Tecnoantropologia como nueva ciencia del diseño
2 likes171 views
Diversos articulos sobre etnografia i la cultura digital
,núm.
20, p. 130-140.
Dewey, J. Experiencie and Education. Nova York: Collier Books,
1967.
Geertz, C. Tras los hechos. Dos países, cuatro décadas y un antro-
pólogo. Barcelona: Paidos, 1996.
Hess,D. J.«Introduction:theNewEthnographyandtheAnthropology
of Science and Technology». A: Hess, D. J.; Layne, L. L. Knowledge and
Society:TheAnthropologyofScienceandTechnology.Vol.Greenwich:
JAI Press, 1992.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-23-320.jpg)
![Dossier 27
Si pensem en el fordisme com en un tipus
de regulació, va donar llum a diverses insti
tucions: el diàleg social entre el capital (or
ganitzacions d’empreses) i el treball (orga
nitzacionsdetreballadors)amblaintercessió
del’estat,comtambélesassegurancessocials
públiquesiprivades,tantsanitàriescomde
pensions. Les assegurances s’encarreguen
precisament d’administrar l’àmbit impro
ductiu: desocupació, malaltia i vellesa.
Alsdesocupats,malaltsivellshomelsnega
va la capacitat de ser productius i, per tant,
depoderferaportacionsdevalorsocial.Per
això,lespolítiquesdissenyadesdesdeltipus
deregulaciófordistasónanomenadesassis
tencials,perquèassisteixenaaquellesperso
nesquesesuposaquenopodenvaler-seper
ellesmateixes.Així,lesinstitucionsassisten
cialsfacilitenalagentgranquatretipusd’as
sistència:assistènciaeconòmica(pensions),
assistència mèdica, assistència en cas de de
pendència i assistència d’oci (viatges IM
SERSO, centres de gent gran, etc.).
Són quatre eixos d’assistència que neixen
de l’economia industrial fordista. Cal pen
sarqueenunaeconomiafinancera,digitali
deconeixementpuguinsorgirnovespolíti
quesperalespersonesgransmésarreladesen
l’economia digital i del coneixement.
De la dependència al valor de
l’envelliment
La vellesa ja no es concep únicament com
l’avantsala de la mort i com un estat mera
ment improductiu. De fet, el 1999 l’Orga
nitzacióMundialdelaSalutvaincorporarel
concepte d’envelliment actiu. D’acord amb
Pilar Regato Pajares (2003) en un docu
mentdeL’IMSERSO:«perl’OMS,l’envelli
mentactiuéselprocésd’aprofitaralmàxim
les oportunitats per tenir un benestar físic,
psíquic i social durant tota la vida. L’objec
tiu és estendre la qualitat, la productivitat i
l’esperança de vida a edats avançades. [...]
Aquesttermefouadoptatperl’OMSafinals
del1990.L’objectiuerabuscarunmissatge
més ampli que el de l’envelliment saludable
i reconèixer l’impacte d’altres factors i sec
tors a més del sistema sanitari. Intenta ex
pressar la idea de la implicació contínua en
activitats productives i treball significatiu.
Així, la paraula actiu es refereix a una con
tínua implicació social, econòmica, espiri
tual, cultural i cívica i no simplement a la
capacitatd’estarfísicamentactiu.Mantenir
laindependènciaésl’objectiuprincipaltant
peralsindividuscomperalspolítics.Lasalut
quefapossiblelaindependènciaéslaclauo
el mitjà per envellir activament».
Aquestaaproximaciómodificaelfocusme
ramentassistencialista;detotesmaneres,les
institucions que han de fomentar l’envelli
mentactiucontinuenestantvinculadesala
salutil’assistència.Ésadir,nohihainstitu
cions no assistencials ni polítiques no assis
tencialspertreballaramblagentgran.Seni
orLab és un laboratori on es poden crear.
Aquest canvi d’enfocament es pot trobar
relacionat també amb noves maneres de
producció i règims d’acumulació en el ca
pitalisme. D’una banda, des dels anys vui
tantadelseglexxl’economiaadquireixdues
dimensions que la distingeixen de l’econo
mia industrial clàssica: la financera i la tec
nològica.
Aladimensiófinancera,elsmercatsdecapi
talssónunafontdefinançamentalternatiui
complementari als bancs des del segle xvii,
però en fer-se possible amb la desregularit
zació dels mercats (Luttwak, 2001; Klein,
2007; Marazzi, 2010) el comerç amb pro
ductesfinancersideuteaunaescalaglobal,
elsactorsfinancershanadquiritunaposició
dominanttantsobrelescompanyiesproduc
tives (en són els accionistes), com sobre els
governs (en són els finançadors).
Perlasevabanda,aladimensiótecnològica
totiqueneixencomunpasmésenladinà
micadelfinançamentfordista,lestecnologi
esdelainformacióhancanviatradicalment
les formes de produir i treballar, de manera
que com deia Robert Reich (1991) es pot
parlar, més que de treballadors, d’analistes
simbòlicsodetreballadorsdelconeixement
(Drucker, 1993).
Enelcapitalismefinancer,elconceptecen
tral no és el de productivitat, sinó el de va
noves
estratègies
culturals
i socials es
generen a partir
de la vinculació
entre innovació
i etnografia
Noves tecnologies i gent gran](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-27-320.jpg)
![Dossier 43
per pioner dins l’Estat. Aquesta aposta per
una Internet audiovisual i cultural en part
s’ha confirmat. Des de la posada en marxa
delprojecteÒperaOberta,eldesembredel
2001,finsal’acceptaciódel’AnellaCultural
pelDepartamentdeCulturadelaGenerali
tatel2010hihaunesforçcontinuatdedis
seny cultural en el propi àmbit de la comu
nitat cultural catalana (Font, 2010).
Un argument que ha jugat a favor d’aquest
esforç ha estat que hem demostrat que un
tecnoantropòleg, lluny d’estar oposat a la
tecnologia, pot ser tant o més tecnòleg que
els mateixos enginyers. La introducció del
móndel’artilaculturalenelsprojectesd’In
ternetvaafavorirlageneraciódetecnologia
audiovisualilasevaincorporacióalmónde
les xarxes digitals. El resultat és que els en
ginyers van veure que una òpera utilitzava
moltíssima més banda ampla que les trans
missions que fins ara ells havien fet de ba
ses de dades de física o biologia molecular.
Els requeriments tecnològics que els artis
tespodrienplantejaralstecnòlegserenmolt
superiors als que fins ara els havien plante
jat els mateixos científics. Per altra banda,
els directors del Liceu descobrien que un
art vuitcentista es podia conjugar amb les
noves tecnologies en la seva expressió més
avançada.Quedavaobertunnouprograma
decol·laboracióentreart,culturaiInternet
avançat que un tecnoantropòleg havia aju
dat a facilitar. n
Bibliografia
Almirall, E. Understanding inno-
vation as evolutionary co-creative
process[enlínia].ESADE.Docto-
ralDissertation,2009.http://www.
tesisenxarxa.net/TDX-1124109-
130209/index.html
Barnet, H. Innovation, the basis
of cultural change. New York:
McGraw-Hill Company, 1953.
CESTA (2005). Final Report of
the ACM K-12 Task Force Curri-
culumCommittee[enlínia].http://
csta.acm.org/Curriculum/sub/AC-
MK12CSModel.html
Contreras, P. Me llamo Kohfam,
identidad hacker: una aproxima-
ción antropológica. III Premio de
Ensayo Eusebi Colomer de la
Fundacion EPSON. Barcelona:
Editorial Gedisa, 2004.
D’Andrade, R. G. «Cultural Cog-
nition». A: M.I. Posner (ed.) Foun-
dations of Cognitive Science, p.
795-830. Cambridge: MIT Press,
1989.
Font,J.«L’AnellaCultural.Unaxarxa
d’equipaments culturals connec-
tats en banda ampla». Revista
Cultura: La Cultura en l’Era Digi-
tal,núm.7,p.154-164.Barcelona:
Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació, 2010.
Himanen, P. [et al.]. La ética del
hacker y el espíritu de la era de
la información. Editorial Destino,
2002.
Navarro,L.;Rodríguez,G.;Serra.
A.(1996)TheInterMedNetwork:
Changing Cultural Patterns with
a Large-Scale Cooperative Inter-
net Network in the Mediterrane-
an http://www.isoc.org/inet96/
proceedings/e7/e7_2.htm
Serra,A.DesignCulture(Estudio
etnográficodelosproyectosdein-
vestigación de la School of Com-
puterSciencedeCarnegieMellon
University, un computer-intensive
campusnorteamericano).Tesipre-
sentadaalDepartamentd’Antropo-
logia Cultural i Història d’Amèrica
i Àfrica. Universitat de Barcelona,
1992. http://people.ac.upc.edu/
artur/CMUdesignculture.htm
Simon, H. A. The Sciences of the
Artificial. Cambridge: MIT Press,
1970.
Traub, J. F. «Quo Vadimus: Com-
puter Science in a Decade».
Communications of the ACM
(juny 1981), vol. 24, núm. 6, p.
351-358. http://portal.acm.org/
citation.cfm?id=358677
Tunísia:
revolta popular i Internet
La revolta popular a Tunísia va
tenir com a desencadenant la
mort d’un informàtic, Moha-
med Bouazizi. Els joves, motor
de la revolta, van fer servir
xarxes socials (Facebook,
Twitter) i webs de vídeos com
YouTube. Un nou servei ano-
menat TuniLeaks es va crear
per denunciar la corrupció al
país. El 1996, un dels primers
projectes que vaig organitzar
a la UPC va ser la primera
reunió d’internautes a la
Mediterrània. Es va anomenar
Intermed Network (Navarro et
al., 1996). Representants tu-
nisians hi van participar. Des-
prés d’anys de silenci sembla
que una nova etapa s’obre en
el país on el poble i les noves
tecnologies van de la mà.
Les revoltes àrabs es van gestar a Internet i les xarxes socials. GETTY IMAGES
Tecnoantropologia i disseny cultural](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-43-320.jpg)
![50 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
Ramon Sangüesa(1)
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Universitat Politècnica de Catalunya
BARCELONA_CATALUNYA
Tecnocultura
i democràcia
La cultura que sorgeix de l’impacte computacional defineix un
enorme moviment de canvi i innovació on el concepte de dis-
seny assoleix unes dimensions i conseqüències molt radicals.
Apareixen noves identitats i institucions. Una d’elles, el lab, ha
fet fortuna com a descriptor difús de multitud d’entitats força
diferents. També com a dipositària d’exigències democratitza-
dores davant els canvis actuals. Aquesta popularitat reclama
una certa clarificació, ja que el mateix concepte de laboratori ha
esclatat sota l’impacte del que és digital. Contrastem aquests
nous labs amb els antics considerant-los des dels paràmetres
de la pràctica tecnològica i les noves formes d’innovació i
recerca pròpies de la tecnocultura. Això ens permet identificar
problemes i mancances de les noves organitzacions pel que fa a
la democratització de la tecnocultura. També ens ajuda a detec-
tar noves oportunitats de recerca en la cruïlla entre tecnologia,
disseny i ciències socials.
This culture that emerges from the computational impact defines
a massive movement for change and innovation, where the
design concept reaches radical dimensions and consequences.
New identities and institutions appear. One of them, the lab, has
made its fortune as a diffused descriptor of a multiple of very
different entities. Also as a depository for democratic require-
ments in front of current changes. This popularity requires some
clarification since the concept of laboratory exploded under the
impact of digital technology. We contrasted these new labs with
the old ones considering them from the parameters of practi-
cal technology and new forms of innovation and research of
technoculture. This allows us to identify problems and shortcom-
ings of the new organisations with respect to democratization
of technoculture. It also helps us to detect new opportunities
for research in the intersection between technology, design and
social sciences.
Els nous laboratoris
La tecnocultura i la seva democratització:
soroll, límits i oportunitats dels labs
«The problem with techniques is that people love to hate them and also
hate to love them, [...] so it is extraordinary difficult to get the right
distance with the mass of things they cohabit with.» B. Latour](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-50-320.jpg)
![Dossier 73Etnografia i empresa
Innovar partint del coneixement
tàcit de consumidors i usuaris
Un dels primers treballs que la nostra empresa va fer a
l’Estat espanyol és un bon exemple per a adonar-se’n del
potencial de l’etnografia com a eina de creació innova-
dora. L’encàrrec va ser molt clar per part del, aleshores,
director general: «estem perdent quota de mercat en la
categoria dels tuppers donada la competència asiàtica, si
no innovo haurem de tancar la fàbrica [...] Tinc clar que no
puc competir per preu, que haig de trobar alguna idea de
producte que aporti valor real als meus clients [...] i potser
ha arribat l’hora de mirar-los amb un nou punt de vista».
El repte de l’empresa era clar, volien que els ajudéssim a
aconseguir coneixement rellevant per innovar una línia
de productes tèrmics. Així, vam desenvolupar un projecte
d’investigació etnogràfica orientat a explorar oportunitats
d’innovació de productes més enllà de la categoria. En
lloc de mirar els productes ens vam enfocar en les expe-
riències dels usuaris amb la seva alimentació.
El treball de camp es va centrar a investigar les seves
diferents experiències en el procés de conservació,
transport i consum d’aliments dins i fora de casa.
El projecte també tenia altres objectius com
canviar la cultura d’innovació; adquirir noves
eines i metodologies per generar bons
conceptes de forma més ràpida i viable,
i, també, definir escenaris per planificar
l’estratègia d’innovació de productes a
curt i mitjà termini aplicant l’etnografia
com a palanca d’innovació.
El projecte es va desenvolupar en
tres fases: una primera d’investigació de l’entorn,
de les tendències i dels consumidors, en la qual es van
visitar diferents llars, oficines i entorns per comprendre
els hàbits dels consumidors en el seu context i en relació
amb la seva alimentació: preparació, emmagatzematge,
transport i consum dels aliments per a les seves ingestes
fora de casa. En aquesta fase es va poder descobrir una
necessitat latent de dignificar l’experiència de menjar
fora de casa: necessitat de trencar les percepcions fun-
dades en la imatge tronada de la carmanyola i del pícnic,
de facilitar l’opció de menjar sa, com a casa, en qualsevol
entorn, amb totes les facilitats i garantint un transport fà-
cil i higiènic, i la preservació del menjar. La segona fase va
ser de definició dels usuaris tipus i el brífing de disseny.
Basats en el coneixement tàcit dels consumidors, adqui-
rit en el treball de camp, també es va generar la comuni-
cació del nou producte. Finalment, com a resultat, podem
parlar del gran èxit de la Nomad, que es va convertir en un
producte d’èxit gràcies a l’acollida per part dels consumi-
dors i el volum de vendes. Avui el producte Nomad és ja
un referent, és visible al carrer i en moltes empreses i ha
creat una nova categoria en el mercat.
La Nomad és un exemple clar del valor de l’etnografia
aplicada a l’empresa per donar informació en la innovació
de nous productes, aportant un valor real i benefici als
usuaris del producte. Demostra que el coneixement del
consumidor des de la visió tradicional del màrqueting és
una realitat que avui dia ja és insuficient, i d’això en són
una prova el gran nombre de fracassos en la innovació i
el llançament de nous productes. En determinats sectors
industrials, aquesta taxa de fracàs dels nous productes
arriba fins a xifres al voltant del 50 %. De fet, sembla prou
evident que en la majoria de casos aquest fracàs
el motiva una visió passiva del consumidor i un
profund desconeixement. Una gran oportuni-
tat per aplicar el coneixement antropològic.
Amb tots aquests antecedents i casos
exposats fins ara, és fàcil d’identificar com
aquesta realitat condueix a la conclusió que la
reducció del risc i del cost en la innovació passa
per la formulació de noves estratègies, proces-
sos i mètodes de planificar i dissenyar un nou
producte o servei, mitjançant un coneixement pro-
fund de les persones. Com hem vist, el consumidor
i els usuaris ja no només han de ser escoltats, sinó que
s’han convertit en una font d’inspiració i recurs potencial
d’innovació: les empreses poden aprendre i adquirir
coneixement que es transformi en nous productes d’èxit.
Aquesta nova perspectiva sobre el valor dels usuaris i
consumidors, juntament amb la necessitat d’intercan-
vis creatius amb ells, ha transformat la manera com es
conceptualitza el comportament dels consumidors i com
les empreses actuen amb ells a l’hora de crear nous pro-
ductes i serveis i posar-los al mercat. Ara s’obre un nou
espai més participatiu per a la implicació i el compromís
dels consumidors i usuaris. Es tracta d’un pas endavant
que abordarem en el proper apartat.
JORD
IPLAY](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-73-320.jpg)
![82 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
no hi ha procés i, d’una altra, que sempre
hi ha un algoritme per descobrir i que l’al
goritme no necessàriament és únic, ja que
hi pot haver moltes maneres de resoldre un
problema.Larepresentaciódelfluxieldes
cobrimentdel’algoritmesóndosmoments
onesposaaprovalacapacitatdel’enginyer
per entendre els processos i captar la lògica
dels fenòmens que tracta de controlar. Són
reptes que esdevenen personals. L’enginyer
o,perextensió,l’enginyós,experimentauna
motivació especial per controlar els fluxos
delsprocessosiperdescobrirl’algoritmeque
fa viable la comunicació amb la màquina.
Durant les pràctiques de la programació,
enelnostrecas,atravésdelllenguatgeS4A,
convivíem amb una cantarella de fons que
repetia una i una altra vegada: ja saps quins
sónelspassos[elflux]quehasdefer?Jatens
clar [l’algoritme] què vols fer?
Però,elrobothaviadeserconstruïtabansde
poderserinstruït.Pertant,apreníemqueels
robotstenenunsmecanismes(perexemple,
uninterruptor,unmotorounsensor)iuns
elementsdecontroldelsmecanismes,lapla
ca,enelnostrecas,unaplacaconegudaamb
elnomd’Arduino.Percontrolarelsmecanis
mes,lesinstruccionss’haviendeprogramar
i comunicar a la placa (una metonímia del
microprocessador de la placa) que, segons
lainstrucció,deixaràpassar,ono,elcorrent
elèctric pels seus circuits. Aquest procés fa
que s’activin, o no, i que ho facin d’una de
terminadamanera,algunsdelsmecanismes
del robot (per exemple, encendre i apagar
un led, emetre sons, girar a la dreta o atu
rar-se davant d’un obstacle). És a dir, la in
formàtica controla l’electrònica, però sense
objecteselectrònicslainformàticanoésres.
Iresultaquetotselsobjecteselectrònicsque
ens envolten funcionen pràcticament de la
mateixa manera. Captar la lògica de la re
lació entre la informàtica i la programació
ajuda a entendre els electrodomèstics que
usem en la vida quotidiana. Ens fa ser més
comprensius respecte a la seva conducta i
més tolerants amb les nostres expectatives
Al taller «Scratch for Arduino»
s’ensenya electrònica
i programació, tot i que
implícitament s’aprenen
moltes més coses de les que
s’ensenyaven de manera
conscient. JORDI COLOBRANS](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-82-320.jpg)
![miscel·lània 103
R
espectedelcalendarifestiu
fix, cal dir que a la Cata
lunya del segle xvii exis
tia,comalarestadelaPe
nínsula,unnombremolt
alt de dies festius. Sabem
que l’any 1684 hi havia al país 110 festes, i
tenint en compte la durada de les grans ce
lebracionsreligioses,espotconsiderarqueel
total real de dies festius era un de cada dos.
