi de participació. L’ús dels mitjans electrònics
consentiments, efectuar pagaments, realitzar major eficàcia i eficiència de l’actuació administrativa. haurà de facilitar la participació dels ciutadans i les
transaccions i oposar-se a les resolucions i als A partir d’ara, és responsabilitat de cada una de les S’impulsarà l’ús dels mitjans electrònics tant en les empreses en l’activitat administrativa, tant si és
actes administratius. administracions públiques impulsar els projectes interns actuacions internes com en les externes, per a la qual formalitzada com si no.
necessaris per donar compliment a aquests drets. Una cosa s’hauran d’aplicar els mitjans personals i materials
b. El dret a escollir el canal de relació amb les responsabilitat, però, que caldrà compartir amb les pertinents i adoptar les mesures necessàries per a la Principis de col·laboració i cooperació entre les
administracions; és el ciutadà el que decideix com administracions supramunic ipals (Generalitat de Catalunya, seva efectivitat i realitat. administracions públiques per tal de facilitar el procés
es relaciona amb l’administració i no al revés com Localret, diputacions i consells comarcals), que han de d’implantació de l’ús dels mitjans electrònics i la seva
fins ara. posar els mecanismes de suport i assessorament Principi de simplificació administrativa. En el procés interoperabilitat i compatibilitat, i així facilitar les
necessaris perquè cap ajuntament es quedi enrere. de digitalització de l’administració municipal s’haurà relacions dels ciutadans en l’àmbit de l’administració
c. El dret a no aportar dades que ja tinguin en de procedir a eliminar tràmits o actuacions no electrònica.
poder les administracions públiques. 1.2.3. Les administracions locals. rellevants, d’acord amb la normativa d’aplicació.

d. El dret a conèixer per mitjans electrònics l’estat Ordenances per a l’impuls de l’administració Principi de publicitat i transparència administrativa.
de tramitació dels procediments que els interessen. electrònica L’ús dels mitjans electrònics haurà de facilitar la màxima
difusió, publicitat i transparència de les actuacions
e. El dret a obtenir els mitjans d’identificació Abans de l’aprovació de la LAECSP, des del món local ja
necessaris. es van fer passos en favor de la regulació de les relacions
electròniques entre els ciutadans i ajuntaments. En aquest Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat_
f. El dret a escollir les aplicacions o sistemes per sentit, Localret posa a disposició dels municipis el seu
relacionar-se amb les administracions. assessorament jurídic i fins i tot models d’ordenança, Nom de la iniciativa:
aprovats el 2005, que ja són aplicats a municipis com ara Ordenança per a l’impuls de l’administració electrònica i la regulació
3. Regula els mecanismes imprescindibles per garantir Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Barcelona. de l’ús de mitjans electrònics a l’administració municipal
la interoperabilitat entre les administracions, perquè
els documents electrònics emesos per qualsevol Es proposen dos models d’ordenança 2 : una es pot Descripció:
administració puguin ser presentats i utilitzats per les anomenar de màxims, i l’altra, de mínims. Ambdues parteixen Amb aquesta ordenança es vol assolir una administració més eficaç i més eficient en la producció
altres. dels mateixos principis i de la no-discriminació de cap i en la prestació de serveis als ciutadans i, també, més transparent i participativa; en definitiva,
ciutadà en la seva relació amb l’administració. Però, si la més democràtica de conformitat amb els postulats i els principis constitucionals sobre l’actuació
4. En un estat altament descentralitzat, la Llei posa de mínims estableix els mecanismes per digitalitzar parts administrativa. Es tracta d’impulsar i potenciar l’administració electrònica amb l’objectiu d’aconseguir
un ús efectiu de les eines electròniques per tal de millorar les tasques i els serveis municipals,
èmfasi especial en els mecanismes de cooperació dels procediments, la de màxims proposa la digitalització
facilitar les relacions amb els ciutadans, amb les empreses i amb les altres administracions i
entre administracions, per garantir la interoperabilitat total d’aquests i inclou altres usos de les TIC, com ara els
entitats. Es tracta d’un dels primers ajuntaments que van aprovar l’ordenança i ja fa un cert temps
dels sistemes i les aplicacions desenvolupades. de participació ciutadana mitjançant processos telemàtics. que l’aplica.
Tot això comporta una major adaptació dels ajuntaments, Més informació:
atès que han de fer esforços per incorporar procediments http://www.santfeliu.org
de conservació i autentificació de documents, signatura
2
El text complet de les ordenances esmentades es pot consultar a http://www.localret.cat/assemblea2005/docs/6textordenances.pdf

14 15
pàgina pàgina

1.2.3. Les administracions locals 1.3. La xarxa d’actors

Principi de neutralitat tecnològica. La regulació de la de les dades personals i a la protecció de la intimitat La implementació de la normativa de protecció de dades clarament definides o bé es superposen, amb la qual cosa
utilització dels mitjans basats en les tecnologies de en el sector de les comunicacions electròniques exigeix la definició d’un pla d’adequació que ha de començar cal arribar a acords per fer una intervenció més eficient i
la informació i la comunicació es farà de forma neutral, (Directiva sobre la privadesa i les comunicacions amb la identificació de tots els fitxers i tractaments de coordinada. En el nivell més general, el primer actor és la
mitjançant descripcions funcionals, per tal de no electròniques). dades personals, tant automatitzats com manuals, que es Unió Europea i les seves directives. Després hi ha el
obstaculitzar el desplegament tecnològic. realitzen dins de l’entitat i l’anàlisi de com estan Govern espanyol, amb dos ministeris, el d’Indústria, Turisme
• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de interconnectats. S’ha de definir el cicle de vida o recorregut i Comerç, i el d’Administracions Públiques, que actuen
A partir de l’aprovació de la LAECSP, alguns d’aquests protecció de dades de caràcter personal (en endavant, de les dades al llarg del seu tractament a fi d’identificar: directament i de forma transversal en aquestes matèries.
principis hauran de revisar-se, un procés que ja s’ha iniciat LOPD). Cal no oblidar, però, que la resta de ministeris realitzen
des de Localret per adequar les ordenances municipals Reial Decret 994/1999, d’11 de juny, pel qual • Quines dades personals es recullen i per a quina algunes actuacions sectorials a vegades molt relacionades
per a l’impuls de l’administració electrònica en la nova s’aprova el Reglament de mesures de seguretat dels finalitat. amb la societat de la informació (per exemple, el Ministeri
legislació estatal. fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter • Com es recullen (formularis, electrònicament, d’Economia i Hisenda mitjançant l’Agència Tributària).
personal (en endavant, RMS). telefònicament,…). A Catalunya, la Generalitat compta amb la Secretaria de
La protecció de dades als ens locals • Llei 5/2002, de 19 d’abril de l’Agència Catalana de • Qui les tracta (àrees, departaments,…). Telecomunicacions i Societat de la Informació (dins el
Protecció de Dades (en endavant, Llei 5/2002). Departament de Governació i Administracions Públiques),
Les persones que es relacionen amb les administracions • Com circulen dins de l’entitat (en suport paper, que s’ocupa específicament d’aquesta temàtica; però,
públiques es veuen obligades a subministrar una gran • Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova telemàticament,…). igual que en l’administració estatal, la resta de departaments
quantitat de dades personals que són necessàries per a l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la Generalitat impulsen també polítiques sectorials (des
la realització d’activitats o per a la prestació de serveis de (en endavant, Estatut de l’Agència). • A qui es cedeixen o quines transferències de Presidència, coordinant l’atenció ciutadana, o des
què són destinatàries. Aquestes dades personals han de internacionals es porten a terme. d’Educació, coordinant projectes informacionals); i a escala
ser recollides, conservades, comunicades, en definitiva, Qualsevol persona o entitat que tracta dades personals, local també impulsen polítiques de les TIC les diputacions,
tractades per part de les administracions amb les degudes sigui en el moment de la seva recollida, emmagatzematge, • Com es conserven o com es destrueixen. els consells comarcals i els ajuntaments. A tot això, cal
condicions de seguretat i respectant uns principis comunicació, modificació, etc., està obligada a fer-ho afegir-hi el Consorci Localret, com a institució pública
essencials per a la tutela del dret fonamental a la protecció conforme a la normativa i en compliment de les obligacions El resultat d’aquesta anàlisi ha de ser un inventari dels representant dels governs locals catalans. I, darrerament,
de les dades de caràcter personal. que es recullen en aquesta guia. Aquestes obligacions fitxers i tractaments de dades personals respecte dels tres actors més, el consorci Administració Oberta de
concerneixen els responsables dels fitxers o tractaments, quals s’hauran d’implementar tots els requeriments de la Catalunya (AOC), l’Agència Catalana de Certificació
El tractament de les dades personals, és a dir, el tractament els encarregats del tractament i, en darrer terme, tots normativa de protecció de dades. (Catcert) i l’Agència Catalana de Protecció de Dades
de la informació relativa a una persona física identificada aquells que intervenen en qualsevol fase del tractament. (Apdcat).
o identificable, exigeix el compliment d’una sèrie El Consorci Localret i l’Agència Catalana de Protecció de
d’obligacions que vénen regulades amb caràcter general Cada tractament de dades exigeix l’aplicació integrada de Dades van redactar una guia l’any 2005 que recull tota la
a les següents normes: la normativa de protecció de dades i de les nomes sectorials informació necessària perquè una administració local pugui
que regulen la matèria. A títol d’exemple, en el cas del complir la legislació referent a la protecció de dades de
• Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del padró d’habitants, s’ha de tenir present la Llei 7/1985, de caràcter personal.
Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i el Decret
protecció de les persones físiques pel que fa al legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text 1.3. La xarxa d’actors
tractament de les dades personals i a la lliure circulació refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, o
d’aquestes dades. en el cas de la implantació d’un sistema de prevenció de A més del marc regulador, en la definició de polítiques
riscos laborals, la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de públiques en la societat de la informació hem de considerar
• Directiva 2002/58/CE del Parlament Europeu i del prevenció de riscos laborals. els agents. El ventall d’actors que intervenen és molt ampli
Consell, de 12 de juliol de 2002, relativa al tractament i de vegades les seves competències o bé no estan

16 17
pàgina pàgina

1.3. La xarxa d’actors 1.3. La xarxa d’actors

Taula 4. Actors que impulsen polítiques de les TIC a Catalunya.

Actor Polítiques Línies de treball més recents Ajuntaments Polítiques administratives, de lideratge
de la comunitat i de gestió del territori
Administracions públiques
Consorci Localret Infraestructures telecomunicacions Atles de les Telecomunicacions,
Unió Europea Regulació Directives reguladores de les estudis d’ordenació d’antenes, codis
telecomunicacions (en procés de de bones pràctiques, projectes tècnics
revisió)
Modernització de les administracions Banc d’Innovació Local, canvi
Foment eEurope 2005, i2010, polítiques locals organitzatiu, formació, detecció de
industrials i d’investigació (7è Programa necessitats
Marc d’Investigació), estimulació de
continguts i serveis Competitivitat econòmica i TIC Concursos de telecomunicacions,
connectivitat a les zones d’activitat
Aprofitament dels beneficis de la SI Protegir la intimitat de les persones; econòmica, innovació local
amb garanties garantir la inclusió digital, i seguretat
Diputacions provincials Suport i assessorament als Modernització, formació, connectivitat,
Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme Telecomunicacions Pla Extensió de la telefonia mòbil, Pla ajuntaments aplicacions comunes, aplicacions
Extensió de la banda ampla sectorials, consultoria tecnològica

Societat de la informació Plan Avanza Consells comarcals Suport i assessorament als
ajuntaments mitjans i petits
RED.es Societat de la informació Inclusió, serveis públics, educació;
observatori de les TIC; registre de Instruments de col·laboració Generalitat de Catalunya i governs locals
dominis “.es”
Consorci AOC Administració electrònica Interoperabilitat, mòduls comuns
Ministeri d’Administracions Públiques Administració electrònica Llei d’accés electrònic dels ciutadans d’administració electrònica i línia de
als serveis públics; Estatut del finançament
funcionari públic
Catcert Seguretat jurídica Certificats digitals, entitats de
Secretaria de Telecomunicacions i Infraestructures Projecte Banda Ampla Rural certificació, validació, arxiu segur
Societat de la Informació (STSI)
Apdcat Protecció de dades de caràcter Vetllar pel compliment de la legislació
Serveis i continguts Formació i alfabetització, programari personal vigent sobre protecció de dades de
lliure, xarxa de telecentres, llengua i caràcter personal i controlar-ne
noves tecnologies l’aplicació

18 19
pàgina pàgina

1.3. La xarxa d’actors 1.3.1 El Consorci Localret

Aquesta diversitat d’actors i, en alguns casos, duplicitat de telecomunicacions i de la societat de la informació a amb altres administracions (com el Govern de l’Estat o la ara les guies que s’han publicat i que es poden trobar al
funcions, planteja la necessitat d’arribar a acords perquè Catalunya. I la principal finalitat és que les decisions tinguin Generalitat de Catalunya), sempre després de realitzar web de Localret són:
cada administració assumeixi els projectes que pot oferir en compte tres principis bàsics: processos de màrqueting entre els governs locals que
amb més eficiència i eficàcia. D’aquesta manera, no ens serveixin per detectar les seves necessitats i prioritats. - Guia sobre la televisió digital terrestre (2003,
trobarem casos de projectes semblants impulsats per dues 1. Autonomia local. actualment en revisió).
o tres administracions diferents, o línies de subvenció que 2. Equilibri social. c. Prestar serveis i oferir assessorament als municipis - Guia sobre la tecnologia wi-fi (2003, actualment
financen les mateixes temàtiques. 3. Equilibri territorial. en el procés d’elaboració i execució de polítiques locals pel en revisió).
desenvolupament de la societat de la informació i en el - Guia sobre els plans directors per a la societat del
Aquesta diversitat d’actors també suposa una diversitat Localret sorgeix, ara fa deu anys, com a resposta unitària desplegament de les TIC en el territori. En aquest sentit, coneixement (2003, actualment en revisió).
d’ajudes, subvencions, programes i projectes, moltes vegades del món local català en un moment en què es produeixen les tres temàtiques principals de treball són: - Guia de telecomunicacions mòbils (2003).
dirigits a les administracions locals. Davant la dificultat de grans canvis en el sector de les telecomunicacions. El • Infraestructures de telecomunicacions. - Guia sobre xarxes de TV per cable (2003).
conèixer en cada moment les prioritats, terminis o condicions procés de liberalització del sector, així com la ràpida extensió • Modernització de les administracions locals. - Guia sobre la implantació de la tecnologia PLC a
de moltes d’aquestes convocatòries, des de Localret s’oferirà d’Internet i de les tecnologies de la informació i la • Competitivitat econòmica i TIC. les xarxes elèctriques municipals (2003).
a partir de 2008 un nou servei d’atenció als ajuntaments comunicació, estaven creant un nou escenari del qual les - Guia sobre xarxes alternatives per a una banda
que disposarà de tota la informació actualitzada sobre ajudes administracions locals no podien quedar al marge. El món d. Potenciar la xarxa de coneixement relacionat amb ampla interactiva (2004).
en els diferents nivells d’administració (europea, estatal i local va percebre que aquests canvis esdevenien, d’una telecomunicacions i societat de la informació entre els - Guia sobre la protecció de dades per als ens locals
autonòmica). Aquest Servei de subvencions en TIC (SISTIC) banda, una oportunitat de desenvolupament econòmic i diferents governs locals; tant del coneixement sobre (2005).
organitzarà també trobades informatives amb els social i, de l’altra, un risc important pel que fa a la cohesió experiències i tendències que s’impulsen a altres països o - Guia sobre el programari lliure (2006).
responsables de les subvencions, a fi i efecte d’ajustar les social i a l’equilibri territorial. regions, com del coneixement de les pròpies organitzacions - Guia sobre les pàgines web municipals (2008).
propostes dels governs locals catalans a les bases locals catalanes.
regulatòries. Es posà de manifest la importància de no quedar fora del Des de Localret també s’editen codis de bones pràctiques,
procés i, conscients del paper que calia fer, els ajuntaments Elaborar una estratègia especialment dirigits als ajuntaments perquè disposin de
1.3.1 El Consorci Localret de Catalunya van crear un consorci local que els agrupava criteris tècnics pel desplegament d’infraestructures. Així, es
gairebé tots, amb independència de la seva tendència Dues de les particularitats de les polítiques públiques en va publicar un codi de bones pràctiques per al
Localret és el consorci creat, l’any 1997, pels ajuntaments política, del seu volum de població i de la seva ubicació en TIC són la seva novetat i el fet que els avenços tecnològics desenvolupament de les xarxes de telefonia mòbil, i en breu
de Catalunya, que té per objectiu el desenvolupament de el territori. sobrepassen moltes vegades la capacitat raonable es presentarà un codi de bones pràctiques de xarxes sense
les xarxes de telecomunicacions i de les tecnologies de la d’assimilació. Davant aquests fets, es fa difícil tenir clar fils.
informació i de la comunicació en els municipis catalans. Actualment, les quatre principals funcions del Consorci quina estratègia cal seguir, quins projectes cal impulsar o
En aquests moments, està conformat per més de vuit-cents Localret són: per a quina tecnologia s’ha d’apostar. I, tot plegat, en un Representació del món local català
ajuntaments de tot el territori català, que agrupen més del moment en què la convergència de xarxes, llenguatges i
99% de la població de Catalunya, així com per les dues a. Elaborar una estratègia en polítiques públiques tecnologies és crucial i un error en l’elecció pot suposar Una de les grans fortaleses de Localret és que compta amb
entitats municipalistes catalanes, l’Associació Catalana de d’infraestructures de telecomunicacions i societat de la problemes irreversibles. la representació de gairebé la totalitat dels municipis. I
Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de informació per als governs locals catalans. aquesta representació té una doble responsabilitat:
Catalunya. També les quatre diputacions catalanes estan Localret és conscient d’aquesta dificultat i des de fa un
representades en el seu Consell d’Administració. b. Representar i fer sentir la veu dels municipis en temps dedica bona part dels seus esforços a proposar una 1. La de garantir que les decisions polítiques i econòmiques
aquells àmbits polítics i econòmics on es prenen decisions estratègia (un discurs) que puguin seguir els governs locals. relacionades amb les TIC tinguin en compte els governs
Localret té la funció de fer sentir la veu dels municipis en que afecten el desplegament de les xarxes, serveis de Això es concreta en la publicació, per exemple, de guies locals.
aquells àmbits polítics i econòmics on es prenen decisions telecomunicacions i de la societat de la informació. Això vol metodològiques que intenten aclarir determinades temàtiques
que afecten el desplegament de les xarxes de dir conveniar amb les operadores de telecomunicacions o i recomanar, en alguns casos, determinades solucions. Fins

20 21
pàgina pàgina

1.3.1 El Consorci Localret 1.3.1 El Consorci Localret

2. La d’aportar les necessitats i prioritats de les En aquest sentit, Localret representa el món local en diversos Des de Localret, però, s’intenta sempre traslladar a aquests Els serveis de Localret
administracions locals en els projectes d’infraestructures organismes o institucions. Sempre tenint molt clar, però, organismes les necessitats i els objectius dels governs
de telecomunicacions o d’administració electrònica que que les decisions que pren Localret, tot i que puguin ser locals catalans. Per recollir les seves inquietuds i prioritats, El Consorci Localret ofereix serveis directes als ajuntaments
s’impulsen a Catalunya. consensuades i validades per diferents governs locals, no Localret compta amb un seguit de comissions de treball i consells comarcals en diferents àrees, com ara en
són mai vinculants i cada administració té, evidentment, la temàtiques, compostes per tècnics/polítics i que es reuneixen infraestructures de telecomunicacions, administració
seva pròpia autonomia. periòdicament. electrònica, assessoria jurídica o formació. Al llarg d’aquest
Taula 5. Organismes on participa Localret en representació del món local. document es van detallant els diferents serveis i els projectes
- Comissió de petits municipis. Estudia i adopta iniciatives que estan en marxa actualment.
Organisme / Institució Objectiu Participants per tal de garantir que els serveis de banda ampla, amb
independència de la tecnologia que els hagi de suportar, La xarxa de coneixement
Consorci AOC Col·laborar amb les administracions públiques catalanes en l’adopció i Generalitat de Catalunya arribaran a tots els municipis, incloent-hi els petits (a efectes
desenvolupament de polítiques per a la millora dels serveis públics, mitjançant (60%) i Localret (40%).
de la comissió, es consideren municipis petits els que tenen En aquests moments a moltes de les organitzacions
l’impuls i promoció d’iniciatives, el desenvolupament de productes i la gestió de
serveis d'ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions. una població inferior a 5.000 habitants). públiques catalanes hi ha una gran quantitat de coneixement
sobre el disseny o la implantació de polítiques públiques
- Comissió de consells comarcals. Tracta les actuacions en TIC. Tot i ser una temàtica nova, a poc a poc els
Catcert Proporcionar a les administracions catalanes els instruments necessaris per garantir Generalitat de Catalunya
relacionades amb la societat de la informació i el coneixement responsables polítics i tècnics han anat adquirint experiència
la seguretat dels tràmits realitzats mitjançant Internet. (60%) i Localret (40%).
que afectin els consells comarcals; realitza un seguiment i els projectes que s’impulsen cada vegada tenen més
dels projectes de les TIC a les comarques catalanes i informa consistència tècnica. No obstant això, la tasca diària i la
Itcat Posar en valor les infraestructures de telecomunicacions propietat de les Generalitat de Catalunya tots els consells comarcals catalans d’aquells projectes o manca de recursos deixa poc marge als governs locals per
administracions públiques existents a Catalunya, completar la seva composició a (60%) i Localret (40%).
actuacions que impulsa el Consorci Localret. conèixer altres experiències que s’estan desenvolupant
través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant nova construcció,
i posar a disposició dels operadors de telecomunicacions i de les administracions arreu del món o a altres administracions. I aquesta és una
públiques una xarxa d’alta capacitat en condicions d’oferta de xarxa oberta. - Comissió de ciutats. Està formada per una vintena de de les tasques que s’encomanen a Localret: saber què
tècnics municipals i el seu objectiu principal és validar, des passa al món, d’una banda, i articular la compartició
del punt de vista dels ajuntaments i del món local en general, d’experiències dels governs locals catalans, de l’altra.
Apdcat Vetllar pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter L’Ajuntament de Barcelona
personal i controlar-ne l’aplicació, especialment allò que fa referència als drets participa en el Consell tots aquells projectes i activitats en els quals Localret En aquesta línia, Localret ha iniciat diverses accions de
d’informació, accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Assessor en representació participa i que conformen la seva línia bàsica d’actuació. treball. D’una banda, com ja s’ha comentat, el Banc
dels governs locals. d’Innovació Local (BIL), que recull bones pràctiques, recursos
- Comissió assessora d’infraestructures de telecomunicacions i informació de proveïdors.
TDCOM Societat pública per a la implantació de la Televisió Digital Terrestre Local a Comunicalia (1/3), Xarxa i desplegament. Comissió formada per experts en matèria
Catalunya, que es proposa donar resposta a dues qüestions clau: el transport del de Televisions Locals (1/3) de telecomunicacions que assessora Localret i planteja També s’han iniciat tallers de diferents temàtiques, que
senyal i la gestió dels múltiplex. i Localret (1/3). l’impuls de nous projectes. pretenen ser espais de compartició de coneixement entre
ajuntaments, empreses i altres actors. De moment, s’han
Fobsi Fundació que aporta dades i informació a les administracions públiques per corregir, STSI, Localret, UOC i - Consell tècnic assessor (CTA). Grup de treball format per activat tallers de xarxes sense fils, de telefonia mòbil,
millorar o ampliar les polítiques a l’entorn de la SI. Idescat. directius/tècnics de divuit ajuntaments, de tres consells d’administració electrònica, de contractació pública
comarcals i de les quatre diputacions catalanes. Té com a electrònica i de programes i ajudes europeus. Cada un
objectiu marcar l’estratègia de Localret en els projectes d’aquests tallers està dinamitzat per un directiu del món
Comissió Noves Promoure la implementació de serveis públics electrònics i altres aplicacions Ajuntaments i diputacions
Tecnologies de la FEMP informàtiques a l’administració local, tenint en compte especialment la problemàtica d’arreu de l’Estat espanyol. d’administració electrònica. local.
dels municipis petits.


22 23
pàgina pàgina

1.3.1 El Consorci Localret 1.3.1 El Consorci Localret

Properament també es posaran en marxa diverses comunitats Des de Localret es posa a disposició de les comunitats una Tots aquests projectes es complementen amb activitats
telemàtiques, que pretenen unir en un mateix espai aplicació de gestió i s’assumeix també la dinamització. de formació que també s’impulsen des de Localret.
responsables tècnics i polítics que treballen en una mateixa Des de fa uns mesos, des de Localret també s’han iniciat Activitats com ara jornades, seminaris i cursos. Un nou
temàtica. Així, les comunitats de Localret previstes són: treballs per ampliar la comunicació mitjançant publicacions canal de comunicació que s’impulsa és el d’elaboració de
entre el consorci i els ajuntaments. Així, s’ha potenciat el píndoles de coneixement, unitats web, fetes amb flaix, que
• Comunitat de responsables de sistemes d’informació. butlletí mensual de Localret (Informatiu Localret) i s’ha d’una forma el més visual i interactiva possible, i en un
elaborat una nova revista, el Localret Broadband, que pretén espai reduït de temps, expliquen un concepte determinat.
• Comunitat de caps de compres. difondre les polítiques públiques promogudes per diferents Amb les píndoles es vol comunicar al personal dels
països per impulsar el desenvolupament de xarxes de banda ajuntaments d’una manera clara i molt sintètica qüestions
• Comunitat de tècnics de participació ciutadana (en ampla a escala local i descriure la situació global del mercat, del seu interès (per exemple, la nova Llei d’Administració
el marc del projecte Consensus, ciutadans en xarxa). així com oferir informació sobre serveis, continguts i Electrònica) o serveis que poden obtenir de les
tecnologies relacionades. Properament des de Localret administracions (per exemple, la PECAP), això sí, sempre
• Comunitat de responsables de sistemes d’informació s’editaran també més butlletins relacionats amb els diferents amb relació a les TIC.
dels consells comarcals. tallers que s’estan portant a terme.
Des de Localret també es difonen totes les jornades,
• Comunitat de responsables de les àrees jurídiques cursos i seminaris que s’organitzen des del món local amb
dels governs locals. relació a les TIC. I també s’intenta participar en els
esdeveniments que s’organitzen d’aquest àmbit, com ara
congressos, setmanes tecnològiques i jornades de formació,
sempre amb l’objectiu que la veu dels governs locals
catalans hi sigui present.
Consorci Localret_
Localret Broadband

Descripció:
El Localret Broadband inclou informació especialitzada sobre les actuacions de les administracions
públiques en telecomunicacions. El seu objectiu és difondre les polítiques públiques promogudes
per diferents països per impulsar el desenvolupament de xarxes de banda ampla a escala local i
descriure la situació global del mercat, així com oferir informació sobre serveis, continguts i
tecnologies relacionades. De moment, s’han publicat números sobre França, Irlanda, els Països
Baixos, Suècia, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà, el Japó i els Estats Units.

Més informació:
http://www.localret.cat

24 25
pàgina pàgina

2. E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic 2.1. La planificació estratègica
del territori i com a dinamitzador de la comunitat en la societat de la informació

2.
E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic del territori i com a
dinamitzador de la comunitat

Un cop analitzat l’entorn en què els governs locals es mouen 2.1. La planificació estratègica en la societat de la • Governar liderant la societat. La societat del a la ciutadania. Els governs locals han d’usar aquestes
en el desenvolupament de polítiques públiques de la societat informació coneixement obre un nou escenari en el qual els governs tecnologies per millorar la mateixa acció de govern i els
de la informació, ara ens centrarem en les funcions dels recuperen la seva principal funció política. Així, a més de serveis que ofereixen als ciutadans.
mateixos governs locals. És a dir, les opcions, les possibilitats L’objectiu últim de tota acció de govern és “millorar la qualitat ser prestadors de serveis, han de canalitzar l’interès social
que tenen ajuntaments i consells comarcals per impulsar de vida” a través d’unes polítiques públiques que facin les o actuar de líders amb la funció de ser uns ordenadors L’any 1999 el Govern de la Generalitat de Catalunya i
iniciatives polítiques en aquesta nova era digital. I en aquest persones més segures i més preparades per afrontar els socials davant una pluralitat d’interessos. Localret van liderar la redacció del Pla Estratègic per a la
segon capítol ens centrarem en les dues funcions polítiques reptes del futur. Una primera necessitat que han d’assumir Societat de la Informació Catalunya en Xarxa. L’any 2003
dels governs locals: la planificació i gestió del territori, i la els govern locals és millorar la governabilitat. La pèrdua de • Governar educant. La mateixa acció de govern és, aquest Pla va ser objecte d’un procés de revisió per parts
dinamització de la comunitat. capacitat de resposta juntament amb la pèrdua de capacitat per si sola, una acció de pedagogia política. Qualsevol d’un grup d’experts, que van donar recomanacions per fer
d’anticipació dels governs té efectes negatius sobre la modernització no és únicament una qüestió d’aplicar una un nou pla i que es poden aplicar també als municipis.
En la societat industrial el lligam d’un territori a les xarxes societat. La responsabilitat del govern és saber descobrir nova tècnica, sinó que a més es refereix a valors i a com Sembla lògic que cada govern local assumeixi el repte de
de transport de mercaderies i de persones (carreteres, tren, oportunitats per convertir-les en avantatges per a tota la aplicar-los a través de l’acció de govern. la planificació estratègica del seu territori seguint una
aeroports, ports, etc.) és cabdal pel seu creixement i societat i no només en benefici per a uns quants. No obstant metodologia i uns criteris coherents amb els del Pla català.
desenvolupament. Aquesta afirmació s’accepta avui de això, la gestió de les oportunitats serà possible si els governs • Governar amb una nova cultura de govern. La nova
forma generalitzada i ningú dubta que les actuacions del saben descobrir-les, i per això cal una forma nova de governar, cultura pública exigeix compromís entre els governants, els Des de l’any 1999 Localret ha acompanyat més de quaranta
govern local en aquest sentit són benvingudes per ciutadans que prevegi: ciutadans i els empleats públics. I ha d’estar orientada a governs locals en la redacció de plans directors per a la
i empreses. El cert és que la gestió i la planificació que es servir el ciutadà, a complir objectius i a obtenir resultats. societat del coneixement. Es basen en una metodologia
facin en aquest àmbit acabaran configurant la situació del • Governar amb perspectiva estratègica. Els governs participativa, mitjançant comissions temàtiques
municipi en el nou món de la societat del coneixement i la han de ser més proactius, han d’anticipar-se a resoldre els • Governar amb les tecnologies de la informació i la (d’infraestructures de telecomunicacions, de modernització
informació. I això amb unes repercussions estratègiques problemes dels ciutadans. Governar és preveure. És comunicació. Governar en el context de la societat de la de l’administració, d’economia i TIC,...). El Pla també inclou
fonamentals, és a dir, que marcaran els seus avantatges gestionar instruments d’avaluació de riscos, plans de informació significa usar a fons les tecnologies de la una diagnosi prèvia, amb enquestes a la població i a
competitius, i també els resultats de la resta de funcions contingència, planificacions d’escenaris, que permetin informació i la comunicació per aproximar l’acció del govern empreses sobre l’ús i el coneixement de les TIC.
que du a terme el govern local. prefigurar adequadament quins són els millors escenaris.
Les decisions s’han de basar, no en impressions, sinó en
L’actuació en aquest àmbit estratègic no s’esgota en un dades contrastables a partir de les quals es puguin fixar
mandat, ni és patrimoni d’un posicionament polític. Es tracta objectius i mesurar resultats, avaluar l’impacte social
d’una “qüestió de ciutat”, els camins de resolució de la qual d’aquestes decisions, a més d’analitzar la relació cost- Ajuntament del Vendrell_
podran ser opinables, però, sens dubte, la vida futura de la benefici.
comunitat en serà la conseqüència inapel·lable. La Nom de la iniciativa:
importància d’aquestes qüestions, i potser també la mateixa • Governar coneixent l’opinió de la ciutadania. Per Pla director per a la societat del coneixement
situació del moment actual (ens trobem als primers temps governar de forma proactiva cal introduir canvis en els
d’un desenvolupament social d’ample abast) o la mateixa mateixos processos de presa de decisions i en la mateixa Descripció:
falta d’una cultura generalitzada sobre aquesta problemàtica, organització del govern. Els governs han d’aprendre a Procés de participació ciutadana que ha definit l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini del municipi
fa que sigui adient tractar les qüestions referents a la gestió preveure millor les necessitats públiques mitjançant amb relació a les infraestructures de telecomunicacions, a la modernització de l’ajuntament, a
estratègica del territori en un capítol especial. processos de consulta amb els ciutadans i els grups d’interès. l’impuls de l’economia local i a la dinamització del teixit associatiu.
L’ús de les tecnologies de la informació i comunicació pot
optimitzar el coneixement sobre els ciutadans, captant Més informació:
informació, processant-la i prenent decisions mitjançant http://www.elvendrell.net
indicadors.

26 27
pàgina pàgina

2.1. La planificació estratègica 2.2. Les infraestructures de la societat
en la societat de la informació de la informació i del coneixement

De cara al proper mandat 2007-2011 el Consorci Localret el protagonisme dels agents socials i econòmics del municipi 2.2. Les infraestructures de la societat de la Els objectius de la iniciativa privada estan condicionats per
i l’Institut de Governabilitat de la Universitat Autònoma de i que incorpora amb més facilitat la participació de la informació i del coneixement les regles del mercat, i més concretament per l’amortització
Barcelona (IGOV) han revisat la metodologia participativa ciutadania anònima de les inversions. Això significa, al capdavall, que els
dels actuals plans i han elaborat una proposta que reforça Els objectius de l’Agenda de Lisboa fan palesa la importància operadors tan sols tindran interès per la demanda solvent
cabdal del desenvolupament de la societat de la informació: i pels territoris on aquesta demanda pugui amortitzar les
Taula 7. Objectius d’un Pla Director per a la Societat del Coneixement.
competitivitat de les empreses, més i millors llocs de treball inversions en xarxes o infraestructures.
Objectiu Descripció i més bona qualitat de vida dels ciutadans. La consecució
d’aquests objectius depèn també del desenvolupament de Els objectius, però, de l’administració, del govern, es basen
Descobrir els punts forts Totes les ciutats tenen alguna especificitat a oferir a la resta del país i del món. Un pla
les comunicacions electròniques o telecomunicacions i, en en els principis d’igualtat d’oportunitats per a tothom, i en
i febles de la ciutat amb amb la participació dels agents socials de la ciutat ha de posar en funcionament aquestes
particular, del desenvolupament de les xarxes. la necessitat d’utilitzar les infraestructures com un element
relació a les TIC especificitats.
d’anticipació al desenvolupament dels serveis. La consecució
Optimitzar les Cal posicionar la ciutat en situació capdavantera per aprofitar les oportunitats que aporta En el model liberalitzat actual, la construcció i l’evolució d’aquests objectius implica l’actuació de l’administració en
oportunitats i minimitzar la societat del coneixement. d’aquestes xarxes de telecomunicació són responsabilitat aquest mercat liberalitzat. Les infraestructures de
els riscos dels operadors, és a dir, de la iniciativa privada. La memòria telecomunicacions en un mercat liberalitzat han estat
de la CMT del 2004 ens facilita algunes xifres que són ben considerades sovint béns de negoci pràcticament
Participar en xarxes Mai com ara cal conèixer què fan altres ciutats d’altres països. Per saber si podem fer les significatives. La inversió en telecomunicacions significa el especulatius. Després de la bombolla tecnològica del
catalanes i europees de coses d’una manera diferent o senzillament què hem de copiar. 78% de la inversió global en el sector de les TIC. Aquest 2000/2001, s’ha fet evident la seva necessitat més enllà
ciutats volum majoritari evidencia la seva importància pel dels seus beneficis d’explotació econòmics a curt termini.
desenvolupament de la societat de la informació i el
Elaborar criteris o El pla ha de permetre elaborar una guia per augmentar l’eficiència, mitjançant l’ús de les coneixement.
orientacions per millorar TIC, de totes les activitats públiques i privades que es desenvolupen al municipi (entitats,
l’eficiència comerços, sector públic, empreses...). Gràfic 2. Evolució del sector de les telecomunicacions a Espanya (1998-2003).

