Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)

Mesura de govern:
Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment:
una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030)
Direcció
Àrea de Drets Socials
Diagnosi per a l’Estratègia sobre canvi demogràfic
i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030)
Encarregada per l’Àrea de Drets Socials a l’Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).
Responsable: Marc Martí-Costa
Hi han participat
Equip de coordinació de l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment
Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials
Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona
Departament de Transversalitat de Gènere
Eduard Jiménez, consultor
Coordinació de l’edició
Departament de Comunicació de l’Àrea de Drets Socials.
Ajuntament de Barcelona
Juliol de 2018

3
Índex
PRESENTACIÓ
DIAGNOSI PER A L’ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC
I ENVELLIMENT
1. CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT
2. CANVI DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS RESIDENCIALS
3. LES DIFICULTATS SOCIOLABORALS DE LES PERSONES
DE 50 ANYS O MÉS
4. LA VULNERACIÓ ECONÒMICA I DE SALUT DE LES PERSONES
DE 75 ANYS O MÉS
4.1. Vulnerabilitat econòmica
4.2. Les desigualtats de salut
4.3. Dependència
4.4. Risc de patiment psicològic
5. HABITATGE I PERMANÈNCIA EN LA PRÒPIA LLAR
5.1. El regim de tinença
5.2. Les dificultats d’accessibilitat
5.3. Les llars unipersonals
5.4. Suport social
5.5. Serveis de suport en la pròpia llar
5.6. Centre de dia i residències per a gent gran
6. PARTICIPACIÓ SOCIAL I COMUNITÀRIA
7. TAULES DE MOVIMENT RESIDENCIAL PER GRUPS D’EDAT
8. BIBLIOGRAFIA
05
09
10
17
20
24
24
28
30
33
34
35
35
36
39
41
43
47
54
60

4 ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC I ENVELLIMENT
MESURA DE GOVERN: ESTRATÈGIA SOBRE CANVI DEMOGRÀFIC
I ENVELLIMENT: UNA CIUTAT PER A TOTS ELS CICLES DE VIDA
(2018-2030)
1. L’ESTRATÈGIA: PREPARAR-NOS PER AL 2030 MANTENINT
UNA CIUTAT COMPLEXA I DIVERSA GENERACIONALMENT
2. EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’ESTRATÈGIA
3. LA VISIÓ
4. LA MISSIÓ
5. VALORS I PRINCIPIS DE L’ESTRATÈGIA
6. EIXOS ESTRATÈGICS, OBJECTIUS I ACTUACIONS
6.1. Quadre d’actuacions
7. EL SEGUIMENT DE L’ESTRATÈGIA I L’EQUIP DE COORDINACIÓ
CATÀLEG DE SERVEIS I PRESSUPOST
ANNEX: MAPES DEMOGRÀFICS I D’EQUIPAMENTS I SERVEIS
61
63
65
66
66
67
69
77
100
101
125

Presentació 5
Presentació:
Una mesura
de govern
davant
el repte
del canvi
demogràfic
Afrontar el canvi demogràfic és un dels
principals reptes de les societats actuals, una
transformació que impacta en totes les esferes
de la vida i els cicles vitals de les persones.
Aquest és el punt de partida de la mesura de
govern que es presenta, i que considera les
transformacions demogràfiques i el procés
d’envelliment des d’una mirada global i
estratègica a partir de quatre elements clau:
• Evidències que permetin planificar políti-
ques públiques efectives: es presenta una
anàlisi de la realitat actual i una prospectiva
demogràfica, amb un èmfasi especial en la
situació de les persones grans a la ciutat.
• Perspectiva temporal: planificar amb el do-
ble tempo del curt i el llarg termini, per do-
nar resposta a les necessitats actuals i, al-
hora, anticipar les demandes i necessitats
futures, malgrat les dificultats d’anticipar
escenaris complexos.
• Idees de força i valors: la coherència de les
actuacions públiques també es deu al fet
que responen a valors i a prioritats explícites
que esdevenen un compromís en la planifi-
cació i en el desplegament de l’Estratègia.
• Eixos estratègics i actuacions: els objec-
tius incorporen actuacions i projectes con-
crets, molts d’aquests ja en marxa i que es
reforcen, amb un sentit estratègic i una vi-
sió compartida amb el conjunt de polítiques
públiques, i amb una aposta, també, per
l’experimentació i la innovació.
Una visió àmpliament compartida és que el
repte demogràfic i l’envelliment no són una
qüestió únicament de les persones grans, sinó
que s’ha de plantejar com un repte del conjunt
de la societat i que inclou tot el cicle vital.
Si volem una Barcelona diversa i complexa,
com planteja aquesta mesura de govern,
la perspectiva intergeneracional n’és una
condició necessària. La perspectiva de gènere
és imprescindible per replantejar el model de
cures i el mateix procés d’envelliment, entre
d’altres temes. Prioritzar la justícia social i de
gènere suposa incorporar el reconeixement i
el respecte en tots els cicles de vida, i superar
així estereotips que segreguen i impedeixen
l’autonomiadelespersones.Valorarl’aportació
de les persones grans des d’una perspectiva
d’envelliment actiu també és una prioritat
d’aquesta mesura de govern.
La visió territorial multinivell és un element
que recull l’Estratègia en la mesura que les
responsabilitats també són compartides amb
altres agents i esferes de govern. Molts dels
reptes que es plantegen requereixen respostes
compartides tant en l’àmbit metropolità com
amb els governs de la Generalitat i l’Estat. És
imprescindible seguir aprenent i compartint
amb les xarxes internacionals de ciutats,
defensant el dret a la ciutat, així com mantenir
l’acció de districtes i barris i la col·laboració
continuada amb altres agents socials i la
participació activa de la societat.

Un gran canvi
sociodemogràfic
en marxa
L’any2030gairebéundecadatreshabitantsde
Barcelona tindrà 60 anys o més. S’expressarà
així una de les dimensions del canvi demo-
gràfic, que ni de bon tros és l’única.
El canvi demogràfic té sobretot nom de
dona. A Barcelona, dues de cada tres perso-
nes de 80 anys o més són dones, les quals
representen també més del 56 % de la ge-
neració dels 60 als 79 anys. D’altra banda, la
població d’entre 20 i 39 anys es va feminitzant
per la permanència més gran de les dones a
la ciutat. I en la franja de 40-59 anys, el saldo
migratori positiu es concentra en les dones i
en les persones d’origen extracomunitari.
La revolució de les qualificacions. Prop del
70 % dels membres de la generació que va
dels 20 als 39 anys tenen formació postobliga-
tòria. Aquesta taxa arriba al 60 % en els adults
de 40 a 59 anys, i a poc més d’un terç en les
persones de 60 anys o més Aquestes dades
reflecteixen que una ciutat com Barcelona és
un motor i un factor d’atracció de qualificació
i talent, i alhora ens donen una mesura de les
seves capacitats i potencialitats, tant per a la
vida comunitària com per a la generació de
riquesa i solucions innovadores. A partir de
2030, Barcelona tindrà ja persones grans que
seran més “digitals” que “analògiques”.
Un terç de les persones adultes joves són
de nacionalitat estrangera. Una de cada tres
persones d’entre 20 i 39 anys empadronades
a la ciutat no tenen la nacionalitat espanyola.
Un 10 % són de països de la UE i més del 23
% són extracomunitaris. Aquest fet expressa
un dels pilars en què es fonamentarà el canvi
demogràfic: l’atracció de residents d’arreu,
que ja és una realitat i segurament es veurà
incrementada en el futur.
L’alta rotació residencial del col·lectiu jove i
adult jove. En una ciutat que és el nucli d’una
vasta àrea metropolitana, tothom es mou. De
mitjana, més de 110.000 adults joves arriben
o marxen cada any. Això anticipa, tanmateix,
una nova relació de pertinença a la ciutat, di-
ferent a la que havíem conegut fins ara.
Les “noves” persones grans. L’arribada a la
vellesa de les cohorts demogràfiques prèvies
a les del baby boom, ja molt diferents a les
de la guerra i la immediata postguerra, can-
via notablement l’escenari social. La genera-
ció de les persones que ara tenen entre 60 i
79 anys, a banda de ser molt més nombrosa
i present a la ciutat, contradiu l’imaginari
encara dominant sobre les persones grans.
Parlem d’una generació relativament ben
formada, en què més de la meitat disposen
d’estudis obligatoris o superiors, i que en ge-
neral han tingut una carrera laboral llarga.
En general, presenten millors indicadors de
salut que la generació precedent.
Les trajectòries laborals i les pensions com
a factor clau per entendre l’evolució del risc
de pobresa en la vellesa. Gairebé el 80 %
dels ingressos de les persones grans prove-
nen de les seves pensions, i el 18 % de les
persones grans de la ciutat estan per sota del
llindar de la pobresa. La incorporació de la
dona en el mercat de treball, així com trajec-
tòries laborals estables i amb rendes del tre-
ball creixents al llarg del cicle vital, fan que
la generació que ha iniciat la jubilació en la
darrera dècada tingui pensions més elevades
que l’antecedent. Les pensions més baixes
es troben en les persones més grans, també
més feminitzades. Tanmateix, aquesta lògi-
ca de millora generacional aviat es pot veure
truncada per la reducció de salaris i les dis-
continuïtats en les trajectòries laborals (sen-
se tenir en compte les reformes en el sistema
de pensions). L’atur continua sent molt elevat
entre els més joves, que veuen com es retar-
da o es precaritza la seva inserció laboral,
mentre que el 68 % de les persones de més
de 55 anys estan en una situació d’atur de
llarga durada.

Presentació 7
L’allargament de l’esperança de vida i les
necessitats de cura de les persones més
grans. La mitjana de l’esperança de vida a
la ciutat és de 83 anys, amb una tendència
continuada a l’allargament: l’any 2017 a la
ciutat de Barcelona hi vivien 767 persones
amb 100 anys o més, el 83 % de les quals
eren dones. Si bé la vellesa no implica de-
pendència, diferents indicadors mostren que
és especialment a partir dels 75 anys quan
les limitacions en la vida diària i la necessitat
d’ajuda s’incrementen any rere any, de ma-
nera més intensa entre les dones. És en el
grup d’edat de més de 84 anys on la majoria
de la població (60 %) ja presenta alguna dis-
capacitat amb força limitació per dur a terme
les activitats de la vida quotidiana. Tanmateix,
l’edat no és l’únic factor: les trajectòries vitals
anteriors i les desigualtats socioeconòmi-
ques incorporen una diversitat de situacions
enorme entre les persones més grans.
La permanència en la pròpia llar i en el propi
barri com a opció preferida. Un 90 % de les
persones de 80 anys o més declara que, en
cas que pogués i volgués fer un canvi de resi-
dència, escolliria el seu barri actual. En canvi,
observem que en aquest mateix grup d’edat
tenim un saldo migratori negatiu (-1.300
persones anualment) a la ciutat. Així doncs,
el suport –tant familiar, públic com comuni-
tari– a la pròpia llar esdevé fonamental, te-
nint en compte, a més, que cada vegada hi ha
més persones grans que viuen soles: el 30 %
de les persones més grans de 75 anys viuen
soles, i la gran majoria són dones. Això es
tradueix en un augment continuat de la de-
manda de serveis de suport a la pròpia llar:
de mitjana, s’incorporen 13 persones noves al
dia (9 de les quals són dones) al servei de te-
leassistència i 6 persones (4 de les quals són
dones) al servei d’ajuda a domicili.
Vulnerabilitats en relació a l’habitatge:
menys seguretat, dificultats d’accés i ne-
cessitats d’adaptació. Actualment el 80 %
de les persones de 65 anys o més viuen en
habitatges en propietat i sense pagaments
pendents, fet que millora la seguretat de ti-
nença de les persones grans. Tanmateix, en
un context d’encariment del lloguer, amb si-
tuacions de separació o divorci (cada vegada
més freqüents també en edat avançades) i
menys accés a la propietat poden desembo-
car en situacions de vulnerabilitat residencial
i/o de necessitat de canvi de ciutat. També es
detecta un augment continuat de l’habitatge
en propietat amb pagaments pendents (8
% de les persones de 65 anys o més), cosa
que en un futur pot fer augmentar la sobre-
càrrega de les persones grans en relació
amb els seus ingressos. Un dels factors que
també influeixen en el fet de romandre a la
pròpia llar és l’adaptació d’aquesta a les no-
ves necessitats, tant dels elements interiors
de l’habitatge com dels elements comuni-
taris: Ciutat Vella, Gràcia i Horta-Guinardó,
amb uns índexs d’envelliment alts, són els
districtes on es concentren més edificis sen-
se ascensor.
La participació social i comunitària de les
persones grans: actiu social i sentit vital.
Estudis recents indiquen novament que una
participació social activa és un dels factors
més importants per al benestar de les perso-
nes en la vellesa. Les activitats socials, cul-
turals i comunitàries, amb gent de la mateixa
edat o amb d’altres generacions, impliquen
sentir-se connectat amb la resta de persones
i omplen de sentit la pròpia vida, a més de ser
un recurs social de gran valor. Malgrat que
les persones grans estan més associades que
la resta de grups d’edat, encara queda molt
camí per recórrer, especialment pel que fa a
fomentar les activitats socials i comunitàries
en el propi barri: només el 50 % declara que
assisteix a activitats organitzades en grup
o que participa en activitats comunitàries, i
només un 17,5 % utilitza alguna xarxa social
a internet. Alhora, el 72 % de les persones
grans afirma que no coneix cap espai o canal
de participació de l’Ajuntament. Un requisit
imprescindible per avançar cap a una ciutat
més amigable i més accessible per a tothom
és la implicació de les mateixes persones
grans en la consecució d’aquest objectiu

Diagnosi 9
Estratègia
sobre canvi
demogràfic i
envelliment
Una ciutat per a tots els cicles
de vida (2018-2030)
Diagnosi

01.
Canvi
demogràfic
i envelliment
A Barcelona hi ha 348.065 persones de 65
anys o més, segons el padró d’habitants. És a
dir, un 21,6 % de la població (2016). En l’àmbit
comparatiu,, la situació de Barcelona no és
gaire diferent a la de la resta de grans ciutats
de països del sud d’Europa; particularment,
és molt semblant a la d’Itàlia. Així, la pro-
porció de 65 anys o més sobre el total (21,6
%) és força similar a la de Roma (21,8 %) o
Milà (23,3 %), i no està gaire allunyada de la
de ciutats com Berlin (19,3 %). En canvi, sí
que s’observen diferències més importants
respecte a d’altres ciutats europees, com
París (15,3 %), Tolosa (12,9 %) o el Gran
Londres (10,7 %).
Les piràmides de població (gràfic 1) ens
permetenobservard’unamaneraràpidaelpes
poblacionalpersexeigrupsd’edat.Barcelona,
com Catalunya i la resta d’Espanya, presenta
una piràmide de població madura, en què les
generacions en plena edat laboral (entre 30 i
55 anys) són les més nombroses de la ciutat i
més masculinitzades. A partir dels 50 ja hi ha
més dones que homes, i a partir dels 70 anys
el desequilibri es fa ben patent. La base de
la piràmide mostra un lleuger eixamplament
de la població, fonamentalment per les
taxes de fecunditat més altes de la població
immigrada durant les dècades anteriors i per
l’arribada a la ciutat de parelles amb fills. Si
comparem la piràmide del 2016 amb la del
2006, es veu clarament la forta atracció que
té la ciutat per la població activa, però també
la importància poblacional de la generació
del baby boom que s’envelleix i que en el 2030
començarà a entrar en l’edat de jubilació.
També s’observa com, en el 2016, la piràmide
ha crescut per dalt amb la incorporació d’un
nou estrat per comptabilitzar les persones
de 100 anys o més. Així mateix, cal destacar
que l’envelliment es distribueix de manera
desigual a la ciutat (mapa 1 i mapa 2). Horta-
Guinardó, seguit de les Corts, part de Nou
Barris i part de Gràcia, són els districtes
amb més població per damunt dels 65 anys,
respecte a la població total dels barris.

Diagnosi 11
Gràfic 1. Piràmide de població per
sexe i edats quinquennals. Barcelona,
2006 i 2016.
Font: Ajuntament de Barcelona, a partir de les xifres
oficials de població de l’INE a 1 de gener de 2016.
110 anys i més
95-99 anys
90-94 anys
85-89 anys
80-84 anys
75-79 anys
70-74 anys
65-69 anys
60-64 anys
55-59 anys
50-54 anys
45-49 anys
40-44 anys
35-39 anys
30-34 anys
25-29 anys
20-24 anys
15-19 anys
10-14 anys
05-09 anys
00-04 anys
% Homes 2016
% Homes 2016
% Dones 2016
% Dones 2006

Mapa 1. Percentatge de persones ≥65
anys respecte a la població total del barri.
Barcelona, 2017.
% persones ≥65 anys
11,91 - 15,63
15,64 - 19,34
19,35 - 23,06
23,07 - 26,78
26,79 - 30,50

Diagnosi 13
Mapa 2. Variació (%) de persones ≥65
anys, entre els anys 2011-2017, per barri.
Barcelona, 2017.
% variació persones ≥65 anys
-21,74 / -14,00
-13,99 / -7,00
-6,99 / 0,0
0,01 / 15,00
15,01 / 30,00
30,01 / 45,00

Ara bé, en l’actualitat Barcelona està més
o menys envellida que el seu entorn pro-
per? Envelleix més o menys ràpidament?
A la taula 1 s’observa que, per bé que la
proporció de població de 65 anys o més és
més alta a Barcelona que al conjunt de la
regió metropolitana de Barcelona (+ 3pp) i
a Catalunya, el ritme de creixement de la
població envellida és més baix a la ciutat.
Així, si la proporció de persones de més de
65 anys augmenta en 1,7 punts percentuals
entre 2011 i 2016 en el conjunt de Catalunya,
a Barcelona ho fa en només 0,8 punts. I el
mateix succeeix amb l’índex d’envelliment:
mentre que a la ciutat creix en 1,6 punts per-
centuals, en el conjunt de Catalunya ho fa en
8,4 i en el conjunt de la regió metropolitana
ho fa en 9,6.
Barcelona Àmbit metropolità
de Barcelona RMB
Catalunya
Taxa bruta de natalitat
2011 1 48,42 0
2016 153 46,46 67,32
Variació punts percentuals 2011-2016 57 47,19 77,19
Taxa bruta de mortalitat
2011 8,9 7,8 7,9
2016 9,4 8,3 8,5
Variació punts percentuals 2011-2016 +0,5 +0.5 +0,6
% persones de 65 anys o més
2011 20,8 16,9 16,8
2016 21,6 18,7 18,5
Variació punts percentuals 2011-2016 +0,8 +1,8 +1,7
Índex d’envelliment
2011 169,8 109,8 107,6
2016 171,4 119,4 116,0
Variació punts percentuals 2011-2016 +1,6 +9,6 +8,4
Taula 1. Indicadors sobre moviments
naturals i envelliment. Barcelona, àmbit
metropolità de Barcelona i Catalunya,
2011-2016
Font: Departament d’Estadística de l’ Ajuntament de
Barcelona i Idescat, padró d’habitants, 2011-2016.

Diagnosi 15
Com s’observa a la taula 2, les projeccions
demogràfiques a la ciutat preveuen un ritme
de creixement del pes de la població de 65
anys o més de, com a mínim, una dècima
percentual per any, però òbviament això de-
pendrà en gran part de diferents factors
difícils de predir amb exactitud. En aques-
tes projeccions, aproximadament dos ter-
ços de l’augment acumulat es concentra en
la franja de població de 75 a 79 anys, que és
la veritable protagonista –quantitativament
parlant– del canvi demogràfic a la ciutat,
mentre que qualitativament ho són les per-
sones quasi centenàries: l’any 2017 a la ciutat
de Barcelona hi vivien 767 persones de 100
anys o més.
2004 2011 2016 2030
Núm. % Núm. % Núm. % Núm. %
0-19 250.588 15,8 262.490 16,2 267.697 16,6 278.511 16,0
20-39 500.633 31,5 486.079 30,1 442.135 27,5 440.129 25,3
40-59 419.156 26,4 438.689 27,1 463.216 28,8 491.943 28,3
60-79 323.005 20,4 315.004 19,5 313.788 19,5 383.270 22,0
80 i més 93.222 5,88 113.723 7,0 123.591 7,7 144.259 8,3
Total 1.586.604 1.615.985 1.610.427 1.738.112
Moviment natural -3.762 -430 -1.554 -5.525
Moviment migratori 31.302 8.304 21.062 19.542
Edat Mitjana 43,0 44,5 44,5 45,3
Taula 2. Evolució de la població per grans
grups d’edat. Barcelona, 2004-2030
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina d’Estadística i
Jiménez, E.

També es pot fer una aproximació a l’evolució
futura dels grups d’edat a través de les pro-
jeccions de població en l’àmbit de districtes
(taula 3). De l’estimació anterior se’n deriva
que, efectivament, en el proper període hi
haurà districtes que clarament es “rejove-
neixen”, com ara Ciutat Vella i Sarrià-Sant
Gervasi, mentre que d’altres –particularment
les Corts i Horta-Guinardó– encapçalen la
proporció de persones grans.
0-19 20-39 40-59 60-79 80 i més Total
1. Ciutat Vella Núm. 18.721 38.243 40.522 18.495 5.544 121.975
% 15,3% 31,4% 33,2% 15,2% 4,5%
2. Eixample Núm. 41.881 69.946 82.331 64.689 23.649 282.653
% 14,8% 24,7% 29,1% 22,9% 8,4%
3. Sants-Montjuïc Núm. 31.083 51.967 57.795 43.815 14.940 199.718
% 15,6% 26,0% 28,9% 21,9% 7,5%
4. Les Corts Núm. 13.220 21.902 21.426 21.421 8.515 86.122
% 15,4% 25,4% 24,9% 24,9% 9,9%
5. Sarrià-St. Gervasi Núm. 28.888 42.443 38.185 35.039 13.137 157.137
% 18,4% 27,0% 24,3% 22,3% 8,4%
6. Gràcia Núm. 20.237 30.188 39.684 28.322 10.842 129.629
% 15,6% 23,3% 30,6% 21,8% 8,4%
7. Horta-Guinardó Núm. 26.331 41.557 48.581 40.676 17.465 174.425
% 15,1% 23,8% 27,9% 23,3% 10,0%
8. Nou Barris Núm. 29.716 44.408 47.506 37.782 17.204 176.309
% 16,9% 25,2% 26,9% 21,4% 9,8%
9. Sant Andreu Núm. 26.306 37.722 43.764 36.665 12.987 157.508
% 16,7% 23,9% 27,8% 23,3% 8,2%
10. Sant Martí Núm. 42.128 61.766 72.144 56.365 19.973 252.641
% 16,7% 24,4% 28,6% 22,3% 7,9%
Taula 3. Distribució estimada de la
població segons grups d’edat. Districtes de
Barcelona, 2030
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina d’Estadística i
Jiménez, E.

Diagnosi 17
02.
Canvi
demogràfic
i migracions
residencials
D’ençà que a finals dels anys vuitanta naixe-
ments i defuncions es van igualar, el movi-
ment natural de població a Barcelona sempre
ha estat negatiu a la ciutat, fins i tot en els
anys en què l’augment de la població adulta
jove immigrant va fer repuntar la natalitat.
Això vol dir que la major part de l’evolució de
la població total s’explica des d’aleshores pel
moviment migratori. Així, la composició so-
cial i generacional d’aquests moviments és
determinant per a l’evolució del perfil socio-
demogràfic de la ciutat.
A la gràfica 2 podem veure que el comporta-
ment dels saldos migratoris (la diferència en-
tre els que arriben a la ciutat i els que se’n
van) és molt diferent segons l’origen i el des-
tí. D’aquesta manera, s’observa que el saldo
amb la resta d’Espanya es manté estable sen-
se grans pèrdues ni guanys, si bé a partir del
2008 passa de negatiu a positiu. En canvi, la
pèrdua de població de la ciutat cap a la resta
de Catalunya s’ha anat reduint progressiva-
ment fins al 2014, quan es torna a ampliar. En
tot cas, el flux que determina el saldo migra-
tori total de la ciutat és, sens dubte, les migra-
cions internacionals que han passat diferents
fases: una etapa de creixement fins al 2008;
un brusc descens l’any 2009; una etapa d’alts
i baixos durant la crisi, i un creixement sos-
tingut a partir del 2013 fins arribar a un saldo
positiu de 20.000 individus l’any 2016. Aquest
flux es caracteritza fonamentalment per ser
una població d’entre 20 i 35 anys, amb fills o
sense, és a dir, població activa i en edat fèrtil.
Gràfic 2. Saldos migratoris en relació
amb diferents àmbits territorials.
Barcelona, 2005-2011
Font: Idescat, a partir de l’Estadística de variacions
residencials de l’INE.
Saldo migracions internes
amb la resta de Catalunya
Saldo migracions internes
amb la resta d’Espanya
Saldo migracions externes
Saldo migratori total
40.000
30.000
20.000
10.000
0
-10.000
-20.000
-30.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Com a ciutat oberta i atractiva, la població de
Barcelona presenta una alta rotació (altes i
baixes no naturals sobre el total) que se si-
tua en el present segle en entre un 10 i un 15
% anual de la població total. Aquesta rotació
afecta de manera diferent els diversos perfils
sociodemogràfics i socioeconòmics, perquè
en cas contrari significaria que aproximada-
ment cada 7,5 anys la població de la ciutat
seria completament nova, la qual cosa ni de
bon tros és així: en el 2011, més del 50 % de la
població de la ciutat havia nascut a la mateixa
ciutat. A continuació (taula 4), s’analitzen les
característiques sociodemogràfiques de la
població migrant residencial a partir de dos
indicadors: l’indicador d’“atracció”, que posa
en relació el saldo migratori (la resta entre
les altes i les baixes) amb el total de la po-
blació, i el de “rotació”, que posa en relació el
pes del conjunt d’altes i baixes amb la pobla-
ció resident.
Mitjana
2001-2016
Atracció = saldo
migratori
/ estoc
Rotació =
(altes + baixes)
/ estoc
Total 1.610.805 0,2 % 12,4 %
Sexe
Dona 847.198 0,3 % 11,3 %
Home 763.607 0,1 % 13,6 %
Edat
0-19 264.526 0,6 % 10,9 %
20-39 464.196 1,5 % 24,0 %
40-59 462.839 -0,6 % 9,4 %
60-79 314.265 -0,4 % 3,7 %
80 i més 118.395 -1,1 % 3,5 %
Nacionalitat
Espanya 1.336.531 -0,4 % 6,4 %
Unió Europea 77.227 3,3 % 31,9 %
Extracomunitària 196.902 3,0 % 45,3 %
Nivell acadèmic
Sense estudis 80.245 -1,3 % 4,6 %
Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 250.040 -1,0 % 13,9 %
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 280.350 -0,5 % 12,0 %
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM 340.733 -0,2 % 11,1 %
Estudis universitaris / CFGS grau superior 388.029 1,9 % 15,5 %
Localització barris
Barris renda molt alta 180.641 0,6 % 10,7 %
Barris renda alta 84.374 0,7 % 11,9 %
Barris renda mitjana-alta 309.634 0,4 % 12,3 %
Barris renda mitjana-baixa 402.817 0,3 % 12,1 %
Barris renda baixa 382.419 0,1 % 13,7 %
Barris renda molt baixa 250.707 -0,4 % 12,1 %
Taula 4. Atracció i rotació de persones migrants segons característiques
sociodemogràfiques. Barcelona, 2011-2016
Font: Ajuntament de Barcelona i
Jiménez,E..

