ESTRATÈGIA DE LA
COMUNICACIÓ POLÍTICA EN
XARXA. ASPECTES PRÀCTICS
Miquel Pueyo
27 de febrer de 2016
Mollerussa
L’aventura de la comunicació
• Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie. Vam iniciar un camí fa
prop de 3 milions d’anys, vam sortir fa 50.000 anys d’Àfrica i vam començar
fabricant eines; després va venir el domini del foc i la resta de les adquisicions
posteriors.
• 150 és el “número de Dunbar” (un antropòleg anglès), que va calcular que
aquest és el nombre màxim d’individus amb els quals un cervell humà té prou
capacitat per relacionar-se. Dunbar es va basar en les investigacions realitzades
sobre els grans primats (ximpanzès, goril.les i orangutans), que arriben a dedicar
un 42% del temps a cultivar les relacions amb els membres del seu grup, mentre
que, en els humans, l’aparició del llenguatge va fer més eficaç la socialització,
ens va estalviar haver de dedicar la meitat del temps que passem desperts a
treure’ns les puces o buscar sexe furtiu, i això ens va donar temps per conrear la
terra, inventar màquines o escriure poesia.
• L’increment en proporció geomètrica de les relacions que podem mantenir a
través de les xarxes socials ens planteja l’interrogant de si el límit que fixa el
número de Dunbar (150 relacions), o les 1.500 cares o contacte que, segons el
mateix autor, podem recordar, no ens abocarà a una sociabilitat fictícia que no
sabrem gestionar.
La comunicació i la política
• “Encara que no t’ocupis de la política, la política s’ocuparà de tu.” Yves Montand,
cantant francés.
• En la comunicació política convergeixen la comunicació, la política, el
màrqueting, la sociologia…. Tal i com la coneixem va començar en els anys 50,
als Estats Units, i se la va definir com un dels tres processos (conjuntament amb
el lideratge i les estructures de grup) a través dels quals es mobilitzen i es
transmeten les influències entre les institucions i els ciutadans votants.
• Només durant una petita part de la història, el discurs polític s’ha vehiculat a
través de textos impresos. Més tard, a través de canals molt poderosos i capaços
d’arribar a més persones (la ràdio, el cinema i la televisió) i des de fa pocs anys, a
través de les TIC: Internet, telèfons mòbils…
• La telefonia mòbil va contribuir a desmentir les versions falses que
proporcionava el govern espanyol, en relació als atemptats de l’11-M. Barack
Obama va accedir a la presidència (també) gràcies a la xarxa, però no només a la
xarxa, sinó utilitzant-la per crear i reforçar xarxes socials eficients i actives, i per
rebre aportacions econòmiques.
Qui comunica?
• El discurs polític no és exclusiu dels “polítics”. Viu en els mitjans de
comunicació, en les assembles d’una associació de veïns, en la conversa,
en la circulació de rumors, en els fòrums digitals, en les tertúlies
radiofòniques, en les telefonades dels oients… i hi ha una
retroalimentació constant entre tots aquests àmbits.
• Vivim una etapa de descrèdit de la política o del model de representació
política, però no de desinterès per la política. Els mitjans de comunicació
també són actors polítics i la majoria donen prioritat a la conflictivitat, i
l’espectacularitat i l’excepcionalitat. En conseqüència, la major part de
l’activitat política queda amagada perquè no genera interès periodístic i
prima la conflictivitat, l’espectacularitat i l’excepcionalitat, en els mitjans
de comunicació.
Qui són els actors de la política?
-ciutadans
(votants o no)
-polítics i organitzacions
polítiques (militants,
simpatitzants, dirigents,
electes, càrrecs públics,
contractats, spin doctors )
-organitzacions,
moviments, col.lectius,
associacions (estructurats
o espontanis i fungibles),
smartmobs
-mitjans de
comunicació
(empreses i
periodistes)
-opinió pública i
líders d’opinió
-grups d’interès o
lobbys
Administracions (càrrecs
públics,spin
doctors,entrenadors,asses
sors,
gabinets de comunicació)
La vida (i la política) són la narració
d’una història.
• A l’Estat espanyol hi ha més periodistes treballant en gabinets, dins les
administracions, les empreses, els partits… que en els mitjans de
comunicació. Per tant, hi ha més professionals que estructuren i fan
circular opinions (no necessàriament fets) que no pas periodistes que es
dediquen a investigar els fets, contrastar-los i explicar-los als ciutadans
(servei públic).