A més, a la gran quantitat de dies no labo
rables, s’hi afegia una considerable xifra de
festesinesperades,quelesdiferentsinstàncies,
religiosesocivils,decidiencelebrarenocasió
de canonitzacions, moviment de relíquies,
entradesreials,naixementsdeprínceps,mi
llores de salut del rei, etc.
En resum, la suma total de dies festius ofi
cials i de festes esporàdiques afegides era
senzillamentaclaparadoraalaCiutatCom
tal. Una situació, autènticament de «ciutat
festiva», que quedava afavorida pel fet que
Barcelona no era, des de començament del
segle xvii, un espai essencialment produc
tor, sinó el centre director, comercial i de
distribuciódelpaís.L’allaudefestes,enefec
te, es podia suportar millor en una societat
d’aquesta mena que en una de caire neta
ment productiu.
La intensitat festiva, en tot cas, s’havia con
vertit en quelcom substancial en una Bar
celona que els contemporanis havien defi
nitcomaciutatregalada,iquetenialafesta
comaprotagonistaessencial.Talcomafirmà
l’assaonador i cronista Miquel Parets: «Te
aquesta terra una cosa, que en materia de
fer festes y bullities may si conexen treballs,
quetotomtrauforces de flaquesa». La festa
definia, més que cap altra cosa, el tarannà
dels barcelonins del període.
Sobre el segon punt d’interès esmentat, la
singularitat de les festes barcelonines en re
lació amb els graus d’implicació i de super
vivènciadelesformespopulars,podemafir
mar que eren considerablement alts. Les
festes constituïen moments en què tots els
agentsenpresència,amplissímescapesdela
poblacióincloses,intentavenmanifestarvo
luntatsiassolirdeterminatsobjectius,entre
ellsredefinirelslímitsdelsseusàmbitsd’ac
tuació,tantenvertical(elpoder)comenho-
ritzontal (els competidors). I, a més, fer-ho
divertint-se tant com fos possible.
La bogeria col·lectiva
del Carnestoltes
Enelconjuntdelescelebracionsbarceloni
ness’aprecienunesmaneresdeferbencon
solidades:participaciódetotselsestaments
amb una forta implicació del conjunt de la
població; barreja dels components religio
sos,popularsifestius,ambunaimportància
fonamentaldelselementscarnestoltescs,dela
dansaidelamúsicaalcarrer;rolessencialde
la transformació urbana dels carrers i de les
façanesdelescases,ambunaimplicaciófo
namentaldelsveïns,encol·laboracióambles
religions;passióperlapólvoraielfoc;úsdela
llumcomamomentessencialperorganitzar
l’espectaclemésimpactantiparticipatiu:la
transformació de la nit en dia.
EnaquestbreutextensocuparemdelCarnes
toltesisubratllaremlacapacitatorganitzativa
dels barris; dos àmbits d’estudi que mostren
molt clarament el caràcter participatiu de les
festesbarceloninesdelperíode.
El Carnestoltes era la festa més popular a
l’edatmoderna,iaixòresultavaespecialment
cert en el cas de Barcelona. De fet, l’esperit
que la caracteritzava anava molt més enllà
delperíode,mésomenysestricte,quetenia
assignat en el calendari. Efectivament, els
elements singularitzadors del Carnestoltes
(lesmàscaresielseupaper,lavoluntatd’in
versiódelarealitatsocialidecríticaalpoder,
el desgavell dels comportaments corporals
en el menjar, el beure i els balls, etc.) eren
Festes i societat
L’autor
Historiador i arquitecte, ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(1991-1998) i actualment és director del Projecte del Born. Ha publicat, entre d’altres obres, La Ciutat del Born.
Vida quotidiana i economia a Barcelona (segles XIV a XVIII) [2009] i Barcelona 1700 (2010).
En les
celebracions
barcelonines
del setcents
s’aprecia una
participació
de tots els
estaments
socials de la
població](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-103-320.jpg)
![104 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38
presentsalamajoriadefestesicelebracions
quetenienllocalaciutat,fossinquinsfossin
els seus orígens i moment de l’any.
ElCarnestoltes«decalendari»tenialloc,en
lasevaversiótemporalmésreduïda,durant
elstresdiesanteriorsalDimecresdeCendra
(inici de la Quaresma), que variaven de da
tad’acordamblaPasqua.Tradicionalment,
però, s’hi podia afegir un cicle carnavalesc
queanavadesdel28dedesembre(festadels
Bojos, Sants Innocents, Bisbetó...) fins al 6
degener,diadeReis.Demaneraque,defet,
elperíodellargdelCarnestoltespodiadurar
unnombreconsiderabledesetmanes,sien
llaçava els dos trams esmentats.
Una visió més que significativa ens la po
den donar els contemporanis que no eren
de Catalunya. En efecte, el Carnestoltes de
la ciutat era molt lloat més enllà del Princi
pat, en especial a Espanya. Era un element
protagonista al teatre castellà (una de les
màximes vies de difusió en el període). Pe
dro Calderón de la Barca situa a la Ciutat
Comtalgairebétotala«segundajornada»de
lasevaconegudaobraElpintordesudeshonra
(c. 1648-1650), i hi fa aparèixer molt des
tacadament el Carnestoltes, presentat com
a manifestació del tot famosa. El protago
nistadelapeçateatral,donJuan,lipregun
ta a Serafina, la seva dona, que ha portat al
Carnestoltes barceloní: «Qué, bien mio, te
parece/destacomúnalegria?».ISerafina,en
tusiasmada, respon: «Que no tuve mejor dia
/enmivida,yteagradece/miamorelhaber-
mehecho/talfestejo».Nohihaviaresmillor,
doncs, que participar en el Carnestoltes de
Barcelona, i el cant a les seves excel·lències
va esdevenir un tòpic.
Aquestaadmiracióesproduïaperquè,com
apuntaFranciscoRico:«LasCarnestolendas
barcelonesassedesarrollabanenlaépocaconun
esplendordesconocidoenelrestodelaPenínsu-
la»; i, encara més, perquè, com escriu Giu
seppeGrilli:«Lacapitalcatalanafouundels
centreseuropeusonlafesta[elCarnestoltes]
va celebrar-se amb major fastuositat».
Enparal·lelal’admiracióforanapelCarnes
toltes de Barcelona, els cronistes catalans i
barcelonins n’aporten visions també molt
entusiastes;tothomcoincidiaaafirmarque:
«En ninguna ciudad del mundo hay mejores
fiestas deste genero».
Enparal·lelaaquestenormeèxit,larepressió
religiosaencontradelCarnestoltesfracassà
una i altra vegada. El 1668, el bisbe Alfon
so de Sotomayor dictà noves ordres contra
lesmàscares:«Nohanreparat,nireparanen
maneraalgunaquantsedisfressan,o,sefan
mascaras posarse en forma y figura de Re
ligiosos, y de personas ecclesiasticas; profa
nant, y menyspreant un tant Sanct estat en
vilipendi y menoscabo de aquell [...]. Nin
gunapersonadequalsevolestat,ycondicio
que sien, se atravesca, quant se hagues de
disfrassar, y fer mascares [...]. Aportar bar
ret de quatre corns, sobrepellisses, roquets,
capas, ni habits de Religiosos, ni altras ves
tidurasalgunas,quetenganforma,nifigura
de habits sacerdotals, i religiosos». El bisbe
havia de donar perfet que lesmàscarescon
tinuarienexistintiesconcentravaaprocurar
quelaburlacarnavalescanoafectés,també,
el món dels religiosos.
El Carnestoltes era imparable i resultà es
pecialment rellevant el de 1677, que coin
cidíamblesfestesqueesvanorganitzarper
celebrar el nomenament de Joan d’Àustria
com a ministre; finalment, van quedar del
tot barrejades unes manifestacions festives
amblesaltres.Interessasubratllarelfetque,
aquestavegada,laparticipaciópopularpro
tagonitzadapelsbarrisvaserbenrecollidaa
lescròniques:elgallardoTerciodelasAmazo-
nasdelsveïnsdelsEncantsolesdesfiladesals
barris del Raval, la Ribera i Sant Pere.
Encontradelques’haanatrepetintseguint
Joan Amades, el Carnestoltes no va quedar
prohibitaBarcelonadesde1680finsalfinal
delseglexvii.Defet,lapotènciad’aquestes
festesalaCiutatComtalespotcopsarespe
cialmentbéanalitzant,precisament,aquell
quehitinguéllocl’any1693.Icalsercons
cients que l’energia desbordant de les festes
carnestoltesquesesproduí,enaquellaocasió,
albellmigd’unaetapadeconflictesbèl·lics
que afectaven directament Barcelona, ben
poc després del bombardeig de 1691.
Relació de Rafael Nogués
impresa per Esteve Liberós.
Biblioteca nACIONAL de Catalunya
Relació de Ramón de Salvà
impresa per Esteve Liberós.
Biblioteca naciional de Catalunya
Relación de la solemnidad...,
1615, amb la imatge de
santa Teresa. Gravat de Joan
Baptista Vilar. Arxiu Històric de la
Ciutat de Barcelona](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-104-320.jpg)
![miscel·lània 105
Unnarradoranònimproporcionaunades
cripciómésqueinteressantd’aquestCarnes
toltes.L’autorcomençaelseutextfentnotar
que«esmuysabidoloquesonloscarnestolen-
das en Cathalunya y singularmente en Bar-
celona». Una manera breu i contundent de
deixar ben clara la importància d’aquestes
festesalaciutat.Acontinuació,apuntaque:
«Al principio del año [1693] se empeçavan à
verhombresymujerescommascarasalacara,
elvestidocondisfrasalgunosmuybienpuestos
otros a lo ridiculo con varios modos, sacando
losvestidosconmodasmuyviejasyalgunosque
lasinventavanasugustoymanera».Isegueix
subratllantque«comomasseivaacercandoel
diadecarnestolendasmasivaaugmentandoel
numerodelasmascarasdemaneraquelaulti-
masemanaysingularmentelostresdiasultimos
los mas de los hombres y mujeres salian mas-
carados, ivan unos a quadrillas algunos solos,
unos en cotxe otros a cavallo, llevando varios
instrumentos dansando y baylando donde les
antojava». Tota la població, doncs, hi par
ticipava, fent-ho cadascú a la seva manera i
en la mesura de les seves possibilitats: «Alli
se baylava hasta media noche y aun mas, en
finpareciasehaviabueltolocalagentetoda».
Aquesta bogeria festiva, pròpia del Carnes
toltes, caracteritzava Barcelona.
Festes, barris i veïns
La participació dels carrers i dels barris era
unelementfonamentalidefinitoridelesfes
tesbarcelonines,unfetquelahistoriografia
sobre la Barcelona moderna no ha valorat
en absolut. És precisament en les manifes
tacions festives on la participació de «base
geogràfica» apareix amb més força a Barce
lona. A més de l’organització de tota mena
defestesdebarri,tenimmostresclaresd’ai
xò en els actes celebratius que prenien com
a base essencial el fet processional; i conei
xemlaintervenciófonamentaldelsveïnsdels
diferentsbarrisicarrersenlatransformació
delsespaisurbansambarquitecturesefíme
res i embelliment de façanes.
Respecte de la incorporació de la població
enelmateixmovimentprocessional,lesce
lebracions de 1601 proporcionen exem
ples magnífics d’una participació de base
geogràfica: la «muy hermosa procession» del
barri dels Tallers; la de 77 nens d’un carrer
delaRibera;lademésde2.000nenesdela
parròquia de Santa Maria del Mar; les d’es
coles de la Ribera; la de més de 800 nenes
del Raval; la de 46 donzelles «de una calle
de la Ciudad»...
Pelquefaalaparticipacióenlatransforma
cióefímeradelaciutat,calapuntarqueels
seguicis recorrien àmbits urbans integrats
en el centre passiu (àrea de la Catedral, de
la plaça de Sant Jaume, etc.), però tam
bé en el centre actiu (carrer de la Bòria, el
Born,elsectorcomercialdelcarrerAmple,
etc.). Les processons, doncs, mostraven el
bo i millor de la Ciutat Comtal fent una
síntesi, com a metàfora de la ciutat matei
Carrers i barris
esdevingueren
elements actius
i fonamentals en
la configuració
de la festa a la
Barcelona del
segle xviii
Festes i societat
GravatdeSantaTecla,al’obradeJaumeVilar. Gloriosotriunfodelaesclarecidavirgen,
apostoleinvictaprotomartyrSantaTecla,patronadelafidelissima,unicaycoronada
ciudaddeTarragona(Barcelona:ImprentadeRafaelFigueróalosAlgodoneros,1693).](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-105-320.jpg)
![miscel·lània 107
trel’avalotilaparticipació,d’algunssectors
i grups conflictius; etc.
S’ha escrit que el Carnestoltes era, en el si
de la cultura del barroc, un «instrument
de propaganda de massa». Cal dir que, al
menys a Barcelona, les coses no resulta
ven en absolut tan simples. Ens podem
preguntar, per exemple, si l’excepcional
energia del Carnestoltes barceloní no es
basava, en bona part, en uns graus singu
larment remarcables de bona «entesa so
cial» a la ciutat.
Cal considerar molt seriosament aques
ta peculiaritat barcelonina. Pel que fa al
Corpus i, també, a l’ús dels entremesos de
les confraries d’oficis en les entrades reials,
existia un contrast marcat amb altres llocs
de la Península. Això era així perquè a Ca
talunyaiaBarcelonaresultavamésdestacat
el paperdels gremis idelesconfrariesenel
Govern Municipal i en l’estructura social.
Quantalesentrades,alaCiutatComtalno
s’imposarenactesespectacularscomelsque
tenienllocaCastella.Iésforçasignificatiu
constatarlesconseqüènciesurbanístiques,
ambenderrocsdecases,queaquestesentra
dessolemnestinguerenendiversesciutats,
encontrastamballòquevasucceiraBarce
lona. A la Ciutat Comtal era senzillament
impensablequeespoguessineliminarcases
per raó d’una entrada reial, encara que les
demolicionss’haguessinintentatjustificar
com a millores en el teixit urbà.
Interessa constatar que, en el si de la com
plexa dialèctica entre festa i espectacle,
participació i imposició, cultura popular i
cultura d’elit, supervivència de les formes
popularsisubstitucióperlesimposadesdes
dedalt,elcasdeBarcelonaésforçasingular,
tantquantitativamentcomqualitativa.En
efecte, en parlar de la Ciutat Comtal hem
desubratllarlallargatradicióqueteniauna
bona part de les festes; el nombre que se’n
feien cada any; l’entusiasme general que
despertaven; la considerable participació i
protagonismepopulars;elsaltsgrausdeco
existència,deproximitatidecontacteentre
lesmanifestacionspúbliquesmésproperesa
leselitsilesdelpoble;elpaperfonamental
de l’escenari urbà comú a tots els grups; la
capacitat d’organització festiva no tan sols
dels gremis i confraries, sinó dels veïns de
cada barri i de cada carrer, etc.
La repetició, durant tot el segle xvii, de
les prohibicions amb relació a les festes és
un element que ajuda a entendre el cas de
Barcelona. Com passava amb les tavernes
o el joc, les interdiccions que tenien a veu
re amb les activitats festives no mostren la
debilitat d’allò perseguit, sinó, ans al con
trari, la seva eclosió i la seva força, al ma
teix temps que deixen veure la inutilitat i
la «derrota» de la repressió.
Sabem, per exemple, que les prohibicions
dels balls i de les màscares durant el Car
nestoltes foren regularment renovades des
de 1558, però resulta evident que, amb
alguns períodes breus de censura més o
menys eficaç, el Carnestoltes es manifes
tà amb gran intensitat i fama a la Barcelo
na del segle xvii i començament del xviii.
Coneixem, també, el cas de les prohibici
ons de llançar taronges durant el Carnes
toltes (les «taronjades»): en un dels que es
van celebrar a l’inici de la dissetena centú
ria, els estudiants intentaren calar foc a la
casa del rector perquè no els permetia la
«taronjada» (!) i, després de la consegüent
prohibició del virrei, «sota pena de trenta
diesdepresó»,«se’entirarenmésquemai».
Força temps després, l’any 1660, qui ocu
pava aleshores el mateix càrrec, a més de
perseguir en una crida pública que «qual
sevols persones [...] no gosen [...] anar ab
mascara, disfrassats o altrament reboçats
per la cara, sens mascara ab mostacheras,
papafigos ò barbas falsas», pretenia evitar
«tirarse en la present ciutat de Barcelona
taronjades, gatades, fangades, y altres im
mundicieslosunscontralosaltres».Aques
tes incontenibles manifestacions populars
nonomésnohaviendesaparegut,sinóque
havien anat a l’alça.
El control per mitjà de les prohibicions no
funcionava eficaçment ni tan sols a l’inte
rior de les esglésies, ni tampoc durant les
processons, ni, cosa encara més significa
tiva, en el col·lectiu dels eclesiàstics (!): en
Festes i societat](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-107-320.jpg)
![148 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
Endarrerterme,tambéhemdesenvo-
lupat un seguit de col·laboracions in-
ternacionals que han permès vincular
la nostra recerca a àmbits territorials
més amplis i a un intercanvi científic
enriquidor.Enparal·lelalarecercadel
Pirineuhempogutduratermeuntre-
ball de camp específic amb les confra-
ries de la ciutat corsa de Calvi (gràcies
aconvenisambVocedeUCommune
i a la col·laboració amb l’investigador
Ignazio Macchiarella) que ha donat
perresultatunarticlecomparatiuentre
l’elaboraciódelaretòricadelssentitsa
l’oficidetenebresdeCalviilesvespres
del Pallars: «Polyphonies, Bodies and
Rhetoricofsenses :latinchantsinCor-
sicaandthePyrenees»,deJaumeAyats,
AnnaCostal,IrisGayete,JoaquimRa-
baseda, publicat a la revista Transposi-
tionl’any2011.Alhora,hemestablert
vinclesicol·laboracionsambelprojecte
FABRICA(ANR2009-2012)quedes
delaUniversitatdeToulouse-LeMirail
i sota la direcció de Phillipe Canguil-
hem,estudiaelsfabordonstantdesdel
vessant històric com des de l’oral dins
del territori francès.
Aquestes activitats ens han dut a parti-
ciparendiversoscongressos,ambelre-
sultat de diverses publicacions (Ayats i
Martínez,2011;Gayete,2012,iAyats,
2012).Itambéadiversosestudisuniver-
sitaris,entreelsqualsdestaquenelstre-
ballsderecercapresentatsperIrisGayete
(2010),AmàliaAtmetlló(2010)iEster
Garcia i Llop (2011). En aquests mo-
ments, un aspecte concret de les recer-
ques fonamenta l’elaboració de la tesi
doctoral en curs d’Iris Gayete.