Fomentar i potenciar els La redacció d'un pla estratègic ha de donar una dimensió creativa a la participació 40.000 7 TELECOMUNICACIONS
mecanismes de ciutadana i acabar traslladant-la del terreny del conflicte amb el govern al camp del ESPANYA
participació plural dins la compromís en la recerca de noves perspectives per a la ciutat. 6
ciutat 30.000
5
Identificar i cohesionar En un procés participatiu d'avaluació dels potencials i d'investigació de noves possibilitats,
els agents de canvi o els agents participants acaben formant equip al voltant dels innovadors, dels que porten 4
innovadors dins la ciutat la iniciativa. A part dels projectes concrets que s'executin, no és menyspreable el guany 20.000
que suposa la implicació de noves persones en els afers públics i els compromisos 3
col·lectius.
2
Consolidar els Un dels factors del lideratge és la capacitat d'innovació. Una administració pública moderna, 10.000
Facturació
ajuntaments com a líders eficient, àgil, proactiva i exemplar en la implantació de les TIC en els diversos aspectes 1 Inversió
socials de l'activitat social, és un factor per augmentar la competitivitat del seu territori. La redacció % Formació
de plans estratègics ha de col·locar els governs en aquesta posició de lideratge, que 0 0 Capital
acaba retroalimentant-se en cada nova iniciativa. 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Font: elaboració pròpia Font: Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT)

28 29
pàgina pàgina

2.2. Les infraestructures de la societat
de la informació i del coneixement 2.2.1. La convergència de les xarxes

La percepció creixent que les ciutats i els països depenen augmentant els índexs de penetració de banda ampla oferint A Catalunya una part important del territori pateix manca Tant l’amortització de les xarxes existents avui com la grandària
d’aquestes infraestructures ha disparat la inquietud de més serveis, més velocitat i preus més baixos. Però també d’infraestructures i serveis de telecomunicacions. Una de de les inversions necessàries per implementar la NGN fan
moltes administracions locals, estatals i regionals que veuen cal dir que Espanya i també Catalunya no han arribat als les primeres urgències de molts municipis és disposar de pensar en un acostament o una progressió, més que en
en les infraestructures un element bàsic i de futur de nivells de desenvolupament que haurien de tenir considerant connexió a Internet. Amb l’objectiu de resoldre aquest una substitució. A més, cal tenir present que la idea, o fins
desenvolupament econòmic i social. S’han adonat que el el seu PIB, per la qual cosa cal actuar en aquesta línia. dèficit d’accés a la banda ampla en aquelles zones on i tot els dissenys tecnològics de la NGN, encara que estan
mercat per si mateix no dóna la cobertura necessària. Els actualment no arriba l’ADSL o qualsevol altra tecnologia disponibles en la indústria, han d’evolucionar i adaptar-se
models de mercat que s’han anat aplicant en els últims anys que permeti velocitats d’accés amb costos per a l’usuari a les necessitats del mercat, ja que no pot ser d’una altra
estan en crisi i cal provar un model que permeti seguir final similars, l’any 2003 el Govern de la Generalitat de manera. Aquesta evolució previsible es pot començar a
Catalunya va impulsar el projecte Banda Ample Rural (BAR). identificar en dos fets contrastables ja avui mateix. El primer
Gràfic 3. Evolució dels preus de les comunicacions en els països europeus. Creixement interanual a abril de 2007. En una primera fase es van assignar dos lots d’adjudicació: és la generalització del servei multimèdia (triple play), és a
1,00
Lot 1 (Alt Pirineu i Aran, comarques de Lleida, Terres de dir, la integració dels serveis de veu, Internet (dades) i
0,50 l’Ebre i Camp de Tarragona) i Lot 2 (comarques de Barcelona, televisió (més en general imatges, vídeos, etc.). La segona
0,00 comarques de Girona i Catalunya central). A la primavera són les demandes plantejades per les operadores de
-0,50 de 2005 la Generalitat de Catalunya va desestimar el telecomunicacions en relació amb les regulacions
-1,00 contracte de subministrament de la xarxa amb UTE BAC, necessàries per a aquesta nova situació (una sola xarxa per
-1,50 que havia de realitzar el desplegament al Lot 2. El març de a molts serveis). Els models anteriors, basats en diferents
2006 va adjudicar la nova licitació del Lot 2 a Iberbanda, xarxes, no serveixen per a aquest món nou que s’està
-2,00
que ja havia iniciat el projecte al Lot 1. Durant l’any 2007 construint. Fins i tot la mateixa definició d’operador està en
-2,50
s’estan acabant de desplegar el Lot 1 i el Lot 2, i es preveu qüestió. Sembla que en el futur els usuaris no compraran
-3,00 que la connexió arribarà a bona part dels municipis catalans tant unes capacitats de transport del senyal (com ho fan
-3,50 al llarg del 2008. ara), sinó que més aviat compraran continguts i serveis (els
-4,00 quals inclouran el transport com una facilitat incrustada en
-4,50 2.2.1. La convergència de les xarxes el servei). Tot això queda ben patent en les nombroses
-5,00 ponències del Broadband World Forum celebrat a Madrid
-5,50
Durant els darrers deu anys potser el fenomen tecnològic l’octubre de 2005.
més important ha estat la consolidació no solament de la
-6,00
digitalització de la informació, sinó també del protocol de Les característiques més importants d’aquest nou model
-6,50
tractament i transport anomenat IP. Això fa possible que la de xarxa única són les següents:
-7,00 veu digitalitzada, les dades digitalitzades, les imatges
-7,50 digitalitzades, és a dir, qualsevol informació digitalitzada sigui • Personalitzada: és a dir, que l’individu està en la
-8,00 transportada per la mateixa xarxa, amb les mateixes màquines, capil·laritat de la xarxa, siguin quins siguin els terminals
-8,50 en els mateixos cables o ones. El procés que afrontem que utilitza.
-9,00 consisteix a passar de diferents serveis (suportats cadascun
-9,50
en diferents xarxes) a un sol servei múltiple (suportat en una • Adaptativa: és a dir, que resulta independent de les
sola xarxa). És a dir, de les diferents xarxes per a la veu, les tecnologies d’accés, siguin fixes o mòbils.
-10,00
dades i les imatges (TV), a una sola xarxa que transporti els
-10,50
Itàlia Regne Unit Euro Zona França Alemanya Espanya diferents serveis relacionats amb la veu, les dades i les • Eficient: és a dir, que incorpora la capacitat de
(13 països) (inclou RDA imatges. Aquest procés s’anomena convergència de les transport que sigui necessària, el que ara anomenem
del 1991) xarxes, i la xarxa de futur, la Next Generation Network (NGN). banda ampla.

30 31
pàgina pàgina

2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions
2.2.1. La convergència de les xarxes i continguts

És en aquest entorn que s’ha de situar la voluntat de disposar transport. Les dues qüestions són rellevants; ens hem de Gràfic 5. Aplicacions i banda ampla requerides en l’àmbit de l’educació i la cultura.

de banda ampla (amb o sense fils) en qualsevol indret i per preocupar dels continguts i de per què poden ser distribuïts, Aplicacions
a qualsevol ciutadà i empresa. La convergència de serveis i ens hem de preocupar de poder distribuir els continguts
Continguts
Portals Web
implica, en qualsevol cas, la necessitat de capacitats creixents i interaccionar amb el món sencer. La digitalització dels Educatius

de banda ampla. L’estratègia del desenvolupament de continguts constitueix l’altre vessant definitori de l’era digital. Producció Ràdio TV
qualsevol territori ha de passar inexorablement per resoldre Aquí el concepte de continguts cal entendre’l en tota la Multimedia
la qüestió de disposar de la banda ampla per a tothom. En seva màxima amplitud, des d’una carta o missatge, fins a Continguts Vídeo en
Pissarra Digital
el món del futur, ja sigui per sobreviure o per créixer, la una pel·lícula o documental, passant per una entrevista, un en xarxa Temps Real

connexió adient a la xarxa d’informació esdevé una condició informe, una radiografia o els plànols d’una llicència d’obres. Classes per Classes per videoconferència
necessària. I això al marge de la situació immediata en el I, en molts casos, aquests continguts requereixen d’uns videoconferència
temps. nivells de banda ampla realment elevats. Imatge
Anella Docent Vídeo Vídeoconferència
Des de Localret s’ha elaborat un estudi per conèixer les i so

aplicacions de banda ampla en els àmbits de la salut, Anella Cultural Banc de Continguts Emissions en Directe
2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions i l’educació i la cultura, tres àmbits que capten bona part
Conexió
continguts dels recursos pressupostaris de la majoria de les Campus virtual Alumnes
Conexió Universitats

administracions públiques. L’estudi identifica, descriu i
Documentació Conexió
Potser algú pensa que les reflexions sobre els continguts exemplifica quines són les aplicacions en l’àmbit de les en xarxa Alumnes Conexió Institucions

haurien de precedir les reflexions sobre les xarxes i el tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que
Anella Científica Missatge Treball Videoconferència i Telepresència Supercomputació en Xarxa
electrònic en Xarxa

Gràfic 4. Aplicacions i banda ampla requerides en l’àmbit sanitari 1 Mbps 30 Mbps 50 Mbps 100 Mbps +1 Gbps Amplada de banda
Aplicacions
Font: Beagle per a Localret
Signatura
Signatura Digital Digital

Teleassistència Monito-
rització
Avaluació
fisiològica
Provisió d’informació
al malalt
existeixen actualment, sigui en fase de producció o de amples de banda d’1 Gbps garantiran que la sanitat,
desenvolupament, en els sectors de la sanitat, l’educació l’educació i la cultura catalanes puguin desenvolupar totes
Administració Accés
sense papers Ciutadans Administració sense papers i la cultura. A més a més, per cadascuna de les aplicacions les seves capacitats en l’àmbit de les TIC als municipis de
s’inclou una avaluació dels amples de banda que es Catalunya.
Recepta Farmàcies CAP Hospitals requereixen per les diferents etapes del seu cicle de vida,
electrònica
tal com mostren les taules següents.
Historial Clínic Text Imatges i so Vídeo
Compartit Les conclusions són clares. Si bé actualment es pot confirmar
Telediagnòstic Missatge Imatges alta resolució Videoconferència alta ressolució que les infraestructures de telecomunicacions de Catalunya
electrònic
estan preparades per donar servei als principals aplicatius
Formació Text en TIC que es necessiten en l’àmbit de la sanitat, l’educació
Video Video alta definició
Continuada
i la cultura (d’1 a 10 Mbps), tot fa preveure que en un futur
Telecirurgia Telecirugia molt immediat aquestes infraestructures seran insuficients.
Només una aposta decidida pel foment de noves
1 Mbps 30 Mbps 50 Mbps 100 Mbps +1 Gbps Amplada de banda
infraestructures de telecomunicació que permetin oferir
Font: Beagle per a Localret

32 33
pàgina pàgina

2.2.3. Els principis d’ordre polític 2.2.3. Els principis d’ordre polític

2.2.3. Els principis d’ordre polític Malgrat uns inicis esperançadors per l’aparició d’empreses
operadores i la seva gran capitalització, durant l’any 2001 Gràfic 6. Àrees de competència de servei de banda ampla.
Les telecomunicacions com a servei bàsic va caure dramàticament la seva valoració a la borsa i es van
paralitzar les inversions en infraestructures. A Catalunya,
Les telecomunicacions van néixer en l’entorn de la defensa, escassament s’havien cobert les grans ciutats de l’àrea
per passar després a l’àmbit de la funció pública i de les metropolitana de Barcelona i les altres tres capitals. La resta
grans empreses, i, finalment, arribar fins a les mitjanes i del país continua encara avui esperant l’estesa de noves
petites empreses i als ciutadans. Ha estat, doncs, la seva xarxes.
pròpia evolució la que ha fet que les telecomunicacions
tinguin implícit el concepte de serveis personals. Com ja es va evidenciar en l’informe de la Presidència de
la 7a Assemblea de Localret, cal millorar sensiblement la
Sens dubte, el desenvolupament tècnic i els processos situació de les telecomunicacions al nostre país mitjançant:
productius que han abaratit els costos n’han estat factors
fonament als. Però han est at l’aplicació a les - La disponibilitat de serveis en indrets o en col·lectius de
telecomunicacions de l’electrònica integrada, la seva demanda insuficient.
miniaturització i l’electrònica digital, els tres passos que han
permès l’aparició de terminals i xarxes de telecomunicacions - L’alineació dels preus de les telecomunicacions de dades
de forma àmplia i barata. amb d’altres països.

Fins ara, el servei universal es referia al servei telefònic. Els - L’extensió de la competència entre operadors a tots els
propers passos seran declarar servei universal el servei de territoris (a Catalunya hi ha competència tan sols en setze
telefonia mòbil i la banda ampla, ja que es donen les dues municipis).
condicions necessàries: tenen una gran cobertura i són
econòmicament factibles. També els serveis de broadcast
(televisió i ràdio) han tingut una gran cobertura i, en aquest
sentit, també podrien ser emparats en el concepte de servei
universal.

Liberalització del sector. Competència
Municipi sense competència efectiva
A mitjan anys noranta les directrius de la Unió Europea
exigien la liberalització i privatització dels serveis de Municipi amb competència restringida de serveis
telecomunicacions i de les seves infraestructures. La
liberalització pretenia fer possible: 1) un increment de la Municipi amb competència efectiva
inversió en infraestructures, per part de capitals privats, 2)
una millor adaptació dels serveis a les necessitats de la
demanda i 3) una reducció dels preus dels serveis.

34 35
pàgina pàgina

2.2.3. Els principis d’ordre polític 2.2.3. Els principis d’ordre polític

Actualment, la disponibilitat de serveis, d’infraestructures i En el quart punt de revisió, el dels interessos dels usuaris 2. Reconèixer i atorgar explícitament a l’administració o d’avaries. Es postula, en aquest sentit, la necessitat
de preus competitius en telecomunicacions és clarament i consumidors, es parla de la necessitat d’impulsar mesures local la capacitat per garantir l’accés en competència d’intervenció de l’administració com a garant d’aquest
desigual a les diferents parts del territori i, per tant, també de protecció de les obligacions del servei universal. als serveis de telecomunicacions allà on el mercat no principi.
són desiguals les oportunitats dels ciutadans i de les ho faci possible.
empreses. Aquest escenari s’ha produït per un conjunt de En aquest mateix sentit, a principis de 2007 des de la E. Es reclama una política proactiva que impulsi i incentivi
factors que han fet que el mercat no hagi acomplert les Comisión del Mercado de Telecomunicaciones3 (CMT) es 3. Canalitzar l’arquitectura de les noves xarxes el desplegament del FTTH al territori amb la participació de
expectatives de rapidesa en el desplegament de les xarxes. va realitzar una consulta pública per recollir opinions i directament a la FTTH, minimitzant l’ús d’altres totes les administracions.
La liberalització del sector i l’incompliment de les previsions suggeriments dels agents que poden veure’s afectats pels tecnologies intermèdies.
d’inversió per part dels operadors, la manca de competència futurs canvis regulatoris en l’àmbit de les comunicacions F. Es remarca la importància de treballar de forma
efectiva en molts sectors del mercat, una definició del servei electròniques. La CMT constata la profunda transformació Des del punt de vista dels governs locals, Localret també coordinada entre tots els agents que intervenen en el
universal que no s’adequa a l’evolució tecnològica, uns que estan vivint les infraestructures que donen suport als va traslladar a la CMT la necessitat de tenir en compte altres desplegament d'infraestructures al territori, donant també
preus dels serveis elevats respecte a la resta de països serveis de comunicacions electròniques, amb la introducció aspectes: veu als òrgans de caràcter territorial.
europeus, la crisi en el mercat de les TIC i la desconfiança de les anomenades xarxes de nova generació (NGN, next
del sector financer, així com una qualitat del servei clarament generation network). A. Reconeixement del paper de les administracions locals Les competències municipals
millorable, són alguns dels factors clau que ens han portat en l’impuls de les xarxes de telecomunicacions.
a aquesta situació. Es tracta d’una transformació que afectarà els dos nivells El desplegament de les infraestructures de telecomunicacions
bàsics de les xarxes, és a dir, la xarxa d’accés i la xarxa • Necessitat d’intervenció de l’Administració com requereix dels governs locals un paper actiu i protagonista.
De fet, en aquests moments la Comissió Europea està troncal. A la xarxa d’accés els canvis impliquen la substitució a garant de l’existència d’una xarxa a tot el territori. En aquest sentit, el reconeixement explícit que la Llei General
revisant el framework o marc regulador de les xarxes i serveis parcial o total dels actuals fils de coure per fibra òptica, de Telecomunicacions fa de les competències municipals
de comunicacions electròniques (COM (2006) 334 final). amb l’objectiu de possibilitar serveis amb més amplada de • Creació de fons públics destinats a la implantació facilita el discurs local en la inversió en l’àmbit de les
En una primera comunicació de la Comissió s’afirma que banda. Pel que fa a l’estructura de la xarxa troncal, la de xarxes en zones on no hi ha competència. telecomunicacions.
el marc regulador vigent ha aportat avantatges considerables, transformació suposa un canvi de l’actual organització
però que cal reconsiderar diferents àmbits per no perdre vertical de xarxes especialitzades en serveis per una altra • Establiment de directrius en les normatives En tot cas, cal fer esment a:
eficàcia de cara als propers deu anys. Els àmbits que es d’horitzontal on el transport, la commutació i l’encaminament urbanístiques i municipals que promoguin la
volen revisar són: de la informació es realitzen sobre la base comuna de construcció de xarxes de telecomunicacions en Participació en la gestió del servei universal (definició,
paquets i del protocol IP. Tots aquests canvis modificaran processos urbanitzadors. planificació, seguiment).
• Enfocament polític de la Comissió en matèria de la manera de connectar-se i utilitzar la xarxa per part dels
gestió de l’espectre radioelèctric. usuaris, repercutiran en el paisatge urbà i en els edificis B. Impuls de mesures legislatives que afavoreixin i impulsin Inclusió de les telecomunicacions a la llista dels serveis
(amb més cablejats) i impactaran en la forma i la intensitat la competència de les administracions locals en la creació bàsics a la ciutadania i les empreses, amb tot el que
• Simplificació del procediment de revisió dels mercats de la competència entre els operadors. i gestió d'infraestructures de telecomunicacions. comporta referent a competències.
que poden ser objecte de regulació ex ante.
En aquest context, des del Consorci Localret es va plantejar C. Obligació dels titulars de xarxa d’informar detalladament De tota manera, el suport de l’actuació local en l’àmbit de
• Consolidació del mercat únic. a la CMT una nova regulació que inclogui: i periòdicament les administracions titulars del domini públic les telecomunicacions es troba en la vetlla i millora de les
respecte a la localització i l’estat de la seva xarxa i serveis. condicions bàsiques de desenvolupament de la comunitat.
• Reforç dels interessos dels usuaris i consumidors. 1. Promocionar un model de mercat que permeti el Les telecomunicacions formen part de l’agenda del govern
compliment dels principis de plena competència de D. El disseny eficient de xarxes per a la prestació de local perquè són un element essencial de la societat de la
• Millora de la seguretat. serveis, foment de la inversió en infraestructures i serveis no ha de ser contradictori amb el fet de disposar informació i el coneixement i, per tant, del desenvolupament
equilibri territorial. de prou garanties de seguretat i redundància de la xarxa de l’activitat empresarial i de la qualitat de vida dels ciutadans.
• Eliminació de les disposicions obsoletes. que assegurin el funcionament en situacions d’emergència
3
La Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) és l’organisme regulador independent espanyol per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals. La funció de
la CMT és establir i supervisar les obligacions específiques que hagin de complir els operadors en els mercats de telecomunicacions i fomentar la competència en els mercats dels serveis
audiovisuals.

36 37
pàgina pàgina

2.2.4. Els objectius de l’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Taula 7. Principals actuacions en l’àmbit de les infraestructures de telecomunicacions.
2.2.4. Els objectius de l’actuació seran plenament utilitzades, però que, mentrestant, hauran
Estratègia a curt termini Estratègia a llarg termini
permès un desenvolupament important dels ciutadans
Correcció del mercat (formació) i les empreses (competitivitat), en compliment
Telefonia fixa Garantia de servei universal, concursos agregats dels serveis de Garantir la qualitat.
de la seva funció de fomentar la cohesió social i territorial. telecomunicacions, control de la tributació dels operadors, col·laboració
La missió tradicional de l’administració és vetllar per l’interès amb els operadors.
general. Quan un servei públic es liberalitza per a la seva Banda ampla / serveis avançats / qualitat
prestació des de l’empresa privada, cal que es reguli aquesta
activitat i que es garanteixi l’accés de tots els ciutadans al La gran amplitud de la banda o la gran velocitat de transmissió Telefonia mòbil Concursos agregats dels serveis de telecomunicacions, ordenació municipal Desplegament ordenat de les
servei. L’objectiu principal de l’administració en aquest àmbit de dades i imatges constitueix el repte actual de les d’antenes, medició de les emissions de la telefonia mòbil, col·laboració amb infraestructures, garantir la
liberalitzat de les telecomunicacions és la correcció dels telecomunicacions, i l’objectiu que cal afavorir per part de els operadors, control de la tributació dels operadors. qualitat, col·laboració amb els
operadors.
resultats espontanis del mercat, i la consecució dels objectius l’administració. La limitació d’aquest servei, sigui per les
socials i econòmics d’interès per a la comunitat. Així, des característiques tècniques o pel preu, és la barrera que cal
de l’òptica del govern local, el desplegament superar. La tecnologia mitjançant la qual s’aconsegueixi la
d’infraestructures i serveis de telecomunicacions s’ha de més gran velocitat de transmissió no resulta important. Els Accés a la banda ampla Noves urbanitzacions, xarxes sense fils, col·laboració amb els operadors. MAN, Itcat, FTTH.
posar al servei de ciutadans i empreses per desenvolupar paràmetres que s’han de considerar són el preu i la
totes les seves potencialitats. Han de garantir: sostenibilitat del servei. L’objectiu és que els ciutadans i les
empreses disposin de l’amplitud de banda que necessitin Televisió digital terrestre Garantir el servei, participació en el consorci públic de TDT local, garantir Garantir que la ciutadania pugui
- E-inclusió. Les telecomunicacions no poden significar un en cada moment. No sempre, cada dia i des de casa seva, una bona cobertura, campanyes informatives. accedir als serveis interactius i
oferir serveis de t-administració.
nou element de discriminació entre les persones. Tothom la necessitat és de la màxima amplitud possible. Cal, doncs,
ha de tenir accés al seu ús, amb independència del seu lloc articular la disponibilitat, ja sigui des de casa o des de
de residència o de la seva capacitat econòmica. centres públics pròxims. Garantia del servei universal ciutadans al servei. L’objectiu principal de l’administració
en aquest àmbit és la correcció dels resultats espontanis
- E-competitivitat. És a dir, telecomunicacions com a factor 2.2.5. Principals línies d’actuació Una de les eines establertes per corregir el model liberalitzat del mercat i la consecució dels objectius socials i econòmics
de competència, com a elements per a eficiència més gran i assolir els objectius de desplegament territorial i d’accés d’interès per a la comunitat.
en les activitats econòmiques, socials, culturals, formatives, És evident que vertebrar el país amb infraestructures és un a la població als serveis en TIC ha estat la definició de
etc., del municipi. element bàsic per al desenvolupament econòmic i social. l’anomenat servei universal, mitjançant el qual es garantia Segons la Llei General de Telecomunicacions, és
Més concretament, i dins el context de la nova economia, el servei a tothom. Però el servei universal presenta avui responsabilitat del govern de l’Estat la designació d’aquells
Anticipació d’infraestructures dotar-se d’unes infraestructures de telecomunicacions una deficiència cabdal: que només inclou les operadors que garanteixin la prestació del servei universal.
potents és absolutament fonamental perquè cap territori de telecomunicacions de veu i una petita capacitat d’accés a I, en cas que la prestació d’aquest servei impliqui una càrrega
Una altra correcció del mercat liberalitzat consisteix en Catalunya quedi al marge del desenvolupament de la societat Internet. injustificada per als operadors, s’ha de crear un fons de
l’anticipació d’infraestructures. Els operadors, per pura de la informació i de tot el que comporta per a les economies compensació en condicions de transparència.
racionalitat econòmica, segueixen les evolucions de la locals i per a les persones. En aquest context, es fa evident A la pràctica, el resultat és que no s’aplica el concepte de
demanda, i encara més de la demanda solvent (capacitat la necessitat d’actuacions des del sector públic. A continuació servei universal. Per corregir aquesta situació, la Unió En aquests moments a Catalunya hi ha centenars de
adquisitiva, equilibri demanda-inversió, etc.). No es pot analitzarem algunes de les polítiques més rellevants a curt Europea està preparant una nova reglamentació que es sol·licituds d’accés a la telefonia fixa que no són ateses per
esperar, doncs, que inverteixin abans que la demanda real i a llarg termini que s’impulsen en aquests moments des de preveu que aparegui durant el 2008. S’ha de recordar que l’operador que té l’encàrrec de prestar el servei universal,
pressioni, o allà on la recuperació de les inversions només diferents àmbits. la missió tradicional de l’administració és vetllar per l’interès Telefónica de Espanya S.A.U. I tampoc existeix un fons
sigui possible a molt llarg termini. L’administració és l’únic general. Quan un servei públic es liberalitza per a la seva nacional del servei universal, previst en la Llei, i que té per
agent que pot i que ha de crear anticipadament unes prestació des de l’empresa privada, cal que l’administració finalitat el finançament del servei que es presta.
infraestructures i unes capacitats que sols anys més tard reguli aquesta activitat i garanteixi l’accés de tots els

38 39
pàgina pàgina

2.2.5. Principals línies d’actuació 2.2.5. Principals línies d’actuació

Davant aquesta situació, l’Assemblea General de Localret La liberalització del sector de les telecomunicacions ha Aquesta homologació dóna cobertura als òrgans de
ha instat en diverses ocasions el Ministeri d’Indústria, Turisme obert l’oportunitat als usuaris d’escollir la millor oferta i les contractació dels ens locals adherits a Localret per tramitar
i Comerç que adopti les mesures necessàries a fi de garantir millors prestacions i, per tant, també els ajuntaments i els i formalitzar la contractació dels serveis de telecomunicacions
el compliment de la prestació del servei universal com més consells comarcals poden escollir l’operador o operadores mitjançant el procediment negociat. I la voluntat de Localret
aviat millor. Igualment, s’ha demanat al Ministeri que estengui que els prestin en millors condicions els serveis. és promoure la contractació agregada dels serveis de
la consideració de servei universal a la telefonia mòbil i amb El Consorci Localret, conscient que calia treballar economies diferents ens locals, amb la idea de realitzar una oferta amb
una velocitat d’accés a Internet més elevada i que faciliti d’escala, a partir de l’agregació de serveis de el màxim volum possible. Aquest ha estat el cas al Consell
l’accés universal a la banda ampla al conjunt de la població telecomunicacions de les administracions locals, va impulsar Comarcal del Maresme, on es va concursar el servei de
catalana. l’any 2006 un procés d’homologació dels serveis de telecomunicacions per 28 municipis de la comarca, amb la
telecomunicacions per tal de facilitar els futurs procediments qual cosa es va aconseguir una reducció de la factura dels
Contractació agregada de contractació. diferents serveis del 47% per a totes les administracions
dels serveis de telecomunicacions El procés d’homologació realitzat preveu els diferents locals.
aspectes: tecnològic, qualitat del servei, SLA (service level
Els serveis de telecomunicacions representen una despesa agreement), mecanismes de penalització, costos, adequació
considerable de manera individual per a cada govern local, de tarifes en funció de l’evolució del mercat,... Finalment,
tot i que no és massa important en valors absoluts per als les empreses homologades per als tres lots establerts
operadors. La majoria dels ens locals són considerats “clients prèviament són:
normals” o “petites empreses”, amb la qual cosa no tenen
possibilitat d’establir relació directa amb els operadors i no Consell Comercal del Maresme_
poden obtenir serveis de qualitat o descomptes especials
com a clients “preferents”. Nom de la iniciativa:
Contractació agregada dels serveis de telecomunicacions; fixa, mòbil i dades
Taula 8. Procés d'homologació.
Descripció:
Lot Contingut Empreses homologades L’estudi detallat de les necessitats de telefonia i d’Internet de les administracions locals del
Maresme calculava una despesa de prop de 3 milions d’euros. L’adjudicació dels diferents lots
dels serveis es van adjudicar a tres operadors diferents per un import d’1.756.407 euros, que
representa un estalvi del 47%. També s’han aconseguit millores de servei.
Lot 1 Serveis de veu, que inclou tràfic de veu, centraletes, manteniment... ALPI, ONO i Telefónica
Més informació:
http://www.localret.cat

Lot 2 Serveis de mobilitat de veus i dades Orange, Telefónica Móviles i Vodafone

Lot 3 Serveis de connectivitat de dades entre els centres de l’ajuntament ALPI, ONO i Telefónica
i accés a Internet

Font: Elaboració pròpia

40 41
pàgina pàgina


A més a més, gràcies a aquest procés, els beneficis dels provocat l’aparició de companyies a les quals, no sent Localret ha estudiat els temes formant criteri i adoptant de funcions d’inspecció en defensa de la hisenda
ajuntaments han estat també en més i millors serveis. Des titulars de la xarxa, la Llei concedeix el dret d’accés a posició; ha donat suport tècnic jurídic als ajuntaments que municipal.
del Consell i els ajuntaments s’està estudiant que una part aquesta. La utilitzen, i realitzen, per tant, un aprofitament ho han sol·licitat, tant en via de gestió com d’inspecció. I,
de l’estalvi econòmic es destini al desplegament d’una xarxa especial del domini públic local. En no estar aquesta quan la correcta defensa dels interessos locals ha exigit la L’assistència als municipis en les reclamacions judicials
de banda ampla a la comarca. D’aquesta manera, els circumstància expressament recollida en la norma, interposició de recursos, tant en via administrativa com presentades pels operadors de telecomunicacions
ajuntaments no haurien de destinar recursos extres del seu s’han sostingut interpretacions tendents a considerar judicial, s’ha donat l’assessorament requerit. Destaquem: amb relació a la taxa per ocupació i aprofitament
pressupost ordinari per millorar les telecomunicacions i la seva no-subjecció a la taxa. especial del domini públic local.
podrien liderar un procés d’inversió que garantís serveis de
qualitat per a tot el territori. • Les empreses prestadores del servei de telefonia La interposició d’accions administratives i posteriorment L’aprovació en cada Assemblea General del
mòbil, que requereix inexcusablement la xarxa de la judicials davant l’Audiència Nacional contra el Ministeri Consorci Localret d’una declaració formal en la línia
Al llarg de tot aquest procés, Localret acompanya els fixa, han defensat també que no estan obligades al d’Hisenda per incompliment de les seves obligacions de la defensa dels interessos municipals en aquesta
ajuntaments i/o els consells comarcals, tant en la fase de pagament del tribut, malgrat que efectivament ocupen en la gestió de la compensació substitutòria dels tributs matèria i en la realització de propostes de modificació
recopilació d’informació, com en la d’avaluació de l’estalvi el domini públic local. locals del grup Telefónica, així com la sol·licitud de del règim jurídic que han configurat una doctrina del
potencial, de la contractació i de la implantació. derogació del règim fiscal especial al qual es sotmet. consorci en aquesta matèria que avui és reconeguda
• Base imposable: Són els ingressos bruts procedents per altres institucions i entitats.
La tributació dels operadors de la facturació del servei. En ocasions, les empreses L’assistència i cooperació amb els municipis consorciats
no inclouen dins dels esmentats ingressos totes les per tal d’assessorar-los i ajudar-los en l’establiment La presentació de propostes de modificació de la Llei
Des de fa uns anys s’està produint una minoració important contrapartides econòmiques que reben pel servei de d’ordenances municipals –oferint ordenances tipus en d’Hisendes Locals dirigides a l’establiment d’un millor
dels ingressos satisfets a les hisendes locals per les subministrament prestat, i minven significativament, en determinats supòsits–, la gestió tributària i l’exercici sistema de tributació local dels sectors liberalitzats.
companyies prestadores de serveis de subministrament en conseqüència, els drets tributaris locals.
concepte de taxa d’ocupació del domini públic local, quan
no hi ha hagut una modificació de les condicions físiques • Règim fiscal especial de Telefónica: Des de principi
de la utilització del domini que les esmentades empreses del segle XIX, la prestació del servei de telefonia es Ajuntament de Castelldefels_
realitzen. va fer per a l’empresa Telefónica, en monopoli i
gaudint d’un règim tributari local singular, consistent Nom de la iniciativa:
La disminució citada afecta la majoria de municipis, durant en un percentatge dels ingressos i que és gestionat Taxa per aprofitament del domini públic local a favor d’empreses
uns anys en què aquests sectors han viscut un període per l’administració central. Les quantitats rebudes per explotadores de serveis de subministrament d’interès general
d’expansió econòmica important. Sectors que tenen en aquest concepte també han anat disminuint des de
comú la necessitat d’utilitzar infraestructures esteses en el mitjan anys noranta, a causa de la no-inclusió dins la Descripció:
domini públic local (xarxes) per a la prestació del corresponent base imposable de determinats ingressos. Ordenança fiscal que constitueix una taxa per a la utilització privativa, o els aprofitaments especials
servei. Les causes d’aquesta disminució estan vinculades a:
constituïts en el sòl, subsòl o volada de les vies públiques municipals, a favor d’empreses o
entitats que utilitzen el domini públic per prestar els serveis de subministrament que resultin
d’interès general o afectin la generalitat o una part important del veïnat. S’hi inclouen el
• Obligats al pagament: La normativa reguladora de la
subministraments d’aigua, gas, electricitat, telefonia fixa, telefonia mòbil i altres mitjans de
tributació local d’aquestes empreses va ser redactada
comunicació que es prestin, total o parcialment, a través de xarxes i antenes que ocupen el domini
en un moment en què el titular de la xarxa era alhora
públic municipal.
monopolista en la prestació del servei.
Més informació:
• La progressiva liberalització dels esmentats sectors http://www.castelldefels.org
–telecomunicacions, gas i electricitat, bàsicament– ha