Diagnosi 19
A partir de les dades de la taula 4, prenent com
a referència el quinquenni 2011-2016, podem
extreure’n quatre tendències: 1) Barcelona
atrau població jove de menys de 40 anys, al-
hora que marxa població adulta a partir dels
40 anys i, de manera més intensa, a mesura
que sumen anys; 2) el saldo migratori és ne-
gatiu en persones de nacionalitat espanyola
i positiu en les de nacionalitat estrangera; 3)
el saldo migratori només és positiu entre la
població amb estudis superiors, i només és
negatiu en els barris amb renda molt baixa,
i 4) hi ha més rotació residencial entre la po-
blació més jove i amb estudis superiors.
Si analitzem aquestes tendències dins dels
grups d’edats (annex 2), podem confirmar
les primeres conclusions. El grup d’edat
d’entre 0 i 19 anys té un saldo global positiu,
que es dona fonamentalment per l’arribada
de població extracomunitària provinent de
l’estranger. El grup d’entre 20 i 39 anys tam-
bé té un saldo migratori positiu, però conté
diferències rellevants: es produeix un saldo
negatiu en residents amb nivells d’estudis
fins als obligatoris –a un ritme de pèrdua de
més de 1.000 adults joves anuals–, mentre
que hi ha una atracció en els nivells postobli-
gatoris, particularment universitaris, supe-
rior als 7.000 residents anuals. Cal subratllar
que el grup dels adults joves és l’únic que
presenta un saldo migratori positiu en rela-
ció amb l’àmbit Catalunya, tot i que el saldo
positiu l’alimenten fonamentalment els que
provenen de la resta d’Espanya i, sobretot,
de l’estranger. També s’ha destacat l’alta
proporció de dones en aquesta franja d’edat,
que arriben a representar el 65 % del saldo
migratori.
En contrast, el grup de 40 a 59 anys té un sal-
do migratori negatiu de 2.600 efectius anuals,
protagonitzat fonamentalment per homes de
nacionalitat espanyola, persones que viuen
en barris de renda mitjana i baixa, amb estu-
dis primaris i mitjans i que tenen com a des-
tí la resta de Catalunya i la resta d’Espanya.
Amb tot, en aquesta generació hi ha un sub-
grup amb saldo positiu en el període exami-
nat: les dones extracomunitàries.
Menys acusada ha estat la pèrdua de pobla-
ció d’entre 60 i 79 anys per migració. Durant
el darrer quinquenni Barcelona ha perdut
cada any més de 1.000 persones, i la pèrdua
ha estat proporcionalment més gran en les
persones de nacionalitat espanyola sense es-
tudis o amb estudis primaris i en barris de
renda mitjana i baixa. A la vegada, la ciutat ha
atret persones grans amb formació universi-
tària, així com població estrangera extraco-
munitària. Les persones molt grans, a partir
de 80 anys, marxen a un ritme semblant al
grup d’edat anterior i amb un perfil de barri
de residència i d’estudis també semblant. La
diferència principal respecte a les persones
d’entre 60 i 79 anys és la proporció més gran
de dones, atesa la seva esperança de vida
més llarga, i la prevalença més gran d’una
destinació més pròxima (resta de Catalunya).

03.
Les dificultats
sociolaborals
de les
persones
de 50 anys
o més
Si hi ha una franja d’edat que s’estigui que-
dant enrere en el context actual de millora de
l’ocupació, aquesta és la població activa de
més de 50 anys. Diferents indicadors mos-
tren les dificultats d’inserció laboral amb què
es troben les persones de més de 50 anys a
Barcelona i la incidència més gran de l’atur
de llarga durada entre aquest col·lectiu.
Aquesta situació pot tenir conseqüències
negatives per a les seves condicions de vida
futures, ja que es posa en joc, en el darrer
període de cotització, la quantia de les trans-
ferències socials durant la jubilació. La incor-
poració de la perspectiva del cicle vital fa més
complexa l’anàlisi de les condicions de vida
de les persones grans, i pretén superar la de-
finició homogènia d’aquest col·lectiu a partir
d’un llindar d’edat determinat (habitualment
els 65 anys).
Segons un informe recent del Consell
Econòmic i Social de Barcelona amb dades
d’abril de 2016, l’atur de llarga durada afecta
més del 68 % de les persones desocupades
de més de 55 anys, mentre que se situa al
voltant del 40 % en les d’entre 35 i 54 anys.
Els percentatges més baixos es troben en els
de menys de 34 anys. Una situació similar
es detecta entre les persones aturades que
fa més de 2 anys que estan desocupades: el
grup majoritari és el de persones aturades de
més de 55 anys (51,2 %), mentre que repre-
senta el 23,4 entre les persones d’entre 35
i 54 anys. Malgrat que l’informe no inclou el
doble encreuament per edat i sexe, també es
constata una incidència més gran de l’atur de
llarga durada entre les dones: el 56,2 % de
les persones aturades que a l’abril de 2016
feia més d’un any que estaven en aquesta si-
tuació eren dones.
Si s’observen els ingressos des de la pers-
pectiva de la llar, el grup que més està em-
pitjorant respecte al 2011 és novament el de
les persones d’entre 50 i 59 anys (gràfic 3). En
el 2011, un 9,4 % de les llars amb persones
d’aquesta edat tenien com a ingrés principal
transferències socials, i en el 2016 aquest
percentatge ascendeix al 16,8 %.

Diagnosi 21
S’ha de recordar que, abans dels 65 anys,
l’import de les transferències socials és sensi-
blement inferior. Així, la mitjana de les trans-
ferències socials entre la població d’entre 55
i 64 anys que en rep el 2016 era d’uns 12.000
euros anuals aproximadament, mentre que
per a les persones de 65 anys o més, la mitjana
és aproximadament de 24.000 euros anuals.
Si observem el conjunt d’ingressos (no només
les transferències socials), també afloren di-
ferències importants per grups d’edat, que
reforcen la idea de la situació de vulnerabili-
tat econòmica de les persones d’entre 55 a 64
amb ingressos baixos (gràfic 4).
Gràfic 3. Transferències socials com a
ingrés principal de la llar segons grups
d’edat.* Barcelona, 2011-2016
Font: Idescat i IERMB, l’Enquesta de condicions de vida
i hàbits de la població de Catalunya, 2011 i INE i Idescat,
Enquesta de condicions de vida, 2016.
*Per motius de representativitat de la mostra, no és
aconsellable desagregar la taula també per sexes.
65
i més
De 60 a
64 anys
De 55 a
59 anys
De 50 a
54 anys
0 10 20 30 40
%
50 60 70 80 90
2016
2011
78,1
32,3
18,5
14,7
79,5
48,1
15,4
4,6

S’observa que, en el percentil 50 (media-
na) i en el percentil 75, els ingressos de les
persones del grup de 55 a 64 anys són més
elevats que els de les persones que ja han
entrat en l’edat de jubilació. Això és el que
succeeix habitualment, ja que els ingressos
provinents de les rendes del treball en edats
madures normalment són més elevats que el
de les prestacions per jubilació. Tanmateix,
si comparem els ingressos del percentil 25
(menys ingressos) entre els diferents grups
d’edat, s’observa que el grup de 55 a 64 anys
té menys ingressos que el grup d’entre 65 i 74
anys. Això segurament es deu a la prevalença
més gran de les transferències socials (unes
transferències socials més baixes que les de
jubilació) entre les persones amb ingressos
baixos del grup d’entre 55 i 64 anys.
Pel que fa a les privacions materials (una
altra forma de mesurar la pobresa), en el
grup d’entre 50 i 64 anys s’ha reduït el risc de
pobresa moderada, però ha augmentat el risc
de pobresa severa i extrema, i és el col·lectiu
amb una intensitat de privació més elevada
(gràfic 5). Aquestes dades reforcen les evidèn-
cies que indiquen l’enquistament i, fins i tot,
l’empitjorament de les situacions de pobresa
en aquest grup d’edat.
Gràfic 4. Percentil 25, percentil 50
(mediana) i percentil 75 dels ingressos
equivalents segons grups d’edat.
Barcelona, 2016
Font: INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016.
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys
75 i més anys
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys
75 i més anys
Percentil 25
13.856,25
14.861,60
12.201,28
Percentil 50
21.014,20
20.344,60
17.467,90
Percentil 75
32.185,50
28.496,40
25.102,55

Diagnosi 23
Gràfic 5. Taxa de privació material
moderada (almenys 3 ítems), severa
(almenys 4 ítems) i intensitat de privació
(mitjana d’ítems) segons grups d’edat (tota
la població). Barcelona, 2016
Font: INE i Idescat. Enquesta de condicions de vida, 2016.
* Per motius de representativitat de la mostra no és
aconsellable desagregar la taula també per sexes.
25
20
15
10
5
0
taxadeprivaciósevera/moderada
intensitatdeprivació
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Menors de
16 anys
De 16 a 34
anys
De 35 a 54
anys
De 55 a 64
anys
De 65 a 74
anys
75 anys
i més
Privació moderada
Privació severa
Intensitat privació
13
23
12,8
12
13,8
5,5
3,2
6,3
4,3
6,6
4
1,5

04. La
vulnerabilitat
econòmica
i de salut de
les persones
de 75 anys
o més
L’esperança de vida si es neix a Barcelona se
situa en els 80 anys en els homes i en els 86
anys en les dones. A continuació s’analitzen
les condicions de vida de les persones de 75
anys o més respecte a les persones d’entre
65 i 74 anys, i es posa de manifest, una ve-
gada més, la diversitat de situacions que
s’amaguen dins l’etiqueta genèrica de perso-
nes grans. Ens centrem concretament en la
incidència de la pobresa i l’evolució de l’estat
de salut en ambdós grups d’edats, aspectes
estretament interrelacionats..
4.1. Vulnerabilitat
econòmica
Durant la crisi econòmica, la taxa de risc de
pobresa de les persones grans era inferior
a la del total de la població, per la caiguda
dels ingressos del treball en relació amb
l’estabilitat de les prestacions per jubilació.
Amb la recuperació de l’ocupació i, per tant,
de les rendes del treball, la taxa de risc de po-
bresa ha convergit al voltant del 18 %, tant per
al conjunt de la població de Barcelona com
per a les persones grans. Tanmateix, aquesta
disminució de la pobresa entre les persones
de 65 anys o més és molt inferior en les dones
que en els homes, amb la qual cosa es torna
a eixamplar la bretxa de la pobresa econòmi-
ca entre sexes que s’havia anat reduint en els
últims anys (gràfic 6). També s’observen di-
ferències en vulnerabilitat econòmica dins de
la mateixa ciutat de Barcelona, entre barris
i districtes (mapa 3). Els districtes on hi ha
un grau més elevat de la població de més de
60 anys amb ingressos inferiors a 1 IPREM,
el 2018, són Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Nou
Barris i Sant Andreu.
Gràfic 6. Taxes de risc de pobresa
(60 % de la mediana) segons sexe
(població de 65 anys i més). Barcelona,
2000-2016. Llindar Barcelona
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida
i hàbits de la població de Catalunya, 2000-2011,
i INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016.
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2000 2006 2011 2016
Home
Dona
43
28,4
44,6
28,9 20,9
18,7
20,5
15,8

Diagnosi 25
Mapa 3. Percentatge de població ≥60
anys, amb ingressos inferiors a 1 IPREM.
Barcelona, febrer del 2018
% població ≥ 60 anys
amb ingressos < 1 IPREM
6,19 - 15,25
15,26 - 24,31
24,32 - 33,38
33,39 - 42,44
Illes amb poca o nul·la
densitat de població

Gràfic 7. Taxa de risc de pobresa (60 % de la
mediana) segons grups d’edat (població de
55 anys o més). Barcelona, 2011-2016
Font: Idescat i IERMB, l’Enquesta de condicions de vida
i hàbits de la població de Catalunya, 2011 i INE i Idescat,
Gràfic 8. Taxa de risc de pobresa
(60% de la mediana) segons sexe (població
de 55 anys o més). Barcelona, 2016
Font: INE i Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016.
75 anys i més
De 65 a 74 anys
De 55 a 64 anys
30
25
20
15
10
5
0
2016
Home
2011
Dona
0
De 55 a 64 anys De 65 a 74 anys 75 anys i més
5 10 15 20 25 30 35
Ara bé, la disminució de la pobresa econò-
mica no es dona entre les persones de més
de 75 anys, sinó al contrari: la taxa de risc
de pobresa moderada i severa augmenta en
aquest col·lectiu respecte al 2011 (del 17,7 %
al 24,2 %) (gràfic 7).
Si s’observa per sexes (gràfic 8), la incidèn-
cia de la pobresa entre les dones de 75 anys
o més és més gran que entre els homes
(25,6 vs. 22,1, respectivament), però aquesta
diferència encara és superior en la franja
d’edat de 65 a 74 anys, en què la taxa gairebé
és el doble en el cas de les dones
24,2
12,5
23,2
8,6
22,1
22,3
17,7
22,5
21,6
15
25,6
29
%
%

Diagnosi 27
Gràfic 9. Persones amb dificultats o moltes
dificultats per arribar a finals de mes
segons sexe i grups d’edat (població de 65
anys o més). Barcelona, 2011 i 2016
Font: INE, Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de
vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011, i Enquesta
de condicions de vida, 2016.
70
60
50
40
30
20
10
0
Home Dona
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
2011
Homes Dones
2016 2011 2016
Si bé l’explicació de l’augment de la taxa de
risc de pobresa entre les persones de més
de 75 pot ser més estadística que sociològica
(donada la quantitat més baixa de les trans-
ferència socials que reben i la millora relativa
de la resta de grups), s’ha de tenir en compte
que les persones de 75 anys o més tenen uns
ingressos molt inferiors (gràfic 4): la mediana
de la renda disponible de la població d’entre
65 i 74 anys se situava en 20.300 euros, i en-
tre les persones de 75 anys o més, en 17.400
euros. Això fonamentalment és conseqüència
de les diferències d’import de les transferèn-
cies socials (el 78,2 % dels ingressos de les
persones de 65 anys o més provenen dels di-
ferents tipus de transferències socials) que
reben els dos grups d’edat analitzats: per a
les persones d’entre 65 i 74 anys la mediana
de les transferències és de 25.400 euros, i per
a les de 75 anys o més és de 17.600 euros.
A més, l’indicador de pobresa subjectiva
mostra una evolució d’augment de les difi-
cultats per arribar a finals de mes entre les
persones més grans de 75 anys: passa del
17,6 % al 24,8 % en el període 2011-2016, i
se situa per damunt de la pobresa subjectiva
del grup d’edat d’entre 65 i 74 anys. Aquesta
incidència més alta de la pobresa subjectiva
entre les persones més grans es deu sobre-
tot a una incidència més alta de la pobresa
subjectiva entre els homes (gràfic 9).
%
59,4
38,4
47,2
56,2
53,9 52,9
61,8
59,0

4.2 Les desigualtats
en salut
És una evidència que l’estat de salut empitjora
a mesura que augmenta l’edat i que aquesta
evolució té un ritme i una intensitat diferents
segons el sexe: el 24,6 % dels homes d’entre
65 i 74 anys diuen que tenen un mal estat de
salut (la salut autopercebuda com a dolenta
i regular) i, en canvi, entre els de més de 75
anys aquest percentatge augmenta gairebé
fins al 50 %. En el cas de les dones, registren
uns percentatges més alts tant les d’entre 65
i 74 anys (34,5 %) com les de 75 anys o més
(55 %). En relació amb l’any 2011, el per-
centatge de mala salut disminueix entre les
persones de 65 a 74 anys (especialment entre
les dones) i s’incrementa de manera signifi-
cativa a partir d’aquesta edat (especialment
entre els homes). Les dades apunten que el
percentatge de persones d’entre 65 i 74 anys
amb bona salut augmentaria, mentre que el
percentatge de persones de més de 74 anys
amb bona salut disminuiria (gràfic 10).
Gràfic 10. Evolució de la mala salut
percebuda segons sexe i edat (població
de 65 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016
Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de salut de
Barcelona, 2011 i 2016.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Mala salut
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
2011
Homes Dones
2016 2011 2016
%
28,6
4543,9
53,2
24,6
34,5
47,9
54,9

Diagnosi 29
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
No pobresa
material
No pobresa
material
Pobresa
material
Pobresa
material
Homes Dones
%
Gràfic 11. Mala salut segons pobresa
material (població de 65 anys o més).
Barcelona, 2016
Font: Agència de Salut Pública. Enquesta de Salut de
Barcelona, 2016.
Home Dona
Un dels factors que condiciona més clara-
ment la salut de les persones és la seva si-
tuació socioeconòmica. Així, les persones
amb menys ingressos acostumen a tenir
pitjor salut que les que tenen una situació
econòmica millor. En el cas de les dones, a
més, patir situacions de pobresa es tradueix
en una salut pitjor respecte als homes. En el
cas de Barcelona, el 32,5 % dels homes grans
sense pobresa material declaren tenir mala
salut, mentre que entre els homes amb po-
bresa material aquest percentatge es dobla
(61,3 %). L’increment encara és més impor-
tant entre les dones grans: el 75 % de les
dones amb pobresa material declaren tenir
mala salut, davant del 39 % de les que no es
troben en situació de pobresa (gràfic11).
28,6
45
34,5
54,9

4.3 Dependència
La vellesa no té per què implicar necessària-
ment dependència, si bé és cert que aques-
ta augmenta amb l’edat. La dependència és
l’estat en el qual es troben les persones que,
per raons lligades a la falta o a la pèrdua
d’autonomia física, psíquica o intel·lectual,
tenen necessitat d’assistència i/o d’ajudes
importants per realitzar els actes quotidians
de la vida diària i, de manera particular, els
referents a la cura personal (Jagger, 2002). A
Barcelona, l’any 2018 unes 50.000 persones a
la ciutat tenen reconegut un grau de depen-
dència segons la llei d’autonomia personal i
atenció a la dependència; o, sense tenir-lo,
reben el servei d’atenció domiciliària a la
ciutat. D’aquestes, 41.000 (el 82 %) tenen 65
anys o més. Les necessitats d’atenció a la de-
pendència augmenten de manera important
i continuada a partir dels 75 anys fins als 95
anys, quan gairebé la meitat de la població
d’aquesta edat té reconeguda la dependència
o bé utilitza el servei d’assistència a domicili
(SAD) (gràfic 12).
Que aquestes persones tinguin reconegut
l’estatus de dependents no significa que uti-
litzin el SAD (com veurem més endavant). Hi
ha un sector de la població dependent que
recorre a persones cuidadores no professio-
nals, tal com preveu la Llei de dependència.
També en aquest aspecte hi ha diferències
entre barris i districtes a Barcelona (mapa 4).
Aquestes persones es concentren als distric-
tes de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou
Barris, Sant Andreu i, amb menys intensitat,
Gràcia i Sant Martí.
Gràfic 12. Percentatge de persones amb
grau reconegut de dependència o amb
servei d’assistència al domicili (població de
50 anys o més). Barcelona, abril 2018
Font: registres administratius i estadístiques del padró,
Ajuntament de Barcelona, 2018.
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100
Anys
%
Total
Home
Dona
1 1,1 1,4 1,9 3
6,2
13,2
24,1
35
43
28,9

Diagnosi 31
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
De 65 a 74
anys
De 65 a 74
anys
De 75 a 84
anys
De 75 a 84
anys
85 i més
anys
85 i més
anys
Homes Dones
%
Gràfic 13. Patiment d’alguna discapacitat
amb força limitació segons grups d’edat
i sexe (persones de 65 anys o més).
Barcelona, 2016
Barcelona, 2016.
Home Dona
Si s’observa la dependència a partir de la ma-
teixa autodeclaració de les persones grans
respecte a si pateixen alguna discapacitat
amb força limitació, s’observa que, a par-
tir dels 85 anys, al voltant del 60 % de les
persones es troben en aquesta situació. En
general, com s’observa al gràfic 14, hi ha una
prevalença més gran d’alguna discapacitat
amb força limitació entre les dones que entre
els homes, diferència que és especialment
rellevant entre els 75 i 64 anys (30 % d’homes
i 39 % de dones).
patimentd’algunadiscapacitat
ambforçalimitació
13,4
30,3
58,5
64,4
38,8
15,8

Mapa 4. Persones amb reconeixement
legal de dependència, sense SAD i amb
persona cuidadora no professional per km2
.
Barcelona, 2018
persones amb dependència, sense
SAD i amb CNP per km2
0 - 150
151 - 300
301 - 450
451 - 600
601 - 750

Diagnosi 33
Finalment, s’ha de tenir en compte que les
persones dependents (també les que tenen
poc suport social) són més susceptibles de
patir maltractaments. La introducció d’eines
de detecció i protocols d’actuació en els ser-
veis socials ha permès començar a tenir da-
des d’aquest fenomen altament invisibilitzat:
l’any 2017, els centres de serveis socials de
Barcelona van recollir 112 casos en què per-
sones de més de 65 anys ateses havien patit
algun tipus de maltractament durant l’any.
La gran majoria d’aquests casos tenien a
veure amb un maltractament psicològic o
emocional, o bé amb casos de negligència en
la cura d’aquestes persones.
4.4 Risc de
patiment psicològic
El risc de patiment psicològic1
augmenta en
totes les edats, tant en homes com en dones.
Un 16 % dels homes i un 20,2 % de les dones
de 16 anys o més de Barcelona té risc de pa-
timent psicològic. En les persones grans, un
11,2 % dels homes de 65 a 74 anys presenten
una situació de risc de patiment psicològic,
mentre que entre les dones aquesta propor-
ció s’eleva al 16,2 %. Al factor sexe també s’hi
afegeix el factor edat: a partir dels 75 anys,
el risc de mala salut mental augmenta en
ambdós, i és del 22,6 % en homes i del 27,2 %
en dones (gràfic 14).
Gràfic 14. Evolució del risc de patiment
psicològic segons sexe i edat (població de
65 anys o més). Barcelona, 2011 i 2016
Barcelona, 2011 i 2016.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Home Dona
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
75 i més
anys
De 65
a 74 anys
2011
Homes Dones
2016 2011 2016
%
75 i més
anys
4,6
13,5 11,2
22,6
27,2
16,2
24,9
18,6
1. Indicador utilitzat per l’Agència
de Salut Pública de Barcelona a partir
dels treballs de Goldberg (1978).

