Gaudí. La Pedrera

Casa Milà – La Pedrera Documentació general Catalogació: Autor: Antoni Gaudí (1752-1926) ‏ Nom de l’edifici: Casa Milà (o La Pedrera) ‏ Cronologia: 1907-1910 Localització: Barcelona Estil: modernisme Anàlisi material Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro Sistema constructiu: amb nous materials L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat"

Context històric Catalunya va viure l'últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflecti- da sobre tot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indústria i el comerç L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits. El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d'Espanya. L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea. Els anys de construcció de la casa Milà es va produir a Barcelona una crisi que va afectar a la situació política general i a la societat catalana en particular. Fou la de 1909.

Barcelona va créixer en població i extensió, sobre tot a començament del segle XX. L'aprovació del pla urbanístic de Cerdà (1859) unia el nucli antic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Així va néixer el passeig de Gràcia que anava del casc antic al municipi de Gràcia. Aquest passeig es convertí en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia per construir-hi les seves residències. Aquesta via el 1905 ja estava llavordada i il·luminada i hi varen començar a circular els principals mitjans de transport.

Pla Cerdà, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrers perpendiculars i paral·lels, on les illes tenien els angles tallats, formant xamfrans.

Pere Milà era un important home de negocis de la burgesia catalana. Juntament amb la seva dona Roser Segimon, encarregaren a Gaudí que projectés la seva casa en un terreny que havien comprat en una cantonada del passeig de Gràcia. El Sr. Milà havia quedat enlluernat per l'obra que Gaudí estava fent a la Casa Batlló.

Casa Lleó Morera Domenech i Montaner Casa Amatller Puig i Cadafalch Casa Batlló Gaudí La maçana de la discòrdia

Influències rebudes per Gaudí al llarg de la seva vida

Primer plànol dissenyat per Gaudí el 1906 Construcció de la Casa Milà

http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm Anàlisi formal

Elements de suport i suportats Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars, columnes i bigues. Això permet distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en pilars i jàsseres (bigues que en sostenen altres). (Veure pàg. web anterior) Els materials són la pedra i el maó combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). També la ceràmica com a decoració.

La façana és una estructura autònoma connectada a l’edifici amb bigues i tirants de ferro. A les golfes l’estructura està formada per arcs catenaris de maó.

L'edifici és format per dues cases adossades amb accés independent, que s'organitzen als voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. Té dues façanes. Carrer de Provença pati circular pati ovoide Passeig de Gràcia entrada principal entrada Provença Espai exterior i interior

La façana és completament ondulada per la qual cosa dóna la sensació de moviment constant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents, segons la llum. El que es veu és pedra i ferro als balcons, juntament amb ceràmica en llocs concrets. Portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la façana, la qual és independent del cos de l’edifici.

És com una escultura abstracta monumental Façana contínua, eludeix angles característics de les cantonades barcelonines R itme marcat per l’horitzontalitat P edra calcària del Garraf i de Vilafranca. Les finestres són totes de diferent mida, fent-se més petites a mesura que els pis és més elevat, degut a l’augment de la intensitat de la llum.

Planta baixa Cinc pisos Golfes amb terrat Àtic fet d’arcs parabòlics i recobert amb tessel.les de ceràmica blanca Entresòl Pis nomenat Principal (pels senyors Milà) Baranes de ferro forjat amb formes orgàniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines Garatge, anticipat a l’època

L’edifici té dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l’interior Al seu voltant s’articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular, produint-se habitatges amb cambres poligonals. El mobiliari s’hi hagué d’adaptar.

Escala principal, que donava accés al pis de la família Milà. Columnes de pedra i originals capitells recorden formes naturals, i els sostres, ondulats, recorden l’interior d’una cova. Parets i sostres estan pintats amb motius vegetals (florals)

La seva construcció es basa en 270 arcs catenaris de maó pla de diferent alçada per així no haver d’utilitzar bigues L’ESPAI GAUDÍ amb exposició permanent on es presenta el context històric i biogràfic de Gaudí Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels extrems i girada al revés. Les càrregues es reparteixen per igual sent l’arc una estructura resistent per ella mateixa.

Les golfes formen una planta continuada, sense columnes ni parets. Els arcs generen un canvi de l’espai constant, i semblen inspirats en les costelles d’un gran animal o d’un vaixell, o l’interior d’una cova.