• Si podeu, requeriu l’assessorament o la contractació d’un assessor en
comunicació, d’un “community manager”, d’una empresa de
comunicació, d’un estudiant en pràctiques...
• Si el vostre és un ajuntament gran, podeu disposar d’un Punt
d’Informació, un departament de Premsa o de Màrqueting, la Secretaria
de l’Alcaldia...
• Com a líders polítics heu de transcendir les funcions administratives, de
govern i de partit, que tendiran a menjar-se tot el vostre temps, per
mantenir una comunicació fluïda amb el vostre entorn i per explicar la
“història” del que sou i del que voleu fer. L’important no és persuadir,
sinó connectar amb la dimensió emocional del vostre públic.
“Érem un grup de pescadors i va venir Jesús: va morir i va
donar la seua sang per salvar-nos a tots.” James Carville,
spin doctor demòcrata.
Bush (president entre 2001 i
2009) va encarnar la imatge del
dirigent fort, convençut…
enfrontat al demòcrata John
Kerry, més intel.ligent i preparat,
però que tendia a recitar una
lletania de temes (característica
dels demòcrates), enfront del
missatge senzill de Georges Bush:
“Era alcohòlic i em va salvar el
poder de Jesús, i em vaig salvar
l’11 de setembre i us protegiré
dels terroristes de Teheran i dels
homosexuals de Hollywood.”
“Vaig haver de descobrir i
entendre la meua història, abans
de poder escoltar i ajudar als
altres, amb les seues.” Barack
Obama.
Internet i la política
Els Millennials són els nascuts entre els anys 80 i 90. No han viscut mai
en un món sense pantalles i estan saturats de política convencional.
Des de 2008 (victòria d’Obama) Internet s'ha convertit en una peça
imprescindible per les campanyes electorals i la comunicació política.
A Catalunya, els usuaris d’internet constitueixen el 81% de la població, el
79’95% fa servir whatsApp o similars, i el 57’7% és usuari de xarxes socials.
Què implica la política 2.0?
• Immediatesa
• Proactivitat
• Informació
• Transparència
• Conversa, debat i discussió
• Reputació
• Compromís
I el networking o treball en xarxa?
• Publicar pensant en els interessos de l’usuari.
• Publicar continguts multimèdia (vincles, fotografies i videos).
• Publicar continguts enllaçables.
• Publicar continguts originals i exclusius.
• Publicar regularment.
• Publicar respostes i comentaris al que plantegen els usuaris.
Quines són les xarxes més usades?
Quines ens convenen més?
Naturalment, el correu electrònic
continua essent una eina obligatòria i
universal, que també serveix per
compartir continguts digitals i per
divulgar l’existència de les nostres
xarxes, blog, etcètera.
Una pàgina web ha d’estar ben dissenyada i ha de facilitar molta informació
actualitzada. Ha d’incloure text, contingut multimèdia, enllaços i vincles amb les
xarxes socials que utilitzeu (widgets)
Hi ha diverses opcions gratuïtes i senzilles per crear un blog (Wordpress, Blogger...). El
blog ha de ser hipertextual, ha de tenir continguts audiovisuals i ha d’admetre
comentaris (amb moderació prèvia).
Facebook és la xarxa per a un públic majoritari i també per als usuaris ocasionals. És
excel.lent per a la participació, per realitzar anuncis i generar trànsit. Heu de decidir si
necessiteu un perfil (5.000 amics) o una pàgina o fanpage (d’empresa, organització,
causa, personatge popular...) i actuar en conseqüència. El 58% dels usuaris són dones.
Twitter fomenta la participació. Motiva el públic jove, els grans usuaris d’internet, els
periodistes i els líders d’opinió, i funciona molt bé per al debat i la informació
d’actualitat. Permet “retransmetre” gairebé qualsevol cosa, genera trànsit i pot
assolir impactes grans i una alta viralitat. És molt adequada per a la comunicació
política i admet també un registre col.loquial i abreviatures. El 62% dels usuaris són
dones.