05.
Habitatge i
permanència
en la pròpia
llar
És coneguda la voluntat majoritària de les
persones grans (87,3 %) de continuar vivint
en la seva pròpia llar mentre puguin fer-ho
(IMSERSO, 2010). En el cas de Barcelona, al
gràfic 16 s’observa que, a mesura que aug-
menta l’edat, també s’incrementa la voluntat
majoritària de quedar-se en el propi barri.
Així, més d’un 90 % de les persones de 80
anys o més declara que, en cas que pogués i
volgués fer un canvi de residència, escolliria
el seu barri actual (gràfic 15).
Tanmateix, la permanència voluntària a la
llar depèn d’un ampli conjunt de factors, en-
tre els quals destaquen el règim de tinença,
l’estat de salut, l’accessibilitat i l’adaptació
de l’habitatge, les possibilitats de rebre
suport social i assistencial en el domicili, i
l’existència de xarxes relacionals i familiars
properes. A continuació s’exploren alguns
d’aquests factors.
Gràfic 15: Si tingués la possibilitat i els mitjans per canviar de residència, on aniria a viure?
Per grups d’edat. Barcelona, 2016
Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de Serveis Municipals.
100
80
60
40
20
0
De 18 a 39 anys De 40 a 59 anys De 60 a 79 anys 80 anys i més
Es quedaria a viure
al mateix barri
Aniria a viure a un altre
barri de Barcelona
Aniria a viure a fora
de Barcelona
62,7
19,917,4
64,8
16,618,6
75
10,914,1
90,6
4,8 4,6

Diagnosi 35
5.1 El règim de tinença
En els últims anys s’ha produït un reforç
de la propietat enfront del lloguer entre les
persones grans (gràfic 16). Les explicacions
d’aquest procés són l’extinció de la renda an-
tiga, el sobreesforç econòmic que representa
el lloguer en el mercat lliure i, sobretot, la
priorització de la compra en èpoques vitals
anteriors. Tot plegat té com a conseqüència
l’augment entre la gent gran de la propietat
totalment pagada, però també un lleuger in-
crement del percentatge de persones grans
amb pagaments pendents. En termes gene-
rals, doncs, la seguretat de tinença de les
persones gran millora, així com la disponibili-
tat d’un actiu immobiliari en el cas que s’hagi
de fer front a despeses extraordinàries com
pot ser l’ingrés en una residència. Tanmateix,
en un context d’encariment del lloguer i ex-
tinció de la renda antiga, quan hi ha situa-
cions de separació o divorci (cada vegada
més freqüents també en edat avançades) pot
desembocar en situacions de vulnerabilitat
residencial i/o de necessitat de canviar de
ciutat.
5.2 Les dificultats
d’accessibilitat
Es mantenen les dificultats d’accessibilitat
vertical en els districtes (Nou Barris, Horta-
Guinardó, Gràcia) en què precisament hi ha
més persones grans i, més específicament,
persones grans soles. El districte on viuen
més persones de 65 anys o més amb edifi-
cis sense ascensor és Ciutat Vella (38,7 %),
encara que amb un descens molt important
respecte al 2011 (60,4 %), que pot ser l’efecte
conjunt d’instal·lacions d’ascensor i del can-
vi en la composició del grup de persones de
més de 65 anys en el districte, en el sentit
que romandrien i arribarien més persones de
65 anys o més que viuen en habitatges amb
ascensors, mentre que marxarien o moririen
més persones que viuen en edificis sense
ascensor (gràfic 17). Els districtes d’Horta-
Guinardó (36 %), Gràcia (34,7 %) i Nou Barris
(22,1 %) són les altres zones on aquesta pro-
blemàtica és més intensa.
Gràfic 16. Evolució del règim de tinença de
les persones de 65 anys o més. Barcelona,
1990-2016
vida i hàbits de la població de Catalunya, 1990-2011, i
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1990 1995 2000 2006 2011 2016
%
Propietat sense hipoteca
Propietat amb hipoteca
Lloguer
Altres
50,7
4,9 3 4,2 5,3 6,9
7,7
35,9
30,6
22,2 21,6
10,5
40,5
58,3
62,2
68,6 70,1
81,2

Gràfic 17. Persones de 65 anys o més que
viuen sense ascensor en un edifici de
més de dues plantes segons el districte.
Barcelona, 2011 i 2016
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Enquesta de
salut de Barcelona, 2011 i 2016.
70
60
50
40
30
20
10
0
2011 2016
CiutatVella
L’Eixam
ple
Sants-
M
ontjuïc
Les
Corts
Gràcia
N
ou
Barris
SantAndreu
SantM
artí
Sarrià
-Sant
Gervasi
Horta
-
Guinardó
%
Tanmateix, una altra dimensió per millo-
rar les condicions de vida de la gent gran
és l’adaptació funcional de l’habitatge, que
engloba la millora de l’accessibilitat a través
de rampes i ascensors, així com l’adaptació
de banys i cuines, entre d’altres. Segons
l’Enquesta de salut de Barcelona 2016, la
meitat de les caigudes de les persones de
65 anys o més es produeixen a dins de casa.
No es disposen de dades, però, sobre el grau
d’adaptació funcional de l’habitatge malgrat
la importància d’aquest element per tal de
poder envellir a casa (Hwang et al., 2011).
5.3 Les llars unipersonals
Viure sol no implica directament solitud ni
haver de necessitar ajuda, però pot esdeve-
nir un factor de vulnerabilitat si, per exemple,
les condicions de salut empitjoren. Les dades
del 2016 sobre aquest tipus de llars indiquen
que, després d’un descens durant la crisi,
tornen a augmentar entre la població en ge-
neral i també específicament entre les per-
sones grans.2
En el 2016 hi havia un 26,9 %
de persones de 65 anys o més que vivien so-
les a la ciutat de Barcelona, al voltant d’unes
95.000. Si es consideren únicament les per-
sones de més de 74 anys, gairebé arriben al
30 % (gràfic 18). També s’observen diferèn-
cies entre barris i districtes (mapa 5). El per-
centatge de persones de més de 75 anys que
viuen soles, respecte a la població de més de
75 anys del mateixos barris, es concentra a
Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-
Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.
60,4
38,7
6,2 5,3
25,7
17,1
6,9 4,6 7,3 6,7
31,5
34,732,5
36
20,122,1
13,3
7,5
15,8
9,6
2. Les dades padronals sobre llars
unipersonals de persones grans no
mostren grans fluctuacions durant la crisi.

Diagnosi 37
Mapa 5. Percentatge de persones ≥75 anys
que viuen soles, respecte a la població total
≥75 anys del barri. Barcelona, 2017
% persones ≥ 75 anys que viuen soles
11,76 - 17,06
17,07 - 22,36
22,37 - 27,66
27,67 - 32,96
32,97 - 38,26

Gràfic 18. Llars unipersonals segons
grups d’edat (població de 55 anys o més).
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida
i hàbits de la població de Catalunya, 2000-2011, i INE i
Idescat, Enquesta de condicions de vida, 2016.
Gràfic 19. Composició de les llars
unipersonals segons sexe (població de 65
anys o més). Barcelona, 2011 i 2016
vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011, i Enquesta
de condicions de vida, 2016.
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
35
30
25
20
15
10
5
0
Home Dona
2000 2006 2011 2016
2011 2016
La característica més rellevant d’aquestes
llars és sens dubte el seu grau de feminit-
zació: el 76 % de les llars unipersonals de
65 anys o més estan compostes per dones,
tot i que amb una tendència decreixent res-
pecte al 2011 (gràfic 20). L’augment de les
llars unipersonals en edats prèvies molt
probablement fa disminuir el pes de les llars
unipersonals femenines que són conseqüèn-
cia de la defunció de la parella entre les per-
sones grans, i això tendeix a reduir el grau
de feminització de les llars unipersonals de
persones de 65 anys o més, tot i que continua
sent molt elevat.
%
%
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys
75 i més anys
9,5
18,5
16,8
12,4
24,1
25,1
28,8
18,7
29,3
9,7
6,8
11,3
18,7
81,3
23,9
76,1

Diagnosi 39
5.4 Suport social
El suport social i afectiu de les persones
grans es fonamenta, sobretot, en la família.
A mesura que es compleixen anys, la re-
lació freqüent amb familiars augmenta en
paral·lel a la disminució de les relacions fre-
qüents amb les amistats (Porcel et al., 2013).
S’entén per suport social el procés interactiu
pel qual s’obté ajuda emocional, instrumen-
tal o financera procedent de la xarxa social
a la qual pertany cada persona (Wilkin et al.,
1992).3
Per tal de valorar el suport social i
afectiu que reben les persones grans, tant
d’amistats com de familiars, s’han utilitzat
dos indicadors. Com a indicador principal es
pren el perfil Duke (Broadhead et al., 1988),4
resultat d’una bateria de vuit ítems a partir
dels quals es calcula una puntuació que va de
0 a 100: com més suport social autopercebut
rep la persona, més elevada és la puntuació.
Per tal de complementar aquest indicador,
s’ha utilitzat també la variable subjectiva de
si la persona sent que li falta companyia. En
general, es registren nivells alts de suport
social i percentatges baixos de sentiment de
solitud, si bé aquests es poden situar per da-
munt del 10 %.
Si es combinen diferents indicadors de su-
port social i solitud per districtes, hi obser-
vem diferències (gràfic 20). Ciutat Vella i Nou
Barris destaquen per tenir un grau de suport
social autopercebut més baix (una mediana
de 80 punts), així com uns percentatges més
alts de persones que declaren que se senten
soles sovint (11 % i 8,9 %, respectivament).
En l’altre extrem se situen els districtes de
Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, amb me-
dianes de suport social per damunt del 95
% i uns percentatges més baixos de perso-
nes que se senten soles sovint (3,3 % i 2 %,
respectivament). Situacions menys clares
són les dels districtes de Sant Martí i Gràcia,
amb uns nivells mitjans-alts de suport social,
però també amb percentatges alts de perso-
nes que se senten soles sovint (9,6 % i 8,2 %,
respectivament).
3. Citat a Bartoll et al. (2013).
4. Citat a Bartoll et al. (2013).

Gràfic 20. Perfil Duke de suport social
(mínim, quartil 1, mediana, quartil 3
i màxim) i percentatge de persones que
se senten soles sovint (població de 65 anys
o més). Districtes de Barcelona, 2016
Font: Agència de Salut de Barcelona. Enquesta de salut
de Barcelona, 2016.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
11,0
puntacióenl’escaladeDukedesuportsocial
%personesquesovintsesentensoles
CiutatVella
L’Eixam
ple
Sants-
M
ontjuïc
Les
Corts
Gràcia
N
ou
BarrisSantAndreu
SantM
artí
Sarrià
-Sant
Gervasi
Horta
-
Guinardó
5,3 3,3
6,3 5,9
9,6
2,0
8,9
4,6
8,2
A priori, aquestes divergències en el suport
social per districtes podrien explicar-se per
les diferències territorials en l’envelliment i
les persones grans que viuen soles, partint
del fet que el suport social disminueix amb
l’edat i del supòsit que la solitud residencial
pot estar relacionada amb menys suport so-
cial i afectiu. Ciutat Vella i Nou Barris (distric-
tes amb menys suport social i més solitud)
són els districtes que presenten els índexs
d’envelliment més elevats. Ciutat Vella tam-
bé és el districte on hi ha més persones que
viuen soles. En l’altre extrem, Horta-Guinar-
dó, un dels districtes amb més suport social
i menys sensació de solitud, és també el se-
gon districte amb menys persones grans que
viuen soles. Tanmateix, casos com les Corts
o Sants-Montjuïc no mostren relacions tan
clares, per la qual cosa s’intueix l’existència
d’altres factors explicatius i unes unitats te-
rritorials, els districtes, massa heterogènies
internament per fer-ne anàlisis explicatives
robustes.

Diagnosi 41
personesusuàries
5.5 Serveis de suport
en la pròpia llar
Les diferents administracions públiques, de
manera directa o a través d’empreses o en-
titats socials, ofereixen diferents serveis per
donar suport a la llar a persones dependents
vulnerables. Pel seu volum pressupostari i
pel nombre de persones ateses, a continua-
ció se’n destaquen dos: el servei de teleassis-
tència i el conjunt de serveis que s’engloben
dins el servei d’ajuda a domicili.
El servei de teleassistència facilita assistèn-
cia 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any
a persones grans o persones amb dependèn-
cia i/o discapacitat, ja sigui mobilitzant recur-
sos propis del servei, de la persona usuària
o existents a la comunitat. El servei també
actua de manera preventiva mitjançant el
contacte continuat amb la persona usuària i
l’atenció de demandes de soledat, aïllament
i/o inseguretat. En l’actualitat, més de 95.000
persones utilitzen aquest servei, el 71 % de
les quals són dones (gràfic 21). Tot i que no és
un servei exclusivament destinat a les perso-
nes grans, la mitjana d’edat és de 82 anys en
el cas dels homes i de 83 anys en el cas de les
dones. En els últims anys s’està registrant un
augment de 4.600 persones usuàries noves
l’any, és a dir, gairebé 13 persones noves al
dia.
El servei d’atenció domiciliària (SAD) inclou
tasques relacionades amb la llar (netejar,
fer el llit, cuinar, rentar la roba, etc.) i amb
la cura personal (vestir-se, higiene, etc.) de
persones o famílies que es troben, per motius
físics o socials, en situacions de mancança
d’autonomia temporal o permanent per po-
der realitzar les tasques habituals de la vida
quotidiana. Actualment hi ha 23.811 persones
que són usuàries d’aquest servei a Barcelo-
na, un 72 % dones, amb un increment res-
pecte a l’any anterior de 2.300 persones, més
de 6 noves al dia (gràfic 22). Com s’observa
al mapa 6, les persones usuàries del SAD es
concentren en determinats barris i districtes,
concretament a Ciutat Vella, Horta-Guinardó,
Gràcia, Sant Martí i Nou Barris. D’altra ban-
da, destaca que el 91 % de les persones que
treballen en el servei són dones.
Gràfic 21. Persones usuàries del servei
d’atenció domiciliària segons sexe.
Font: Ajuntament de Barcelona.
Homes
2015 2016 2017Dones
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
62.687 65.251 68.102
24.154 25.746 27.497

Mapa 6. Persones usuàries del Servei
d’Atenció Domiciliària (SAD) per km2
.
Barcelona, 2018
persones usuàries del SAD per km2
0 - 200
201 - 400
401 - 600
601 - 800
801 - 1.000

Diagnosi 43
personesusuàries
Gràfic 22. Persones usuàries del servei
d’atenció domiciliària segons sexe.
Font: Ajuntament de Barcelona.
Homes
2015 2016 2017Dones
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
14.884 15.642
17.191
5.543 5.858 6.620
5.6 Centres de dia
i residències per a gent
gran
Les dades anteriors només fan referència a
les persones grans que encara viuen en llars.
Quan no n’hi ha prou amb l’atenció domici-
liària, hi ha el recurs públic i privat dels cen-
tres de dia o bé de la institucionalització en
residències. En l’actualitat, a Barcelona hi ha
13.051 places en residències i 2.736 places
en centres de dia, ja siguin públiques, con-
certades o privades. Al mapa 7 s’indiquen on
es concentren aquestes residències i centres
de dia, tant públics i privats com concertats,
principalment a l’Eixample i Sarrià-Sant Ger-
vasi, seguits de Gràcia i Horta-Guinardó. La
ràtio de residències a Barcelona per cada
1.000 persones de més de 65 anys se situa
en 32,9 places en residències i 7,8 places en
centres de dia. En el conjunt de Catalunya,
aquestes ràtios se situen en 43,2 i 13,5 pla-
ces, respectivament, i per tant mostren una
dotació inferior d’aquests equipaments a la
ciutat5
en relació amb la resta del territori ca-
talà. Tanmateix, hi ha diferències importants
entre districtes: els districtes de l’Eixample,
Gràcia i Horta-Guinardó presenten ràtios
superiors a la mitjana de Catalunya, mentre
que a Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella,
Sants-Montjuic i les Corts les ràtios són infe-
riors (gràfic 23).
5. Segons la programació territorial 2015-2017
del Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies
de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu de la
programació era assolir 23,7 places per cada
1.000 habitants de més de 65 anys. En el cas dels
centres de dia, l’objectiu per al 2012 era una ràtio
a tot el territori català de 6,2 places per cada 1.000
habitants de més de 65 anys.

Gràfic 23. Places en centres de dia,
residències i sol·licituds per cada 1.000
habitants de 65 anys o més. Districtes de
Barcelona, 2017
Font: Ajuntament de Barcelona i Idescat.
80
70
60
50
40
30
20
10
0
ratio
CiutatVellaL’Eixam
ple
Sants-M
ontjuïc
Les
Corts
Gràcia
N
ou
BarrisSantAndreuSantM
artí
TotalBarcelona
TotalCatalunya
Totalàm
bit
m
etropolità
(RM
B)
Sarrià-SantGervasi
Horta-Guinardó
A priori, aquestes divergències en el suport
social per districtes podrien explicar-se per
les diferències territorials en l’envelliment i
les persones grans que viuen soles, partint
del fet que el suport social disminueix amb
l’edat i del supòsit que la solitud residencial
pot estar relacionada amb menys suport so-
cial i afectiu. Ciutat Vella i Nou Barris (distric-
tes amb menys suport social i més solitud)
són els districtes que presenten els índexs
d’envelliment més elevats. Ciutat Vella tam-
bé és el districte on hi ha més persones que
viuen soles. En l’altre extrem, Horta-Guinar-
dó, un dels districtes amb més suport social
i menys sensació de solitud, és també el se-
gon districte amb menys persones grans que
viuen soles. Tanmateix, casos com les Corts
o Sants-Montjuïc no mostren relacions tan
clares, per la qual cosa s’intueix l’existència
d’altres factors explicatius i unes unitats te-
rritorials, els districtes, massa heterogènies
internament per fer-ne anàlisis explicatives
robustes.
Places centres de dia
/ 1.000 hab. de 65 anys i més anys
Places residències
Sol·licituds (centres
de dia + residències)

Diagnosi 45
Mapa 7. Centres de dia i residències
públiques, privades i concertades.
Barcelona 2017
establiments per a la gent gran
Centres de dia
Residències

Gràfic 24. Persones en llistes
d’accés a recurs residencial de gent gran
segons situació actual. Barcelona,
març del 2018
Font: Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
Persones en llista d’espera
ingressades en Residència
pública
Persones en llista
d’espera en domicili
i altres
Persones en llista d’espera
ingressade en plaça privada
acreditada PEV
2.086
3.942
2.035

Diagnosi 47
06.
Participació
social i
comunitària
L’estat de salut o els recursos econòmics són
factors que expliquen les diferències en el
benestar de les persones grans. Tanmateix,
estudis recents (Age UK, 2017) indiquen que
la participació social i comunitària és tan im-
portant o més que les anteriors, per una mi-
llor qualitat de vida de la gent gran. Sentir-se
connectat, implicat en la vida i en el món que
et rodeja, si això en èpoques vitals anteriors
s’aconseguia fonamentalment a través del
treball, en la vellesa es pot canalitzar a través
de les activitats socials, culturals i comuni-
tàries. Alhora, disposar d’aquesta implicació
suposa un potencial enorme per al desen-
volupament social i econòmic de la mateixa
societat en el seu conjunt. Tanmateix, hi ha di-
ferents barreres que s’han de superar per en-
fortir i valorar la participació de la gent gran,
i una d’aquestes és la discriminació per edat.
Malgrat el seu infraregistre, l’Oficina per la No
Discriminació de l’Ajuntament va recollir 22
denúncies per aquest motiu entre 2013 i 2018.
A continuació, es valora la participació social
i comunitària de les persones grans a partir
d’indicadors sobre l’assistència a activitats
en grup, la participació en xarxes socials
d’internet, la participació en activitats comu-
nitàries i l’associacionisme utilitzant diferents
fonts de dades.
En relació amb internet, es valoren dos indi-
cadors sobre dos tipus diferents de fractures
digitals: l’accés a internet i l’ús de les eines
digitals, en aquest cas, les xarxes socials. Per
una banda, s’ha de destacar la millora dels
dos indicadors en el conjunt de la població
en els últims cinc anys, millora que ha estat
especialment accelerada entre les persones
grans. En la mesura que les persones socia-
litzades amb aquestes eines digitals es van
incorporant a l’edat de jubilació, l’accés i l’ús
entre la gent gran grans creix de manera des-
tacable (Loos i Mante-Meije, 2012), així com
el potencial per minorar l’aïllament relacio-
nal a través d’aquest tipus d’eines. Malgrat
la millora, però, s’ha de subratllar que enca-
ra es mantenen importants diferències entre
les persones grans i la resta de la població:
el 92,6 % de la població d’entre 16 i 64 anys
disposa d’internet a casa, mentre que en les
persones de 65 anys o més aquest percentat-
ge es redueix al 63 %. La fractura és més pro-
funda quan es mira l’ús d’alguna xarxa social:
només el 17,4 % de les persones grans hi par-
ticipen, mentre que la resta de la població ho
fa gairebé en un 70 % (gràfic 25). Aquest ús li-
mitat es pot explicar per diferents factors, que
es manifesten amb més intensitat entre les
edats avançades, com ara la falta de coneixe-
ment de les eines digitals, la por d’utilitzar-
les, problemes de salut (per exemple, visuals)
i la falta de motivació, però també pel disseny
i la usabilitat deficients de les mateixes plata-
formes i aplicacions (Alfama et al., 2016).

100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Disposa d’accés
a internet a casa
Disposa d’accés
a internet a casa
Participació en
alguna xarxa social
d’internet
Participació en
alguna xarxa social
d’internet
De 16 a 64 anys De 65 i més anys
%
Gràfic 25. Participació en alguna xarxa
social a internet i accés a internet a la llar
per grups d’edat. Barcelona, 2011-2016
Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de serveis
municipals, 2011 i 2016.
2011 2016
28,6
40,8
51,4
86,9
62,9
70,9
92,6
17,4
3,8
L’indicador sobre l’assistència a activitats or-
ganitzades en grup entre la població de més
de 65 anys6
expressa diferències tant per edat
com per districtes, però no per sexes. En ge-
neral, trobem una gràfica en què la gran ma-
joria de persones grans no realitzen aquest
tipus d’activitats però, en canvi, hi ha una mi-
noria molt activa. El 65,1 % de les persones
de 75 anys o més declaren que mai assistei-
xen a activitats d’aquests tipus, mentre que
un 15 % diu que en realitza diverses vegades
a la setmana. Pel que fa a la població de 65 a
74 anys, aquesta forquilla va d’un 49 % a un
23 % (gràfic 26).
6. Aquest indicador només està disponible per
al 2016 i per a la població de 65 anys o més; per
tant, no podem comparar la població objectiu
amb la resta de la població.

Diagnosi 49
70
60
50
40
30
20
10
0
Mai Un cop
al mes
Una o dues
vegades al mes
Menys d’un cop
al mes
Diverses
vegades
per setmana
Gràfic 26. Assistència a activitats en grup
segons grups d’edat (població de 65 anys o
més). Barcelona, 2016
de Barcelona, 2016.
49,1
7,0 5,1 7,3
15,4
65,1
7,1 9,7 11,5
22,7
17,4
Hi ha diferències territorials per districtes,
malgrat que les dades a aquesta escala te-
rritorial amaguen situacions molt diverses
en cadascun dels àmbits (gràfic 27). El dis-
tricte de Ciutat Vella és on hi ha més perso-
nes grans que mai assisteixen a activitats en
grup (72,1 %), seguit d’Horta-Guinardó (66,1
%) i de Nou Barris (65,1 %). Destaca especial-
ment el districte de Sarrià-Sant Gervasi com
a territori on les persones grans realitzen ac-
tivitats en grup d’una manera més intensa (30
%), seguit per Sant Andreu (23,9 %).

Gràfic 27. Assistència a activitats
en grup segons districtes (població
de 65 anys i més). Barcelona, 2016
de Barcelona, 2016.
Pel que fa a l’associacionisme, la dada més
rellevant a tenir en compte és que les perso-
nes grans estan més associades que la res-
ta de grups d’edat, amb un 35,6 %, i ho fan
sobretot en organitzacions socials, culturals,
de salut i en associacions de veïns i veïnes.
Els homes estan més associats que les do-
nes (43,4 % i 30,5 %, respectivament), una
diferència que varia segons el grup d’edat.
Entre la població més jove hi ha més dones
associades, entre les persones de 35 a 54
anys la proporció s’equilibra, i a partir dels
55 anys els homes estan més associats. S’ha
de tenir en compte que en aquests indicadors
hi poden influir tant l’edat com la generació.
També s’associen més els que tenen estudis
superiors, tant en el grup de 65 anys o més
com en la resta de grups d’edat (gràfic 28).
Mai
Diverses vegades
a la setmana
80
70
60
50
40
30
20
10
0
CiutatVella
L’Eixam
ple
Sants-
M
ontjuïc
Les
Corts
Gràcia
N
ou
Barris
SantAndreu
SantM
artí
Sarrià
-Sant
Gervasi
Horta
-
Guinardó
%
72,1
58,7
52,3
55,0
46,6
57,9
66,1 65,6
48,4
53,9
18,5 18,6
21,6
13,8
30,8
11,1
16,6 15,0
23,9
18,4

Diagnosi 51
Gràfic 28. Associacionisme segons sexe i
grups d’edat. Barcelona, 2017
Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de participació
ciutadana, 2017.
Gràfic 29. Participació en activitats
comunitàries segons grups d’edat i sexe.
Barcelona, 2017
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona. Enquesta de cohesió social i urbana.
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
De 16 a 24
De 16 a 24
De 25 a 34
De 25 a 34
De 35 a 44
De 35 a 44
De 45 a 54
De 45 a 54
De 55 a 64
De 55 a 64
65 i més
65 i més
Més enllà de si són membres d’una associa-
ció o no, també s’ha observat l’assistència a
activitats comunitàries (polítiques, culturals,
benèfiques, religioses, etc.), que complemen-
ta els indicadors de participació anteriors. En
aquest indicador, les persones grans partici-
pen en activitats comunitàries menys sovint
que la resta de grups d’edat, especialment
les dones, que només ho fan en un 46 %
(gràfic 29).
%
%
19,6
36,1
30,5
36,7
31,8
46,0
43,4
30,5
25,3
31,6
17,8
21,0
Homes associats
Dones associades
Home
Dona
81,5
64,0
77,1
56,5
63,5
67,8
62,2
46,5
71,9
52,9
72,1
57,5

També és rellevant conèixer si les persones
que participen en activitats comunitàries ho
fan en el propi barri o fora d’aquest. En aquest
sentit, les dades mostren que, a mesura que
augmenta l’edat, la preferència per realitzar
les activitats en el propi barri és més gran: el
44 % de les persones les realitza al seu ba-
rri, i un 36 % ho fa tant dins com fora. Per
contra, en aquesta franja d’edat la realització
d’aquest tipus d’activitats fora del propi barri
es redueix al 19,6 % (gràfic 30).
Gràfic 30. Lloc de realització de les
activitats comunitàries segons grups
d’edat. Barcelona, 2017
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona. Enquesta de cohesió social i urbana.
Al seu barri o entorn residencial
Fora del seu barri o entorn residencial
Tant al seu barri o entorn residencial
com fora
60
50
40
30
20
10
0
De 55 a 64
anys
De 45 a 54
anys
De 35 a 44
anys
De 25 a 34
anys
De 16 a 24
anys
65 anys
i més
15,8 15,7
25,5 25,9
28,5
44,0
36,4
43,4
50,0
52,352,352,3
31,9 31,9
22,2 24,0
28,2
19,6

Diagnosi 53
Finalment, s’ha valorat la participació ciuta-
dana en l’Ajuntament segons dos indicadors:
un de relacionat amb la pràctica i l’altre amb
el coneixement dels mecanismes de partici-
pació (gràfic 31). Així, un 40,8 % de les per-
sones grans ha fet alguna queixa, reclama-
ció, incidència o proposta a l’Ajuntament, una
proporció inferior a la de la resta de grups
d’edat, que se situa al voltant del 50 %. D’altra
banda, juntament amb la població més jove,
la gent gran és la que menys coneixement té
sobre els canals i espais de participació de
l’Ajuntament.7
En aquests dos indicadors no
es registren diferències rellevants per sexe.
Gràfic 31. Diferents indicadors de
participació segons grups d’edat.
Barcelona, 2017
Font: Ajuntament de Barcelona. Enquesta de participació
ciutadana, 2017.
Ha fet arribar a l’Ajuntament
alguna queixa, reclamació,
inidencia o proposta
Coneixement d’algun espai
o canal de participació a la ciutat
de Barcelona
7. Segons l’Enquesta de serveis municipals
d’abril-juny del 2016, el 89 % de les persones
de 65 anys o més no coneixen cap òrgan de
participació ciutadana. En el cas del grup
d’entre 18 i 64 anys, aquest percentatge se situa
en el 80 %.
65
i més
De 55 a
64 anys
De 45 a
54 anys
De 35 a
44 anys
De 25 a
34 anys
De 16 a
24 anys
0 10 20 30 40
%
50 60
40,8
49,3
48,2
51,0
37,4
17,2
27,7
46,0
46,3
42,5
46,0
25,8

07.
Taules de
moviments
residencials
per grups
d’edat

Diagnosi 55
Altes
2011-2016
Baixes
2011-2016
Saldo
2011-2016
Estoc total
mitjà (anual)
TOTAL 91.441 81.849 9.592 1.599
Sexe
Home 43.769 39.435 4.334 722
Dona 47.672 42.414 5.258 876
Nacionalitat
Espanya 40.033 44.440 -4.407 -735
Unió Europea 7.405 5.934 1.471 245
Extracomunitària 43.977 31.465 12.512 2.085
Apàtrides/No consta 26 10 16 3
Nivell acadèmic (1)
Barris renda molt alta 11.660 8.920 2.740 457
Barris renda alta 4.136 3.538 598 100
Barris renda mitjana-alta 14.708 13.081 1.627 271
Barris renda mitjana-baixa 20.185 18.243 1.942 324
Barris renda baixa 23.317 21.418 1.899 317
Barris renda molt baixa 17.426 16.632 794 132
No consta 9 17 -8 -1
Origen/destí
Catalunya 32.500 33.930 -1.430 -238
Resta d’Espanya 9.698 8.929 769 128
Estranger 30.924 5.542 25.382 4.230
Sense identificar 18.319 33.448 -15.129 -2.522
Edat de
0 a 19
anys
Font: explotació del
padró municipal
d’habitants del 2011
al 2016.