Recerques de futur
Però les diverses possibilitats d’estu-
di d’aquests cants fan preveure encara
moltscaminsperdesenvoluparidiver-
sessorpreses.Peraixòhemplantejatno-
ves recerques de futur que actualment
estan prenent forma. Les més ben de-
limitades actualment són: l’estudi dels
procedimentsd’estructuraciótemporal
dels cants no governats per una pulsa-
Bibliografia i discografia
Atmetlló, A. Cants religiosos de quaresma i
setmanasantaaVilaller.Anàlisisocialimusical.
TreballderecercadelDEAenMusicologia,Uni-
versitatAutònomadeBarcelona,2010(inèdit).
Director: Jaume Ayats.
Ayats,J.;Roviró,I.;Roviró,X.Cançonsitonades
tradicionalsdelacomarcad’Osona.Barcelona:
GeneralitatdeCatalunya,DepartamentdeCul-
tura,1994(FonotecadelaMúsicaTradicionali
Popular Catalana; sèrie 1, vol. 2.)
De Rams a Pasqua. [CD] Vic: el Nou 9,
1996.
Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I. Cantadors del
Pallars. Cants religiosos de tradició oral al Pi-
rineu — Religious Chants of the Oral Tradition
inthePyrenees.Barcelona:RafaelDalmauedi-
tors,2010(inclouunCDambenregistraments
de camp i un DVD amb un documental d’Aleix
Gallardet).
Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I.; Rabaseda, J.
«Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses:
latin chants in Corsica and the Pyrenees». A:
Transposition. Musique et sciences sociales
[en línia]. 2011 (1). http://transposition-revue.
org/spip.php?article29
Ayats,J.;Martínez,S.«VespersinthePyrenees:
fromterminologytoreconstructingtheaesthetic
ideal of the song». A: Haidt, G.; Ahmedaja, A.
European Voices II: Multipart Singing in the
BalkansandintheMediterranean.Viena:Institut
fürVolksmusikforschungundEthnomusikologie,
2011 (en procés d’edició).
Ayats, J. «The lyrical rhythm that orders the
world: How the rhythmic built the ritual space
modelsinthereligiouschantsofthePyrenees».
A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of
the First Meeting of the ICTM Study Group
on Multipart Music. Udine, 2012 (en procés
d’edició).
Crivillé,J.;Vilar,R.MúsicadeTradicióoralaCa-
talunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura, 1991 (Fonoteca de
la Música Tradicional i Popular Catalana; sèrie
1, vol. 1).
Tivissa. Cançons i tonades de la tradició oral.
Barcelona:GeneralitatdeCatalunya,Departa-
mentdeCultura,2007(FonotecadelaMúsica
Tradicional i Popular Catalana; Sèrie 1, vol. 3).
Garcia i Llop, F. X. Puix que sou dels cels Se-
nyora i del nostre territori. El cant dels goigs i
laconstrucciódelterritorialesvallsd’Andorra.
TreballderecercadelDEAenMusicologia,Uni-
versitatAutònomadeBarcelona,2011(inèdit).
Director: Jaume Ayats.
Gayete, I. Els cants de les Vespres al Pallars
Sobirà: un model de lògica temporal. Direc-
tor: Jaume Ayats. Treball de recerca de Màster
Oficial, Universitat Autònoma de Barcelona,
2010 (inèdit).
«Time logic of the Vespers of the Pyrenees».
A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of
the First Meeting of the ICTM Study Group
on Multipart Music. Udine: 2012 (en procés
d’edició).
Lamúsicareligiosadel’Andorradel1800[CD].
Andorra:BancAgricold’Andorra,Agricol1030-
2000, 2000.
Torrent, V. Cants dels pelegrins de les Useres
[CD]. València: Generalitat Valenciana, 2001
(Fonoteca de Materials).
Cants de l’aurora [3 CD]. València: Generalitat
Valenciana, 2001 (Fonoteca de Materials).
ció (tema destacat en els treballs d’Iris
Gayete); l’anàlisi de les diferents lògi-
quesd’estructuraciótemporalidelritme
comamarcadorsdediferentssituacions
rituals (problemàtica en fase d’estudi
perJaumeAyats);l’estudiacústicdedi-
verses esglésies del Pirineu per establir
una correlació amb l’estètica dels cants
(problemàticaestudiadaperl’enginyer
acústic Enric Guaus i per Jaume Ayats
(unaprimeraaproximacióal’oratoride
CalvijahaestatpresentadaalaConfe-
rènciaenMusicologiaInterdisciplinària,
celebrada a Glasgow els mesos d’agost
isetembredel2011);lainvestigacióes-
pecíficadelsgoigs,enlescorresponents
implicacions territorials i emocionals
(continuació de l’estudi d’Ester Gar-
cia i Llop, amb la col·laboració de l’es-
pecialista internacional d’aquest tema,
DominiquedeCourcelles).Iendarrer
terme, esperem poder publicar en els
propersmesoslasíntesidelsresultatsen
totes les comarques estudiades dins de
lesmonografiesdelacol·lecció«Temes
d’Etnologia de Catalunya». n](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-148-320.jpg)
![170 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
laculminaciódel’any,desdelpuntde
vistaagrícolaéselmomentdelacollita
i, per tant, es culmina el cicle; mentre
que el solstici d’hivern marca quan ha
de començar.
Sense sortir del nostre territori, als
PaïsosCatalansenstrobemamblace-
lebració dels solsticis mitjançant di-
ferents manifestacions. Pel que fa al
solstici d’hivern (Nadal) gairebé ja no
quedenrestesdecelebracionsambfoc;
tansolss’hamantingutlatradicióaBa-
gà i a Sant Julià de Cerdanyola. Rep el
nom de la Fia Faia, en què es trenen
unes llargues herbes fins aconseguir
unes grans torxes que s’encenen i es
passegen pel poble.
Ésal’estiuqueelfocapareixambtotala
sevaesplendor,iesrepresentaenmulti-
tuddeformesdiferents. Una d’aques-
tesrepresentacionséslafallaorantiner,
troncsoteiesencesesqueesbaixendes
delfarofinsalesrespectivespoblacions.
Uncopallí,esllancenalaplaçamajori
formenunagranfogueraqueacompa-
nya la revetlla fins a la matinada.
Hihadiferentsexplicacions,comsem-
pre de caràcter simbòlic, de l’origen
de les falles. Una d’aquestes diu que
d’aquesta manera es pretenia prendre
al sol l’últim raig per baixar-lo a la ter-
ra. Se sol relacionar també amb ritus,
com per exemple el d’iniciació, on el
fet de baixar la falla gairebé represen-
tava l’entrada a l’edat adulta. Vegem
comensdescriuJordiRoset,veíd’Isil,
la il·lusió que els feia poder baixar el
tronc encès des del faro:
«Això de les falles... ja de crio, que estàs
aquíabaix[esrefereixalpoble]sempre
tens les ganes aquelles d’anar amb els
adults a demón a buscar-la [la falla]. I
l’any que hi pots anar semble que has
fet un salt a la vida, de dir: Hòstia! Ja sóc
adult!, ara ja puc anar a buscar la falla a
dalt.Idefet,bueno,ésunasensacióque
no es paga... però el canvi aquell de crio
a adult... hòstia!»(11)
Tambésesolrelacionarambritualsde
la fertilitat, de la masculinitat, i fins i
totenshemtrobatambexplicacionslo-
cals,comunapròpiad’Isil,queensha
sorprèsperlasevaoriginalitat.Explica,
a manera de llegenda, que l’origen de
les falles es remunta al juny de 1487,
quan després de l’abdicació del castell
de València d’Àneu a favor de la casa
delsCardona,Caterina,lacomtessadel
Pallars i defensora del castell, va fugir
a França acompanyada de pagesos de
la zona que van guiar-la pel camí amb
uns troncs encesos: les falles.
Seguintenaquestalínia,enalgunspo-
bles de l’Alta Ribagorça s’explica que
vanserelsfocsdelesfallesenplenanit
elsquevanatemoririaconseguiraturar
lestropesmores,motiupelqualnovan
ocuparmaielsPirineus.Enaquestalí-
niapodriarelacionar-selanostrahipò-
tesi. Òbviament, no es tracta d’apro-
fundir en aquesta explicació, però sí
quepotcondicionarlacercad’unpos-
sible origen pràctic, que bé podria ser
militar.Ésadir,noposemendubteque
lacelebraciódelsolsticitinguiunaraó
fonamentalmentsimbòlica,peròelpes
simbòlicperdriaforçaenl’aspectecon-
cret de traslladar el foc des d’un punt
determinat. Un punt pendent d’acla-
rir fóra el factor que determina l’in-
dret del qual parteixen les falles. És en
aquest punt que nosaltres creiem que
cal cercar l’explicació d’ordre pràctic,
relacionada amb punts de guaita, de
comunicació i de defensa.
Tornantalcomponentsimbòlicquees
dónaalfocialessevesmanifestacions
de caire festiu, és important destacar
que totes les explicacions relaciona-
des amb el seu ritual són possibles: si
una comunitat en dóna una explica-
ció de fertilitat és per la fertilitat, si és
pel nou any és pel nou any, si és per
buscar núvia és per buscar núvia, etc.
Però és evident que res de tot això es
trobaenelfoc.Ésadir,essencialment
el foc no té res de tot això, li ho posen
lespersonesocomunitats.Aleshores,
què és el que explica el significat del
foc? La història de les respectives co-
munitats,quefaques’expliquiseguint
un significat o bé un altre. Per tant,
com més es conegui la història i la so-
cietatengenerald’undeterminatlloc,
més és redueix el nivell d’interpreta-
ció;commésésconeixlahistòria,més
fàcil és d’explicar les manifestacions
de cada poble, el perquè d’aquestes i
el canvi respecte a altres manifestaci-
ons semblants practicades per altres
comunitats, o si més no, permet des-
cartardeterminadesopinionsolínies
d’actuacióenelcasqueesvulguines-
tudiar. Dit això, el foc és un element
molt comú a les cultures mediterrà-
nies i també del nord d’Europa, tot i
queenaquelleshiésdemaneramenys
evident i espectacular perquè les ce-
lebracions, enteses com a les cultures
mediterràniesi,pertant,alcarrer,per
motius climàtics són més curtes. En
totes aquestes cultures, un dels sen-
tits més generalitzats del foc és el de
renovació;(12)
de fet, en qualsevol pas
o canvi de cicle era utilitzat sota la
premissa que d’allò que es crema en
Tallant la punta d’un pi roig sec
per convertir-la en un rantiner, a Taüll
(09/07/2009). Sebastià Jordà Ruiz](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-170-320.jpg)
![172 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
domini visual ampli. Molts d’aquests
pilarets o faros que la toponímia ha
conservat, encara s’utilitzen per avisar
un esdeveniment. Solen estar en llocs
quelacreençapopulardotadepoders
màgicsosobrenaturals,iavuidiaquasi
tots sota advocació santoral.»(19)
El text continua i apareixen alguns
exemples interessants del camp de vi-
sió de diferents faros: «El faro d’Igüerri
(en el pago Esterritano) és visible des
d’Adons, Aguilar iViu, i des del castell
deVilba,“faro”deSuert,Sirès,Espollà,
Gavarret i els faros de Coll i Castarner.
[...] LaVall de Boí es comunica amb la
restadevallsapartirdel“faro”deColli
els faros dels diferents nuclis.»
Veient les explicacions que en donen
diferents autors es reforça la hipòtesi
que darrere el mot faro podria haver-
hi en algun moment de la història una
implicaciópràctica.Peròaixònoexpli-
ca ni l’origen de les falles, ni la tradició
en si mateixa. De fet, tampoc explica
per què les falles es baixen des dels fa-
ros, ni tan sols per què des dels antics
faros,elsquelacartografiaencaracata-
loga com a tals, mai no s’hi han baixat
falles. Cal tenir en compte que actual-
ment en molt pocs casos és coincident
l’indretdesd’onparteixenlesfallesamb
l’indretquelacartografiaassenyalacom
a faro, ja que el punt de partida de les
fallessolserméscòmodeipràctic,tant
perarribar-hicomperalabaixadaamb
les falles enceses.
El topònim Faro sembla que és molt
més freqüent que els mateixos indrets
fallaires, i no sempre són coincidents.
Ens hem trobat que hi ha molts mu-
nicipis o pobles que mantenen el to-
pònim Faro, però en canvi no tenim
cap constància que mai s’hi hagin bai-
xat falles. Bé podria ser que la pràctica
delesfalless’haguésabandonatfamolt
tempsiquenoentinguemconstància,
peròencanvis’hagimantingutl’indret
del faro. Però també podria ser perfec-
tament possible que des de molts dels
indretsqueencaramantenenelnomde
Faromainos’hihaginbaixatnifallesni
foc de cap tipus.
Ara passem a parlar sobre el transport
delfoc,concretamentdeltransportd’un
indret elevat al nucli de població. En
aquest cas sí que creiem necessari par-
larsobrel’elementsimbòlicqueenvolta
aquestfet.L’escriptoriprofessorlleidatà
Pep Coll ens en dóna unes pistes que,
amésamés,lliguenperfectamentamb
el que fins ara s’ha comentat:
«La muntanya a les nostres cultures té
aquestsímboldelcontacteambelsublim,
ambladivinitatencertamanera.Enfi,els
déusvivienal’OlimpiMoisèsquanparla
ambDeuse’nvaalSinaí,damuntlamun-
tanya, per tant sembla que les religions
aquestes nostres, de les quals som fills,
doncs la muntanya és un lloc apropiat,
poden ser antics rituals, suposo, deuen
venir d’abans de la cristianització, supo-
so.Probablementalsfaroshideviahaver
algun altre ritual a altres divinitats i que
despréspassessinaquedaresborrades.
Pensoquehihaalgunllocenquèelfaro
coincideixambunaermita.Pensoqueés
a Sant Quirc, a la Vall Farrera, a Alins i a
Durro.Durroseriaelllocmésemblemàtic
enaquestsentit,decoincidènciadecris-
tianitzaciód’unturóonjaabanshipodria
haverdeterminatsrituals.Defetlareligió
cristiana al Pirineu no es consolida fins
ben entrat els segles x i xi amb els caro-
lingis,iseguramentquehihagizoneson
finsitotfosméstard.Detalmaneraque
és molt probable que tots aquests ritus
o celebracions amb el foc ja s’hi fessin i
estiguessin molt consolidades.»(20)
Així doncs, cada cop sembla més clar
i evident que no pot relacionar-se el
fetdebaixarelfocdesdelamuntanya
amb un fet quotidià i sí, en canvi amb
un ritu de caire simbòlic. En cas que
hagués existit en algun moment una
utilitat pràctica, aquesta havia de ser
fruitd’unanecessitat,icaldriapregun-
tar-se quina era aquesta necessitat. A
més,quanvadesaparèixerlanecessitat
també hauria desaparegut la pràctica.
El fet que es baixi el foc uns dies molt
determinats de l’any i sigui una pràc-
tica comuna en determinats indrets
fa créixer la sospita que es tracta d’un
ritual religiós o d’un fet on clarament
predomina l’element simbòlic per so-
bre del pràctic, entès amb el sentit del
dia a dia de la comunitat.
Sobreaquestesreferènciesalsfarosiales
falles, als faros i als ritus del foc, creiem
quejaenpodemextreurealgunespistes
per a recerques futures:
La celebració de les falles es concentra
en una àrea molt delimitada i més si es
téencomptequealtresmanifestacions
del foc i del mateix dia, com poden ser
lesfogueres,estanestesesarreu.Finsitot
elmateixcostumdemoure’sambelfoc
tambéapareixennombrosesmanifesta-
cions:seguramentlamésconegudaésla
torxa olímpica, però també hi ha mol-
tes processons, com per exemple les de
SetmanaSanta.Quinssónelselements
que fan que aquesta combinació d’ele-
ments només es formalitzi o consoli-
di en aquesta àrea tan delimitada? Ai-
xò ho hauria d’explicar la història, tot i
que hi ha uns elements comuns a una
àrea geogràfica que va molt més enllà
de Catalunya, com són els solsticis, el
foc, els cicles agraris i fins i tot el trans-
port del foc.
Semblaprobablequel’indretque esva
passar a denominar Faro fos utilitzat
com a indret de senyalització o guaita,
independentment que hagués pogut
tenirunsignificatreligiós,acausadela
seva situació estratègica, que permetia
veure-hi en un ampli territori. Creiem
que amb el temps es va utilitzar aquest
indret de valor estratègic per a desen-
volupar-hialtresrituals(comelqueens
ocupa),pertaldeplantar-hielfaro,en-
tèscomagranfogueradesd’onpartien
elsfallaires,tradicióques’hamantingut
fins als nostres dies, tot i que com hem
vist en la majoria de casos ja no es par-
teix de l’indret original.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-172-320.jpg)
![178 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
L’àlbum de fotografies
del Jordi i l’Ignasi
L’àlbumdefotografiesesconverteixai-
xí en un dispositiu arqueològic visual
vàlidperaccediralsrecords,elssignifi-
cats,elsimaginaris.Laselecció,l’orde-
nació, la presentació d’aquest objecte,
ens parla d’històries que són constru-
ïdes a través de l’anar i venir d’espais,
temps, paisatges i retrats. Les fotogra
fiesd’aquestsàlbumsamagueninfinitat
d’històries.Potserl’estatd’exiliperma-
nent i l’enyorança provoquin en el fet
fotogràficunasortdememòriatangible
de la història familiar.
Algunes pàgines de l’àlbum només
transiten per la confusió, el dubte, si
ésunllocoésunaltre,siésunaplaçao
unaaltra,siésBadalonaoBuenosAires
(foto 7). Solament hi ha certeses en la
companyia,enlesmiradesqueesdiri-
geixenalacàmera,certesaenl’actitud
delfotògrafquetambés’ubicaal’altura
delnen.Aquestacertesaafectivatambé
està representada en unes al-
tres fotografies, on
novament acudim
als mateixos gestos
i postures ubicats en
un altre lloc, potser
unaltrepaís.Ienaltres
pàginesdel’àlbumtro-
bemmésexemplesd’ai-
xò.Enl’experiènciadela
foto-elicitació,acudima
unesformesnarrativesper
part dels participants que
ens mostren com a través
d’aquestaselecciód’imatges
es fa visible la memòria.
L’acció de seleccionar les fo-
tografies,d’ubicar-lesenuna
determinada seqüència, ens
apropaalapercepcióquetéca-
daparticipantambelstrajectes
que van anar delineant-se en el
transcurs de la seva vida, en re-
lació amb la guerra, la postguer-
ra,elviatge,l’encontreambaltres
cultures, altres costums.
