More Related Content
Similar to La manera de viure dels grecs (20)
La manera de viure dels grecs
- 1. LA MANERA DE VIURE DELS GRECS
- 2. 1. Una societat desigual Hi havia dos grans grups: Els ciutadans i els no ciutadans ( la majoria) ELS CIUTADANS: Podíen participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien l’obligació de pagar impostos. Hi havia de molt rics i d’altres més humils. Eren una minoría.
- 3. 1. Una societat desigual ELS NO CIUTADANS: No podíen participar en la vida política. -ESTRANGERS. Eren lliures, pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit. NO tenien terres ni cases pròpies. Molts eren comerciants i artesans. -ESCLAUS. Eren propietat d’una família per a la qual trevallaven. Solien ser presoners de guerres o fills d’esclaus.Treballaven en l’agricultura i el servei domèstic. -DONES. (següent pàgina)
- 4. 1. Una societat desigual ELS NO CIUTADANS: -DONES. Podien ser lliures o esclaves. No tenien cap dret. No podien participar en la política, ni assistir a espectacles públics, (llevat d’alguna excepció) Estaven sotmeses als homes: al pare primer, al marit desprès. Les dones riques cuidaven de la llar i sortien de casa en ocassions especials: casaments, funerals, cerimònies religioses. Les dones de les classes més populars treballaven com a pageses, venedores, dides, llevadores… Gineceu
- 5. 1. Una societat desigual Els esclaus treballaven per a les famílies riques.
- 6. 1. Una societat desigual EKKLÉSIA O ASSEMBLEA Participen ciutadans majors de 20 anys. Es reunien per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants MAGISTRATS Posen en pràctica les decisions preses a l’assemblea. Destaquen els 10 estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada i els arconts que presidien els tribunals i els ritus religiosos. BULÉ o CONSELL DELS 500 Format per 500 membres escollits anualment per sorteig. Es reunia cada dia, llevat dels festius. Elaborava les lleis i controlava els magistrats. TRIBUNALS Impartien justícia. Formats per ciutadans escollits per sorteig. En el s. VI aC moltes polis gregues com ara Atenes, van iniciar un nou tipus de govern, la democràcia que significa “el govern del poble”
- 7. 1. Una societat desigual clepsidra Assemblea atenesa. Els projectes es discutien després d’escoltar els auguris dels déus.
- 9. 2. Les activitats econòmiques Els habitans de les ciutats vivien sobretot de l’artesania i del comerç L’artesania:Els grecs elabor aven ceràmiques que s’exportaven a tot el món. També hi havia assaonadors, en que s’elaboraven objectes de pell, com ara sabates. I també hi feien teixits. Treballaven moltes persones filant, fent anar els telers o tenyint.
- 11. Dia de mercat a Atenes
- 13. 2. Les activitats econòmiques El comerç: era l’activitat més important. Hi havia: a) el petit comerç: eren els artesans que venien els seus productes al taller, el pagesos que anaven al mercat a vendre els seus productes, les petites botigues… aquests petits comerciants tenien molt prestigi. b) el comerç pel Mediterrani: comerciants rics i poderosos tenien vaixells i intercanviaven productes en altres territoris: venien productes fabricats a les ciutats gregues i a canvi compraven aliments, fustes, coure… Dracma de plata
- 14. Edipo i l’enigma de l’Esfinx
- 15. 2. Les activitats econòmiques L’agricultura: Al camp e l s h a b i t a n t s s ’ h i dedicaven a l’agricultura. Conreaven vinya, blat i l’olivera i feien servir la falç i l’arada. Recol·lecció de les olives blat raïm vi
- 16. L’habitatge
- 17. L’habitatge
- 18. L’acròpolis d’Atenes 1. STOA. Galeria porticada.Tot passejant-hi, els grecs parlaven de negocis, filosofía, política… MercatRECONSTRUCCIÓ D’UN ÀGORA
- 19. Els déus i deesses gregues i més tard romanes
- 20. Posa’t a prova!! Qui és qui en l’Olimp?