Altes
2011-2016
Baixes
2011-2016
Saldo
2011-2016
Estoc total
mitjà (anual)
TOTAL 354.368 313.514 40.854 6.809
Sexe
Home 174.638 148.019 26.619 4.437
Dona 179.730 165.495 14.235 2.373
Nacionalitat
Espanya 116.651 116.124 527 88
Unió Europea 59.404 43.370 16.034 2.672
Extracomunitària 178.102 153.900 24.202 4.034
Sense estudis 3.650 4.863 -1.213 -202
Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 54.199 57.999 -3.800 -633
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 63.549 66.467 -2.918 -486
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 77.127 73.745 3.382 564
Estudis universitaris / CFGS grau superior 155.663 110.235 45.428 7.571
No consta 180 205 -25 -4
Barris renda molt alta 30.432 25.499 4.933 822
Barris renda alta 19.288 15.293 3.995 666
Barris renda mitjana-alta 74.049 62.883 11.166 1.861
Barris renda mitjana-baixa 90.694 78.226 12.468 2.078
Barris renda baixa 94.084 83.930 10.154 1.692
Barris renda molt baixa 45.785 47.627 -1.842 -307
No consta 36 56 -20 -3
Origen/destí
Catalunya 108.965 103.292 5.673 946
Resta d’Espanya 59.356 42.032 17.324 2.887
Estranger 132.907 16.687 116.220 19.370
Edat de
20 a 39
anys
padró municipal
al 2016.

Diagnosi 57
Altes
2011-2016
Baixes
2011-2016
Saldo
2011-2016
Estoc total
mitjà (anual)
TOTAL 122.419 138.013 -15.594 -2.599
Sexe
Home 54.368 58.751 -4.383 -731
Dona 68.051 79.262 -11.211 -1.869
Nacionalitat
Espanya 55.631 67.577 -11.946 -1.991
Unió Europea 12.271 14.204 -1.933 -322
Extracomunitària 54.488 56.207 -1.719 -287
Sense estudis 1.691 1.999 -308 -51
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 28.111 33.785 -5.674 -946
Estudis universitaris / CFGS grau superior 37.316 38.185 -869 -145
No consta 112 22 90 15
Barris renda molt alta 13.567 13.690 -123 -21
Barris renda alta 6.081 6.589 -508 -85
Barris renda mitjana-alta 21.436 24.298 -2.862 -477
Barris renda mitjana-baixa 28.998 33.377 -4.379 -730
Barris renda baixa 32.664 37.833 -5.169 -862
No consta 9 23 -14 -2
Origen/destí
Catalunya 50.651 51.528 -877 -146
Resta d’Espanya 17.468 16.433 1.035 173
Estranger 25.686 7.274 18.412 3.069
Edat de
40 a 59
anys
padró municipal
al 2016.

Altes
2011-2016
Baixes
2011-2016
Saldo
2011-2016
Estoc total
mitjà (anual)
TOTAL 31.426 38.391 -6.965 -1.161
Sexe
Home 16.795 20.042 -3.247 -541
Dona 14.631 18.349 -3.718 -620
Nacionalitat
Espanya 20.822 28.653 -7.831 -1.305
Unió Europea 2.268 2.374 -106 -18
Extracomunitària 8.333 7.361 972 162
Sense estudis 1.429 2.525 -1.096 -183
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 5.770 7.094 -1.324 -221
Estudis universitaris / CFGS grau superior 8.804 8.717 87 15
No consta 39 37 2 0
Barris renda alta 1.812 2.109 -297 -50
No consta 5 8 -3 -1
Origen/destí
Catalunya 12.995 17.579 -4.584 -764
Resta d’Espanya 5.833 7.513 -1.680 -280
Estranger 7.281 1.598 5.683 947
Edat de
60 a 79
anys
padró municipal
al 2016.

Diagnosi 59
Altes
2011-2016
Baixes
2011-2016
Saldo
2011-2016
Estoc total
mitjà (anual)
TOTAL 8.274 16.259 -7.985 -1.331
Sexe
Home 5.626 11.679 -6.053 -1.009
Dona 2.648 4.580 -1.932 -322
Nacionalitat
Espanya 7.551 15.398 -7.847 -1.308
Unió Europea 184 207 -23 -4
Extracomunitària 538 653 -115 -19
Sense estudis 1.258 4.943 -3.685 -614
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 1.062 1.867 -805 -134
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 648 1.364 -716 -119
Estudis universitaris / CFGS grau superior 843 1.259 -416 -69
No consta 17 28 -11 -2
Barris renda alta 453 826 -373 -62
No consta 1 9 -8 -1
Origen/destí
Catalunya 4.097 10.370 -6.273 -1.046
Resta d’Espanya 2.539 2.837 -298 -50
Estranger 647 257 390 65
Sense identificar 991 2.795 -1.804 -301
Edat de
80 anys
i més
padró municipal
al 2016.

08.
Bibliografia
• Age Uk (2017). Age Uk Index of Wellbeing
in Later Life. Disponible a https://www.
ageuk.org.uk/our-impact/policy-research/
wellbeing-research/index-of-wellbeing/.
• Alfama, E.; Cruells, M. (2016). ¿De qué
hablamos cuando hablamos de envejecimiento
activo? A: Ezquerra [et al.] (ed.). Edades en
transición. Envejecer en el siglo XXI (p. 56-65).
Barcelona: Planeta.
• Alfama, E. [et al.] (2016). ¿Ciudadanía digital
para todas las edades? Exclusión digital de las
personas mayores. A: Ezquerra [et al.] (ed.).
Edades en transición. Envejecer en el siglo XXI
(p. 277-301). Barcelona: Planeta.
• Bartoll, X. [et al.] (2013). Enquesta de salut
de Barcelona 2011, resultats principals.
Barcelona: Agència de Salut Pública de
Barcelona.
• Beckers, J.; Schmidt, H.; Wicherts, J.
(2008). Computer anxiety in daily life: old
history? Loos, E.; Haddon, L.; Mante-Meije,
E. (ed.). The social dynamics of information
and communication technology (p. 13-23).
Burlington, VT: Ashgate.
• Beckers, J. [et al.] (2008). Computer anxiety
in daily life: old history? Loos, E.; Haddon, L.;
Mante-Meije, E. (ed.). The social dynamics of
information and communication technology
(p. 13-23). Burlington, VT: Ashgate.
• Broadhead, W. [et al.] (1988). The Duke-UNC
Functional Social Support Questionnaire.
Measurement of social support in family
medicine patients. Medical Care, 26(7), p.
709-723.
• Canbois, E. (2002). Measuring activity
restrictions in young adults in Europe. A:
Robine, JM.; Jagger, C.; Romieu, I. (ed.).
Selection of a Coherent Set of Health Indicators
for European Union. Euro-REVES. P. 47-63.
• Duque, J. M.; Mateo, A. (2008). La
participación social de las personas mayores.
Madrid: IMSERSO.
• Goldberg, G. (1978). Manual de General Health
Questionnaire. Windsor: NFER Publishing.
• Hwang, E. [et al.] (2011). Impacts of Home
Modifications on Aging-in-Place. Journal of
Housing For the Elderly, 25(3), p. 246-57.
• IERMB; ASPB (2017). Condicions de vida de
les persones grans a Barcelona: una anàlisi
des de la perspectiva de l’envelliment actiu.
Ajuntament de Barcelona, Àrea de Drets
Socials.
• Organización Mundial de la Salud (2015).
Informe Mundial sobre el envejecimiento y la
salud. OMS.
• Porcel, S. [et al.] (2013). Les condicions de vida
de les persones grans a la ciutat de Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• Sanderson, D. [et al.] (2002). Perceived health.
A: Robine, JM.; Jagger, C.; Romieu, I. (ed).
Selection of a Coherent Set of Health Indicators
for European Union. Euro-REVES. P. 13-21.
• Uysal, Ö. (2016). Health status of older
migrants in the Netherlands: Cross-cultural
validation of health scales. Faculty of Social
and Behavioural Sciences (FMG). Amsterdam.
PhD thesis. Supervised by Dr. De Rooij.
• Wilkin, D. [et al.] (1992). Measures of social
support. A Measures of need and outcome for
primary health care. Oxford: Oxford University
Press.

Diagnosi 61
Canvi
demogràfic i
envelliment
de vida (2018-2030)
Estratègia

Estratègia 63
01.
L’Estratègia:
preparar-nos
per al 2030
mantenint
una ciutat
complexa
i diversa
generacional-
ment
L’escenari exposat en la diagnosi és el d’una
ciutat diversa i complexa, on tindrà un gran
pes una nova generació de persones grans
actives i on seran molt més habituals les
persones molt grans amb necessitats de
suport i cura. Davant el canvi demogràfic,
Barcelona pot esdevenir referència i per això
cal preparar-se, aprendre i experimentar
davant els reptes de l’envelliment en una
ciutat plural i diversa.
No volem una ciutat dual amb persones
envellides i d’altres que treballen, estudien
o fan estades a la ciutat. Menys encara, una
ciutat que “expulsa” grups de població –siguin
els que siguin– perquè no ofereix oportunitats,
espais i convivència per a totes les edats. Per
preparar-nos per als grans canvis a partir del
2030, és necessari desenvolupar polítiques
i actuacions a la ciutat que acompanyin i
integrin el canvi demogràfic a fi d’assolir una
Barcelona per a totes les edats, amb justícia
de gènere i equitat generacional, atenció a la
diversitat en els cicles i les formes de vida,
i fer-ho amb el protagonisme dels diversos
grups socials i generacionals mitjançant
accions basades en la proximitat, posant la
cura i l’autonomia de les persones al centre
de les polítiques.
L’Estratègia de canvi demogràfic i envelli-
ment es desplega a través de 77 accions
agrupades en 15 línies d’acció operatives i 4
eixos estratègics:
Dret a la ciutat al llarg de la vida.
Impuls als serveis públics de la cura, lluita
contra l’exclusió laboral de dones i homes de
més de 50 anys, lluita contra la solitud no vol-
guda, i suport a la permanència voluntària a
la pròpia llar de les persones grans o a través
de noves solucions habitacionals.
Ciutat amigable i convivència inter-
generacional. Desenvolupament de les
accions per fer de Barcelona amigable amb la
gent gran, fomentant el comerç de proximitat,
fent l’espai públic més accessible i afavorint
la convivència i l’intercanvi generacional.
Envelliment actiu, aportar i gaudir de
la ciutat. Facilitar l’educació i l’accés a la
cultura al llarg de la vida reduint la fractu-
ra digital, potenciar la participació activa i la
coproducció de polítiques municipals de les
1
2
3

persones grans, i fomentar el bon tracte ga-
rantint drets i prevenint maltractaments.
Recerca i planificació per un canvi
demogràfic amb equitat. Avaluar i fer
seguiment de les polítiques sobre canvi de-
mogràfic, impuls a la cooperació interins-
titucional (municipis i àrea metropolitana,
Generalitat, Estat, altres ciutats europees) i
aprofundir en l’estudi sobre els efectes so-
cials i urbans del canvi demogràfic i, específi-
cament, sobre les necessitats de les persones
molt grans.
4

Estratègia 65
02.
El procés
d’elaboració
de l’Estratègia
L’Estratègia de canvi demogràfic i envelli-
ment és el resultat d’un ampli procés de re-
flexió i d’implicació de les diferents àrees de
l’Ajuntament de Barcelona, de debats i aporta-
cions en els espais de participació de les per-
sones grans en l’àmbit de ciutat, així com de
les aportacions de persones expertes.
L’Estratègia s’impulsa des de l’Àrea de Drets
Socials de l’Ajuntament de Barcelona amb la
creació d’un grup motor, un equip d’impuls
i coordinació format per diferents departa-
ments de l’Ajuntament, la Gerència Municipal,
l’Agència de Salut Pública de Barcelona,
l’Institut Municipal de Serveis Socials i les di-
reccions de serveis a les persones de diferents
districtes. La diagnosi de la mesura ha estat
elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona amb el suport del
Departament de Recerca i Coneixement de
l’Àrea de Drets Socials i el Gabinet Tècnic de
Programació de l’Ajuntament de Barcelona. En
l’elaboració de l’Estratègia s’ha treballat a par-
tir de diferents mesures, plans i processos es-
tretament relacionats amb el canvi demogràfic
i l’envelliment, entre els quals destaquen:
• Compromís de Barcelona per l’amigabilitat amb
les persones grans.
• Estratègia d’inclusió i de reducció de les des-
igualtats socials de Barcelona 2017-2027
• Mesura de govern per a la promoció de les per-
sones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021.
• Mesura de govern per una democratització de la
cura 2017-2020.
• Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025.
• Pla d’accessibilitat universal de Barcelona
2018-2016.
• Mesura de govern d’impuls de la salut comuni-
tària a Barcelona.
• Estratègia per a l’ocupació de Barcelona
2016-2020.
• Projecte Impulsem els Serveis Socials, Pla
d’Actuació 2017-2021.
Pel que fa a la implicació social, el 6 de juliol
del 2017 es va celebrar una jornada de reflexió
estratègica en què van participar persones
expertes del mateix Ajuntament, de l’àmbit
universitari, de l’àmbit associatiu i del tercer
sector. L’Estratègia s’ha presentat en els espais
participatius de referència per al seu contrast
i debat i per a la incorporació d’aportacions.
Així, es va debatre amb la Comissió Permanent
del Consell Assessor de la Gent Gran i el
Grup d’Envelliment del Consell Municipal de
Benestar Social (el 25 d’octubre del 2017, es-
pecíficament amb el grup de treball del CMBS
el 7 de novembre de 2017, i amb el Consell
Assessor de la Gent Gran el 26 d’octubre del
2017 i el 7 de juny de 2018). En aquestes ses-
sions es van definir les línies estratègiques i es
van prioritzar accions i temàtiques.

03.
La visió
04.
La missió
El futur desitjat és que Barcelona sigui una
ciutat complexa generacionalment i que ofe-
reixi oportunitats, espais i convivència per a
totes les edats. Volem una ciutat per a tota la
vida, amb persones de totes les generacions
que hi viuen, treballen, estudien o fan esta-
des. Per fer efectiva la ciutat oberta, diversa i
complexa generacionalment és necessari an-
ticipar-se amb polítiques i iniciatives pròpies
que permetin apropar-nos al futur desitjat.
Barcelona aposta
per una ciutat oberta,
diversa i complexa
generacionalment
Per preparar-nos per als grans canvis a par-
tir del 2030, és necessari desenvolupar políti-
ques i actuacions a la ciutat que acompanyin i
integrin el canvi demogràfic a fi d’assolir una
Barcelona per a totes les edats, amb justícia
de gènere i equitat generacional, atenció a la
diversitat en els cicles i les formes de vida,
i fer-ho amb el protagonisme dels diversos
grups socials i generacionals.
Preparar-nos
per als grans canvis
a partir del 2030

Estratègia 67
05.
Valors
i principis de
l’Estratègia
5.1 Proximitat
Les incerteses i les vulnerabilitats vinculades al canvi demogràfic només trobaran solució des
de lògiques de proximitat. Cal exercir el dret a la ciutat des d’entorns i relacions quotidianes de
solidaritat. Els barris com a espais de construcció de comunitat on es garanteixen suports a les
persones i vincles amb aquestes.
5.2 Protagonisme actiu i noves respostes
construïdes socialment
L’abast i la dimensió dels canvis requereixen la implicació activa de la població en la recerca i
el desenvolupament de solucions diverses per a necessitats també diverses. El paradigma de
l’envelliment actiu aposta per la participació com a element vertebrador de les polítiques que
tenen per objectiu l’autonomia i la inclusió social.
5.3 Atenció a les diversitats
És especialment rellevant entendre i atendre de manera particular la creixent diversitat de si-
tuacions vinculades al canvi demogràfic en termes d’edat, de salut, d’autonomia, cultural, de
gènere o d’orientació sexual que enriqueixen i diversifiquen trajectòries vitals i els processos
d’envelliment.
5.4 Justícia de gènere i centralitat
de les cures
És imprescindible afrontar el canvi demogràfic a partir de la igualtat de gènere i reconèixer la
centralitat de la cura per a la vida socioeconòmica de la ciutat per tal garantir el dret a una cura
digna i reduir les desigualtats de gènere i socials que es produeixen en la seva provisió.

5.5 Inclusió, equitat i drets socials
Prioritzar la intervenció en els grups més vulnerables és imprescindible per actuar davant les
situacions de desavantatge actuals. Una perspectiva inclusiva també ha d’assumir el dret a
l’autonomia i a decidir el projecte vital, i ha d’incorporar l’atenció integral centrada en la persona.
5.6 Relacions intergeneracionals
Fomentar i facilitar, des de les polítiques i els serveis, els vincles socials i efectius entre infants,
joves, adults i persones grans, més enllà dels espais familiars, és una font d’enriquiment per-
sonal, té clars beneficis per a la cohesió social i és el primer pas per combatre els estereotips
vinculats amb l’edat.
5.7 Innovació social
i de les polítiques públiques
Cal introduir una perspectiva transversal del canvi demogràfic en el conjunt de les polítiques
municipals, implicant-hi les diferents àrees municipals, i alhora treballar conjuntament amb
pràctiques d’innovació social.

Estratègia 69
06.
Eixos
estratègics,
objectius
i actuacions
La missió, la visió i els valors de l’Estratègia
de canvi demogràfic i envelliment es concre-
ten a través de dos eixos transversals consi-
derats temes prioritaris i que hauran d’estar
presents en el desenvolupament de totes les
línies d’acció:
Eixos transversals:
• Diversitat i heterogeneïtat entre les
persones grans.
• Gènere.
Els quatre eixos estratègics centrals desen-
volupen una sèrie de línies d’acció que confi-
guren els objectius operatius de l’Estratègia:
1. Dret a la ciutat al llarg de la vida.
2. Ciutat amigable i convivència
intergeneracional.
3. Envelliment actiu: aportar i gaudir de la
ciutat.
4. Recerca i planificació per un canvi
demogràfic amb equitat.
Finalment, les línies d’acció es concreten
amb una bateria d’accions agrupades en tres
tipus:
• Enfortiment: accions i programes que ja porta
a terme l’Ajuntament i a les quals es vol donar
continuïtat reforçant-les i millorant-les.
• Innovació: accions que o bé són noves o bé es-
tan en fase de proves pilot i que es consideren
clau per afrontar els reptes del canvi demo-
gràfic i l’envelliment.
• Colideratge: accions estratègiques pel canvi
demogràfic i envelliment que involucren ne-
cessàriament altres administracions per tal de
poder fer-les efectives.

Eix 1. Dret a la ciutat
al llarg de la vida
Els efectes de la crisi i el canvi demogràfic
s’estan combinant de forma que grups es-
pecífics de població es poden veure forçats
a abandonar la ciutat: famílies vulnerables,
joves en edat d’emancipació, persones de
més de 50 anys en situació d’atur o perso-
nes grans en situació de dependència , entre
d’altres, són col·lectius que necessiten un
suport especial per tal de garantir el dret a la
ciutat al llarg de la vida.
El dret a la ciutat combina components di-
versos. D’una banda, el dret a l’habitatge, a
una llar que pugui ser viscuda amb dignitat i
seguretat; d’altra banda, el dret al barri, a la
permanència en la comunitat de referència,
on es desenvolupen afectes i vincles, sen-
se amenaces d’expulsions o desplaçaments
forçats; finalment, el dret als espais urbans
comuns, on respirar un aire net per viure
i gaudir de carrers i places per conviure. El
dret a la ciutat és, per tant, el dret a viure de
forma quotidiana amb equitat i diversitat.
Avui, en plena transició demogràfica, i en el
marc de l’objectiu de construir una ciutat per
a totes les edats, és fonamental connectar
el dret a la ciutat amb tots els cicles de vida.
Per això, és tan important que les polítiques
d’habitatge esdevinguin un component trans-
versal, vinculades a la resta de polítiques so-
cials, ocupacionals i comunitàries. I és molt
rellevant també que es desenvolupin políti-
ques innovadores que combinin rehabilita-
ció, suports domiciliaris, espais residencials
compartits i entorns comunitaris cuidadors.
Pel que fa a les persones grans, l’adaptació
de la pròpia llar a les necessitats canviants, el
suport social i comunitari de proximitat, no-
ves formes de convivència més comunitàries
i l’articulació de barris més amigables esde-
venen fonamentals tant per a l’envelliment
actiu i autònom com per evitar situacions de
soledat no volguda i aïllament.
Entre les accions incloses en aquesta línia es-
tratègica, destaquen el nou model de Servei
d’Atenció Domiciliària basat en la proximitat,
una experiència pilot a partir de la qual han
de créixer les superilles socials, i un pla de
futur innovador basat en la proximitat com a
espai coordinador de diferents serveis socials
i sanitaris, tant professionalitzats com co-
munitaris, amb l’objectiu d’evitar situacions
d’exclusió i aïllament i garantir la permanèn-
cia voluntària a la pròpia llar de les persones
grans.
1.1 Impulsar serveis i suports per
a la cura
1. Ampliació del programa municipal
“Respir Plus” de suport a les famílies
amb persones amb dependència.
2. Extensió del projecte pilot sobre temps i
cures.
3. Obertura del Centre d’Informació i
Recursos per a la Cura i consolida-
ció de l’espai com a referència en
l’acompanyament dels processos
d’envelliment.
4. Desenvolupament de l’estratègia
de suport a les persones i famílies
cuidadores.
1.2 Suport a la continuïtat laboral
de les persones més grans de 50
anys
5. Reforç dels programes de reinserció
laboral per a les persones en situació
d’atur de més de 50 anys, amb una aten-
ció especial a l’atur de llarga durada.
6. Continuïtat del programa làbora per a
la inserció de persones en situació de
vulnerabilitat.

Estratègia 71
1.3 Suport a la permanència
voluntària de les persones grans a
la pròpia llar
7. Implementació de les superilles socials:
integració de serveis, acció comunitària i
proximitat.
8. Nou model d’atenció integrat del Servei
d’Atenció Domiciliària.
9. Millores i innovacions en el servei de
teleassistència.
10. Campanya sobre adaptació de l’habitatge
en el procés d’envelliment.
11. Increment de les partides pressupos-
tàries per a la rehabilitació d’habitatges
per adaptacions de la llar i de les esca-
les de veïnatge.
12. Millora del servei de tramitació i atenció
a la dependència (SADEP).
13. Ampliació del programa d’assistència
personal.
1.4 Lluitar contra la solitud no
volguda de les persones grans
14. Extensió del programa “Radars” a tots
els barris de la ciutat.
15. Ampliació de persones usuàries del pro-
grama “Vincles BCN”.
16. Millores en el Servei d’àpats so-
cials: “Àpats a domicili” i “Àpats en
companyia”.
17. Potenciació del programa “Baixem al
carrer”.
18. Potenciar el servei d’acompanyament a
domicili de la gent gran.
19. Enfortiment de la perspectiva de
l’envelliment actiu en els projectes de
desenvolupament comunitari i en el
marc del Pla de barris.
20. Foment de l’intercanvi de coneixements
sobre programes de prevenció i aten-
ció a la solitud de la gent gran dels
districtes.
1.5 Promoure noves solucions
habitacionals
21. Nous habitatges amb serveis per a per-
sones grans.
22. Programa funcional d’unitats de convi-
vència a noves promocions d’habitatge.
23. Suport a fórmules d’habitatge cooperatiu
i compartit.
24. Potenciació del programa intergenera-
cional “Viure i conviure” amb estudiants i
persones grans que viuen soles.
1.6 Disposar d’alternatives
residencials temporals i
permanents per a persones
grans Promoure noves solucions
habitacionals
25. Millora en el Servei d’Atenció a les
Urgències a la Vellesa (SAUV)
26. Elaboració d’una campanya i guia infor-
mativa i orientativa per al tractament de
la diversitat sexual i de gènere i l’accés
a drets.