Youtube permet fàcilment pujar, editar i compartir vídeos, i crear enllaços per a blogs i
d’altres xarxes. És recomanable crear un canal propi. Serveix també per realitzar
emissions en directe. Des del mòbil, també es pot recórrer a Bambuser o Periscope
(una aplicació vinculada a Twitter). El vídeo és actualment el protagonista de les
campanyes electorals.
Instagram es gestiona des del mòbil i serveix per compartir imatges amb impacte o
contingut emotiu, i arriba especialment a usuaris actius, joves i habituats a l’entorn
digital. Conjuntament amb Twitter és la millor opció per compartir imatges des del
mòbil.
Pinterest és una xarxa per compartir imatges, a través de taulers amb enunciats
diversos. Està molt relacionada amb àmbits com el disseny, la moda, les aficions, les
causes... i més d’un 70% dels seus usuaris són dones.
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
La web 2.0 i la regla de l’1 per cent
L’any 2006, el tecnòleg Charles Arthur va realizar un estudi per a “The
Guardian” sobre les aplicacions web més populars i va arribar a la
conclusió següent:
De cada 100 persones, 1 crea continguts, 10
participen i 89 “miren”.
Planificar, mesurar i avaluar.
• En els blogs i xarxes socials és essencial analitzar l’activitat, el nombre i
la ubicació dels seguidors, programar la freqüència i l’hora de publicació,
analitzar l’”engagement” dels seguidors, etcètera. d’altres.
• El nombre d’eines gratuïtes (o no) per fer tot això és enorme. Únicament
per a Twitter, per exemple, jo n’utilitzo 16.
• Què hem de fer, doncs?
Klout i Klout Score
Klout és un servei web que mesura la influència d'una persona o marca en les xarxes
socials (Klout Score) La mitjana dels usuaris és de 40 i es considera un influencer aquell
amb un índex per damunt de la mitjana. El 5% dels usuaris amb un valor superior a 60
estan considerats els més influents.
Per influència, Klout entén l’habilitat de comminar els
altres a actuar. Quan publiques contingut a la xarxa,
Klout mesura com la teva comunitat respon al contingut
que els proposes. De fet, mesura la força de la teva
influència, l’amplificació (reaccions als teus missatges) i
la influencia dels contactes amb els quals interactues.
Per fer la seva auditoria, Klout recull dades de les
xarxes socials i et dóna una puntuació global basada
en el teu grau d’ influència ‘online’. Klout (es pot
aconseguir un accés directe a la barra del navegador)
obté aquestes dades del compte de Twitter i d’altres
xarxes socials o similars: Facebook, Google +,
Linkedin, Foursquare, Blogger, Wordpress.com, Flickr,
Pinterest, Youtube, Tumblr, etcétera.
I. Publicar pensant en els interessos de
l’usuari.
II. Publicar continguts multimèdia (vincles,
fotografies i videos).
III. Publicar continguts enllaçables.
IV. Publicar continguts originals i exclusius.
V. Publicar regularment.
VI. Publicar respostes i comentaris en resposta
als usuaris.
Test de marca personal
• Si busco el meu nom a Google...
1. En quina posició apareixen el meu blog i els meus comptes de Twitter,
Facebook, Linkedin? 1-4t >4t
2. I la meua primera imatge? 1ª-5ª >5ª
• Si busco el meu nom a la Wiquipèdia, apareix algun resultat?
• He creat alguna vegada un article per a la Viquipèdia, on aparegui el
meu nom o el de la meua institució?
• Quin és el meu índex a Klout? <40 >40
• Fa menys de 12 hores que he publicat a Twitter?
• Fa menys de 12 hores que he publicat una imatge o un vídeo en alguna
de les xarxes que mantinc?
• Quina és la posició del meu compte de Twitter, a nivell de Twitter i en el
meu territori? Ves a http://twitaholic.com
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
ENS PODEM TROBAR A:
 http://www.miquelpueyo.cat/
 @MiquelPueyo
 https://www.facebook.com/miquelpueyoparis
 https://www.youtube.com/user/miquelpueyo
 https://www.instagram.com/miquelpueyo/
 https://es.pinterest.com/miquelpueyo/
 https://www.linkedin.com/in/miquel-pueyo-742b5b32
 https://klout.com/#/MiquelPueyo

More Related Content

PPT
Pantalles2012
PPTX
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
PPSX
Lideratge en una societat hiperconnectada
PDF
18a sessió web: Noves formes de comunicació institucional
PDF
18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra
PPT
Usos adolescents de les xarxes socials i d'altres TIC. Connexió, relació... A...