42 43
pàgina pàgina


Des de Localret s’està instant els municipis consorciats que • Crear punts de suport (obra civil i energia) i posar-los a Un estudi d’ordenació de les infraestructures de
aprovin ordenances fiscals per tal de subjectar a tributació disposició dels operadors. radiocomunicacions comprèn els continguts següents:
les empreses de telefonia mòbil per a l’ocupació i
l’aprofitament del domini públic local en la realització de la • Aplicar els codis de bones pràctiques elaborats per Localret I. Anàlisi de les infraestructures actuals i identificació
seva activitat, en la línia de consolidar el posicionament del per a la tramitació de les instal·lacions d’antenes i altres del patrimoni arquitectònic i dels espais del municipi
Consorci Localret referendada per sentències judicials elements. especialment protegits per la normativa vigent sobre
favorables. emissions electromagnètiques.
L’elaboració dels codis de bones pràctiques sorgeix de la
Ordenació municipal necessitat de dotar els ajuntaments de criteris tècnics i II. Avaluació de les cobertures actuals i estudi dels
d’infraestructures de radiocomunicació jurídics davant d’aquest desplegament i així possibilitar-los programes de desenvolupament de xarxa de les
per a l’adopció de mesures de regulació i d’ordenació de operadores.
Les telecomunicacions mòbils han esdevingut una de les les xarxes de telefonia mòbil en el terme municipal. Els
eines de comunicació més importants dels darrers anys, objectius que es plantegen aquests codis de bones III. Definició de zones d’interès on emplaçar les
tant per comunicacions de veu com per serveis de dades. pràctiques són fonamentalment dos: infraestructures.
Les telecomunicacions mòbils també són una solució per
a la implantació de serveis de banda ampla en el territori (la • Establir els criteris que les operadores de telefonia mòbil Fins ara Localret ha realitzat prop de 25 estudis d’ordenació
tecnologia UMTS pot arribar a donar una amplada de banda hauran de complir per tal que sigui compatible oferir uns de les infraestructures de radiocomunicació a diferents
similar a la del servei d’ADSL bàsic). Una característica serveis de qualitat amb la minimització de l’impacte ambiental municipis de Catalunya.
fonamental d’aquesta mena de serveis és que exigeixen uns i visual de les infraestructures que construeixin.
nivells molt més baixos d’inversió que les telecomunicacions
fixes. Això fa que siguin una possible solució per a situacions • Fomentar un millor coneixement entre les operadores, les
rurals o d’aïllament. administracions locals i els ciutadans, pel que fa a les
implicacions sobre el territori i la població del Ajuntament de Salt_
El desplegament de les xarxes de telefonia mòbil en el desenvolupament de les xarxes de telefonia mòbil.
territori ha comportat molts problemes amb les operadores Nom de la iniciativa:
i, fins i tot, ha creat en determinats moments alarma social. D’altra banda, els estudis d’ordenació de les infraestructures Estudi d’ordenació de les infraestructures de radiocomunicació
L’ordenació del desplegament per part dels municipis i una de radiocomunicació (EOIR) són estudis detallats que
major col·laboració per part de les operadores han de ser permeten a l’ajuntament establir uns criteris de valoració Descripció:
els eixos principals d’actuació en aquesta matèria. d’emplaçaments d’antenes radiants susceptibles de generar Un conflicte veïnal en un barri de Salt va fer sorgir la necessitat de dotar el municipi de mecanismes
camps electromagnètics conforme a la realitat urbana del per regular les instal·lacions de telefonia mòbil. Els passos van ser: estudiar les instal·lacions
Altres línies d’actuació poden ser: municipi, a les normatives referents a la protecció de les existents, ajuntar-les amb els requeriments futurs de les operadores i buscar emplaçaments que
persones d’aplicació vigent i l’adequació de les instal·lacions donessin resposta a les necessitats del municipi. El punt final va ser l’obtenció d’un plànol on
• Elaborar i aprovar estudis i plans d’infraestructures de a les tecnologies òptimes en termes d’impacte visual i s’assenyalen els edificis i terrenys considerats òptims per a la instal·lació d’antenes de telefonia
telecomunicacions, per incorporar-los al planejament ambiental. mòbil que va ser la base del pla especial urbanístic que va ser publicat al DOGC del 8 de juny
urbanístic, i així agilitzar i aclarir les condicions de les de 2007.
llicències.
Més informació:
http://www.salt.cat

44 45
pàgina pàgina


Mesurament de les emissions provocades per les adoptats per la Recomanació del Consell de la Unió Europea compta amb 84 sondes, distribuïdes en 73 municipis d’arreu que es proposa una col·laboració conjunta per tal d’aprofitar
infraestrcutures de telefonia mòbil de 12 de juliol de 1999 (1999/519/CE), així com pel RD de les comarques catalanes. Al llarg del 2008 s’instal·laran al màxim els recursos disponibles. En particular sempre
estatal 1066/2001. fins a 50 sondes més, amb una inversió d’uns 240.000 s’haurà de tenir present:
En els darrers anys des de molts sectors socials s’ha alertat euros i un pressupost anual d’explotació d’uns 90.000
dels efectes que poden tenir per a la salut de les persones A Catalunya, el Decret 148/2001 ha introduït un factor de euros, aproximadament. Que les telecomunicacions exigeixen la connexió a una
les emissions de les antenes de telefonia mòbil. Això ha seguretat en virtut del principi de precaució, i ha fixat com xarxa que ha de permetre arribar a tot el món, la qual
obligat les administracions públiques a garantir els mínims a nivells els de 27 V/m (4 W/m• i ha establert un règim de Els camps electromagnètics que generen les antenes de cosa forma part de la competència dels operadors.
de seguretat establerts pels organismes internacionals distàncies de protecció, concebudes com a restriccions telefonia mòbil són imperceptibles per a l’ésser humà. Això
especialitzats. addicionals de protecció. fa que, en alguns casos, els ciutadans desconfiïn d’aquestes Que qualsevol actuació ha de ser sostenible tant des
antenes. El Sistema de Monitorització de Radiofreqüència d’un punt de vista econòmic (les subvencions tenen
La Comissió Internacional per a la Protecció de les La Generalitat de Catalunya, amb el suport del Consorci (SMRF) objectiva les mesures dels nivells d’emissió i permet un límit), com des d’un punt de vista tècnic (l’assistència
Radiacions No Ionitzants (ICNIRP) ha establert com a Localret, ha posat en marxa un cercador que permet consultar contrastar-los amb els límits que autoritza la legislació, tècnica i la renovació tecnològica són imprescindibles
principi de protecció per a l’exposició a la radiació el nivell d’emissions de camps electromagnètics de les vetllant així per la qualitat ambiental. Fent públics aquests per a la prestació de serveis a tercers).
electromagnètica que, per a freqüències d’entre 10 i 300 antenes de telefonia mòbil que formen part del projecte resultats, la Generalitat de Catalunya vol transmetre confiança
GHz, la densitat de potència podrà ser com a màxim de 61 SMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència). a la ciutadania i facilitar el desplegament d’infraestructures En aquest sentit, des de Localret sempre s’ha exercit el
V/m (10 W/m•. Aquests nivells de referència han estat els Aquesta iniciativa es va posar en marxa el 2004 i en l’actualitat de telecomunicacions. És el cas de les infraestructures paper d’interlocutor dels ajuntaments amb els operadors
necessàries per implementar la telefonia de tercera generació de telecomunicacions, amb l’objectiu d’agregar interessos
(UMTS), que s’ha de consolidar com un pilar estratègic en i necessitats comunes. Les primeres actuacions que es van
el desenvolupament tecnològic de Catalunya. realitzar van ser els convenis de telefonia amb els operadors,
als quals poden adherir-se els ajuntaments i que milloren
El sistema SMRF es compon d’una sonda que rep el senyal les condicions econòmiques habituals dels operadors.
des de qualsevol direcció i que mesura els nivells de camp En el darrer any també s’ha obert el Centre d’Informació i
Taula 9. Comparació entre la normativa espanyola i europea (que són iguals) i la catalana:
electromagnètic cada mig segon, les 24 hores del dia, tots Atenció als Ens Locals (CIAEL, adreça electrònica:
Freqüència Espanya i Europa Catalunya els dies de l’any, d’acord amb la normativa establerta per centreinformacio@localret.cat ), que pretén ser un servei
la Generalitat de Catalunya. El sistema també disposa d’una de recull d’incidències dels governs locals amb relació a
base de dades i mostra les gràfiques actualitzades de les telecomunicacions i la societat de la informació. Ara bé,
900 MHz 41,19 27,46
manera constant. La mateixa sonda emmagatzema les dades fins ara una de les principals funcions del CIAEL ha estat
i les transmet al centre de control situat al Centre de atendre la demanda de molts ajuntaments per la manca
1.800 MHz 58,25 38,83 Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la d’infraestructures i de servei de telecomunicacions (ja sigui
Generalitat de Catalunya (CTTI), que gestiona i controla perquè no tenen Internet, cobertura de mòbil o servei de
2-300 GHz 61,40 41,19 aquesta informació. Amb el cercador, els ciutadans podran telefonia fixa). Es tracta de materialitzar l’espai de relació
consultar el nivell de les emissions en els punts de mesura entre els governs locals i els operadors a través de Localret,
Font: Generalitat de Catalunya de la xarxa per població i comarca a través d’una base de que pot recollir les incidències, agrupar-les per temàtiques
dades i d’un mapa interactiu. i dialogar amb les operadores amb l’objectiu que es resolguin.
A més d’intentar resoldre aquestes problemàtiques, des del
Col·laboració amb els operadors CIAEL s’informa de projectes d’interès per als municipis
catalans, com ara el Pla d’Extensió de Telefonia Mòbil del
Els objectius dels operadors i els de l’administració són Govern estatal, el Banda Ampla Rural del Govern autonòmic,
complementaris o subsidiaris, no substitutius. És per això així com projectes propis de Localret.

46 47
pàgina pàgina


És evident que en el desplegament d’infraestructures de • Compartir entre els operadors emplaçaments per a públiques i les empreses, constituint, així, una eina de Per poder gaudir d’aquests avantatges els ajuntaments
telecomunicacions la col·laboració entre els governs locals les infraestructures. dinamització econòmica local. només cal que s’adhereixin al conveni. En aquests moments,
i els operadors ha de ser contínua. Per part de les gairebé dos-cents ajuntaments catalans ja hi estan adherits
administracions públiques, es pot col·laborar des de diversos Per establir ponts de col·laboració, des de Localret i la CMT Infraestructures de telecomunicacions a les noves i Localret realitza cada any més de cent projectes.
punts de vista: s’organitza anualment una trobada a la Universitat urbanitzacions L’ajuntament pot aprofitar la realització de la nova urbanització
Internacional Menéndez Pelayo, a Santander, amb la per incorporar infraestructura de telecomunicacions pròpia
• Donant informació urbana i d’activitats econòmiques col·laboració de la Federación Española de Municipios y Ja s’ha comentat que el procés liberalitzador del sector de i, en aquest cas, només ha d’assumir el cost de la redacció
en el territori, necessària per a la planificació de les Provincias. Les jornades pretenen ser un espai de diàleg les telecomunicacions no ha comportat una competència del projecte. Un cost, però, que queda compensat per
operadores. entre els actors que participen en el desplegament efectiva pel que fa a la incorporació d’infraestructures de l’ingrés que fan els operadors a l’ajuntament en concepte
d’infraestructures i serveis de telecomunicacions, com ho telecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculades d’utilització del domini públic.
• Impulsant continguts i serveis per als ciutadans. són les operadores, el regulador i les administracions a urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova
públiques. creació. Amb l’objectiu d’establir els mecanismes que
• Elaborant codis de bones pràctiques. permetin introduir una competència efectiva en aquest àmbit,
Un altre projecte de Localret per aprofundir en l’intercanvi es va signar un Conveni per al Desenvolupament de Xarxes
• Facilitant les llicències i els drets de pas. d’informació entre les administracions i les operadores de de Telecomunicacions a Catalunya entre el Consorci Localret,
telecomunicacions és l’Atles de Telecomunicacions de Telefónica, Retevisión, Menta (ara ONO) i Alpi.
• Facilitant el desplegament amb la promoció Catalunya, que té com a objectiu: L’objectiu del conveni és establir de mutu acord un marc
d’estratègies de compartició, coordinant estudis de relació entre les parts signants i els ajuntaments
d’ordenament i oferint recursos. • Posar a l’abast dels diferents agents socials de consorciats que permeti facilitar i optimitzar el disseny,
Catalunya un espai comú de comunicació des d’on projecció, execució, ús i manteniment de les infraestructures
• Construint infraestructures de telecomunicacions puguin conèixer quina és la situació actual de soterrades de telecomunicacions en les actuacions
aprofitant les obres a la via pública. desenvolupament del sector de les TIC. urbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials i
polígons industrials de nova creació.
• Construint infraestructures en territoris desafavorits. • Implantar una eina per al seguiment i impuls de les
noves dinàmiques de les TIC a Catalunya, aportant Taula 10. Beneficis de la signatura del conveni de noves urbanitzacions.

Per la seva banda, els operadors haurien de correspondre alhora els elements de coneixement necessaris per a
amb un seguit d’actuacions, com ara: la planificació i la presa de decisions a tots els nivells. Sense el conveni Amb el conveni

• Reconèixer les administracions locals com a actors • Aportar una eina per a la gestió de les infraestructures
clau en el procés de desplegament. de telecomunicacions del món local.
Propietat de la xarxa Dels operadors De l’ajuntament

• Donar suport a les administracions locals en les
• Acceptar i aplicar els codis de bones pràctiques que tasques d’alfabetització digital als pobles i ciutats de
s’han elaborat conjuntament amb les administracions Catalunya, oferint a les administracions locals Contraprestació econòmica Cap ingrés Ingrés per a l’ajuntament
públiques. dades/indicadors agregats per municipi i/o comarca
que els permetin desenvolupar polítiques concretes.
• Donar informació del mercat, necessària per a la Competència Un únic operador Possibilitat de presència de més d’un
planificació dels ajuntaments. Incloure també informació • Col·laborar amb el món local per tal d’impulsar i operador. Més competència
sobre els seus actius i els seus plans de cobertura. aprofundir en la digitalització de les administracions

48 49
pàgina pàgina


Xarxes sense fils - Dotar de connectivitat usuaris amb mobilitat (brigades, Cada una d’aquestes tecnologies té unes característiques
policies,...): que la fan més recomanable per a un tipus de desplegament
Pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions, en • Permetre l’accés a la intranet municipal per o per a un altre. Així, per exemple, el Wi-Fi (ja sigui el
un principi es va creure que la fibra òptica solucionaria bona consultar o modificar dades. tradicional o el Mesh) té un radi d’acció limitat a un centenar
part dels problemes de connectivitat i que a cada habitatge • Reduir costos en telefonia mòbil (VoIP). de metres, necessita línia de vista, no suporta serveis que
arribaria com a mínim una companyia. El temps, però, ha • Reduir desplaçaments. necessitin qualitat de servei i els dispositius d’accés són
demostrat que les empreses de telecomunicacions només econòmics. En canvi, el WiMAX té un radi d’acció més
han desplegat fibra òptica en aquells municipis on els és - Controlar dispositius a distància: ampli, no requereix línia de vista (fet que disminueix l’amplada
més rendible (bàsicament, grans ciutats, zones turístiques • Panells informatius. de banda), presenta qualitat de servei i els dispositius
i l’àrea metropolitana de Barcelona). • Pilons. d’accés encara són força cars.
• Parquímetres.
Alguns municipis, veient que la fibra òptica mai els arribaria, • Reg automàtic.
van decidir explorar altres possibilitats de poder gaudir de
banda ampla sense haver de recórrer a grans despeses ni El municipi en si:
esperar les solucions d’altres administracions. I en aquest
context van sorgir les xarxes de telecomunicacions sense - Creació d’una nova comunitat amb una manera diferent
fils d’àmbit municipal. de comunicar-se.

Aquestes xarxes, tot i que no igualen en amplada de banda, - Millora dels serveis municipals i possible creació de Ajuntament de Cassà de la Selva_
presenten grans avantatges respecte de les xarxes de fibra nous.
òptica:
- Accés dels usuaris a continguts d’interès de manera
e-Cassà
- Menys despesa, tant la inicial com la recurrent. gratuïta:
Descripció:
• Farmàcies de guàrdia.
Un municipi de 8.000 habitants va ser pioner en la tecnologia sense fils d’Internet. Es va crear
- Menys temps en la construcció de la infraestructura. • Pagament de multes.
una xarxa Wi-Fi l’any 2002 que dóna accés universal a Internet. Es van tramitar els permisos de
• Tràmits amb l’ajuntament.
la CMT i es va constituir l’ajuntament com a proveïdor d’Internet. El programari que governa la
- Mobilitat en les comunicacions. • Directori d’adreces i telèfons.
xarxa és la principal diferència respecte dels projectes similars. Es tracta d’un desenvolupament
propi sobre Linux, que permet fer modificacions segons les necessitats.
També es poden classificar els avantatges que es poden - Accés a Internet, que pot ser exclusivament als carrers
gaudir amb una xarxa de telecomunicacions sense fils segons i places del municipi o també a les llars dels ciutadans. Més informació:
qui obté el benefici: http://www.cassadelaselva.cat
- Reducció de la fractura digital i augment de la inclusió
El mateix ajuntament com a institució: digital.

- Interconnectar seus: - Augment del valor estratègic del municipi i atracció
• Reducció de costos en dades. d’empreses.
• Reducció de costos en telefonia mòbil i fixa
gràcies a VoIP. Si ens centrem en la tecnologia a utilitzar en aquest tipus
• Realització de back-up. de desplegaments, en destaquen dues: el Wi-Fi i el WiMAX.

50 51
pàgina pàgina


Pel que fa al model de negoci, existeixen diferents opcions. Tot i això, si es vol donar serveis de mercat als ciutadans L’ens gestor d’infraestructures remodelació –d’acord amb un pla d’infraestructures de
Una de les primeres reflexions que s’han de fer quan un però l’ajuntament no vol operar la xarxa, sempre es pot de telecomunicacions (Itcat) Catalunya– incorpori infraestructures de telecomunicacions.
ajunt ament decideix dot ar-se d’una x arx a de externalitzar la prestació del servei a una empresa privada.
telecomunicacions sense fils és saber per a què la vol De fet, aquesta externalització també pot afectar la propietat Davant les incorreccions de l’actual mapa català 3. Vertebrar el país en telecomunicacions, buscant-ne la
utilitzar. Així doncs, segons la utilització que es faci de la i la gestió de la xarxa. Qualsevol combinació de les d’infraestructures i serveis de telecomunicacions, es fa cohesió territorial, econòmica i social:
xarxa, existeixen dos grans grups: possibilitats exposades és viable, tot i que algunes semblen evident la necessitat de vertebrar Catalunya en aquest àmbit, i. Estructuració d’una xarxa troncal que connecti els
més recomanables que altres. impulsant el sector de manera que les inversions ajudin els municipis.
Règim d’autoprestació: quan es dóna servei operadors a estendre els seus serveis al conjunt de ii. Xarxes d’accés als municipis. MAN (Metropolitan
exclusivament als treballadors de l’ajuntament. Des de Localret s’ofereix un assessorament tant tècnic com poblacions de Catalunya. Area Network).
• No es pot donar servei a tercers. legal de les diferents possibilitats que existeixen quan es
• No cal donar-se d’alta com a operador de pensa en la construcció d’una xarxa de telecomunicacions La solució que es proposa és crear un ens públic, l’ens 4. Planificar les actuacions públiques en telecomunicacions
telecomunicacions a la CMT. municipal sense fils, i també sobre els possibles serveis gestor d’infraestructures de telecomunicacions (Itcat), per i coordinar les infraestructures de telecomunicacions al país.
que es poden oferir a través d’ella. També es fan projectes tal de posar a disposició del mercat i de l’administració
Règim de lliure competència prestant serveis de més integrals en què es dissenya el projecte, es fan els infraestructures de telecomunicacions existents, i promoure Entre les actuacions previstes de l’Itcat s’inclou que,
mercat: quan es vol donar algun servei (bàsicament estudis tècnics i jurídics necessaris per garantir la viabilitat i impulsar les telecomunicacions vertebrant el país. mitjançant un operador neutre, es posaran les infraestructures
accés a Internet) al ciutadà. del projecte, es preparen els concursos necessaris (si calen) a disposició dels operadors finals perquè puguin oferir els
• Cal donar-se d’alta com a operador de per tal de poder construir la xarxa i explotar-la i es dota Les actuacions al voltant d’aquesta iniciativa s’orienten a: serveis als ciutadans i empreses (ja que l’ens gestor no és
telecomunicacions a la CMT. l’ajuntament del programari necessari perquè la xarxa estigui un operador de serveis finals). Els clients privats poden ser
• Ha de ser viable econòmicament, sense preparada per suportar els serveis que s’han previst en la 1. Integrar xarxes existents de l’administració pública: operadors tant de telefonia mòbil, com de telefonia fixa,
subvencions ni ajudes públiques. definició del projecte en funció de les característiques del i. Xarxes de la Generalitat de Catalunya (Ferrocarrils, com de LMDS, com de Wi-Fi/Wimax, com de televisió per
• S’ha de respectar la lliure competència. municipi (habitants, serveis en competència, infraestructures carreteres...). cable, com de ISP, etc. A l’administració, l’Itcat els oferirà
• Ha de seguir els principis de neutralitat, existents...). ii. Xarxes municipals. i els gestionarà, si cal, les infraestructures de
transparència i no-discriminació. telecomunicacions, conformant així una xarxa corporativa
2. Promoure i gestionar que tota nova obra pública o gran d’infraestructures –no de serveis.

Ajuntament de Girona_ Gràfic 7. Estructura de l’ens gestor d’infraestructures

Generalitat Localret
Xarxa Wi-Fi Mesh Consorci

Descripció:
LRT Ajuntaments
Xarxa Wi-Fi Mesh a la ciutat de Girona basada en el model d’autoprestació, que permet a Empreses públiques Ens Gestor
l’ajuntament gaudir de funcionalitats com ara televigilància, tenir aplicacions de mobilitat per als
serveis municipals, disposar de sensors ambientals, informació en temps real, VOiP,... També
Infraestructures de tercers 54
Drets d’ús d’infraestructures
Empreses municipals
Institucions municipals
permet disposar de serveis externs, com ara el portal del ciutadà i el portal del visitant, serveis
per a la comunitat educativa o lectura de comptadors per a companyies de serveis.
OPERADOR NEUTRE
Més informació:
http://www.ajuntament.gi
Mercat operadors

52 53
pàgina pàgina


Les estratègies de desplegament són les següents: objectius, en garantir la cohesió social derivada de la igualtat Gràfic 8. Proposta de xarxes troncals i de MAN.

d’oportunitats en la disponibilitat d’accés als serveis que
Estructurar una xarxa troncal a partir dels actius existents. ofereix la banda ampla.

Intentar arribar a acords amb empreses i institucions Vielha e Mijaran
que tinguin xarxes i les puguin posar a disposició de
l’ens. Sort

Construir una nova xarxa troncal i d’accés als municipis, El Pont de Suert
MAN.
Puigcerdà
La Seu d’Urgell
Criteris: Figueres
• Creixement natural de la xarxa. Tremp Ripoll
Olot
• Llocs d’interès del mercat. Berga Banyoles
• Llocs d’interès de l’administració.
Solsona
Girona La Bisbal d’Empordà
La topologia final és un anell central de fibra òptica que
connecta les capitals de les set vegueries. Set anells de Vic
Santa Coloma de Ferners
Balaguer
fibra òptica connectant les capitals de cada comarca. La
creació de l’ens gestor és una oportunitat per ordenar
55 Manresa
conjuntament, Govern de la Generalitat i governs locals, el Lleida Mollerussa Tàrrega Cervera
Granollers
desplegament de les infraestructures de telecomunicació Igualada Terrassa Sabadell
al conjunt del país. Convé pensar, doncs, en un creixement Les Borges Blanques Mataró
inicial de la xarxa utilitzant infraestructures i drets de pas Vilafranca de
Penedès Barcelona
existents (negociant disponibilitats en altres xarxes existents), Montblanc El Vendrell Anell Catalunya
San Feliu
així com mitjançant la construcció de nous trams. Pel que Valls Vilanova i la Geltrú de Llobregat Comarques Gironines
fa al seu creixement vegetatiu, destinat a consolidar la xarxa Tarragona
a molt baix cost, s’aprofitaran aquelles oportunitats que Reus Metropolità
Falset
sorgeixin d’intervencions de l’administració pública i de Móra d’Ebre Terres de l’Ebre
tercers en l’espai públic, d’acord amb un pla director Gandesa
Camp de Tarragona
d’infraestructures pel qual cada cop que s’obri un determinat
tipus de viari s’hagi de dotar d’infraestructures de Alt Pirineu i Aran
Tortosa
telecomunicacions. Ponent
Amposta
Comarques Centrals
La constitució de l’ens gestor és la via per vertebrar Catalunya
en allò referent a les infraestructures de telecomunicacions.
És a partir de la complicitat, la col·laboració i el treball
conjunt de totes les administracions implicades que aquest
projecte serà una realitat reeixida i que se n’acompliran els Font: Elaboració pròpia

54 55
pàgina pàgina


MAN: Metropolitan Area Network El desenvolupament d’una xarxa d’accés metropolitana Una MAN no es limita únicament a la interconnexió entre També s’està treballant en alguns projectes de MAN més
(MAN: Metropolitan Area Network) dins el municipi s’orienta edificis d’instal·lacions municipals o d’administracions singulars, com ara en l’estudi de les diferents alternatives
Com a resultat de la limitació de les tecnologies actuals en aquesta línia. Una MAN és, a grans trets, una mena públiques, sinó que ha d’esdevenir una infraestructura tecnicoeconòmiques possibles per al desplegament d’una
desplegades pels operadors de serveis (basades en el d’Internet a escala petita, o, pel contrari, una intranet a estructural que permeti integrar múltiples necessitats, com xarxa basada en la fibra òptica pel trajecte de vies verdes
parell de coure), que depenen de la distància entre l’usuari escala gran, que dóna servei a una àrea extensa i proporciona ara: de les comarques de Girona (l’antic trajecte del tren Olot-
final i la central de l’operador Telefónica, els usuaris més la integració de diversos serveis*. Es constitueix com una Girona). Un desplegament de fibra òptica permetria una
allunyats de la central tenen actualment limitacions de servei. xarxa per connectar entre si els organismes de les - Donar resposta a les demandes d’operadors per xarxa d’alta capacitat amb diferents aplicacions tant pel que
Aquestes limitacions s’accentuen cada vegada més amb administracions locals, amb una possible extensió a altres millorar els serveis al municipi. fa a les administracions públiques com pel que fa als sectors
l’aparició de nous serveis, com ara el vídeo o la televisió administracions (autonòmiques, centres de salut, escoles, econòmics de la zona.
sobre IP, que requereixen de més capacitat de banda ampla. etc. i estatals), amb la finalitat d’intercanviar informació de - Prestar serveis de connectivitat als edificis de
Aquestes limitacions no només afecten el ciutadà en la seva manera immediata en algunes aplicacions (videoconferència, l’Administració local. FTTH, fibra a la llar
llar o empresa, sinó que també l’afecten en relació amb la emissió de televisió, etc.), i millorar la gestió pública.
prestació dels serveis que aquest rep de l’Administració. - Donar resposta a les demandes d’altres S’ha demostrat que la fibra òptica, i en general les solucions
L’actuació pública ha de contribuir a l’accés especialment Aquestes xarxes permeten adreçar la fractura digital que administracions públiques (connexió de centres de fibra en accés FTTX en les seves diferents
d’aquelles zones on el sector privat no troba entorns de es produeix no només en l’entorn rural sinó en el mateix d’ensenyament, CAP/hospitals, Mossos d’Esquadra, implementacions, és l’única solució de futur per tal de dotar
rendibilitat i, per tant, no hi inverteix. entorn urbà, com a conseqüència de l’evolució de serveis servei de trànsit, bombers, etc.). els usuaris finals dels serveis de banda ampla que la societat
i la limitació de les infraestructures actuals. del futur necessita. La fibra òptica representa un mitjà de
- Integrar els serveis futurs de la ciutat –Ciutat Digital– transmissió idoni per al desplegament de xarxes d’accés
(panells d’informació, parquímetres, càmeres de per les raons següents:
Gràfic 9. Estructura d’una MAN. seguretat, etc.).
1. Gran amplada de banda. Ofereix una alta capacitat
Metropolitan Wide Àrea
Àrea Networks Networks - Aconseguir la connectivitat global, és a dir, una de transmissió.
To other
networks connectivitat plena per a la ciutat en entorns on la
seguretat és essencial, que inclogui zones empresarials 2. Escalabilitat. Un cop instal·lada, la planta externa no
nuclis de població allunyats del nucli principal. ha de ser modificada, ja que ofereix prou amplada de
banda per cobrir les necessitats de transmissió de les
Les accions proposades estan enfocades cap a les properes dècades.
actuacions necessàries per a la implantació d’una MAN
capaç de desplegar-se de forma incremental o específica, 3. Espai requerit. Les solucions de fibra fins a la
amb l’objectiu final que el municipi disposi de la infraestructura llar/edifici presenten un impacte ambiental mínim i uns
necessària per superar la fractura digital. requeriments d’espai molt inferiors a altres solucions
basades en el coure.
Local Àrea Networks Metropolitan En aquests moments des de Localret s’estan redactant els
Àrea Networks projectes de MAN a una vintena de municipis d’arreu de 4. Seguretat i robustesa. És un mitjà de transmissió
Catalunya. Aquests projectes es complementen amb el no elèctric, la qual cosa fa que sigui robust al cent per
projecte Itcat, que, com s’ha vist, hauria de construir les cent enfront d’interferències.
anelles troncals al país i connectar-se, tot seguit, amb les
* Tècnicament, una MAN s’entén com l’extensió d’una xarxa d’àrea local (LAN: Local Area Network), que dóna cobertura a una àrea geogràfica extensa i proporciona la capacitat d’integrar diversos
serveis, com ara dades, veu i vídeo. A causa de les distàncies entre els punts a connectar, les tecnologies emprades en les LAN (cables de coure o ones electromagnètiques de curt abast) no xarxes municipals (MAN).
són aptes; per això el disseny d’una MAN es realitza amb fibra òptica.

56 57
pàgina pàgina


5. Avantatges ambientals. Els requeriments de consum El fet de disposar d’una xarxa de fibra òptica pròpia dóna
elèctric de les solucions de FTTH són molt inferiors a a l’ajuntament capacitat de decisió i gestió de la
solucions basades en coure. El seu manteniment és infraestructura. I, en aquest sentit, l’ajuntament té tota la
mínim i la seva gestió, molt simple. llibertat per desplegar la fibra i donar una cobertura total al
Ajuntament de Viladecans_
municipi, oferint un servei social global de discriminació
6. Distància. La fibra presenta molt poca atenuació, positiva a tots els usuaris. La infraestructura pròpia també
Prova pilot de fibra òptica fins a la llar i a parc d’activitats
cosa que permet utilitzar enllaços de gran distància permet desplegar aplicacions per als ciutadans de manera
sense perdre velocitat. Això és especialment interessant independent als operadors i gestionar-se autònomament
Descripció:
en entorns rurals. les interconnexions entre els diferents edificis municipals. Estudi per fer el desplegament d’una xarxa de fibra òptica al municipi de Viladecans que pugui
oferir serveis d’alta banda ampla als ciutadans de Viladecans i al parc d’activitats de Can Calderon.
En qualsevol cas, la fibra òptica, i en general qualsevol mitjà Dintre d’aquest estudi, s’està avaluant la viabilitat tecnològica, legal i financera per portar a terme
de transmissió o tecnologia per si sol, no representa un el projecte. Per fer-ho, l’ajuntament disposa d’una canalització de prop de cinquanta quilòmetres
atractiu diferenciador. El fet d’apostar per un desplegament dintre de la població, i la seva voluntat és oferir els avantatges d’aquesta tecnologia als ciutadans
basat en fibra i tecnologia FTTH serveix al municipi per i empreses del parc d’activitats.
poder desplegar serveis diferenciadors que els dotin de
valor afegit. Algunes de les aplicacions que es poden Més informació:
desplegar en aquest tipus d’infraestructures són: http://www.ipcities.com

Serveis a les empreses
• Serveis de veu integrats (VoIP). Serveis de
veu a cost reduït o cost zero.
• Capacitat de ser generadors de continguts.
Gràcies a la simetria de la connexió, l’usuari pot
rebre i transmetre a alta velocitat. Això permet a
l’usuari ser part de la xarxa.
• Oferir als treballadors accés remot (teletreball).
• Videoconferència i aplicacions d’empresa a
empresa (B2B) d’alta qualitat.
• Serveis d’emmagatzematge i còpia de seguretat
en línia.

Serveis a ciutadans
• Televisió digital d’alta definició.
• Vídeo i àudio sota demanda.
• Jocs interactius.
• Videoconferència.
• Serveis i veu integrats (VoIP).
• Serveis telepresencials.