Eix 2. Ciutat amigable
i convivència
intergeneracional
La tendència dels diversos grups socials a
ocupar i apropiar-se de manera segregada
dels recursos, serveis i equipaments sovint
ha estat incentivada per les mateixes políti-
ques públiques, donada la concepció “eda-
tista” d’equipaments i activitats. Per aquest
motiu, l’Estratègia pretén promoure activi-
tats, serveis, espais i equipaments d’usos
compartits que fomentin la convivència in-
tergeneracional a la ciutat i tinguin present
les diferents necessitats de dones i homes.
A la vegada, s’han de dur a terme diferents
accions per fer de Barcelona una ciutat més
amable amb la gent gran, cosa que com-
porta que sigui més amable amb tots els
col·lectius. Això significa, entre d’altres, en
l’àmbit urbanístic, avançar cap a espais ur-
bans amb accessibilitat universal; en l’àmbit
dels serveis, avançar en una atenció centrada
en la persona, i en l’àmbit de les relacions so-
cials, fomentar el tracte cordial i lliure de dis-
criminacions a partir de l’apoderament de les
persones grans. Entre les accions d’aquesta
línia estratègica destaquem les que impulsen
i fomenten la hibridació i convivència interge-
neracional en les activitats dels equipaments
municipals, com per exemple els casals de
barri o els casals de gent gran, en programes
consolidats com el de la Ciutat educadora o
en la remodelació i creació d’espais de joc a
la ciutat.
2.1 Impulsar el compromís de
Barcelona per l’amigabilitat amb
les persones grans
27. Renovació i impuls del compromís de
Barcelona per l’amigabilitat amb les per-
sones grans Renovació i impuls del com-
promís de Barcelona per l’amigabilitat
amb les persones grans.
2.2 Avançar cap a un espai públic
accessible i un transport i comerç
de proximitat per a tothom
28. Desenvolupament del Pla d’accessibilitat
universal.
29. Desenvolupament dels “Camins amics
per a la gent gran”: acompanyaments i
espais amigables.
30. Potenciar el comerç de proximitat ami-
gable amb les persones grans.
31. Millores en el servei de transport espe-
cial porta a porta.
32. Impuls i reorganització del servei de
transport a demanda.
2.3 Potenciar equipaments i
activitats intergeneracionals
33. Definició d’un nou model dels casals de
gent gran.
34. Impuls a les activitats intergenera-
cionals en els equipaments i serveis
municipals.
35. Suport a projectes intergeneracionals a
les aules d’extensió universitària per a la
gent gran.
36. Enfortir els projectes intergeneracionals
en el programa “Ciutat educadora”.
37. Fomentar la perspectiva intergeneracio-
nal en els espais de joc infantil a la ciutat
38. Desenvolupament del projecte “En bici
sense edat”.
39. Organització d’unes jornades bianuals
per fomentar el coneixement i
l’intercanvi d’experiències sobre projec-
tes intergeneracionals.

Estratègia 73
Eix 3. Envelliment actiu:
aportar i gaudir
de la ciutat
L’activitat social és la millor manera de conti-
nuar sentir-se connectat, implicat en la vida i
en el món que et rodeja una vegada l’activitat
laboral deixa de ser central. L’envelliment ac-
tiu parteix del reconeixement de les persones
“a desenvolupar el seu potencial de benestar
físic, social i mental i també de la capacitat
de participar en la societat d’acord amb les
seves necessitats, desitjos i capacitats, men-
tre que se’ls proporciona protecció, seguretat
i cura adequada quan necessiten assistèn-
cia”. En un escenari en què quantitativament
i qualitativa el pes de les persones grans serà
decisiu, l’Estratègia es planteja com es pot
facilitar les aportacions i millorar les capa-
citats d’incidència de les persones grans, per
exemple, amb noves formes d’economia de
reciprocitat, de transferència d’experiència i
de coneixement, la promoció de l’ús d’eines
digitals, d’autoorganització de serveis i pres-
tacions o en la participació activa en la pre-
sa de decisions i el disseny de les polítiques
públiques.
3.1 Promoure l’educació i la cultu-
ra al llarg de la vida
40. Suport als programes universitaris diri-
gits a les persones grans
41. Elaboració i difusió d’un llibre blanc so-
bre l’educació de les persones adultes
42. Enfortiment de la participació de les
persones grans en les polítiques cultu-
rals de la ciutat
43. Elaboració d’una estratègia per apropar
els centres culturals, les biblioteques i
els museus a les necessitats i els in-
teressos de les persones grans, amb
una atenció particular a les persones
amb diversitat funcional i situacions de
demències
44. Programació d’activitats culturals de
caràcter intergeneracional en bibliote-
ques, museus, centres cívics, casals de
barri i altres equipaments culturals.
45. Campanya de promoció de les escoles
de formació de persones adultes.
46. Obertura de les escoles de música en
horari de matins per oferir formació
musical a totes les edats.
47. Reforç del paper de mediadors dels
equips de programació dels museus per
facilitar les visites de grups de persones
grans, i treballar activitats i programes
específics a mida.
3.2 Fomentar la participació activa
48. Impuls i visibilització del treball realitzat
pel CAGG i foment de l’intercanvi amb
altres espais de participació.
49. Promoció de la participació i aportació
en el procés en la Convenció de les Veus
de les Persones Grans.
50. Foment de la participació de les perso-
nes grans en les polítiques de transport
públic.
51. Extensió del projecte “Soc blogger”.
52. Inclusió de persones amb deteriorament
cognitiu lleu a les activitats dels casals
de gent gran.
53. Impuls a la implantació de les tecnolo-
gies de la informació i la comunicació als
casals i equipaments de gent gran.
3.2 Drets, bon tracte i prevenció de
maltractaments
54. Prevenció i atenció als maltractaments
de les persones grans
55. “Soc gran i què?” Programes contra la
discriminació per raons d’edat
56. Difusió i capacitació a les persones
grans sobre els seus drets de consum
57. Difusió dels drets de les persones grans,
especialment de les persones amb més

dependència, recollits en el document
elaborat pel CAGG.
58. Enfortiment de la formació en centres de
dia, casals i residències per a persones
grans sobre diversitat sexual i de
gènere.
3.4 Potenciar l’envelliment
saludable
59. Enfortiment de les actuacions adreçades
a promoure l’activitat física per a les
persones grans, especialment adaptada
a les diferents etapes del procés
d’envelliment.
60. Ampliació de les escoles de salut per a
gent gran.

Estratègia 75
Eix 4. Recerca i
cooperació
per un canvi demogràfic
amb equitat
El procés de canvi demogràfic i d’envelliment
planteja grans reptes a la metròpoli barcelo-
nina, en un context d’incertesa pel canviant
escenari internacional i l’accelerat canvi tec-
nològic. Tots aquests reptes i canvis fan ne-
cessari aprofundir en temàtiques de les quals
ara per ara en tenim poc coneixement (per
exemple, les condicions de vida de les per-
sones molt grans o l’ús cultural a la ciutat de
les persones grans), com facilitar les dades
existents en registres administratius o bé no-
ves fonts de dades encara inexplorades (big
data). Tot això, juntament amb l’avaluació de
les polítiques actuals, és necessari per poder
diagnosticar, planificar i adaptar millor les
polítiques a mitjà i llarg termini.
D’altra banda, a l’hora d’abordar processos
tan complexos com el canvi demogràfic i
l’envelliment, cal coordinar un esforç conjunt.
S’ha d’avançar tant en la millora de la coo-
peració interinstitucional (especialment amb
la Generalitat, però també amb altres ciu-
tats), com en els espais de col·laboració amb
el tercer sector social i les organitzacions
de l’economia social i solidària en el des-
plegament d’accions i polítiques dels eixos
anteriors.
Existeixen qüestions cabdals amb influèn-
cia directa sobre aquesta Estratègia sobre
les que l’Ajuntament no té competències ja
que aquestes estan en mans de l’Estat o de
la Generalitat de Catalunya, i la funció muni-
cipal es centra en fer incidència política per
tal d’incorporar-ho en l’Agenda de les admi-
nistracions responsables. Es tracta, princi-
palment, de matèries amb fort impacte en la
millora de la qualitat de vida de les persones,
tals com: garantir la suficiència econòmi-
ca de les persones grans mitjançant la re-
forma del sistema de pensions que permeti
assegurar uns ingressos dignes i justos per
a tothom, reformar la Llei d’Arrendaments
Urbans per garantir l’accés i la permanència
en l’habitatge (increment del parc públic de
lloguer social, regulació dels preus de llo-
guer, mobilització dels habitatges buits, re-
habilitació i subministraments mínims de la
llar), aprovar una nova legislació d’autonomia
personal que permeti garantir el dret amb
finançament suficient, amb cobertures i in-
tensitats suficients per atendre en un entorn
comunitari pròxim i potenciant la figura de
l’assistent personal, afavorir polítiques de
conciliació personal i laboral, posant a les
persones en el centre de la vida i desenvo-
lupar la normativa actual sobre accessibilitat
universal.
4.1 Impuls de la cooperació
interinstitucional
61. Planificació conjunta de centres
residencials i sociosanitaris 2030.
62. Creació d’una comissió mixta
Generalitat-Ajuntament i món local per
afrontar el canvi demogràfic.
63. Respostes de les ciutats europees a
l’envelliment i el canvi demogràfic en el
marc d’Eurocities mitjançant intercanvis
amb altres ciutats.
64. Seguiment i anàlisi de les denúncies de
discriminació d’edat de l’Oficina per la
No Discriminació.
65. Avaluació i extensió de les experiències
de coordinació i integració social i
sanitària en el marc de la Taula d’Atenció
Integrada amb la Generalitat.
66. Extensió de la interconnexió de dades
socials i de salut a tota la ciutat.
4.2 Avaluació i seguiment de
polítiques sobre canvi demogràfic
67. Avaluar i planificar integralment les
polítiques i els programes per combatre
la solitud no volguda i facilitar la per-
manència de les persones grans a la
seva llar.

68. Anàlisi dels models actuals dels centres
i residències per a persones grans des
de la perspectiva LGTBI.
69. Integració de dades administratives i
de serveis. Dades, big data i indicadors
municipals en clau de cicles de vida i
perspectiva d’envelliment.
70. Organització de congrés sobre polítiques
locals davant el canvi demogràfic.
71. Creació de grups de treball específics
sobre envelliment per promoure el
treball transversal en les polítiques
municipals.
72. Participació en el projecte europeu
“Adapting European Cities to Population
Ageing: policy challenges and best
practices” (ESPON 2020).
73. Ampliar el coneixement i les polítiques
per la mort digna.
4.3 Aprofundir en el coneixement
sobre els efectes del canvi
demogràfic
74. Les necessitats actuals i futures
d’habitatge de les persones grans
75. Anàlisi i coneixement sobre el
col·lectiu de persones més grans (+80),
incorporant-hi les metodologies més
adequades per conèixer les seves
necessitats i preferències i facilitar la
seva participació a les polítiques de
ciutat.
76. Estudi sobre els patrons de mobilitat
residencial metropolitana.
77. Establiment d’una línia d’anàlisi
i recerca sobre immigració,
interculturalitat i envelliment.

Estratègia 77
Acció Responsable Participants Tipus 2018 2019 2019-23 2023-27
1
Ampliació del programa municipal “Respir Plus” de suport
a les famílies amb persones amb dependència.
Programa d’ajuts econòmics per facilitar que les persones grans
amb dependència puguin estar temporalment en un centre
residencial privat per a gent gran. El seu objectiu és donar suport
a les famílies que cuiden persones grans amb dependència,
perquè puguin disposar de temps quan el necessiten.
Acció Social Enfortiment
2
Extensió del projecte pilot sobre temps i cures.
Prova pilot als barris del Guinardó i Sant Andreu del Palomar. Els seus
objectius són: 1) Sensibilitzar la ciutadania sobre les diferències en
els temps que destinen homes i dones a atendre les cures dels altres
i les dificultats en la gestió del temps; 2) Millorar la compaginació
dels temps de treball i familiar amb la dels horaris dels equipaments
i serveis. 3) Millorar els temps de cura de les persones.
Direcció
de Serveis
d’Economia
Cooperativa,
Social i Solidària
i Consum
Districtes Innovació
3
Obertura del Centre d’Informació i Recursos per a la Cura
i consolidació de l’espai com a referència en l’acompanyament
dels processos d’envelliment.
El nou centre treballarà de manera coordinada amb tots els serveis
i recursos del territori per informar i assessorar la ciutadania
sobre els recursos existents al voltant de la cura de les persones.
Neix amb la voluntat de donar resposta a la diversitat de perfils:
persones i famílies cuidadores, cuidadores professionals a la llar,
persones receptores de cura i ciutadania en general.
Salut
Feminismes
i LGTBI, DS
Economia Social
i Solidària, XSFC,
CSB, IMSS, IMPD,
Barcelona Activa
Innovació
Eix Estratègic Dret a la ciutat al llarg de la vida
Objectiu: Impulsar serveis i suports per a la cura
6.1.
Quadre d’actuacions

5
Reforç dels programes de reinserció laboral per a les persones
en situació d’atur més grans de 50 anys, amb especial atenció
a l’atur de llarga durada.
Entre els programes que s’intensificaran, cal destacar el programa
“Mentoring +40” i els programes de coaching laboral i grups
a mida per conèixer els recursos ocupacionals. Priorització de
la contractació de persones aturades més grans de 50 anys
en els programes integrals d’ocupació amb contractació.
Barcelona Activa Enfortiment
6
Continuïtat del programa “Làbora” per a la inserció de persones
en situació de vulnerabilitat.
Programa de foment de l’ocupació per a col·lectius en situació
de vulnerabilitat, que fereix un suport personalitzat, orientació i
acompanyament per a la inserció en les empreses
que hi participen.
Acció Social
ECAS, FEICAT,
Creu Roja
Enfortiment
4
Desenvolupament de l’estratègia de suport a les persones
i famílies cuidadores.
L’Estratègia dotarà la ciutat d’un marc de referència comú, una anàli-
si compartida sobre la situació de les families cuidadores i un pla
d’acció. S’impulsa des de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuida-
dores en el marc de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva.
Salut
XSFC, ASPB, CSB,
IMSS, IMPD, DS
Economia Social
i Solidària
Innovació
Objectiu: Donar suport a la continuïtat laboral de les persones més grans de 50 anys

Estratègia 79
7
Implementació de les superilles socials: integració de serveis,
acció comunitària i proximitat.
Davant el procés d’envelliment, les necessitats de cures
i els suports s’hauran d’incrementar perquè les persones puguin
romandre al seu domicili i, per tant, replantejar la seva provisió,
els suports (també emocionals), la participació social
i la interrelació amb els equipaments de l’entorn.
Acció Social
Àrea de Drets
Socials
Innovació
8
Nou model d’atenció integrat del Servei d’Atenció Domiciliària.
Desplegament i avaluació de quatre projectes pilot amb l’objectiu
de millorar les condicions de treball de les persones treballadores
i l’atenció de les persones usuàries: atenció personalitzada,
creació d’equips autogestionats, coordinació amb altres agents
i atenció integral social i sanitària.
IMSS Innovació
9
Millores i innovacions en el servei de teleassistència.
Nous nivells d’atenció personalitzats segons les necessitats;
dispositius perifèrics per monitoritzar l’entorn de la persona;
servei de geolocalització; nou dispositiu MIMAL, i introducció
d’innovacions tecnològiques i seguiment de l’estat de salut.
S’ha millorat la coordinació amb altres serveis i agents,
que cal reforçar en el futur.
IMSS Salut Enfortiment
10
Campanya sobre adaptació de l’habitatge en el procés
d’envelliment.
Campanya i elaboració d’una guia amb recomanacions
per adaptar la llar al procés d’envelliment: adaptacions funcionals
i arquitectòniques, consells sobre el mobiliari i els objectes
d’ús quotidià i temes energètics, d’accessibilitat i de seguretat.
IMHAB IMSS Innovació
Objectiu: Suport a la permanència voluntària de la gent gran a la pròpia llar

11
Increment de les partides pressupostàries per a la rehabilitació
d’habitatges per fer adaptacions de la llar i de les escales
de veïnatge.
L’objectiu és dignificar la llar, millorar-ne l’accessibilitat,
l’aïllament o les instal·lacions de subministrament, elements
amb un efecte directe en la qualitat de vida de les persones
que hi viuen. S’inclou una línia d’ajuts per a persones en situació
de vulnerabilitat que pot arribar a cobrir el 100% del cost
de l’actuació.
IMHAB Enfortiment
12
Millora del servei de tramitació i atenció a la dependència
(SADEP).
Creació de nous espais d’atenció a la dependència (SADEP)
i millora dels circuits per a la tramitació i el seguiment de
l’atenció. El nou model d’atenció a la dependència es prestarà
en quatre centres d’atenció que agruparan diferents districtes
de la ciutat. La persona podrà accedir a les prestacions
econòmiques i de serveis de la LAPAD, així com a altres recursos
de la cartera de serveis socials bàsics.
IMSS Innovació
13
Ampliació del programa d’assistència personal.
El Servei Municipal d’Assistent Personal té per objectiu garantir
la vida autònoma a persones amb diversitat funcional, oferint
suport en les seves activitats de la vida diària i donant-los
la màxima independència.
IMPD Acció Social Enfortiment

Estratègia 81
14
Extensió del programa “Radars” a tots els barris de la ciutat.
Projecte d’acció comunitària adreçat a detectar i prevenir
situacions de risc de les persones grans i pal·liar els efectes
negatius de la solitud no volguda i l’aïllament. Actualment,
el programa s’ha expandit a 40 barris de la ciutat i s’hi afegiran
13 barris més fins al maig del 2019.
IMSS Districtes Enfortiment
15
Ampliació de persones usuàries del programa “Vincles BCN”.
Projecte per reforçar les relacions socials de les persones grans
que se senten soles a través de la tecnologia i les xarxes socials.
Al llarg del 2018 s’espera arribar a 1.950 persones usuàries
actives i més de 4.000 al 2019.
Promoció
de les Persones
Grans
Enfortiment
16
Millores en el servei d’àpats socials: “Àpats a domicili”
i “Àpats en companyia”.
El servei d’àpats socials té com a finalitat proporcionar benestar
nutricional, físic i social a persones en situació de vulnerabilitat.
Entre les millores, es crearà un sistema de seguiment de qualitat
i d’inspecció i s’incrementaran els productes ecològics
i de proximitat.
IMSS Enfortiment
17
Potenciació del programa “Baixem al carrer”.
En el marc de l’ampliació dels programes de salut comunitària,
“Baixem al carrer” té per objectiu l’accés al carrer de persones
grans soles amb problemes de mobilitat. Amb el Pla de barris
s’ha ampliat de 5 a 23 barris, i es preveu seguir creixent
els propers anys.
Salut
ASPB, Creu Roja,
districtes, Foment
de Ciutat
Enfortiment
Objectiu: Lluitar contra la solitud no volguda de les persones grans

18
Potenciar al servei d’acompanyament a domicili de la gent gran.
Amb l’objectiu de reduir la situació d’aïllament i solitud
de la persona gran, el programa vincula una persona voluntària
que visita la persona gran al seu domicili un cop a la setmana,
durant aproximadament dues hores, de manera que s’estableix
un vincle de suport afectiu.
IMSS
Fundació
Amics de la Gent
Gran, Fundació
Avismón-
Catalunya
Enfortiment
19
Enfortiment de la perspectiva de l’envelliment actiu en
els projectes de desenvolupament comunitari i en el marc
del Pla de barris.
Servei d’acció
comuntària
Enfortiment
20
Foment de l’intercanvi de coneixements sobre programes
de prevenció i atenció a la solitud de la gent gran dels districtes.
Fomentar l’intercanvi de coneixements i l’avaluació de programes
de prevenció i atenció a la solitud de la gent gran dels districtes
pot ajudar a consolidar i estendre aquestes iniciatives a altres
territoris.
Districtes, taules
de gent gran
Innovació

Estratègia 83
21
Nous habitatges amb serveis per a persones grans.
Habitatges de lloguer adaptats, integrats a la comunitat i amb
els suports necessaris per a persones grans. Fins al 2022
es preveu la construcció d’11 promocions noves (aproximadament
650 habitatges) amb serveis per a persones grans.
IMHAB
Àrea de Drets
Socials
Enfortiment
22
Programa funcional d’unitats de convivència a noves promocions
d’habitatge.
Unitats de convivència per a persones grans en noves promocions
amb un model de suports i espais compartits alternatius al model
residencial per a persones grans.
IMHAB
Àrea de Drets
Socials
Innovació
23
Suport a fórmules d’habitatge cooperatiu i compartit.
Suport i acompanyament per desenvolupar projectes d’habitatge
amb fórmules compartides i de cooperatives, explorant cohousing
sènior per a grups de persones grans i donant suport
als col·lectius que ja ho treballen o vulguin impulsar aquesta
línia innovadora.
IMHAB
Àrea Drets
Socials, Direcció
d’Economia
Cooperativa,
Social i Solidària
i Consum
Innovació
24
Potenciació del programa intergeneracional “Viure i conviure”,
amb estudiants i persones grans que viuen soles.
El programa està destinat a persones grans que viuen soles
i poden oferir una habitació a estudiants que tenen la residència
habitual fora de Barcelona i necessiten habitatge mentre cursen
estudis universitaris. Es basa a fomentar la solidaritat,
el coneixement i l’ajuda mútua entre dues generacions.
Promoció
de les Persones
Grans
Generalitat
de Catalunya,
Fundació Roure,
Comissió
Interuniversitària
de Catalunya
Enfortiment
Objectiu: Noves solucions habitacionals

25
Millora en el Servei d’Atenció a les Urgències a la Vellesa (SAUV).
Servei per atendre persones grans que es troben en situació
d’urgència social que requereix una actuació immediata,
per oferir-los un acolliment temporal i atenció a les seves
necessitats bàsiques, mentre es troben els recursos més adients
per tractar la seva situació. S’implementaran millores amb
un nou protocol de coordinació entre els centres derivants de salut
i el servei del SAUV i en l’establiment d’un circuit d’atenció.
IMSS Enfortiment
26
Elaboració d’una campanya i guia informativa i orientativa per
al tractament de la diversitat sexual i de gènere i l’accés a drets.
Amb l’objectiu d’evitar estigmatitzacions o discriminacions
per orientació sexual, es planteja una campanya per informar
i sensibilitzar sobre els drets i vetllar per garantir l’expressió lliure
d’opcions sexuals als centres residencials per a persones grans
i altres equipaments.
IMSS
Feminismes
i LGTBI
Enfortiment
Objectiu: Alternatives residencials temporals i permanents per a persones grans

Estratègia 85
28
Desenvolupament del Pla d’accessibilitat universal.
El Pla fa un diagnòstic de l’accessibilitat universal als diferents
serveis públics, treballant de manera participada amb les
persones amb diversitat funcional. Una vegada fet el diagnòstic
(2018) s’elaboraran solucions tipus i s’establiran objectius
i mesures (2019) per realitzar els propers deu anys.
IMPD
Àrea d’Ecologia,
Urbanisme i
Mobilitat
Innovació
29
Desenvolupament dels “Camins amics per a la gent gran”:
acompanyaments i espais amigables.
Projecte per promoure acompanyaments en l’espai urbà i trajectes
amigables per a les persones grans, tot facilitant la mobilitat
i l’accessibilitat.
Promoció
de les Persones
Grans
Àrea d’Ecologia,
Urbanisme i
Mobilitat
Innovació
27
Renovació i impuls del compromís de Barcelona
per a l’amigabilitat amb les persones grans.
Acord de corresponsabilitat entre agents públics i privats
de la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones grans
a partir dels seus entorns de vida quotidiana i la seva aportació
i participació. Amb la promoció del Consell Assessor de la Gent
Gran, Barcelona s’ha sumat des del 2009 al compromís de
“Ciutats amigables amb les persones grans”, una xarxa impulsada
per l’Organització Mundial de la Salut.
Departament
de Participació
Social
Taula transversal
amb diferents
departaments,
entitats i ciuta-
dania.
Enfortiment
Objectiu: Avançar cap a un espai públic accessible i un transport i comerç
de proximitat per a tothom
Eix Estratègic Ciutat amigable i convivència intergeneracional
Objectiu: Impulsar el compromís de Barcelona per a l’amigabilitat amb les persones grans

30
Potenciar el comerç de proximitat amigable
amb les persones grans.
Projecte pilot per incorporar la perspectiva de l’amigabilitat
amb les persones grans en els plans de dinamització comercial
dels districtes i en l’Observatori del Comerç de Barcelona.
Direcció de
Comerç,
Promoció de les
Persones Grans
Innovació
31
Millores en el servei de transport especial porta a porta.
Aquest servei és part del sistema de transport públic de la ciutat
i permet a les persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda
l’accés als serveis d’atenció social i els facilita la mobilitat
quotidiana. Es treballa amb un nou sistema per a la seva gestió
i concessió per millorar-ne les prestacions i la qualitat.
IMPD Enfortiment
32
Impuls i reorganització del servei de transport a demanda.
S’iniciarà un projecte pioner a la ciutat al districte de Nou Barris
que permetrà desplaçaments de les persones grans
i amb diversitat funcional en transport públic sota petició prèvia
i a l’hora que es demani.
TMB
TMB, Drets
Socials
Innovació