PPTX
Lex xarxes socials, el nou repte d´unitat contra el feixisme i el racisme. UCFR
Pantalles2012
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Lideratge en una societat hiperconnectada
18a sessió web: Noves formes de comunicació institucional
18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra
Usos adolescents de les xarxes socials i d'altres TIC. Connexió, relació... A...
Lex xarxes socials, el nou repte d´unitat contra el feixisme i el racisme. UCFR

What's hot (8)

PDF
Infants i adolescents a la xarxa: oportunitats i amenaces
PPT
Avantatges i inconvenients de la immediatesa en la comunicació
PPT
La immediatesa de la comunicació
PDF
Curs de Comunicació en moviments socials
PDF
I si es passen tot el dia connectats, què?
PPT
E Revolució canvi de paradigma de comunicació
PPTX
Internet expandeix societat
PDF
Sessió al CSMIJ de Granollers: L'impacte de les xarxes socials en adolescents...
Infants i adolescents a la xarxa: oportunitats i amenaces
Avantatges i inconvenients de la immediatesa en la comunicació
La immediatesa de la comunicació
Curs de Comunicació en moviments socials
I si es passen tot el dia connectats, què?
E Revolució canvi de paradigma de comunicació
Internet expandeix societat
Sessió al CSMIJ de Granollers: L'impacte de les xarxes socials en adolescents...
Ad

Viewers also liked (9)

PPT
La comunicació, estratègia clau per a petites empreses
KEY
Política 2.0 - comunicació política, periodisme i mitjans
PPS
2 Diseño Estrategia Electoral
PPS
1 Diseño Estrategia Electoral
PDF
Decálogo de la Ciberpolitica (v2)
PPS
3 Diseño Estrategia Electoral
PPTX
Gana las próximas elecciones
PPS
Comunicación 2.0. Planificación de una campaña online
PPT
Plan de campaña estrategia política
La comunicació, estratègia clau per a petites empreses
Política 2.0 - comunicació política, periodisme i mitjans
2 Diseño Estrategia Electoral
1 Diseño Estrategia Electoral
Decálogo de la Ciberpolitica (v2)
3 Diseño Estrategia Electoral
Gana las próximas elecciones
Comunicación 2.0. Planificación de una campaña online
Plan de campaña estrategia política
Ad

Similar to Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics (20)

PPS
Dones i política
PPT
Xartic pac4
PPS
Los valores de la izquierda en los medios de comunicacion
PPTX
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
PDF
30 anys Internet : Problemes i solucions
PPS
La abstención de los activistas online
PPT
Pf tic vfinal_grup6
PPT
Internet expandeix societat
PDF
Curriculums XXII Universitat del Tirant - #dospuntzero
PDF
Sessiounescocat 2
PPTX
Xarxa activa
PPT
La manipulació de la informació
ODP
Grup3 ser tic
PPT
Comunicació pública en la societat xarxa
PPTX
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
PPT
L'internauta políticament indecís
PPTX
Mapa conceptual. la inmediatesa a la comunicació.
PPT
Xarxes socials xshm
Dones i política
Xartic pac4
Los valores de la izquierda en los medios de comunicacion
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
30 anys Internet : Problemes i solucions
La abstención de los activistas online
Pf tic vfinal_grup6
Internet expandeix societat
Curriculums XXII Universitat del Tirant - #dospuntzero
Sessiounescocat 2
Xarxa activa
La manipulació de la informació
Grup3 ser tic
Comunicació pública en la societat xarxa
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
L'internauta políticament indecís
Mapa conceptual. la inmediatesa a la comunicació.
Xarxes socials xshm

More from Miquel Pueyo (10)

PPTX
Miniguia per començar a bloguejar
PPTX
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
PPTX
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
PPTX
Perspectives sobre la mort. Facultat d'Infermeria de la Universitat de Lleida...
PPTX
Girona, identitat digital la pèrdua i el dol, i el dilema de la immortalitat
PPTX
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
PPTX
L'aventura de comunicar-nos 7 novembre 2013 jornada administratius salut Inst...
PPTX
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
PPTX
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
PPTX
Comunicació. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i org...