- 21. La religió dels grecs Déus, herois i mites Els grecs eren politeístes, creien en l’existència de molts déus. Cada polis tenia la seva divinitat protectora, com ara Atenes, la deessa Atena. Eren inmortals i tenien aspecte humà i pasions humanes. Vivien en el mont Olimp i Zeus era el déu principal. Els herois eren fills d’un déu i un mortal com ara Aquil·les, Ulises, Hèrcules, eren poderosos però mortals. Eren els fundadors de les ciutats i de les famílies importants. També creien en els éssers fantàstics: cíclops, centaures… Els grecs inventaren els mites, que eren històries sobre els déus i els herois. El conjunt de mites s’anomena mitologia.
- 22. La religió dels grecs El culte religiós El temple era la casa del déu i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servents. Els hi feien ofrenes d’aliments i riqueses que els déus usaven. Els grecs feien ritus per agraïr o demanar ajuda als déus. Ho feien: A casa: Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar. A la ciutat: A la zona dels temples, feien oracions, ofrenes, processons i sacrificis d’animals. Als santuaris: Representacions teatrals, competicions esportives, com els jocs olímpics, celebrats cada 4 anys a Olimpia. Es comunicaven amb ells als oracles, missatges que els déus enviaven i que interpretaven els endivins. Destaca l’oracle de Delfos.
- 24. El Partenó. Temple grec dedicat a la deessa Atenea
- 25. Temple grec de Paestum (Itàlia)
- 26. L’art als temples Als temples col·locaven les estàtues que representaven les divinitats. Es construien la major part d’ells en marbre blanc i es pintaven de colors que s’han perdut amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren més petits que els egipcis. Les cobertes dels temples eren arquitravades, es a dir planes amb teulades de dos aiguavessos. S’alçaven sobre una plataforma i tenien diferents parts: OPISTÒDOMNAOS PRONAOS Vestíbul Sala principal. Es guarda l’estàtua Es guarden les ofrenes
- 27. L’art als temples fris capitell basament Els ordres grecs L’harmonia, la bellesa i les proporcions correctes eren els principals criteris de l’art grec. Els arquitectes construien segons unes regles molt estrictes que determinaven la mida dels elements arquitectònics i com s’havien de combinar. Aquestes regles, s’anomenen ORDRES ARQUITECTÒNICS. Hi ha tres principals: -Dòric -Jònic -CorintiOrdre dòric Ordre jònic Ordre corinti fust
- 28. El teatre Màscares de teatre El teatre d’Epidaure a Grècia 1 2 3 1. Grada 2. Orquestra 3. Escena
- 29. L’art: l’escultura La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció religiosa i representaven divinitats i herois. Per això moltes estaven als temples i també trobarem escultures a les tombes. Volien representar la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en les proporcions harmonioses, per això van estudiar l’anatomia humana. MATERIALS: Bronze i marbre, també fusta, terracota, or i marfil. COLOR: Gairebé totes es pintaven amb colors vius que no s’han conservat. Algunes escultures gregues s’han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que van fer els romans. Eren de gran qualitat i es van convertir en models pels artistes d’èpoques posteriors.
- 30. L’art: l’escultura ÈPOCA ARCAICA Eren estàtiques i rigides. Trets humans esquemàtics. Dos tipus de figures: Kuros: atletes nus o Kora: jove noia vestida. Reproducció policromada Kora del peplum
- 31. L’art: l’escultura ÈPOCA ARCAICA Kuros: atletes nus
- 32. L’art: l’escultura ÈPOCA CLASSICA Relleu del fris del Partenó Dorífor de Políclet Canon de bellesa clàssic: la proporció de les parts del cos Eren més realistes, amb un cert moviment, els rostres eren serens i harmoniosos i les composicions equilibrades.
- 35. L’art: l’escultura ÈPOCA HEL·LENÍSTICA El Laocoont i els seus fills Les escultures s’omplen de m o v i m e n t i e s t o r n e n expressives. Els rostres reflecteixen expressions turmentades.
- 36. L’art: l’escultura ÈPOCA HEL·LENÍSTICA El Gàlata Moribund
- 37. L’art: l’escultura La ciència i la filosofia Els grecs havien creat una explicació mitològica del món, per també van ser els primers en buscar una explicació dels fenòmens de la natura i del comportament humà per mitjà de la lògica i la raó. Per aixó es diu que van inventar la ciencia i la filosofia. Destaquen 3 filòsofs: Sòcrates, Plató i Aristòtil i científics com ara Pitàgores i Arquímedes. Coneix-te a tu mateix
- 39. L’alfabet grec