Enaquestsrelatsfotogràficsd’emigrats
econòmics, exiliats polítics, veiem els
trajectesplasmatsalessevesfotos,però
tambésentimlaconstrucciód’aquests
trajectesatravésdelrelatoral.Unrelat
oral que transparenta aquests recor-
reguts culturals a través de l’idioma.
Quan les paraules en català es confo-
nen o intercalen amb les paraules «ar-
gentines». En l’exili català la qüestió
delallenguaéscentral,perquèatravés
d’ellaesprotegeixlacultura,unacultu-
ra censurada a la seva pròpia terra. És
peraixòquel’experiènciadelviatgeno
solament els donava la possibilitat de
continuarvivint,enelcasdelspolítics
perseguits,odecombatrelagana,dels
quevanemigrarenlapostguerra,sinó
d’expressar-se en el seu propi idioma.
Parlar la llengua prohibida també es
converteix en un acte de memòria, de
reafirmació d’una cultura que pot so-
breviure en una altra terra. n
Bibliografia
Berger, J.; Morh, J. Un séptimo hombre. Ma-
drid: Huerga Fierro editores, 2002.
Berger, J.; Morh, J. Otra manera de contar.
Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2007.
Fiore, D.; Varela M. L. Memorias de papel,
una arqueología visual de las fotografías de
pueblosoriginariosfueguinos.BuenosAires:
Editorial Dunken, 2009.
Arxius fotogràfics
Arxiu particular de Maricel Rocamora
Arxiu de L’Obra Cultural Catalana
Arxiu particular de Francisco Sallès
Arxiu particular de Mariana Vergara
Arxiu particular de Jordi d’Escalada
Arxiu digital de l’arqueologia visual de l’exili
català republicà a la província de Buenos
Aires (1939-1945)
En Jordi i el seu pare,
l’Abel, en diferents places i patis de
Barcelona i Buenos Aires (s/d).
notEs
(1) Barrera,Jorgelina.«Reflexionessobreeluso
delacámaradevídeoeneltrabajodecam-
po: el caso del centro social okupado Can
Masdeu». Revista de Antropología Social
Ankulegi [Sant Sebastià, Espanya], núm.
11 (desembre 2007), p. 41-53.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-178-320.jpg)
![recerques 183Documentació
ducte artesà. Un dels punts en què
coincideixen molts dels artesans és
queelvisitantnovaloralaqualitatdel
producte i, per tant, no accepta l’alt
preu del producte. En general veuen
eldesenvolupamentdel’oficiincom-
patible amb les lògiques de mercat
actuals. En aquest sentit alguns han
deixat d’assistir a determinades fires
per la poca rendibilitat obtinguda.
Altres, tot i manifestar els mateixos
inconvenients, continuen assistint
pel valor afegit de trobar-se amb al-
tres artesans.
De les entrevistes es desprenen diver-
sesqueixescomunescomlapresència
de revenedors, la queixa de l’alt preu
que demanen alguns consistoris per
posar la parada.
Un element comú que es desprèn de
les opinions dels artesans i de les per-
sones que fan mostres dels seus oficis
és una preferència per l’autenticitat
de les mostres i una preferència per
aquelles fires on l’artesà pugui treba-
llarelseuproducte.Delgraud’auten-
ticitat depenen diversos factors entre
els quals destaca el tipus d’organitza-
dor de la mostra. Així, segurament hi
haurà diferents percepcions segons si
l’organitzador és un museu, un grup
d’artesans,undepartamentd’unajun-
tament, etc.
Alguns dels entrevistats destaquen la
importància del públic, tot i que no
veuen favorable la massificació. Tan-
mateix,subratllenlanecessitatdecre-
ar activitats per al visitant.També di-
ferencien les mostres on el visitant és
nomésespectadord’aquellesontambé
pot ser participatiu.
Conclusions
Les mostres d’oficis de l’Empordà les
hemd’emmarcarenunseguitd’actu-
acionsgeneralitzadesdinsd’unaoferta
cultural, d’oci i lleure dels municipis
catalans.Desdefadiversosanyshiha
un declivi clar de determinats oficis,
alguns dels quals havien format part
de la primera font de recursos de les
economiesdelsterritorisonesdesen-
volupaven.
De la percepció dels artesans i no ar-
tesans que participen en les mostres
es desprèn una voluntat de difondre
els oficis als quals s’havien dedicat, o
als quals encara s’hi dediquen, i una
oportunitatdedifondreconeixements
tradicionals en perill de ser oblidats.
Per altra banda, identifiquem un ús
de les mostres per activar econòmi-
cament les activitats artesanes.
Les entrevistes fetes a tècnics d’ajun-
taments, alcaldes, artesans i profes
sionalsdemuseusmostrenclarament
com, a banda de les diferències asse-
nyalades, les mostres assoleixen fun-
cions de promoció dels territoris i lo-
calitats,funcionsdesuportalssectors
econòmics tradicionals, la promoció
i difusió d’oficis i, finalment, la con-
fecciód’estratègiesturístiquesd’abast
petit i mitjà. n
Bibliografia
Bescuides, A.; Lee, M.; Mccormick, P. «Re-
sidents”: Perceptions of the cultural benefits
of tourism». Annals of Tourism Research 29
(2), 2002.
DeBres,K.;Davis,J.«Celebratinggroupand
place identity: A case study a new regional
festival». Tourism Geographies 3, 2001.
Espadalé, J. «El Museu del Suro de Palafru-
gell».Revista d’Etnologia de Catalunya[Bar-
celona], núm. 5, 1994.
Espadalé,J.«Dossierd’arqueologiaindustrial:
El cas de la indústria surotapera». Revista de
Girona [Girona], núm. 16, 1993.
Long,P.,Robinson,M.(ed.)FestivalsandTou-
rism:Marketing,ManagementandEvaluation.
Sunderland: Business Education Publishers
Ltd., 2004.
Rojas, A. «Shaping the tourist offer: the role
of fairs and street markets in disseminating
culturalheritage».A:ProceedingsoftheInter-
nationalConferenceonTourismDevelopment
and Management. Illa de Kos, Grècia 11-14
setembrede2009.InternationalAssociation
for Tourism Policy, 2010.
Rovira, J.; Andreu, M. «Les carboneres». An-
nals de l’Institut d’Estudis Empordanesos
[Figueres], núm. 39, 2008.
Wood,E.«Measuringtheeconomicandsocial
impactsoflocalauthorityevents».International
Journal of Public Sector. Vol. 18 (1), 2005.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-183-320.jpg)
![recerques 189
seva amplitud, amplitud d’un fons
del qual no es té una visió global per
laprivadesadelseuaccés.Elvalordo-
cumental de les fotografies rau en el
fetquehipodemveureunacrònicade
la vida quotidiana, tant de la Cervera
deClaudiGómezGrau,comdelsmés
diversosàmbitsquevanpassarpelseu
objectiu, encara que sigui una visió
molt parcial, perquè no s’ha inventa-
riat tota la seva producció fotogràfi-
ca sinó una part molt petita, limitada
en el seu abast cronològic i geogràfic
(amb tan sols una excepció: les foto-
grafies de cinema, escollides per do-
cumentar també aquesta faceta del
nostre fotògraf).
L’àmbit cronològic inventariat és en-
tre el 1923 —quan aconsegueix la se-
va primera càmera fotogràfica i fa les
primeres fotografies fet que el conver-
teix en un dels primers fotògrafs se-
garrencs,—iel1950,quanlasevatra-
jectòria professional es decanta cap a
la fotografia de cinema, la foto fixa, i
s’estableixaMadridsense,però,deixar
mai de ser fotògraf.
Les fotografies catalogades i inventa-
riades podran nodrir el fons del Mu-
seuComarcaldeCervera,peròhauran
de respectar la propietat intel·lectual i
el dret d’ús que recauen sobre l’actual
hereu del fons. Això es té en compte
a l’hora de rendibilitzar l’inventari i
documentació d’un fons tan impor-
tantcoméselFonsFotogràficGómez
Grau,jaquecaldràsemprel’autoritza-
ciócorresponentperutilitzaraquestes
imatges.
Caldriagarantirlaconservacióidifusió
delamemòriaplasmadaenaquestsdo-
cumentsfotogràfics,queendefinitiva
éselquesónlesimatgesd’aquestfons.
Amb aquesta recerca fem un primer
pas cap a aquesta difusió, de manera
que el fons sigui accessible no només
als que són de la Segarra i de Cerve-
ra, sinó també a un públic més ampli,
perquè la qualitat del fons ho reque-
reix. Això, però, no resta importància
a aquest fons, del qual encara poden
sorgir més actuacions futures. El que
cal sobretot és mantenir-lo per tot el
que representa. n
Documentació
Bibliografia
Abella, J. (coord.) Ramon Violant i Simorra.
La memòria d’un etnògraf. Tremp: Garsineu
Edicions, 1996.
Costa,R.(coord.)ElllegatdeRamonViolanti
Simorra. Tremp: Garsineu Edicions, 2005.
MuseuComarcaldel’Urgell(coord.) El tre-
ball de la terrissa de Verdú, als anys trenta i
principisdelsquaranta.FotografiesdeClaudi
Gómez Grau. Verdú: Ajuntament de Verdú,
2002.
RazquiniJené,J.M.GentdelaSegarra.Bar-
celona:ProyectosEditorialesyAudiovisuales,
CBS, 1998.
Ros i Fontana, I.; Abella i Pons, J. (coord.)
Rialp, 1942. Fotografies de Claudi Gómez
Grau. Tremp: Garsineu Edicions, 2000 (Piri-
neu Memòria Gràfica; 3).
Turull, M. (dir.) Història Gràfica de la Segar-
ra. Cervera: Centre Municipal de Cultura,
2001.
Turull,R.«Aurevoir,Claudi!».Segarra(31maig
1950), núm. 1050.
Urgell,J.«ElscàntirsdeVerdú».Esplai.Barce-
lona (21 abril 1935), núm. 177 (article amb 7
fotografies de Claudi Gómez Grau).
Material audiovisual
FonsFotogràficGómezGrau.Cervera[CD].
Ver.1[Cervera]:CentreMunicipaldeCultura,
2000, 1 CD-ROM.
notEs
(1) Exposició «Una Mirada a Claudi Gómez
Grau», produïda pel Museu Comarcal de
Cervera l’any 2005, i que va posar ja les
bases d’aquest projecte d’inventari i cata-
logació del seu fons fotogràfic.
(2) Ros i Fontana, I.; Abella i Pons, J. (coord.).
Rialp,1942.FotografiesdeClaudiGómez
Grau.Tremp:GarsineuEdicions,2000,48
p. (Pirineu Memòria Gràfica; 3). ISBN 84-
95194-24-4.
Claudi i el salvament d’arxius (1937). El fotògraf com a cronista d’uns esdeveniments, i
hi apareix ell mateix. Claudi Gómez Grau](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-189-320.jpg)
![192 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
cament dirigides a les mares solteres;
aquests no eren reconeguts perquè
eren trobats en néixer, o al poc temps
de néixer eren abandonats o no te-
nien referent identitari dels proge-
nitors (Vives, 1929). Una de les vies
d’accés d’un infant a les institucions
benèfiques era mitjançant els torns.
El torn estava a la porta principal de
les cases de beneficència, en contac-
te directe amb el carrer i funcionava
les 24 hores del dia; quan es posava
un nadó al torn es feia sonar la cam-
pana com a reclam de les germanes, i
aleshores marxaven la mare, la lleva-
dora o l’adult que l’havien portat. La
persona de guàrdia feia girar el torn
amb una palanca i el nadó quedava a
l’interior de la Casa, protegit. El torn
només s’utilitzava quan la Casa esta-
va tancada i no hi havia cap persona
responsable a la porta, o quan la ma-
re volia mantenir l’anonimat del seu
abandonament.
Amb el temps es va sacralitzar aquest
acte i es va pensar que el fet de passar
al nadó pel torn li atorgava una certa
immunitatespiritualenconvertir-loen
fill de la verge Maria. També a nivell
socialelnadóque entrava pel torn a la
Casa obtenia un dret perpetu d’aten-
cióassistencial,iésperaixòquealguns
pares van arribar a fer que criatures de
quatre i cinc anys passessin pel torn
ungits d’oli. De vegades es feia durant
les primeres hores de la nit i de la ma-
tinada, quan l’anonimat era garantit.
Al llarg del segle xx el torn fou criticat
com a factor que afavoria l’abando-
nament dels menors, però al mateix
temps semblava necessari per evitar
l’infanticidi(2)
. Tanmateix, s’han tro-
bat dades sobre els menors deixats a
les portes de les cases particulars amb
més recursos i, possiblement, com a
estratègia per aconseguir una ràpida
adopció del nadó. Una estratègia que
podia servir també per reclamar el re-
coneixement dels fills engendrats fora
delmatrimoniambhomessocialment
més acomodats.
La Casa de
Maternitat de Tarragona
«La Casa de Maternidad es un estable-
cimiento de beneficencia destinado, por
unaparte,aacogeralasmujeresenavan-
zado estado de gestación que, por su es-
tado civil o por condiciones económicas,
no pueden atender por ellas mismas o
pormediodesusfamiliares,elalumbra-
miento de sus hijos; así como de cuidar
de la crianza de los niños abandonados
o expósitos [...]».
Reglament intern de 1943
En el primer Reglament intern de la
Casa de Beneficència deTarragona de
1872, es dedica un apartat diferenciat
al funcionament de la Casade Mater-
nitat(articles107-110).Segonsconsta
enaquestreglamentquedavaprohibi-
da l’entrada a qualsevol persona de la
Casaquenotinguésuncàrrecrelacio
nat amb els serveis de maternitat, ai-
xí mateix es prohibia la sortida de les
dones i els nadons de la Casa fins que
estiguessin en condicions. Les prime-
res dades que hi ha a l’Arxiu Històric
de la Diputació deTarragona dels ex-
pedients de la Casa de Maternitat da-
ten de 1943. A la Memòria del 1973
de la Diputació, està documentat que
hi havien nascut 123 nadons. Cap al
finaldelsanyssetanta,lamaternitates
va tancar per manca d’adequació de
les instal·lacions i el servei va passar a
l’HospitaldeSantaTecla,enuneshabi-
tacionsconcertadesonanavaelmateix
ginecòleg. Amb la consulta als Arxius
de la Diputació, s’ha pogut accedir als
esborranys del nou Reglament Intern
presentatsalpresidentdelaDiputació
l’any 1943.
La Casa de Maternitat es dividia en
dos departaments: el Departament
Maternal i el Departament de Lac-
tància.Podiensol·licitarl’ingrésalDe-
partament Maternal les dones emba-
rassades d’entre set i nou mesos, i en
casosexcepcionals,laJuntapodiade-
cidir anticipar l’ingrés de dones que
tinguessin complicacions o malalties
relacionadesambl’embaràs.Erendo-
nes casades, solteres, vídues o separa-
desdelsseusmarits,enestatdedesem-
parament o dones que «intenten con
su internamiento ocultar su deshonra»
(Reglament intern de 1943) naturals
de la província deTarragona i que no
tinguessin cap malaltia contagiosa.
Aquestes condicions eren flexibles i,
endefinitiva,esprocuravaasilaqual-
sevol dona que ho necessités, ja que
les circumstàncies podien ser molt
variades, segons els arxius consultats.
A vegades es feien ingressos d’urgèn-
cia per diversos factors. Podia ser per
malaltia de la dona amb risc per al
nadó, per estar gairebé de part, o per
avortament natural, en cas que fos
una dona soltera i pobre. Així mateix
s’atenia d’urgència les dones solteres
en avançat estat de gestació, que ve-
nien d’altres ciutats o províncies per
amagarelseuembaràs.Tanmateixin-
gressaven dones casades amb treba-
lladors de la Casa de Beneficència, o
arribavensol·licitudsdesdelapresóa
peticiódeljutjatdeprimerainstància.
Tambépodienafiliar-selesdonesque
es consideraven transeünts (aquelles
ensituaciódepobresaquenoestaven
domiciliades a la ciutat o pobles de la
província i que es trobessin de pas a
la ciutat) o indigents.
Destaquen expedients amb notes re-
ferides a la condició del que es consi-
derava una maternitat il·lícita o vergo-
nyosa: «Encontrándose próxima a dar
a luz [nom] soltera, acogida en el con-
vento de las Hermanas Oblatas de es-
ta capital y a fin de ocultar su deshonra
y el escándalo entre sus compañeras del
Asilo, he dispuesto el ingreso inmediato
en la Sala de Maternidad de la Casa de
Beneficencia al objeto de dar a luz [...]»
(expedientde1949;ArxiuHistòricde
la Diputació de Tarragona). O el cas
d’una prostituta, que juntament amb
l’informe de la llevadora, ingressa per
sol·licitud del Patronat de Protecció a
laDonadesprésderebreunadenúncia
d’un Ajuntament de la ciutat:](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-192-320.jpg)
![recerques 193
«[...] se halla embarazada fruto de sus
relaciones ilícitas con un hombre al pa-
recer casado y con objeto de evitar el
escándalo que se producirá en el pue-
blo en el caso de que diera a luz allí; su-
plicaba la implicación del Patronato a
fin de evitar que continúe el escándalo
yelmalejemploenlareferidapoblación
[...] que la misión del Patronato es velar
por la moralidad de la mujer, debiendo
significarle que por estar sometida a la
vigilancia de este Patronato no podrá
recobrar su libertad sin previo conoci-
miento del referido organismo».
(Expedient de 1957; Arxiu Històric de
la Diputació de Tarragona)
Cap als anys setanta es van trobar els
primers informes signats per una as-
sistent social, que sol·licitava l’ingrés
d’unadonaid’unmenoralaResidencia
Nuestra Señora de las Mercedes.
«[...]separadadelmaridopormalostra-
tos [...] ausencias del hogar y embria-
guez. La Parroquia provee de ropa y ali-
mentos a la madre y a un hijo menor.
[...] Se solicita el ingreso del niño en la
Residencia de las Mercedes y de la ma-
dre en la Sala de Maternidad de la mis-
ma Casa [...]».
(Expedient de 1965; Arxiu Històric de
la Diputació de Tarragona)
Respecteacomerenelsprotocolsd’in-
grésespecíficsperalaCasadeMaterni-
tat, als arxius hem trobat que hi havia
circumstànciesdiverses,peròqueexis-
tia una normativa generalitzada per a
lapresentaciódelasol·licitudd’ingrés.
Lessol·licitudsespodienrebredesdels
ajuntaments,perl’ingrésdedonesque
estaven incloses al Padró de Famílies
Pobres de la Beneficència Municipal
o al Padró de Beneficència de la ciu-
tat. Moltes vegades era el metge o el
capellàdelpoblecorresponentelsque
feienlesinstànciesilesdeclaracionsen
favordelesdones:«[...]porsuestadode
pobrezarequieresuinternamientoenun
centrobenéficoaobjetodedaraluz[...]»
o«[...]mujercasada,contreshijos,asis-
te a misa los domingos y su esposo traba-
ja eventuelmente [...]»; (expedients de
1955; Arxiu Històric de la Diputació
deTarragona).