Bosc de formes màgiques que en algun moment poden recordar el conjunt de peces d’un escaquer o un exercit de guerrers medievals. Sortides d’escales formes helicoïdals que recorden grans cristal·litzacions volcàniques El terrat, esglaonat en diferents nivells Coronació en forma de creu Xemeneies i obertures de ventilació

L'edifici no té la característica escala de veïns, de tal manera que només es pot accedir als habitatges mitjançant l'ascensor o per les escales de servei La planta és lliure, perquè l’edifici s’aguanta sobre pilars i jàsseres, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega. Els habitatges tenen cambres poligonals, cosa que obliga a moblar-los amb mobles adaptats a cada espai, dissenyats pel mateix Gaudí. (Veure “El pis de la Pedrera”)

Interpretació És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevol noció d’uniformitat prescindí de la línia recta, cosa que li dóna aquest aspecte sinuós, ple de moviment, com si s’hagués modelat en argila. La façana és completament ondulada, recordant un mar de pedra que dóna la sensació de moviment constant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents, segons la llum. Se la considera una façana orgànica, amb gran poder evocador, que ha donant lloc a moltes interpretacions. Per a molts és com una escultura gegant. L a seva forma ondulant pot recordar l’onatge del mar Mediterrani o evoca una naturalesa de muntanyes, de penya-segats o de roques erosionades, dunes del desert… També una gran escultura abstracta

Les dunes del desert, les ones del mar…

Imatges de la Capadocia, Turquia

La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí. La influència del món natural es troba pràcticament en totes les seves obres, però fou en la Casa Milà on aquesta es plasmà més clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfecció de la natura, com hem vist, juntament amb la tècnica més avançada i la llibertat estètica més atrevida. Gaudí va fer un edifici totalment ondulat, que palpita com un ésser viu, que es convertí en un dels monuments més importants i controvertits del segle XX. Les formes corbes i els llocs de llum no eren només elements decoratius, sinó que a l’interior els utilitzà Gaudí per donar funcionalitat a l’edifici, destinant a pisos de lloguer. Al voltant dels patis interiors, que il·luminen i distribueixen les estances, Gaudí hi ideà una innovadora estructura de columnes i bigues que, al no tenir murs de càrrega, van permetre disposat lliurement de l’espai.

« Ave ( Maria ) Gratia plena Dominus tecum» La Casa Milà responia també a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme de l’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les referències religioses de l’edifici.

Cada bloc de pedra fou tractat individualment. Els detalls eren considerats fonamentals. Les xemeneies evoquen un món fantàstic d’inspiració medieval... Tot plegat és el resultat de la desbordant imaginació del seu autor.

Certificat autògraf de Gaudí Funció Originàriament era exclusivament residencial. El matrimoni Milà la va encarregar per quedar-se ells el primer pis (el principal) i llogar la resta de pisos a famílies burgeses.

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) Va néixer a Reus. De petit va haver de guardar repòs al camp per una malaltia articular, i això el convertí en un gran observador de la natura . El 1869 es traslladà a Barcelona, on estudià arquitectura, obtenint el títol en 1878. Aviat varen morir la seva mare, el seu germà i la seva germana, deixant una neboda que sempre viuria amb Gaudí, com el seu pare. Va treballar amb diferents arquitectes i tallers. La seva primera obra important fou la Casa Vicens , iniciada el 1883 i acabada en 1888. També construí El Capricho, a Comillas (Santander). El novembre de 1883 fou nomenat arquitecte cap del temple expiatori de la Sagrada Família , substituint a F. Villar, que havia iniciat les obres l’any anterior. El 1885 va fer-ne els primers plànols.

1883, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander

1887, Finca Güell , construïda per al qui després seria el seu principal mecenes i amic. En ells hi apareixen molts elements típics de Gaudí: Maons, ceràmica. Ferro forjat Elements mudèjars Dragó alat

1889, Col·legi de les Teresianes, Barcelona

1886-89, construït dins el casc antic de Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa de la família Güell, enriquida amb la indústria tèxtil. És la primera obra en la qual utilitzà materials costosos, com marbres, fusta d’ébano, ivori i ferro forjat. Palau Güell

Casa Botines a León (1891) ‏

Palau Episcopal d’Astorga (1889-1913). Abandonà les obres al morir el bisbe d’Astorga, amic seu, I l’acabaren altres arquitectes

1898-1900, Casa Calvet , Barcelona. ( Carrer Casp, 48). Guanyà el premi de l’Ajuntament del millor edifici de l’any.

1900, rep l’encàrrec del comte Eusebi Güell d’un projecte de ciutat-jardí a la muntanya Pelada, als límits de Barcelona. El projecte s’abandonà, incomplet, el 1914. És el Parc Güell.

Jocs Florals fets al Parc Güell

Església de la colònia Güell, 1908-1916

1900-1901 Torre del Bellresguard, Barcelona

1905-1907, Casa Batlló, Barcelona

A partir de 1914, Gaudí abandonà qualsevol projecte, per dedicar-se només a la construcció de la Sagrada Família. Xiprers amb coloms

Maqueta de la Sagrada Família Façana del Naixement

Interior i façana de la Passió, de Subirachs

L’any 1926, en plena construcció de la Sagrada Família, Gaudí va morir atropellat per un tramvia, als 74 anys.

Gaudí. La Pedrera

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Gaudí. La Pedrera

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

Recently uploaded

Gaudí. La Pedrera