Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadors

Manual de Seguretat i Salut per a
Conductors de
Carretons Elevadors
Manual de Seguretat i Salut per a
Conductors de
Carretons Elevadors

MANUAL DE SEGURETAT PER A CONDUCTORS DE CARRETONS ELEVADORS FREMAP
3
Riesgos para el conductor
ÍNDEX
1. La màquina: carretons
elevadors ..................................... 4
Característiques físiques .............. 4
Característiques funcionals ......... 5
L’estabilitat del carretó i de la
càrrega ............................................... 6
2. El treball amb carretons
elevadors ................................ 10
Limitacions en l’ús dels
carretons .......................................... 10
Responsabilitats ............................ 10
L’emmagatzematge de
materials ......................................... 11
Operacions de càrrega i
descàrrega ...................................... 12
El transport de càrregues ........... 14
L’aturada dels carretons ............. 16
L’ús del muntacàrregues ............ 16
Encreuament de cables estesos
sobre l’àrea de treball ................. 17
Encreuament de vies i ressalts . 17
L’ordre i la neteja .......................... 17
Les normes de circulació ........... 18
3. El manteniment de
l’equip ...................................... 18
La comprovació diària ................. 18
Revisions periòdiques de
manteniment ................................ 20
El manteniment del pòrtic de
seguretat ......................................... 21
4. Riscos i mesures
preventives ....................... 21
Riscos per al conductor ................ 21
Riscos per als vianants ................. 24
Riscos de la càrrega de
combustible ................................... 26
Riscos de la càrrega de les
bateries ........................................... 27
Riscos en la substitució de
l’ampolla de GLP .......................... 29
5. Maniobres i hàbits
perillosos ............................ 30
Maniobres perilloses ................... 30
Hàbits perillosos ........................... 30
Actuació en cas d’accident .. 31
En qualsevol accident ............... 31
En cas de bolc lateral ................ 31
En cas de bolc frontal ............... 32
Obligacions dels treballadors
en Prevenció de Riscos ......... 32

FREMAP MANUAL DE SEGURETAT PER A CONDUCTORS DE CARRETONS ELEVADORS
4
1. LA MÀQUINA: CARRETONS ELEVADORS
Característiques físiques
Estructura
• Part davantera: arbre amb les forquetes (planes,
paral·leles i de longitud fixa normalment).
• Part central: lloc del conductor.
• Part posterior: contrapès.
Lloc del conductor
contrapès
arbre
forquetes
rodes
La direcció
L’arbre
L’arbre està format per un o més bastidors, cadascun amb dues bigues paral·leles. Entre les bigues
llisca el tauler portaforquetes.
Els arbres poden ser:
• senzills, per apilar càrregues sense superar els 2 metres d’altura.
• telescòpics, per a l’apilament a grans altures.
L’arbre es pot moure de dalt a baix, cap endavant (fins a 3°) o cap enrere (fins a 12°).
Les forquetes
Les forquetes són elements resistents que s’introdueixen sota la càrrega per poder moure-la.
Poden ser fixes o mòbils, manejades des del lloc del conductor.
S’anomena taló la part de les forquetes que s’uneix al tauler portaforquetes. Els talons suporten la
càrrega.
4 rodes 3 rodes
transmissions roda
motriu
❷
transmissions
4 rodes 3 rodes 3 rodes
roda
motriu
roda
motriu
1. Un sol motor de tracció.
2. Un motor de tracció per a cada roda.
3. Roda del darrere com a motriu i directriu (menor radi de gir).
❸❶

5
Característiques funcionals
Abans d’iniciar el treball, el conductor ha de conèixer les normes del fabricant per saber:
• com s’utilitzen els comandaments.
• quines mesures de seguretat ha de prendre.
• què volen dir els indicadors i els pilots.
• quina és la càrrega màxima.
• per on pot circular el carretó, segons el seu pes i la seva mida.
• si es tracta d’un carretó elèctric, quant de temps pot funcionar sense recarregar les bateries.
El contrapès
El contrapès és una massa d'acer que es col·loca a la part del darrere del carretó.
Permet que les rodes del darrere estiguin sempre en contacte amb el terra. Així és més difícil que
el carretó elevador bolqui.
El lloc del conductor
En ell s’hi troben:
• el plafó amb els indicadors;
• el volant i els comandaments;
• la clau de contacte;
• el seient;
• elements de seguretat, com ara el cinturó de seguretat.
Les rodes
Les rodes d’un carretó elevador poden ser:
• rodes amb pneumàtics d’aire, per a terres rugosos i desiguals.
• rodes massisses, per a terres llisos i nets. Aquestes rodes poden ser:
– rodes massisses elástiques;
– rodes massises superelàstiques.
Tipus de motors
Els carretons elevadors poden tenir dos tipus de motors:
• motors tèrmics o d’explosió (gasolina, dièsel o GLP)
• motors elèctrics (limitats a carretons fins a uns 10.000 kg i amb menor autonomia que els
tèrmics).

