2. Comcomença la Llegenda?Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstreferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alètantpudent, que des de moltllunyamb les sevesalenadesenverinaval'aire i produïa la mort a totselsqui el respiraven. El mostre era l'estralldelsramats i les persones, i per tota aquella contradaregnava el terror mésprofund. Preocupats per la situació, elshabitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada peldrac.
3. Com continua?I aixífoucomdesprésd'unallargadiscussió, elsvilatans van decidir sortejar cada diaqui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.Iaixíhoferen, i sembla ser que la jugada els va sortirbé, l'abominablebèstiase'ndeuria sentir satisfeta, per que deixà de ferestralls i malifetes per aquellesterres.Peròheus aquí que un dia, la sortfeu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era moltsimpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de totselsciutadansrobats, i per aquestmotiucentenarss'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, foujust i sever, la sevafilla era comqualsevolaltre. Si li haviatocathihaviad'anar.
4. Com es el final?I aixífoucom la jovedonzellasortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentretot el poblemiravadesconsolat i afligitcom la princesa es dirigiacap al sacrifici. Peròmentre la noia es dirigiacap al cau del monstre, un jovecavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavallblanc, La donzellase'lmirà i l'advertí:- Fugiu! fugiuràpidamentd'aquí! noble cavaller, si usquedeu per aquí, apareixerà la bèstia i nomésusvegiusdevorarà.El jovecavaller, se la mirà i li contestà- No patiujovedonzella.Sisóc aquí es per quèhi he vingutexpressament. He vingut des de moltlluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostrepobled'aquestafera.
5. Com acaba?No va tenirtemps ni de diraixò, que de cop i volta va sortir la fera, davantl'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa peròbreulluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la sevallança, que va deixarmalferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgíràpidament un roser, amb les roses mésvermelles que la princesa haguésvistmai, roser del que el jovecavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