58 59
pàgina pàgina


La televisió digital terrestre (TDT) per emetre en digital. Inici de les emissions en digital A més dels canals de televisió estatals i nacionals, la TDT trobar informació turística del municipi, consultar els horaris
dels programes de TDT local. també té un múltiplex (en alguns llocs, dos) dedicat a la d’autobusos, buscar números de telèfon d’interès,...
El canvi de la televisió analògica a la digital ja ha arribat. televisió local. El múltiplex és un canal de freqüència
Des de ja fa un temps, existeixen canals de televisió que - 3 d’abril de 2010: Apagada de totes les televisions radioelèctrica que permet allotjar diversos programes digitals Per tal d’afavorir tot aquest procés, Localret, la Diputació
només es poden veure a través de la tecnologia digital, i que emeten en analògic a qualsevol punt del territori de televisió (de quatre a sis) i altres serveis digitals (dades, de Barcelona i Comunicàlia han creat TDCOM. Els principals
d’aquí a poc n’hi haurà molts més. El 2010 es produirà el de l’Estat espanyol. internet, etc.) gràcies a tècniques de compressió. Aquest objectius d’aquesta societat anònima amb el cent per cent
que s’anomena una apagada analògica, a partir de la qual múltiplex està dividit en quatre programes (que poden ser de capital públic són:
només es podrà veure la televisió en format digital. Què es necessita per poder rebre la TDT? de titularitat pública o privada) i un cinquè, que és el que
s’anomena canal de dades i és per on aniran les aplicacions Assessorar els municipis en l’àmbit de la TDT local.
La televisió digital terrestre (TDT) és la difusió dels senyals 1- Comprovar si hi ha cobertura. La cobertura de la interactives.
de televisió que utilitza la tecnologia digital per transmetre TDT es va incrementant progressivament fins a assolir, Dinamitzar la creació de consorcis arreu del territori.
de forma optimitzada imatge i so de major qualitat, permetent abans del 3 d’abril de 2010, els objectius fixats en el Catalunya, de sempre, ha estat capdavantera en el tema
oferir addicionalment altres serveis interactius o d’accés a Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, de la televisió local, i amb el pas de l’analògic al digital Identificar els principals problemes del sector i
la societat de la informació. Alguns dels avantatges de la que ha de garantir que la cobertura arribi al 96% de també ha seguit aquesta tendència, ja que ha obtingut 37 traslladar-los als organismes competents.
televisió digital són: la població espanyola en el cas de les cadenes privades programes públics que engloben més de dos-cents municipis
i al 98% en el cas de les públiques. Per comprovar si catalans. També s’han hagut de constituir consorcis, ja que Fer estudis sobre els repetidors existents al territori.
Més canals. La TDT permet transmetre quatre canals una localitat ja disposa de cobertura de TDT, es pot dels 37 programes públics, només quatre corresponen a
digitals en el mateix espai que es necessita actualment consultar el web del Ministeri d’Indústria, Comerç i un municipi únic i, per tant, els altres 33 estan concedits a Fer estudis sobre els repetidors existents al territori
per emetre un canal analògic. Turisme sobre TDT (http://www.televisiondigital.es) o un conjunt de municipis de cada demarcació. Així doncs, i l’orientació d’antenes dels usuaris.
consultar un instal·lador de telecomunicacions. un ajuntament d’un municipi planificat s’ha d’adherir al
Millor imatge i millor so. Podem veure la televisió en consorci corresponent i aquest consorci és el que gestiona Ser l’interlocutor entre el món local i les altres
format panoràmic, sense interferències, i amb un so 2- Adaptar l’antena, bé sigui col·lectiva o individual. el programa de TDT. administracions en el tema de la TDT local.
de la mateixa qualitat que el d’un CD. Per rebre el senyal de la TDT es pot continuar utilitzant
l’antena UHF convencional, individual o col·lectiva, que A part d’oferir una quantitat de canals més elevada i una Cercar ajuts en R+D+I per a projectes innovadors
Més serveis. Versió original, serveis interactius i d’accés ja s’utilitzava per rebre la televisió analògica terrestre. qualitat de transmissió millor, la TDT proporciona una en aquest àmbit.
a la societat de la informació, com ara tràmits Tanmateix, és necessari fer una sèrie d’adaptacions a possibilitat que des del sector públic s’hauria d’aprofitar:
administratius... la instal·lació, que han d’anar a càrrec d’un instal·lador el canal de dades. En aquest canal es poden carregar unes
de telecomunicacions. aplicacions que, amb un accés telefònic addicional, poden
Aquests canvis, però, també poden suposar que allà on ara ser interactives.
mateix es veu la televisió analògica amb dificultats no es 3- Disposar d’un equip receptor de TDT. Aquest
pugui sintonitzar la TDT. En vista d’això, els ajuntaments sintonitzador permetrà rebre el senyal digital a casa A través d’aquestes aplicacions interactives un ajuntament
haurien de tenir clar quins problemes de cobertura hi ha mateix, ja sigui a través d’un dispositiu extern connectat pot afavorir la t-administració, incrementar la inclusió digital.
actualment al seu municipi i anticipar-se als que vindran directament al televisor, o bé a través d’un televisor Tot això és possible perquè, segons les estadístiques,
amb l’arribada de la TDT. que disposi d’un receptor integrat. gairebé a tots els habitatges hi ha algun aparell de televisió
(normalment dos o tres), a diferència d’ordinadors. A més,
Les dates més importants d’aquest procés són: també es poden idear alguns serveis específics per a aquest
mitjà de transmissió o canviar el format dels existents per
-1 de gener de 2008: Apagada de totes les televisions tal que siguin més accessibles. Alguns exemples poden
locals que emeten en analògic i no tenen concessió ser: confirmar l’esborrany de la renda, demanar cita al metge,

60 61
pàgina pàgina

2.3. L’ajuntament com a dinamitzador
de la comunitat local 2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments

2.3. L’ajuntament com a dinamitzador de la una reflexió participada sobre la realitat i el futur desitjats Competitivitat interterritorial Coresponsabilització i innovació
comunitat local del municipi, aconseguir un consens sobre els objectius de
futur de la ciutat i implicar els agents locals en la realització Globalització A la pregunta “de quina manera serà possible assolir l’objectiu
L’administració de tall napoleònic tenia una limitada vocació d’aquestes fites. El repte, doncs, va més enllà de la simple de competitivitat que hem esmentat?” o “els objectius de
d’intervencionisme en la societat, i prioritzava les tasques planificació estratègica i entra de ple en el que modernament El terreny de joc de les comunitats i dels governs locals benestar i qualitat de vida?”, que tractarem després, el
de policia administrativa. L’administració pública de l’època es conceptua com a gestió estratègica. s’ha engrandit. Ja no es limita a la geografia més propera, govern local es respon que –seguint la lògica que exposàvem
de l’estat del benestar, en canvi, va estendre el seu àmbit sinó que transcendeix els límits tradicionals i abraça a en la introducció d’aquest capítol– el camí ha de ser el de
d’actuació a la prestació de serveis que incrementessin les En aquest model d’actuació (conegut com a paradigma del vegades el planeta sencer. Així, doncs, noves amenaces la innovació i el de la coresponsabilització pel que fa al
oportunitats i la qualitat de vida de la població. En aquest govern relacional), el govern local perd protagonisme, (en forma d’increment de la competència entre empreses progrés comú per part de ciutadans i agents col·lectius. En
context, els canvis que s’han anat produint en els darrers aparentment, però guanya capacitat de direcció i d’assoliment i entre professionals, de fluxos migratoris sense control, un món exigent i canviant com l’actual, l’assoliment de
temps porten el sector públic a replantejar-se el seu rol, en de resultats. Certament, les TIC han acompanyat i marcat d’actuació de la delinqüència internacionalitzada, o de riscos resultats només podrà obtenir-se si les comunitats locals i
dues direccions diferents: d’una banda, renunciant a vegades profundament aquest canvi de rol del sector públic local. mediambientals i de la salut que no s’aturen a les fronteres) els seus protagonistes són capaços de treballar plegats i
a la prestació directa dels serveis i encomanant-la al sector D’una banda, els governs locals capdavanters han fet un planen sobre els nostres municipis. En paral·lel, però, noves d’evolucionar en la mateixa mesura que ho fa el seu entorn.
privat o no lucratiu (buscant l’eficiència i més qualitat de esforç per aprofitar els processos de diàleg i de concertació oportunitats apareixen en els àmbits de la creació de riquesa, Això implica competències per conèixer i diagnosticar
servei i d’adaptació a l’usuari, o simplement cercant poder que han dut a terme amb les seves societats civils respectives l’intercanvi cultural o la difusió d’innovacions i, per tant, el adequadament allò que està passant (cosa que ens remet
concentrar-se en altres vessants); i, de l’altra, assumint per sensibilitzar i educar els agents socioeconòmics i la resultat final d’aquesta confrontació de forces passa a a la gestió de la informació i als sistemes de coneixement),
noves responsabilitats, com ara la dinamització de la població al voltant dels desafiaments i les oportunitats que dependre, en gran mesura, de la capacitat que tingui la voluntat de cooperació, esforç d’innovació i capacitats per
comunitat local. plantegen les noves tecnologies –esdevingudes peces clau comunitat local –amb l’ajuntament al davant– d’adaptar-se gestionar el canvi. El nou govern local promou aquests
del progrés del territori i del benestar dels ciutadans. al nou context (incorporant la dimensió global a les seves valors i facilita eines per aplicar-los.
Al nostre país, la funció de dinamització apareix ja en les rutines i projectes) i de treure’n profit.
agendes públiques locals –si bé primer tímidament– tot just D’altra banda, les TIC estan a la base de moltes de les Sostenibilitat
recuperada la democràcia, com a resposta al context de grans transformacions en curs (globalització, societat del Competitivitat
crisi econòmica del moment i a la manca d’actuacions de coneixement...) que fan possible i necessari reconceptualitzar Sostenibilitat ambiental
la resta de nivells de govern. Amb el temps, però, aquesta la missió del govern local, amb l’aparició de nous àmbits A l’inici del nou segle que estem vivint, els territoris
faceta del govern local creix i guanya protagonisme, perquè d’actuació i d’una nova manera de governar, de caire competeixen entre si, tal com ho fan les persones i les Una de les finalitats de la dinamització local és el seu
s’arriba a entendre com a estratègica. El raonament és que, promotor i habilitador. organitzacions productives. En funció d’això, les inversions desenvolupament, entès de formes diferents però generalment
amb independència de les polítiques i els programes dels s’adrecen a les destinacions que resulten prometedores i incorporant dues idees-força: la de creixement (es creu
nivells de govern supralocals, els ajuntaments tenen un rol 2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments refusen les que no ho semblen; els visitants i els immigrants desitjable afavorir la creació d’ocupació i de riquesa) i la de
clau i insubstituïble que cal jugar en pro del desenvolupament escullen determinades ciutats en detriment d’altres; i els sostenibilitat (el creixement no pot fer-se a qualsevol preu,
local; un rol que deriva la seva força del factor proximitat, De la mateixa manera que hem vist anteriorment que els mitjans de comunicació i els agents clau del món globalitzat sinó que ha de ser durable i compatible amb el respecte al
que distingeix el nivell local de govern. ajuntaments, com a organitzacions prestadores de serveis, atorguen preferència i centralitat a certes regions i poblacions medi ambient). En aquest sentit, les TIC són aliades importants
segueixen uns determinats principis d’ordre polític, relatius per damunt d’altres d’alternatives. En conseqüència, els per aconseguir i fer compatibles ambdues coses.
De seguida queda clar, però, que aquest rol ha de ser al com de l’actuació pública, l’ajuntament, com a dinamitzador esforços públics per millorar la posició relativa del municipi Límits als nivells de dèficit i a l’augment de la pressió fiscal
fonamentalment de lideratge, ja que els ens locals no tenen de la comunitat –que té una funció de suport en la capacitació i fer-lo competitiu han de complementar els que fan els Les administracions públiques estan vivint una paradoxa de
ni els recursos ni els poders per determinar per si sols el o l’habilitació dels membres de la comunitat–, també té els emprenedors i empleats. D’aquí arranquen els plans de difícil solució. D’una banda tenen limitacions per augmentar
rumb i la transformació de la comunitat local. Així, es tracta seus propis reptes, referits al què i, per tant, més susceptibles màrqueting de ciutat, plans estratègics, projectes de ciutat els nivells de dèficit i de deute, però de l’altra estan obligades
de crear les condicions per al progrés de les poblacions i de debat i discrepància ideològica. A continuació, en educativa, i també plans directors de la societat de la a oferir cada vegada més i més serveis. Això sí, amb la norma
d’actuar com a palanca i motor de la societat, però varia la presentem alguns dels més rellevants, agrupats en quatre informació. Tots són intents de ser proactius i de mobilitzar no escrita però acceptada per tothom que no es pot apujar
manera de fer-ho, que en bona mesura ara inclou promoure grans grups: els recursos del municipi per afrontar els nous reptes. la pressió fiscal, sinó tot el contrari, abaixar-la si és possible.

62 63
pàgina pàgina

2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

Qualitat productiva Identitat i convivència Tradicionalment, l’acció del govern local en aquest terreny competitivitat econòmica local i les TIC. Cada vegada són
es limitava a actuacions puntuals, com ara proporcionar sòl més els governs locals que relacionen aquestes dues
Equitat En llocs cada cop més preferents de l’agenda política del per a les indústries, vigilar el compliment de les diverses temàtiques i que es dirigeixen a Localret per demanar
govern dinamitzador hi ha la preocupació per la identitat normatives que afectaven les empreses, o gravar-les assessorament o recomanacions. El primer pas ha estat
La dinamització de la comunitat local s’ha de fer tractant local i per la convivència. En el món globalitzat el reforçament fiscalment. Avui, però, això no és suficient. Els ajuntaments signar un conveni amb el CIDEM per analitzar possibles
igual allò que és igual, i de forma diferenciada –adaptada– i la promoció de la identitat local són factors clau de cohesió ajuden a crear les condicions que estimulen i faciliten línies de treball amb relació a la promoció econòmica dels
allò que no és igual. Aquest criteri té múltiples aplicacions; i de dinamisme. Sobre aquest punt, s’ha de remarcar que emprendre i desenvolupar negocis amb programes que ajuntaments i les tecnologies de la informació i la
entre altres, pot traduir-se tant en la recerca de la igualtat les TIC ajuden a difondre les diferents personalitats locals, tenen a veure amb desvetllar el sentiment emprenedor, comunicació.
d’oportunitats (a fi que tothom tingui possibilitats de alhora que, a l’altra cara de la moneda, també poden contribuir apostar per la qualitat i la diferenciació productiva, arribar
desenvolupar el seu potencial, per exemple, pel que fa a a augmentar la uniformització de les nostres societats. a nous mercats –propers o llunyans– i establir aliances i
l’accés i l’ús de les TIC) com en el fet de caminar cap a una D’altra banda, com que les comunitats locals són cada cop complicitats amb empreses de la mateixa branca d’activitat
major igualació social i territorial per la via de la redistribució més heterogènies, el repte de la convivència (que inclou o amb sectors propers –clústers. I, novament, en abordar
de la riquesa (per tal d’assegurar una existència digna a els relatius a la seguretat, el civisme i l’organització de la aquesta tasca, les TIC representen una referència ineludible
tothom). Lògicament, les diferents ideologies donen més vida en comú) pren una especial transcendència, i les TIC i un recurs per als ens locals.
èmfasi a una o altra d’aquestes orientacions. –cal ser-ne conscients– esdevenen eines i canals poderosos
de creació i modelació de percepcions en aquest sentit. El Consorci Localret, conscient de la importància d’aquesta
Eficàcia i eficiència temàtica, ha obert una nova línia de treball amb relació a la
Atenció a l’exclusió social
Mai com ara les administracions havien hagut d’afrontar el
repte de ser eficaces i eficients a l’hora. En un primer Els països occidentals han augmentat els nivells de renda
moment, socialment s’exigia només l’eficàcia, és a dir, espectacularment en les darreres dècades. I, paral·lelament,
aconseguir els objectius proposats. Darrerament, però, les diferències amb els països del Tercer Món continuen
s’exigeix també l’eficiència, que suposa aconseguir aquests augmentant. No només això, molts governs han de fer front
mateixos objectius amb els mínims recursos o només amb a elevades bosses de desigualtat a molts pobles i ciutats, Consorci Localret i CIDEM_
els recursos objectivament necessaris. de grups o individus que queden exclosos d’aquest suposat
benestar col·lectiu. Nom de la iniciativa:
Cohesió social Procés de reflexió, innovació local i TIC
2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC
Benestar i qualitat de vida Descripció:
Entre les noves responsabilitats que han assumit (de dret o Procés d’anàlisi i reflexió amb participació de responsables polítics i tècnics del món local sobre
El govern relacional aspira al creixement per tal d’oferir als de fet) els governs locals hi ha la d’afavorir el desenvolupament les estratègies futures de promoció econòmica local lligades a la innovació i a les tecnologies
seus ciutadans benestar (condicions materials que satisfacin econòmic i la projecció del municipi, en un context marcat de la informació i la comunicació.
les expectatives creixents de la gent) i qualitat de vida per la globalització dels intercanvis, la desmaterialització i les
(entesa també com a existències actives i que condueixen fluctuacions de l’economia. I és que la creació de riquesa, Més informació:
a la realització personal). En aquesta empresa, les TIC són l’atracció d’empreses i la generació de llocs de treball http://www.localret.cat
aliades importants del govern local. (preferiblement estables, qualificats i ben retribuïts) són
crucials per assegurar la pervivència i vitalitat de les poblacions.
A més, la legislació de règim local reconeix als ajuntaments
la capacitat general de promocionar els interessos locals.

64 65
pàgina pàgina

2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC 2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC

Aquesta és una prioritat també per la Comissió Europea, l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques de promoció de totes les línies de treball que es poden posar en marxa: Polígons o àrees d’empreses de TIC
que en el seu document i2010. Una societat de la informació econòmica és una exigència si es vol continuar amb els alts donar suport als emprenedors que comencen (per exemple,
europea per al creixement i el treball marca com a objectiu índexs de creixement econòmic i social. amb incubadores de negoci, a vegades especialitzades en Els paràmetres de competitivitat, que són vàlids per a tota
estratègic reforçar la innovació i la inversió en la investigació l’àrea de les TIC); garantir la disponibilitat d’infraestructures mena de branques d’activitat, són encara més rellevants en
sobre les TIC, amb l’objectiu de fomentar el creixement i la Promoció de la nova cultura (també de telecomunicacions); oferir als empresaris serveis el sector de negoci inclòs en l’àrea de la “nova economia”,
creació de llocs de treball i de més qualitat. empresarial. L’emprenedoria de valor afegit (informació crítica, centres de transferència un sector que requereix, a més, un entorn propici. Per
tecnològica); estalviar als negocis càrregues i traves aquesta raó alguns ens locals promouen el desenvolupament
Però no només això. Des de la Comissió Europea, en la Els actors econòmics d’aquest inici del segle XXI saben burocràtiques (els e-tràmits en són una manera); proporcionar de polígons o àrees d’empreses de TIC. Són “territoris
comunicació específica sobre l’administració electrònica quins són els factors clau d’èxit en els negocis quan formació (entre altres, la referent a les TIC); impulsar la econòmics digitals” en els quals es concentren les empreses
(COM(2006) 173 final) es reconeix que els països que més s’enfronten a un entorn complex i a una competència creixent col·laboració entre els actors productius locals (xarxes); de TIC i els seus proveïdors, els centres de recerca i els
destaquen quant a obertura i eficiència del sector públic i per part d’empreses que poden ser a l’altre extrem del incentivar la innovació, etc.; cada ajuntament, en la mesura de transferència tecnològica, institucions de formació i
a preparació de l’administració electrònica són també els planeta: innovació, tecnologia i coneixement com a actius de la seva dimensió i possibilitats. Serà positiu que es faci espais de trobada i d’interrelació entre tots aquests actors,
primers quant a rendiment econòmic i competitivitat. clau; rapidesa i flexibilitat, qualitat, responsabilitat corporativa, mitjançant el propi exemple; altrament, la seva credibilitat i òrgans especialitzats del mateix govern local. D’aquesta
L’existència d’aquest poderós vincle entre la competitivitat, etc. són alguns dels nous conceptes bàsics. serà limitada. El govern local com a ambaixador de la nova manera s’aconsegueixen sinergies entre tots aquests agents.
la força de la innovació i la qualitat de les administracions cultura; per què no? En alguns països això ja és una realitat.
públiques d’un país significa que en l’economia global una Els governs locals haurien de contribuir a promoure aquests
administració millor és indispensable per ser competitius. principis d’actuació de les empreses i els empresaris locals.
Per tant, la necessitat de ser competitius i de millorar Ho poden fer com a dimensió afegida però consubstancial

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Mataró_ Nom de la iniciativa:
22@ Barcelona, el districte de la innovació
Tecnocampus Descripció:
Transformació de dues-centes hectàrees industrials del centre de Barcelona en un innovador
Descripció: districte productiu destinat al desenvolupament d’activitats intensives en coneixement. Es crea
Amb l’objectiu de promoure la transformació cap a una societat del coneixement, s’està desplegant un entorn divers i equilibrat en el qual les empreses més innovadores conviuen amb centres de
un conjunt de propostes i projectes amb la implicació de tots els agents que actuen del territori. recerca, de formació i de transferència tecnològica de tecnologia. Els carrers del districte estan
Les diferents accions s’articulen a l’entorn de qüestions prioritàries en aquest nou model de ciutat: sent completament reurbanitzats a través d’un pla especial d’infraestructures que permet dotar-
la participació dels ciutadans i el seu accés a les tecnologies de la informació, el desenvolupament los de noves xarxes de serveis altament competitius, adaptats als requeriments tecnològics i
de serveis per a les empreses, el suport als emprenedors, l’atenció a nous sectors emergents i mediambientals de l’economia del coneixement.
el desenvolupament de les infraestructures de banda ampla.
Més informació:
Més informació: http://www.22barcelona.com/
http://www.tecnocampus.com/

66 67
pàgina pàgina


Una línia de treball paral·lela de les administracions locals assessorament en noves tecnologies des del costat mateix Impuls a l’adaptació de les empreses tradicionals que estan, per una raó o altra, tecnològicament endarrerides,
consisteix a adequar els polígons ja existents o els de nova on s’instal·len les empreses. i això pot ocasionar problemes diversos, com ara retards
creació però de vocació més tradicional als requisits de Sigui quin sigui l’àmbit d’actuació d’una empresa, la en l’adopció de les TIC, desaprofitament dels recursos que
l’era digital. Això vol dir, per exemple, infraestructures de digitalització dels seus processos li ha de permetre poder ja es tenen, dificultats en la gestió de les noves eines i, en
telecomunicacions i centres de serveis. En aquesta línia, afrontar millor el seu creixement i el repte de la competitivitat. darrera instància, pèrdua de competitivitat i de quota de
alguns ens locals –com ara el Consell Comarcal del Pla de Les noves tecnologies tenen aplicacions en moltes de les mercat.
l’Estany– han fet un esforç especial per portar la banda funcions que es desenvolupen al si de les empreses, des
ampla als polígons del seu territori, mentre que altres, com de la recerca i el disseny fins a la gestió interna o la relació A causa d’aquesta situació, els ajuntaments poden oferir
ara Castellar del Vallès, planegen oferir orientació i amb els clients i proveïdors. Per fer això, però, cal dotar-se un assessorament especialitzat en aquesta àrea a les
dels equips i del programari adequats, incorporar determinats organitzacions productives del seu municipi.
perfils professionals i adaptar els que es tenen, i canviar
determinades rutines i procediments de treball. Tot plegat
no resulta fàcil per a les empreses més petites (pimes) i les

Fundació i2cat_
Anella industrial Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme_
Descripció: Plan Avanza PYME digital
El projecte Anella industrial té com a finalitat la posada en marxa d’una nova infraestructura de
telecomunicacions de banda ampla basada en la tecnologia IP que connecti els diferents polígons Descripció:
industrials de Catalunya. La prova pilot del projecte es centra a donar connectivitat en banda Incrementar el grau d’adopció de les TIC en les pimes. Al final del període d’execució del pla
ampla a vuit empreses del sector de l’automoció que necessiten serveis de supercomputació (2010), el percentatge d’empreses amb connexió a Internet haurà d’assolir el 99% en empreses
garantint la connexió entre elles i els centres de supercomputació de Catalunya (Cesca i BSC). amb més de deu empleats i el 79% en microempreses i autònoms (menys de deu empleats).
L’element bàsic d’innovació del projecte és garantir que un conjunt d’empreses del sector de Fomentar la incorporació de les TIC en els processos de negoci: relació amb proveïdors i clients,
l’automoció puguin disposar al mateix temps de connectivitat en banda ampla, fet que implicarà organització interna i compravenda a través de la xarxa (comerç electrònic). Impulsar la implantació
de la factura electrònica com un dels ressorts més eficaços per promoure l’ús eficient de les TIC
d’una banda la possibilitat de fer treball col·laboratiu en xarxa entre elles i, de l’altra, disposar de
en les pimes, facilitant el desenvolupament del comerç electrònic.
connexió amb els centres de supercomputació.
Més informació:
Més informació: www.planavanza.es
http://www.i2cat.cat

68 69
pàgina pàgina


Suport a l’ocupació a les grans ciutats i que fins i tot comencen a buscar
oportunitats laborals a altres països. En aquest sentit, alguns
En l’àrea de l’ocupació i de la lluita contra l’atur, la legislació municipis han impulsat plans de captació de talent.
de règim local reconeix la capacitat dels ajuntaments
d’organitzar activitats complementàries a les pròpies d’altres Teletreball
administracions públiques. Aquestes activitats han de tenir
Ajuntament de Ribes de Freser_
en compte les transformacions que han generat les TIC. El teletreball no s’ha d’entendre només com el
Les noves tecnologies han generat al seu voltant tot un desenvolupament de la feina des de la pròpia llar, sinó també
El Televall de Ribes de Freser
seguit de nous perfils professionals que representen un com qualsevol exercici de producció a distància respecte
dels filons d’ocupació més importants que hi ha actualment. de l’oficina principal o el client. Un dels punts d’interès del Descripció:
Però que aquest potencial es tradueixi en ocupació efectiva teletreball rau en el fet que fa possible –per a determinades Televall ha estat un ens dinamitzador, tant socialment com econòmicament, i ha estat capaç
depèn de diversos factors: professions– superar la barrera de la distància i, per exemple, d’alfebetitzar tecnològicament un entorn rural dotant-lo d’alternatives culturals, formatives i
poder treballar des de casa o des d’oficines satèl·lit tot i professionals.
i) cal que es coneguin aquestes sortides laborals i que viure en llocs petits i/o apartats dels grans nuclis de població
despertin interès. on, si no fos per les TIC, no seria viable de fer-ho. Més informació:
http://www.televall.com/
ii) hi ha d’haver la possibilitat de formar-se en les noves Els efectes sobre l’equilibri territorial i els guanys en qualitat
disciplines. de vida que això representa no són gens negligibles, raó
per la qual alguns ens locals estan facilitant l’opció del
iii) és necessari que hi hagi una oferta de llocs de teletreball a còpia de crear centres equipats –amb equips
treball per part de les empreses (fet que requereix telemàtics, accés a banda ampla, serveis de suport, sales
que l’empresa hagi descobert prèviament la utilitat que de reunions, teleconferència…– que proporcionen les eines
pot tenir per a ella disposar dels nous tipus de per a professionals com ara arquitectes, traductors,
professionals). dissenyadors, consultors, creadors de programari, etc.

El govern local pot facilitar el compliment d’aquests En aquest sentit, des de Localret s’ha impulsat un projecte
prerequisits. Així, hi ha moltes experiències (com per exemple de creació de centres tecnològics avançats a diverses
la de Porta 22 de Barcelona) que donen a conèixer les ciutats catalanes amb l’objectiu d’instal·lar a les seus de
professions d’arrel TIC, mentre que l’oferta municipal de diferents consells comarcals equips tecnològics potents
formació ocupacional i contínua de molts ajuntaments també que permetin realitzar videoconferències d’alta qualitat.
ajuda a desbrossar el camí de l’ocupabilitat relacionada
amb les noves tecnologies. En un altre nivell, l’impuls local
de la formació superior en l’àrea TIC permet obrir noves
oportunitats laborals i d’incorporació d’intel·ligència a les
empreses.

D’aquesta manera, cal trencar una dinàmica de molts
municipis catalans que tenen dificultats per mantenir
ciutadans qualificats. Uns treballadors que es concentren

70 71
pàgina pàgina


Un altre punt fort del teletreball té a veure amb el fet que a la seu social de l’empresa o institució, cosa que pot Formació contínua i formació en TIC El mateix argument és aplicable al personal dels ens locals,
algunes grans organitzacions (normalment privades, però significar l’increment de la qualitat de la feina i de la que no pot quedar enrere respecte a l’evolució de l’àmbit
que podrien ser també públiques) equipen alguns dels seus productivitat. La societat del coneixement es caracteritza per la rapidesa econòmic. En aquest context, doncs, les TIC són a la vegada
empleats amb dispositius mòbils (ordinadors, PDA…) i amb què aquesta matèria primera dels processos productius, un objecte d’estudi i una eina per formar-se.
connectivitat per tal que puguin actuar tot i no ser físicament culturals i socials –el coneixement– esdevé caduca o, com
a mínim, incompleta, la qual cosa fa necessària, per tant, D’altra banda, apujar el nivell formatiu mitjà de la població
l’actualització del saber i del saber fer. En un moment en i incrementar-ne els coneixements i les habilitats requereix
què el coneixement acumulat es duplica cada poques recursos i una certa organització del temps i de la vida de
dècades i en què les tecnologies evolucionen constantment, les persones, ja que aquest esforç ha de ser permanent.
les persones i les institucions ens veiem obligades a no Aquí s’imposa una reflexió col·lectiva sobre com
Ajuntament d’Alella_ deixar mai de formar-nos. Les implicacions per als poders s’aconsegueix això.
públics són clares. D’una banda, el nivell mitjà formatiu de
Nom de la iniciativa: la població és un indicador molt rellevant de les potencialitats
Manteniment de la via pública amb PDA d’un territori. Només si els ciutadans tenen uns nivells mínims
formatius serà possible aconseguir importants sinergies
Descripció: derivades de la cooperació entre ells, i afrontar alhora la
La proposta va sorgir l’any 2005, quan des de l’alcaldia es va proposar l’ús d’un programari per competència d’altres àrees geogràfiques.
a la gestió dels processos de manteniment de la via pública d’Alella. El nou gestor va entrar en
funcionament dos mesos després. Actualment, tots els treballadors de l’ajuntament –incloent-hi
la policia municipal– tenen accés a aquesta eina des del seu ordinador o des de la intranet del
servei. D'aquesta manera, la persona responsable de Serveis Urbans pot comprovar en qualsevol
moment les necessitats del departament i assignar les tasques segons convingui. Tot queda
enregistrat i gairebé desapareix la possibilitat d’error per oblit o per transmissió incorrecta de la Ajuntament de Terrassa_
informació. Les PDA per reportar incidències des del mateix punt d’observació permeten, a més,
carregar fotografies amb una càmera digital i enviar-les al sistema com a document adjunt a Nom de la iniciativa:
l’informe d'incidència. El servei Puntxarxa

Més informació: Descripció:
http://www.alella.cat Terrassa Puntxarxa és un servei que posa a disposició dels ciutadans de Terrassa una infraestructura
conformada per diverses aules multimèdia distribuïdes al llarg de tota la geografia municipal i
ubicades en diferents equipaments de la nostra ciutat. A través d’aquestes aules, els terrassencs
poden disposar, de forma lliure i gratuïta, de connexió a Internet, així com utilitzar els diferents
recursos ofimàtics i multimèdia amb què estan equipades. A més, s’ha conformat un equip humà
que s’encarrega de portar a terme accions formatives programades en aquests mateixos espais.

Més informació:
http://www.terrassa.net/puntxarxa

72 73
pàgina pàgina


Promoció de la ciutat. Xarxes de ciutats d’interès mutu. Per als governs locals, aquesta àrea d’acció El Consorci Localret s’ha convertit també en una xarxa de dotze parcs científics o tecnològics de diferents ciutats
pot concretar-se de múltiples formes: des dels intercanvis ciutats i entre les seves línies estratègiques hi ha precisament catalanes.
Les ciutats no són illes autàrquiques. Cada cop més, el de ciutadans (joves, dones, gent gran…) fins als seminaris potenciar la xarxa de coneixement entre els municipis
món funciona a partir de xarxes, i les ciutats són els nodes científics internacionals i les jornades de professionals, catalans. • Parc Científic de Barcelona
d’algunes d’aquestes xarxes. Cooperació i competència es passant per les missions comercials, el màrqueting de ciutat, • Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
donen al mateix temps, i les ciutats es veuen mogudes a l’organització de grans esdeveniments que exerceixen el Xarxes de centres tecnològics • Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
fer promoció per donar a conèixer els seus actius i valors, paper de reclams mediàtics o l’aposta per un urbanisme • Parc Científic i Tecnològic de Tarragona
i per trobar socis amb els quals portar a terme projectes que ajudi a posar la ciutat al mapa. Un parc científic és una organització gestionada per • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
professionals especialitzats amb l’objectiu fonamental • Parc de Recerca de la UAB
d’incrementar la riquesa de la seva comunitat promovent la • Parc d’Innovació La Salle
cultura de la innovació i la competitivitat de les empreses • Parc de Recerca i Innovació de la UPC (Parc UPC)
i institucions generadores de coneixement instal·lades al • Parc Tecnològic del Vallès, S.A.
parc o associades a ell. Amb aquest objectiu, un parc • Tecnocampus de Mataró (TCM)
Ajuntaments de Barcelona, tecnològic estimula i gestiona el flux de coneixement i • Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp
tecnologia entre universitats, institucions de recerca, empresa • Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona Activa)
Sant Cugat i Mataró_ i mercats; impulsa la creació i el creixement d’empreses
innovadores mitjançant mecanismes d’incubació i generació Des del CIDEM s’impulsen algunes xarxes. La primera és
centrífuga (spin-off), i proporciona altres serveis de valor de Centres Tecnològics, que són centres l’activitat dels
Xarxa de ciutats Living Labs Europe
afegit així com espai i instal·lacions de gran qualitat. quals es focalitza en la transferència del coneixement generat
en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al
Descripció:
Els parcs científics i tecnològics tenen els següents objectius llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus
Xarxa de diferents laboratoris urbans operats per actors públics i privats amb l’objectiu de generar
principals: productes i a la demanda dels seus clients. Aquests centres
nous productes i serveis de tecnologia mòbil basats en les TIC. A Catalunya, aquesta xarxa la
formen, a més del 22@Living Lab, el Living Lab Sant Cugat i el Living Lab Mataró. La xarxa realitzen activitats de recerca aplicada, desenvolupament
europea de Living Labs inclou ciutats i regions com ara Londres, Amsterdam, Hèlsinki, Copenhaguen, a. Promoure i facilitar la recerca. precompetitiu i serveis, i estan especialitzats en un tipus de
etc. tecnologia o sector, amb criteris d’excel·lència a escala
b. Facilitar el contacte universitat-empresa i la difusió nacional i internacional, de manera que per la seva mida,
dels resultats de la recerca universitària a la societat. grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics
Més informació: poden prestar serveis de suport a la innovació de manera
http://www.livinglabs-europe.com/ c. Crear empreses tecnològicament innovadores. continuada. En aquests moments hi ha nou centres
tecnològics a Catalunya, que són l’Ascamm, de Cerdanyola
La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya del Vallès; el CTM, de Manresa; l’AIICA, d’Igualada; el Centre
(Xpcat) agrupa grans espais de producció, transferència, Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, de
difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacte Castelldefels; el Centa, de Girona; el Cetemmsa, de Mataró;
entre la comunitat investigadora i la innovadora. En el seu el LEITAT, de Terrassa; el Centre d’Innovació Barcelona
sistema s’integren grups i centres de recerca universitaris, Media, a la UPF, i el Centre Tecnològic de la Construcció,
centres tecnològics, incubadores d’empreses, grans també a Barcelona.
empreses amb els seus centres d’R+D associats, empreses
focalitzades en la innovació i noves empreses basades en Una segona xarxa és la de Centres de Difusió Tecnològica,
el coneixement. La xarxa compta en aquests moments amb que és una entitat sense ànim de lucre creada a partir de

74 75
pàgina pàgina

2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància 2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància

la demanda empresarial, l’activitat de la qual està focalitzada La importància del sector econòmic de les TIC es basa en especialment de les empreses. Algunes d’aquestes funcions de treball connectats a la xarxa que afavoreixin la implantació
en la millora de la competitivitat de les empreses, mitjançant dues repercussions fonamentals. La primera és l’aportació són: del teletreball. L’empresa en xarxa és un paradigma propi
el foment i la difusió de la innovació i la tecnologia i la al producte interior d’un territori i el creixement de l’ocupació de la societat de la informació. És per això que en moltes
prestació de serveis tecnològics, entre els quals no hi figura d’alt valor afegit. La segona es relaciona amb la capacitat L’adaptació a les necessitats dels tipus d’empreses ocasions la realització d’aquest objectiu no depèn únicament
la recerca d’una manera significativa. Els CDT es caracteritzen de les TIC per millorar la competitivitat de les empreses de existents al territori (programari d’aplicacions). de la ubicació d’empreses, sinó també de la ubicació de
per la seva proximitat al sector i a l’entorn geogràfic on estan qualsevol sector productiu, des de la indústria fins a la llocs de treball en xarxa.
localitzats. Els Centres de Difusió Tecnològica a Catalunya distribució al detall. Un sector de les TIC dinàmic i solvent La comercialització de productes globals (botigues o
són la Fundació Eduard Soler, de Ripoll; la Cecot, de genera increments importants de la productivitat i l’eficiència distribució de productes de maquinari i programari:
Terrassa; l’Institut Tecnològic de Lleida; l’Innopan, també a d’un territori, i permet assegurar la pervivència dels llocs de ordinadors, contractes de serveis de telecomunicacions,
Lleida; l’Incavi, de Vilafranca del Penedès; la Fitex, d’Igualada, treball. consumibles, programes, etc.).
i el Centre de la Fusta i el Moble, a la Sénia.
El desenvolupament sostingut de la societat de la informació La creació de continguts audiovisuals.
Una tercera xarxa és la dels Punts d’Innovació CIDEM (PIC), en una comunitat depèn en gran manera de l’existència i la
que està formada per organismes intermedis que actuen solidesa d’aquest sector empresarial de les TIC. És lògic i La instal·lació, l’assistència tècnica i el manteniment,
com a aliats estratègics del CIDEM, dissenyant i executant necessari que els responsables de l’administració local tant de les màquines com dels programaris, com de
la política d’innovació i apropant a les pimes informació clau analitzin la situació d’aquest sector, li donin suport i, si les instal·lacions.
per a l’activitat empresarial. La xarxa dels PIC dissenya presenta dèficits, li apliquin el principi de correcció del
programes que s’ajusten a les necessitats del territori en mercat i l’actuació subsidiària adient. És per això que s’han El seguiment de les novetats tecnològiques i la seva
què actua i crea sinergies entre els integrants d’aquest teixit endegat projectes i realitzacions que s’han de considerar aplicació a les necessitats de la comunitat territorial.
industrial. Actualment hi ha més de trenta PIC arreu del com un complement a l’oferta pròpia de la iniciativa privada.
país. La difusió del discurs que engresqui les empreses per
Els objectius que més freqüentment es planteja l’administració innovar i guanyar competitivitat.
2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància local en l’entorn del sector de les TIC van adreçats, en
primer lloc, a satisfer les necessitats pròpies dels ciutadans La formació dels ciutadans i les empreses per tal de
Per anar més en detall, cal considerar la composició d’aquest i de les empreses de la comunitat (mercat local). En segon trencar les barreres que alenteixen el desenvolupament
sector de les TIC i les seves conseqüències pel territori. El lloc, en alguns casos, l’objectiu consisteix a aprofitar les de la societat de la informació.
sector productiu de les TIC, també anomenat de les indústries noves oportunitats per ampliar la base econòmica del territori,
de la informació, està constituït per les empreses que això és, afavorir l’exportació de béns i serveis en TIC. L’ampliació de la base econòmica
ofereixen béns i serveis relacionats amb la societat de la del territori (actuacions cap enfora)
informació i el coneixement. En aquest sector s’engloben Mercat local (actuacions cap endins)
les empreses d’electrònica, d’audiovisuals, de Cal també afavorir la ubicació d’activitats en TIC exportadores
telecomunicacions i d’informàtica o sistemes d’informació. Cal afavorir la vitalitat del sector de les TIC en el territori, des del territori. És a dir, consolidar llocs de treball i empreses
Com en qualsevol altre sector, les empreses produeixen és a dir, la comunitat de ciutadans i empreses han de en la comunitat local dedicats a generar productes i serveis
béns (ordinadors, routers, consumibles, programes de disposar dels serveis necessaris per tal de desenvolupar que es consumiran en altres territoris. Es tracta d’ampliar
televisió, continguts audiovisuals, etc.) o els comercialitzen la pròpia existència amb igualtat d’oportunitats en relació la base econòmica del municipi tot aprofitant les noves
(botigues), i també produeixen serveis com ara el amb qualsevol altre territori. Cal no oblidar les regles dels oportunitats que generen les tecnologies de la informació
manteniment de màquines o d’instal·lacions, o l’adaptació mercats i les seves grandàries. També cal aconseguir que i la comunicació. Aquesta ampliació es pot fer tant mitjançant
del programari a les necessitats dels clients. les empreses de TIC situades al territori siguin capaces de la ubicació física de les empreses tecnològiques en el
satisfer les necessitats del territori, tant dels ciutadans com territori (petites i grans), com mitjançant la ubicació de llocs

76 77
pàgina pàgina

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.4. La dinamització i la cohesió social

A més de tot això, cal constatar que cada vegada hi ha més
gent que disposa de més amplada de banda, alhora que el
cost del equips de les TIC (des dels mòbils fins als ordinadors
o la televisió digital) ha baixat. L’evolució del mercat, doncs,
Ajuntaments de Manresa_ està ajudant a superar alguns dels obstacles que hem
mencionat, tot i que seria ingenu suposar que resoldrà totes
Nom de la iniciativa: les problemàtiques d’accés i ús. Els ajuntaments continuaran
Manresa, Innovació i Coneixement (MIC) tenint un paper impulsor, i han estat molts els que han
incorporat en la seva agenda política programes
Descripció: d’alfabetització digital en centres públics.
Pla d’innovació de ciutat d’ampli abast que es preocupa de la creació futura de riquesa a través
d’accions que afecten centres de coneixement (universitats i centres tecnològics) i empreses.
Vol incidir especialment en el desenvolupament de centres i serveis de connexió i transferència
del coneixement entre un món i l’altre.