Estratègia 87
33
Definició d’un nou model dels casals de gent gran.
Revisió de forma participada del model de casals de gent gran
i casals de barri per establir un pla funcional que promogui
un envelliment actiu i intergeneracional, així com més interacció
entre equipaments de proximitat.
Promoció
de les Persones
Grans
Innovació
34
Impuls a les activitats intergeneracionals en els equipaments
i serveis municipals.
Programació d’activitats intergeneracionals en els equipaments i
serveis municipals: concerts d’estudiants de les escoles de música
als casals i llars de gent gran; activitats educatives amb estudiants
d’escoles de primària a la Xarxa d’Horts Urbans; creació d’espais
participatius intergeneracionals a les escoles bressol municipals.
Promoció
de les Persones
Grans
Escoles de
música, IMEB,
districtes
Enfortiment
35
Suport a projectes intergeneracionals a les aules d’extensió
universitària per a la gent gran.
Organitzar projectes intergeneracionals per desenvolupar
a unes determinades aules d’extensió universitària juntament amb
instituts de secundària de la ciutat per promoure l’intercanvi
i l’aprenentatge mutu entre generacions.
Educació
Agrupació d’Aules
de Formació
Permanent per
a la Gent Gran
de Catalunya
(AFOPA)
Innovació
36
Enfortir els projectes intergeneracionals en el programa
“Ciutat educadora”.
“Barcelona Ciutat Educadora” té per objectiu impulsar
la participació, la innovació pedagògica, les xarxes i intercanvis
internacionals i l’acció transversal per enfortir i garantir el dret
a l’educació. Entre les múltiples activitats que s’impulsen,
s’han iniciat alguns projectes intergeneracionals que s’ampliaran
a més territoris de la ciutat.
IMEB Enfortiment
Objectiu: Potenciar equipaments i activitats intergeneracionals

37
Fomentar la perspectiva intergeneracional en els espais
de joc infantil a la ciutat.
Fer el seguiment del Pla del joc a l’espai públic 2020-2030 perquè
es tingui present la perspectiva intergeneracional en el disseny
dels nous espais de joc a la ciutat.
Ecologia Urbana
Institut Infància,
Àrea de Drets
Socials, Àrea
Drets Ciutadania
Innovació
38
Desenvolupament del projecte “En bici sense edat”.
“En Bici Sense Edat” consisteix a fomentar noves relacions entre
generacions, entre conductors i passatgers, entre el personal
de les residències i els membres de les famílies. Els voluntaris
(conductors) s’inscriuen per fer passejos en bicicleta amb la gent
gran a través d’un sistema de reserves. L’objectiu és difondre
el projecte per incrementar el nombre de persones usuàries
i voluntàries.
Àrea d’Ecologia,
Urbanisme i
Mobilitat
Biciclot, En Bici
Sense Edat
Innovació
39
Organització d’unes jornades bianuals per fomentar
el coneixement i l’intercanvi d’experiències sobre projectes
intergeneracionals.
A fi de fomentar l’intercanvi d’experiències i els projectes
innovadors dels diferents districtes, se celebraran unes jornades
bianuals.
Districtes,
Promoció de la
Gent Gran
Innovació

Estratègia 89
40
Suport als programes universitaris dirigits a les persones grans.
En el marc del Consell Assessor Municipal d’Universitats,
es treballa sobre educació, recerca i ocupació prioritzant
l’educació permanent i al llarg de tota la vida. L’objectiu
és desenvolupar estratègies d’educació al llarg de la vida, sobretot
vinculades a la innovació pedagògica dels programes
de les universitats orientats a les persones grans.
Educació CAMU Innovació
41
Elaboració i difusió d’un llibre blanc sobre l’educació
de les persones adultes.
El llibre blanc preveu establir les bases i obrir un debat sobre
la perspectiva de l’educació al llarg de la vida en les polítiques
educatives de la ciutat, una estratègia clau que concilia
l’envelliment actiu i la societat del coneixement.
Educació
CAMU, Consorci
Educació
Innovació
42
Enfortiment de la participació de les persones grans
en les polítiques culturals de la ciutat.
Creació d’una comissió amb la participació de persones grans
en el marc del Consell de Cultura de Barcelona i potenciació
del treball conjunt amb el Consell Assessor de la Gent Gran,
per decidir programacions i estratègies culturals. L’objectiu
és facilitar l’aportació i la implicació de les persones grans
a la programació d’activitats culturals.
ICUB Innovació
43
Elaboració d’una estratègia per apropar els centres culturals,
les biblioteques i els museus a les necessitats i interessos
de les persones grans, amb una particular atenció a les persones
amb diversitat funcional i situacions de demències.
Inclourà: activitats a les biblioteques per a persones grans amb la
seva participació en la programació; potenciar els clubs de lectura per
a gent gran; programar activitats musicals i culturals per a persones
amb problemes de demència o Alzheimer; generar un programa de
visites històriques a partir de les demandes dels mateixos col·lectius;
assegurar la pluralitat d’orígens i d’opcions sexuals.
Innovació
Eix Estratègic Envelliment actiu: aportar i gaudir de la ciutat
Objectiu: Promoure l’educació al llarg de la vida

44
Programació d’activitats culturals de caràcter intergeneracional
en biblioteques, museus, centres cívics, casals de barri
i altres equipaments culturals.
Introduir la perspectiva de l’envelliment i les relacions
intergeneracionals a les polítiques culturals de la ciutat.
Enfortiment
45
Campanya de promoció de les escoles de formació de persones
adultes.
Per donar a conèixer els centres de formació d’adults i la seva
oferta formativa, es dissenyarà una campanya de divulgació
prioritzant els col·lectius amb més necessitats educatives
i més vulnerables.
Educació Innovació
46
Obertura de les escoles de música en horari de matins
per oferir formació musical a totes les edats.
Ampliació de l’oferta de formació musical a totes les edats amb
l’obertura de les escoles de música municipals durant els matins.
Educació Innovació
47
Reforç del paper de mediadors dels equips de programació
dels museus per facilitar les visites de grups de persones grans,
treballant activitats i programes específics a mida.
Facilitar la cocreació i la coproducció d’accions i programes
específics que s’adaptin a les necessitats i els interessos diversos
de les persones grans.
ICUB Continuïtat

Estratègia 91
48
Impuls i visibilització del treball realitzat pel CAGG
i foment de l’intercanvi amb altres espais de participació.
L’objectiu és enfortir i fer visibles les tasques que duu a terme
el CAGG i fomentar ponts de treball i diàleg amb altres consells i
espais de participació, per aconseguir més presència en l’agenda
local dels temes relacionats amb les persones grans i el procés
d’envelliment.
Departament
de Participació
Social
Enfortiment
49
Promoció de la participació i aportació en el procés
en la Convenció de les Veus de les Persones Grans.
Organització, seguiment i realització de la V Convenció de les Veus
de les Persones Grans l’any 2019, un esdeveniment que se celebra
cada quatre anys. S’organitzen moltes activitats participatives de
debat i aportació que culminen en la convenció, així com fòrums i
espais de seguiment posteriors.
Departament
de Participació
Social
CAGG, consells
de persones grans
dels districtes
Enfortiment
50
Foment de la participació de les persones grans
en les polítiques de transport públic.
Establir canals de participació per recollir inquietuds, preferències
i reflexions sobre el transport públic des de la perspectiva
de l’envelliment. Suport a la creació d’un grup de treball entre
el CAGG i TMB per fer el seguiment de les millores i les
campanyes en transport públic. Procés participatiu per definir
el Pla de mobilitat urbana de Barcelona PMU 2019-2014, en què
es consideren els cicles de vida, gènere i diversitat funcional.
Promoció de la
Gent Gran
CAGG, TMB Colideratge
51
Extensió del projecte “Soc bloguer”.
Formació digital i periodística per impulsar els seus talents
i habilitats com a periodistes i fotògrafs voluntaris de les xarxes
socials municipals i del bloc del web municipal de Gent Gran.
Promoció de la
Gent Gran
Enfortiment
Objectiu: Fomentar la participació activa

52
Inclusió de persones amb deteriorament cognitiu lleu
a les activitats dels casals de gent gran.
En la línia de promoure la participació activa de les persones
grans, en especial les que tenen més dificultats o situacions
vulnerables, s’aposta per adaptar o desenvolupar en els casals
activitats específiques per a persones amb nivells lleus
de dependència i situacions de pèrdua de capacitats cognitives.
Són persones grans que no es troben institucionalitzades
i que viuen als seus domicilis amb suports.
Promoció de la
Gent Gran
Innovació
53
Impuls a la implantació de les tecnologies de la informació
i la comunicació als casals i equipaments de gent gran.
Dotació d’aules informàtiques i millores en les xarxes wifi
als equipaments, i impuls de programes formatius per apropar
les tecnologies a les persones grans, amb l’objectiu de reduir
la bretxa digital.
Promoció de la
Gent Gran
Fundació La Caixa Enfortiment

Estratègia 93
54
Prevenció i atenció als maltractaments de les persones grans.
Desplegament de diverses línies d’actuació per conèixer i prevenir
les situacions de maltractaments i donar-los la resposta adequada:
protocol i actuació conjunta dels serveis de salut i serveis socials,
cossos de seguretat i justícia; avançar en el coneixement,
la detecció i la sensibilització sobre aquesta temàtica.
Àrea de Drets
Socials
Districtes Enfortiment
55
“Soc gran i què?” Programes contra la discriminació
per raons d’edat.
Campanyes per combatre l’edatisme i promoure el reconeixement
de les aportacions de les persones grans.
Departament
de Participació
Social
CAGG, consells
de persones grans
dels districtes,
casals de gent
gran...
Enfortiment
56
Difusió a les persones grans sobre els seus drets
de consum i capacitació.
Elaboració de tallers específics sobre els drets de consum
en diferents àmbits (subministraments, tecnologia, turisme...).
Promoció de la
Gent Gran
OMIC Innovació
57
Difusió dels drets de les persones grans, especialment
de les persones amb més dependència, recollits en el document
elaborat pel CAGG.
Promoure, assumir i donar a conèixer el document Drets i llibertats
de les persones grans amb especial atenció a les persones grans
amb dependència, del GAGG, a través del SAD i altres recursos
sociosanitaris, com residències i centres de dia.
Àrea de Drets
Socials
CAGG Enfortiment
58
Enfortiment de la formació als centres de dia, als casals
i a les residències per a persones grans sobre diversitat sexual
i de gènere.
Té l’objectiu de garantir drets i aportar la visibilització
i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere també entre
les persones grans. Es tracta d’avaluar l’impacte i enfortir aquesta
línia formativa que ja s’havia iniciat en alguns equipaments
per a persones grans.
Acció Social
Promoció Gent
Gran, Feminismes
i LGTBI
Enfortiment
Objectiu: Drets, bon tracte i prevenció de maltractaments

59
Enfortiment de les actuacions adreçades a promoure l’activitat
física per a les persones grans, especialment adaptada a les
diferents etapes del procés d’envelliment.
Programes per fomentar l’activitat física per a persones grans
que no en fan o van deixar de fer-ne, especialment a partir
de la detecció dels centres d’atenció primària.
Institut Barcelona
Esports
Feminismes
i LGTBI
Innovació
60
Ampliació de les escoles de salut per a gent gran.
Programa per reduir la solitud i promoure hàbits saludables
en el marc de l’acció comunitària en salut. Han augmentat
de 5 a 11 entre el 2015 i el 2017, i es preveu arribar a 16 l’any 2019.
Agència de
Salut Pública de
Barcelona
Districtes, CAP,
acció comunitària
Enfortiment
Objectiu: Potenciar l’envelliment saludable

Estratègia 95
61
Planificació conjunta de centres residencials
i sociosanitaris 2030.
A través de la Taula d’Atenció Integral Social i Sanitària,
amb l’objectiu de fer front al dèficit estructural de places
residencials públiques i ampliar l’oferta de places a la ciutat,
tot redefinint i diversificant la tipologia dels centres i assolint
una millora de la coordinació amb els centres sociosanitaris.
Àrea de Drets
Socials
Colideratge
62
Creació d’una comissió mixta entre Generalitat, Ajuntament
i el món local per afrontar el canvi demogràfic.
Treball conjunt amb la Generalitat de Catalunya i l’àmbit local
per plantejar polítiques estratègiques davant els reptes que planteja
el canvi demogràfic.
Àrea de Drets
Socials
Colideratge
63
Respostes de les ciutats europees a l’envelliment i el canvi
demogràfic en el marc d’Eurocities, amb intercanvis amb altres
ciutats.
Ampliar l’estudi i les respostes al procés d’envelliment i canvi
demogràfic des de la perspectiva de les ciutats europees:
intensificar intercanvis en el marc de la xarxa d’Eurocities
i els grups de treball específics.
Àrea de Drets
Socials
Eurocities Innovació
64
Seguiment i anàlisi de les denúncies per discriminació d’edat de
l’Oficina per la No Discriminació.
Un camp per explorar són les discriminacions des de la perspectiva
de l’edatisme; es planteja explorar estudis sobre aquesta qüestió
i aprofundir-hi a partir de les denúncies i la informació recollida
per l’OND.
OND Enfortiment
Eix Estratègic Recerca i planificació per a un canvi
demogràfic amb equitat
Objectiu: Impulsar la cooperació interinstitucional

65
Avaluació i extensió de les experiències de coordinació
i integració social i sanitària en el marc de la Taula d’Atenció
Integrada amb la Generalitat.
La Taula d’Atenció Integrada Social i Sanitària és un espai
coparticipat que impulsa projectes des del 2016 i està formada
per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els
Consorcis Sanitari, de Serveis Socials i d’Educació de Barcelona,
amb l’objectiu d’avançar cap a l’atenció integral i centrada en la
persona, amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables.
Àrea de Drets
Socials
Colideratge
66
Extensió de la interconnexió de dades socials i de salut
a tota la ciutat.
El projecte pilot consisteix en l’intercanvi d’informació i dades
entre centres de serveis socials i sanitaris de les persones
usuàries a dos territoris amb l’objectiu d’avançar en l’atenció
integral.
Salut, Acció
Social
Colideratge

Estratègia 97
67
Avaluar i planificar integralment les polítiques i els programes
per combatre la solitud no volguda i facilitar la permanència
de les persones grans a la seva llar.
Les polítiques per pal·liar i combatre la solitud no volguda
i l’aïllament, generalment, es troben arrelades al territori
i compten amb la participació d’entitats i altres agents i amb
l’acció comunitària com a eix d’acció. Prevenir, pal·liar i atendre
les persones que pateixen solitud no volguda és prioritari, però
també cal avaluar, per poder-les planificar, les millors metodologies
perquè tinguin impactes significatius en les persones grans
i en la comunitat.
IMSS
Àrea de Drets
Socials
Innovació
68
Anàlisi dels models actuals dels centres i residències
per a persones grans des de la perspectiva LGTBI.
L’objectiu és l’anàlisi i la planificació dels centres residencials
per assolir una millor inclusió i atenció a les necessitats d’aquests
grups socials.
Feminismes i
LGTBI, Acció
Social
Innovació
69
Integració de dades administratives i de serveis. Dades, big data
i indicadors municipals en clau de cicles de vida i perspectiva
de l’envelliment.
Recollida d’indicadors i dades municipals incorporant
la perspectiva dels cicles de vida per avaluar i planificar
amb evidències. Avançar cap al big data introduint la visió
intergeneracional i de l’envelliment.
Innovació Social
Gabinet d’Estudis
i Programació
Enfortiment
70
Organització d’un congrés sobre polítiques locals davant
el canvi demogràfic.
Convocatòria, juntament amb altres institucions, d’un congrés
de reflexió sobre els reptes del canvi demogràfic i el paper
de les ciutats que generi espais per al debat i l’intercanvi
d’experiències i bones pràctiques.
Àrea de Drets
Socials
Colideratge
Objectiu: Avaluar i fer seguiment de les polítiques sobre el canvi demogràfic

71
Creació de grups de treball específics sobre envelliment per
promoure el treball transversal en les polítiques municipals.
En el marc de l’Espai de Corresponsabilitat i de la ponència
sobre envelliment es van constituir dos grups de treball: noves
oportunitats per a l’envelliment i habitatge i envelliment. Davant el
bon funcionament dels grups de treball i les accions innovadores
que se’n deriven, es planteja reforçar aquest tipus de treball,
donant continuïtat als grups existents i amb la creació d’altres.
Àrea de Drets
Socials
Continuïtat
72
Participació en el projecte europeu “Adapting European cities
to population ageing: policy challenges and best practices”
(ESPON2020).
Participar en el projecte europeu “ESPON2020” sobre el procés
d’envelliment urbà i les polítiques públiques per fer-hi front.
Projecte guanyador de la convocatòria del 2018 en què participen
vuit ciutats europees, entre elles Barcelona.
Àrea de Drets
Socials
Innovació
73
Ampliar el coneixement i les polítiques per la mort digna.
Els debats sobre la mort digna són complexos i cal abordar-los
des de la diversitat d’enfocaments i creences. S’han començat
algunes línies d’actuació en el camp de l’educació, amb tallers
i xerrades a les escoles, així com formació per a professionals.
Des de les oficines d’Atenció Ciutadana s’ofereix informació sobre
el document de voluntats anticipades (DVA) i s’han fet accions
específiques als cementiris per donar-lo a conèixer. Una línia
de futur és enfortir aquest àmbit d’acció pública per garantir
la plena autonomia de les persones basada en la lliure disposició
de la vida.
Àrea de Drets
de Ciutadania,
Cultura,
Participació i
Transparència,
Àrea de Drets
Socials
Innovació

Estratègia 99
74
Les necessitats actuals i futures d’habitatge
de les persones grans.
Estudi sobre les condicions dels habitatges on viuen les persones
grans.
Àrea de Drets
Socials
Observatori
Metropolità de
l’Habitatge de
Barcelona
Innovació
75
Anàlisi i coneixement sobre el col·lectiu de persones
més grans (+80) incorporant les metodologies més adequades
per conèixer-ne les necessitats i les preferències i facilitar la
seva participació a les polítiques de ciutat.
Obrir una línia específica de recerca sobre el col·lectiu
de persones més grans, especialment aquelles en situació de més
vulnerabilitat i dependència. Potenciar experiències innovadores,
com la desenvolupada pel Grup d’Envelliment del CMBS,
per conèixer els desitjos i les opinions de les persones amb
més dependència i que aquestes puguin contribuir a definir
els serveis d’atenció i les polítiques públiques.
Àrea de Drets
Socials
Innovació
76
Estudi sobre els patrons de mobilitat residencial metropolitana.
Estimació dels fluxos intermunicipals en l’àmbit metropolità
i revisió de les polítiques d’habitatge en aquest àmbit.
Àrea de Drets
Socials
Observatori
Metropolità de
l’Habitatge de
Barcelona
Colideratge
77
Establiment d’una línia d’anàlisi i recerca sobre immigració,
interculturalitat i envelliment.
Es detecta una manca de coneixement sobre la situació
de les persones migrades i el procés d’envelliment. L’acció
pretén obrir una línia de recerca i anàlisi dels serveis per
a les persones grans en clau intercultural i donar suport als espais
de participació i entitats que s’hi afegeixin (Consell Assessor
de la Gent Gran, CMIB i altres).
Àrea de Drets
de Ciutadania,
Cultura,
Participació i
Transparència,
Àrea de Drets
Socials
Innovació
Objectiu: Aprofundir en el coneixement sobre els efectes del canvi demogràfic

07.
El seguiment
de l’Estratègia
i l’equip de
coordinació
Per fer el seguiment i l’avaluació, es preveu
que l’equip de coordinació es converteixi a
partir de l’aprovació de l’Estratègia en el grup
de seguiment en el marc de l’Àrea de Drets
Socials de l’Ajuntament de Barcelona, amb la
incorporació de noves persones que es con-
siderin necessàries per tal de garantir-ne el
desplegament operatiu així com la represen-
tació en els espais de participació en aquest
seguiment.
El grup de seguiment a partir del diàleg
amb els diferents responsables disposarà
d’un sistema d’informació a partir del qual
s’elaborarà l’informe anual d’execució.
Aquest informe es presentarà i discutirà en
els espais de participació de referència, espe-
cialment en el grup d’envelliment del Consell
Municipal de Benestar Social i en el Consell
Assessor de la Gent Gran, per tal de retre
comptes i recollir recomanacions i accions
de millora per a l’any següent. En paral·lel,
els estudis previstos en la mateixa Estratègia
han de permetre actualitzar i aprofundir la
diagnosi en determinats aspectes per tal
d’actualitzar-la a la realitat canviant.
En aquesta Estratègia han participat i
aportat moltes persones de l’Ajuntament
de Barcelona, d’entitats i altres espais.
Concretament, l’Equip de Coordinació de
l’Estratègia ha estat format per:
• Natalia Rosetti, Tinència de Drets Socials.
• Ester Quintana, Departament de Gent Gran,
Àrea de Drets Socials.
• Davide Malmusi, Direcció de Salut, Àrea de
Drets Socials.
• Pilar Soldevila, Direcció de Coordinació i
Projectes Estratègics, Gerència Municipal.
• Joana Luna, Direcció de Coordinació i
Projectes Estratègics, Gerència Municipal.
• Quique Cano, Departament de Promoció de la
Gent Gran, Àrea de Drets Socials.
• Antonio Fernández, Departament de
Participació Social, Àrea de Drets Socials.
• Sergi Martí, Departament de Participació
Social, Àrea de Drets Socials.
• Eva Jou, Secretaria del Consell d’Habitatge
Social, Àrea de Drets Socials.
• Joan Recasens, Secretaria del Consell
d’Habitatge Social, Àrea de Drets Socials.
• Beatriz Garcia, Departament de Programes
de Temps i Economia de les Cures. Direcció
de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i
Solidària i Consum.
• Lucia Artazcoz, Agència de Salut Pública de
Barcelona.
• Yolanda Fierro, Departament de Planificació i
Processos, Àrea de Drets Socials.
• Montserrat Freixa, Direcció de Serveis a les
Persones i al Territori districte de l’Eixample.
• Lucas Martínez, Direcció de Serveis a les
Persones i al Territori districte de Nou Barris.
• Montserrat Martín, Direcció de Serveis a les
Persones i al Territori districte de Nou Barris.
• Susana Descals, Direcció de Serveis a les
Persones i al Territori districte de Sant
Andreu.
• Eva Alfama, Consellera de Ciutat Vella.
• Eduard Jiménez, consultor en polítiques
públiques.
• Marc Martí-Costa, Institut d’Estudis Regionals
i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

Annex 101
Canvi
demogràfic i
envelliment
de vida (2018-2030)
Catàleg
de serveis
i pressupost

Catàleg
dels serveis
adreçats a
les persones
grans
En el catàleg s’inclouen el conjunt de ser-
veis, programes, projectes i accions promo-
guts per l’Ajuntament de Barcelona que estan
adreçats a les persones grans. S’han recollit
polítiques d’atenció social, prevenció i pro-
moció centrades en el col·lectiu de persones
grans que, principalment, desenvolupa l’Àrea
de Drets Socials i s’ha pressupostat la gran
majoria d’aquests projectes. Molts d’aquests
programes són de naturalesa estructural
i la majoria formen part de la Cartera de
Serveis Socials 2010-2011 prevista al Decret
142/2010, d’11 d’octubre, i incorporada als
pressupostos de la Generalitat de Catalunya
per al 2017. També s’hi afegeixen equipa-
ments específics o generalistes, on es desen-
volupen diverses activitats, en què participen
les persones grans, ja siguin promotores i
participants en el disseny de les activitats o
beneficiàries.
Els quadres presenten el nom de l’acció o
programa, l’eix d’actuació (si el principal
enfocament és la promoció, la prevenció o
l’atenció social) i la tipologia (equipament,
servei, programa o bé projectes i accions),
així com una descripció i la unitat promotora
i altres organismes responsables. Finalment,
s’incorporen algunes accions de referència
dels districtes.
En un segon apartat es presenta el pressu-
post de gran part d’aquestes accions des del
2015 fins al pressupost previst per al 2018;
entre aquests anys s’ha produït un increment
rellevant en la despesa, d’aproximadament
un 30%. El pressupost i la seva evolució recu-
llen diferents serveis i programes distribuïts
en quatre grans blocs: serveis de participa-
ció social de les persones grans, serveis de
promoció, serveis socials bàsics i serveis
d’atenció a les persones grans. Els imports
en la despesa s’han computat segons el per-
centatge de persones usuàries de més de 65
anys, en el cas d’aquells programes destinats
al conjunt de la població que s’ha considerat
que cal incloure.