Miniguia per començar a bloguejar
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
Perspectives sobre la mort. Facultat d'Infermeria de la Universitat de Lleida...
Girona, identitat digital la pèrdua i el dol, i el dilema de la immortalitat
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
L'aventura de comunicar-nos 7 novembre 2013 jornada administratius salut Inst...
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Comunicació. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i org...

Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics

  • 1. ESTRATÈGIA DE LA COMUNICACIÓ POLÍTICA EN XARXA. ASPECTES PRÀCTICS Miquel Pueyo 27 de febrer de 2016 Mollerussa
  • 2. L’aventura de la comunicació • Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie. Vam iniciar un camí fa prop de 3 milions d’anys, vam sortir fa 50.000 anys d’Àfrica i vam començar fabricant eines; després va venir el domini del foc i la resta de les adquisicions posteriors. • 150 és el “número de Dunbar” (un antropòleg anglès), que va calcular que aquest és el nombre màxim d’individus amb els quals un cervell humà té prou capacitat per relacionar-se. Dunbar es va basar en les investigacions realitzades sobre els grans primats (ximpanzès, goril.les i orangutans), que arriben a dedicar un 42% del temps a cultivar les relacions amb els membres del seu grup, mentre que, en els humans, l’aparició del llenguatge va fer més eficaç la socialització, ens va estalviar haver de dedicar la meitat del temps que passem desperts a treure’ns les puces o buscar sexe furtiu, i això ens va donar temps per conrear la terra, inventar màquines o escriure poesia. • L’increment en proporció geomètrica de les relacions que podem mantenir a través de les xarxes socials ens planteja l’interrogant de si el límit que fixa el número de Dunbar (150 relacions), o les 1.500 cares o contacte que, segons el mateix autor, podem recordar, no ens abocarà a una sociabilitat fictícia que no sabrem gestionar.
  • 3. La comunicació i la política • “Encara que no t’ocupis de la política, la política s’ocuparà de tu.” Yves Montand, cantant francés. • En la comunicació política convergeixen la comunicació, la política, el màrqueting, la sociologia…. Tal i com la coneixem va començar en els anys 50, als Estats Units, i se la va definir com un dels tres processos (conjuntament amb el lideratge i les estructures de grup) a través dels quals es mobilitzen i es transmeten les influències entre les institucions i els ciutadans votants. • Només durant una petita part de la història, el discurs polític s’ha vehiculat a través de textos impresos. Més tard, a través de canals molt poderosos i capaços d’arribar a més persones (la ràdio, el cinema i la televisió) i des de fa pocs anys, a través de les TIC: Internet, telèfons mòbils… • La telefonia mòbil va contribuir a desmentir les versions falses que proporcionava el govern espanyol, en relació als atemptats de l’11-M. Barack Obama va accedir a la presidència (també) gràcies a la xarxa, però no només a la xarxa, sinó utilitzant-la per crear i reforçar xarxes socials eficients i actives, i per rebre aportacions econòmiques.
  • 4. Qui comunica? • El discurs polític no és exclusiu dels “polítics”. Viu en els mitjans de comunicació, en les assembles d’una associació de veïns, en la conversa, en la circulació de rumors, en els fòrums digitals, en les tertúlies radiofòniques, en les telefonades dels oients… i hi ha una retroalimentació constant entre tots aquests àmbits. • Vivim una etapa de descrèdit de la política o del model de representació política, però no de desinterès per la política. Els mitjans de comunicació també són actors polítics i la majoria donen prioritat a la conflictivitat, i l’espectacularitat i l’excepcionalitat. En conseqüència, la major part de l’activitat política queda amagada perquè no genera interès periodístic i prima la conflictivitat, l’espectacularitat i l’excepcionalitat, en els mitjans de comunicació.
