2. L’aventura de la comunicació
• Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie. Vam iniciar un camí fa
prop de 3 milions d’anys, vam sortir fa 50.000 anys d’Àfrica i vam començar
fabricant eines; després va venir el domini del foc i la resta de les adquisicions
posteriors.
• 150 és el “número de Dunbar” (un antropòleg anglès), que va calcular que
aquest és el nombre màxim d’individus amb els quals un cervell humà té prou
capacitat per relacionar-se. Dunbar es va basar en les investigacions realitzades
sobre els grans primats (ximpanzès, goril.les i orangutans), que arriben a dedicar
un 42% del temps a cultivar les relacions amb els membres del seu grup, mentre
que, en els humans, l’aparició del llenguatge va fer més eficaç la socialització,
ens va estalviar haver de dedicar la meitat del temps que passem desperts a
treure’ns les puces o buscar sexe furtiu, i això ens va donar temps per conrear la
terra, inventar màquines o escriure poesia.
• L’increment en proporció geomètrica de les relacions que podem mantenir a
través de les xarxes socials ens planteja l’interrogant de si el límit que fixa el
número de Dunbar (150 relacions), o les 1.500 cares o contacte que, segons el
mateix autor, podem recordar, no ens abocarà a una sociabilitat fictícia que no
sabrem gestionar.
3. La comunicació i la política
• “Encara que no t’ocupis de la política, la política s’ocuparà de tu.” Yves Montand,
cantant francés.
• En la comunicació política convergeixen la comunicació, la política, el
màrqueting, la sociologia…. Tal i com la coneixem va començar en els anys 50,
als Estats Units, i se la va definir com un dels tres processos (conjuntament amb
el lideratge i les estructures de grup) a través dels quals es mobilitzen i es
transmeten les influències entre les institucions i els ciutadans votants.
• Només durant una petita part de la història, el discurs polític s’ha vehiculat a
través de textos impresos. Més tard, a través de canals molt poderosos i capaços
d’arribar a més persones (la ràdio, el cinema i la televisió) i des de fa pocs anys, a
través de les TIC: Internet, telèfons mòbils…
• La telefonia mòbil va contribuir a desmentir les versions falses que
proporcionava el govern espanyol, en relació als atemptats de l’11-M. Barack
Obama va accedir a la presidència (també) gràcies a la xarxa, però no només a la
xarxa, sinó utilitzant-la per crear i reforçar xarxes socials eficients i actives, i per
rebre aportacions econòmiques.
4. Qui comunica?
• El discurs polític no és exclusiu dels “polítics”. Viu en els mitjans de
comunicació, en les assembles d’una associació de veïns, en la conversa,
en la circulació de rumors, en els fòrums digitals, en les tertúlies
radiofòniques, en les telefonades dels oients… i hi ha una
retroalimentació constant entre tots aquests àmbits.
• Vivim una etapa de descrèdit de la política o del model de representació
política, però no de desinterès per la política. Els mitjans de comunicació
també són actors polítics i la majoria donen prioritat a la conflictivitat, i
l’espectacularitat i l’excepcionalitat. En conseqüència, la major part de
l’activitat política queda amagada perquè no genera interès periodístic i
prima la conflictivitat, l’espectacularitat i l’excepcionalitat, en els mitjans
de comunicació.
5. Qui són els actors de la política?
-ciutadans
(votants o no)
-polítics i organitzacions
polítiques (militants,
simpatitzants, dirigents,
electes, càrrecs públics,
contractats, spin doctors )
-organitzacions,
moviments, col.lectius,
associacions (estructurats
o espontanis i fungibles),
smartmobs
-mitjans de
comunicació
(empreses i
periodistes)
-opinió pública i
líders d’opinió
-grups d’interès o
lobbys
Administracions (càrrecs
públics,spin
doctors,entrenadors,asses
sors,
gabinets de comunicació)
6. La vida (i la política) són la narració
d’una història.
• A l’Estat espanyol hi ha més periodistes treballant en gabinets, dins les
administracions, les empreses, els partits… que en els mitjans de
comunicació. Per tant, hi ha més professionals que estructuren i fan
circular opinions (no necessàriament fets) que no pas periodistes que es
dediquen a investigar els fets, contrastar-los i explicar-los als ciutadans
(servei públic).