Tanmateix i bastant sovint, s’han tro-
bat expedients d’inscripció de dones
de guàrdies civils. La sol·licitud es feia
desdelaSecretaríaLocaldeFalangeEs-
pañolaTradicionalistaydelasJ.O.N.S,
is’acompanyavadediversoscertificats:
certificatdebéns,dematrimoniomè-
dicsegonselqualesdeclaravanopatir
malaltiescontagioses;iunadeclaració
de la quantitat que es percebia com
a salari o pensió del marit. També es
consideraval’ingrésdedonesi/ovídues
de militars i soldats. En una de les en-
trevistesambunadelesgermanesque
vivia a la Casa, ens va explicar que allà
coincidiensovintdonesofillesdeguàr-
dies civils i dones o filles de gitanos, i
que tenien un tracte del tot correcte,
la qual cosa sorprenia ateses les condi
cions d’enfrontaments habituals.
A la Sala de Maternitat els parts eren
atesosperlesllevadores,quefeientorns
durant les 24 hores del dia, i pel gine-
còlegqueeraavisatenelmomentpre-
cís en cas necessari. Una vegada havia
nascut el nadó, la mare podia restar-
hiunperíodedetempscomprèsentre
quatre diesitresmesos.Quanlamare
reconeixia el seu fill com a fill natural,
elregistravaabansd’emportar-se’l.En
casquelamarenoreconeguéselnadó,
aquest podia ser donat a didatge i la
marehaviaderestaralaCasatreballant
durant un mínim de tres mesos. Exis
tienalgunscasosenquelapermanència
es prolongava per estades retribuïdes
o per problemes produïts pel part o el
postpart.Elsentitd’aquestesestadesera
el de facilitar la supervivència dels na-
donsiafavorirl’esperançaquelesmares
no abandonessin els seus fills a la Ca-
sa.Quannohihaviaelreconeixement
per part de la mare i aquesta marxava,
el nadó era considerat expòsit però,
fins i tot en aquestes circumstancies,
unamarepodiadirigir-sealaJuntaper
reclamar-lo, després d’un cert temps,
presentantdocumentacióiprovesper
acreditar la seva maternitat. Llavors,
el nadó deixava de ser expòsit i perdia
toteslesconsideracionslegalsdetalcir-
cumstància.Elsnadonserenretornats
sempre després de ser batejats.
Respecte a les aportacions que es feien
en concepte de pensió-ajuda per restar
ingressadesalaCasa,tambéhihaviauna
complexanormativasegonsunaexten-
sa varietat de circumstàncies. Aquestes
quantitats eren variables; per exemple,
vamtrobarquedesdel’any1945espa-
gaven 5,50 pessetes, fins a l’any 1966,
quese’npagaven600.Segonslesnostres
consultesalsarxius,amesuraquelessi-
tuacionssocioeconòmiquesisociofami-
liarscanviavenambelsanys,lespautesi
normativesestipuladess’hianavenadap-
tant.Enprincipilesestadeserengratuï
tes per a totes les dones que estiguessin
al Padró de Beneficència del municipi
delasevaresidènciahabitualoperales
que justificaven l’estat d’indigència to-
tal.Lesdonescasadesquenoreunienles
condicions anteriors, havien d’aportar
unapensióenconcepted’ajudadurant
lasevapermanènciaalaCasa,equivalent
a la meitat del salari del marit; aquesta
aportacióespodiareduirsihihaviafills
delmatrimoniquevisquessinaldomi-
cili familiar i no estiguessin treballant.
Lesdonesvíduesosolterespodienaco-
llir-sealbeneficidepobresaiprestarels
seus serveis com a ames del Departa-
ment de Lactància, durant dos mesos
a partir de la data d’alta del Departa-
ment Maternal. Segons les xifres que
s’hanrecopilatalllargdelaconsultade
diversosexpedients,nohihavianomés
un criteri per modificar la quantitat de
la pensió-ajuda.
El baptisme dels nadons i menors que
ingressaven a la Casa era una condició
prioritària.Lescircumstànciesenquèes
batejavenelsnensineneserendiverses.
SegonselsLlibresSacramentalsdeBap-
tismedel’ArquebisbatdeTarragona,als
registresconsultats,moltesvegadesno-
Beques 2010](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-193-320.jpg)
![194 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
mésesconeixialadatail’horadelnaixe-
ment dels nadons que provenien de la
CasadeMaternitat,elnomdelamarei
delsavismaterns.Avegades,alregistre
debaptisme,s’esmenal’existènciad’una
notaambl’edataproximada,aixícomla
personaquel’hiportava,queliexplica-
vaalgunaltrefactordemés.Unaparti-
dadebaptismede1897fareferènciaa
unnenquevasertrobatabandonatals
carrersdeReusiportatperunadonaa
la Casa de Maternitat. En aquestes si-
tuacions es posava una nota al Butlletí
Oficial per fer una crida als familiars i
demanar-los comparèixer, però en la
majoriadelscasosnoreclamavaningú
el menor i passava a ser expòsit.
Alsarxiusconsultatss’hantrobatregis-
tresdebaptismeenelsqualselsnadons
eren batejats per les germanes de la ca-
ritat, per les llevadores o fins i tot pel
metge,entractar-sedecasosd’urgència
i perill de mort. En algunes ocasions,
aquests batejos eren ratificats després
pel mossèn. Alguns d’aquests nadons
morienpocdesprésialregistrefiguren
sense nom: «Sor [nom de la germana
de la Caritat] bautizó privadamente a
un feto-varón. Falleció sin que pudiera
Solé Guash, segons dades dels arxius,
sembla que actuava com a protectora
dels menors de la beneficència com a
afillats o com a padrins per relació di-
recta amb les famílies biològiques.
Acontinuacióespresentenalgunesda-
dessobreelsingressosdedonesalaCa-
sa de Maternitat, que s’han obtingut
de la consulta i del recompte manual
delsexpedients,pertant,sabemqueés
possible el marge d’error. Als expedi-
ents consultats fins a l’any 1954, l’in-
grésfiguraalaSaladeMaternitatdela
CasadeBeneficència;apartirdel1954
canviaelnomil’ingrésesfaalaClínica
Maternal Nostra Sra. del Claustre.
Tanmateixpresentemunataulad’ela-
boració pròpia on hem seleccionat
les dades de les dones ingressades i els
parts de l’últim període de la Casa de
Maternitat:
Metodologia de recerca
El pes específic de la metodologia et-
nogràfica utilitzada en aquesta recer-
ca recau sobre les entrevistes i la seva
posterior anàlisi per obtenir els resul-
tats fonamentals envers els objectius
serllevadoalaiglesiaparaumplirlasce-
remonias[...]»;(registrede1933;Arxiu
HistòricArxidiocesàdeTarragona).«En
laCasadeMaternidadnacióunniñoel
cual por haberse encontrado en peligro
inminente de muerte ha sido bautizado
privadamente por la comadrona [nom]
a quien por ser persona veraz e instruida
enlamateriadifeyporvalidoelbautis-
mo,yhabiendosobrevivido,yoelcapellán
delamismahebautizadosolemnemente
[...]»; (registre de 1927; Arxiu Histò-
ric Arxidiocesà de Tarragona). «[...] el
médico Dr. [nom del metge] adminis-
tróprivadamenteenpeligrodemuerteel
bautismo a un feto-hembra nacido en la
clinicaMaternaldelaCasadeProvincial
deBeneficencia.Nohubolugaracumplir
las ceremonias [...]»; (registre de1957;
ArxiuHistòricArxidiocesàdeTarrago-
na).Enlamajoriadelsregistresconsul-
tatsapareixl’anotaciódelspadrins.En
algunesd’aquestesnotes,esrepeteixen
elsnomsdelesdonesquefigurencom
a padrines; en d’altres, s’especifica que
residienalamateixaCasa.Podiatractar-
se de dides, llevadores o dones vídues
benefactoresadineradesdelaciutatque
apadrinaven els nadons durant el pri-
mer baptisme. Per exemple, la família
Unes altres dependències de la Casa eren els menjadors, un al pavelló de nens i un altre al de nenes, com el de la imatge.
Les nenes i els nens eren ateses per les germanes (1940-1950). Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Tarragona](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-194-320.jpg)
![recerques 195
i l’estat de la qüestió o el marc teòric.
Enconsiderarl’anàlisidelesentrevistes
realitzades,esvolressaltarallòméssig-
nificatiu, tant pels temes tractats com
per l’actitud de les persones davant els
temes. S’ha fet la selecció de persones
vinculades a la Casa en diferents àm-
bits: gestió, educació o sanitat, entre
d’altres; mitjançant els contactes de
la mateixa investigadora i d’altres que
han sorgit amb la tècnica de «bola de
neu». La localització i selecció han es-
tat tasques delicades per al tema que
ésobjected’estudi.Algunesd’aquestes
persones,desprésd’unprimercontac-
tetelefònic,hanpreferitnoferl’entre-
vista; d’altres no han estat localitzades
encara que se’n tenien algunes dades
de referència; fins i tot, a algú se li ha
fet una entrevista informal sense en-
registrament. Així mateix, en alguns
casos,elsinformantshanvolgutman-
tenir l’anonimat o han utilitzat pseu-
dònims;entotselscasoss’harespectat
eldesigexplícitdenoferpúbliquesles
dadesmésíntimesocompromeses.Fi-
nalment, s’han pogut realitzar set en-
trevistes, enregistrades i amb la seva
corresponent transcripció literal. La
cronologia de la informació de les en-
trevistes fa un recorregut des dels anys
cinquanta fins avui dia(3)
.
Els temes triats han estat seleccionats
arran de la construcció dels discursos
delsinformants,aixòvoldirquenoes
té informació de totes les dates i tots
lstemes.Decadatemafemelrecorre-
gutcronològicdesdelsanyscinquanta
finsavuidia,respectantlaconstrucció
temporal que cadascú ha fet dels seus
records. Això vol dir que les dades en-
registrades poden no coincidir exac-
tamentamblesdatesreals,encaraque
segons hem comprovat, s’aproximen
bastant. Algunes de les entrevistes són
encastellàis’harespectatlatranscripció
literal per respecte dels informants.
Un recorregut pels
passadissos de la Casa
La realitat social de la segona meitat
del segle xx, amb relació a la benefi-
cència, es veu reflectida en alguns dels
arguments dels informants a través de
diferents temàtiques. Els motius d’in-
grés a la Casa des del final dels anys
seixanta eren principalment socioe-
conòmics.Peralsprotocolsd’ingréses
tenienpautesquefacilitavenelcontrol
de les dades, els processos d’altes i bai-
xes,lafacturacióilescontractacionsde
personal.Elsingressosdelsinfantside
lesmarespodienserderivatsperlaCo-
missió, derivats de la Junta Provincial
de Protecció de Menors, delTribunal
Tutelar de Menors o per ordre judici-
al quan eren casos mes greus. En tots
casos hi havia una notificació a la Di-
putació i un acord posterior.
Una de les informants com a auxiliar
administrativad’aquellaèpocarecorda
part del seu treball.
«Els expòsits venien per decisió de la
pròpiamarequel’hiportava,operaban-
donament, les maternals ingressaven
per acord de la comissió perquè no te-
niencapaltrellocilaDiputaciódecidiasi
pagavenonolestaxesperdia,depenent
delescondicionseconòmiques.Lesma-
ternalstambéingressavenperurgència
a donar a llum i es trucava el metge o la
llevadora, aquestes normalment no pa-
gaven, [...] o també ingressaven com a
transeünts. En tots aquest casos es pa-
gavenunestaxesdiàries,nosaltresmar-
càvem els dies que havien estat i feien
l’ingrés a la Diputació».
(Auxiliar, 1969-1975)
Cap a mitja dècada dels anys setanta,
quanunmenoringressavaonaixiaun
nadóalaCasa,s’obriaunafitxaielex-
pedient on s’especificava el motiu de
l’ingrés.Eltempsd’estadaallàdepenia
dels casos, de vegades eren ingressos
temporals de sis mesos com a màxim
permotiusd’incapacitattemporalper
tenir cura dels menors i es treballava
amblesfamíliesfinsquese’lsdonavade
baixa,opodienseringressosmésllargs
perproblemàtiquessocialsieconòmi-
ques més complexes de la família. La
mateixaauxiliarensrecordaelsproto-
colsdebaixadelsmenorsillursmares:
«Quan marxava un nen, la Junta o el
Tribunal enviava una notificació a la
Casa i venia la mare o el pare amb un
policia a recollir-lo; de la mateixa ma-
nera, també hi havia reingressos que
podienseralcapd’unsmesosod’anys,
o de germans i familiars».
Actualmentelsmotiusd’ingréshancan-
viat en relació directa amb els canvis
socioculturalsdelasocietat.Unmenor
(tantsiesunnadó,un/anen/aoun/ajo-
ve)potingressaralCentred’Acollidaper
diversos situacions, normalment quan
esconsideraquepotestarencondicióde
«desemparament» (casos d’abandona-
ment,toxicomaniesomaltractaments,
entred’altres).Tanmateixesfaningres-
sospermotiusdeguardasenseretirada
de tutela, o per renuncia voluntària de
maternitat.Quanhihaunaretiradade
tutela, l’ingrés del menor pot ser per
via ordinària o extraordinària. La via
ordinària ve per un seguiment dels es-
tudis que fan els EAIAS territorials. Es
potdetectaropreveureunasituacióde
desemparamentomaltractamentmit-
jançantl’escolaolallard’infants,elsser-
veis socials o el pediatra, que posen en
coneixement una situació considerada
irregular susceptible d’observar. Quan
es fa el seguiment i es decideix l’ingrés
alcentrehihaunacomunicacióadirec-
Beques 2010
Registre de dones ingressades a la Casa de Maternitat 1943-1960
Any 1943 1945 1950 1955* 1960 1965 1966
Dones 179 101 210 66 76 28 41
Font: Arxiu Històric Diputació de Tarragona. Elaboració pròpia
Taula 1](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-195-320.jpg)
![196 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
ció. La retirada poden fer-la els mossos
d’esquadra o les educadores que van a
recollir el menor a la DGAIA o al ma-
teix hospital. Per via extraordinària o
d’urgència,elmenoringressaperordre
de fiscalia en detectar una situació de
risc, un abandonament o una denún-
cia concreta; llavors es fa una retirada i
un ingrés urgent.Tanmateix es donen
situacionsderenúnciesvoluntàriesode
maresadolescentsqueingressenjunta-
ment amb el seu nadó, tal com ens ex-
plica aquesta informant:
«Hihahagutcasosenquèenshanvingut
de manera voluntària mares amb nens
i nenes per ingressar al centre, normal-
ment són mares solteres amb una si-
tuació difícil o per manca de recursos,
que s’han vist obligades a donar el seu
fill/a.[...]Hihacasosd’adolescentsque
havienestatingressades,havienmarxat
i havien tornat a ingressar com a mares
adolescentsambelseufill;elfillingres-
savaalaLlarLlevantilamare,alallarde
noies adolescents... amb totes les con-
seqüències que pot portar la separació
delamareielfill...Enaquestscasosnor-
malmentesprogramenleshoresenquè
la mare ha d’estar amb el seu fill».
(Educadora/coordinadora;
2003-2011).
Els processos de vinculació i desvin-
culació dels infants d’acollida a la Ca-
sa de Beneficència ha estat una de les
temàtiquesassenyaladesespecialment
pelsinformants.Abandonarlafamília
biològicaiadaptar-seaunanoumode
de vida, es un procés molt significatiu
per a un infant: la relació amb els ger-
mansigermanes,lesrelacionsambels
nous adults de referència i amb els es-
pais. Hem recollit el record de les in-
formants, construït amb el temps des
de la mirada de l’adult. En aquest cas
vaserl’ambientdelacasailarelacióde
dedicacióid’estimaciódecertesperso-
nes que han dibuixat els records:
«Cuando llegamos a la Casa de Benefi-
cencianosllevaronaunahabitaciónllena
de juguetes, la presentación fue bonita
pero nos asustó mucho la grandeza de
lospasillos,nosenseñarontodoyrecuer-
dosobretodoelsilenciodelcomedor.No
tengomalrecuerdo,algomásdetristeza
porlanocheenaquellashabitacionestan
grandes,yoteníaañoranza.Nossepara-
ronalostreshermanosporlaedad,yoiba
avigilaramihermanaaversiestababien,
dormíaenlahabitaciónde“lasmeonas”
que así la llamaban, el pequeño ingresó
en lactancia, yo dormía en la habitación
de las mayores. Las estancias estaban
cerradas pero ellas [les germanes] se
avisabanyenlactanciayameesperaban
cuando iba a ver a mi hermano».
(Nena interna; «Solet» 1970-1975).
«Elsnenserenlomésfeliçosquepodien
ser, les cuidadores tenien cura d’ells en
l’aspecte psíquic, això no pot substitu-
ir una mare, naturalment no hi ha millor
estimulador que tenir una persona que
tingui cura d’ells moment a moment;
millor no haver estat allà, però estaven
estimulats i bé».
(Metge; 1980-2004).
Enl’actualitatlesdiferentsmaneresde
duratermel’ingrésdelsmenorsalCen-
tre,comportareaccionsiconseqüències
que afecten d’una o altra manera l’in-
fant. Atesa la reconeguda importància
d’aquestmoments,alesllarsinfantilses
procuratenircadavegadaméscuradels
períodes d’adaptació dels menors que
ingressenalesdiferentsllars.Segonsla
informació rebuda a les entrevistes les
educadores coincideixen en què, per a
toteslesedats,esunprocésduridifícil.
Elperíoded’adaptacióinicialésunpe-
ríodemoltimportantd’observacióper
veure la vinculació amb els adults de
referència, les pors, la demanda afecti-
va,ésadir,lamaneraquetél’infantde
viurelavinculacióiladesvinculació,tal
com explica una educadora:
«Lesprimeresatencionsbàsiquesd’ali-
mentació i d’higiene són molt impor-
tants,esmostralacasaielsaltresnensi
nenes.Estractaderespectaralmàximla
sensibilitatdelnadóodelnen/ail’estat
emocional,aquestperíoded’observació,
si es fa bé i amb temps, aporta moltes
dades a la tutora».
(Educadora/coordinadora;
2003-2011).