Generalitat de Catalunya i Localret_
Més informació:
http://www.ajmanresa.cat/ Nom de la iniciativa:
Xarxa de Telecentres de Catalunya

2.3.4. La dinamització i la cohesió social L’accés a les TIC, però, es pot veure obstaculitzat per
Descripció:
Projecte constituït per la Xarxa de Telecentres de Catalunya, a partir dels punts d’accés lliure a
l’absència de diversos factors, més enllà de la sensibilització:
Internet existents i amb la creació de nous punts. Abans del projecte hi havia a Catalunya 3.168
Una de les primeres actuacions dels governants locals
punts d’accés. Amb el Nodat es va completar aquesta xifra amb 2.109 punts més. Al final, la ràtio
aquests darrers anys ha estat prevenir la fractura digital. Es • Manca d’infraestructures (per exemple, quan no hi ha
va situar-se en un punt d’accés públic per cada mil habitants.
tracta de garantir que ningú quedi al marge dels beneficis banda ampla al municipi, o ni tan sols es disposa de
de les TIC per manca de recursos personals (recursos connectivitat). Una qüestió encara en vies de solució
econòmics, culturals o infraestructurals). a Catalunya. Més informació:
http://www.xarxa365.net/
Per aquest motiu, s’han dedicat esforços a, en primer lloc, • Manca dels equips per connectar-se (per exemple,
donar a conèixer i sensibilitzar la població sobre el potencial el ciutadà no té ordinador). En aquest sentit, l’any 2003
de les noves tecnologies i la conveniència de restar-hi obert la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret van
i aprofitar-les. En aquest sentit, hi ha hagut accions molt impulsar el projecte Nodat, que va aglutinar els punts
diverses: exposicions, xerrades, cursos, demostracions, d’accés a Internet en una única xarxa i va crear-ne de
creació de centres de divulgació (com el Cibernarium de nous arreu del territori.
Barcelona, entre altres), espais als mitjans de comunicació,
etc., que han ajudat a preparar el terreny. En alguns municipis • Manca de mitjans econòmics per pagar els serveis
aquestes actuacions han arribat a una part significativa de de telecomunicacions. Cal recordar que a l’Estat
la població. espanyol els preus de connexió a la banda ampla són
dels més alts d’Europa.

78 79
pàgina pàgina


Programes per a col·lectius amb d’educació en TIC, i el contacte entre joves també hi ajuda
necessitats específiques molt), sinó –en alguns casos– d’accés (manca d’equips i
de connexió) i d’ús (fer conèixer les múltiples possibilitats
Sovint, els esforços esmentats en el punt anterior s’han de les TIC, tant en l’àmbit laboral com en el formatiu, creatiu
dirigit especialment cap a col·lectius amb necessitats o associatiu). L’estratègia seguida des del món local ha Ajuntament de Rubí_
específiques, prioritzant els grups en risc de fractura digital, estat la d’equipar els punts d’informació juvenil i les
és a dir, aquells que culturalment i/o materialment estan biblioteques amb recursos en TIC, i oferir programes de Nom de la iniciativa:
molt allunyats de la realitat de les noves tecnologies i que, formació complementaris a l’escola. Wi-Fi a habitatges de promoció pública
per tant, en cas de no ser objecte de cap acció de promoció,
perillen de quedar fora del món digital. Alguns dels col·lectius Des del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç s’impulsa
Descripció:
Wi-Fi a pisos de lloguer per a joves amb pocs recursos. Els beneficis han repercutit directament
més destacats als quals s’han adreçat aquests programes una línia de préstecs per a joves i universitaris per adquirir
sobre els joves destinataris dels pisos de lloguer protegits, que, d’una banda, veuen satisfet el
han estat els següents: equipament informàtic i la connexió a la banda ampla.
seu dret a un habitatge digne i, de l’altra, poden salvar la fractura digital en accedir a les noves
L’objectiu és fomentar l’ús de les TIC entre els estudiants
tecnologies. Es tracta, doncs, d’una doble democratització.
La gent gran universitaris proporcionant finançament preferent per a
l’equipament i accés sense fils, per impulsar la seva
En aquest grup poden coincidir el nivell formatiu baix, explicat participació en la comunitat educativa i un major aprofitament Més informació:
pel context de la infància i joventut d’aquestes conhorts de les oportunitats que la societat de la informació ofereix http://www.bil.localret.cat
d’edat, amb el seu recel o desinterès davant les innovacions en tots els àmbits.
més acusat en les generacions d’edats avançades que no
pas entre la joventut. Davant aquesta realitat, alguns
ajuntaments han optat per l’estratègia de portar les TIC a
la gent gran, si aquesta no anava per si mateixa cap a les D’altra banda, hi ha hagut també convocatòries per exemple– un contacte fàcil i econòmic amb els seus països
TIC. Així, s’han dut a terme cursos de formació específics desenvolupar la creativitat juvenil, sigui en el disseny de d’origen i els seus familiars i amics. En conseqüència, no
per a la tercera edat i, fins i tot, s’han ubicat telecentres als webs o en l’apartat de música electrònica. Però el que s’ha és estrany que part d’aquest col·lectiu sigui un gran usuari
casals d’avis. La resposta ha estat en tots els casos molt treballat menys és el vessant dels joves com a recurs per dels telecentres, o que els cursos que es fan en el marc
positiva, i ha demostrat que no hi ha cap impediment de a l’alfabetització digital: com que són un grup social dels programes d’acollida i d’integració oferts per les
fons per casar gent gran i noves tecnologies. Però majoritàriament avançat pel que fa a la familiarització i administracions locals incloguin mòduls formatius referits
l’experiència del conjunt del país també evidencia que sense l’aprofitament de les TIC, seria bo que se’l convidés a ajudar a les noves tecnologies.
una acció facilitadora dirigida i adaptada a aquest col·lectiu, a incorporar la resta de segments d’edat a la societat digital.
per si sola la realitat no canviarà. Convé, doncs, preveure Les persones sense recursos
els programes adients, i sobretot mostrar com les TIC poden Els immigrants
fer molt per a la qualitat de vida de les generacions més Sigui quina sigui la seva edat, gènere i nacionalitat, la gent
veteranes, amb funcions com ara les de teleassistència, la El dels immigrants és un col·lectiu heterogeni (inclou persones amb poca formació o de condició socioeconòmica baixa
compra per Internet o la recerca d’informació especialitzada. amb nivells d’estudis alts al costat d’altres sense formació, necessita estímuls i suports específics per entrar al món
així com individus de cultures molt diverses), però un tret digital. La seva ocupabilitat –per exemple– en pot dependre,
Els joves bastant generalitzat és el de la precarietat de mitjans de i l’ocupabilitat determinarà entre altres coses les condicions
què disposen, tenint en compte que, d’altra banda, les TIC de vida d’aquests ciutadans. Per això, les polítiques locals
En aquest cas el problema no és tant de sensibilització ni (TV per satèl·lit, Internet, correu electrònic, xats, trucades han de tenir present aquesta realitat socialment clau: sabem
de formació (ja que l’escola és un eficaç mecanisme a través de l’ordinador...) els permeten a vegades –per que la pobresa es fa crònica i que atrau tota mena de

80 81
pàgina pàgina


circumstàncies adverses. Les TIC poden ajudar a tallar el Nous paradigmes sobre aprendre i ensenyar d’oportunitats dels ciutadans, la realització personal i la dels canvis que determinen les noves tecnologies, la
cercle viciós de la marginalitat. plena ciutadania en l’era digital. Per aquest motiu, els ens globalització i la nova dimensió digital en què cada cop més
La societat del coneixement pren el seu nom de la centralitat locals han de prestar atenció i interès a aquest tipus de succeeixen les coses, és el de la invisibilitat i la difuminació
Una de les línies estratègiques del Plan Avanza que hi juga l’element saber, convertit en factor de producció, propòsit, sabent que les claus d’èxit dels processos formatius de la identitat local. Si un municipi no disposa de recursos
(www.planavanza.es) del Ministeri d’Indústria, Turisme i de consum i de creació. La competitivitat, la qualitat de vida, són diverses: formatius i de coneixement (entre altres: bases de dades,
Comerç, és precisament impulsar projectes per a persones el dinamisme cultural i el gruix cívic d’una comunitat depenen estadístiques, repertoris d’imatges, informes, materials
amb necessitats especials, amb la finalitat que s’incorporin cada cop més de la capacitat que es tingui d’elaborar i La proximitat: cal acostar la formació a la gent i facilitar- multimèdia, reculls de notícies...), o simplement de lleure,
a la societat de la informació. Així, des de les administracions saber utilitzar el coneixement. Tot plegat es produeix en un li l’accés, per salvar el desconeixement i les pors inicials. referents a la seva realitat específica, els seus habitants no
públiques es poden presentar a la convocatòria d’ajudes entorn tan dinàmic que fa ràpidament caducs o insuficients podran gaudir d’aquest patrimoni des de les eines digitals
projectes d’inserció de persones grans, amb discapacitat els coneixements adquirits en el passat, i que obliga, doncs, La rellevància: la formació ha de permetre que el ciutadà ni a través d’aquestes.
o amb dificultats socials i econòmiques. a l’aprenentatge permanent. Això dóna una especial descobreixi que les TIC li poden ser útils per les seves
rellevància a la institució social de l’escola i als sistemes necessitats. Alhora, si aquests recursos no estan disponibles en format
També des del Govern de la Generalitat s’ha obert una formatius: es passa de reservar i especialitzar un període digital, també serà més difícil la seva projecció exterior i la
convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació de les trajectòries vitals (la infància i la joventut) a l’adquisició L’entorn de suport i continuïtat: la formació s’ha de seva comercialització i possible conversió en una font de
en tecnologies de la informació i la comunicació orientats de coneixements, a un nou plantejament que fa necessari fonamentar en sistemes de suport que assegurin la riquesa. I és que resulta clar que, en la majoria de casos,
a fomentar l’accés a la societat del coneixement a no deixar d’aprendre mai. continuïtat de l’entorn d’acompanyament, per evitar els continguts digitals locals o es produiran localment o no
Catalunya. L’objecte d’aquesta convocatòria és la concessió que després de l’impuls inicial donat per l’acció formativa existiran. Així doncs, els governs locals tenen una especial
d’ajuts per realitzar projectes de formació en l’àmbit de les En el nou context esdevé crucial, també, aprendre a aprendre: no es perdin els recursos invertits per la manca de responsabilitat a l’hora de promoure aquests tipus de
TIC a Catalunya, adreçats principalment als col·lectius que saber trobar la informació i saber destriar la que és rellevant, possibilitats de perllongar l’experiència o per la falta continguts (creant-los allí on no existeixin, o traduint-los al
més dificultats tenen per accedir a aquestes eines i utilitzar- ser capaç de convertir aquesta informació en coneixement, de referents. llenguatge digital –és el cas, per exemple, de la digitalització
les. La seva finalitat és potenciar l’alfabetització digital i desenvolupar les pròpies competències, aplicar el saber dels fons de biblioteques i arxius– quan ja existeixin), ja que
treballar per evitar l’exclusió social, i potenciar la integració adaptant-lo a cada necessitat, etc. I això aprofitant el fet No hem d’entendre, però, la formació en TIC limitada a sovint –tot i que no sempre– requereixen una inversió notable
d’aquests col·lectius a la societat del coneixement. Poden que la formació pot prendre múltiples formes i pot fer-se l’educació digital de la població. Tan important com això és, i prometen un retorn a mitjà i llarg termini o simplement són,
ser beneficiaris d’aquesta convocatòria els ajuntaments, amb recursos de diversa naturalesa. Les TIC faciliten d’una banda, la formació dels futurs professionals de les inevitablement, deficitaris des del punt de vista econòmic.
consells comarcals, diputacions, consorcis locals, l’autoformació i l’alliberament dels condicionaments ciències i especialitzacions relatives a les noves tecnologies A aquests efectes, els mitjans de comunicació locals de
mancomunitats de municipis i organismes que depenguin tradicionals d’espai, temps i –només fins a cert punt– (que passen pels cicles formatius específics de l’àrea i per titularitat pública tenen un paper molt important com a
dels anteriors, i també associacions i entitats públiques o tutorització. Les noves tecnologies també estan suportant l’educació superior) i, de l’altra, la formació de col·lectius motors de generació de nous continguts digitals. I els ens
privades sense finalitat de lucre nous enfocaments –com el de la gestió del coneixement– d’usuaris amb perfils semblants (per exemple, els recursos locals han de cercar la col·laboració entre ells per produir
(http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/sc_formacio.htm). que inviten a fer inventari dels recursos de coneixement de humans de les empreses, o els membres i dirigents de les més i millors materials i serveis: el cas de la televisió digital
què disposem col·lectivament (en les comunitats i en les entitats associatives). Davant aquest repte, les n’és un dels exponents més notables.
Aquests no són els únics col·lectius per als quals s’han organitzacions), a mobilitzar-los i rendibilitzar-los, i a compartir- administracions locals han cercat aliances amb organismes
realitzat programes ad hoc. Altres projectes pilot han arribat los i a esdevenir tots generadors de nou saber i ensenyants. públics, centres de transferència tecnològica, empreses del Cultura digital, temps lliure i oci
fins a grups com ara el de les mestresses de casa o el dels Aprendre i ensenyar, doncs, adquireixen nous matisos en sector i plataformes associatives, per portar endavant
responsables d’entitats associatives, amb resultats també l’era digital. programes de formació ad hoc. La cultura digital –si utilitzem un concepte ampli del terme
esperançadors, col·lectius ben diferents dels escolars, cultura– marca el nostre temps, ja sigui en l’àmbit de l’oci
beneficiaris dels programes capacitadors del sistema Formació en TIC Promoció de continguts digitals locals i de la creació, ja sigui en el de les activitats de recerca i
educatiu. En tot cas, el govern local farà bé de continuar del treball. El ciutadà de l’era de la societat de la informació,
l’estratègia de segmentació, sense perjudici de continuar No és exagerat afirmar que la formació en l’ús i l’aprofitament Un dels grans riscos (però també una de les grans com a mínim en els països occidentals, és un individu amb
prioritzant els col·lectius socialment més febles. de les TIC és un requisit essencial per possibilitar la igualtat oportunitats) a què s’enfronta l’àmbit local, com a resultat més formació (de mitjana) que no pas les persones que

82 83
pàgina pàgina

2.3.4. La dinamització i la cohesió social 2.3.5. La millora de la democràcia

formaven les generacions del passat, i és també un de llistes de distribució o de missatges SMS), l’afavoriment En un altre ordre de coses, les noves realitats de la cultura la relació malgrat tot; ens interessen grups de relació
personatge sovint amb més temps lliure i amb més de la cooperació entre actors, l’estalvi de costos en la digital plantegen nous reptes que cal aprendre a gestionar: (aficions, especialitats...) potser petits i els membres dels
expectatives de ser sorprès i satisfet per les TIC. producció de béns culturals i, és clar, un suport a la creació des de la qüestió dels drets d’autor fins a l’aspecte de quals poden estar repartits pertot arreu, etc. Afortunadament,
digital (revistes electròniques, videocreació, llibres digitals, l’autoria compartida pròpia del programari lliure. En la mesura les TIC ens permeten, malgrat aquests obstacles, mantenir
El repte que tenim, doncs, és, partint d’aquest perfil, fer del música electrònica, etc.). És així com alguns ajuntaments que aquests aspectes madurin, sens dubte que aniran els vincles i participar activament de les xarxes a què
ciutadà no un simple consumidor de la cultura digital, sinó han construït centres de creació multimèdia o equipaments trobant el seu apropiat tractament. pertanyem.
un protagonista. Alguns trets propis de les potencialitats semblants.
de les noves tecnologies (com ara les possibilitats La dimensió digital de les comunitats No hi ha incompatibilitat, doncs, entre una cosa i l’altra. Els
d’interactivitat) ajuden a acostar-nos a aquest ideal. En i els cercles de pertinença ajuntaments han d’aprofitar aquesta circumstància per sumar
canvi, altres circumstàncies del nostre temps (pensem en al projecte col·lectiu els que tenen algun ancoratge –encara
el cansament o l’estrès que comporta la vida moderna, que Al llarg de la història de la humanitat, la relació de l’home que només sigui parcial– en la realitat local pròpia, i per
convida a deixar-se portar i a fer un consum passiu, superficial amb l’entorn ha estat marcada pel factor proximitat. La vida donar servei i escalf als seus membres que, per la raó que
i acrític de les TIC) actuen en direcció contrària. de la majoria de persones transcorria en una àrea geogràfica sigui, són lluny del municipi. Les comunitats virtuals fan
reduïda (la seva), i d’aquí es derivava la pertinença a una possible això, i salven distàncies, fronteres i problemàtiques
En tot cas, hem d’entendre les TIC com a aliades de la comunitat amb signes d’identitat ben definits i diferenciadors de gestió del temps. Una persona pot llegir el diari digital
cultura –tant la pròpiament digital com la tradicional. Poden respecte als de la resta de grups. de la seva localitat o escoltar la ràdio local per Internet sigui
aportar-li diverses utilitats: un impuls a la difusió de l’oferta on sigui, alhora que pren part en fòrums o participa de grups
(pensem en la comunicació de les agendes culturals a través Amb l’aparició dels mitjans de comunicació i de transport, de projecte aprofitant l’asincronisme de les eines de
però, aquests lligams amb l’entorn immediat deixen de ser col·laboració digitals.
tan estrets i, actualment, en plena globalització i sota el
paradigma de la mobilitat, l’autonomia de les persones La importància de la dimensió digital, doncs, és enorme en
respecte als territoris i la seva singularització han crescut un moment històric en què, a més, necessitem motors de
enormement. No obstant això, homes i dones continuem cohesió social que actuïn de contrapès de les tendències
Transversal, xarxa d’activitats culturals_ essent fruits de determinades cultures (això sí: amb centrífugues que es donen en les nostres comunitats. Així
influències molt diverses), part de xarxes de relacions i doncs, els ajuntaments hauran de tenir ben present aquesta
Nom de la iniciativa: criatures arrelades a municipis i paisatges concrets (sovint quarta dimensió col·lectiva i aprendre a treballar amb ella.
Anella cultural de ciutats també diversos).
2.3.5. La millora de la democràcia
Descripció: I és que la necessitat de les persones de sentir-nos part
És un projecte de recerca, desenvolupament i innovació en el terreny cultural que vol interconnectar d’una col·lectivitat i de diversos subgrups continua essent Els canvis que s’han produït en l’administració i els governs
en banda ampla diversos centres culturals de catorze ciutats de Catalunya mitjançant Internet tan forta com la creixent aspiració a tenir el nostre propi des de començaments dels anys noranta són més que
2 (es tracta d’un canal en xarxa informàtica de banda ampla que permet la transmissió de dades espai i individualitzar-nos davant la massa social. Passa, evidents. La generalització de l’ús de les TIC i les oportunitats
a molta alta velocitat i en temps real utilitzant la fibra òptica). L’anella oferirà transmissions culturals però, que les condicions de vida actual poden fer més difícil que els han ofert, junt amb una nova manera d’entendre
en directe, arxius sota demanda i servei de telepresència/videoconferència. la vivència d’aquestes diverses identitats i diferents terrenys l’exercici del govern, són les dues qüestions que més
de joc: treballem en un lloc, potser vivim en un altre i ens influència han tingut. En el programa i2010. Accelerar una
escapem quan podem lluny d’ambdós; ens mudem sovint administració electrònica en benefici de tots, de la Comissió
Més informació: de domicili, i podem canviar freqüentment de lloc de feina Europea, es marca com una de les cinc estratègies
http://www.xarxatransversal.cat –potser a un municipi diferent–; el mateix passa amb els l’enfortiment de la participació i l’adopció de decisions
nostres familiars i amics, amb els quals pretenem mantenir democràtiques que portin a l’existència el 2010 d’eines que

84 85
pàgina pàgina

2.3.5. La millora de la democràcia 2.3.5. La millora de la democràcia

permetin el debat i la participació dels ciutadans en l’adopció públics, fites desitjables des del punt de vista de la Els diferents estadis de la participació ciutadana estadis diferenciats: la informació, la comunicació, la consulta,
de les decisions. governança. No cal dir que les TIC són, únicament, un la deliberació i la participació en decisions i eleccions. Borge
vehicle facilitador de la consecució d’aquestes fites, gràcies La participació ciutadana en els afers públics pot assolir 20055 ha inclòs les característiques de cada nivell de
Efectivament, es produeixen canvis importants en els governs als avantatges que ofereixen per a la recepció, el tractament diferents nivells o estadis. Per tant, a l’hora de valorar, participació, per després afegir-hi les possibles aplicacions
locals. Una ciutadania més informada és també més exigent i la difusió d’informació, però que mai s’han de convertir en classificar o definir les experiències de participació partirem per als ajuntaments que ja s’han produït o que es podrien
davant dels gestors públics. El ciutadà de la societat de la un objectiu per si mateixes. de la idea de l’escala de participació, que estableix cinc produir en cadascun dels estadis abans esmentats.
informació ja no es resigna a dipositar el seu vot a les urnes
Taula 12. Nivells de participació, característiques i aplicacions
cada quatre anys i oblidar-se del dia a dia dels assumptes La creació d’estructures comunicatives i participatives és
públics. Una part dels ciutadans volen ser part activa en un pas fonamental cap a la governança, i en això s’ha
Nivells de participació Característiques Aplicacions
l’esdevenir de la comunitat. Per això, s’està passant d’un començat a treballar ja des d’alguns governs locals. El que
concepte tradicional de govern, basat en la capacitat de va començar mitjançant la possibilitat dels ciutadans
les institucions públiques per aplicar i processar les decisions d’adreçar un simple correu electrònic als seus càrrecs Informació Divulgació d’informació per mitjà de webs i de correus electrònics. Elements Exemples concrets: memòries
polítiques dins el marc democràtic, al concepte de electes, avui en alguns casos es plasma en la possibilitat informatius: documents diversos, enllaços web, comunicats, convocatòries, d’actuacions, anuncis públics, etc.
governança, que implica una interacció i una interrelació que els ciutadans i les empreses participin en processos anuncis, avisos, notícies.

molt més gran entre els diferents actors rellevants d’una molt més complexos.
societat. La societat civil s’interrelaciona amb els diferents Comunicació Relació i contactes de manera bidireccional pel correu electrònic i d’espais Exemples concrets: bústia dels càrrecs
nivells de govern i pren un paper molt més actiu en els de comunicació habilitats a la web. Elements comunicatius: preguntes, electes, xat amb l’alcalde, sistemes de
processos decisoris, que fins ara havien estat únicament suggeriments, demandes, queixes, comentaris, cartes, organització de recepció de consultes i informacions
una qüestió del govern i dels lobbys tradicionals, amb convocatòries i reunions, etc. (CRM) ciutadanes, etc.
l’objectiu d’assegurar una millor governació. En el nou govern
relacional actua una xarxa molt més àmplia d’interaccions Consulta Formes que fan servir els governs, les administracions i les organitzacions Exemples concrets: consultes sobre
en els processos de presa de decisions. diverses per saber les opinions dels ciutadans o dels seus membres. temes polèmics o d’interès ciutadà, per
Elements consultius: referèndums, enquestes, sondejos, etc. exemple, la construcció d’un equipament,
De fet, atesa la complexitat i la diversitat creixent de la nostra mesures mediambientals, etc.
societat, amb l’elevat risc de conflicte entre sectors socials
amb interessos diferents davant una decisió pública, cada Deliberació Processos d’examen, avaluació, reflexió, debat i discussió sobre decisions, Exemples concrets: plans d’ordenació
cop és més important el consens com a mètode decisori. opcions i valors que impregnen qualsevol tema o problema sociopolític. urbanística municipal, plans directors
Així ho han interioritzat ja molts càrrecs electes i ho han Elements deliberatius: fòrums, xats, espais de debat, etc. per a la societat de la informació,
inclòs a les seves agendes; la governança implica una nova pressupostos participatius, etc.
forma d’entendre els governs locals i és, precisament,
aquesta nova forma d’entendre’ls la que ha de conduir a Participació en Participació en eleccions: vot electrònic. Participació en una activitat Exemples concrets: decidir la ubicació
una millor governació, com a mínim pel que fa a algunes decisions i eleccions orientada a la presa de decisions, és a dir, el resultat final és vinculant per d’un equipament, prioritzar actuacions,
qüestions rellevants per a la societat. Però, com es lliguen a les autoritats: referèndums o enquestes vinculants, recollida de signatures etc.
les TIC amb aquesta nova manera d’entendre l’acció de per a iniciatives legislatives o per iniciar consultes ciutadanes als
ajuntaments,etc.
governar?

Sense cap mena de dubte, les TIC constitueixen un conjunt Font: Borge (2005)
d’eines que ofereixen noves oportunitats als governs locals
per millorar la democràcia i la participació en els afers 5
Borge (2005) “La participació electrònica: estat de la qüestió i aproximació a la seva classificació”, Revista d'Internet, Dret i Política.

86 87
pàgina pàgina


Una nova gestió transparent i participativa elements de recerca activa de consensos, les solucions Les TIC com a eines de participació ciutadana Consensus, ciutadans en xarxa
són sempre més implementables per part de l’administració.
Quan parlem de participació en els processos de presa de Els mecanismes de participació virtual aporten, sense cap Consensus és una eina de participació que consisteix en
decisió, sovint pren molta rellevància la participació política Per posar exemples de gestió participativa, la possibilitat mena de dubte, uns avantatges innegables. Ara bé, cal tenir un espai virtual obert, administrat pels ajuntaments, per
i s’oblida un vessant molt important de la participació, que de notificar una incidència en el mobiliari urbà o en present que no només pel fet que es creï una eina hi haurà contribuir a la participació de tots els ciutadans als assumptes
podríem anomenar participació en la gestió. Efectivament, l’enllumenat públic és una fase de la gestió participativa, més participació. La cultura política, el temps disponible d’interès públic en l’àmbit municipal. Consensus6 permet
la incorporació del concepte de transparència en la gestió que podríem qualificar de comunicació, mentre que, per dels ciutadans, l’esforç que representa i el nivell d’utilitat als ciutadans informar-se, debatre a través de fòrums amb
esdevé fonamental a l’hora de trobar consensos o de recollir exemple, l’establiment d’uns pressupostos participatius en que se n’extreu poden ser alguns dels elements determinants altres ciutadans i responsables polítics, enviar cartes,
les demandes dels veïns, elements que sovint poden fer seria una altra, que podríem qualificar de deliberació. pel que fa al grau de participació. respondre qüestionaris, iniciar o adherir-se a recollides de
que els processos siguin més ràpids i menys costosos per En definitiva, les TIC constitueixen una eina –que no és És per tots aquests motius que a l’hora d’impulsar una eina signatures, etc. Es tracta, en definitiva, d’un espai de
a l’administració. l’única però sí molt rellevant– que en mans dels governs de participació es farà imprescindible cercar la complicitat participació a Internet que complementa les activitats de
locals pot facilitar el canvi o la transició d’un model de dels que hi hauran de participar (ciutadans, gestors, etc.), participació presencial. Però és un projecte que sobretot
Cada dia és més evident la necessitat d’integrar l’entorn en govern tradicional cap a un govern local relacional en el cercant un consens entorn de la mateixa idea de participació. aposta per una participació de qualitat, és a dir, deliberativa
la resolució dels temes, ja que el mateix concepte de qual es produeix una interacció més gran entre el govern, Una bona pràctica pot ser, per exemple, cercar experiències i de reflexió, i no tant de quantitat. Es promouen les
ciutadania ha canviat. Com hem comentat, el ciutadà ja no els ciutadans i les empreses. desenvolupades en altres llocs i explicar-les (tenint en aportacions més analítiques i reflexives dels ciutadans i es
és un simple receptor dels serveis públics, sinó que ha de La participació, en tots els seus estadis, es pot produir tant compte els contextos d’entorn). D’altra banda, també sembla fuig de la participació basada només a respondre
tenir la capacitat de dir el que opina sobre el lloc on viu, la en l’àmbit polític com en el de la gestió, tot i que la barrera clar que cal generar un entorn de confiança, unes regles qüestionaris.
gestió que s’hi fa i les polítiques que s’hi implementen, i entre tots dos mai no és clara, com passa en la vida del joc ben clares per als ciutadans. Tractar temes importants
sembla clar que, quan el procés administratiu incorpora quotidiana. Cal, però, que tant els ciutadans com els gestors per al municipi també pot ser un element que motivi la El juliol de l’any 2000, el Consorci Localret, l’Institut Català
participació. de Tecnologia i la Fundació Jaume Bofill van iniciar el projecte
amb la col·laboració de dotze ajuntaments pilot. En l’actualitat,
Així mateix, cal fer les polítiques adequades per donar a són ja 71 els governs locals adherits al projecte Consensus
conèixer els processos participatius i per retornar a la III. Inicialment, els ajuntaments havien d’assumir les despeses
Ajuntament del Prat de Llobregat_ ciutadania els resultats que se n’extreguin un cop conclosos. de formació, hostatge i manteniment de l’eina, però des de
A més a més, hi ha un factor fonamental que cal no oblidar: l’any 2006 tot el cost del projecte l’assumeixen els socis i,
la fractura digital. Efectivament, una gran part de la població per tant, l’eina és totalment gratuïta per als ajuntaments.
Xarxa d’intercanvi del Prat
no té accés a Internet des de casa seva i una altra part,
també molt important, no té la capacitació necessària per
Descripció:
Un espai d’intercanvi de coneixements i serveis gratuït entre els ciutadans del Prat. Mitjançant participar virtualment. És per aquest motiu que es fa gairebé
el web municipal, es poden oferir serveis i demandar necessitats (acompanyar nens a l’escola, indispensable complementar les accions participatives en
cuidar persones grans, fer lectures o explicar contes, anar a comprar, cosir una vora o una suport virtual amb altres de presencials, com s’ha fet per
cremallera, fer reparacions de la casa –canviar un endoll, penjar una cortina–, fer treballs manuals exemple en ajuntaments en què s’ha desenvolupat un pla
–resolució de dubtes de ganxet, mitja, boixets, confecció de vestits, punt de creu–, aprendre director per a la societat del coneixement, en els quals, en
idiomes, informàtica...). algunes qüestions, s’ha obert el debat a la ciutadania també
en forma presencial. D’altra banda, no menys important és
dotar el municipi de punts d’accés a Internet per tal que els
Més informació: que no puguin accedir-hi des de casa també tinguin
http://www.ccjardinspau.org/ l’oportunitat de participar-hi.

6
http://www.e-consensus.org/consensus

88 89
pàgina pàgina


a l’agenda de plens municipals), un butlletí electrònic
(newsletter), un cercador més intuïtiu, un tour virtual perquè
els nous usuaris coneguin l’eina, l’opció d’activar blocs i la
Fundació Jaume Bofill, Institut Català possibilitat d’utilitzar el domini “.cat”.
de Tecnologia i Localret_
A més a més, l’any 2004 es va crear la Comunitat Consensus,
Nom de la iniciativa: que pretén ser un espai de socialització de coneixement
Consensus, ciutadans en xarxa entre responsables tècnics i polítics de participació ciutadana
dels governs locals catalans. La comunitat està dinamitzada
Descripció: per la Fundació Jaume Bofill i ofereix informació sobre els
Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació diferents processos participatius que s’impulsen a
ciutadana a través d'Internet en el món local. És l’espai de participació a Internet dels governs
Consensus, així com sobre activitats formatives i de
locals.
divulgació.

