Adaptació i traducció del capítol 3 del “Manual de Prácticas Restaurativas”
d’en Costello i altres així com d’ altres materials del Hull Centre for
Restorative Practices, realitzada per Gaël Thyus (octubre de 2012).
Gestionar un centre educatiu no
       és una tasca fàcil!
Per norma general, els docents ens hem preparat
exclusivament per la nostra funció educativa. La
capacitat de treballar en equip i de lideratge de la
comunitat educativa freqüentment es dona per
suposada... però la realitat és més complicada i
requereix la capacitat de donar una resposta equilibrada
i justa a les necessitats i demandes dels docents, dels
alumnes, de les famílies i del personal no docent .
La gestió eficaç d’un centre educatiu ensopega amb diferents
  obstacles com son:

 L’ambigüitat de les seves metes: no existeix unanimitat social sobre
  educació, valors, coneixements bàsics... No existeixen veritats
  absolutes.
 Els objectius dels diferents sectors de la comunitat educativa no
  coincideixen. A més a més, sovint es detecta certa desconfiança entre
  ells.
 Els membres de la comunitat educativa no es seleccionen prèviament.
 Els docents són professionals altament qualificats que tendeixen al
  treball individual.
 La jerarquia és molt dèbil i no sempre assegura el compliment de les
  decisions col·lectives.
Per altra banda, gestionar el centre i els equips de treball no
significa només aplicar normatives, elaborar horaris, resoldre
conflictes o organitzar activitats. Implica habilitats
fonamentals com són:

• Facilitar informació clara i suficient a tots els sectors.
• Fomentar la motivació, la participació, el compromís i el consens.
• Potenciar la confiança i col·laboració mútua.
• Estimular el treball en equip i la coordinació real en la presa de
decisions.
• Reforçar la convivència i les relacions fluides.
• Impulsar la resolució dialogada dels conflictes.
Com poden ajudar les
pràctiques restauratives?

           El camp de les pràctiques
           restauratives ofereix un marc
           sòlid per implementar canvis en
           l’organització i gestió del centre
           amb la participació de tots els
           sectors     de     la   comunitat
           educativa.
Objectiu de les Pràctiques Restauratives

 Resolució de
  conflictes
     20%




                               Millora de la
                               convivència i
                               prevenció de
                                conflictes
                                   80%
Les investigacions realitzades a Estats Units, Gran
Bretanya i Nova Zelanda confirmen els beneficis
de les pràctiques restauratives a les organitzacions
escolars:
• Reducció dràstica de la conflictivitat. Resolució efectiva i
duradora dels conflictes. Disminució important de la
reincidència.
• Millora objectiva de resultats acadèmics.
• Percepció de la millora de l’ambient de treball i de la
convivència per part de tots els agents educatius.
• Augment de la predisposició per treballar de manera
cooperativa.
La Fórmula per al Canvi
  Segons en David Gleicher* la fórmula que possibilita el canvi
          intencional en una institució és la següent:

         Insatisfacció + Visió + Enfocament Pràctic > Resistència

Així, un canvi institucional és possible quan coincideixen:
• La insatisfacció amb com funcionen les coses,
• Una visió clara i convincent del que és possible canviar,
• Un enfocament pràctic de les passes a seguir...

...I aquestes realitats són en conjunt majors que la pròpia
resistència al canvi.

* Beckard & Harris: “Organizational transitions: managing complex change” (1987)
Un centre educatiu no necessita estar
en crisis per detectar la necessitat de
canvis o millores i desitjar fer canvis
positius: sovint és suficient voler
millorar les relacions entre els agents
educatius, promoure el reciclatge
professional o millorar el rendiment
acadèmic...


                           La visió de la cultura restaurativa
                           no és l’única possible però els seus
                           resultats sí són molt contundents.
És evident que els canvis no es produeixen d’un dia per l’altre.
  És imprescindible facilitar el procés definint clarament, els
compromisos i responsabilitats personals, les passes a seguir i
           els processos d’avaluació dels resultats.
Finestra del Canvi Organitzacional

                                                      AMB
   P              CONTRA                                Connectant
                                                desenvolupament personal
   R                Canvi imposat                     i professional .
   E                de dalt a baix.                Alt compromís dels
              Escàs compromís personal                  participants.
   S
   S
   I
   Ó
                        NO                            PER A
                                                   Model extern poc
                  Canvi “cosmètic”                    participatiu.
               Evitació / Resistència al         Baix aprofitament dels
                        Canvi                           recursos