Des de la mirada infantil les rutines es
convertien en part imprescindible de
les dinàmiques quotidianes de la Ca-
sa,aixícomreferentsd’ordre,educació
envalorsidisciplina,talcomrecorden
dos de les informants:
«Había la zona de niños y la zona de
niñas y estaba prohibido juntarse, re-
cuerdo que cuando se subía a las habi-
tacionesunahermanaseponíadelante
delapuertadecristalparaquenopudi-
eran mirar cuando subíamos por la es-
calera.Enelpatiopodíamosestarjuntos
pero no queríamos, había mucha vigi-
lancia, nos tenían muy controladas. Por
la mañana, se hacía la cama y el aseo,
recuerdo las picas grandes y cada una
teníamos un cajón con nuestras cosas,
enelcomedornuestrositioysilencio,la
escuela, la costura, rezar [...]».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
«Avecesnoscastigabanasecarlostene-
dores,lascucharasoalimpiarloszapa-
tosqueeradivertidoporquelohacíamos
porlanocheymientrashablabasconlas
amigas.Tambiénalgunavezeraquedar-
se sin cinta en el pelo para el domingo,
peroelcastigomásfuerteeracortarteel
pelositeescapabas,otrasveceseraque-
darse sin televisión o sin postre».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Actualment,l’organitzaciódelesruti-
nes especialment per als menors més
petitssónd’especialimportànciaenels
espais de convivència per mantenir el
seuordreinterniafavorirelseudesen-
volupamentemocional,evitantl’estrès
emocional.Avui,alesllarsambpautes
defuncionamentquotidià,esprocura
mantenir un ordre intern el més sem-
blantpossibleaunallarfamiliar.Mal-](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-196-320.jpg)
![recerques 197
grataixòesdonenforçacircumstàncies
enquènoéspossible,normalmentper
manca d’atenció individualitzada.
Els espais de la Casa, com els dormi-
toris, eren llocs molt significatius per
als infants, tal com resulta a les llars
familiars habituals, perquè son espais
d’intimitat on les emocions són més
vulnerables.L’ambientdelsmenjadors
i el propi menjar també són recordats
amb especial detall:
«Altres dependències de la Casa eren
els menjadors, n’hi havia un al pavelló
denensiunaltrealdenenes,elsdormi-
toris que hi havia eren uns tres o quatre
dormitorisdenensiquatredormitorisde
nenes;dosdormitorisperalsmenorsde
quatre anys amb una galeria i una sala
dejocs.Tenienpersonalqueelsatenien,
unasaladebressols,unasaladezeroa
dos anys amb llitets i un espai per quan
començaven a caminar».
(Auxiliar, 1969-1975).
«El desayuno de verano eran bandejas
enormesdeensaladacontomateyleche
blanca,sehacíaenollasindustriales,ver-
dura, pescado azul…, recuerdo que me
gustabaperomedabaalergia[...]yesto-
fadosdecarne.Lamerienda,casisiempre
eraunamanzana,avecesuntrozodepan,
cuando nos lavábamos las manos nos
poníamos a la fila para cenar, casi siem-
pre había sopa de caldo y arroz blanco».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
«Las habitaciones eran muy grandes,
con unas cien camas, otra con cincuen-
ta por lo menos y la de las meonas, las
camaseran(parecían)muygrandes. La
zona de lactancia era muy bonita, con
cunitas, muchos colores, decorada co-
mo una habitación de niños. Los come-
doreserangrandes,cadaunateníamos
nuestro sitio, no nos cambiábamos de
sitio pero a veces sí y pedíamos permi-
so a las hermanas».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Altres espais com la cuina o la buga-
deria són evocats com a llocs on es vi-
vien situacions més familiars, encara
que fossin molt amplis i impersonals.
En general no tots els espais de la Casa
erenaccessiblesalsmenors,aixídoncs,
quan es tenia ocasió d’anar-hi es con-
sideravaespecial.Alfinaldelsanyscin-
quanta, una informant recorda la par-
ticipació en les tasques de la cuina. Als
anys setanta, l’accés al que es coneixia
com a guardarropía també forma part
dels records d’infància d’alguna de les
informants.
«En la cocina, las mayores con doce
años, dos cada domingo... íbamos a la
cocina a hacer huevos fritos para toda
la Casa; las cocineras nos recibían con
agrado y nos enseñaban, la sartén era
grande, cuando terminábamos nos da-
ban chocolate, quesito o algo más es-
pecial».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
«En la lavandería nos llevaban para en-
señarnosaplanchar,enelguardarropía
había ropa para salir a la calle cuando
íbamossolasconalgunafamilia;allínos
llevaban para probarnos la ropa».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Tanmateixhihaviaunforndepaiuna
pastisseria amb dos forners; també un
sabater que arreglava les sabates dels
nens i les nenes i que venia cada cert
temps, quan els calia. El barber venia
tres vegades a la setmana.
Respecteal’organigramainternialper-
sonalquehitreballavapodemparlar,per
una banda, de tot el personal relacionat
amblacuradelsinfantsilesdones,iper
l’altra, del personal de suport a la casa;
malgrat això, aquesta diferència no ha
estatgairedefinidafinsfapoctemps.Les
tasquesil’especialitzacióprofessionalhan
anatevolucionant;hempogutreconstru-
irrelativamentelprocésdecanvidesdels
anyscinquantaenquèlaComunitatde
GermanesdeSanVicentdePaüleraqui
ho portava gairebé tot, fins que a poc a
pocesvananarincorporantprofessionals
del’educaciósocial.LesFillesdelaCari-
tatdeSanVicentdePaülcontavenamb
unreglamentespecial,quedatadel’any
1640,peralesgermanesques’ocupaven
delsnensinenesexpòsits.Enaquestre-
glament apareixen normatives relatives
alavidaquotidiana,respectealshoraris
de la casa, la higiene i l’oració, així com
respectealsaspecteseducatiusidecom-
portamentmoral,ladisciplina,l’úsdels
Beques 2010
Dones assistides a la Clínica Maternal “Nuestra Señora del Claustro”
Solteres Casades Vídues TOTAL menors de 20 anys de 20 a 29 anys de 30 a 39 anys de 40 a 49 anys de 50 i mes
19 56 1 76 8 45 18 5 -
Naixements durant l’any 1971
Nº de parts Nascuts vius Nascuts morts Normals distocics Filiació reconeguda Expòsits
64 36 nenes
26 nens
1 nena
1 nen
53 11 58 7
Font: Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona. Memòria d’Activitats Residència
“Nuestra Señora de las Mercedes” 1971. Elaboració pròpia
Taula 2](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-197-320.jpg)
![198 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
espais,l’alimentacióolasalut;enalguns
puntseraespecialmentestricte.
La menció a la feina de la Comunitat
de Germanes de St.Vicent de Paül ha
estat present en gairebé totes les en-
trevistes realitzades. Segons ens expli-
ca sor Montserrat, als anys cinquanta,
erenunes25germanesalaCasa,entre
l’atencióalspavellonsd’ancians,alsde
nensinenes,iladedicacióespecialala
CasadeMaternitat.L’atencióquerebi-
enelsmenorsperpartdelesgermanes
és recordada amb especial estima per
part d’algunes informants:
«Recuerdolashermanas...SorMontser-
rat era enfermera, primero estaba con
ancianosydespuéspasóalactancia.Sor
Milagros estaba en maternidad, asistía
los partos y sor Mª Paz en maternidad
ayudaba a sor Milagros, después cuan-
doquitaronmaternidadpasóaestarcon
los bebés [...], después sor Julita y sor
Ascensión.SorMaríaysorRosaestaban
enlacocina;sorCeciliaeramaestra;sor
Casilda nos hacía clase y labores, a tra-
vésdelsistemaMartíndecosturacontí-
tulodemodistas;sorConsuelotambién
noshacíalaboresyclasesdecomercio,
queerannocionesdeadministrativo,ta-
quigrafía,mecanografía.[...]SorTrinidad
dejoveneramaestra,despuésdeestar
en párvulos estaba con los bebés y sor
Rosario nos daba música».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
«Ellas eran muy atentas, recuerdo que
algunascambiabandetarea,perosiem-
pre estaba sor Montserrat con los lac-
tantes, Sor María en la cocina; yo era la
preferida de sor Pilar, eran muy buenas
connosotras...Algunavezseteníanque
poner más rígidas, era normal. [...] Sor
Pilar estaba a la hora de la comida, otra
sor María... una que era gordita... estaba
en la portería».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Les tasques de les germanes incloïen
tottipusdefeinesrelacionadesambla
Casail’atencióalsmenors;toteltema
delaroba,lamedicació,elcontroldels
menjars o el seguiment dels nadons
juntament amb la infermera.
«Les sabates es feien a l’engròs, venia
un viatjant que portava les sabates un
parell de vegades a l’any; les germanes
feien una relació dels números que es
necessitaveniestriava. Larobalacom-
praven les germanes també a l’engròs,
però anaven elles a Casa Figueres; sor
Montserrat personalment que tenia cu-
ra dels petitons. D’uniforme, quan jo hi
era, no hi n’havia; bates sí i molts quan
marxaven a casa els caps de setmana
ja venien amb la seva roba».
(Auxiliar, 1969-1975).
Al mateix recinte de la Mercè, se’ls va
fer un pis propi, on van viure fins que
totes van marxar definitivament l’any
2004. L’any 1985, les germanes que
eren menors de 65 anys van ser con-
tractades i van marxar les que es jubi-
laven. Els canvis socioculturals es van
fer notar, perquè cada vegada hi havia
menys vocació; la comunitat religiosa
va ser-hi fins que es van anar incorpo-
rant els i les educadores.
RespectealarestadepersonaldelaCa-
sa de final dels anys seixanta, la Casa
tenia un director-administrador, una
auxiliar administrativa i un ordenan-
ça, que era l’enllaç entre la Diputació
ProvincialilaResidència.Elsserveisde
suporterenelpersonaldeneteja,amb
personal fix que era assalariat amb Se-
guretatSocialielpersonaldebuenave-
cindad,queerenpersonesquefeienels
seusserveis,rebienquantitatsmensuals
simbòliques i la manutenció sencera,
perquè tenien fills ingressats i no teni-
enrecursosnil’edatd’ingressaralspa-
vellonsdelsancians.Lesoperàrieseren
dones que treballaven a la Casa amb
moltadedicacióiresponsabilitat.Feien
les tasques de neteja i tenien cura dels
espais, amb una especial atenció a les
tasques que es derivaven de la llar dels
nadons.Normalmentajudavenlesger-
manes també amb la cura del infants,
desdedonarbiberonsfinsaatendre’ls
al pati. Algunes d’elles van ingressar
quan eren nenes o molt joves, i es van
quedar a treballar després. Cap a mit-
jandelssetanta,unadelesinformants
recordalescondicionsdetreballalpa-
velló dels nens i de les nenes.
«Cuando entré a trabajar faltaban ma-
nos en Maternidad. Teníamos 33 niños,
los duchábamos, los vestíamos y al co-
medor;paraeldesayunosehacíanunas
sopas de pan con agua, a los que lo ne-
cesitabanlesayudábamosacomer;re-
cuerdo que teníamos niños deficientes
que necesitaban más atención. Hacía-
moslastareasdelacasaycuidábamos
a los niños».
(Operària, 1977-2009).
L’educació dels menors als anys cin-
quanta formava part de la vida diària
i quotidiana de la Casa, tant el que es
referia als aprenentatges escolars com
a la formació religiosa.
«Había el parvulario y las aulas de las
niñas, donde entrábamos en fila; había
otrodepartamentoqueeranlasaulasde
niños.Teníamosunamaestraquevenía
de fuera, muy buena maestra, muy ca-
riñosa; también sor Trinidad, sor Cecilia
y sor Casilda. Por las tardes había otras
clases,comercio,costura;hacíamosbo-
lillos,bordados,puntodecruz.Seguar-
daban las cosas, se hacía una tómbola
yserifabanlospañuelosbordados,con
gran esmero, muy bonitos. Rezábamos
elrosariocuandohacíamoslaslabores.
Las mayores de catorce años íbamos a
Acción Católica a la Trinidad, donde ha-
bía un cura que intervino para que nos
dejaran ir; quería que nos relacionára-
mosconungrupodegenteparahablar,
para merendar, al menos salíamos».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
A la mateixa Casa, hi havia l’Església
Mare de Deu de la Mercè, on es feia
missa i se celebraven els baptismes, les](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-198-320.jpg)
![recerques 199
comunionsilesconfirmacions,aixícom
elsfuneralsdelsasilats.Alsanyscinquan-
ta,esrecordaespecialmentlacelebració
delNadal,ialsanyssetanta,destaquem
el record d’una informant que va fer la
comunió a la capella de la Casa.
«La Navidad la recuerdo con mucho ca-
riño, íbamos a la misa del gallo, había
abundanciadeturrones,eldíadeRRMM
era muy especial, un regalet para cada
niño; nunca más ha sido como fue allí».
(Informant anònima, nena interna,
1954-1960).
«Hice la comunión allí, lo recuerdo muy
especial, el vestido de Vernardeta con
un traje beige y unas sandalias ibicen-
cas; el desayuno también era especial,
la servilleta muy planchada, los cubier-
tos diferentes. Creo que no vino ningún
familiar mío, pero fue muy bonito».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Cap als anys setanta ja s’havien fet
alguns canvis i reformes a les instal·
lacions de les escoles. Segons la Me-
mòria d’Activitats de la Casa de l’any
1971,podemtenirconstànciaqueen-
cara era una germana qui assumia les
tasques educatives de la Casa.
«Íbamos al colegio, primero era el mis-
moedificioperoenotrazonadelacasa.
[...] íbamos por los pasillos. Nos daban
clase las hermanas, después el colegio
era otro edificio y venían profesores de
fuera, recuerdo el de gimnasia».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Segons la informació rebuda en una
de les entrevistes, als anys setanta, al
pavelló de nenes (suposem que el de
nens seria semblant), s’atorgava a les
nenes més grans una espècie de tuto-
ria d’una nena més petita per fer-se
càrrecdelsseusprimersaprenentatges
quotidians.Aquestarelacióeducativa
formavapartdelsprocessosd’aprenen-
tatgeideconvivènciabàsics;nodeixa-
vadeserunaatencióindividualitzada
amb el referent d’una persona i avui
podem pensar que ha estat l’origen
de la funció de tutoria que realitzen
les educadores.
«Las mayores nos ocupábamos de una
pequeña, yo cuidaba a N.; cuando salía
con su familia volvía con olor a tabaco y
conchuches.Yomeocupabadelevantar-
la si se hacía pipí, de enseñarle a atarse
loscordones,comounahermanamayor.
Era importante, porque ya eras mayor».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Cap als anys vuitanta, els canvis res-
pecte a la consideració educativa i as-
sistencialcomençavenafer-seevidents.
L’escolarització començava a implan-
tar-se a les escoles públiques deTarra-
gona, encara que es mantenia alguna
atenciódirectadeduesgermanesalsin-
fantsméspetits.Peralsinfantsmenors
de tres anys que no anaven a l’escola
pública es va crear l’Aula Bressol, una
aula que portava una educadora amb
dedicació específica i programada.
«Les escoles ja estaven fora, les nenes
anaven a una escola de la part alta i no-
saltres ateníem els nens fora de l’hora-
ri escolar, hi fèiem reforç escolar... Dins
del recinte només hi havia una edifici
queerauna escola d’educació especial
de mitja pensió; era un ajut per a cana-
lla de famílies de la part alta que tenien
necessitats».
(Educadora/coordinadora,
1984-2011).
Als anys vuitanta, és quan comença a
ser reconeguda la tasca d’educador/a
social. Per comprendre la seva evolu-
ció s’han de tenir en compte variables
com la realitat social, la formació, el
reciclatgedelsprofessionalsielscanvis
continus del perfil dels menors.
«Latitulaciónoestavareconegudacom
atal;l’educaciósocialnoescontempla-
va; hi havia mestres, psicòlegs, peda-
gogs; aquest era el perfil professional
d’aquells llocs de treball... No se sabia
molt bé que havien de fer amb aquells
nanos. Aquesta professió ha nascut a
base de la experiència de la gent que
hi hem anat treballant, és una professió
nova,hemestatl’embriódelqueavuiés
l’educador/a social. Abans era més as-
sistencial, es va treballar molt el reforç
escolar,moltsnosabienllegiriescriure;
lamajoriaerend’ètniagitana,s’haviade
començar des de zero. Llavors hi havia
més guardes, no hi havia tantes retira-
des de tuteles com ara».
(Educadora/coordinadora,
1984-2011).
Alsanysnoranta,larealitatsociocultu-
ralcanviantensaportanoustestimonis
de la mateixa educadora:
«Les coses es van complicar en la soci-
etat.[...]Nosaltressomunreflexdelque
està passant al carrer, aquest va ser un
dels problemes. [...] Paral·lelament ens
arribaven pares i mares joves drogoad-
dictes que no sabien que fer amb els
seus fills. [...] Nens desatesos, va ser
una època dura. [...] La droga va causar
estragos, ho pagava la canalla petita;
recordo nadons que a les revisions ve-
ies que els donaven els biberons amb
mesures que no eren les correctes [...].
A nosaltres ens va tocar tenir molts in-
gressos d’aquests».
(Educadora/coordinadora,
1984-2011).
En l’actualitat, l’escolarització de tots
els menors a partir de tres anys es fa en
escoles públiques o concertades de la
ciutat de Tarragona. Mitjançant l’ofi-
cinamunicipald’escolaritzaciódeTar-
ragona, des de les llars, se seleccionen
lesescolesprioritàriesperproximitato
qualitat educativa, per després adjudi-
carcadanen/aaunaescoladetermina-
da.Peralsmenorsdetresanys,al’edifici
nou de la Llar Llevant es van muntar
duesaules:l’Aulad’Atencióprimeren-
ca,peranadonsd’entre0i18mesos,i
l’AulaBressol,peramenorsd’entre18
i36mesos.Ambduesvanestarenfun-
cionamentiatesesperunaeducadorai
dosauxiliars,ambprogramesespecífics
Beques 2010](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-199-320.jpg)
![recerques 203
más dura que la entrada a la Benefi-
cencia. Había que poner en práctica lo
que habíamos aprendido, mi hermana
mayor nos fue guiando».
(Nena interna, «Solet», 1970-1975).
Les adopcions es formalitzen definiti-
vament als anys vuitanta:
«Llavors també hi havia preadoptius, jo
personalment vaig portar bastants ca-
sos de preadoptius de nens i nenes de
quatre,cincisisanys;erencasosenquè
nohihaviapossibilitatderetornambles
famíliesbiològiquesierenmoltpetitsper
estar tota la vida en un centre residen-
cial. [...] Van donar bon resultat, alguns
encara donen senyals de vida de com
de bé que estan, alguns s’han canviat
elscognoms,horecordocomuntreball
molt bonic. Per tot això et posaves en
contacte amb el personal que portava
el tema d’adopcions a Tarragona».
(Educadora/coordinadora,
1984-2011).
La realitat social canviant dels últims
25 anys ha afectat directament les
tramitacions d’adopcions i d’acolli-
ments familiars (Amorós i Palacios,
2004). La familiaritat amb la que es
feien els afillaments i les adopcions,
basats en la majoria dels casos en re-
lacions prèvies de confiança, ha do-
nat pas a relacions i processos llargs
entre la llar, els serveis d’Acolliment
i Adopció de la Generalitat, les famí-
lies acollidores i adoptives, i els me-
nors que queden a la llar. En aquesta
complexa relació de desvinculació i
vinculació, el paper dels educadors i
educadores és fonamental:
«Quan s’acaba la síntesi amb un dicta-
men, es comença el procés de buscar
una família des del CAF (Centre d’Aco-
lliment Familiar) i es fa un calendari del
pla d’acollida, adopció o retorn amb
la família. El temps depèn del temps
que el nen ha estat a la llar o el pro-
cés emocional que viu el nen/a des
del començament. Normalment dura
uns quinze dies, però és molt flexible.