Més informació:
http://www.consensus.cat

Com va analitzar Colombo (2006)7, Consensus és una eina Permetre l’enviament de cartes als regidors de
informàtica que consisteix en una plataforma web amb l’ajuntament (amb total transparència).
diverses aplicacions i funcionalitats adaptables a les
necessitats de cada ajuntament. D’aquesta manera, els Habilitar enllaços d’interès.
ajuntaments tenen la possibilitat d’adaptar l’eina tant pel
que fa al disseny –quant a colors, bàners o tipus de lletra–, Oferir informació documental.
com pel que fa al contingut, amb relació a les funcionalitats
–habilitant només les que vulguin o necessitin per Permetre la recollida de signatures.
complementar els processos de participació–. En aquest
sentit, Consensus permet, en primer lloc, ajustar el web per Informar sobre els plens de l’ajuntament (dades, ordre
configurar l’ajuntament, definir els mandats i elaborar els del dia, etc.).
valors dels menús desplegables; en segon lloc, permet
gestionar les altes i les baixes dels regidors, els usuaris i Publicar avisos i destacats.
els membres vinculats als processos participatius; finalment,
permet la gestió de les funcionalitats, com ara: Aquest any 2007 s’ha presentat la nova versió de Consensus,
amb un gestor de continguts nou (desenvolupat amb
Habilitar processos de consulta. programari lliure) i amb un disseny i una arquitectura renovats.
Algunes de les millores que oferiex són: la possibilitat de
Posar en marxa fòrums i qüestionaris. gestionar notícies, una funcionalitat d’agenda (a la qual els
ciutadans podran afegir esdeveniments i que està integrada
Clelia Colombo Vilarrasa, Participació ciutadana electrònica al món local: el cas de Consensus, ciutadans en xarxa, III Congrés Online, Observatori per a la Cibersocietat:
Coneixement Obert, Societat Lliure. http://www.cibersociedad.net/congres2006/gts/comunicacio.php?id=200&llengua=ca

90 91
pàgina pàgina

3. E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat 3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001

3.
E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat

Taula 13. Compliment dels acords del Pacte Institucional del 23 de juliol de 2001

Les noves demandes de la ciutadania i els canvis en l’entorn Per tant, veiem que d’una banda hi ha alguns objectius
Línies estratègiques Grau de compliment Accions relacionades
social, cultural i econòmic on actuen els governs locals assolits que demanden substitució i d’altres de no assolits
condueixen necessàriament a una revisió de l’estructura del pacte de 2001 que requereixen redefinició, i que, de Observatori de l’evolució de la incorporació de les TIC al 25% Enquesta anual sobre les TIC de Localret als ens locals
mateixa de l’organització municipal. Si les empreses i les l’altra, s’han produït innovacions tecnològiques i d’organització món local
institucions productores de serveis (banca, comerç, etc.) de les mateixes administracions públiques; tot plegat fa Agència Catalana de Certificació 100%
s’han adaptat per donar satisfacció al client, tot col·locant pensar en la necessitat de revisar l’acord i plantejar nous
Portal administracions 40% Cat365. Evolució posterior a serveis AOC. Plataforma
les seves expectatives com a objectiu fonamental de la seva reptes, sota la mateixa base de consens entre el Govern interoperabilitat
activitat, hom espera que l’administració pública faci quelcom de la Generalitat, totes les forces polítiques amb
Xarxa pública 70% Projecte Nodat. Incomplet. Falta actuar sobre municipis
semblant. representació parlamentària i els governs locals. de menys de 1.500 habitants

El repte és pensar i estructurar l’administració segons la Amb aquest objectiu, l’Assemblea General de Localret de Pla de xoc en matèria de formació per als treballadors 30% Actuacions puntuals des de l’EAPC i administracions
supralocals
lògica de servei al ciutadà i no segons la lògica històrica 2006 va aprovar una resolució en què s’instava a la revisió
de l’organització burocràtica. Aquesta orientació al d’aquest acord parlamentari. Així, des de Localret s’han Objectius de l'Administració electrònica Grau de compliment Accions relacionades
ciutadà/usuari/client reclama una organització més transversal iniciat els treballs de revisió amb responsables polítics i
que vertical, en la qual el factor determinant de la gestió és tècnics del món local i es preveu que al llarg de 2008 es Serveis públics bàsics per als ciutadans (12) 65% 8 dels 12 serveis públics previstos permeten una transacció
completa
més el procés i el resultat (què es fa, quant costa i quins treballi amb la Generalitat de Catalunya per a la consecució
beneficis dóna –a la comunitat–) que no el procediment d’un nou pacte. Serveis públics bàsics per a les empreses (8) 65% 5 dels 8 serveis públics previstos permeten una transacció
(com es fa). La gestió per processos, sense menystenir completa

l’escrupolós compliment de la legalitat i totes les garanties Promoure la creació del Consorci AOC 100%
i drets dels usuaris, ha de fer possible una millora substancial Targeta unificada de serveis als ciutadans 75% Evolució projecte: Targeta funcionaris.
en l’eficàcia, en l’eficiència i en la qualitat. L’ús intensiu de ID-CAT ciutadans (en procés distribució)
les TIC esdevindrà alhora una palanca per impulsar la nova Market place (contractació electrònica) 100% Plataforma de contractació Pecap
manera de produir serveis i un factor important de
Agència Catalana de Protecció de Dades 100%
productivitat.
TIC i participació política 50% Consensus, ciutadans en xarxa
3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001 Programa de Gestió del Canvi 15% Plans estratègics

Aprovació de normativa que reguli relacions ciutadans i AP 10% Ordenances municipals
El marc general de la modernització de les administracions
públiques catalanes és l’acord institucional signat al Objectius d'accessibilitat i cohesió Grau de compliment Accions relacionades
Parlament de Catalunya el 23 de juliol de 2001 entre la
Generalitat i les administracions locals catalanes. L’acord Xarxa de punts públics d’accés (6 milions ¤) 50% Només 1 any (projecte Nodat)
pretenia impulsar i concretar al nostre país el pla d’acció e-
Europe 2002, i configurar la nova administració “mitjançant Recursos Grau de compliment Accions relacionades
l’ús intensiu de les TIC (...); simplificar procediments en
Recursos per a les administracions locals (6 milions ¤) 85% 2002: Departament de Governació
benefici del ciutadà amb la corresponent reenginyeria de
2003: No va haver-hi ajuts
processos dins i entre les administracions públiques (...)”. 2004: Departament de Governació
Si analitzem i avaluem les línies estratègiques que marcava 2005: Consorci AOC
2006: Consorci AOC
l’acord i els objectius concrets veurem com el grau de
2007: Consorci AOC
compliment és divers.

92 93
pàgina pàgina

3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. 3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada
El “front-office” municipal al ciutadà, les empreses i les associacions

3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. El personalitzada i còmoda per a ambdues parts. Aquest espai Aquesta orientació al ciutadà suposa un canvi considerable i no em facin anar d’una a l’altra portant documents.
“front-office” municipal de comunicació no s’ha de limitar al canal telemàtic, sinó en l’organització tradicional de l’administració, acostumada
que ha de tenir la seva expressió en tots els canals de a estructurar-se segons lògiques internes regides més pel Vull una atenció i una informació personalitzades.
3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada relació existents, des de l’atenció presencial tradicional a procediment administratiu que per una visió feta des del • Accés a les meves dades i possibilitat
al ciutadà, les empreses i les les oficines i finestretes municipals, fins al telèfon i Internet. punt de vista del ciutadà. Segons aquesta visió, caldria d’actualitzar-les.
associacions “regirar l’ajuntament” i “pensar els serveis des de l’òptica • Accés als meus expedients (seguiment i tramitació).
Sigui quin sigui el canal triat pel ciutadà per a la seva relació de l’usuari”, tot considerant que la part més important de • Que m’informin sistemàticament d’allò que
L’orientació al ciutadà amb l’administració, els continguts i serveis gestionats l’organització és la que interacciona directament amb l’usuari, m’interessa a mi particularment.
haurien de ser els mateixos (almenys els que es puguin és a dir, les oficines d’atenció al ciutadà i les interfícies de
“El ciutadà al mig” o “Ajuntaments oberts” són eslògans adaptar raonablement a cada canal) i l’estil i els nivells de base tecnològica (010, web, etc.). Assumit aquest objectiu, Vull que els tràmits siguin senzills i es resolguin molt
que volen descriure sintèticament els objectius d’una nova qualitat i personalització del tracte haurien de ser també els tota l’organització treballarà per servir a aquestes parts de ràpidament.
manera de fer de l’administració local, tot tenint en compte mateixos (només hi ha un ajuntament i és el mateix en totes relació amb els ciutadans.
les potencialitats actuals de les TIC. L’objectiu, lògicament, les seves finestretes). En tots els canals, l’administració ha Vull saber tot el que fa l’ajuntament i participar en les
no és nou. Sí que ho són, però, les capacitats i els canals de practicar l’empatia. Ha de fer un esforç per entendre i Racionalització i simplificació: tramitació útil i fàcil deliberacions.
de comunicació. La finalitat és millorar les relacions amb adaptar-se al llenguatge del ciutadà, reduint al mínim • Accés a tota la informació municipal i possibilitat
els ciutadans i els usuaris dels serveis públics. imprescindible, però sense perdre la precisió i el rigor, el Es tracta d’independitzar les competències internes dins de participació (esborranys d’ordenances,
llenguatge tècnic, burocràtic i administratiu que obliga sovint de l’administració local o les diferents administracions, del pressupostos, plans urbanístics, projectes,
El darrer dels mitjans consisteix en la creació d’un espai de els usuaris a recórrer a intermediaris especialistes per diàleg amb els ciutadans. El front-office esdevé quelcom equipaments, serveis, etc.)
comunicació (front-office) on es troben l’administració i els resoldre les seves gestions. diferenciat del back-office. La qualitat del diàleg s’ha de
ciutadans, les empreses, les associacions, etc. d’una forma considerar com un objectiu en si mateix i amb relació a la
mentalitat, la cultura i les necessitats del ciutadà. La revisió
dels processos d’interacció amb el ciutadà també ha de
fer-se segons l’òptica del ciutadà/usuari. En aquest sentit,
Ajuntament de Terrassa_ caldria donar satisfacció a les expectatives del ciutadà de
l’era digital següents:
iSAC Per fer tràmits no vull desplaçar-me fins a l’ajuntament.
Vull fer tràmits:
Descripció: • A qualsevol lloc (casa, feina, centres cívics,
iSAC és un sistema virtual d’atenció ciutadana, ampliat amb eines d’intel·ligència artificial, que quioscos).
ha de permetre a molts ajuntaments bé disposar d’un sistema d’atenció ciutadana, bé ampliar • En qualsevol moment (24 x 7).
la seva capacitat d’atenció a la ciutadania sense augmentar-ne els costos. Afegeix prestacions • Per qualsevol mitjà (presencial, telèfon, Internet,
als cercadors actuals i permet que els ciutadans plantegin les seves qüestions en el llenguatge telèfon mòbil).
més proper en lloc de fer-ho en els difícils i peculiars termes administratius.
No vull que em demanin dades que ja tenen.
• Que integrin les bases de dades (persones, territori).
Més informació: • Que utilitzin la mateixa informació i estil en tots els
http://www.bil.localret.cat canals.
• Que es connectin amb les altres administracions

94 95
pàgina pàgina

3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada 3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada
al ciutadà, les empreses i les associacions al ciutadà, les empreses i les associacions

poden ser molt útils. I fins i tot es pot plantejar la col·laboració
Ajuntament de Reus_ en favor de l’eficiència a les administracions públiques,
especialment aprofitant l’agregació de demanda de
Nom de la iniciativa: determinats béns o serveis, o defensant interessos comuns
Administració multicanal. Reus 2002 conjuntament davant altres administracions o tercers actors.

Descripció:
Es tracta d’una administració multicanal que s’articula amb un model per capes. A l’exterior
s’integren els sistemes d’atenció al ciutadà, a la capa del mig hi ha els sistemes de producció i Consell Comarcal de la Garrotxa_
a l’interior es troben els sistemes de suport i de lideratge que mouen el canvi. Un dels punts forts
del nou sistema d’atenció al ciutadà és la gestió de la informació integrada i única per a tots els Nom de la iniciativa:
canals. Això és possible gràcies a la plataforma GENI, la qual permet de posar en xarxa tràmits Compra agregada de tòner de diversos ajuntaments
i gestions, documents, actes, etc.
Descripció:
El Consell Comarcal de la Garrotxa va demanar oferta pel consum de tòner durant un any de
Més informació: diversos ajuntaments de la comarca i va realitzar una subhasta en línia utilitzant la plataforma de
http://www.reus.cat contractació electrònica de Localret, la Pecap. L’estalvi final va ser d’un 30% en el preu. Per
realitzar aquesta subhasta es va utilitzar la que permet als ens locals obrir un nou canal d’accés
Integritat dels serveis. Política i gestió transversals Coordinació i col·laboració entre administracions al mercat per trobar proveïdors, productes i serveis, d’una manera totalment transparent i obtenint
uns excel·lents resultats econòmics.
La interfície de relació amb els administrats no és una política Com hem pogut veure, entre les expectatives del ciutadà
més, al costat de les diferents polítiques sectorials o verticals. digital, s’hi troba la demanda de col·laboració i integració
És una part de cadascuna d’aquestes polítiques, una de processos entre les diverses administracions, que sovint Més informació:
característica indefugible de qualsevol activitat de comparteixen competències en la resolució d’un servei http://www.infogarrotxa.com/
l’administració local. Per això és una política transversal o percebut com una unitat per part del ciutadà. A causa
horitzontal. Dues característiques s’han de tenir presents d’aquesta divisió de competències, resulta difícil per a una
per assolir aquest objectiu: administració materialitzar la totalitat dels beneficis que es
deriven de la digitalització dels seus processos per al ciutadà.
Els diferents sistemes d’informació sectorials o temàtics Per més esforços que l’ajuntament faci per resoldre amb
han de relacionar-se en un espai diferent (la web, celeritat un expedient, sense la sincronització amb els
l’extranet) propi de les relacions amb els ciutadans i processos del departament corresponent de la Generalitat
altres administrats. serà impossible donar una resposta satisfactòria al ciutadà
o a l’empresa sol·licitant.
En aquest espai de comunicació i relació, els ciutadans
han de trobar-se còmodes i atesos, fins i tot han de Però la coordinació i la col·laboració són necessàries també
trobar un espai propi i personalitzat si és necessari (la per evitar la duplicitat de funcions o l’impuls de projectes
carpeta del ciutadà). Totes les qüestions, de totes les semblants des d’administracions diferents. Per evitar
branques de l’administració, s’han d’integrar en aquesta aquestes deficiències, organismes de coordinació
carpeta. supralocals, com ara les diputacions o els consells comarcals,

96 97
pàgina pàgina

3.2.2. Les principals línies 3.2.2. Les principals línies
d’actuació sobre el “front-office” d’actuació sobre el “front-office”

3.2.2. Les principals línies d’actuació sobre el eficient, mitjançant l’articulació de, com a mínim, aquests Però, més enllà d’aquesta posada al dia tecnològica i d’unes Simulació d’escenaris de prestació de serveis amb
“front-office” tres subsistemes: actuacions de caràcter passiu (l’ajuntament actua mogut projeccions de variables demogràfiques, socials i
per la recepció de queixes i suggeriments de ciutadans i econòmiques a curt, mitjà i llarg termini (per exemple,
La cerca de les necessitats ciutadanes Bústies de queixes i suggeriments o propostes, en tots treballadors), els temps actuals demanen un rol més actiu plantejar com ens pot sorprendre un increment elevat
els canals de relació, obertes a qualsevol aportació dels governs: de la demanda de places escolars, o d’habitatge per
Una part del diàleg necessari entre els ciutadans i ciutadana i amb el compromís de tractament i resposta a joves, o de residències de gent gran, quan tenim el
l’administració consisteix en la identificació de les necessitats per part de l’administració. L’elaboració sistemàtica d’estudis i consultes sobre control de l’evolució i dels moviments de població
dels primers. La satisfacció de les necessitats primàries l’adequació dels serveis municipals a les necessitats reflectits dia rere dia en el nostre PMH?).
bàsiques i la creixent complexitat i diversitat de la ciutadania Dinamització d’espais de consulta i debat ciutadà concretes –i variables– del ciutadà (enquestes
provoca que l’acció de l’administració passi de l’oferta a la entorn de qüestions d’interès públic, amb ara la màxima telefòniques, a domicili o a la sortida de les
demanda; del “cafè per a tots” a l’atenció personalitzada. obertura i transparència possibles (una de les dependències municipals).
Contràriament a la lògica del “despotisme il·lustrat” que ha funcionalitats de l’eina Consensus permet precisament
orientat històricament l’administració, és obvi que hi ha molts això). Controls de qualitat dels serveis municipals mitjançant
actors socials que coneixen de ben a prop què és el que qüestionaris senzills, que han d’omplir els usuaris.
volen i què és el que necessiten. Explotació i tractament de les dades resultants de la
gestió diària i de les incidències dels serveis, així com Elaboració de “cartes de serveis” com a mètode de
L’oportunitat de les TIC és que, amb relativament escassos de les valoracions i propostes dels mateixos treballadors revisió dels mateixos serveis, amb la participació de
recursos econòmics i humans, permeten un sistema municipals, animant-los a una cerca permanent de representants dels usuaris.
d’auscultació permanent dels ciutadans realment eficaç i millores en els serveis.

Ajuntament de Badalona_ Ajuntament d’Esplugues de Llobregat_
Nom de la iniciativa: Nom de la iniciativa:
Cartes transparents als regidors Campanya “Dóna’ns la teva idea”

Descripció: Descripció:
Mitjançant l’eina Consensus, els ciutadans de Badalona poden enviar queixes i suggeriments a Procés de participació permanent que busca recollir les propostes i els suggeriments dels
tots els responsables polítics de l’ajuntament (del govern i de l’oposició). La novetat és que tant ciutadans en el disseny del futur del municipi. Les propostes es poden fer arribar mitjançant
la carta que envien els ciutadans com la resposta dels regidors és pública i, per tant, transparent correu electrònic, correu postal, formulari o telèfon específic.
per a tothom.

Més informació:
Més informació: http://www.esplugues.cat
http://www.badalona.cat

98 99
pàgina pàgina


Canals de comunicació Passiva (pull): L’usuari puja la informació, va a cercar-
la en un lloc determinat, on roman estàtica (respostes
Des de la constitució dels ajuntaments democràtics, aquests automatitzades del 010, el teletext, la web, la televisió,
han tingut un interès especial a proporcionar als seus etc.)
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès_
ciutadans informació, tant sobre els seus serveis i activitats
com sobre el municipi i tot allò que hi fa referència. En els Activa (push): L’usuari manifesta les seves predileccions
Serveis m-administració
darrers anys, però, aquesta línia d’actuació ha evolucionat, (subscripció) i l’administració li facilita, li remet a on ell
ja que l’administració local ha entès que les polítiques digui les informacions en el temps que desitja (les Descripció:
d’informació eren insuficients i que havien de convertir-se alertes per mòbil, els correus electrònics amb un butlletí Gràcies a la seva participació a la xarxa de ciutats Living Labs Europe, l’Ajuntament està
en polítiques d’atenció al ciutadà, un canvi que implica tant annex, el recordatori d’una data o d’una obligació, etc.). desenvolupant una estratègia en serveis públics a través del mòbil (m-administració) i està duent
una ampliació dels “què” o àmbits d’actuació dels tradicionals a terme experiències innovadores, com ara punts de Bluetooth per a la descàrrega d’informació
serveis d’informació (la interacció amb el ciutadà ha d’abastar d’interès per al ciutadà, servei SMS per comunicar incidències o per confirmar la inscripció a
ara també els àmbits de la gestió i de la participació), com activitats municipals, etc.
una reformulació dels seus “com” (major accessibilitat,
usabilitat, amistositat, interactivitat...).
Més informació:
En aquesta línia, han anat apareixent nous canals de http://www.santcugat.cat/
comunicació que han suportat aquesta transformació: les
oficines d’atenció ciutadana (que ofereixen atenció
presencial), els telèfons especialitzats –com ara el 010– o
els missatges curts dels mòbils; serveis relacionats amb
Internet, com ara les pàgines web i el correu electrònic, i,
darrerament, innovacions en l’àmbit de la televisió, per
exemple la TDT, ofereixen un munt de possibilitats per a una
nova manera de relacionar-se amb el ciutadà.

Tots aquests canals no s’exclouen mútuament, sinó que es
complementen entre si. L’administració els ha d’utilitzar tots,
aprofitant-los per a aquells processos en què optimitzin el
benefici social. Per això, cada corporació ha d’elaborar una
política sobre suports i canals de comunicació que identifiqui
quina funcionalitat els vol donar, i que garanteixi que tothom
té a l’abast algun canal adaptat a les seves necessitats i
preferències. Pel que fa a les seves capacitats, una primera
classificació ens porta a distingir entre els diferents canals
segons ens permetin una distribució d’informació:

100 101
pàgina pàgina


L’experiència està demostrant que els ciutadans reconeixen La digitalització dels continguts i la seva distribució pels Podem esmentar com a exemples el correu electrònic, la (actualització de dades, interrelació amb matèries connexes...),
un gran valor en aquesta mena d’actuacions. El Consorci sistemes telemàtics permet que la distribució d’aquesta bústia de suggeriments, la interlocució mitjançant la carpeta també ha calgut incorporar noves dimensions d’interès, com
AOC posa a disposició de totes les administracions informació sigui possible les 24 hores del dia i els 365 dies del ciutadà, etc. Els primers d’aquest segon grup, que ara les normes per accedir a un servei o a una subvenció,
públiques catalanes la plataforma d’SMS que posseeix. de l’any i des de qualsevol situació geogràfica. És evident reclamen la resposta d’una persona, són de difícil l’accés a dades públiques però d’interès privat com ara les
Aquest servei permet enviar missatges SMS a telèfons que aquest fet suposa un gran valor afegit per al ciutadà i, sostenibilitat econòmica, i la seva prestació resta limitada característiques urbanístiques d’un solar, els plecs de
mòbils. L’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar l’enviament per tant, ha de constituir una obligació de l’administració. per l’horari laboral de l’administració. Pel que fa al segon condicions de concursos, d’oposicions, etc.
de comunicats des de l’administració mitjançant l’ús de les Segons les seves característiques d’interactivitat, de grup, on l’interlocutor del ciutadà pot ser un servidor web
noves tecnologies, de manera molt més àgil i immediata comunicació bidireccional i de coincidència temporal, podem o una base de dades corporativa, també és possible estendre
que altres vies de comunicació. En la utilització d’aquest qualificar els mitjans com a: la seva prestació a les 24 hores del dia dels 365 dies de
servei, el Consorci AOC assumeix els costos d’inversió i l’any. Les dificultats seran la completa digitalització dels
proporciona els avantatges derivats de les economies Interactius purs (síncrons): Són els més personalitzats, processos de treball i l’accessibilitat en condicions de
d’escala. Les administracions públiques hauran de fer-se i en són mostres l’atenció en les oficines, el 010 i el seguretat tècnica i jurídica, tant per a l’administració com
càrrec dels costos directes dels missatges (0,07 euros per correu electrònic instantani (xat). per als ciutadans.
missatge, IVA inclòs). En el cas dels ens locals, el Consorci
AOC assumirà els costos dels primers dos mil missatges Interactius amb decalatge en el temps (asíncrons): En tot cas, el canvi d’orientació (del focus en la informació
emesos. La personalització es manté, però les actuacions dels al focus en l’atenció) també s’ha evidenciat en l’evolució
interlocutors es fan en diferents moments. que han experimentat els continguts. Alhora que s’ha anat
ampliant la quantitat d’informació a disposició dels ciutadans
i que s’ha incrementat la preocupació per la seva qualitat

Consorci AOC_
Ajuntament de la Seu d’Urgell_ Nom de la iniciativa:
Projecte IDEC - Local
Geportal turístic
Descripció:
Una IDE (infraestructura de dades espacials) és un conjunt de tecnologies, polítiques, estàndards
Descripció:
i recursos humans necessaris per adquirir, processar, emmagatzemar, distribuir i millorar la
El geoportal turístic de la Seu/Alt Urgell permet oferir una navegació virtual tridimensional (en 3D)
utilització de la informació geogràfica. L’objectiu bàsic i general d’una IDE és impulsar la utilització
per la geografia de la comarca i accedir als diferents serveis turístics.
i l’aplicació de la informació geospacial en tots els àmbits econòmics i socials, en el marc del que
s’anomena societat de la informació, i facilitar l’accessibilitat a aquesta informació de tal manera
que es cobreixin les necessitats de les administracions, les organitzacions i els ciutadans.
Més informació:
http://www.laseu.org
Més informació:
http://www.aocat.net

102 103
pàgina pàgina


Internet: el canal revolucionari Des de Catcert es posa a disposició de les administracions
públiques els certificats digitals necessaris per als treballadors
De tots els canals existents, n’hi ha un que està revolucionant públics. En aquests moments s’han emès més de trenta mil
les possibilitats i maneres de relacionar-se amb els certificats i gairebé tots els alcaldes i secretaris dels
Agència Catalana de Certificació, Catcert_
administrats: Internet. Aquesta xarxa integra les potencialitats ajuntaments catalans en tenen. A poc a poc també s’ha
de tractament de la informació (informàtica) amb les anat introduint l’ús de la signatura en les relacions
Productes i serveis Catcert
potencialitats de comunicació instantània i multidireccional administratives. Així, a través de l’Eacat (extranet de les
de les telecomunicacions digitals (telemàtica). Atès que administracions públiques catalanes) es poden realitzar
Descripció:
l’administració tracta fonamentalment informació (recepció, tràmits entre els ajuntaments i els departaments de la
Catcert té l’objectiu de proporcionar a les administracions catalanes els instruments necessaris
tractament i difusió), sembla lògic que Internet sigui un Generalitat de Catalunya de forma segura, gràcies a la
perquè les transaccions electròniques mitjançant Internet tinguin totes les garanties jurídiques, i
instrument d’interès cabdal per a les relacions entre incorporació del registre telemàtic i de la signatura de vetllar perquè el procés de desplegament de la signatura electrònica a l’administració sigui
l’administració i els ciutadans. electrònica. tan planer com sigui possible.
Utilitzant informació digitalitzada és possible perfeccionar
tota mena de relacions i fer el tancament de qualsevol tràmit. Més informació:
El problema no rau, doncs, en el format de la informació, http://www.catcert.net/
sinó en el procediment administratiu, en les seves “rutines
operatives” i en una normativa reguladora en alguns casos
obsoleta, que obstaculitza l’aprofitament dels potencials de D’uns mesos ençà des de Catcert també s’ha treballat per Posar a l’abast del ciutadà, i de les altres
la tecnologia disponible. dotar els ciutadans d’identitat digital. I així han aparegut els administracions, tota la informació de la qual es disposi,
Idcat, certificats d’identitat dels ciutadans que s’han emès tot evitant demanar al ciutadà dades que ja estiguin
Un dels obstacles normatius per a l’avanç de la tramitació en les més de cent entitats de registre obertes arreu del en poder de les administracions.
en línia és l’acreditació segura de la identitat dels agents territori. L’Idcat es presenta en un clauer (llapis de memòria
que intervenen en l’acte administratiu. La solució és l’ús on allotjar el certificat digital i que permet la seva portabilitat) Garantir l’actualització de la informació derivada de
generalitzat de la certificació digital, de la signatura i se n’han repartit unes 160.000 unitats. Permet fer tràmits qualsevol acte administratiu o canvi de situació del
electrònica, element tecnològic que permet assegurar la amb les administracions públiques catalanes i també amb ciutadà, en tots els departaments de totes les
identitat, la privacitat, la confidencialitat i el no-repudi entre l’Administració estatal, com ara presentar la declaració de administracions afectades.
els interlocutors d’una transacció a través de les xarxes la renda o fer gestions a la Seguretat Social.
telemàtiques. Cal recordar que l’aprovació l’any 2007 de la Llei per a
En aquest context, apareix també el DNI electrònic, que es l’accés electrònic dels ciutadans a les administracions
L’ús de la signatura electrònica dóna a l’acte administratiu preveu que es comenci a emetre a Catalunya a finals del públiques (LAECAP) garanteix un seguit de drets als
en línia plena validesa jurídica i garanties de seguretat 2007. El DNIe substituirà el DNI tradicional en la funció ciutadans, entre els quals hi ha el de no aportar dades que
operativa fins i tot superiors a les de la gestió tradicional en d’acreditació, a la qual s’afegirà la possibilitat de signar ja tinguin en poder les administracions públiques i el dret
suport paper. En els darrers anys l’extensió de la signatura documents electrònics. Com a principal novetat, incorpora a conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació dels
electrònica entre les administracions públiques catalanes un petit circuit integrat (xip) capaç de guardar informació procediments que els interessen.
ha augmentat considerablement. Des de l’any 2002 existeix de forma segura i de processar-la internament.
l’Agència Catalana de Certificació (Catcert), com un Internet permet guanyar molta eficiència en totes les fases
organisme autònom del Consorci Administració Oberta de En qualsevol cas, el camí cap a la tramitació completa en de gestió de la informació en una organització: en la fase
Catalunya. línia reclama de l’administració dos compromisos previs: de captació, mitjançant la disposició de formularis en línia

104 105
pàgina pàgina


o el recull i processament de dades del correu electrònic; se li complica enormement l’accés a la informació. Amb
en la fase d’explotació, facilitant encreuaments de bases l’objectiu d’oferir algunes recomanacions en aquest sentit,
de dades, extracció d’indicadors sintètics, etc., i en la fase al llarg del 2007 el Consorci Localret va realitzar un procés
de distribució/difusió, mitjançant correus personalitzats i/o de reflexió anomenat “Webs municipals. Punt i seguit”, que
Consorci Localret_
publicació en pàgines web. Entre els serveis que actualment pretenia precisament analitzar les actuals tendències de les
les administracions locals poden proporcionar als ciutadans webs de les administracions públiques i oferir algunes
Webs municipals. Punt i seguit
aprofitant les capacitats d’Internet, volem destacar els directrius de cara a la renovació o la millora d’aquests canals
següents: de comunicació.
Descripció:
Guia de recomanacions sobre com haurien de ser les webs municipals actuals, després d’un
La pàgina web corporativa Després d’un procés d’anàlisi i estudi, un grup de
procés de reflexió i estudi entre diferents tècnics municipals. La guia inclou una proposta de
responsables tècnics de diferents ajuntaments es van reunir, continguts i serveis, recomanacions d’accessibilitat i usabilitat, informació sobre la relació entre
Espai informatiu i transaccional de l’ajuntament, accessible coordinats per Localret, a la ciutat de Vic i van debatre les les webs i els serveis mòbils i finalment un estudi comparatiu de les webs de l’administració
les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any i des de qualsevol línies estratègiques per a la configuració de les webs futures. pública de dotze ciutats del món.
lloc per a qualsevol persona. Convé que la seva identificació Tota aquesta informació es recollirà en una guia de Localret.
(domini) coincideixi amb el topònim del municipi perquè
sigui fàcilment identificable i que disposi dels nivells òptims Més informació:
de qualitat (usabilitat, accessibilitat, etc.) http://www.localret.cat

Pel que fa als serveis i continguts recomanables en les
webs municipals, convé assegurar en primer lloc la
disponibilitat de tota la informació municipal susceptible Un altre bloc de continguts informatius serà el dels relatius col·locant la majoria dels tràmits en línia. L’estratègia més
d’interès dels ciutadans: normatives i ordenances, plans i a la mateixa ciutat: història, cultura, agenda d’activitats, adequada serà començar pels tràmits de més impacte en
projectes, programes, pressupostos, informació completa relació de serveis públics i privats, directoris d’equipaments la ciutadania, els més nombrosos, però alhora els més
dels diferents serveis municipals –amb les condicions i també públics i privats, espais d’opinió i intercanvis senzills, els que suposin emplenar un formulari per part del
requeriments per al seu ús i els compromisos de qualitat d’informació entre els agents socials, etc. Aquest apartat, sol·licitant, una gestió interna per part de l’ajuntament, i la
assumits pels gestors dels serveis–, dades estadístiques que fa funcions de portal de ciutat, en alguns casos pot tramesa de la resolució corresponent, per mitjà telemàtic o
disponibles, informació territorial detallada i fins i tot estudis formar part de la web municipal i, en altres, tenir identitat i per correu postal, segons la tecnologia disponible o la
i documents encarregats per l’administració sobre qualsevol domini propi. El que convé és que, sigui quina sigui l’opció, naturalesa de l’acte administratiu. Com es veurà en l’apartat
aspecte del municipi. A aquest efecte, mentre els governs els serveis i els continguts siguin proveïts també per les següent, la digitalització dels processos interns de
estatal i autonòmic no elaborin una normativa específica de entitats ciutadanes, les empreses, les institucions, les l’ajuntament anirà possibilitant la tramitació en línia de serveis
caràcter vinculant per al món local, convé que els ens locals persones, i que el portal sigui una viva expressió del poble cada cop més complexos (llicències, contractacions, etc.).
apliquin els criteris que sobre la disposició d’informació o la ciutat a la xarxa. Un recurs relativament fàcil i molt
pública en línia s’estableixen en diverses directives de la interessant és la digitalització de la informació existent en
Unió Europea. altres suports (paper, fotografies, films, etc.) i la seva indexació
en el portal de la ciutat, que convé que disposi també d’un
Després de gairebé deu anys de webs municipals, però, cercador eficaç i fàcil d’usar.
cal replantejar els continguts que s’hi ofereixen. En alguns
casos, no es pot evitar posar-ho tot a la web municipal i, Pel que fa a la capacitat interactiva de la web, segons hem
d’aquesta manera, en lloc de facilitar la recerca al ciutadà, comentat en l’apartat anterior, és possible i convenient anar

106 107
pàgina pàgina


Finalment, la pàgina web pot ser també un espai de debat mateixos totes les gestions. Assumeixen una part de la feina
i participació ciutadana en els afers públics, on els ciutadans que abans feien els treballadors del banc, però a canvi
Consorci AOC_ ja no tenen el rol de clients/usuaris, sinó el de subjectes disposen de serveis permanents (24 x 7) i en qualsevol lloc
polítics que emeten opinió i fan propostes a l’equip de del món.
Nom de la iniciativa: govern d’aquest mateix document.
El cercador de les administracions públiques
La carpeta ciutadana
Descripció:
Aquest cercador és una eina de cerca que permet als usuaris localitzar la informació rellevant En un estadi de digitalització avançada, l’administració pot
de les administracions públiques a Internet, com ara tràmits i gestions, serveis d’informació i establir per a cada ciutadà el seu espai personal (la carpeta
consulta, equipaments públics, etc. El cercador ofereix la possibilitat de realitzar cerques tant als del ciutadà), accessible des de la web corporativa, amb
continguts propis d’un web com al conjunt de totes les administracions a Catalunya, i aporta una sistemes d’identificació segurs. En aquest espai personal,
visió interadministrativa als resultats de la cerca. Així, no cal saber prèviament quina administració el ciutadà trobaria tots els seus assumptes relacionats amb
ofereix el servei en qüestió per poder-hi accedir. l’administració: la seva informació a les bases de dades i
la possibilitat d’actualitzar-les, les notificacions, l’estat dels
seus expedients o tràmits oberts, etc. Es tracta d’un sistema
Més informació:
semblant al que les entitats financeres han implantat per
http://www.aocat.net
als seus clients. Aquests, a través de la xarxa, fan ells

Ajuntament de Castellar del Vallès_
Ajuntament de Sabadell_
Tràmits en línia amb l’e-Tram Nom de la iniciativa:
La carpeta ciutadana
Descripció:
L’e-Tram és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma Descripció:
del Consorci AOC. Aquest mòdul de gestió municipal fa possible que, des de qualsevol lloc i La carpeta ciutadana és l’eina que permet fer els tràmits municipals que, per ser gestionats
en qualsevol moment, el ciutadà pugui accedir a tota la informació que necessiti sobre tramitació telemàticament, requereixen l’ús del certificat digital. Es poden consultar les bases de dades
interadministrativa: iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud en nom seu o en representació d’un municipals (de padró d’habitants, de multes de circulació, etc.), demanar certificats oficials
altre ciutadà, consultar l’estat i el contingut dels seus tràmits –identificant-se prèviament– i rebre –anomenats volants– en format electrònic (d’empadronament, de convivència, etc.) o fer a través
avisos sobre la situació dels seus tràmits. d'Internet íntegrament altres tràmits (inicialment tots els relacionats amb multes de circulació i
consulta d’expedients d’obres i activitats).