  • 5. Qui són els actors de la política? -ciutadans (votants o no) -polítics i organitzacions polítiques (militants, simpatitzants, dirigents, electes, càrrecs públics, contractats, spin doctors ) -organitzacions, moviments, col.lectius, associacions (estructurats o espontanis i fungibles), smartmobs -mitjans de comunicació (empreses i periodistes) -opinió pública i líders d’opinió -grups d’interès o lobbys Administracions (càrrecs públics,spin doctors,entrenadors,asses sors, gabinets de comunicació)
  • 6. La vida (i la política) són la narració d’una història. • A l’Estat espanyol hi ha més periodistes treballant en gabinets, dins les administracions, les empreses, els partits… que en els mitjans de comunicació. Per tant, hi ha més professionals que estructuren i fan circular opinions (no necessàriament fets) que no pas periodistes que es dediquen a investigar els fets, contrastar-los i explicar-los als ciutadans (servei públic). • Si podeu, requeriu l’assessorament o la contractació d’un assessor en comunicació, d’un “community manager”, d’una empresa de comunicació, d’un estudiant en pràctiques... • Si el vostre és un ajuntament gran, podeu disposar d’un Punt d’Informació, un departament de Premsa o de Màrqueting, la Secretaria de l’Alcaldia... • Com a líders polítics heu de transcendir les funcions administratives, de govern i de partit, que tendiran a menjar-se tot el vostre temps, per mantenir una comunicació fluïda amb el vostre entorn i per explicar la “història” del que sou i del que voleu fer. L’important no és persuadir, sinó connectar amb la dimensió emocional del vostre públic.
  • 7. “Érem un grup de pescadors i va venir Jesús: va morir i va donar la seua sang per salvar-nos a tots.” James Carville, spin doctor demòcrata. Bush (president entre 2001 i 2009) va encarnar la imatge del dirigent fort, convençut… enfrontat al demòcrata John Kerry, més intel.ligent i preparat, però que tendia a recitar una lletania de temes (característica dels demòcrates), enfront del missatge senzill de Georges Bush: “Era alcohòlic i em va salvar el poder de Jesús, i em vaig salvar l’11 de setembre i us protegiré dels terroristes de Teheran i dels homosexuals de Hollywood.” “Vaig haver de descobrir i entendre la meua història, abans de poder escoltar i ajudar als altres, amb les seues.” Barack Obama.
  • 8. Internet i la política Els Millennials són els nascuts entre els anys 80 i 90. No han viscut mai en un món sense pantalles i estan saturats de política convencional. Des de 2008 (victòria d’Obama) Internet s'ha convertit en una peça imprescindible per les campanyes electorals i la comunicació política. A Catalunya, els usuaris d’internet constitueixen el 81% de la població, el 79’95% fa servir whatsApp o similars, i el 57’7% és usuari de xarxes socials.
  • 9. Què implica la política 2.0? • Immediatesa • Proactivitat • Informació • Transparència • Conversa, debat i discussió • Reputació • Compromís I el networking o treball en xarxa? • Publicar pensant en els interessos de l’usuari. • Publicar continguts multimèdia (vincles, fotografies i videos). • Publicar continguts enllaçables. • Publicar continguts originals i exclusius. • Publicar regularment. • Publicar respostes i comentaris al que plantegen els usuaris.
  • 10. Quines són les xarxes més usades?
  • 12. Naturalment, el correu electrònic continua essent una eina obligatòria i universal, que també serveix per compartir continguts digitals i per divulgar l’existència de les nostres xarxes, blog, etcètera.
  • 13. Una pàgina web ha d’estar ben dissenyada i ha de facilitar molta informació actualitzada. Ha d’incloure text, contingut multimèdia, enllaços i vincles amb les xarxes socials que utilitzeu (widgets)
  • 14. Hi ha diverses opcions gratuïtes i senzilles per crear un blog (Wordpress, Blogger...). El blog ha de ser hipertextual, ha de tenir continguts audiovisuals i ha d’admetre comentaris (amb moderació prèvia).
  • 15. Facebook és la xarxa per a un públic majoritari i també per als usuaris ocasionals. És excel.lent per a la participació, per realitzar anuncis i generar trànsit. Heu de decidir si necessiteu un perfil (5.000 amics) o una pàgina o fanpage (d’empresa, organització, causa, personatge popular...) i actuar en conseqüència. El 58% dels usuaris són dones.
  • 16. Twitter fomenta la participació. Motiva el públic jove, els grans usuaris d’internet, els periodistes i els líders d’opinió, i funciona molt bé per al debat i la informació d’actualitat. Permet “retransmetre” gairebé qualsevol cosa, genera trànsit i pot assolir impactes grans i una alta viralitat. És molt adequada per a la comunicació política i admet també un registre col.loquial i abreviatures. El 62% dels usuaris són dones.