       BAIX                            SUPORT                              ALT
Així resulten
4 combinacions de lideratge i
     de plantejaments
         de canvi:
CONTRA:
alt nivell de pressió amb baix
        nivell de suport
      • Lideratge autoritari
      • Canvi institucional de dalt a baix
      • Percepció d’imposició
      • Passivitat, nul compromís personal
      • Ressentiment, tensió
PER A o permissiu:
baix nivell de pressió amb alt
       nivell de suport
     • Lideratge paternalista
     • Model extern
     • Passivitat, nul·la implicació personal
     • Evitació de les responsabilitats
     • Pèrdua de temps i desaprofitament de
     recursos
NO o negligent:
baix nivell de pressió amb baix
        nivell de suport.
    • Lideratge passiu, “laissez-faire”
    • Negar la realitat, no fer res, no implicar-se...
    • Manca de lideratge
    • El canvi és percebut com poc necessari i, per
    tant, és ignorat o ajornat...
AMB o restauratiu:
alt nivell de pressió amb alt nivell de suport.

  • Lideratge democràtic.
  • Claredat dels objectius i expectatives.
  • Comprensió i acceptació de la necessitat i
  l’impacte del canvi proposat.
  • Procés actiu i participatiu.
  • Acceptació de la pròpia responsabilitat en el
  procés. Implicació real.
  • Percepció positiva del propi desenvolupament
  personal i professional.
Necessitat de Justícia
És fonamental que les persones implicades percebin que
 el procés seguit per dur a terme el canvi ha estat just i
                       respectuós.
  Tots els afectats                                Els implicats
tenen la oportunitat                                 entenen i
    de discutir i                                 assumeixen els
  contribuir en la                                 objectius, les
 presa de decisions                              expectatives i les
                                                conseqüències del
                                                       canvi.
            Les decisions, acords i processos
              s’expliquen a tots els sectors
                      amb claredat.
Algunes Recomanacions per a la
             Implementació:
• Recolliri analitzar les preocupacions manifestades pels
agents educatius,

• Sensibilitzar sobre la necessitat d’un canvi en l’organització
general per donar resposta a aquestes preocupacions,

• Identificar aquelles persones predisposades a experimentar
i avaluar el canvi,

• Oferir informació clara i formació coherent sobre el model
restauratiu a tots els agents educatius.
• Atorgar més importància a la millora de la convivència i a la
prevenció de conflictes com a passa prèvia per aconseguir
altres objectius més específics.

• Sistematitzar l’ús de les pràctiques restauratives al
funcionament de tot el centre:
     o Planificar almenys un cercle cada dia a classe amb els
     alumnes i diferents cercles setmanals amb el personal
     docent i no docent.
     o Integrar els nous membres de la comunitat educativa
     mitjançant l’ús de cercles.
     o Oferir cercles de suport (peixeres) per ajudar a
     resoldre dubtes o dificultats de la feina diària.
     o Dedicar el temps necessari per compartir i discutir
     experiències en cercle...
• Clarificar les expectatives i les normes de funcionaments dels
cercles (participació, torn de paraula, respecte, escolta
activa...).

• Treballar AMB les persones com a punt de referència de
bones pràctiques professionals.

• Incorporar les pràctiques restauratives al pla de convivència i
al pla d’acció tutorial del centre:
    o Reforçar l’expressió de sentiments, l’autorreflexió i
    l’empatia en la resolució dels conflictes.
    o Practicar les preguntes restauratives.
    o Discutir diferents temàtiques mitjançant cercles.
    o Permetre al alumnes que ho necessitin, l’ús de titelles
    per expressar-se...
•Impulsar la col·laboració activa d’alumnes, famílies i personal
docent.

• Mantenir els nivells adequats de pressió i suport al llarg de tot
el procés.

• Assegurar els mecanismes adients de reflexió permanent,
d’avaluació i difusió de resultats. Compartir els èxits, reptes i
suports necessaris.

• En cas necessari, donar la possibilitat de posar en marxa el
model de manera parcial (alguns equips de treball, grups - classe
o matèries) per permetre als docents més reticents l’oportunitat
de comprovar els resultats abans d’aplicar-ho.
Una de les premisses bàsiques de les pràctiques restauratives
és que els éssers humans són més feliços i saludables i tenen
més possibilitats de fer canvis significatius en la seva pràctica
           diària quan l’autoritat treballa AMB ells.