La tutora es reuneix amb els professi-
onals del CAF i rep la primera informa-
ció de la família. Amb els nens i nenes
més grans, es comença a treballar el
procés d’adaptació a la nova família
primer amb fotografies, després amb
visites i, finalment, amb sortides i per-
noctacions. És un període progressiu
acompanyat del seguiment de tots els
adults de referència, fins que l’infant
marxa del centre. Depèn de la nova fa-
mília que el nen mantingui o no una
relació posterior amb el centre. La re-
lació amb la família biològica en casos
d’adopció es perd totalment, en acolli-
ments se segueix un règim de visites
normalmentquinzenal,peròesprocura
que no sigui massa freqüent la relació
amb la família biològica, per no alterar
la vida del nen o nena».
(Educadora/coordinadora,
2003-2011).
L’any2010esvaplantejarferuncanvi
d’ubicació d’alguna de les llars priva-
titzades per situar-les fora del recinte
de «La Mercè». Val a dir que de, do-
nar-seaquestcanvi,s’iniciaràunanova
etapa en la història de la Casa de Be-
neficència de Tarragona. Els motius
d’aquestcanviserienlamancad’espai
i la necessitat de fer reformes estruc-
turals als actuals edificis. En tot cas,
aquest serà l’objecte d’estudi d’una
nova etnografia.
Conclusions i aportacions
El recorregut històric ha permès una
percepció continuada del procés de
transformacióquehatingutllocani-
velllocalaTarragona,itambérespecte
altempshistòricimpregnatdecanvis
sociopolítics i econòmics en general.
El resultat obtingut ens aporta una
perspectiva de futur respecte al tema
sociali,enconcret,del’actualCentre
d’Acollidaenmatèriad’atenciósocial,
assistencial, educativa i institucional.
L’objectiu en aquest sentit ha estat
aconseguit, ja que ens hem apropat
a la compressió de les claus d’inter-
pretació de certes situacions actuals
de legislació; categorització de la pri-
vatització de serveis; consideracions
professionals en matèria d’educació
social,relacionadesamblamatèriade
la gestió social, des del treball social,
comaralaimportànciadetreballaren
ladireccionsapuntadesperafavorirles
estructuresdecairemésfamiliar.Som
conscients que manca treball per fer
respecte a la consideració dels criteris
socials, econòmics i avui en dia cul-
turals, dels processos de la retirada de
tutelareferidaaladesvinculacióespe-
cialmentambelnadonsdezeroatres
anys,aixícomtotuntreballd’adapta-
ció a les noves generacions de pobla-
ció immigrada que es relaciona amb
els centres d’acollida.
Algunes de les idees fonamentals que
es plantegen com a conclusions i que
han estat presents al llarg de tota la re-
cerca són:
Hi ha una constant preocupació per
la renovació i la millora respecte a les
instal·lacions,l’adequaciód’espaisire-
cursos, del personal especialitzat i la
professionalitzaciódelestasques(ger-
manes de la caritat, educadors socials,
treballadorssocials,auxiliarsadminis-
tratius, etc.).
Ésrellevantl’adequaciódelestendèn-
cies socioeducatives, socioculturals i
familiarsenl’organitzacióinternailes
circumstàncies en què es viu a la Ca-
sa la relació amb els menors. Respec-
te al canvi de tendències entre l’àm-
bit assistencial i el social, en l’entorn
de l’atenció educació i familiar (des
de les acollides a la mateixa Casa, els
afillaments amb persones properes o
conegudes, els acolliments de llarga
duradaolesadopcionsnacionalsiin-
ternacionals actuals).
Prenespecialimportàncialaconside-
raciósocialdelamaternitatidelsseus
condicionants, al llarg de la història:
des de la consideració marginal de
Beques 2010](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-203-320.jpg)
![204 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
la il·legitimitat fins a les actuals con-
cepcions de famílies monoparentals
o homosexuals.
La dificultat a l’hora de fer una nova
consideració social, emocional i edu-
cativa de la vinculació i la desvincu-
lació, en relació amb les retirades de
tutela de menors. Destaca l’escàs tre-
ball en el medi que es porta a terme
actualment amb relació als menors i
llurs famílies.
Una de les aportacions més signifi-
catives, des de la perspectiva psico
social, és la consideració que hem
corroboratdelaimportànciarespecte
als primers anys de vida, en concret
respecte a la infància en situació de
risc social. Nombrosos estudis de-
mostren que la quantitat d’experi-
ència que es dóna i el consegüent
desenvolupamentdel’infant,durant
elsprimersanysdevida,faqueelsen-
tit del temps adquireixi un significat
especial. Val a dir que des de la pri-
merainfànciafinsalsprimersanysde
l’adolescència són etapes dels desen-
volupaments essencials en les quals
es defineixen moltes de les emprem-
tes que ens acompanyaren la resta
de la nostra vida. És des d’aquesta
perspectiva, que avalen nombrosos
estudis, que un dels indicadors de
qualitat d’un sistema de protecció a
la infància de qualsevol cultura i so-
cietat passa per evitar la prolongació
innecessària de situacions provisio-
nals o inestables fora de l’entorn fa-
miliar,ilanecessitatdetreballaramb
promptitud la presa de decisions res-
pecte a la resolució de les situacions
de desemparament. Així doncs, la
referència d’un adult concret (una
tutora), la dedicació individualitza-
da a les necessitats afectives o els de-
talls d’atenció personalitzats són al-
guns dels temes que més ens han fet
reflexionar, amb les declaracions de
les persones que avui com a adultes
recordenlasevaexperiència a la Casa
de Beneficència de Tarragona. n
notEs
(1) L’eliminació dels torns va ser considerada
una pauta de modernització de les institu-
cions, perquè implicava també un canvi en
la concepció de l‘expòsit (un nen passava
deserd’origendesconegutiil·legítim,aser
considerat fill natural). El fet de deixar de
considerarlanecessitatd’ingrésalabene-
ficènciacomunasituacióvergonyosa,obria
lesportescapaunanovamaneradepensar.
Aixítambé,eldretdelespersonesqueenel
seumomenterenabandonades,deconèixer
el seu origen, respectant el dret d’intimitat
de les mares, circumstància no resolta fins
avui dia, ha motivat situacions polèmiques
pendentsdetractarenlesadopcionsactu-
als,tantnacionalscominternacionals(Bajo,
F.; Betrán, J.L., 1998).
(2) Les referències de cada informant i les
nomenclatures de referència: una dona
que va viure com a nena a la Casa des
de l’any 1954 fins al 1963 (informant
anònima, nena interna 1954-1960);
Montserrat R., que va treballar d’auxiliar
administrativa entre el 1969 i el 1980
(auxiliar 1969-1975); una dona que
va viure com a nena del 1970 al 1975
(nena interna; “Solet” 1970-1975); una
dona que va treballar com a operària
entre l’any 1977 i l’any 2009 (operària;
1977-2009); Agustí T., metge pedia-
tra que va treballar entre el 1980 i el
2004 (metge; 1980-2004); Eulàlia P.,
educadora i coordinadora de la Llar Xaloc
que treballa des del 1984 fins avui dia
(educadora/coordinadora; 1984-2011)
i Natàlia C., educadora i coordinadora de
la Llar Llevant que treballa des del 2003
fins avui dia (educadora/coordinadora;
2003-2011). Ha estat entrevistada i no
enregistrada sor Montserrat, germana de
San Vicent de Paül que va viure i treballar
a la Casa, des dels anys cinquanta fins a
la seva jubilació [nota de l’autora].
BIBLIOGRAFIA
Amorós,P.;Palacios,J.Acogimientofami-
liar. Madrid: Alianza Editorial, 2004.
Anguera, P; Arnavat, A.; Costafreda, M.
LaDiputaciódeTarragona.Imatgesperauna
història. Tarragona: Diputació de Tarragona,
1986.
Bajo, F.; Betrán, J. L. Breve historia de la
infancia (capítol I). Madrid: Temas de Hoy,
1998.
BlancoVillegas,M.J.«Exposiciónymuerte
de los niños acogidos en la Casa Cuna de
Ponferrada entre 1850 y 1932 (León, Es-
paña)». A: Revista de Demografía Histórica
XX, II, segunda época. León: 2002.
Casa Provincial de Beneficencia. Regla-
mentoInteriordelaCasaprovincialdeBene-
ficència de Tarragona. Tarragona: 1872.
DiputacióProvincialdeTarragona.Casa
deBeneficència.Tarragona:DiputacióProvin-
cial de Tarragona, 1930.
Olivé,E.;Piqué,J.;Ricomà,F.Tarragona,la
imatge i el temps. Tarragona: Ajuntament de
Tarragona, Sugrañes Editors, 1990.
Palma de, A. Administraciones públicas y
protección de la infancia. En especial, estu-
diodelatutelaadministrativadelosmenores
desamparados. Madrid: Ministeri d’Adminis-
tracionsPúbliques.EstudisiDocuments.Ins-
titut Nacional d’Administracions Públiques,
2006.
Ripol-Millet,X.;Rubiol,G.Elacogimiento
familiar. Madrid: Ministeri d’Assumptes So-
cials, 1990.
Síndic de Greuges de Catalunya. La pro-
tecciódelainfànciaensituaciód’altriscsocial
aCatalunya.Barcelona:Informeextraordinari
juny de 2009, 2009.
Vives Recasens, F. Tarragona benéfica.
Compendiohistórico-prácticodelasactuales
instituciones benéficas. Tarragona: Editorial
Suc. de Torres i Virgili, 1929.
Arxius consultats
Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona.
Museu d’Art Modern de Tarragona
ArxiuFotogràficdelaDiputaciódeTarragona.
Museu d’Art Modern de Tarragona
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.
Llibres sagramentals de Baptisme
i d’Orbits.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-204-320.jpg)
![208 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
vidaadulta.Peròaviatlesprimeresen-
trevistes em van fer veure que aquesta
classificació no responia a la realitat,
ja que gairebé totes les activitats que
es duien a terme eren intergeneracio-
nals.Peraquestmotiuespresentauna
classificacióentermesdefuncionalitat:
«aprendre»,«resar»i«treballar»,onca-
da àmbit té, efectivament, uns llocs i
uns temps propis.
Aprendre
Llegir,escriurei«lesquatreregles»eren
l’ensenyament bàsic que rebien els in-
fantsal’escola,amésdereligió.Caldir
que l’escola rural ha estat, fins ben en-
tradalatransició,unamenadegermana
pobra del sistema educatiu. Per norma
general,elsmestresacostumavenaestar
poccapacitats,ielsmètodes,lallengua
castellanaisobretotelscontingutsallu-
A laValldora van funcionar —de ma-
nera discontínua— dues escoles. Per
temporades en algunes masos havien
tingut un mestre, vivia a la casa i fe-
ia classe als nens del veïnat. Una altra
sortida per a l’ensenyament dels in-
fantsdepagèseraenviar-losaestudiar
a fora: Solsona, Berga, Sant Llorenç
de Morunys, Gironella...Tant s’apro-
fitavalaxarxafamiliarcoms’internava
l’infant en una residència de monges
o capellans.
L’educacióteòricadelsinfantsescom-
pletavaambladoctrina.Alcontraridel
difícil encaix que l’escola podia tenir
dins de la comunitat, la catequesi era
concebuda com a part de la ruta «na-
tural» d’inclusió social dels petits. La
religió, el capellà i tot el reguitzell de
rituals catòlics eren molt presents en
nyatsdelarealitatielsinteressosdelsin-
fantsidelacomunitat,relegavenl’escola
aunpapermarginalenlasevaformació
i, sobretot, en la seva socialització, que
començavaenrealitatuncops’acabaven
lesclassesielsinfantshaviendeferfront
alestasquesproductivesqueprogressi-
vament els eren assignades. A pagès hi
calien tots els braços.
«Vaig anar poc a escola. [...] Una misè-
ria. Què volies que aprenguessin aquí?
A empaitar cabres i ovelles».
(Joan P., 1939).
«Va venir una mestra de León. I nosal-
tres,imagina’t,nol’enteníemnidepapes,
queallòeracastellanopuro.Iellatampoc
no ens entenia, teníem uns problemes
que no vegis».
(Dolors P., 1956).
1](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-208-320.jpg)
![recerques 209
1. Ball de festa major possiblement a
Besora (Navès). Arxiu de Conxita Casabella
2. Família Padullés, masovers del Molí
Nou de la Valldora (circa 1930). Arxiu de
Maria Padullés
3. Veïns de la Valldora en un dia de
caramelles o de festa major (circa 1920).
Arxiu de Josep Fornells
4. Processó a Solsona per demanar
pluja a la Mare de Déu del Claustre (1949-
1950). Arxiu de Josep Fornells
detotalacomunitatdavantdel’altarté
totalapotènciadelaintegraciói,alhora,
decontrolsocial.Peròmoltescosesinte-
ressantscomençavenjustamentdesprés
demissa:eraelmomentdeconversar,de
posar-se al dia, de «passar revista».
«Una de les trobades que desitjàvem
méseraeldiumengedesprésdemissa.
[...]Comqueerenlesonzeijateníemtot
el bestiar arreglat, ens quedàvem tot el
poble allà a xerrar: “Com estan els ma-
lalts?”,“Comestàl’avi?”,“Comestàelpa-
re?”,“Comestàlamare?”,“Comettrobes
tu?”... I la canalla, pues jugàvem...»
(Maria P., 1941).
Dintre de les cites litúrgiques cal des-
tacartambélesprocessons.N’hihavia
d’ordinàries, que venien marcades pel
calendari santoral, i d’extraordinàries,
que s’organitzaven per raons de for-
ça major. En tots dos casos eren actes
socials força concorreguts que acaba-
ven esdevenint jornades lúdiques de
retrobament, distracció i fugida de la
quotidianitat.
L’arribadadelbontempsmarcava,tant
ahir com avui, el tret de sortida de les
festes majors dels pobles. Era el mo-
ment d’aplegar els veïns i els parents
de la pròpia parròquia i de les veïnes.
Veritablescaravanesintergeneracionals
caminaven els quilòmetres que calgu-
és per anar a les festes dels pobles dels
voltants. L’extensa xarxa familiar pro-
porcionava als desplaçats les millors
menges quan arribaven.
«Anàvem a la Móra, a Sant Miquel de
Gramoneda, a Sant Lleïr... Anàvem tots
cap a allà i no només el jovent, ja que
no se separava mai el jovent dels grans
[...]. Llavors quan vam tenir divuit o di-
nou anys anàvem cap a Llinars, a ballar,
perquè teníem molta coneixença i, cap
a les tres de la nit, cap aquí a Sant Pere
de Graudescales. Tot a peu, una hora
i mitja. Ja les sabíem totes les pedres
aquelles!».
(Joan P., 1939).
Beques 2010
la vida quotidiana del poble, tant en
l’àmbit públic com en el domèstic i,
per tant, la formació dels infants en la
doctrina catòlica assegurava la trans-
missió d’un coneixement útil en tant
que vertebrador.
Resar
La cita més estable, preceptiva i dura-
dora dels veïns era la missa dominical.
Als pobles tothom hi anava. La reunió
3
2
4](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-209-320.jpg)
![210 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
Peròlesfesteserenimportantssobretot
per al jovent, per l’oportunitat de fer
noves coneixences. En un any molts
noisinoiesespigatshavienesdevingut
jovesrobustos,frescosicorpulentsque
anirienpassejantdepobleenpoble,de
festa en festa, i amb molta probabili-
tat a l’entrada de la tardor ja estarien
festejant.
«Ah, com vam començar [a festejar]?
Puesballant.Joensabia,perquèballava
amb l’escombra. Escombrava i, de tant
entant,agafaval’escombra,cantavaiba-
llava [...]. Vam festejar dos anys».
(Conxita Casabella, 1941).
Sembla que la segona meitat del segle
xx va deixar enrere la política de casa-
mentsconcertatsperlesfamílies,pràc-
tica que havia determinat en les grans
cases,sobretot,eldestídelshereuside
les pubilles en funció d’aliances avan-
tatjosesentermesdepatrimoniirepro-
ducció social. En el cas dels masovers,
lapressióil’interèsperferalianceseren
moltmenors,perdescomptat,perquè
el que hi havia era menys substancial.
Treballar
Indiscutiblement,elsmasoshanestat
unitatsdeproduccióidereproducció
pràcticament autosuficients. Al nord
del Solsonès existeixen els emprius,
que són terres comunals. No és el cas
que ens ocupa, ja que tota la terra «té
amo». Però malgrat la propietat pri-
vada de la terra i per molts braços que
hi haguessin a casa, els pagesos depe-
nien en gran mesura de la solidaritat
i la reciprocitat que es teixien amb les
xarxes de veïnatge. Una família sense
el suport dels seus veïns devia passar
moltes dificultats per tirar endavant,
tant en moments de necessitat de mà
d’obraintensiva—elsegar,elbatre,la
matança...— com davant les adversi-
tats, per exemple la malaltia d’algun
parent o la mort d’algun progenitor.
Elsveïnsensexpliquencasosconcrets
enquèesvisualitzavaaquestaxarxade
reciprocitat.
La matança del porc és potser el més
recurrent, ja que era tot un esdeveni-
ment social. Els veïns s’ajudaven mú-
tuament en un pacte implícit de reci-
procitat. La casa que feia la matança
convocava els veïns i adquiria una do-
ble obligació: alimentar-los i anar, al
seu torn, a ajudar els altres quan fos
menester. La feina enllestida donava
pas a l’activitat lúdica:
«Quan matàvem el porc fèiem una gran
festa.Dediatotsatreballar:afereltall...,
a fer la feina, no? I a la nit, teníem un ho-
me amb un acordió que tocava i ballà-
vem.Venienamosimasovers,perigual.
Érem un pilot de gent, com 40 perso-
nes, una cosa així. L’hivern era diverti-
díssim, perquè anàvem corrent d’una
casa a l’altra...».
(Conxita C., 1941).
Unaaltracitafixaenl’agendasetmanal
eraeldiademercataMontmajor.Tenia
lloc el dimecres i en aquella època era
molt concorregut. Els veïns de la vall
portavenl’excedentdelasevaproduc-
ció —ous, conills, gallines...— i amb
les vendes compraven el que els man-
cava al rebost i a la casa. Calia sortir
molt aviat, de nit encara, per arribar a
unahoraraonable,jaqueescaminava
unmínimdecatorzequilòmetres.Les
famíliess’anavenaplegantpelcamíiai-
xí, mentre la feien petar, l’estona pas-
sava més ràpid, a més de sentir-se més
segurs durant els anys que els maquis
rondaven per la zona.