Catàleg de serveis i pressupost 103
Nom Eix d’actuació Tipologia Descripció Promotor
Casals i espais
municipals per a la
gent gran
Promoció
Prevenció
Equipament Conjunt d’equipaments i espais per a la trobada, la relació, la
participació, el lleure, etc. de les persones grans a la ciutat.
Es troben a tots els barris de la ciutat i tenen per objectiu afavorir la
plena integració social, la prevenció de situacions d’aïllament social,
el foment de la relació i la promoció de la participació activa de les
persones grans en la vida de la comunitat.
S’adrecen a:
• Persones més grans de 60 anys i les seves parelles.
• Persones més grans de 55 anys en situació de prejubilació.
Districtes
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Centres cívics Promoció
Prevenció
Equipament Espais oberts i de proximitat. Tot i que cada centre té el seu propi
funcionament i identitat, tots estan relacionats entre si i formen la
Xarxa de Centres Cívics.
Als centres cívics hi ha una oferta variada de cursos, tallers i activitats
culturals.
Districtes
Institut de Cultura
de Barcelona
(ICUB)
Casals de barri Promoció
Prevenció
Equipament Espais de trobada i d’interrelació dels veïns i veïnes del barri, on es
promouen valors democràtics i es fomenta el diàleg, la solidaritat,
l’associacionisme i la col·laboració per afavorir el desenvolupament
del barri i la millora de la convivència.
A través dels casals es promou el treball en xarxa amb altres
equipaments, entitats i col·lectius i s’ofereixen espais i activitats on es
fomenta l’intercanvi, la creació, el voluntariat i la participació.
Drets de
Ciutadania,
Participació i
Transparència
Districtes
Programa del
“Bon tracte a les
persones grans”
Promoció
Prevenció
Programa Conjunt d’accions promogudes per l’Ajuntament de Barcelona i
orientades a la promoció i la cultura del bon tracte cap a les persones
grans i a combatre l’edatisme o qualsevol forma de discriminació
per edat. Inclou diversos tipus d’eines: informatives, formatives,
audiovisuals i culturals.
Departament de
Participació Social
Departament de
Gent Gran
Departament de
Promoció de la
Gent Gran

Convenció de les Veus
de les Persones Grans
Promoció Programa Des del 2003 i cada quatre anys, el Consell Assessor de la Gent Gran
(CAGG), en col·laboració amb els consells i les comissions de gent
gran dels districtes, promou la Convenció, un espai de participació
de les persones grans que permet recollir, estructurar i valorar els
resultats dels treballs realitzats i adoptar estratègies i compromisos
de futur a l’entorn d’àrees clau per a les persones grans de la nostra
ciutat.
Departament de
“Soc gran, i què?”
Desconstruïm
estereotips
i prejudicis amb les
persones grans
Promoció
Prevenció
Projecte/
acció
Iniciativa impulsada per l’Àrea de Drets Socials, amb el suport del
Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG), per qüestionar de forma
participada estereotips i prejudicis que, per raó d’edat, sovint pateixen
les persones grans i reivindicar així el seu dret a la diferència i a la
igualtat lluitant contra les discriminacions.
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Departament de
Accions comunitàries Promoció
Prevenció
Plans
Projectes/
accions
Conjunt d’accions d’atenció col·lectiva que es promouen des
de diferents equipaments municipals, serveis, departaments o
programes de l’Ajuntament, que s’adrecen a grups o col·lectius de
persones d’un territori determinat per millorar-ne la qualitat de vida.
Es poden fer de forma conjunta, o no, amb altres serveis, entitats de
la comunitat i amb el mateix col·lectiu implicat. L’objectiu principal és
crear vincles comunitaris i avançar per implicar les persones grans al
territori.
Les accions s’orienten a:
• Promoure la informació i la sensibilització de la comunitat.
• Donar suport a grups socials i col·lectius.
• Donar suport a iniciatives veïnals impulsades per entitats del territori.
• Promoure la cohesió i la transformació social.
• Afavorir accions intergeneracionals.
• Promoure el voluntariat social.
• Altres.
Institut Municipal
de Serveis Socials
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Direcció de
Serveis de Drets
de Ciutadania
i d’Immigració
(Drets de
Ciutadania,
Participació i
Transparència)
Direcció de
Serveis d’Acció
Comunitària
(Drets de
Ciutadania,
Participació i
Transparència)
Districtes

Escoles de salut
per a la gent gran
Promoció
Prevenció
Programa Programa que s’insereix en l’acció comunitària en salut i que
consisteix en sessions de formació per a gent gran sobre temes
relacionats amb la salut. Té per objectiu aportar informació i
reflexions per a promocionar els hàbits saludables i reduir la solitud
de les persones grans. Basat en la necessitat a cada barri, se centra
en territoris amb una situació més desafavorida.
Agència de
Salut Pública de
Barcelona
Institut Municipal
de Serveis Socials
Direcció de
Serveis d’Acció
Comunitària
Districtes
Els bancs de temps Promoció
Prevenció
Projectes Projectes impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració
amb la xarxa associativa dels barris i l’Associació Salut i Família.
Fomenten en la comunitat la relació i l’ajuda mútua entre veïns i
veïnes, intercanviant temps i habilitats. Es tracta de fer intercanvis
de serveis entre les persones que se’n fan socis i sòcies sense
diners (on la moneda simbòlica és l’hora). L’intercanvi de temps es
fa de forma recíproca (ensenya a donar i rebre), paritària (busca la
igualtat), plurilateral (entre el conjunt de sòcies i socis) i no de forma
immediata, sinó quan es necessita.
Les persones que hi participen ofereixen el seu temps fent petits
serveis, relacionats amb la vida quotidiana, a canvi del temps d’altres
persones.
També hi ha bancs del temps virtuals que permeten fer intercanvis a
través d’internet.
Programes de
Temps i Economia
de les Cures
Districtes
Agrupació d’Aules
de Formació
Permanent (AFOPA)
Promoció
Prevenció
Programa Agrupació d’aules dedicades a la formació permanent de la gent gran
que concentra els seus esforços a sensibilitzar la ciutadania de la
necessitat de seguir una formació per al desenvolupament personal,
cultural i social de les persones.
Poden ser de dues tipologies: de difusió cultural o bé d’extensió
universitària. Aquestes darreres són tutelades per les universitats
que formen part del Consell Interuniversitari d’AFOPA, i en el qual
participen totes les universitats públiques catalanes.
També organitzen visites i viatges culturals i altres activitats de
caràcter acadèmic i de lleure.
AFOPA
Departament
de Promoció
de la Gent Gran
(conveni)

Universitat de
l’Experiència
Promoció
Prevenció
Programa La Universitat de l’Experiència posa a disposició de totes les persones
més grans de 55 anys una oferta de programes universitaris integrats,
estructurats en un o més anys acadèmics, en què l’estudiant pot
accedir a un nivell de formació reconegut per la Universitat de
Barcelona.
Universitat de
Barcelona
Departament
de Promoció
de la Gent Gran
(conveni)
Avis i àvies també
eduquen en les
nostres escoles
Promoció
Prevenció
Projecte Molts són els avis i les àvies que tenen cura dels seus nets i netes, i
que els porten al matí o els recullen a la tarda a les escoles bressol
municipals (EBM).
Reconèixer-los com a agents educatius i corresponsables dels infants
fa que també tinguin un lloc a l’escola, hi participin i en siguin part.
Infants, professionals i famílies en general es beneficien en aquest
intercanvi.
• S’ofereix l’escola com a espai, tant a l’entrada com a la sortida, per
jugar amb els nets i netes i compartir formes de joc, la quotidia-
nitat, pautes educatives, estratègies d’intervenció, dificultats, etc.
D’aquesta manera, famílies i educadors i educadores es poden im-
plicar en un projecte comú de centre, que tingui en compte el conei-
xement tècnic i l’experiència dels i les professionals, com també el
saber dels avis i àvies en relació amb els seus nets i netes.
• S’aprofita l’expertesa i el coneixement de les persones grans per
convidar-les a diferents activitats dirigides directament als infants
(contes, tallers d’experimentació, música...).
• Tenen cura d’espais de l’EBM com a agents actius de la comunitat
(l’hort, reparació de joguines, costura...).
• Participen en activitats que poden ser per a totes les edats (música,
psicomotricitat, ball...).
Institut Municipal
d’Educació de
Barcelona (IMEB)

Espais participatius
intergeneracionals
Promoció
Prevenció
Els EBM molt sovint es troben a prop de llars d’avis i àvies, casals o
entitats comunitàries de persones grans. A través de la coneixença
mútua, s’han dut a terme diferents iniciatives per afavorir l’intercanvi
intencionat i continuat de recursos i aprenentatges entre les persones
més grans i les més petites, amb la finalitat de fomentar el contacte
entre les diferents generacions del barri, tot creant espais reals de
convivència, de manera que s’aconsegueixen beneficis individuals en
els infants i en la gent gran, així com socials. Es busquen activitats
que les puguin fer tant persones grans com petites en una relació de
col·laboració i ajuda mútua.
Es fomenta la col·laboració amb residències, casals o entitats
comunitàries de persones grans, en els quals, a través d’activitats
conjuntes, hi ha un espai compartit persones grans i infants. Aquestes
activitats poden ser puntuals (festes determinades, com Sant Jordi,
Nadal...) o bé periòdiques. També es té cura dels espais de l’escola
bressol (per exemple, a l’estiu tenen cura de l’hort) i s’afavoreix la
participació en activitats per a totes les edats (música, psicomotricitat,
ball...).
Institut Municipal
d’Educació de
Barcelona (IMEB)
Avis i àvies
en els espais familiars
Promoció
Prevenció
Projecte Molts són els avis i les àvies que tenen cura dels seus nets o netes
durant tota la jornada sense que tinguin un espai on compartir
experiències, dubtes i jocs amb els infants, parlar de nous models
educatius, fer xarxa amb altres avis i àvies... Als espais familiars
poden gaudir d’un temps també per a ells i elles de cura i atenció.
Institut Municipal
d’Educació de
Barcelona (IMEB)
Xarxa de biblioteques
públiques de
Barcelona
Promoció
Prevenció
Equipament
Servei
Barcelona disposa d’una xarxa de biblioteques públiques que
possibilita l’accés lliure de tota la ciutadania a la informació i el
coneixement. Les biblioteques són un bon espai on les persones
grans poden endur-se materials en préstec, llegir la premsa o les
revistes, participar en les activitats o informar-se de qüestions que els
interessin.
Xarxa de
biblioteques
públiques de
Barcelona

Clubs de lectura
per a les persones
grans
Promoció
Prevenció
Equipament
Servei
Clubs destinats específicament a les persones grans. Aquests clubs,
coordinats per la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i la Biblioteca
Vilapicina i la Torre Llobeta, es reuneixen regularment per llegir
i comentar la lectura escollida amb el suport d’un voluntari de la
biblioteca.
Estan situats al districte de Ciutat Vella, al Casal Municipal de Gent
Gran Josep Tarradellas i al Casal Municipal de Gent Gran Josep
Trueta, i al districte de Nou Barris, al Casal Municipal de Gent Gran
Vilapicina i la Torre Llobeta.
Xarxa de
Biblioteques
Públiques
de Barcelona
Viatges per a la gent
gran subvencionats
per l’Ajuntament
de Barcelona
Promoció
Prevenció
Programa El programa de viatges per a la gent gran es realitza en conveni amb
l’Imserso: l’Ajuntament de Barcelona reserva 2.000 places de l’oferta
estatal del Programa de Turisme de l’Imserso i les subvenciona en un
40% a les persones grans amb targeta rosa gratuïta.
Departament
de Promoció
de la Gent Gran
Programa
“Activa’t als parcs”
Promoció
Prevenció
Programa Programa d’exercici físic i de salut que es practica a l’aire lliure en
diferents parcs i jardins de Barcelona, i que vol incentivar l’exercici
físic per fer salut, mantenint una vida activa en l’àmbit psicològic i
social, trobar-se en millors condicions i disminuir el risc de malalties,
mentre es gaudeix dels espais verds de la ciutat.
Institut Barcelona
Esports
Agència
de Salut Pública
de Barcelona
Barcelona Caminades Promoció
Prevenció
Programa Programa de cicles anuals de caminades, no competitives i aptes per
a totes les edats, que promou una activitat saludable, senzilla i oberta
a tothom.
El programa compta amb tres activitats:
• Barnatresc: camina i descobreix Barcelona.
• Naturtresc: camina i descobreix Catalunya.
• Caminada Internacional de Barcelona: la gran caminada.
Institut Barcelona
Esports
Circuits per a
persones
grans
Promoció
Prevenció
Programa Barcelona disposa de diversos circuits gimnàstics dissenyats
especialment per promoure la salut de les persones grans, ajudar-
les a mantenir una activitat física adequada a les seves condicions i
promoure l’hàbit de moure’s i fer exercici físic d’una manera regular.
En algunes d’aquestes instal·lacions hi ha sessions dirigides.
Institut Barcelona
Esports

Xarxa d’horts urbans
per a persones més
grans de 65 anys
Participació
Prevenció
Programa Programa de participació de l’Àrea de Medi Ambient destinat a
les persones més grans de 65 anys de la ciutat, amb l’objectiu
d’incorporar-les a activitats de millora ambiental a través del conreu
d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica.
Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre les
persones que hi participen i també un alt valor ambiental per a la
ciutat, així com una funció social de convivència entre generacions.
El programa es duu a terme en col·laboració amb els districtes i
compta amb la col·laboració de la Fundació Bancària ”la Caixa”.
Ecologia,
Urbanisme i
Mobilitat
Programa “Viure i
conviure”
Promoció
Prevenció
Programa És un projecte solidari de convivència entre persones grans i
estudiants universitaris i universitàries on s’intercanvia companyia
per allotjament gratuït. El promou la Fundació Roure amb el suport de
l’Ajuntament de Barcelona.
El programa s’orienta a persones més grans de 65 anys que visquin
preferentment soles, a joves estudiants universitaris o universitàries
de menys de 30 anys (35 en cas d’estudis de postgrau, màster o
doctorats) i a estudiants de cicles formatius de grau superior que
puguin disposar d’una part del seu temps per compartir.
Fundació Roure
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Targeta Rosa Promoció Servei Servei de caràcter social impulsat per l’Ajuntament de Barcelona
a l’abast de totes les persones més grans de 60 anys o amb una
discapacitat igual o superior al 33% acreditada i amb pocs recursos
econòmics.
Permet:
• Millora en l’accés o ús del transport públic.
• Avantatges i descomptes en equipaments, establiments
i serveis (podologia, òptiques, audiologia, museus, etc.).
AMB
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Servei de transport
especial per a
persones amb
mobilitat reduïda
Promoció Servei És un servei de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
(IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (AMB), que facilita el desplaçament en microbús adaptat
o taxi a les persones amb especials dificultats de mobilitat. És
complementari al transport públic regular.
Institut Municipal
de Persones amb
Discapacitat (IMD)
Àrea
Metropolitana
del Transport a
Barcelona

Programa “Baixem
al carrer”
Promoció
Prevenció
Programa El programa incideix en la soledat i l’aïllament de les persones grans
que troben barreres arquitectòniques a l’hora de sortir de casa o bé de
les persones que. tot i que poden sortir de casa perquè viuen en una
planta baixa, pateixen una situació d’aïllament social a causa de les
dificultats de mobilitat dins el barri.
Agència de
Salut Pública de
Barcelona
Departament de
Salut
Projecte Radars Prevenció Projecte El projecte Radars té per objectiu reduir el risc d’aïllament i d’exclusió
social de les persones grans a partir de l’acció comunitària. És
una xarxa de prevenció i atenció en la qual participen persones
voluntàries, entitats, comerços i l’administració pública. Té com
a objectiu contribuir perquè les persones grans que viuen soles o
acompanyades d’altres persones grans puguin quedar-se a casa seva
amb la complicitat dels seu entorn.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Vincles Prevenció Projecte Vincles BCN és un projecte d’innovació social que vol abordar
l’aïllament i la soledat i millorar la seguretat i el benestar de les
persones grans de Barcelona. Ho fa a partir de la creació de xarxes
personals de confiança, amb el suport de la tecnologia digital.
Departament de
Promoció de la
Gent Gran
Oficina per la No
Discriminació (OND)
Atenció social Servei L’Oficina per la No Discriminació (OND) és un mecanisme de garantia
a escala local dirigit a atendre les vulneracions dels drets humans
relacionades amb l’àmbit de la discriminació. El servei s’adreça a tota
la ciutadania, amb atenció especial a les discriminacions patides per
origen, pertinença cultural o religiosa, orientació sexual i identitat de
gènere, entre altres.
Ofereix de manera personalitzada i confidencial els serveis següents:
• Informació i orientació bàsica.
• Resolució de conflictes on s’ha produït una discriminació, a través de
mediació o conciliació.
• Assessorament jurídic i psicològic especialitzat.
• Formació sobre la igualtat i la lluita contra la discriminació.
Drets de
Ciutadania,
Participació i
Transparència
Servei d’atenció social
bàsica a persones i
famílies
Atenció social Servei
Conjunt de serveis, recursos i prestacions adreçades a la població en
general i específicament a les persones més grans de 65 anys, que
inclou, entre altres, l’atenció personal des dels centres de serveis
socials, com a via d’accés a diferents recursos i prestacions del
sistema de serveis socials, com el servei d’ajut a domicili o el servei
de teleassistència, entre altres.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)

Ajuts econòmics
d’inclusió
Atenció social Servei Són prestacions econòmiques destinades a la cobertura de necessitats
bàsiques, que es concedeixen a persones o famílies en situació de
vulnerabilitat econòmica puntual o que es troben en situacions de
pobresa i exclusió social. S’hi inclouen tant les prestacions de serveis
com les econòmiques.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Programes Individuals
d’Atenció (PIA)
Atenció social Servei La Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència (LAPAD), estableix com
a instrument de procediment i reconeixement de la situació de
dependència i les prestacions o serveis corresponents els programes
individuals d’atenció (PIA) que elaboren els professionals dels serveis
socials bàsics.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Servei de
teleassistència a
domicili (TAD) bàsica
i avançada
Atenció social Servei
És un servei permanent, funciona les 24 hores del dia durant tot
l’any. Té com a finalitat ajudar les persones grans amb discapacitat
o dependència perquè puguin continuar vivint al seu domicili, amb
seguretat, i reduir el risc d’aïllament.
La teleassistència bàsica contempla:
• Programes d’envelliment actiu i seguiment telefònic.
• Atenció domiciliària de les urgències amb les unitats mòbils.
• Custòdia de claus.
La teleassistència avançada contempla:
• Un dispositiu específic per a persones amb dificultats de comunicació
oral.
• Uns dispositius perifèrics (detector de gas; de fum/foc; d’obertura de
porta; de mobilitat).
• Teleassistència mòbil fora del domicili.
• MIMAL: dispositiu que permet la localització remota permanent de
persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat. La localització
és possible a través de la xarxa de telefonia mòbil i del GPS (a través
d’una xarxa de satèl·lits) que té incorporat el dispositiu i amb el qual
és possible localitzar de manera permanent la persona usuària i de-
tectar situacions que podrien ser potencialment perilloses per a ella,
en relació amb la seva posició geogràfica.
• Programa de suport a persones cuidadores.
• Altres programes de telemonitoratge, de telemedicina i de suport
personal mitjançant tecnologies.
Departament de
Gent Gran

Servei d’atenció a
domicili (SAD)
Atenció social Servei El servei d’ajuda a domicili comprèn dos tipus de servei:
• L’atenció personal, que es dirigeix fonamentalment a la cura de la
persona o persones ateses en el domicili i el suport a l’entorn cui-
dador. Inclou tasques de suport a la higiene i cura personal, al con-
trol de l’alimentació i la medicació i a la mobilització de la persona.
També pot incloure tasques d’acompanyament, d’ajuda en l’adquisició
d’hàbits i altres de complementàries.
La neteja de la llar, que és un servei de suport a la neteja ordinària de
l’habitatge i al seu manteniment en condicions acceptables d’higiene
i salubritat. Només es prescriurà aquest servei com a complementari
d’un servei d’atenció personal.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Servei d’àpats socials Atenció social Servei Servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària per a les
persones grans amb situació de més vulnerabilitat o fragilitat. Pot
haver-hi dues modalitats:
• Àpats a domicili.
• Àpats en companyia, que s’ofereix als menjadors habilitats
d’equipaments municipals destinats a persones grans i cobreix si-
multàniament les necessitats alimentàries d’una manera equilibrada
i d’un espai relacional acollidor.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Ajuts tècnics per
adaptació a la llar.
Productes de suport
Atenció social Programa Els productes de suport (ajuts tècnics) són un complement del servei
d’ajuda domiciliària.
Són aparells o equips que es prescriuen a persones amb manca
d’autonomia temporal o permanent que els serveixen per tenir un
grau d’autonomia més gran en les activitats de la vida diària i els
proporciona, en general, una millor qualitat de vida.
Aquest servei es caracteritza per l’assessorament, la valoració, la
instal·lació i el monitoratge del producte de suport a través d’un o una
terapeuta ocupacional.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)

El Banc del Moviment Promoció
Prevenció
Programa El Banc del Moviment és un servei de préstec solidari i sostenible
de productes de suport per a persones amb mobilitat reduïda o
dificultats de moviment de totes les edats. Facilita l’accés a tothom
que ho necessiti, de forma temporal, amb crosses, cadires de rodes o
caminadors, entre altres productes.
El projecte, coordinat per l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat, es duu a terme amb la participació de quatre entitats
socials: Asendi NB, Nexe Fundació, Amputats Sant Jordi i la
Cooperativa Alencop.
Gerència de
Seguretat i
Prevenció
Programa de suport
a les comunitats de
veïns i veïnes d’escala
Promoció
Prevenció
Programa Té per objectiu potenciar i consolidar comunitats de veïns i veïnes i
capacitar-les per gestionar els afers col·lectius mitjançant processos
d’acompanyament i assessorament.
El programa compta amb equips d’educadors i educadores que fan una
primera tasca de prospecció, diagnòstic i proposta d’intervenció segons
les necessitats de la comunitat. S’hi poden acollir les comunitats de veïns
i veïnes que assumeixen mancances organitzatives o de convivència i
amb voluntat d’implicar-s’hi per a la millora de la gestió de la comunitat i
la relació entre els veïns i les veïnes.
Consorci de
l’Habitatge de
Barcelona
Ajuts per a la
rehabilitació
d’habitatges
Atenció social Servei Ajuts destinats a l’habitabilitat, l’accessibilitat i la rehabilitació
d’edificis d’ús residencial, fomentant l’accessibilitat, la salut i l’estalvi
energètic. Es tracta d’ajuts d’interiors i d’elements comuns d’edificis:
els d’interiors corresponen a arranjaments d’habitatges de persones
en situació de vulnerabilitat (habitabilitat, seguretat, accessibilitat,
higiene i eficiència energètica mínimes) i els corresponents a edificis
i a elements comuns, com ascensors, millores en l’accessibilitat,
patologies estructurals, rehabilitació arquitectònica, etc.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Servei
d’acompanyament a
domicili de la gent
gran
Atenció social Servei Aquest servei disposa de dues modalitats:
• Acompanyament a domicili. Una persona voluntària visita la persona
gran al seu domicili un cop a la setmana, durant aproximadament dues
hores. Aquesta vinculació serà de per vida amb l’objectiu de prestar
suport afectiu i alleugerir la situació d’aïllament de la persona gran.
• Acompanyaments esporàdics. Suport per fer gestions de diferent mena
fora del domicili (receptes, visites o proves mèdiques, gestions, etc.).
Els serveis d’acompanyament es fan amb persones voluntàries i són
gratuïts.
Institut Municipal
de Persones amb
Discapacitat (IMD)

Grups de suport a
famílies cuidadores
Atenció social Projecte Els grups de suport tenen per objectiu facilitar espais de trobada
i relació entre persones que tenen una situació similar: cuidar a
persones dependents.
El propòsit principal està orientat a reduir la sobrecàrrega de la
persona que cuida, treballant emocions (la culpa, el dol, sentiments
ambivalents, etc.), al mateix temps que se li facilita formació i
informació. A través d’aquests projectes es reforça l’apoderament de
la persona cuidadora, l’ajuda mútua entre les persones membres del
grup, així com la seva inclusió en el territori.
Institut Municipal
de Serveis Socials
(IMSS)
Xarxa pel suport a les
famílies cuidadores
Atenció social Projecte La xarxa està formada per entitats de persones afectades per algun
tipus de malaltia i els seus familiars i per institucions de la ciutat.
És una de les xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i
el seu objectiu principal és facilitar a les famílies que cuiden persones
afectades per malalties, informació i assessorament des de l’escolta
atenta, difondre els seus drets, fer que les polítiques de salut i socials
les tinguin presents, connectar-les amb els i les professionals i
sensibilitzar la societat sobre la tasca que fan.
Departament de
Salut
Projecte “Temps per
tu” per a persones
grans
Atenció social Projecte Es concreta en activitats setmanals amb una durada de tres hores,
l’objectiu principal és oferir temps personal, en el seu entorn
immediat, a aquelles persones que tenen algun familiar al seu càrrec,
a fi de prevenir situacions d’estrès i claudicació, millorant-ne la
qualitat de vida.
Departament de
Gent Gran
Respir (estades
temporals en
residència per a la
gent gran)
Atenció social Servei Servei que ofereix la Diputació de Barcelona d’estades temporals
en residències, per donar suport a les famílies que atenen al seu
domicili persones grans amb deteriorament físic o psíquic amb motiu
de vacances, descans o altres necessitats. El servei està limitat a una
estada màxima de dos mesos a l’any, que es poden gaudir en períodes
d’un mínim de quinze dies.
Departament de
Gent Gran
Respir Plus Atenció social Servei Servei complementari al programa Respir. Consisteix un ajut
econòmic que permet gaudir d’estades temporals en residències per
donar suport a les famílies que atenen en el seu domicili a persones
grans amb deteriorament físic o psíquic amb motiu de vacances, de
descans o altres necessitats.
Departament de
Gent Gran

Habitatges amb
serveis per a la gent
gran
Atenció social Equipament Habitatges adaptats a les necessitats de les persones grans
(pel que fa a mobilitat, accessibilitat, recursos, etc.) i amb els serveis
de suport (sanitaris, alimentaris, etc.) que en un moment determinat
poden necessitar aquestes persones en funció de la seva situació
i autonomia personal.
Aquest servei s’adreça a persones de més de 65 anys autònomes
o amb necessitat de supervisió i que no tenen habitatge o el que tenen
no és accessible.
Inclou serveis com ara: allotjament, consergeria , teleassistència,
suport personal, suport social, suport per a la neteja de l’habitatge...
Departament de
Gent Gran
Servei d’atenció
a les urgències
a la vellesa (SAUV)
Atenció social Servei Servei per atendre persones grans que es troben en situació
d’urgència social que requereix una actuació immediata, per
oferir-los un acolliment temporal i atenció a les seves necessitats
bàsiques (allotjament, alimentació, salut i higiene...) mentre es troben
els recursos més adients per tractar la seva situació.
Departament de
Gent Gran
Servei d’acolliment
residencial
Atenció social Servei Equipaments adreçats a acollir i donar atenció, de manera permanent
o temporal, a persones grans que no poden realitzar les activitats
de la vida quotidiana (neteja de la casa, higiene personal…) o
necessiten una atenció constant (per malaltia, edat molt avançada,
etc.) i no compten amb suport familiar o altres persones per continuar
vivint a casa seva.
Aquest servei forma part del catàleg de serveis de la Llei
de la dependència.
Departament de
Gent Gran