• Si podeu, requeriu l’assessorament o la contractació d’un assessor en
comunicació, d’un “community manager”, d’una empresa de
comunicació, d’un estudiant en pràctiques...
• Si el vostre és un ajuntament gran, podeu disposar d’un Punt
d’Informació, un departament de Premsa o de Màrqueting, la Secretaria
de l’Alcaldia...
• Com a líders polítics heu de transcendir les funcions administratives, de
govern i de partit, que tendiran a menjar-se tot el vostre temps, per
mantenir una comunicació fluïda amb el vostre entorn i per explicar la
“història” del que sou i del que voleu fer. L’important no és persuadir,
sinó connectar amb la dimensió emocional del vostre públic.
7. “Érem un grup de pescadors i va venir Jesús: va morir i va
donar la seua sang per salvar-nos a tots.” James Carville,
spin doctor demòcrata.
Bush (president entre 2001 i
2009) va encarnar la imatge del
dirigent fort, convençut…
enfrontat al demòcrata John
Kerry, més intel.ligent i preparat,
però que tendia a recitar una
lletania de temes (característica
dels demòcrates), enfront del
missatge senzill de Georges Bush:
“Era alcohòlic i em va salvar el
poder de Jesús, i em vaig salvar
l’11 de setembre i us protegiré
dels terroristes de Teheran i dels
homosexuals de Hollywood.”
“Vaig haver de descobrir i
entendre la meua història, abans
de poder escoltar i ajudar als
altres, amb les seues.” Barack
Obama.
8. Internet i la política
Els Millennials són els nascuts entre els anys 80 i 90. No han viscut mai
en un món sense pantalles i estan saturats de política convencional.
Des de 2008 (victòria d’Obama) Internet s'ha convertit en una peça
imprescindible per les campanyes electorals i la comunicació política.
A Catalunya, els usuaris d’internet constitueixen el 81% de la població, el
79’95% fa servir whatsApp o similars, i el 57’7% és usuari de xarxes socials.
9. Què implica la política 2.0?
• Immediatesa
• Proactivitat
• Informació
• Transparència
• Conversa, debat i discussió
• Reputació
• Compromís
I el networking o treball en xarxa?
• Publicar pensant en els interessos de l’usuari.
• Publicar continguts multimèdia (vincles, fotografies i videos).
• Publicar continguts enllaçables.
• Publicar continguts originals i exclusius.
• Publicar regularment.
• Publicar respostes i comentaris al que plantegen els usuaris.
12. Naturalment, el correu electrònic
continua essent una eina obligatòria i
universal, que també serveix per
compartir continguts digitals i per
divulgar l’existència de les nostres
xarxes, blog, etcètera.
13. Una pàgina web ha d’estar ben dissenyada i ha de facilitar molta informació
actualitzada. Ha d’incloure text, contingut multimèdia, enllaços i vincles amb les
xarxes socials que utilitzeu (widgets)
14. Hi ha diverses opcions gratuïtes i senzilles per crear un blog (Wordpress, Blogger...). El
blog ha de ser hipertextual, ha de tenir continguts audiovisuals i ha d’admetre
comentaris (amb moderació prèvia).
15. Facebook és la xarxa per a un públic majoritari i també per als usuaris ocasionals. És
excel.lent per a la participació, per realitzar anuncis i generar trànsit. Heu de decidir si
necessiteu un perfil (5.000 amics) o una pàgina o fanpage (d’empresa, organització,
causa, personatge popular...) i actuar en conseqüència. El 58% dels usuaris són dones.
16. Twitter fomenta la participació. Motiva el públic jove, els grans usuaris d’internet, els
periodistes i els líders d’opinió, i funciona molt bé per al debat i la informació
d’actualitat. Permet “retransmetre” gairebé qualsevol cosa, genera trànsit i pot
assolir impactes grans i una alta viralitat. És molt adequada per a la comunicació
política i admet també un registre col.loquial i abreviatures. El 62% dels usuaris són
dones.