Més informació:
http://www.castellarvalles.cat/ Més informació:
http://www.sabadell.cat

108 109
pàgina pàgina


L’extranet La intranet Darrerament algunes administracions públiques han
començat a utilitzar les intranets com a espais de formació
Es tracta d’una web restringida a un univers d’usuaris amb Les capacitats d’interacció d’Internet es poden aplicar també entre els seus treballadors. S’han estès pràctiques com ara
relacions especials amb la corporació: proveïdors, institucions a la gestió de les relacions entre l’administració i els seus cursos a distància o la socialització de píndoles de
col·laboradores, entitats sense ànim de lucre que gestionin treballadors. Anomenem intranet a una pàgina web restringida coneixement. D’aquesta manera, els treballadors públics
equipaments o serveis, etc. La digitalització de les relacions als treballadors de l’organització. Mitjançant la intranet es poden formar-se des del seu propi lloc de treball dedicant-
amb aquests sectors és un element clau per guanyar poden fer moltes activitats d’interès comú per al personal hi cada dia uns minuts del seu temps laboral.
eficiència en l’administració. Cada usuari té el seu espai, d’una manera també més eficient que en el suport paper:
també protegit per sistemes d’identificació, on pot fer totes actualització d’informacions de tota mena (normativa,
les gestions que necessiti amb la corporació. Pel que fa a tecnològica, laboral, sindical), activitats de formació, fòrums
les relacions amb els proveïdors, el Consorci Localret té a de debat i intercanvi d’experiències, gestió d’incidències i
disposició dels ens locals catalans un programari per a la consultes, i tota la tramitació pròpia de la gestió de personal:
gestió telemàtica de contractes menors (plataforma de llicències, vacances, permisos, comandes de materials, etc.
contractació Pecap), que és un bon exemple de treball en En aquest àmbit, com en altres, la digitalització produeix el
xarxa entre administracions i empreses. resultat d’una gestió més ràpida i més eficient.

Consorci Localret_ Diputació de Barcelona_
Nom de la iniciativa: Nom de la iniciativa:
Plataforma de contractació Pecap [e]spais. Accés als mitjans digitals

Descripció: Descripció:
És una eina per a la contractació pública electrònica. La Pecap facilita la comunicació i la L’objectiu és donar accés a totes les persones, sense exclusió, que treballen a la Diputació de
transmissió d’informació entre les administracions públiques i les empreses. Proporciona a les Barcelona a la informació corporativa (de la intranet, Intradiba) en format web i potenciar l’ús dels
administracions públiques un ampli directori de proveïdors i permet realitzar electrònicament tres mitjans digitals. El programa es centra especialment en les persones que no disposen d’ordinador
accions de compra: la compra per catàleg, la sol·licitud de pressupost o gestió d’ofertes i la al seu lloc de treball (representen aproximadament un 32% de la plantilla de la corporació) per
subhasta o negociació en línia. Per utilitzar la Pecap és necessari disposar de certificat digital, oferir-los l’accés als recursos necessaris, tant materials com de competència personal i professional,
tant les administracions públiques com les empreses. per a l’autonomia en la utilització dels mitjans digitals.

Més informació: Més informació:
http://www.localret.cat http://www.diba.cat

110 111
pàgina pàgina

3.3.1. Els objectius de la gestió
3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal interna orientada a l’eficiència i la qualitat

3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” de cada administració, en un node de connexions, capaç un compromís professional entre aquests i els ciutadans segons els objectius de l’organització i emprant les
municipal d’interactuar en temps real amb qualsevol altre node. que és fonamental per al canvi cap a una administració metodologies més adients per aconseguir-los. Per gestionar
proactiva. la qualitat en l’organització, cal establir millores i pautes en
En l’apartat anterior hem identificat l’orientació al ciutadà Però aquest tipus d’organització, a més de la tecnologia, els processos interns mitjançant tècniques diverses i
–la introducció del ciutadà/usuari en la cadena de valor de requereix un canvi previ de l’administració burocràtica Sistemes indicadors de satisfacció dels usuaris dels complementàries de gestió que conflueixen en el conjunt
l’administració– com el fet fonamental per empènyer cap a clàssica i la seva evolució cap a un model més proactiu que serveis: més enllà de les bústies de queixes i d’elements que formen la qualitat total: grups de millora;
la modernització permanent i sistemàtica de l’administració reactiu davant les demandes, explícites o no, dels ciutadans, suggeriments, cal saber què vol i què necessita el cartes de qualitat i de serveis i compromisos amb els usuaris;
pública. Però aquest factor extern difícilment produirà els i amb una estructura i uns valors adequats a les expectatives ciutadà, per exemple analitzant el seu comportament premis de gestió; models de gestió de la qualitat total
resultats esperats sense uns factors interns que empenyin esmentades. En l’apartat 3.2.2 hem vist propostes de en l’ús dels serveis, tant presencialment com virtualment. (EFQM); models de certificació tipus ISO; models basats
en la mateixa direcció. Hauran de ser forçosament les transformació del front-office municipal per concretar el que en la millora contínua de processos; models orientats a la
persones, els treballadors de l’ajuntament, sota un lideratge definíem com la necessitat d’orientació al ciutadà de Serveis de valor afegit: més enllà dels serveis obligatoris, millora de la regulació i simplificació de procediments
clar i esperonador dels càrrecs electes, els protagonistes l’organització municipal. A continuació, ens atrevim a proposar per avançar cap al concepte d’administració facilitadora, administratius, benchmarking, estenent les millors pràctiques
del canvi. Sintetitzem aquest esforç intern en el concepte algunes mesures per a la transformació del back-office, que cal identificar quins serveis són essencials perquè el al conjunt de l’organització; gestió integral de RH, plans de
d’orientació a l’eficiència i la qualitat. Es tracta de transformar forçosament hauran de ser coherents amb les anteriors, ciutadà porti a terme les seves activitats socials i formació, mobilitat i promoció interna; direcció per objectius;
el back-office i generalitzar una cultura organitzativa, uns cap a l’eficiència i la qualitat com a objectius permanents. econòmiques. Es tracta de convertir l’administració, treball en equip; avaluació de productivitat; retribució per
valors i uns criteris professionals en què no solament també, en un factor de productivitat del seu entorn resultats; reconeixements; motivació; valors;
l’eficàcia, sinó també l’eficiència i la qualitat, siguin l’objectiu Orientació al client social, per exemple, facilitant els projectes dels professionalització, etc.
de tots els membres de l’organització. emprenedors. A més de la celeritat en els tràmits,
Si el client/ciutadà és el centre de l’activitat de les també cal posar en valor tots els actius de l’administració Per garantir l’execució d’aquests projectes cal una planificació
3.3.1. Els objectius de la gestió interna administracions, els sistemes d’atenció al ciutadà que hem susceptibles d’interessar els ciutadans i les empreses: concreta i detallada de cada una de les actuacions i la seva
orientada a l’eficiència i la qualitat definit anteriorment requereixen una organització interna tota la informació demogràfica, econòmica i territorial, integració en un pla global o full de ruta de l’organització
estructurada al seu servei. Partirem de la consideració que estudis, informes, prospeccions, etc. municipal cap a la qualitat, és a dir, un pla de qualitat. Aquest
Com han demostrat tant les petites empreses com les grans les persones centrals de l’organització són les que atenen pla l’hauran de conèixer i assumir com a propi tots els
corporacions que han assolit l’èxit en els darrers anys, el els ciutadans i que totes les altres estan per assistir-les en Orientació a la qualitat membres de l’organització. Per aconseguir la implicació de
model d’organització més innovador, el que millor aprofita allò que necessitin. Caldrà revisar els processos de producció tothom caldrà planificar i executar una estratègia de
l’estructura tecnològica i els valors específics del moment, dels serveis sota aquest punt de vista del ciutadà, cercant Cada cop es fa més evident la necessitat d’incorporar la comunicació doble: cap als empleats/productors dels serveis
és el de la xarxa. L’aplicació de les capacitats d’integració la més ràpida i més simple tramitació possible. concepció de la qualitat en l’administració local. Els i cap als ciutadans/usuaris dels serveis.
de les unitats productives mitjançant la integració dels fluxos ajuntaments han anat ampliant el seu camp d’actuació i han
de treball, amb independència de la seva ubicació en l’espai A continuació detallem algunes actuacions que es poden esdevingut organismes cada cop més complexos, que Orientació a l’eficiència
i dels seus horaris d’activitat, ha donat lloc a l’anomenada dur a terme per portar endavant una revisió de processos requereixen una gestió eficaç i eficient, i un grau major de
empresa/xarxa. L’extensió del paradigma de relacions orientada a un redisseny que doni millors respostes al professionalització, tant en l’aspecte tècnic com en el polític. Les administracions públiques són gestores d’uns recursos
telemàtiques a tots els àmbits de l’activitat social ha donat ciutadà amb un augment de l’eficiència de l’administració: D’altra banda, els ciutadans, les organitzacions i les empreses que entre tots conformem i, per això, el que esperem és
lloc a la societat/xarxa. reclamen que la prestació de serveis públics sigui cada cop que se’n faci un ús òptim. A més de ser eficaces, les
Cartes de serveis: defineixen els serveis i els de més qualitat. administracions públiques tenen el desafiament de ser
En coherència, amb l’empresa/xarxa i amb la societat/xarxa, compromisos que adquireix cada àrea o servei municipal eficients, fent el millor ús possible dels recursos de què
hi correspon una administració/xarxa. Per tal de crear el envers els ciutadans respecte de la seva qualitat: Els elements fonamentals de la qualitat total són: la noció disposen. La sostenibilitat del nostre model d’administració
màxim valor públic, el conjunt de les administracions han terminis de resolució, vies de reclamació, etc. de millora, l’orientació al client, el client intern, la implicació pública a mitjà termini, amb creixents índexs de dependència
de configurar-se també com una organització en xarxa. Això L’elaboració de les cartes per part dels mateixos de tothom i el lideratge. És necessari clarificar conceptes i la consegüent minva del seu finançament, depèn de
significa la conversió de cada unitat, de cada departament, treballadors municipals i la seva publicació materialitza i objectius, construint i gestionant el procés d’implementació construir uns organismes públics extremadament eficients

112 113
pàgina pàgina

3.3.1. Els objectius de la gestió 3.3.2. Línies d’actuació per guanyar
interna orientada a l’eficiència i la qualitat eficiència i qualitat en la producció de serveis

en tots els seus nivells. Les TIC juguen un rol clau en aquest l’eficiència de determinades unitats –que podria, o no, anar Indicadors de capacitat. Ràtios que relacionen els 3.3.2. Línies d’actuació per guanyar
camí cap a l’eficiència, no solament amb relació a la reducció unit a exercicis de comparació amb altres unitats que recursos que es destinen amb la població total ajustada eficiència i qualitat en la producció
de costos i l’augment de la productivitat, sinó també pel servissin de referència– fins a la utilització dels indicadors al servei. de serveis
que fa a la millora del control i el seguiment de la despesa per introduir o augmentar mecanismes de
pública. pseudocompetència, per incrementar la transparència en Indicadors de procés. Nombre d’actuacions més o Política corporativa de telecomunicacions
la gestió i el control extern. menys concretes que es porten a terme per aconseguir
Orientació a l’avaluació un determinat objectiu. Les telecomunicacions han esdevingut un àmbit central de
Una possible classificació d’indicadors en el sector públic qualsevol organització, ja que sobre elles pivoten aspectes
Els indicadors de gestió constitueixen un dels instruments podria ser: Indicadors de resultats (outputs). Se centren en la transcendentals com ara la comunicació o els fluxos
més utilitzats per avaluar i controlar l’activitat pública. La darrera fase del procés de producció i avaluen en quina d’informació. Ara més que mai cal disposar d’una política
introducció d’un sistema d’indicadors en una organització Indicadors de recursos (imputs). Donen informació mesura s’han aconseguit els objectius proposats i com corporativa de telecomunicacions, entesa com una estratègia
pública té com a objectiu general millorar el funcionament dels recursos destinats en la producció dels serveis. han afectat el benestar dels ciutadans. a mitjà i llarg termini, i que tingui en compte aspectes com
del sector públic i, en conseqüència, la provisió de serveis ara la gestió de persones, d’informació, de coneixement i
públics. Aquest objectiu general es concreta en objectius Indicadors de productivitat o eficiència. Indicadors que els recursos financers i tecnològics.
més específics que van des de la millora en l’actuació i busquen la relació de la productivitat i l’eficiència amb
l’assoliment dels objectius a partir dels recursos utilitzats. Qualsevol estratègia ha d’augmentar la capacitat intel·lectual
de l’organització, situant les persones al centre del sistema,
La utilització d’un sistema d’indicadors pot donar lloc a per aconseguir una alineació entre l’estratègia política envers
beneficis diversos. D’una banda, permet identificar i concretar les TIC i l’estratègia global operativa de l’organització, en
els objectius previstos, i a més pot servir com a instrument el nostre cas, l’estratègia política del govern. Un punt força
Diputació de Tarragona_
per transmetre als actors quins són aquests objectius i les important pel que fa a les TIC és que no podem oblidar que
Nom de la iniciativa: prioritats. un ajuntament és a la vegada un consumidor de TIC i un
Gestió de multes impulsor/dinamitzador d’un territori, que dóna suport moltes
D’altra banda, les mesures que proporcionen els indicadors vegades a iniciatives al voltant de la promoció econòmica
Descripció: permetran als gestors públics obtenir una major informació i l’impuls de les TIC. Cal, doncs, tenir sempre una estratègia
Gestiona de manera integral les multes de trànsit de molts ajuntaments de les comarques de sobre l’actuació de les diferents unitats de les organitzacions. comuna i alineada per a aquests dos rols.
Tarragona utilitzant una aplicació desenvolupada a mida que no només ha disminuït els terminis Aquesta major informació hauria de contribuir a un millor
del procés sinó que també n’ha reduït els costos i n’ha augmentat el percentatge de cobrament. coneixement dels processos productius dels serveis públics, Una eina que ens pot ajudar en la definició d’aquesta
BASE, l’organisme responsable de la gestió de tributs locals en l’àmbit d’actuació de la Diputació identificant aquells factors exògens que hi intervenen i les estratègia és un pla de telecomunicacions corporatiu, que
de Tarragona, va iniciar aquest projecte el 2002. El sistema va començar a funcionar l’any 2004 relacions que es creen entre inputs i outputs, de manera permet a l’ajuntament determinar l’estat global dels sistemes
a vint municipis tarragonins. Ja ha gestionat més de setanta mil sancions corresponents a les que un major control del procés productiu condueixi a i serveis de telecomunicacions municipals i definir les accions
imposades pels agents de la Guàrdia Urbana i més de noranta-cinc mil derivades de les tasques millores en els resultats obtinguts. Finalment, la publicació a portar a terme per optimitzar l’ús de les seves
de vigilància de les zones blaves d’aparcament. de la informació que proporcionen els indicadors contribueix telecomunicacions, així com les dels ens que en depenen,
a una major transparència en l’actuació dels diferents serveis. i concretar els recursos, serveis i aplicacions en tecnologies
de la informació i la comunicació necessaris per tal de
Més informació: millorar-les.
http://www.base.cat
Des de Localret s’han realitzat prop de cent plans de
telecomunicacions per a ajuntaments de municipis d’arreu

114 115
pàgina pàgina

3.3.2. Línies d’actuació per guanyar 3.3.2. Línies d’actuació per guanyar
eficiència i qualitat en la producció de serveis eficiència i qualitat en la producció de serveis

del país i de diferent mida. A partir de l’anàlisi de l’estat de xarxa, recomanació genèrica d’equipaments electrònics Pla d’acció de programari A partir de llavors, la majoria del programari era propietat
actual dels serveis de telecomunicacions i de la previsió de i de sistemes d’operació i gestió de la xarxa, formació i intel·lectual d’algú. Generalment, els propietaris d’aquestes
les necessitats futures, Localret realitza una proposta requeriments de manteniment o gestió). Un ordinador sense programari és el mateix que una televisió tecnologies, per a la seva seguretat, van decidir bloquejar
concreta d’actuació a l’ajuntament amb l’objectiu de millorar sense canals sintonitzats: no serveix per a res. El programari el codi font i prohibir als programadors parlar-ne amb gent
en termes d’eficiència i d’eficàcia les comunicacions és el conjunt d’instruccions que permet que els ordinadors externa, per així evitar la fuga dels secrets de les seves
municipals. D’una banda, es defineix la conveniència de funcionin. Aquest conjunt d’instruccions l’escriuen els creacions. Això va limitar la cooperació entre els
dissenyar i d’implementar una xarxa corporativa de programadors en un dels diferents llenguatges de programadors, i va fer que el programari es limités a les
telecomunicacions, mentre que, de l’altra, es realitza una programació d’alt nivell que existeixen. Posteriorment, aquest necessitats del mercat.
anàlisi detallada de l’ús i la despesa en telecomunicacions codi és traduït al llenguatge que entén la màquina. Al codi
de la corporació per tal de dimensionar-la correctament. que escriu el programador se’l coneix com a codi font, i al Aquesta situació va ser refusada per molts programadors,
Els plans de telecomunicacions es configuren com un codi que entén la màquina, codi binari. que qüestionaren la privatització de la propietat intel·lectual
instrument d’actuació que afavoreix la presa de decisions del programari. Amb aquest plantejament va néixer el projecte
degudament informada en tots els aspectes més significatius Durant els anys setanta, el programari era desenvolupat pels GNU5 (acrònim recursiu que significa ‘GNU’s Not UNIX’,
(àmbit econòmic, pressupostos particulars, obra civil, disseny programadors, que tenien la llibertat de cooperar entre ells, i així és a dir, ‘GNU no és UNIX’). La seva principal missió va ser
ho feien. La col·laboració forma part dels hàbits de la comunitat crear un sistema operatiu inspirat en UNIX que tothom
científica, i, a més, era necessari disposar del codi font per poder pogués executar, copiar, modificar i distribuir lliurement.
traduir-lo al codi binari específic que cada ordinador necessitava. Paral·lelament, l’any 1991, un universitari finlandès anomenat
Era tan normal com compartir receptes de cuina. Als voltants Linus Torvalds va començar a desenvolupar un nucli de
Ajuntament de Vilanova del Vallès_ de 1980, aquest model entra en crisi i emergeix un model sistema operatiu com a part del seu projecte de final de
privatitzador. Una baixada de preus dels ordinadors sumada a carrera anomenat Linux.
Nom de la iniciativa: un increment de potència en provoca la popularització, i apareix
Xarxa de telecomunicacions municipal un nou negoci: el del productor de programari.

Descripció:
Desenvolupar una xarxa de telecomunicacions municipals (XTM) amb l’objectiu de permetre Ajuntament de Lleida_
l’accés al servei de telefonia bàsica i de preveure l’arribada de nous serveis avançats de
telecomunicacions a tots els habitatges. Els principals avantatges són: la reducció del cost de Nom de la iniciativa:
les comunicacions municipals (ja que totes les trucades que es fan entre els diferents edificis Guarà, compartició d’entorns de gestió basats en programari lliure
són trucades entre diferents extensions d’una mateixa centraleta); el fet que no cal contractar
una connexió per a cada edifici ja que un sol proveïdor d’Internet dóna servei a tots els edificis Descripció:
municipals; les comunicacions municipals esdevenen més ràpides perquè hi ha una connexió Guarà és un projecte de creació, desenvolupament i manteniment d’entorns de gestió municipals
més àgil entre edificis; la xarxa de fibra òptica és transparent, independent de la tecnologia basat en programari lliure. Guarà vol ser una eina i un suport en la implantació de programari lliure
disponible per a cada servei (telèfon, tramesa de dades, àudio, vídeo, etc.); l’aprofitament de les en els ajuntaments, per dotar aquestes administracions de les eines, els sistemes operatius, els
infraestructures, atès que no calen obres públiques noves, i l’escalabilitat. suports aplicatius i la gestió del coneixement que ho permeti i ho faciliti. La implantació i continuïtat
de Guarà es fonamenta en el treball cooperatiu en xarxa de la seva comunitat d’usuaris.

Més informació:
http://www.vilanovadelvalles.cat/ Més informació:
http://www.projecteguara.org/

116 117
pàgina pàgina


A partir d’aquell moment, nombrosos col·laboradors es van Amb l’aparició del programari lliure moltes organitzacions 5. La disponibilitat de productes en certs segments.
afegir al projecte. Aquest nucli va venir com l’anell al dit al es plantegen utilitzar-lo. En aquests moments, gairebé la En alguns àmbits, l’oferta de solucions en programari
projecte de sistema operatiu de GNU, així que Linux es va meitat dels ajuntaments catalans utilitzen alguna aplicació lliure és escassa i poc sòlida.
distribuir conjuntament amb llicència GPL, formant la en programari lliure, tot i que està encara molt limitat a usos
combinació GNU/Linux. Aquesta combinació GNU/Linux de back-office, és a dir, en l’àmbit de servidors i xarxes. En 6. Gestió del canvi, el factor humà. Cal establir un pla
és coneguda popularment amb el nom de Linux o de canvi, la utilització en aplicacions d’escriptori encara és per gestionar el canvi, ja que el programari lliure serà
“distribució de Linux”, i inclou el sistema operatiu i un conjunt reduït, davant la por al rebuig que pot suposar en els nou per als usuaris.
d’utilitats. Tenint en compte la filosofia de poder modificar treballadors. Tot i això, algunes administracions ja han fet
el codi, tothom és lliure d’adaptar el sistema operatiu i les el pas. Així, l’Ajuntament de Manresa ha instal·lat programari
utilitats segons les seves necessitats. lliure a tots els punts públics i en els servidors d’Internet, i
l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha cedit equips
informàtics reciclats en programari lliure i en català.

Si una administració local es planteja una
Taula 14. Criteris per classificar el programari lliure
implantació/migració a programari lliure, cal que tingui en
compte alguns aspectes, tant de positius com de negatius.
Criteris Opcions
1. El cost. Es parteix de la base que el programari lliure
Segons l’obertura De codi font obert. Permet tenir accés al seu De codi font tancat. No té disponible el pràcticament no té cost de llicència i, per tant, aquesta
del codi font codi font a través de qualsevol mitjà. seu codi font, ni tan sols pagant. part del pressupost s’hauria de destinar a altres finalitats,
com ara a l’adaptació dels programes o a la formació.
Segons el seu cost De cost zero. Programari gratuït. De cost superior a zero. Programari Cal tenir clar que qualsevol procés d’implantació de
comercial o de pagament. programari lliure té un cost.

2. Llibertat. Aspectes com ara la independència
Segons la seva De domini públic. No està protegit per cap tipus Protegit per llicències. Pot ser protegit per
respecte del proveïdor o la capacitat d’adaptació
protecció de llicència. Qualsevol pot modificar-lo. copyright (drets d’autor i no es poden vendre
s’haurien de tenir en compte.
còpies sense autorització) o protegit amb
copyleft (no es permet afegir-hi cap restricció
addicional). 3. Caducitat. Cal tenir present el manteniment de les
aplicacions i les seves actualitzacions. En el programari
propietari estem a les mans de l’autor/proveïdor, mentre
Segons la seva Legal. Que circula sense contradir cap norma. Il·legal. Que circula violant una norma
que en el programari lliure estem a les mans de la
legalitat determinada.
comunitat.

Segons la seva Privatiu. La seva propietat està a les mans de qui Lliure. Dóna a l’usuari la llibertat d’utilitzar- 4. L’estratègia. Cal tenir una planificació prèvia, assegurar
filosofia en té els drets, i no de l’usuari, que només pot lo, estudiar-lo, modificar-lo, millorar-lo, adaptar- que la migració és factible. Altrament, la implantació
utilitzar-ho sota certes condicions. lo i redistribuir-lo. pot resultar traumàtica.


118 119
pàgina pàgina


Gràfic 10. Pla de treball d’un pla d’acció de programari lliure.

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat_
Matrix Presa de requeriments Anàlisi i documentació Presentació de resultats

Descripció:
Plataforma integral de gestió municipal. L’any 2000 l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat es
va plantejar un repte: desenvolupar, per a una dependència remota del Centre Municipal de
Formació Ocupacional, una aplicació web de gestió que pogués accedir, mitjançant una connexió
de baixa velocitat, a les dades emmagatzemades en un servidor ubicat a la seu central de
l’ajuntament. El resultat va ser un èxit i el projecte va anar creixent amb la incorporació de noves
aplicacions (serveis socials, informació, etc.) fins a esdevenir un gran sistema de gestió integral
i anàlisi de la informació de tot el municipi.
Identificació dels objectius del Client. Presentació a l’Ajuntament del Business Case.
Beneficis: Identificació de les necessitats
S’ha aconseguit que la representació de la informació es trobi en una única base de dades, en dels usuaris.
un entorn unificat i de fàcil accés.
Anàlisi dels resultats obtinguts.
Identificació de les alternatives “open source”.
Més informació: Anàlisi de la viabilitat de les diferents alternatives “open source”.
http://www.bil.localret.cat Identificació de les estratègies de migració al nou entorn.
Elaboració del Business Case.

Des de Localret s’està treballant en la línia d’oferir als
ajuntaments assessorament amb relació a la utilització de
Entregables: Entregables: Entregables:
programari lliure. Així, s’ofereix la possibilitat d’impulsar un
pla d’acció del programari lliure a l’organització, que pretén
Questionaris per realitzar les Informe previ dels resultats Business Case
dotar els ajuntaments d’una eina que els ajudi a prendre
entrevistes. obtinguts
decisions fonamentades amb relació al programari lliure.
Mapa de Sistemes.
Els objectius específics són donar a conèixer el programari
Inventari del programari
lliure, aportar una visió externa de la situació dels governs
inventat i del nivell de
locals envers el programari lliure, dotar els ajuntaments
Llicències disponibles.
d’informació de cara a processos de presa de decisions i
d’adquisició de serveis i programari, i dotar-los d’una eina
de cara a la planificació estratègica global amb relació a
les tecnologies de la informació i la comunicació. Font: Open Trends i Cometa Tecnologies per a Localret

120 121
pàgina pàgina


Les accions de Localret amb relació al programari no es política i estratègia, persones, recursos i aliances, processos, En la nostra opinió, el model de gestió de la qualitat més
limiten aquí. Així, l’any 2007 es va signar un conveni de resultats relatius als clients (ciutadans), resultats relatius a adequat per a les administracions públiques és l’EFQM/CAF
col·laboració amb Microsoft. El conveni preveu acords que les persones, resultats relatius a la societat i resultats clau. i els seus desenvolupaments. La qualitat o excel·lència
s’engloben en dos grans grups: entesa com a responsabilitat davant de totes les parts
Normalització i certificació de la qualitat: les normes interessades (representants polítics, ciutadans, societat i
Avantatges directes per als ajuntaments: nou sistema ISO 900011. Les normes de la família 9000 ofereixen una empleats) encaixa bé en una organització pública en la qual
de llicenciament, tracte preferencial als ajuntaments sèrie de mètodes i sistemes per garantir la qualitat del l’enfocament en els clients no és tan determinant com pot
catalans, llicències més barates per als telecentres... producte i servei al client sense perdre de vista que tota ser-ho en les empreses. És qüestió de prioritzar
empresa (organització) ha de tenir una rendibilitat i ha de adequadament les necessitats i expectatives de les parts
Col·laboració entre Localret i Microsoft en l’àmbit de vetllar per la seva continuïtat. L’ISO no diu com s’han de fer interessades o grups d’interès, és a dir, de situar l’organització
la modernització de l’administració pública. les coses, ni si el que es fa és correcte o no, només garanteix davant el model per poder aplicar-ho de forma profitosa.
que allò que es fa, ja sigui un producte o un servei, sempre Els avantatges d’aquest model respecte de les normes ISO
Tots els ajuntaments catalans consorciats a Localret poden es farà de la mateixa manera i d’acord amb unes són que garanteixen més compromís de la direcció política
gaudir d’aquests avantatges. especificacions que prèviament s’hauran definit. i tècnica de l’ajuntament. Sense aquest compromís no és
possible emprendre el procés de transformació cultural que
Tècniques per assolir la qualitat La nova norma ISO 9001 estableix els requisits que ha de es requereix per implantar un sistema de gestió coherent
complir el sistema de gestió de la qualitat per poder obtenir amb els conceptes fonamentals de l’excel·lència.
La gestió de la qualitat total és una estratègia de gestió la certificació, i l’ISO 9004 dóna les recomanacions sobre
l’objectiu de la qual és que l’organització satisfaci de manera tots els aspectes d’un sistema de gestió de la qualitat, per
equilibrada les necessitats i expectatives dels seus clients, millorar la qualitat global de les organitzacions.
tant els que compren els seus productes o serveis, com els
que treballen a l’empresa, així com els accionistes i la Premis a la qualitat. Es tracta de premis creats amb la
societat en general. Tot això, respectant l’entorn finalitat de promoure la millora contínua dels serveis públics
Ajuntament d’Esplugues_
mediambiental i col·laborant en el seu desenvolupament. i de facilitar l’accés i l’atenció al ciutadà. A Espanya, per
La qualitat total és, per tant, una filosofia, una opció de vida, exemple, el Ministeri d’Administracions Públiques anualment
Adaptació del model EFQM d’excel·lència
una estratègia, un estil de gestió. convoca els Premis a la Qualitat i a les Millors Pràctiques
en l’Administració General de l’Estat. Aquests premis
Descripció:
Models estàndards de gestió de la qualitat: EFQM reconeixen les organitzacions que s’han distingit especialment Aplicació a l’organització municipal amb l’objectiu d’orientar-se a resultats i orientar-se al client.
(European Foundation for Quality Management) / CAF per l’increment de la qualitat dels seus serveis mitjançant Gestió per processos i fets; aprenentatge, innovació i millora contínua; desenvolupament d’aliances;
(Common Assesment Framework / Marc Comú d’Avaluació). l’ús de procediments d’autoavaluació, així com les diverses responsabilitat social; identificació dels indicadors més rellevants, i rendició de comptes de la
El model EFQM/CAF es basa en el fet que els resultats iniciatives desenvolupades per organitzacions de gestió.
globals d’una organització excel·lent s’aconsegueixen l’Administració General destinades a millorar els seus serveis.
gestionant amb encert els processos de treball, el personal, La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, atorga a
els recursos i les aliances. Tot això orquestrat en polítiques través del CIDEM els Premis a la Qualitat, per premiar Més informació:
i estratègies coherents motivades pel lideratge de la direcció. l’excel·lència empresarial. Aquests premis van destinats al http://www.esplugues.cat
Es basa en l’anàlisi i la valoració de nou criteris que inclouen teixit empresarial amb la finalitat de motivar les empreses
els conceptes fonamentals sobre com s’han de fer les coses catalanes a pensar i actuar amb criteris de qualitat.
en una organització, a partir de les pràctiques de gestió
considerades excel·lents. Aquests criteris són: lideratge,

122 123
pàgina pàgina


La gestió del canvi. Nou model organitzatiu transformació. I encara ara en la majoria de les organitzacions potencials en els àmbits de la millora de la productivitat i Encara més, si ho féssim així el resultat d’aquesta aplicació
l’estructura burocràtica manté de forma taxativa la l’eficiència, i investigar en quina mesura les TIC modifiquen segur que no aportaria la millora esperada i en alguns casos
Un dels grans perills de tota organització que afronti un preeminència de les relacions jeràrquiques sobre els fluxos la cultura i l’estructura o es limiten a substituir processos i fins i tot podria empitjorar la situació. La digitalització és un
projecte de modernització és que focalitzi aquest procés d’informació. eines de treball de nivell operatiu. procés que ha de tenir en compte diferents fases d’execució.
en la provisió de serveis en línia, és a dir, a consolidar un
canal més de comunicació amb els ciutadans. I la introducció Qualsevol projecte d’administració electrònica cal que tingui La segona actuació és oferir als ajuntaments la possibilitat • Definir: identificar i acotar el problema a resoldre.
de les tecnologies de la informació i la comunicació hauria en compte les capacitats reals d’Internet i de la xarxa per de realitzar un pla d’acció d’organització i sistemes • Mesurar: obtenir les dades reals sobre la situació
de servir, especialment, per transformar l’administració en transformar, i protagonitzar, l’esquelet d’una nova forma d’informació, que té com a objectiu millorar el servei i la actual.
una organització més eficient i eficaç. Sobretot concentrant- d’organització. relació amb el ciutadà a través de la redefinició i optimització • Analitzar: identificar les causes del problema.
se en els canvis de l’estructura organitzativa interna per de processos com també mitjançant la integració en aquests • Millorar: estudiar i implantar la solució més adient.
caminar cap a una autèntica administració en xarxa. És Per treballar en aquesta línia, des de Localret s’han plantejat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. • Controlar: assegurar que els beneficis obtinguts es
evident que la transformació en un model d’Administració dues estratègies. La primera suposarà treballar al llarg de mantenen en el temps.
en xarxa no s’esdevé de forma automàtica com a resultat 2008 amb ESADE per investigar l’impacte de les TIC en Digitalització dels processos
de la incorporació intensiva de les TIC o d’Internet com a les administracions públiques des del punt de vista del canvi Aquesta digitalització és un procés de retroalimentació que
canal de provisió de serveis públics. Diferents aspectes de organitzatiu, cultural i productiu que generen. Es volen La digitalització dels processos moltes vegades no s’aplica cal aplicar a tot el procés o als subprocessos que el
l’estructura tecnoorganitzativa burocràtica dificulten aquesta identificar especialment els impactes reals, possibles i de forma correcta i el que es fa és aplicar una tecnologia componen. Aquesta retroalimentació vol aconseguir el màxim
a una tasca o un procés que fem. Això no és digitalització. de qualitat en el procés.