Accions de referència a districtes
Projecte
d’acompanyament
i prevenció
de la solitud.
Casals municipals de
gent gran Ciutat Vella
Prevenció
Integració
Servei Aquest servei vol donar resposta a la necessitat del districte de Ciutat
Vella per fer visibles i arribar a les persones grans que es troben en una
situació de potencial aïllament social, físic o psicològic i per establir
mecanismes de prevenció aprofitant la xarxa municipal de casals
de gent gran i les seves possibilitats com a eina socialitzadora i de
convivència.
Districte
de Ciutat Vella
Promoure
el voluntariat de
les persones grans
i la seva implicació
en els dissenys de les
activitats als espais
de gent gran
Promoció Projecte Aquest projecte pretén generar, a partir de sessions informatives
obertes al barri, grups motors que treballin prèviament a l’obertura dels
equipaments, en el disseny de les activitats que volen que s’hi duguin a
terme en el futur. Què volen fer, com i amb qui?
Es tracta de promoure el voluntariat, donant resposta a les demandes
concretes de les persones grans i alhora donant utilitat als recursos
propis de les persones grans implicades en el projecte.
Els grups funcionen en un període que oscil·la entre els nou i els deu
mesos, amb el suport del personal tècnic.
Districte
de l’Eixample
Promoure xarxes
de cooperació amb
el barri
Promoció
Prevenció
Projecte Impulsar grups de treball específics de participació i relacions als
espais de gent gran que treballin per garantir l’encaix dels equipaments
de gent gran com a motors de cooperació en la vida del barri.
Això implica generar espais de coordinació i de cooperació amb els
diferents agents socials de cada barri: CAP, centres cívics, biblioteques,
escoles, associacions de veïns, taules de salut, entitats i altres projectes
(Radars, Vincles...).
Districte
de l’Eixample
“Aprendre amb
la gent gran”
Promoció
Prevenció
Projecte El projecte “Aprendre amb la gent gran” es va posar en marxa fa 25 anys
en entitats i equipaments de Sants-Montjuïc amb l’objectiu de trencar
estereotips entre les diferents generacions, intercanviar experiències i
coneixements entre elles, així com crear ponts de convivència i educar
des del respecte i la llibertat.
Hi participen escoles i instituts, una ludoteca, la Facultat de Psicologia
de la UB, les tres residències gent gran de la zona i l’equipament
municipal Josep Miracle.
Districte
de Sants-Montjuïc

Quinzena de la Salut Promoció
Prevenció
Projecte El projecte de la Quinzena de la Salut es duu a terme des de fa 27 anys.
Té per objectiu la promoció de la salut i d’hàbits saludables entre totes
les persones grans del districte i de la resta de la ciutat.
Se celebra un cop a l’any (al mes de maig) i consisteix en la programació
de conferències d’experts del món de la salut, activitats saludables i
activitats culturals.
Districte
de Sants-Montjuïc
“Compartim
experiències”
Promoció
Prevenció
Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2016. Dut a terme amb quatre
escoles de secundària del districte per treballar l’assignatura
d’Aprenentatge i servei comunitari.
Consisteix en la realització de set sessions a cada escola on es fa un
intercanvi d’experiències i coneixements entre tots dos grups d’edats
(l’alumnat amb els seus avis i àvies) sobre diverses temàtiques com el
joc, els oficis tradicionals, les xarxes socials, les amistats, les relacions
de parella, la utilització d’internet, la dinamització per desmuntar mites
de la gent gran, etc. Amb la gravació d’un vídeo de tot el procés.
Districte
de les Corts
Casal d’estiu avis
i àvies amb els seus
nets i netes
Promoció
Prevenció
Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2010. La participació és conjunta
i igualitària entre la gent gran i els infants per fomentar les relacions
socials i intergeneracionals.
Districte
de les Corts
Els grans fem contes
per als nens i les
nenes
Promoció
Prevenció
Projecte Projecte intergeneracional iniciat el 2005. En aquest projecte la gent
gran escriu contes, que després són portats a les escoles i il·lustrats
pels infants. Amb tots els contes es fa un llibre que es dona als
participants. Se celebra un acte de presentació del llibre conjuntament
amb els familiars, els infants, la gent gran i el professorat de les
escoles.
Districte
de les Corts

Programa de
dinamització de gent
gran del districte
Prevenció
Integració
Programa
(estable)
El Programa pretén:
• Potenciar el treball conjunt de tots els casals i grups de gent gran, tant
públics com privats, des de la corresponsabilitat en la promoció de la
gent gran.
• Fomentar l’associacionisme i la participació de la gent gran en la pro-
moció d’actes.
• Afavorir el voluntariat social i cultural.
• Donar suport a la Comissió de Gent Gran del Districte.
Entre la programació hi ha una mostra de teatre, una exposició de
pintura, una trobada de corals, un concurs de memòria, una trobada de
country i de sardanes, etc.
Districte
de Sarrià-Sant
Gervasi
Programa per a gent
gran vulnerable
Prevenció
Atenció
Programa Detecció a través de la xarxa de casals de gent gran, els equipaments i
les entitats del territori de persones que es troben en situació de solitud
no volguda tot intentant vincular-los a casals o equipaments del barri i
d’aquelles que poden tenir problemes de tipus social o de salut en què
s’articula la derivació al servei pertinent.
També es treballa la integració de les persones en residències del
territori i el treball intergeneracional amb les diferents escoles i
equipaments infantils del districte.
Districte
d’Horta-Guinardó
Jornada
Intergeneracional
Promoció
Prevenció
Projecte A través d’un tema d’interès es comparteix la visió des de la gent gran i
els adolescents. Hi participa un institut i els voluntaris de tots els casals
i entitats de gent gran del districte.
Districte
d’Horta-Guinardó
Taula de casals Promoció Projecte Els diferents casals públics i privats del districte tenen un espai
trimestral on poden compartir visions, sinergies, activitats i experiències
associatives i de voluntariat.
Districte
d’Horta-Guinardó
Passejades de
descoberta d’Horta-
Guinardó
Promoció Projecte Programem rutes setmanals per a la gent gran en què l’objectiu és
promoure l’activitat física, la descoberta del patrimoni del districte i
la interacció de les persones participants. Les inscripcions les fem a
través de tots els equipaments culturals i de proximitat del districte
per afavorir la participació d’aquelles persones grans que no estan
vinculades a equipaments de gent gran.
Districte
d’Horta-Guinardó

“Movent-nos”
i “Caminades
de la gent gran”
Promoció Projecte
global per
vetllar per
l’activitat
física de
la gent
gran
Generar una diada d’activitat física que sigui un mirall de les activitats
de promoció de salut de la gent gran que organitzen els casals de la
gent gran i les escoles de salut de diferents barris del Districte de Sant
Andreu.
Promoure caminades i activitats físiques a l’aire lliure amb el suport
dels plans de barris i dinamització dels equipaments esportius.
Districte
de Sant Andreu
Setmana de la Gent
Gran
Promoció Projecte Generar un conjunt d’activitats a l’entorn de la celebració del Dia
Internacional de la Gent Gran des del projecte Radars i el suport
del Districte de Sant Andreu, al barri de Sant Andreu, fomentant la
participació de l’associacionisme i d’entitats en la programació i la
difusió d’activitats, així com el treball en xarxa i la promoció de projectes
de ciutat (“Soc gran, i què?”).
Districte
de Sant Andreu

Pressupost
dels serveis
de participació,
promoció i
atenció social
per a persones
grans
Es presenta el pressupost des del 2015 fins al 2018 per a diferents serveis i programes
de l’Àrea de Drets Socials destinats a persones grans. Concretament, el pressupost
corresponent als capítols II i IV, el pressupost de personal (capítol I) i el d’inversions en
equipaments (capítol VI), així com el total del pressupost executat durant aquests anys i el
previst per al 2018.
Les dades es presenten organitzades en quatre grans blocs:
Serveis
de participació social
Inclou la despesa destinada a projectes i
òrgans de participació específics de la gent
gran, com el Consell Assessor de la Gent
Gran i una part de l’Acord per una Barcelona
Inclusiva i el Consell Municipal de Benestar
Social.
Serveis
de promoció social
Inclouladespesatantdelsdistrictescomdel
Departament de Promoció de la Gent Gran
de l’Àrea de Drets Socials. Aquesta despesa
va destinada a la gestió i el manteniment
dels casals de gent gran distribuïts per
tota la ciutat; les subvencions i convenis
que tenen com a objecte la promoció
d’activitats, per exemple els suport per a
les vacances, la Targeta Rosa de transport,
etc. S’ha de destacar el projecte Vincles,
a càrrec de la Direcció de Planificació i
Innovació, que preveu la creació d’una xarxa
social de suport per a persones grans, i
el programa Radars, un projecte d’acció
comunitària liderat pels Serveis Socials i
adreçat a detectar i prevenir situacions de
risc de les persones grans i a pal·liar els
efectes negatius o l’impacte de la solitud no
volguda de les persones grans.

Serveis
socials bàsics
Inclou, referida a la despesa en el capítol II del
pressupost (Despesa corrent en béns i ser-
veis. Gestió de serveis públics i contractes),
la part proporcional segons el pes (percentat-
ge de persones usuàries respecte al total) de
les persones grans en el servei que es tracti.
En el cas dels serveis d’atenció domiciliària,
teleassistència i àpats socials, la proporció
de persones usuàries amb una edat igual o
superior a 65 anys és, en general, superior
al 90%.
Serveis d’atenció
a les persones grans
Inclou la despesa associada a equipaments i
serveis adreçats a les persones grans a cà-
rrec del Departament d’Atenció Social per a la
gent gran i per a la promoció de l’autonomia
personal de l’IMSS. Entre els equipaments hi
ha les residències municipals de gent gran:
Parc Guinardó, Josep Miracle, Francesc
Layret i Fort Pienc; els habitatges amb ser-
veis i els apartaments tutelats, i el centre de
dia Casa Bloc.
Entre els serveis d’atenció, destaca el Servei
d’atenció a les urgències de la vellesa (SAUV).
A més, s’ha endegat una taula transversal
que integra els serveis per a gent gran, salut i
comunicació per donar respostes al maltrac-
tament envers les persones grans.
Des de la Direcció de Salut també es gestio-
nen programes promocionals adreçats a les
persones grans, com “Baixem al carrer”, que
dona una atenció a persones més grans de
65 anys que, per motius físics o per barreres
arquitectòniques, no poden accedir al carrer
per elles mateixes.
Per últim, es presenta el pressupost del ca-
pítol I, l’atenció del personal dedicada a les
persones grans (cal tenir en compte que no
està la totalitat de despesa de personal, per
exemple, dels districtes) i les inversions en
equipaments.
Encara que no s’hagin inclòs al quadre, hi ha
altres programes i projectes rellevants que
caldria tenir en compte i sobre els quals no
es disposava de la sèrie temporal o era di-
fícil extreure un càlcul específic sobre la
part destinada a les persones grans: progra-
mes sobre envelliment saludable, ajuts a la
rehabilitació, programes d’altres àrees de
l’Ajuntament, etc.

Serveis i programes Previst 2015 Executat 2015 Executat 2016 Executat 2017 Previst 20181
Serveis de participació social de les
persones grans
101.720 € 102.045 € 120.851 € 156.723 €
CAP. II 101.720 € 102.045 € 120.851 € 156.723 €
Serveis de promoció social de les
persones grans2 5.978.190 € 5.695.434 € 5.723.238 € 7.088.573 € 10.782.112 €
CAPÍTOL II
Gestió casals de gent gran 254.926 € 254.925 € 219.367 € 333.400 € 1.070.817 €
Promoció social de gent gran 694.473 € 651.506 € 582.240 € 877.883 € 1.678.062 €
Vincles 582.916 € 274.891 € 169.062 € 709.967 € 1.788.068 €
Projecte Radars 89.215 € 72.467 € 150.390 € 399.241 € 439.475 €
CAP. IV
Targeta Rosa 910.000 € 804.160 € 824.208 € 873.675 € 910.000 €
Subvencions i convenis d’atenció a gent gran 309.625 € 288.300 € 301.000 € 262.000 €
Promoció social de gent gran 1.094.923 € 1.073.467 € 1.196.042 € 1.292.905 € 1.439.061 €
Gestió casals de gent gran 2.065.787 € 2.054.392 € 2.207.678 € 2.214.550 € 1.942.016 €
Vincles 285.950 € 200.000 € 85.950 € 85.950 € 1.252.613 €
1. Per a l’any 2018 la despesa és estimada.
2. Pressupost dels districtes i Àrea de Drets Socials.
3. Imports de despesa en funció del percentatge de persones usuàries de 65 anys i més. El Servei d’atenció domiciliària representa l’import més important, i augmenta dels 51.380.000 €
previstos per al 2015 als 83 milions previstos per al 2018, un increment del 62%. El pressupost executat del SAD en aquest període per a l’any 2015 és de 53.063.426 €, al 2016 és de
65.542.688 € i per al 2017 ascendeix a 75.086.406 €.
4. No es pot preveure la despesa dels ajuts econòmics d’inclusió, ja que es tracta de prestacions d’urgència social per a necessitats bàsiques i de subsistència.

Serveis i programes Previst 2015 Executat 2015 Executat 2016 Executat 2017 Previst 20181
Serveis socials bàsics3 53.591.422 € 60.085.400 € 71.650.983 € 80.394.517 € 87.337.009 €
CAP. II
SAD 43.827.140 € 45.263.102 € 55.449.114 € 63.523.099 € 70.218.000 €
Teleassistència 9.764.282 € 9.522.641 € 10.072.966 € 8.448.465 € 9.379.649 €
Atenció social individual, familiar, grupal
i comunitària
1.557.852 € 1.788.969 € 3.571.126 € 2.890.160 €
Àpats socials (àpats en companyia, àpats a domicili) 3.741.805 € 4.339.933 € 4.851.827 € 4.849.200 €
Serveis d’atenció a les persones grans 19.606.774 € 18.903.036 € 18.784.650 € 17.690.990 € 22.434.932 €
CAP. II
Centres d’atenció a persones grans 8.033.395 € 7.404.068 € 7.494.403 € 7.106.346 € 1.917.227 €
Habitatges amb serveis 2.874.032 € 2.866.667 € 2.865.738 € 2.890.305 € 896.662 €
Servei d’acolliment temporal d’urgències 1.871.025 € 1.259.100 € 3.202.237 € 5.345.543 € 1.502.445 €
Altres serveis d’atenció 31.300 € 27.717 € 12.033 € 12.490 € 32.142 €
CAP. IV
Centres d’atenció a persones grans 7.443 € 7.443 € 330 € 1.017 € 6.100.389 €
Habitatges amb serveis 989.331 € 989.331 € 889.459 € 880.239 € 3.837.730 €
Servei d’acolliment temporal d’urgències 5.331.862 € 5.331.862 € 3.388.767 € 216.540 € 7.699.099 €
Altres serveis d’atenció 468.386 € 533.386 € 374.300 € 427.000 € 449.238 €
Ajuts econòmics d’inclusió IMSS4
483.462 € 557.383 € 811.510 €
Cap. I (personal) Gent gran 10.738.901 € 12.454.625 € 12.693.187 € 13.213.511 €
Cap. VI (inversions) Gent Gran 4.609.131 € 4.370.353 € 5.266.842 € 4.435.951 € 4.374.730 €
TOTAL 83.785.517 € 99.894.843 € 113.982.382 € 122.424.068 € 138.299.017 €

Annex 125
Canvi
demogràfic i
envelliment
de vida (2018-2030)
Annex
Mapes demogràfics
i d’equipaments
i serveis

Mapes
demogràfics
i d’equipa-
ments i
serveis
La comprensió del component territorial pre-
sent en la distribució de la població de les
persones grans a la ciutat resulta fonamental
per plantejar una estratègia sobre canvi de-
mogràfic en el marc d’un escenari generacio-
nalment canviant. Obviar la dimensió espacial
del fenomen, podria derivar en actuacions
que obeeixen únicament a una realitat de ciu-
tat, quan sobre el terreny ens trobem barris
heterogenis entre si, tant en la concentració
de població de persones més grans com en
l’accés als diferents equipaments prestadors
de serveis per aquest col·lectiu.
En aquest document es presenten 26 mapes,
alguns dels quals s’han incorporat a la diag-
nosi de l’Estratègia sobre canvi demogràfic i
envelliment: uns primers mapes presenten
dades demogràfiques sobre les persones
grans així com la distribució territorial de
persones usuàries de serveis; en segon lloc,
es presenta la distribució de diferents equi-
paments a la ciutat; per últim, a una escala
més micro, els mapes detallen les persones
usuàries del Servei d’Atenció Domiciliària
juntament amb altres equipaments, amb
l’objectiu d’avançar en el projecte de les su-
perilles socials.
Els diferents indicadors demogràfics assen-
yalen una distribució de gent gran en con-
sonància amb la densitat de població total.
No obstant això, en termes relatius ja ob-
servem diferències evidents entre barris. Si
en nombres absoluts és el barri de la Nova
Esquerra de l’Eixample el que compta amb
més habitants de 65 anys i més (13.413 a 1
de gener de 2017), en percentatge, és el barri
de Montbau el que té un pes més important
de població de 65 anys i més respecte la po-
blació total del barri (30,50%). Al Districte de
Les Corts, el 25,5% de la seva població té 65
anys o més, fet que el converteix en el dis-
tricte més envellit de la ciutat. És rellevant
observar quins canvis hi ha hagut en la dis-
tribució de les persones grans a la ciutat en
els darrers anys. L’any 2011, el Districte de
Ciutat Vella comptava amb 9.507 persones de
65 anys i més, sis anys més tard, el 2017, hi
havia 8.271, un decreixement del 13% repre-
sentant el districte amb el major descens de
tota la ciutat.
Tal i com succeeix amb els diferents indica-
dors econòmics i de pobresa disponibles, el
nivell d’ingressos de les persones grans va-
ria molt segons el barri. S’observa, a més,
que la presència de pocs ingressos entre
les persones grans és més intensa que en
d’altres grups de població. Alguns barris dels
Districtes de Sants-Montjuïc i de Nou Barris,
on més del 40% de la població de 60 anys i
més, té uns ingressos inferiors a 1 IPREM
(537,84 €/mes per al 2018). Mentre que als
barris de Pedralbes o de les Tres Torres, el
percentatge d’habitants de 60 anys o més
amb ingressos inferiors a 1 IPREM no arriba
al 7%.

Annex 127
De fet, els ingressos és una de les variables
que explica el requeriment més o menys in-
tensiu d’alguns recursos públics adreçats
a les persones grans, com pot ser el Servei
d’Atenció Domiciliària (SAD). Observem com
la concentració de persones usuàries del SAD
a la ciutat és força desigual i no obeeix tant a
la distribució de les persones grans sobre el
territori. Als districtes de Les Corts, Sarrià-
Sant Gervasi o al barri de la Vila Olímpica, la
concentració de persones usuàries del SAD
és fins a 5 vegades inferior que la que tro-
bem en algunes zones del barri del Raval, per
exemple. Efectivament, la ràtio de persones
usuàries del SAD per cada 100 habitants de
75 anys i més al Districte de Ciutat Vella és de
20,70, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi tro-
bem 4,63 persones usuàries de SAD per cada
100 habitants de 75 anys i més del districte. A
més, com es recull a la diagnosi, del total de
persones usuàries el 72% són dones.
La desigual concentració de gent gran sobre
la ciutat juntament amb la heterogeneïtat de
les seves característiques socioeconòmiques,
són elements d’anàlisi clau, a l’hora de pensar
i localitzar la xarxa d’equipaments adreçats al
col·lectiu de gent gran. De fet, la relació entre
les necessitats d’una població de persones
grans canviant i molt heterogènia i els serveis
públics,ésundelspuntsclausenelnoumodel
de gestió del Servei d’Atenció Domiciliària. Un
dels objectius del nou model és poder dotar
a les persones usuàries del SAD, d’un servei
de proximitat tant en les cures i atencions
que necessiten com en l’accés als diferents
equipaments de referència en un entorn el
més confortable i segur possible.

Mapa 1. Persones de 65 anys i més per illa.
Barcelona 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del padró
d’habitants a 22 de gener de 2018.
persones de 65 anys i més per illa
≤ 75
≤ 225
≤ 1.555

Annex 129
Mapa 2. Percentatge de persones de 65
anys i més respecte a la població total del
barri. Barcelona, 2017
% persones ≥65 anys
11,91 - 15,63
15,64 - 19,34
19,35 - 23,06
23,07 - 26,78
26,79 - 30,50

Mapa 3. Variació (%) de persones de 65 anys
i més, entre els anys 2011-2017, per barri.
Barcelona 2017
Font: elaboració pròpia a partir de dades de padró
d’habitants 2011-2017.
% variació persones ≥65 anys
-21,74 / -14,00
-13,99 / -7,00
-6,99 / 0,0
0,01 / 15,00
15,01 / 30,00
30,01 / 45,00

Annex 131
anys i més que viuen soles, respecte la
població total de 75 anys i més del barri.
Barcelona 2017
Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró
% persones ≥75 anys que viuen soles
11,76 - 17,06
17,07 - 22,36
22,37 - 27,66
27,67 - 32,96
32,97 - 38,26

anys i més que viuen soles, respecte la
població total de 80 anys i més del barri.
Barcelona 2017
% persones ≥80 anys que viuen soles
11,11 - 17,30
17,31 - 23,49
23,50 - 29,68
29,69 - 35,87
35,88 - 42,06

Annex 133
Mapa 6. Percentatge de població de 60 anys
i més, amb ingressos inferiors a 1 IPREM.
Barcelona, febrer del 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe
Targeta Rosa a 23 de febrer de 2018. Oficina Municipal de
Dades, Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
amb ingressos < 1 IPREM
6,19 - 15,25
15,26 - 24,31
24,32 - 33,38
33,39 - 42,44

Mapa 7. Percentatge de població de 60 anys
i més, amb ingresos entre 1 i 2 IPREM.
Barcelona, Febrer 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe
Targeta Rosa a 23 de febrer de 2018. Oficina Municipal de
Dades, Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
amb ingressos entre 1-2 IPREM
8,68 - 17,06
17,07 - 26,18
26,19 - 34,37
34,38 - 40,51

Annex 135
Mapa 8. Centres de Serveis Socials.
Barcelona 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Àrea de
Drets Socials.
Centres de Serveis Socials
Àrea d’influència dels CSS

Mapa 9. Equipaments municipals d’atenció
a persones vulnerables. Barcelona 2017
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del
Departament d’Atenció a Persones Vulnerables.
establiments d’atenció a les
persones vulnerables
Habitatges d’inclusió
Centres de dia
Centres d’acolliment
nocturn CPA
Centres d’acolliment
residencial d’inserció
Equipaments d’higiene i rober
Serveis d’alimentació

Annex 137
Mapa 10. Equipaments d’atenció a les
persones grans. Barcelona 2017
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del
Departament de Gent Gran.
equipaments per a les persones
grans
Apartaments tutelats
Centres de dia
Habitatges amb serveis
Residències municipals

Mapa 11. Centres de dia i residències
públiques, privades i concertades.
Barcelona 2017
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci
de Serveis Socials de Barcelona.
establiments per a la gent gran
Centres de dia
Residències

Annex 139
Mapa 12. Biblioteques, centres cívics i
casals de gent gran. Barcelona 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci
de Serveis Socials de Barcelona.
equipaments culturals
Biblioteques municipals
Centres cívics
equipaments de promoció per a les
persones grans
Casals de gent gran
Casals de gent gran de la
Generalitat de Catalunya
Espais de la Fundació “la Caixa”

Mapa 13. Equipaments lúdics i esportius
per a gent gran. Barcelona 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Gerència
d’empresa, cultura i innovació.
equipaments lúdics i esportius
Hort urbà
Centre Esportiu Municipal
(CEM)
Espais gimnàstics
per a gent gran
Clubs i pistes municipals
de petanca

Annex 141
d’Atenció Domiciliària (SAD) per km2
.
Barcelona, 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del registre
del SAD a 22.03.2018.
persones usuàries del SAD per km2
0 - 200
201 - 400
401 - 600
601 - 800
801 - 1.000

Mapa 15. Persones amb reconeixement
legal de dependència, sense SAD i amb
persona cuidadora no professional per km2
.
Barcelona, 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del registre
del SAD a 22.03.2018.
persones amb dependència, sense
SAD i amb CNP per km2
0 - 150
151 - 300
301 - 450
451 - 600
601 - 750

Annex 143
d’Atenció Domiciliària per cada 100
habitants de 75 anys o més, per illa.
Barcelona 2018
Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
padró i registre del SAD a 22.03.2018.
persones usuàries SAD * 1.000
habitants ≥75 anys
≤6,35
≤19,23
≤47,06
≤100,00
Illes amb nul·la o baixa

Mapa 17. Persones usuàries del SAD
amb informació complementària per a
l’elaboració de les superilles socials.
Districte de Ciutat Vella 2017

Annex 145
Districte de L’Eixample 2017

Zoom del mapa del districte de L’Eixample,
amb el detall de la informació per a l’elaboració
de les superilles socials

Annex 147
Districte de Sants-Montjuïc 2017

Districte de Les Corts 2017

Annex 149
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 2017

Districte de Gràcia 2017

Annex 151
Zoom del mapa del districte de Gràcia,

Districte d’Horta-Guinardó 2017

Annex 153
Districte de Nou Barris 2017

Districte de Sant Andreu 2017

Annex 155
Zoom del mapa del districte de Sant Andreu,

Districte de Sant Martí 2017

Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)

More Related Content

What's hot (20)

Similar to Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030) (20)

More from Ajuntament de Barcelona (20)

Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)