17. Youtube permet fàcilment pujar, editar i compartir vídeos, i crear enllaços per a blogs i
d’altres xarxes. És recomanable crear un canal propi. Serveix també per realitzar
emissions en directe. Des del mòbil, també es pot recórrer a Bambuser o Periscope
(una aplicació vinculada a Twitter). El vídeo és actualment el protagonista de les
campanyes electorals.
18. Instagram es gestiona des del mòbil i serveix per compartir imatges amb impacte o
contingut emotiu, i arriba especialment a usuaris actius, joves i habituats a l’entorn
digital. Conjuntament amb Twitter és la millor opció per compartir imatges des del
mòbil.
19. Pinterest és una xarxa per compartir imatges, a través de taulers amb enunciats
diversos. Està molt relacionada amb àmbits com el disseny, la moda, les aficions, les
causes... i més d’un 70% dels seus usuaris són dones.
21. La web 2.0 i la regla de l’1 per cent
L’any 2006, el tecnòleg Charles Arthur va realizar un estudi per a “The
Guardian” sobre les aplicacions web més populars i va arribar a la
conclusió següent:
De cada 100 persones, 1 crea continguts, 10
participen i 89 “miren”.
22. Planificar, mesurar i avaluar.
• En els blogs i xarxes socials és essencial analitzar l’activitat, el nombre i
la ubicació dels seguidors, programar la freqüència i l’hora de publicació,
analitzar l’”engagement” dels seguidors, etcètera. d’altres.
• El nombre d’eines gratuïtes (o no) per fer tot això és enorme. Únicament
per a Twitter, per exemple, jo n’utilitzo 16.
• Què hem de fer, doncs?
23. Klout i Klout Score
Klout és un servei web que mesura la influència d'una persona o marca en les xarxes
socials (Klout Score) La mitjana dels usuaris és de 40 i es considera un influencer aquell
amb un índex per damunt de la mitjana. El 5% dels usuaris amb un valor superior a 60
estan considerats els més influents.
24. Per influència, Klout entén l’habilitat de comminar els
altres a actuar. Quan publiques contingut a la xarxa,
Klout mesura com la teva comunitat respon al contingut
que els proposes. De fet, mesura la força de la teva
influència, l’amplificació (reaccions als teus missatges) i
la influencia dels contactes amb els quals interactues.
Per fer la seva auditoria, Klout recull dades de les
xarxes socials i et dóna una puntuació global basada
en el teu grau d’ influència ‘online’. Klout (es pot
aconseguir un accés directe a la barra del navegador)
obté aquestes dades del compte de Twitter i d’altres
xarxes socials o similars: Facebook, Google +,
Linkedin, Foursquare, Blogger, Wordpress.com, Flickr,
Pinterest, Youtube, Tumblr, etcétera.
I. Publicar pensant en els interessos de
l’usuari.
II. Publicar continguts multimèdia (vincles,
fotografies i videos).
III. Publicar continguts enllaçables.
IV. Publicar continguts originals i exclusius.
V. Publicar regularment.
VI. Publicar respostes i comentaris en resposta
als usuaris.
25. Test de marca personal
• Si busco el meu nom a Google...
1. En quina posició apareixen el meu blog i els meus comptes de Twitter,
Facebook, Linkedin? 1-4t >4t
2. I la meua primera imatge? 1ª-5ª >5ª
• Si busco el meu nom a la Wiquipèdia, apareix algun resultat?
• He creat alguna vegada un article per a la Viquipèdia, on aparegui el
meu nom o el de la meua institució?
• Quin és el meu índex a Klout? <40 >40
• Fa menys de 12 hores que he publicat a Twitter?
• Fa menys de 12 hores que he publicat una imatge o un vídeo en alguna
de les xarxes que mantinc?
• Quina és la posició del meu compte de Twitter, a nivell de Twitter i en el
meu territori? Ves a http://twitaholic.com
26. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
ENS PODEM TROBAR A:
http://www.miquelpueyo.cat/
@MiquelPueyo
https://www.facebook.com/miquelpueyoparis
https://www.youtube.com/user/miquelpueyo
https://www.instagram.com/miquelpueyo/
https://es.pinterest.com/miquelpueyo/
https://www.linkedin.com/in/miquel-pueyo-742b5b32
https://klout.com/#/MiquelPueyo