6
L’estabilitat del carretó i de la càrrega
El triangle d’estabilitat
El bolc lateral es produeix amb més facilitat en un
carretó elevador que en un automòbil. El motiu és
que l'eix de direcció (eix del darrere) del carretó
es troba unit al xassís només per la seva part central,
i forma amb les rodes davanteres un triangle
imaginari: el triangle d'estabilitat. Així, el carretó
elevador es comporta com si tingués dues rodes
davanteres i només una roda del darrere.
El centre de gravetat
El centre de gravetat és un punt que es comporta com si tot el pes de la càrrega estigués en ell.
Però, atenció!:
• en els objectes compostos de materials molt diferents, el centre de gravetat pot trobar-se en un
lloc aparentment estrany (molt distant del centre geomètric).
• en el transport de líquids, el centre de gravetat varia amb el moviment; és el que es coneix com
"efecte onada".
La pèrdua d’estabilitat
El carretó elevador perd la seva estabilitat quan la càrrega és molt llarga o excessivament pesada.

7
Factors que influeixen en l’estabilitat
Posició de les càrregues: és important ajustar la càrrega al taló de les forquetes, perquè la
distància des del taló fins al centre de gravetat de la càrrega sigui la menor possible.
Posició de l'arbre: durant la circulació del carretó, tant amb càrrega com en buit, es
replegarà i s’inclinarà sempre cap enrere.
2
1
Altura de la càrrega: l’altura adequada de les forquetes sobre el terra és de 15 cm a 20
cm. Així és més difícil que el carretó bolqui.
3
15 - 20 cm

8
Sobrecàrrega: si la càrrega pesa massa, el carretó elevador pot bolcar. Si has de moure una
gran càrrega, és millor formar-ne diversos lots per moure’ls per separat.
4
Inclinació del terra: el risc de bolc és major quan el terra està molt inclinat. El pendent
màxim no ha de superar el 10%.
Característiques del terra: és més segur treballar sobre terres llisos, plans, nets i resistents
al pes i als moviments d’acceleració i frenada del carretó.
Posició de les càrregues a les rampes: per no bolcar, la càrrega ha d’estar sempre mirant
a la part superior de la rampa, tant si puja com si baixa.
Diferències brusques de velocitat: les frenades, les acceleracions i les desacceleracions
augmenten el risc de bolc.
Canvis en la direcció: els girs bruscos del carretó poden fer que bolqui.
Moviments del carretó en les rampes: hi ha el risc de bolc lateral si es circula transversalment
o es realitzen girs, i només es podrà baixar cap endavant si la càrrega és estable i l'angle
d'inclinació de l'arbre cap enrere és major que el pendent de la rampa.
10
9
8
7
6
5
Pendent màxim: 10%

9
L’estabilitat de la càrrega
Les formes més usuals de transport són:
• el transport amb càrregues recolzades (suportades per les
forquetes);
• el transport amb càrregues paletitzades (sobre un palet i
subjectes a ell);
Perquè el sistema càrrega-carretó sigui estable, s'ha de tenir en
compte el diagrama de càrregues de la placa del carretó elevador.
Les càrregues paletitzades són més estables. Però l’estabilitat d’aquestes càrregues depèn de:
• el disseny del palet, adequat a la càrrega que sobre ell s’hi col·loca.
• la mida del palet, mai menor que la càrrega.
• la resistència del palet: la càrrega màxima no ha de superar els 700 kg (dibuixos 1a i 1b).
• la integritat del palet.
• la subjecció i la col·locació adequades sobre el palet (dibuixos 2a i 2b).
• l’altura de l’apilament: la menor possible, mai ha d’impedir la visibilitat del conductor.
• l’altura de la càrrega sobre el palet, mai superior a 1,5 metres.
• la posició sobre les forquetes: el palet ha d’estar centrat, fixat al seu taló i subjecte per llocs
resistents.
1a 1b
2a 2b
CARRETÓ ELEVADOR AUTOMOR
CAPACITATS MÀXIMES DʼUTILITZACIÓ
SIMBOLITZACIÓ
(segons normes)
ALTURA DʼELEVACIÓ
ARBRE VERTICAL
CAPACITAT
NOMINAL kg a mm
m
m1 - Fins a lʼaltura dʼelevació
2 - Per a una altura màxima de
PES TOTAL EN BUIT
Pes mínim de la bateria (elèctrica)
Distància D : mm
Arbre inclinat
cap endavant
Pʼm
G
D
Pm
m
kg
kg
1
kg
1
2
kg
2