  Les pràctiques restauratives no són la solució a tots els
   problemes de les escoles però si poden constituir un
  moviment transformador de les relacions a la comunitat
              educativa en benefici de tots.

Pràctiques restauratives, gestió i organització

  • 1.
    Adaptació i traducciódel capítol 3 del “Manual de Prácticas Restaurativas” d’en Costello i altres així com d’ altres materials del Hull Centre for Restorative Practices, realitzada per Gaël Thyus (octubre de 2012).
  • 2.
    Gestionar un centreeducatiu no és una tasca fàcil! Per norma general, els docents ens hem preparat exclusivament per la nostra funció educativa. La capacitat de treballar en equip i de lideratge de la comunitat educativa freqüentment es dona per suposada... però la realitat és més complicada i requereix la capacitat de donar una resposta equilibrada i justa a les necessitats i demandes dels docents, dels alumnes, de les famílies i del personal no docent .
  • 3.
    La gestió eficaçd’un centre educatiu ensopega amb diferents obstacles com son:  L’ambigüitat de les seves metes: no existeix unanimitat social sobre educació, valors, coneixements bàsics... No existeixen veritats absolutes.  Els objectius dels diferents sectors de la comunitat educativa no coincideixen. A més a més, sovint es detecta certa desconfiança entre ells.  Els membres de la comunitat educativa no es seleccionen prèviament.  Els docents són professionals altament qualificats que tendeixen al treball individual.  La jerarquia és molt dèbil i no sempre assegura el compliment de les decisions col·lectives.
  • 4.
    Per altra banda,gestionar el centre i els equips de treball no significa només aplicar normatives, elaborar horaris, resoldre conflictes o organitzar activitats. Implica habilitats fonamentals com són: • Facilitar informació clara i suficient a tots els sectors. • Fomentar la motivació, la participació, el compromís i el consens. • Potenciar la confiança i col·laboració mútua. • Estimular el treball en equip i la coordinació real en la presa de decisions. • Reforçar la convivència i les relacions fluides. • Impulsar la resolució dialogada dels conflictes.
  • 5.
    Com poden ajudarles pràctiques restauratives? El camp de les pràctiques restauratives ofereix un marc sòlid per implementar canvis en l’organització i gestió del centre amb la participació de tots els sectors de la comunitat educativa.
  • 6.
    Objectiu de lesPràctiques Restauratives Resolució de conflictes 20% Millora de la convivència i prevenció de conflictes 80%
  • 7.
    Les investigacions realitzadesa Estats Units, Gran Bretanya i Nova Zelanda confirmen els beneficis de les pràctiques restauratives a les organitzacions escolars: • Reducció dràstica de la conflictivitat. Resolució efectiva i duradora dels conflictes. Disminució important de la reincidència. • Millora objectiva de resultats acadèmics. • Percepció de la millora de l’ambient de treball i de la convivència per part de tots els agents educatius. • Augment de la predisposició per treballar de manera cooperativa.
  • 8.
    La Fórmula peral Canvi Segons en David Gleicher* la fórmula que possibilita el canvi intencional en una institució és la següent: Insatisfacció + Visió + Enfocament Pràctic > Resistència Així, un canvi institucional és possible quan coincideixen: • La insatisfacció amb com funcionen les coses, • Una visió clara i convincent del que és possible canviar, • Un enfocament pràctic de les passes a seguir... ...I aquestes realitats són en conjunt majors que la pròpia resistència al canvi. * Beckard & Harris: “Organizational transitions: managing complex change” (1987)
  • 9.
    Un centre educatiuno necessita estar en crisis per detectar la necessitat de canvis o millores i desitjar fer canvis positius: sovint és suficient voler millorar les relacions entre els agents educatius, promoure el reciclatge professional o millorar el rendiment acadèmic... La visió de la cultura restaurativa no és l’única possible però els seus resultats sí són molt contundents.
  • 10.
    És evident queels canvis no es produeixen d’un dia per l’altre. És imprescindible facilitar el procés definint clarament, els compromisos i responsabilitats personals, les passes a seguir i els processos d’avaluació dels resultats.
  • 11.