  • 17. Youtube permet fàcilment pujar, editar i compartir vídeos, i crear enllaços per a blogs i d’altres xarxes. És recomanable crear un canal propi. Serveix també per realitzar emissions en directe. Des del mòbil, també es pot recórrer a Bambuser o Periscope (una aplicació vinculada a Twitter). El vídeo és actualment el protagonista de les campanyes electorals.
  • 18. Instagram es gestiona des del mòbil i serveix per compartir imatges amb impacte o contingut emotiu, i arriba especialment a usuaris actius, joves i habituats a l’entorn digital. Conjuntament amb Twitter és la millor opció per compartir imatges des del mòbil.
  • 19. Pinterest és una xarxa per compartir imatges, a través de taulers amb enunciats diversos. Està molt relacionada amb àmbits com el disseny, la moda, les aficions, les causes... i més d’un 70% dels seus usuaris són dones.
  • 21. La web 2.0 i la regla de l’1 per cent L’any 2006, el tecnòleg Charles Arthur va realizar un estudi per a “The Guardian” sobre les aplicacions web més populars i va arribar a la conclusió següent: De cada 100 persones, 1 crea continguts, 10 participen i 89 “miren”.
  • 22. Planificar, mesurar i avaluar. • En els blogs i xarxes socials és essencial analitzar l’activitat, el nombre i la ubicació dels seguidors, programar la freqüència i l’hora de publicació, analitzar l’”engagement” dels seguidors, etcètera. d’altres. • El nombre d’eines gratuïtes (o no) per fer tot això és enorme. Únicament per a Twitter, per exemple, jo n’utilitzo 16. • Què hem de fer, doncs?
  • 23. Klout i Klout Score Klout és un servei web que mesura la influència d'una persona o marca en les xarxes socials (Klout Score) La mitjana dels usuaris és de 40 i es considera un influencer aquell amb un índex per damunt de la mitjana. El 5% dels usuaris amb un valor superior a 60 estan considerats els més influents.
  • 24. Per influència, Klout entén l’habilitat de comminar els altres a actuar. Quan publiques contingut a la xarxa, Klout mesura com la teva comunitat respon al contingut que els proposes. De fet, mesura la força de la teva influència, l’amplificació (reaccions als teus missatges) i la influencia dels contactes amb els quals interactues. Per fer la seva auditoria, Klout recull dades de les xarxes socials i et dóna una puntuació global basada en el teu grau d’ influència ‘online’. Klout (es pot aconseguir un accés directe a la barra del navegador) obté aquestes dades del compte de Twitter i d’altres xarxes socials o similars: Facebook, Google +, Linkedin, Foursquare, Blogger, Wordpress.com, Flickr, Pinterest, Youtube, Tumblr, etcétera. I. Publicar pensant en els interessos de l’usuari. II. Publicar continguts multimèdia (vincles, fotografies i videos). III. Publicar continguts enllaçables. IV. Publicar continguts originals i exclusius. V. Publicar regularment. VI. Publicar respostes i comentaris en resposta als usuaris.
  • 25. Test de marca personal • Si busco el meu nom a Google... 1. En quina posició apareixen el meu blog i els meus comptes de Twitter, Facebook, Linkedin? 1-4t >4t 2. I la meua primera imatge? 1ª-5ª >5ª • Si busco el meu nom a la Wiquipèdia, apareix algun resultat? • He creat alguna vegada un article per a la Viquipèdia, on aparegui el meu nom o el de la meua institució? • Quin és el meu índex a Klout? <40 >40 • Fa menys de 12 hores que he publicat a Twitter? • Fa menys de 12 hores que he publicat una imatge o un vídeo en alguna de les xarxes que mantinc? • Quina és la posició del meu compte de Twitter, a nivell de Twitter i en el meu territori? Ves a http://twitaholic.com
  • 26. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ! ENS PODEM TROBAR A:  http://www.miquelpueyo.cat/  @MiquelPueyo  https://www.facebook.com/miquelpueyoparis  https://www.youtube.com/user/miquelpueyo  https://www.instagram.com/miquelpueyo/  https://es.pinterest.com/miquelpueyo/  https://www.linkedin.com/in/miquel-pueyo-742b5b32  https://klout.com/#/MiquelPueyo