10
2. EL TREBALL AMB CARRETONS ELEVADORS
Limitacions en l’ús dels carretons
Precaucions generals
• L’altura i l’amplada del lloc de treball s’han d’ajustar al volum del carretó.
• El carretó ha de ser adequat a la resistència i a les desigualtats del terra sobre el qual es treballa.
• El pes de la càrrega transportada no ha de superar mai el pes màxim recomanat pel fabricant.
Precaucions en l’ús de carretons tèrmics
• Els carretons amb motor tèrmic no són adequats per treballar a llocs amb risc d’explosió. Per
exemple, prop de magatzems de combustible, pintura, vernís, etc. Hi ha carretons elèctrics
especialment preparats per treballar en aquests llocs.
• Els carretons amb motor tèrmic no s'han d'utilitzar a llocs amb poc volum o on no existeixi una
ventilació adequada: els gasos d'escapament poden provocar intoxicacions.
Responsabilitats
El conductor evitarà els accidents i els danys derivats del seu treball:
• Danys materials:
– Al carretó.
– A les instal·lacions.
– A la càrrega.
• Danys a persones:
– Al conductor mateix (lesions).
– Als vianants.
Perquè el conductor realitzi de manera responsable el seu treball, ha de conèixer:
• L’equip.
• El treball i el lloc on el realitza.
– Les càrregues que va a moure (pes, mida, característiques).
– El tipus de palets que ha d’utilitzar.
– Els apilaments que ha de realitzar.
– Les amplades dels passadissos i les zones estretes dels recorreguts.
– Les altures lliures de les portes.
– Les altures lliures de les línies de fluids o de força.
– L’estat dels terres.
– La neteja de la superfície de treball.
– La presència de desnivells i obstacles.
• Els riscos i les mesures de prevenció.

11
El supervisor, com a part del seu treball, té l’obligació de:
• vigilar que els conductors realitzen el treball amb hàbits segurs.
• conèixer les normes indicades per als conductors.
• ordenar i planificar el treball tenint en compte els aspectes de seguretat del treball amb carretons
elevadors.
• mantenir neta i ordenada la zona de treball dels carretons.
• observar els conductors, corregir-los i aconsellar-los.
• Emmagatzemar els materials rígids lineals (perfils, barres, tubs, etc.) ben estrebats i subjectes amb
suports.
• Quan els perfils es col·loquin horitzontalment, situar-los distanciats de les zones de pas i protegir
els seus extrems.
• Col·locar els sacs en capes transversals, amb la boca del sac mirant cap al centre de la pila, formant
un esglaó cada 1,5 metres d’alçària.
• Emmagatzemar les peces petites en contenidors o cistellons.
• Apilar els tubs o els materials arrodonits en capes separades mitjançant suports intermedis i elements
de subjecció.
• Paletitzar els recipients cilíndrics per al seu emmagatzematge.
L’emmagatzematge de materials
Els materials sense embalar
Les prestatgeries
• Ampliar la seva superfície de suport mitjançant barres intermèdies.
• Conduir amb atenció i suavitat per no xocar contra les prestatgeries.
• Començar a elevar la càrrega amb el carretó totalment aturat.
• Tenir la càrrega elevada el menor temps possible mentre s’apila o es desapila per evitar el bolc
frontal.
• En apilar càrregues, començar pels prestatges buits més baixos.
• A partir d’altures de prestatgeries de més de 4 metres, utilitzar carretons elevadors amb sistema
automàtic per a la fixació de les altures d’elevació.
• No utilitzar les forquetes per rectificar la posició del palet: aixecar-lo de nou per col·locar-lo
correctament.

12
• Retirar o col·locar una càrrega a l’apilament mitjançant moviments verticals.
• En cas d’un balanceig, aturar la maniobra, dipositar la càrrega a un altre lloc i buscar la causa
d’aquest moviment.
• Evitar dipositar els palets carregats directament uns a sobre dels altres.
• No formar apilaments que superin els 6 metres d’altura.
• Encara que els recipients fins a 50 litres es poden emmagatzemar contra la paret o formant una
piràmide, no superar els set nivells d’apilament ni una altura de 5 metres.
Operacions de càrrega i descàrrega
Moviments
El moviment del carretó, el moviment de la càrrega i el moviment de l’arbre són moviments que
sempre s’han de fer de manera individual i consecutiva, mai al mateix temps.
Els apilaments en altura

13
❷Posar lʼarbre vertical i introduir les
forquetes fins al taló.
❸ Aixecar la càrrega uns centímetres
i inclinar lʼarbre cap enrere.
❹ Abans de retrocedir, mirar cap
enrere per sobre d'ambdues
espatlles i observar la càrrega al
mateix temps.
❺ Girar i circular cap endavant.
❶ Apropar-se, de manera perpendicular
i centrada, fins a 30 centímetres del
lloc on es va a dipositar la càrrega.
❷ Posar lʼarbre vertical.
❸Abaixar la càrrega al terra, i abaixar
les forquetes uns centímetres més
per desprendre-les del palet.
❹Mirar cap enrere abans de retrocedir,
i comprovar que les forquetes surten
amb facilitat.
❺ Quan les puntes de les forquetes
estan a uns 30 centímetres de la
càrrega, inclinar lʼarbre cap enrere
i girar per conduir de front.
❶ Apropar-se, de manera perpendicular
i centrada, fins a 30 centímetres del
palet.

