2. LECTURA
Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L'alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...
3. VOCABULARI
★ Glatir : estar emocionat per alguna cosa.
★ Esllanguit : Persona prima, molt feble.
★ Estroncat : Aturar alguna cosa de manera brusca.
★ Emperesit : Fer agafar peresa a algú.
4. CONTEXTUALITZACIÓ
★ Decadentisme: atracció per les coses moribundes, lletges, esgotades, atracció
per la mort…
★ Willie Noble germà petit de Clara Noble, l’esposa de Joan Maragall.
★ Willie Noble mor en combat per una malaltia greu.
★ El narrador sosté la idea que la mort és molt bonica i pot seduir tothom.
5. TEMA
★ L’autor afirma que l’espectacle de la mort també pot ser bonic, encara que
sovint el mirem amb ulls de desesperació i temor.
6. MÈTRICA
★ 1a estrofa: sis versos: els cinc primers decasíl·labs, l'últim hexasíl·lab.
★ El poeta es dirigeix al seu cunyat: "Te'n vas anar..."
★ 2a Estrofa: deu versos decasíl·labs.
★ El poeta ja no parla amb el jove, sinó que parla amb la mort.
7. RECURSOS
★ Exclamació: Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! (v.7)
★ Personificació: Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! (v.7)
★ Anàfora:
- amb aquell ponent dolcíssim (v.1) i era un ponent dolcíssim (v.16)
★ Polisíndeton:
- i glaties per guerres i corones, i tot de cop t'has esllanguit per terra. (v.4 i 5)
★ Antítesi: damunt de l’hèroe en flor, tos somriguérem sota els plors estroncats.
(v.9 i 10)