    Finestra del CanviOrganitzacional AMB P CONTRA Connectant desenvolupament personal R Canvi imposat i professional . E de dalt a baix. Alt compromís dels Escàs compromís personal participants. S S I Ó NO PER A Model extern poc Canvi “cosmètic” participatiu. Evitació / Resistència al Baix aprofitament dels Canvi recursos BAIX SUPORT ALT
  • 12.
    Així resulten 4 combinacionsde lideratge i de plantejaments de canvi:
  • 13.
    CONTRA: alt nivell depressió amb baix nivell de suport • Lideratge autoritari • Canvi institucional de dalt a baix • Percepció d’imposició • Passivitat, nul compromís personal • Ressentiment, tensió
  • 14.
    PER A opermissiu: baix nivell de pressió amb alt nivell de suport • Lideratge paternalista • Model extern • Passivitat, nul·la implicació personal • Evitació de les responsabilitats • Pèrdua de temps i desaprofitament de recursos
  • 15.
    NO o negligent: baixnivell de pressió amb baix nivell de suport. • Lideratge passiu, “laissez-faire” • Negar la realitat, no fer res, no implicar-se... • Manca de lideratge • El canvi és percebut com poc necessari i, per tant, és ignorat o ajornat...
  • 16.
    AMB o restauratiu: altnivell de pressió amb alt nivell de suport. • Lideratge democràtic. • Claredat dels objectius i expectatives. • Comprensió i acceptació de la necessitat i l’impacte del canvi proposat. • Procés actiu i participatiu. • Acceptació de la pròpia responsabilitat en el procés. Implicació real. • Percepció positiva del propi desenvolupament personal i professional.
  • 17.
  • 18.
    És fonamental queles persones implicades percebin que el procés seguit per dur a terme el canvi ha estat just i respectuós. Tots els afectats Els implicats tenen la oportunitat entenen i de discutir i assumeixen els contribuir en la objectius, les presa de decisions expectatives i les conseqüències del canvi. Les decisions, acords i processos s’expliquen a tots els sectors amb claredat.
  • 19.
    Algunes Recomanacions pera la Implementació: • Recolliri analitzar les preocupacions manifestades pels agents educatius, • Sensibilitzar sobre la necessitat d’un canvi en l’organització general per donar resposta a aquestes preocupacions, • Identificar aquelles persones predisposades a experimentar i avaluar el canvi, • Oferir informació clara i formació coherent sobre el model restauratiu a tots els agents educatius.
  • 20.
    • Atorgar mésimportància a la millora de la convivència i a la prevenció de conflictes com a passa prèvia per aconseguir altres objectius més específics. • Sistematitzar l’ús de les pràctiques restauratives al funcionament de tot el centre: o Planificar almenys un cercle cada dia a classe amb els alumnes i diferents cercles setmanals amb el personal docent i no docent. o Integrar els nous membres de la comunitat educativa mitjançant l’ús de cercles. o Oferir cercles de suport (peixeres) per ajudar a resoldre dubtes o dificultats de la feina diària. o Dedicar el temps necessari per compartir i discutir experiències en cercle...
  • 21.
    • Clarificar lesexpectatives i les normes de funcionaments dels cercles (participació, torn de paraula, respecte, escolta activa...). • Treballar AMB les persones com a punt de referència de bones pràctiques professionals. • Incorporar les pràctiques restauratives al pla de convivència i al pla d’acció tutorial del centre: o Reforçar l’expressió de sentiments, l’autorreflexió i l’empatia en la resolució dels conflictes. o Practicar les preguntes restauratives. o Discutir diferents temàtiques mitjançant cercles. o Permetre al alumnes que ho necessitin, l’ús de titelles per expressar-se...
  • 22.
    •Impulsar la col·laboracióactiva d’alumnes, famílies i personal docent. • Mantenir els nivells adequats de pressió i suport al llarg de tot el procés. • Assegurar els mecanismes adients de reflexió permanent, d’avaluació i difusió de resultats. Compartir els èxits, reptes i suports necessaris. • En cas necessari, donar la possibilitat de posar en marxa el model de manera parcial (alguns equips de treball, grups - classe o matèries) per permetre als docents més reticents l’oportunitat de comprovar els resultats abans d’aplicar-ho.
  • 23.
    Una de lespremisses bàsiques de les pràctiques restauratives és que els éssers humans són més feliços i saludables i tenen més possibilitats de fer canvis significatius en la seva pràctica diària quan l’autoritat treballa AMB ells. Les pràctiques restauratives no són la solució a tots els problemes de les escoles però si poden constituir un moviment transformador de les relacions a la comunitat educativa en benefici de tots.