14
El transport de càrregues
• Per evitar el bolc lateral, portar l'arbre retret cap enrere i les forquetes baixes, a no més de 15
centímetres del terra.
• En circular sobre rampes, fer-ho lentament, sense realitzar girs, en línia recta i seguint el seu
pendent màxim.
• Amb el carretó carregat, baixar sempre els pendents marxa enrere.
• Per transportar càrregues, és important que les forquetes del carretó elevador tinguin una posició
correcta.
El pas per portes
i zones massa estretes
Excepte a l’interior de camions o plataformes de carretera o
ferrocarril, SEMPRE es recomana:
• Un mínim de 50 centímetres lliures entre els punts extrems,
laterals i superior i els objectes fixos del lloc de treball.
• Senyalitzar les zones estretes amb franges negres i grogues
inclinades 45°.

15
Si el sentit de circulació és doble, es reco-
mana una amplada mínima del doble de
l’amplada del carretó o de la seva càrrega
més 1,40 metres.
• Una amplada mínima:
Si el sentit de circulació és únic, l’amplada
mínima ha de ser l’amplada del carretó o
de la càrrega més 1 metre.
50 cm 50 cm40 cm50 cm50 cm
Caps de subjecció.
Peça vertical del bastidor.Peça horitzontal del bastidor.
Transport de bidons.
Les càrregues rodones
Les càrregues rodones, com els
bidons, es poden transportar amb
carretons elevadors dotats d’uns
accessoris especials, com ara una
pinça mecànica integral, o
mitjançant contenidors especials
per a bidons.
La pinça mecànica integral està
formada per:
• Un bastidor: dues barres d’acer
paral·leles entre elles per a la
inserció de les forquetes.
• Una sèrie de caps de subjecció.

16
Els treballs als molls de càrrega
• Mirar abans d’iniciar qualsevol moviment per no caure al
buit.
• Saber a quina distància del moll s’està a cada moment.
• Prendre el control de les operacions de càrrega i descàrrega.
• Immobilitzar els remolcs fins acabar les operacions de càrrega
i descàrrega:
– a través de sistemes mecànics.
– mitjançant l’ús de falques especials per immobilitzar
camions, a ambdós costats de les rodes, i subjectes al terra
mitjançant cadenes per evitar-ne el robatori o la pèrdua.
• Establir un sistema de comunicació clar amb els camioners (han de saber quan poden retirar un
camió).
• Assegurar-se que la rampa de càrrega sigui resistent i estigui neta i ben subjecta.
• Procurar que la rampa de càrrega tingui poc pendent.
• Assegurar-se que la rampa de càrrega té prou amplada perquè el carretó pugui entrar i sortir en
línia recta.
• Si s'utilitzen anivelladors permanents, comprovar que tenen topall de seguretat i entornapeus.
• Comprovar que les vores laterals de la rampa de càrrega estan elevades, perquè el conductor senti
quan està tocant la vora amb les rodes.
L’aturada dels carretons
• No aturar el carretó en llocs on dificulti el pas de vehicles i vianants, en rampes ni en llocs
prohibits: portes d’emergència, fonts rentaülls, mànegues, extintors, etc.
• Abaixar les forquetes fins al terra per no ensopegar amb elles.
• Encara que només es baixi del carretó uns breus segons, aturar el motor, accionar el fre de mà
i retirar la clau de contacte per evitar que persones no autoritzades puguin utilitzar-lo.
L’ús del muntacàrregues
• Comprovar que està dissenyat per al pes del carretó elevador carregat i autoritzat per a l’ús de
persones.
• Ateses les seves dimensions, circular lentament i en línia recta.
• Una vegada al seu interior, apagar el motor i col·locar el fre de mà, i no baixar del carretó si
no és imprescindible.

17
Encreuament de cables
estesos sobre l’àrea de treball
• No passar per sobre d’un cable estès si està sense protegir, o protegir-lo amb algun element rígid
fermament subjecte al terra.
• Senyalar els cables estesos i avisar els altres conductors.
• Creuar perpendicularment al cable i a una velocitat molt lenta per evitar el bolc del carretó.
• Si és una via de ferrocarril, comprovar que la via està lliure.
• Aproximar-se perpendicularment, reduir la velocitat i fer que les rodes davanteres creuin al
mateix temps.
Encreuament de vies i ressalts
L’ordre i la neteja
Quan descobreixis objectes solts o brutícia:
– Primer. Si és possible i no és perillós, netejar la zona. Si no és possible o és perillós (per
exemple, quan es tracta d’una substància corrosiva), senyalitzar i avisar el responsable.
– Segon. Pensa: hi ha riscos relacionats amb la brutícia?