Gràfic 11. Procés de digitalització de processos.
QUADRE DEL PROJECTE
Ajuntament de Polinyà_
MILLORAR Definició del projecte
Nom de la iniciativa: Declaració d’objectius
Pla d’acció d’organització i sistemes d’informació Limitacions i supòsits
Membres de l’equip i
Descripció: responsabilitats
Disseny Pla preliminar de l’equip Abast del procés
Elaboració del diagnòstic del sistema d’atenció al ciutadà, el sistema de gestió per processos,
Perfeccionament Diagrama SIPOC actual
el sistema d’informació i el sistema de gestió documental, i redacció d’una proposta d’actuació.
Implementació Diagrama X-Y
El sistema d’atenció al ciutadà permet identificar les necessitats de la població, recollir les
demandes de servei, conduir-les de forma efectiva als responsables de la seva gestió, seguir la
seva evolució i informar-ne, lliurar els serveis que s’estableixin, mesurar la qualitat dels serveis
lliurats i la percepció de la satisfacció dels ciutadans respecte al servei públic, controlar la pròpia
gestió, identificar àrees de millora dels serveis a oferir i participar activament en els projectes de ANALITZAR DEFINIR
millora permanent de la qualitat del servei públic. Indicadors
MESURAR Resultats
Anàlisis de Valor / Cost
Eficàcia
Anàlisi de Temps
Més informació: Eficiència
http://www.ajpolinya.cat/ Benchmarking


124 125
pàgina pàgina


La racionalització dels processos constitueix un element capacitat gairebé il·limitada de captació, emmagatzematge Gràfic 12. nivells i processos de gestió de la informació

primordial en la qualitat dels serveis. Per avançar en la millora i processament de la informació, la seva fusió amb les
dels processos és necessari revisar i adequar la regulació; telecomunicacions i la digitalització ha proporcionat a les
promoure accions per eliminar o simplificar processos TIC una nova capacitat de distribució immediata d’informació, PLANIFICACIÓ
innecessaris i/o ineficients, així com millorar o simplificar els fins i tot a multitud de destinataris alhora, que ha posat de ESTRATÈGICA
que estan mal dissenyats o que no funcionen correctament. relleu la vulnerabilitat que un mal ús d’aquestes eines pot
Aquesta revisió s’ha de plantejar d’acord amb criteris implicar per a les persones, pel que fa a la seva intimitat,
d’eficàcia i eficiència. Per això, cal escoltar els implicats, dignitat i autonomia. CONTROL DE
tant els treballadors com els ciutadans. Una bona manera DIRECCIÓ
pot ser mitjançant equips que incorporen usuaris i experts Les persones que es relacionen amb les administracions
en tecnologies de la informació, de manera que la millora públiques subministren gran quantitat de dades personals
CONTROL
respongui a necessitats reals i a la vegada s’asseguri que són necessàries per a la realització d’activitats o per D’OPERACIÓ
l’aprofitament de les potencialitats de les tecnologies. a la prestació dels serveis dels quals són destinatàries.
Aquest tractament de dades personals, que han de ser
El pla de sistemes recollides, conservades, comunicades, en definitiva, tractades NIVELL
per part de les administracions, ha de complir el que marca OPERACIONAL
Un sistema d’informació el podem definir com el conjunt la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) per garantir
formal de processos que, operant sobre una col·lecció de les condicions de seguretat i respectar uns principis
dades (representant l’entitat) estructurada d’acord amb les essencials per a la tutela del dret fonamental a la protecció INFORMACIÓ CAPACITAT
necessitats de l’organització, ofereix la informació necessària, de les dades de caràcter personal. EXACTITUD ACTUALITZACIÓ
DETALLADA DE RESPOSTA
tant per a l’administració com per a les activitats de direcció
tàctica i estratègica, ja siguin de control d’execució o de Per cada un dels nivells de l’organització es necessita un Font: Elaboració pròpia

suport a la presa de decisions. Les funcions bàsiques d’un tipus diferent d’informació. Els dos més importants a
sistema d’informació dins els ajuntaments són: considerar són el nivell operacional, on es fan les coses, i Tot sistema d’informació està format per subsistemes més d’informació) que permetin analitzar el lligam entre la
el nivell de direcció, on se supervisa i es planifica. El sistema petits i que donen serveis concrets. Alguns exemples de missió/visió de l’organització, a mitjà i llarg termini, amb els
Cobrir la gran necessitat de coordinació i intercanvi d’informació ha de proporcionar als diferents nivells de subsistemes poden ser un sistema d’informació geogràfica objectius operatius a curt termini.
d’informació entre departaments del consistori que l’organització informació concreta i específica segons el (SIG), un sistema d’informació i gestió tributària, un sistema Les característiques bàsiques del quadre de comandament
interactuen i gestionen l’organització. nivell en què ens trobem; així doncs, podem definir el quadre d’informació comptable municipal, un sistema d’informació són les següents:
següent. de RH, un sistema d’informació ambiental, un sistema
Satisfer la necessitat d’informar la ciutadania sobre d’informació estadística o un sistema d’informació per a la 1. Adopta una perspectiva global, ja que equilibra objectius
totes les actuacions del consistori i permetre que gestió d’ocupació. del curt termini amb els del llarg termini, i els indicadors
qualsevol ciutadà pugui accedir a la informació, ja sigui monetaris amb els no monetaris. Per això, amb el quadre el
de forma presencial o en línia. Quadres de comandament control de gestió adquireix una dimensió estratègica.

Així doncs, les dades que tenim en un sistema d’informació Un quadre de comandament és una eina de gestió que 2. La seva formulació presenta un caràcter participatiu, ja
hi són amb tres propòsits: per operar, per tenir un registre ajuda a prendre decisions directives en proporcionar que s’ha de construir amb la participació conjunta de tots
del que ha succeït i com a base per prendre decisions. Cal informació periòdica sobre el nivell d’acompliment dels els directius i empleats que tenen a veure amb la definició
fer, però, un incís en referència a les dades de caràcter objectius prèviament establerts mitjançant indicadors. Cal i el desplegament estratègic de l’organització.
personal. Si ja la informàtica tradicional ens oferia una que ofereixi indicadors estratègics i de gestió (sistema

126 127
pàgina pàgina


3. Els indicadors s’estructuren sota quatre perspectives locals catalanes. Es tracta d’una enquesta a través d’Internet Gràfic 13. Abast del projecte MISS TIC

clau: els empleats, els processos interns, els clients i els als ajuntaments i consells comarcals sobre la disposició i
resultats economicofinancers. l’ús de les TIC en l’organització municipal. L’any 2006 van
contestar l’inventari 691 ajuntaments, que representen el FASE 1 FASE 2 FASE 3
Per treballar en aquesta línia, des de Localret, i conjuntament 98% de la població de Catalunya.
amb els ajuntaments de Terrassa i Mataró, s’ha conceptualizat
Definició del model general Validació i ajust Anàlisi ampliat per
un projecte (MISS TIC) per avaluar la maduresa en l’adopció De manera sintètica, es pot apreciar el grau d’adopció de de “benchmarking” del model ajuntaments interessats
i la gestió de les TIC a les administracions locals mitjançant les TIC en l’Administració local amb els indicadors de la
un model de gestió, indicadors i metodologies de mesura taula següent, obtinguts a partir de l’enquesta feta el 2006.
APLICACIÓ
específicament dissenyats, que permetin identificar les MODEL MODEL
ANÀLISI
millors pràctiques en la gestió en TIC. AMPLIADA
GENERAL GENERAL A
PER MATARÓ
MATARÓ
El projecte té dos objectius:
APLICACIÓ ANÀLISI
1. Establir un model i indicadors homogenis de mesura: MODEL AMPLIADA
infraestructures, catàleg de serveis, satisfacció dels usuaris, GENERAL A PER
TERRASSA TERRASSA
administració electrònica.

2. Dissenyar un pla de millora per als ajuntaments participants. FASE 4

APLICACIÓ APLICACIÓ
Des de Localret, i juntament amb la Generalitat de Catalunya, MODEL MODEL
es realitza cada any un Inventari de TIC de les administracions MODEL
CONTRASTAT A CONTRASTAT A
CONTRASTAT
ALTRES ALTRES
AJUNTAMENTS AJUNTAMENTS

Taula 15. Principals indicadors de l’Inventari de TIC 2006.
Font: Penteo per a Localret

INDICADOR 2003 2005 2006

% inversió en TIC sobre els pressupostos globals 1,6% 1,7% 1,1% Gestió de la informació i del coneixement • El capital humà, integrat per les capacitats, les habilitats
i les experiències que permeten que les persones
Accés de banda ampla 51,8% 64,2% 71%
Podem definir la gestió del coneixement com el procés puguin crear actius tangibles i intangibles.
Web de gestió pròpia2 56,3% 65,8% 54% constituït per totes les activitats que permetin generar,
buscar, difondre, compartir, utilitzar i mantenir el coneixement, • El capital estructural, o allò que roman en l’organització
Treballadors que han rebut formació en TIC (bàsica + avançada) 21,2% 7,9% 9% la informació, l’experiència i la perícia d’una organització, quan s’acaba la jornada de treball, format per models,
Percentatge d’ajuntaments amb serveis interactius 3,2% 19,3% 23% amb la finalitat d’incrementar-ne l’actiu intel·lectual i conceptes, sistemes tecnològics i administratius.
augmentar-ne l’eficiència i l’eficàcia.
Accés web per a persones discapacitades (WAI) 10% 16% 22% • El capital relacional, format per les connexions amb
Així doncs, la peça fonamental en la gestió del coneixement proveïdors, ciutadans i altres agents de l’entorn i que
Publicació a Internet dels documents de contractacions públiques3 21% 35% 31%
és l’actiu intel·lectual de l’organització, que està format per: inclou, entre altres, imatge i prestigi.

128 129
pàgina pàgina


Si volem ser capaços de dur a terme totes les activitats • Les persones tenen una capacitat per crear Gràfic 14. De les dades al coneixement.

abans exposades, per incrementar aquest actiu intel·lectual coneixement que només està limitada per elles mateixes,
cal disposar d’una plataforma de gestió del coneixement per això cal ajudar les persones amb motivació,
Tecnologies Participació
que integri diferents tecnologies (gestió de documents, compromís, formació. de la informació humana
motors de recerca, eines de col·laboració, identificadors
d’experts, cicles de treball, sistemes d’aprenentatge, etc.) • La informació és coneixement fet explícit, però la
i que permeti: major part del coneixement es perd amb la conversió.
En qualsevol cas, el valor de la informació rau en la
• Capturar informació de qualsevol font, digital o física, competència per utilitzar-la.

Taxa de participació
presencial o en línia.
És important que dins la cultura de l’ajuntament sigui clara
• Col·laborar i crear espais compartits per a grups de aquesta necessitat de captura d’informació i de gestió del DADES INFORMACIÓ CONEIXEMENT
treball. coneixement; cal treballar, doncs, en aquest sentit des de
tots els nivells organitzatius i amb la implicació de tothom.
• Capitalitzar el coneixement acumulat a les
organitzacions mitjançant la localització de documents,
experts i fonts d’informació.

Cal, doncs, entendre que en la gestió del coneixement el
més important és el capital humà, les persones, i que és
important que les persones participin en aquesta gestió del
coneixement, si entenem que:
Creació de coneixement
• El coneixement té la qualitat de multiplicar el seu valor
pel nombre de persones que el comparteixen. Quan
una persona que té un coneixement el comparteix amb Les fases de la gestió del coneixement i la tecnologia que i altres recursos d’Internet a fi d’alimentar les dades dels
una altra, la primera, si més no, el segueix tenint, i el les ha de suportar són les següents: índexs del motor de cerca), correu electrònic, sistemes
receptor el guanya. àudio/vídeo i formats electrònics específics, etc.
Adquirir i crear
• El coneixement creix quan és utilitzat. 1. Organitzar
Els processos d’adquisició tenen com a objectiu recol·lectar
• El coneixement és capacitat per actuar. En tota entitat informació de l’organització o de l’exterior i plasmar-la en Després d’adquirir i crear informació cal classificar-la i
el coneixement ha de revertir, amb un decalatge raonable arxius, amb la qual cosa la informació queda consolidada ordenar-la per millorar-ne el tractament. Cal, doncs, un
de temps, a aconseguir ser més eficaços i eficients en un sistema. mètode per organitzar el coneixement adquirit i disposar
tant en temps com en cost, aconseguint fer més i d’un sistema d’emmagatzematge.
millors serveis. Solucions tecnològiques: adquisició a partir de fitxers, bases
de dades, llenguatges especialment indicats per a Solucions tecnològiques: hi ha diverses eines tecnològiques
l’emmagatzematge posterior, robots web o crawlers que poden facilitar aquesta etapa, especialment les que
(components dels motors de cerca que exploren els webs tenen a veure amb programaris de grup o groupware, bases

130 131
pàgina pàgina

3.3.2. Línies d’actuació per guanyar 3.3.3. L’administració en xarxa.
eficiència i qualitat en la producció de serveis El repte de la interoperabilitat

de dades i la seva optimització, sistemes de conversió i administracions públiques (Escola d’Administració Pública, Aplegar un conjunt de projectes d’innovació i millora La divisió de competències abans esmentada impedeix que
extracció de textos (reconeixement òptic de caràcters), diputacions, consells comarcals), universitats, entitats orientats a optimitzar la gestió de serveis als ciutadans es puguin materialitzar, per als ciutadans i les empreses,
índexs per a serveis de cercadors, etc. municipalistes i col·legis professionals que ofereixen formació i la gestió administrativa. tots els beneficis derivats de la reenginyeria i la digitalització
amb relació a les TIC. D’aquesta manera, els responsables de processos que han dut a terme cada una de les
2. Compartir tècnics i polítics dels governs locals tindran el mapa de la Pel que fa a l’aplicació de les TIC, cal estar obert a qualsevol administracions en solitari. Per tal d’optimitzar el resultat de
formació a Catalunya i des de Localret es podran detectar solució i com a mínim conèixer totes les alternatives que cada una i assolir el màxim valor públic sense tocar l’actual
Un cop adquirit i organitzat el coneixement, ha de ser reiteracions o mancances. tenim, sense descartar-ne cap abans d’una anàlisi més o marc competencial, cal que la reenginyeria i la digitalització
convenientment distribuït. L’objectiu d’aquesta etapa és menys acurada (per exemple, escollir entre programari lliure es facin coordinadament entre totes les administracions.
saber quina és la millor manera de distribuir aquest Gestió de la innovació versus propietari, comunicacions sense fils versus
coneixement dins de l’empresa. comunicacions amb fils, fer una solució versus comprar-la, Com ja hem avançat anteriorment, el model organitzatiu de
Entenem per innovació el procés sistemàtic de millora d’un gestionar un recurs versus externalitzar-lo). la xarxa i la seva infraestructura tecnològica, Internet, s’han
Solucions tecnològiques: eines de conceptualització (posar producte o servei que incorpora alguna modificació en evidenciat com els autèntics reductors de les bosses
els continguts a l’apartat que els correspon), programes relació amb els preexistents, per tal de millorar l’eficiència 3.3.3. L’administració en xarxa. d’ineficiència en les organitzacions, privades o públiques.
automàtics per condensar i resumir textos, tècniques per i/o la qualitat del procés. El repte de la interoperabilitat És per això que, en els darrers anys, s’han anat definint i
millorar la presentació del coneixement, intranets i aplicacions executant projectes que materialitzen la col·laboració entre
de programaris de grup per facilitar la col·laboració. En aquesta tipologia de processos és important la creativitat, La complexitat de les activitats econòmiques i socials i la les administracions sobre la base de la integració dels seus
les noves idees, pensar i fer les coses d’una manera diferent distribució de competències entre els diversos nivells de processos productius gràcies a la telemàtica.
3. Transferir/usar de com les fem ara (redefinir processos), fer R+D i incorporar govern obliga que moltes demandes de serveis públics que
coneixements tecnològics i noves tecnologies, tenir una fan els ciutadans, que ells identifiquen com un únic servei, El repte és, doncs, la interoperabilitat, concepte que, aplicat
L’última etapa consisteix a transferir el coneixement adquirit, mentalitat oberta, etc. hagin de ser ateses des de les diverses administracions en les relacions entre les administracions, es pot definir
organitzat i compartit a totes les persones que el necessitin públiques, cosa que provoca un retard considerable en la com “l’habilitat de dos o més sistemes o components per
(ja siguin internes o externes a l’empresa), de manera que És adient emmarcar la gestió de la innovació dins d’un resolució global de la demanda ciutadana. intercanviar informació i utilitzar la informació intercanviada
es pugui utilitzar tot aquest coneixement per crear valor ajuntament en el context d’un pla d’innovació. Aquest ha per produir més i millors resultats en la seva activitat, sense
afegit a l’empresa. de ser un projecte integrador que vehiculi els esforços Malgrat que diverses disposicions legislatives (entre les un especial esforç per part de l’usuari”.
adreçats al compliment dels objectius fixats pel Pla d’actuació quals cal destacar la famosa Llei 30/92 de col·laboració
Solucions tecnològiques: serveis de subscripcions i lliurament municipal (PAM) i que contribueixi a generar el dinamisme entre les administracions o la nova Llei per a l’accés electrònic
de coneixement (correu electrònic, SMS10, WAP11, etc.), necessari per mantenir l’organització municipal en una dels ciutadans a les administracions públiques) persegueixen
personalització de continguts depenent de l’usuari, elevada posició en matèria de modernització administrativa, més coordinació i celeritat de les administracions en les
aplicacions d’aprenentatge virtual o e-learning, aules de qualitat de servei i rendiment de comptes a la ciutadania. seves respostes als ciutadans, continua havent-hi grans
formació virtuals, xarxes d’experts, pàgines grogues, pàgines bosses d’ineficiència justament en aquests espais intersticials
web, portals o intranets, cercadors d’informació, butlletins És positiu que el pla d’innovació surti de la reflexió estratègica de les competències administratives.
de notícies, programes de suport a la presa de decisions, de l’ajuntament per donar resposta als reptes plantejats a
etc. curt, mitjà i llarg termini, i que s’articuli en dos blocs L’agilitat i l’eficiència de l’administració pública en la prestació
diferenciats: de serveis als ciutadans i les empreses i en la resposta a
En aquest sentit, des de Localret es preveu iniciar un portal les seves demandes, no sols constitueix una obligació dels
de formació en TIC, dirigit als treballadors dels governs Impulsar un pla director de l’ajuntament, que reculli els gestors públics, sinó que incideix directament en la capacitat
locals, i que recollirà l’oferta pública de formació en objectius de transformació de l’organització municipal competitiva del país en el ja no tan nou entorn econòmic
tecnologies de la informació i la comunicació. L’objectiu és a llarg termini. global.
que el portal sigui un espai amb enllaços a totes les

132 133
pàgina pàgina

3.3.3. L’administració en xarxa. 3.3.3. L’administració en xarxa.
El repte de la interoperabilitat El repte de la interoperabilitat

Revisió de la normativa: s’han de modificar les regles L’eina per poder avançar en aquesta direcció va ser la
de funcionament, el procediment administratiu s’ha constitució del Consorci Administració Oberta de Catalunya
d’adaptar a la situació i permetre l’explotació de les (AOCAT), que posteriorment va crear l’Agència Catalana
potencialitats tecnològiques. Passar del control previ de Certificació (Catcert) i que també va adquirir l’empresa
al control de resultats finals per a l’usuari/contribuent. Serveis Públics Electrònics SA, que desenvolupà el portal
Consorci Localret_ El model d’organització ha d’adaptar-se al paradigma Cat365.
Internet: treball en xarxa, eines col·laboratives,
Nom de la iniciativa: aplanament dels organigrames, polivalència dels El Consorci AOC és un organisme autònom conjunt de la
Mapa de la interoperabilitat de les administracions locals treballadors, etc. Generalitat i el món local català i el seus òrgans de govern,
així com en els de l’agència pública Catcert els formen un
Descripció:
La informació pública ha de ser tota accessible: no 60% de representants de la Generalitat i un 40% de
El Consorci Localret ha identificat la interoperabilitat de documents i dades entre les administracions
solament la de caràcter normatiu (ordenances, representants de les administracions locals, coordinades
públiques locals i la resta d’administracions públiques i entitats de dret públic com un tema
pressupostos, urbanística, etc.), sinó també tota la per Localret.
cabdal, de gran impacte en l’eficàcia, l’eficiència, la productivitat i la qualitat dels serveis públics
generada amb fons públics (estudis, informes, projectes,
demandats pels ciutadans. És voluntat de Localret disposar d’un instrument que faciliti la priorització
etc.). Les línies estratègiques del Consorci AOC i de Catcert
de projectes de reenginyeria de processos interadministratius i d’impuls de l’administració
electrònica, especialment aquells que tenen impacte en el ciutadà i altres usuaris dels serveis
de les administracions públiques en els quals intervenen les administracions locals com a titulars Tota activitat administrativa ha de tenir un registre Serveis de col·laboració interadministrativa (Consorci
o com a col·laboradores necessàries. electrònic accessible als ciutadans, segons els nivells AOC). Potenciar l’intercanvi d’informació per mitjans
d’implicació, que garanteixi la transparència de la gestió telemàtics entre les administracions públiques per millorar
pública. la seva eficiència i eficàcia (tramitació interadministrativa i
Més informació: integració de dades, certificats i documents).
http://www.localret.cat L’accessibilitat ha de ser multicanal (presencial,
telefònica, Internet, TDT, etc.). Serveis comuns d’administració electrònica (Consorci
AOC). Proporcionar suport als projectes d’ús intensiu de
El projecte AOC i els ens locals catalans les tecnologies de la informació i comunicacions que impulsin
les administracions catalanes (mòduls i serveis comuns
L’intens procés de digitalització dels serveis públics i les Les bases de dades de l’administració han de ser
El primer referent dels projectes per a l’Administració Oberta d’administració electrònica i assistència i assessorament).
possibilitats de la telemàtica constitueixen una oportunitat accessibles i interoperatives. Cal eliminar redundàncies
fou el Pla Estratègic per a la Societat de la Informació
per configurar un autèntic sistema integrat, una innecessàries: la mateixa informació replicada en
Catalunya en xarxa, aprovat l’abril de 1999, on es fixaven Serveis de seguretat a l’administració electrònica
administració/xarxa en la qual, malgrat que els processos innombrables bases de dades residents en molts
les línies estratègiques per al desenvolupament de la societat (Catcert). Garantir els requisits de seguretat jurídica i
estiguin distribuïts segons el mapa territorial i competencial centres administratius. Aplicar el principi d’unicitat i
de la informació a Catalunya. tècnica en la relació de les administracions amb els usuaris
i cada actor gaudeixi d’un alt grau d’autonomia, la cadena que sigui l’administració més propera a la font
per mitjans electrònics (entitat prestadora de serveis de
de valors és comuna i, per tant, la col·laboració és un factor d’informació (la més competent en la matèria) la que
Pel que fa a les actuacions pròpies de les administracions certificació, mòduls i serveis comuns d’identitat i signatura
multiplicador dels beneficis per als ciutadans. la mantingui actualitzada i a l’abast de les altres. Això
públiques, els objectius es van concretar en l’Acord electrònica i mòduls i serveis comuns de preservació del
demana aplicacions també interoperatives, capaces
institucional signat al Parlament de Catalunya el 23 de juliol document electrònic).
Segons el sociòleg Manuel Castells, per avançar de gestionar fluxos de procés amb dades procedents
de 2001 entre la Generalitat i les administracions locals
decididament en aquesta administració en xarxa, urgeix de diversos sistemes informàtics situats en diverses
catalanes. L’acord pretenia impulsar i concretar al nostre
prendre les mesures següents: administracions.
país el Pla d’acció e-Europe 2002 i configurar la nova
administració, més moderna, eficient i eficaç.

134 135
pàgina pàgina

3.3.3. L’administració en xarxa. 3.3.3. L’administració en xarxa.
El repte de la interoperabilitat El repte de la interoperabilitat

Els projectes i serveis del Consorci AOC als governs Registre telemàtic. Oferir als ajuntaments una eina que Conveni amb Localret. Conveni de col·laboració entre i la seva utilització per a la generació de signatures
locals els permeti incorporar el registre per tal d’oferir tramitacions l’AOC i Localret amb l’objectiu d’impulsar projectes i serveis electròniques.
electròniques en els webs municipals. d’interès comú.
Eacat, l’extranet de les administracions catalanes. Serveis de validació. Serveis que possibiliten la
Plataforma de servei orientada a facilitar la comunicació e-Formularis. Construir un servei comú de gestió de Els projectes i serveis de l’Agència Catalana de comprovació de certificats digitals i signatures electròniques,
entre les administracions catalanes, és a dir, un canal formularis intel·ligents que encapsuli l’operació usual sobre Certificació als governs locals la captura de les dades útils dels certificats i el nivell de
bidireccional de comunicació electrònic segur tant en un e-Formulari, aïlli de la complexitat dels productes de base seguretat que els correspon per a les diferents aplicacions,
l’aspecte jurídic com en el tècnic entre administracions i integri els serveis del Consorci AOC associats al tractament Certificats digitals de treballador públic. Posar a tràmits o serveis que es volen utilitzar.
(fonamentalment entre l’administració local i la Generalitat de la documentació electrònica. El segon objectiu és elaborar disposició de les administracions públiques els certificats
de Catalunya). un conjunt de definicions, recomanacions, regles i mètriques digitals per al desenvolupament dels seus projectes PASSI. L’objectiu de la Plataforma d’Atributs de Seguretat
(estàndard semàntic) que permetin homogeneïtzar el d’administració electrònica. i Signatura i Identitat és el de crear un directori i metadirectori
Expedició telemàtica de volants del padró. Aquest tractament de la documentació electrònica associada a la per identitats i atribucions personals, en especial
servei del Consorci AOC facilita l’expedició i la comunicació tramitació. Idcat. És un certificat d’identitat del ciutadà que té la funció apoderaments i altres capacitats jurídiques d’actuació
telemàtica de volants del padró municipal d’habitants a d’identificar-lo davant l’administració. L’objectiu del projecte personal, per al consum de les administracions públiques.
administracions públiques amb respecte a la llei de protecció Tauler electrònic d’anuncis i edictes. Oferir a les és facilitar a les administracions catalanes les eines
de dades. administracions catalanes una eina que els permeti disposar tecnològiques i jurídiques perquè els ciutadans puguin i-Arxiu. Posar en marxa una plataforma, en xarxa, que
de la versió telemàtica del taulell d’edictes des del seu web. tramitar telemàticament. Es pretén dotar els ciutadans permeti a les administracions públiques catalanes poder
El projecte inclou dos escenaris: d’identitat digital i de signatura electrònica. dipositar-hi objectes digitals perdurables, i que es pugui
Subvencions AOC. Línia de subvencions del consorci garantir que el suport i l’evolució tecnològica no seran
• Comunicació de domicili. Aquest servei permet a dirigida als governs locals per millorar la gestió interna i la Serveis de signatura. Desenvolupament de projectes problema per a la seva recuperació i la validesa jurídica.
un ciutadà realitzar una comunicació telemàtica de les prestació dels serveis als ciutadans, mitjançant la utilització directament relacionats amb l’emissió de certificats digitals
dades del seu domicili de residència (el que consta al de les TIC. Hi ha un doble objectiu:
Taula 16. Projectes i serveis del Consorci AOC i de Catcert.
padró municipal d’habitants) a administracions
públiques, amb respecte a la llei de protecció de dades. • La participació dels ens locals en projectes i iniciatives INTEROPERABILITAT SERVEIS COMUNS SEGURETAT
promogudes pel Consorci AOC i Localret.
Tramitació Integració de dades i Eines i serveis comuns Finançament Mòduls comuns Entitat de certificació
• Consulta telemàtica de volants del padró interadministrativa certificats d'administració d'administració
municipal d’habitants. Aquest servei permet la • La concessió d’ajuts per al desenvolupament de electrònica electrònica
consulta telemàtica de volants del padró municipal projectes promoguts directament pels ens locals.
d’habitants a petició d’una administració pública, d’un
Eacat Padró d'habitants e-Tram Convenis Registre E/S Certificats digitals
ciutadà en el marc d’un procediment que requereixi Convenis de col·laboració amb els ens
l’acreditació del domicili de residència (el que consta supramunicipals. Gestió d’una part del finançament als Canvi de domicili Visualitzador de mapes Subvencions Notificació telemàtica Entitats de certificació
al padró) i amb respecte a la llei de protecció de dades. ens locals mitjançant convenis de col·laboració amb les IDEC i registre

diputacions catalanes i els 41 consells comarcals. Amb IDEC Local Cercador i-Arxiu
e-Notum. Servei de notificacions telemàtiques. Un servei aquesta nova estratègia es vol complir tres objectius:
SMS PASSI
que s’ofereix a les administracions catalanes per tal que
puguin realitzar per mitjans electrònics notificacions en els 1. L’alineació de l’estratègia de cadascú amb les generals. e-formularis Serveis de signatura
digital
seus procediments, amb totes les garanties que estableix 2. La reutilització d’eines (mòduls comuns) i plataformes.
la normativa vigent. 3. La distribució consensuada de les activitats de suport Serveis de validació
als petits municipis.

136 137
pàgina pàgina

4. Conclusions. Decàleg per una estratègia 4. Conclusions. Decàleg per una estratègia
polític@ en l’era digital polític@ en l’era digital

4.
Conclusions. Decàleg per a una estratègia polític@ en l’era digital_

Per concloure aquest document, des de Localret plantegem
un resum de totes les polítiques públiques locals i l’ús de
que arribin a tots els racons del municipi és estratègic de
cara a la competitivitat econòmica i la cohesió social del 8. Cooperació/interoperabilitat.
les TIC en forma de quadre que podeu veure en la pàgina municipi. Alguns projectes amb clars beneficis per a la ciutadania
següent. Un esquema que inclou, d’una banda, les funcions només poden fer-se realitat amb la col·laboració entre
del govern local, i que corresponen als capítols del document
(administració i producció de serveis; lideratge i dinamització
4. Proactiu, no reactiu. administracions. Cal estar obert a la cooperació i disposat
a compartir el coneixement i els recursos. No es pot tancar
Mai com ara no s’havia requerit als governs locals que
de la comunitat; planificació i gestió estratègica del territori), s’avancessin als reptes que apareixen cada dia. Gràcies als la col·laboració amb el sector privat. Al contrari, s’han de
i, de l’altra, els objectius, les actuacions i les sistemes d’informació podem ser més proactius i planificar plantejar noves formes d’entesa. Govern relacional.
polítiques/projectes en TIC concrets que es poden portar actuacions futures. Els ciutadans no entendran que actuem
a terme.

També, com a conclusió, plantegem deu recomanacions
amb lentitud i sense previsió.
9. Àrea específica.
Cal dedicar una unitat de l’organització a impulsar aquests
per impulsar òptimament polítiques públiques en l’era digital,
que suposen la síntesi del document que teniu a les mans.
5. Eficàcia, eficiència i qualitat. projectes. I, sobretot, que pugui destinar temps a planificar,
a marcar una estratègia, a conèixer què estan fent altres
Aquests són els principis que han de regir qualsevol actuació
pública. Potser és obvi. Els ciutadans volen que els serveis organitzacions, a coordinar les diferents actuacions.

1. Disposició d’una estratègia.
funcionin, a temps i amb una qualitat òptima. I ja és hora

És fonamental realitzar un exercici d’anàlisi i de planificació
futura respecte dels passos a seguir com a govern local.
que les administracions públiques destinin per a cada servei
públic només els recursos necessaris. Ni més ni menys. 10. Participació.
En paral·lel al lideratge clar i fort, és necessària la participació
Aquesta estratègia ha de tenir en compte les oportunitats de tots els agents implicats en aquests processos, tant dels
i els riscos com a municipi (cap enfora) i també com a
organització (cap endins).
6. Canvi de mentalitat, canvi organitzatiu. treballadors públics, com de les entitats del municipi, com
dels agents socials.
Iniciar canvis sota el paraigües de grans plans o reformes
pot ser contraproduent. Cal, en primer lloc, aconseguir que

2. Lideratge, basat en el consens.
l’organització assumeixi els nous valors d’orientació al
ciutadà, d’eficència i de qualitat i que no vegin els canvis
La transformació que suposa la implantació de polítiques com una amenaça. Més endavant cal aprovar una ordenança
en TIC en una administració pública (amb canvis organitzatius, que reguli els nous principis i, en paral·lel, assumir una
d’hàbits de treball,...) requereix un lideratge polític i tècnic organització més operativa i pensada en processos, no en
clar. A més a més, en un mandat aquests canvis són difícils departaments.
de realitzar i necessiten, per tant, el consens polític per
garantir-ne la continuïtat en el temps.
7. Indicadors.

3. Infraestructures de telecomunicacions: una peça
És essencial que els canvis que es realitzin funcionin. I per
això s’ha de poder avaluar els resultats. Els projectes
essencial. d’administració electrònica poden crear rebuig si no funcionen
Cal entendre les TIC com el cinquè tipus d’infraestructura des del primer moment. És important disposar d’un bon
pública (juntament amb la via pública, l’aigua, l’electricitat sistema d’indicadors que ajudi a avaluar els processos i a
i el gas). Disposar d’infraestructures amb alta capacitat i obtenir millors resultats.

138 139
pàgina pàgina

4. Conclusions. Decàleg per una estratègia 4. Conclusions. Decàleg per una estratègia
polític@ en l’era digital polític@ en l’era digital

Taula 17. Esquema conceptual de les polítiques locals en l’era digital.

Esquema conceptual de les polítiques públiques locals en l’era digital

FUNCIONS DEL GOVERN LOCAL ÍNDEX DOCUMENT OBJECTIUS ÀMBIT D’ACTUACIÓ POLÍTIQUES / PROJECTES TIC

Planificar i gestionar estratègicament els reptes i les
Plans estratègics. Plans directors per a la societat
oportunitats en la societat del coneixement. Identificar els Ciutat i entorn. Agents implicats. e-governança
del coneixement. E-estratègia.
actors i agents de canvi del municipi. Participació.
Planificació i gestió Capítol
2.2
estratègica del territori 2.2
Infraestructures per garantir el desenvolupament
Servei universal. Concursos de telecomunicacions.
E-govern (capítol 2)

econòmicament i socialment sostenible. Les
Ciutat i entorn. Territori. Infraestructures. e-infraestructures Tributació. Ordenació d’infraestructures. Xarxes
telecomunicacions de BA com a element bàsic per el
sense fils. FTTH. MAN’s. TDT.
desenvolupament de la SIC.

Promoció econòmica local. Entorn de competència. Crear E-economia. Emprenedoria. Suport a l’ocupació.
2.3.2 Ciutat i entorn. Empreses.
Teletreball. Formació. Centres tecnològics.
les condicions perquè les empreses siguin competitives.

2.3.3 Potenciar el sector del les TIC del municipi. Empreses. Programari. Continguts audiovisuals.
Lideratge, dinamització Capítol
Cohesió i benestar social, evitar risc de fractura digital, e-govern
de la comunitat 2.3 2.3.4 crear condicions per el desenvolupament de les capacitats Ciutat i entorn. Persones. E-inclusió. E-societat.
de les persones...

Millorar la democràcia, fomentar la participació ciutadana,
2.3.5 Ciutat i entorn. Ciutadans i associacions. E-democràcia.
garantir els drets, etc.
E-administració (capítol 3)

Orientació al ciutadà/client. Eficàcia en la prestació dels
G2C-G2B, E-serveis, canals de comunicació,
3.3.1 serveis al ciutadà. Ajust a la demanda: serveis útils per a Intern. Organització municipal. “Front-office”.
intranets, carpeta ciutadana.
ciutadans i empreses. Serveis de Qualitat.
Administració / gestió /
Capítol E-administració / digitalització. Política de
producció i prestació Eficiència en la producció de serveis. Millores de e-administració
3.3 3.3.2 Intern. Organització municipal. “Back-office”. telecomunicacions corporativa. Model organitzatiu.
de serveis productivitat. Processos de qualitat.
Plans de sistemes.

Coordinació i col·laboració entre les administracions. Espais intersecció administracions. E-administració / G2G / digitalització. AOC.
3.3.3
Interoperabilitat. Competències compartides. Catcert.

E-governança. Marc jurídic europeu, estatal, autonòmic i local (capítol 1)

i210. Una societat de la informació europea per Llei per a l’Accés electrònic dels ciutadans a les Ordenances locals per a l’impuls
La protecció de dades personals
al creixement i l’ocupació administracions públiques de l’administració electrònica

Font: Lucio Villasol

140 141
pàgina pàgina

El governs locals davant el repte de la Societat de la Informació - Localret

More Related Content

Similar to El governs locals davant el repte de la Societat de la Informació - Localret (20)

More from Localret (20)

El governs locals davant el repte de la Societat de la Informació - Localret