18
Les normes de circulació
• Els vianants sempre tenen preferència:
– Primer. Avisa de la teva proximitat tocant el clàxon.
– Segon. Assegura’t que estàs a més d'un metre del vianant.
• En circular darrere d’un altre carretó, mantenir una distància de seguretat de tres vegades
la longitud del teu carretó.
Tres vegades
un carretó
3. EL MANTENIMENT DE L’EQUIP
La comprovació diària
Per què una comprovació diària?
Perquè per fer un treball amb qualitat i seguretat el carretó ha de funcionar correctament.
Qui la realitza?
El conductor és el responsable
de comprovar tots els dies el carretó
elevador, i ha de prendre notes
de les seves observacions.
Quan fer la revisió diària?
• En començar el torn de treball.
• Després dels descansos, si s’estima que algú l’ha pogut utilitzar.
• Després de la utilització per part d’una persona que no pertany a l’equip habitual.
• Quan, en començar a treballar amb ell, s’observa alguna cosa estranya en el seu
funcionament.
Quins elements es revisen?
Nivells:
• La càrrega de les bateries o el nivell del dipòsit de combustible.
• L’aigua de refrigeració del motor, si és un carretó tèrmic.

19
Funcionament en buit:
• El bon estat dels frens.
• L’absència d'oli hidràulic sota el carretó.
• El funcionament suau de l'accelerador.
• L’eficàcia del fre de mà.
• El bon estat de les cadenes de subjecció.
• L’oli motor i l’oli hidràulic.
• El moviment suau del volant, comprovant-ne la folgança.
• El desgast de les rodes.
• La integritat i la simetria de les forquetes respecte a l’eix.
• L’estat del tauler portaforquetes i dels elements mecànics de l’arbre.
• El funcionament suau i el moviment constant de cada circuit hidràulic (fins a la seva extensió
màxima en ambdós sentits) i dels seus elements mecànics.
• El funcionament del llum intermitent i de la sirena de marxa enrere.
• El funcionament correcte del polsador d'home mort, si el carretó en porta.
• El clàxon.
Anomalies més freqüents:
• Degoteig o fuites d’oli, combustible
o altres fluids.
• Deterioració de l’aïllament elèctric
de les mànegues.
• Alteració dels terminals de les
bateries.
• Pèrdua d’aire a les rodes amb
pneumàtics inflables.
• Desgast de les rodes.
• Deformació de les forquetes.
• Alteració de la simetria de les
forquetes respecte a l’eix.
• Deterioració física del tauler
portaforquetes i dels elements mecànics de l’arbre.
Si la màquina presenta alguna anomalia:
• No utilitzar-la.
• Reparar-la si s’hi està autoritzat; en cas contrari, comunicar-ho a la persona responsable.

20
Revisions periòdiques de manteniment
Per què es realitzen?
Perquè hi ha elements i anomalies d’aquests elements que necessiten una inspecció detallada i
minuciosa per part d’alguna persona amb uns coneixements especials.
Les revisions periòdiques de manteniment:
Qui les realitza?
Empreses especialitzades o persones formades i autoritzades per l'empresa. Les operacions efectuades
s'hauran d'anotar a la fitxa de manteniment del carretó.
Quan es realitzen?
Es realitzen quan indica el més exigent dels criteris següents:
• L’indicat pel fabricant.
• L’indicat per l’experiència acumulada a l'Empresa mateixa.
• El que figuri a les normes internes de l’Empresa.
Quins elements es revisen?
A les revisions periòdiques de manteniment es
revisen els elements següents:
• Els indicats als manuals de manteniment dels
carretons elevadors.
• Els recollits a les normes internes de l’Empresa.
• Els que la pràctica ens diu que són elements
que sempre s’han de revisar.
• El pòrtic de seguretat.

21
El manteniment del pòrtic de seguretat
• No té punts d’òxid.
• Es manté fortament amarrat al xassís de la
màquina.
• Les soldadures no tenen fissures o ruptures.
• Les deformacions presents no afecten la seva
resistència.
• Es manté la visió per a la recollida i el dipòsit
de càrregues en altura.
Pòrtic de seguretat
4. RISCOS I MESURES PREVENTIVES
Riscos per al conductor
• En realitzar girs.
• A causa dels terres.
• Altres: càrrega descentrada, trencament de la
paleta, maniobres perilloses, etc.
• Evitar girs ràpids i tancats.
• En terres irregulars, reduir la velocitat, dividir
la càrrega en lots, subjectar el volant amb fermesa
i extremar l’atenció.
Bolc lateral del carretó1

22
• Per portar la càrrega elevada, l’arbre inclinat
cap endavant o estès.
• En realitzar maniobres brusques (frenar de
sobte en avançar o accelerar bruscament
circulant marxa enrere).
• Per frenar i trepitjar un terra que no sigui
totalment horitzontal amb sobrecàrrega del
carretó.
• Per desprendre’s o per trencar-se la rampa de
càrrega dels camions.
• A causa de terres desiguals, xocar contra una
vorada o caure en una rasa.
• Afavorir l’estabilitat de la càrrega.
• Evitar maniobres brusques.
• No sobrecarregar el carretó.
• No circular per rampes amb un pendent superior
al 10%.
Bolc frontal del carretó2
Hi ha el risc que es produeixin lesions si cau la càrrega pel seu excés de pes per al pòrtic protector,
o en trencar-se envasos o contenidors i caure el contingut sobre el conductor o altres operaris.
• La càrrega:
– Mal apilada.
– Mal subjectada, quan està formada per diverses peces o parts.
– Molt alta i amb poca base (inestable).
– Sobre un palet en mal estat o inadequat.
• La circulació sobre rampes:
– Circulació transversal.
– Inclinació excessiva de la rampa.
• El terra: pas per sots o ressalts.
• La falta de visibilitat:
– La pluja.
– Materials de protecció
no transparents sobre el carretó.
Lesions per la caiguda de la càrrega3

23
Càrrega:
• Utilitzar contenidors adequats.
• Fixar correctament les càrregues paletitzades.
• Comprovar que les paletes són adequades i
estan en bon estat.
Visibilitat:
• Utilitzar elements que protegeixin el carretó de
la pluja.
• Comprovar que no existeixen elements
protectors que impedeixin la visibilitat.
Rampes:
• A les rampes: circular lentament, perpendicular-
ment i en línia recta, seguint el pendent màxim.
• Recordar: el pendent màxim d’una rampa no ha
de superar el 10%.
Terra:
• Aplicar les mesures preventives en treballar
sobre terres irregulars.
Atrapada de les mans o la roba al carretó4
Pot succeir quan es manipulen els elements
mecànics o hidràulics del carretó.
• Manipular aquests elements mecànics i hidràulics
només si s’hi està format i autoritzat.
• Desconnectar i aturar el motor del carretó abans
de la seva reparació.
• Comprovar que els elements d’acumulació de
pressió estan descarregats: aturar la bomba
d’alimentació, buidar els cilindres, en ambdós
sentits del moviment, i l’acumulador de pressió.

24
Xoc contra objectes fixos5
Els xocs es produeixen per:
• falta d’atenció
• fallada dels frens del carretó
• càlcul equivocat de les distàncies
• treball massa ràpid
• falta de visibilitat (excés d’altura de la càrrega)
• No distreure’s.
• Realitzar la revisió diària indicada abans de
començar el treball.
• No confiar-se.
• Circular marxa enrere quan la càrrega impedeix
veure el camí o si per veure’l necessites treure
el cap pel lateral del carretó.
• Si no hi ha visibilitat per maniobrar, demanar
ajuda a un operari que conegui el treball.
Riscos per als vianants
Atropellaments1
• Per la utilització incorrecta del carretó elevador
per part del conductor, el qual:
– no està atent als vianants.
– realitza maniobres o girs bruscos imprevistos.
– inicia les maniobres sense abans mirar.
– no pren mesures davant la falta de visibilitat.
• Per la distracció del vianant.
Recorda: els vianants sempre tenen preferència.
– Avisa de la teva proximitat tocant el clàxon.
– Assegura’t que estàs a més d’un metre del
vianant.

25
Aixafada per la caiguda de la càrrega2
Quan en la proximitat dels vianants, la càrrega
perd la seva estabilitat per:
• circular a una velocitat excessiva.
• realitzar girs excessivament tancats.
• portar la càrrega elevada o descentrada.
• portar l’arbre avançat.
• no valorar les condicions perilloses de la zona
de treball.
• Organitzar correctament el teu treball.
• Assegurar-se que l’espai és suficient per ma-
niobrar.
• Executar els treballs amb cura i sense pressa.
• Recordar com s'ha d'actuar davant la presència
de vianants a la zona de treball:
– s’ha d’avisar tocant el clàxon.
– cal assegurar-se que s’està a més d’un metre
del vianant.
• Mantenir sempre l’atenció.
• Comprovar el funcionament correcte del clàxon
i la sirena d’advertència abans d’iniciar el treball.
• Comprovar el funcionament correcte de la sirena
d’alarma.
• Senyalitzar la zona de treball d’acord amb les
recomanacions donades.
• No transportar vianants al carretó elevador.
• Assegurar-se que els frens funcionen correctament.
• Per treballar en llocs poc amples.
• Perquè el conductor no ha vist el vianant.
• Perquè el vianant se situa prop del carretó i al
costat d’elements fixos.
• Quan el conductor no té temps de reaccionar.
• Quan, circulant marxa enrere, el conductor no
mira prèviament.
• Quan, circulant marxa enrere, la sirena
d’advertència no funciona.
• Per treballar en llocs sense la senyalització
adequada.
• Per transportar vianants al carretó elevador.
• Quan, durant el treball, els frens del carretó
elevador fallen.
• Quan, amb el carretó aturat o estacionat, el fre
de mà no funciona correctament.
Aixafada contra objectes fixos3

26
És important comprovar que el clàxon funciona bé abans
de començar el treball.
Assegurar-se del funcionament correcte del fre de mà
pot evitar accidents.
Riscos de la càrrega de combustible
Es pot produir una explosió degut a la presència de vapors inflamables a causa de l’electricitat estàtica,
o de la presència de focus de calor.
Abans
• Apagar el motor.
• Assegurar-se que els llums i les sirenes no tenen subministrament elèctric.
• Desconnectar la bateria.
• Evitar la proximitat d’operacions que poguessin generar un focus de calor.
• Comprovar que no hi ha cables estesos per la zona de transvasament.
Durant
• Posada a terra del sistema: assegurar primer la posada a terra del carretó. La pinça ha de situar-
se sobre un element de l'estructura mateixa del carretó que permeti una bona continuïtat
elèctrica.
• Ompliment del dipòsit: evitar vessaments col·locant la mànega a la boca d’ompliment abans
d’obrir la vàlvula.
• Posició correcta de la safata per a la recollida del degoteig (sota la mànega).

27
Revisió final
• Tancament correcte del dipòsit de
carburant.
• Col·locació adequada de la mànega
d’ompliment.
• Terra i carretó lliures de restes de
carburant.
• Recollida de l’equip:
– Tancar la vàlvula.
– Retirar la mànega.
– Tancar la boca de càrrega.
– Desconnectar la pinça de posada a
terra.
Riscos de la càrrega de les bateries
• Les bateries contenen àcid sulfúric i aigua destil·lada: en omplir amb aigua, es poden produir
vessaments i esquitxades.
• A les bateries es formen gasos que, en desprendre’s a través dels taps oberts, poden formar una
atmosfera explosiva.
• Per sota del 30% de càrrega, la bateria dels carretons elèctrics es deteriora i els sistemes poden
fallar.
Abans
• Apagar el motor, els llums i les sirenes.
• Comprovar que l’àrea de càrrega sigui adequada.
• Evitar la proximitat d’operacions que poguessin produir calor.
Durant
• Comprovar que no es porten objectes metàl·lics.
• Comprovar que es porta l’equip de protecció individual prescrit.
• Assegurar-se que el cofre del carretó estigui sempre obert.
• Comprovar que no hi ha objectes metàl·lics sobre les bateries o en contacte amb els seus
terminals o cables.
• Mantenir la intensitat de càrrega recomanada pel fabricant.

28
Revisió final
• Càrrega correcta de les bateries.
• Col·locació adequada de la mànega de connexió.
L’equip de protecció individual
• Ulleres contra impactes.
• Pantalla facial.
• Guants impermeables, no conductors elèctrics.
• Davantal impermeable, no conductor elèctric.
• Calçat de seguretat.
Una àrea de càrrega segura
• Ventilada.
• Amb un terra no conductor.
• Neta i seca.
• Allunyada d’activitats amb risc d’incendi o explosió.
• Amb cubetes per a la recollida de possibles fuites d’àcid.
• Senyalitzada: cartells de “Risc elèctric” i de “Prohibit fumar”.
• Amb extintor de CO2 i sistema rentaülls.

29
Riscos en la substitució de l’ampolla de GLP
Es pot produir una explosió degut a la presència de gasos
inflamables a causa de l’electricitat estàtica, o de la
presència de focus de calor.
Abans
• Comprovar que la ventilació és adequada.
• Apagar el motor.
• Comprovar que els llums i les sirenes no tenen submi-
nistrament elèctric.
• Evitar la proximitat d’operacions que poguessin
generar calor.
• Assegurar-se de l’absència de cables estesos per la
zona d’operació.
Durant
• Posada a terra del sistema: primer, la posada a terra
del carretó. La pinça ha de situar-se sobre un element
de l'estructura del carretó que permeti una bona
continuïtat elèctrica.
• Retirada de l’ampolla buida: comprovar que la vàlvula
de l'ampolla i la vàlvula d'alimentació del carretó
estan tancades.
• Col·locació d’una ampolla plena: comprovar el suport
i la subjecció correctes de l'ampolla, i la connexió
del maneguet flexible.
• Recollida de l’equip.
Revisió final
• Mitjançant aigua sabonosa, comprovar que no hi ha
fuites a les vàlvules, al maneguet i a les seves conne-
xions.

30
Maniobres perilloses
Són maniobres perilloses:
• Conduir un carretó sense autorització per fer-ho.
• Sobrecarregar o augmentar el contrapès d’un carretó.
• Aixecar càrregues amb una sola forqueta.
• Conduir un carretó quan ens han retirat l'autoritza-
ció per conduir-lo.
• Empènyer amb un carretó un altre vehicle.
• Utilitzar dos carretons per moure una càrrega.
• Permetre que una persona passi o s’aturi sota les forquetes.
• Realitzar jocs o competicions amb els carretons.
5. MANIOBRES I HÀBITS PERILLOSOS
Hàbits perillosos
Són hàbits perillosos:
• Realitzar girs sense reduir la velocitat.
• Frenar bruscament.
• Baixar les rampes de cara amb el carretó carregat.
• No fer sonar el clàxon a les cantonades i als
llocs sense visibilitat.
• Pujar o baixar la càrrega mentre s’està trans-
portant.
• Baixar del carretó sense aturar el motor.
• Enfilar-se per les prestatgeries.
• No senyalitzar el carretó quan es troba temporalment fora d’ús.
• No bloquejar el carretó quan s’estaciona.
• Conduir el carretó amb els guants, les mans o el calçat bruts de productes relliscosos.
• Circular amb el carretó al costat de persones.
• Utilitzar la marxa enrere com a fre.
• No utilitzar el cinturó de seguretat.

31
ACTUACIÓ EN CAS D’ACCIDENT
En qualsevol accident...
Reacciona sempre de manera ràpida però amb calma.
Ferides
• Evitar tocar la ferida.
• No utilitzar pomades.
• Rentar amb aigua i sabó.
• Tapar amb una gasa estèril.
Electrocucions
• Apartar la víctima del corrent elèctric, utilitzant elements no conductors (pals o cordes no
humits).
• Traslladar la víctima a un centre mèdic
Cremades per àcid sulfúric
• No utilitzar pomades.
• Rentar la zona amb aigua sabonosa o aigua bicarbonatada abundant.
• Treure la roba, els anells, etc. tacats d’àcids.
• Cobrir amb una gasa estèril.
• Traslladar la víctima a un centre mèdic.
Hemorràgies
• Comprimir amb gases o draps nets el lloc que sagna.
• Si continua sagnant, afegir més gasa sobre l’anterior i fer més compressió.
• Estrènyer amb els dits sobre l’artèria sagnant.
• Traslladar la víctima a un centre mèdic.
En cas de bolc lateral...
• No intentar mai saltar (la màquina
t’esclafarà).
• Agafar-se al pòrtic per la part que va a
quedar a la part superior.
• Pressionar amb les cames el cos contra el
seient.
• Recolzar fermament els peus contra el terra.
• Inclinar-se cap endavant i en sentit contrari
a on es produirà el bolc.

32
En cas de bolc frontal...
• No saltar mai del carretó.
• Subjectar-se fermament al volant.
• Pressionar el cos contra el seient.
• Recolzar bé els peus contra el terra.
Obligacions dels Treballadors en Prevenció de Riscos
L’article 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals assigna al treballador l’obligació de vetllar
per la seva pròpia seguretat i salut al treball i per la d’aquelles altres persones a les quals
pugui afectar la seva activitat professional.
En particular, els treballadors, d'acord amb la seva formació i seguint les instruccions de
l'empresari, hauran de:
• Utilitzar adequadament les màquines, els aparells, les
eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i,
en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenvolupin
la seva activitat.
• Utilitzar i mantenir correctament els mitjans i els equips
de protecció facilitats per l’empresari, i sol·licitar-ne la
reposició en cas de deterioració.
• No posar fora de funcionament i utilitzar correctament
els dispositius de seguretat existents.
• Informar immediatament el seu superior jeràrquic directe
sobre qualsevol situació que, al seu entendre, comporti un
risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• Cooperar amb l'empresari perquè pugui garantir unes
condicions de treball que siguin segures i no comportin
riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• L’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció
de riscos a les quals es refereixen els apartats anteriors
tindrà la consideració d’incompliment laboral, als efectes
previstos a l’article 58.1 de l’Estatut dels Treballadors.

33
MANUAL DE SEGURETAT
PER A CONDUCTORS
DE CARRETONS ELEVADORS
He rebut el Manual de Seguretat que inclou els riscos i les mesures
preventives bàsiques en el treball amb carretons elevadors, i un resum
de les obligacions dels treballadors contingudes a lʼarticle 29 de la Llei
de prevenció de riscos laborals.
D.N.I:
Data:
Nom i signatura del treballador:

limpieza ok A4 25/10/07 10:02 P gina 32

Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadors

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadors

More from Carlos del Río

Manual seguretat salut treballs conductors carretons elevadors