A tall de breu conclusió
Les entrevistes realitzades sobre la vida
«social»alaValldoraposenenevidència
queestemparlantd’unentornforçatan-
cat, on els infants rebien dels adults les
einesperdesenvolupar-seambseguretat
i reproduir-se socialment dintre d’uns
límits clars emmarcats en els paràme-
tresmoralsideconductaestablertsper
l’Esglésiacatòlicaidinsdelalògicapro-
ductiva d’una economia de base agrà-
riadirigidacapal’autosubsistència.Els
espais de trobada entre els veïns adults
giravencompletamententornd’aquests
dos eixos i s’han anat diluint en paral·
lel als canvis experimentats en el camp
català;avuiromanenbàsicamentcoma
residu simbòlic del que l’expressió més
gràfica és la festa major, en la qual tot-
hom«fitxa»permoltquefacimoltsanys
que ja no viuen a la vall. n
Imatge de la vall. Al fons, la serra de Busa (2010). Arxiu d’Esther Miralles](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-210-320.jpg)
![214 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
dels nobles havia passat a mans de la
burgesiaambunaugmentdelnombre
d’esdevenimentsmusicals.Aixídoncs,
el fet de tenir un gran nombre de mú-
sics aficionats va fer proliferar tot un
negocideclassesparticulars,jaquetota
famíliabenestantvoliaquelessevesfi-
llescantessinitoquessin;d’aquestama-
neraaugmentavenlessevespossibilitats
de tenir un bon matrimoni, a més de
podergenerarunbonentretenimenta
casa (Citron, 2001:147-174).
Detotesmaneres,encaraeranecessari
elsuportd’unhomeperpodergarantir
els estudis musicals d’una dona, sense
importareltalentquetingués.Aquests
aspectes són fàcilment observables al
retrat analitzat, ja que el medalló amb
el retrat masculí podria indicar la pre-
sènciad’aquestapersonaquelipermet
elsestudismusicals.Enaquestcontext
espotentendrequelesfamíliesburge-
sesfessintotelpossibleperaconseguir
que les seves filles aprenguessin mú-
sica de la mà de diferents mestres, ja
que això millorava la seva qualificació
per poder trobar marit (Adkins Chiti,
1995:103-127).
Comaconclusiód’aquestarecercas’ha
de remarcar la funció destacada de la
dona a la societat de principi del segle
xix,especialmentenelmóndelamú-
sica, que es pot veure reflectida en els
objectescentralsd’aquestarecerca,ele-
mentsclauperestudiartotaquestfeno-
men.D’aquestamanera,laprogressiva
entradaensocietatdeladonafaràquea
partird’aquestmomentocupillocsde
privilegi dins de les vetllades musicals;
pertotaEuropavanaparèixergransvir-
tuosescomforenClaraWieckalpiano-
forte o Sydney Pratten a la guitarra. n
BIBLIOGRAFIA
Adkins Chiti, P. Las mujeres en la música.
Madrid: Alianza Música, 1995.
Castiñeiras,M.Introducciónalmétodoico-
nográfico. Barcelona: Ariel, 2009.
Citron,M.«EuropeanComposersandMusi-
cian,ca.1800-1890».A:Pendle,K.Women&
Music: A History. Bloomington: IUP, 2001.
Escalas, R. [dir.] Catàleg d’instruments del
MuseudelaMúsicadeBarcelona.Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 1991.
—Elsnostresluthiers.Escultorsdelso.Barce-
lona: Ajuntament de Barcelona, 1996.
Grabulosa,I.OrsinaBagetdeFolch(1888-
1978). Col·leccionista d’instruments musi-
cals. [Treball de Màster]. Barcelona: UAB,
2011. [Pendent de publicació].
Green, L. Música, género y educación. Ma-
drid: Morata, 2001.
Honour, H. Neoclasicismo. Bilbao: Xarait,
1991.
Romanillos, J. L. [et al.] The vihuela de
mano and the spanish guitar. A dictionary of
the makers of plucked and bowed musical
instruments of spain (1200-2002). Guijosa:
The Sanguino Press, 2002.
Suàrez-Pajares, J. «La hemeroteca Digital
de la Biblioteca Nacional». A: Arriaga, G. Ro-
seta. Revista de la Sociedad Española de la
Guitarra. Madrid: Gráficas AGA, 2007.
Detall del retrat de la Pasquala al manuscrit 02.1829. Martí Beltrán/Museu de la Música de
Barcelona](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-214-320.jpg)
![224 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
que no estarien acceptades en l’ordre
de la vida quotidiana: es permet ocu-
par la via pública sense demanar per-
mísitransgredirl’ordrejurídictotaga-
fant l’arbre d’un propietari particular
o entrant als jardins de les cases. La
festa legitima el desordre i aquesta le-
gitimació està tolerada per la permis-
sivitat de l’Ajuntament, que d’alguna
maneraentreveucomelsjovesprenen
el poder del poble.
ElritualquepresentalafestadelMaig
en l’actualitat, si bé sembla que hagi
mantingutlaformaambeltemps,l’as-
sociació a algun tipus de culte sagrat,
comhauriapogutserenaltresèpoques,
no és vigent.Tot i així podem afirmar
que l’eficàcia del ritual del Maig em-
mascara quelcom més que plantar un
arbre, alguna cosa que dóna sentit a
lespersonesquehiparticipen.Ésadir,
tot i que no es faci un culte a l’arbre,
és a través de la festa, de l’acció, que
els participants experimenten un sen-
timent de pertinença. El ritus es con-
verteix en un fi en si mateix, en què
les persones poden expressar a través
de les seves normes un món diferent a
la quotidianitat i viure una experièn-
cia col·lectiva.
Malgrat que la festa no presenti una
organitzacióiunaestructuraformalit-
zada, sí que s’hi poden distingir unes
normes implícites i un funcionament
més o menys consensuat o, si més no,
acceptat i respectat. És a través de la
mateixaestructuraritualques’estableix
unordredeterminat,tantenl’estructu-
ra externa (forma, actes), com en l’in-
terna (organització dels participants).
D’aquestamanerahihaunaestructu-
ra i es creen unes dinàmiques pròpi-
es, a través de les quals es desenvolupa
la festa de manera ordenada. Aquesta
estructura es manté any rere any, amb
algunes variacions, i l’estructura in-
terna canvia en funció del perfil dels
participants, en funció de l’estructura
social del poble, tot i que l’organitza-
ció segueix el mateix patró.
Ésgeneralqueelsparticipantsalafes-
ta siguin persones arrelades al poble,
que reafirmen una unitat identità-
ria enfront altres pobles o altres per-
sones no tan establertes al mateix. A
través de la festa s’exalta la identitat i
es marquen els límits de la comuni-
tat. L’argument de mantenir la tradi-
ció, la festa tal com els l’han explicat,
minimitza la possibilitat de transfor-
macions, és a dir, que hi participin
persones que no estiguin arrelades al
poble. Podríem dir que hi ha una re-
sistència ètnica del grup cap a noves
persones, que és el que els dóna con-
fiança d’estar en el grup, no volen ser
observats per gent de fora, ni barre-
jar-se amb gent que no la senti com
a pròpia. Veiem doncs que, com en
tota festa, el Maig no està exempt de
tensions.Trobarempersonesincloses
i persones excloses i aquesta exclusió
pot ser deguda tant a actituds perso-
nals com a opcions, decisions o afec-
cions del mateix grup.
Hemcopsatqueelmotordelafesta,el
quemouelsparticipantsésl’expressió
de la seva identitat local, el sentiment
de pertinença a un grup social. És així
com la funció que exerceix la festa és
la cohesió social, on s’emfatitza la im-
portànciadelgrup,del«nosaltres»,per
davantdelesexplicacionssobreelritu-
al de plantar l’arbre. En aquest sentit,
es palesa un sentiment i un esperit de
complicitat entre tots els participants,
que distingeix el Maig d’Òrrius de la
resta de Maigs que hem observat.
Perconcloure,destaquemqueelrefús
delainstitucionalització,lapromoció
i el caràcter de la participació a la festa
són aspectes claus que mostren la sin-
gularitat del Maig d’Òrrius. És la na-
tura de la participació, la importància
del’accióperdamuntd’altresexplica-
cions,l’exaltaciódelaidentitat,elque
genera aquesta cohesió social on els
jovespromouenelmantenimentd’un
ethos(6)
propi, local, que els han trans-
mès les generacions més grans. n
notEs
(1) Trobem documentació d’aquestes festes
a nivell europeu a: Frazer, J. (1890), Elia-
de, M. (1949), Durkheim, E. (1986), entre
d’altres;iaCatalunya:Amades,J.(1952)i,
més recentment, Moya, B. (1996), Fàbre-
gas, X. (1979), Delgado, M. (1992), entre
d’altres.
(2) Algunes d’aquestes festes observades
són a Canyamars, Sant Llorenç Savall,
Folgueroles, etc.
(3) Aquesta generació, que ara té entre 80 i
90 anys, explica que els seus pares i avis
ja ho celebraven, és a dir, que la festa s’ha
mantingut viva com a mínim des de fa
cinc generacions.
(4) L’arbre s’agafa sense permís del propi-
etari, però cada any els joves procuren
alternar boscos i propietaris.
(5) A tots aquests objectes els anomenem
penyores, escarments o ofrenes, depe-
nent del significat que pren cada acció.
Hi ha accions que tenen una intencionali-
tat, però n’hi ha d’altres que no tenen cap
objectiu en concret.
(6) Parlem d’ethos per referir-nos al manteni-
ment d’unes actituds morals col·lectives
en relació amb un costum.
BIBLIOGRAFIA
Amades, J. «Maig». A: Costumari català. El
cursdel’any(vol.III).Barcelona:Salvat,2001
[1952].
Barth, F. «Introducción». A: Los grupos étni-
cos y sus fornteras. Ciutat de Mèxic: Fondo
de cultura económica, 1976.
Durkheim,E.Lesformeselementalsdelavi-
da religiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Eliade, M. «El mayo». A: Tratado de historia
de las religiones. Morfología y dialéctica de
lo sagrado. Barcelona: Círculo de lectores,
1990.
Frazer, J. «Capítulo IX i X. El culto de los àr-
boles».A:LaRamaDorada.Magiayreligión.
Madrid: Fondo de Cultura Econòmica de
España, 2001.
Velasco, H (coord). Tiempo de fiesta. En-
sayos antropológicos sobre las fiestas en
España. Madrid: Altar, 1982.
Wittgenstein,L.Investigacionsfilosòfiques.
Barcelona: Edicions 62, 1997.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-224-320.jpg)
![recerques 231
cadors, s’ha resta-
blertlaintencióde
dur a terme pro-
jectes conjunts,
cosa que s’ha mate-
rialitzat a través d’un
estudi de seguiment pes-
quer,l’establimentdeponedo-
res per a les sèpies, la col·laboració a
treuredelmarxarxesabandonades,oel
recolzamentperferprovespilotd’acti-
vitatscomel«pescaturisme».Aquesta
certa reactivació de la Confraria, per
més que es degui sobretot a comp-
tats pescadors i al nou representant
de l’APIM, ha tornat a obrir les mires
d’usuaris pertanyents a altres sectors,
comelcientífic,elturísticialgunscol·
lectius de consumidors responsables.
Això, ensems, ha permès una major
visibilització del col·lectiu de pesca-
dorsprofessionals,traduïdaenlaseva
presència en mitjans de comunicació
variats.Hiha,però,problemesqueim-
pedeixen un funcionament més fluid
delgrupdepescadorsodelaConfraria
comainstitucióambpoderdegestió,
quesóndetipologiavariadaiinclouen
els palesos impediments administra-
tius i normatius; les activitats pesque-
resil·legalsiel«furtivisme»detectatala
zona;problemesdecomercialització;i
la manca de suport administratiu per
a la posada en marxa de projectes de
gestió pesquera proposats pels propis
pescadors i adaptats al socioecosiste-
ma particular.
La importància del
coneixement ecològic
tradicional:
cap a una recerca aplicada
La recol·lecció d’una petita mostra de
l’extensconeixementqueelspescadors
artesanals tenen sobre els recursos ha-
lièutics i sobre el medi ambient marí
denota l’estreta i directa relació que
aqueststenenambunana-
tura que observen i vi-
uendiaadia.Sibéac-
tualmentcombinen
elconeixementob-
tingut a través de
l’experiència amb
certa tecnologia,
queda palès que el
col·lectiu posseeix
un coneixement deta-
llat no formal que cal fer
visiblecomapatrimoniintan-
gible que convé posar en valor per la
seva validesa científica. Per a tal fina-
litat, en un estadi futur de la recerca
es pretén validar aquest coneixement
informal amb coneixement científic,
perquè s’ha d’entendre que aquest sa-
ber és el que permet als pescadors ar-
tesanals apropiar-se en certa manera
de l’espai marí (Pascual i De la Cruz,
2008)i,pertant,elqueellspodenem-
prarcomaeinaperaunamillorgestió
d’unsrecursosihàbitatsmarinsqueac-
tualmentestrobenensituaciódeclara
vulnerabilitat.
Espreténqueaquestestudipuguiapor-
tar als grups locals millores en quant a
lagestiódelsrecursosd’ústradicional,
atravésdelapropostadereactivacióde
laConfrariadepescadorscomaòrgan
gestordelrecurs.Aquestapropostavol
potenciar i reclamar en certa manera
el coneixement tradicional local de la
zona com un patrimoni ric i valuós,
nonomésentemesdegestiódelpropi
Parc Natural, sinó com a valor per se a
conservar. En un context on s’empra
unespainatural—lesMedes—sobre-
tot en termes turístics, es creu que po-
sar en valor, visibilitzar i mobilitzar el
patrimoni etnològic local contribuirà
alamillorgestiód’aquestespainatural
patrimonialitzat de la costa catalana.
La propera elaboració del PRUG del
nouParcNaturalpotesdevenirunavia
pertornaraincloure,alagestióactiva,
aquestcol·lectiud’usuarisquedisposen
d’un exhaustiu coneixement ecològic
tradicional de la zona. n
Beques 2010
Cubeta amb
sèpies pescades
a la Badia de Pals
(05/2010).Miquel
Sacanell
notEs
(1) Aquest dossier, que inclou bona part del
patrimoninaturaldelabadiadePalsilazona
properaaMedes,podràésserempratperla
Confraria com a eina per a futurs plans de
gestióonesvulguiusaraquestconeixement
popularparal·lelamentalconeixementcien-
tífic.
(2) Ja Josep Pla (1978:222) escrivia: «La
gent de l’Estartit tenia llavors diversos
oficis: era una població amb un peu a
l’aigua i l’altre a terra, mig pagesa, mig
marinera [...]».
(3) Fins i tot, als anys vuitanta, molts dels
hotels incorporaren centres de busseig a
les seves instal·lacions.
(4) La potenciació de noves infraestructures
i serveis orientats cap a l’atenció dels tu-
ristes i el desenvolupament de l’oferta de
productes complementaris vinculats al
turisme marí, va anar provocant notables
canvis en l’espai urbà, el port i la platja,
com foren la construcció del port esportiu
i del passeig marítim.
(5) El sector científic considera que és un
tipus de pesca passiu que, gestionat
de manera adient, té el potencial de no
malmetre tant l’ambient marí com els
mètodes actius.
(6) Així hi ha la zona de la costa del Montgrí,
on es busquen espècies de roca i on
s’usen xarxes i palangres, la zona del
Preparc on es pesca sobretot pagell i
roger, i la badia de Pals, que es freqüenta
més durant la primavera i l’estiu per a
la pesca de la sèpia i el llenguado (molt
emprada pels pescadors jubilats sobretot
a la primavera).
BIBLIOGRAFIA
Audivert,M.L’EstartitiLesMedes.Biografia
d’un poble de la Costa Brava. Col·lecció de
Monografies locals, Núm. 6-B, Història. Bar-
celona: Montblanc-Martin, 1971.
Pascual,J.;DelaCruz,R.«Losespaciosma-
rinosprotegidosenEspaña:¿nuevasformas
institucionalesparalasestrategiasdeapropi-
ación?».A:Beltran,O.;Pascual,J.;Vaccaro,I.
(coord.).PatrimonializacióndelaNaturaleza.
El marco social de las políticas ambientales.
Sant Sebastià: Ankulegi, 2008.
Pla, J. La Costa Brava. Barcelona: La But-
xaca, 2009.](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-231-320.jpg)
![recerques 233
comunpoble,quetothomesconeixital,
potser ara no m’aniria tan bé.
[...] M’he sentit sempre protegida, inde-
pendent, tot i que m’ha agradat que a
Gràcia ens coneguéssim tots i que fos
tipus poble, però quan vaig començar a
sermésgran,anaraBarcelonarepresen-
tava llibertat total i descobrir coses...».
El tema del transport s’ha assenyalat
comunaspecteclauperentendrel’ex-
pansiódelaciutatilatransformaciódel
propilloc,itambéperentendreelsen-
timentdepertinençaalaciutat.L’arri-
badadelmetroallocsquefinsaleshores
noestavenbencomunicatsfoucrucial.
El metro seria el gran connector amb
la ciutat, o més aviat, el gran genera-
dor de ciutat. Parlem, en molts casos,
dels anys setanta. Fins aleshores molts
nuclis del pla de Barcelona, tant nous
com antics, encara no formaven part
ben bé de la gran ciutat, sobretot pel
quefaalsentimentdepertinençaallloc
que tenien els seus habitants.
La desaparició del carrer
El procés de substitució dels edificis
existents, així com els nous edificis en
terrenys que mai s’havien edificat en-
cara generen una densificació sovint
desmesurada, per una banda, i com-
porten la desaparició de les antigues
tipologiesd’habitatge,queerenlesque
estavenarreladesalsistemasocialitam-
bélaboral,perl’altra;aquestésuncan-
vi essencial.
La majoria d’antics nuclis del pla es
caracteritzavenperlatipologiad’habi-
tatgedeplantabaixaipis,sovintamb
jardíopatialdarrere.Aixòpropiciava
unesrelacionsdeveïnatgemoltestre-
tes i el carrer era l’escenari d’aquestes
relacions.Amés,elfetquegairebéno
hi haguessin automòbils feia del car-
rer un espai de convivència, un espai
on es desenvolupaven totes les acti-
vitats socials, les festes o les tertúlies
prenent la fresca.
Endesaparèixerlatipologiad’habitat-
ge que donava sentit al carrer com a
espaisocialdesapareixellloc,estrans-
forma, i les activitats tant socials com
laborals es traslladen a altres àmbits,
a espais que la mateixa transformació
de la ciutat anirà definint i pels quals
la connectivitat serà imprescindible.
La proliferació d’automòbils és causa
i efecte d’això.
«[...] Després ja va anar canviant molt, ja
va anar canviant molt perquè la gent es
va anar morint, la gent que jo havia co-
negutesvaanarmorint,lescasesesvan
anar venent, les cases petites, i es van
edificar cases noves, la gent que va ve-
nirjanoteniaresaveure,janoconeixies
ningú i la transformació va ser així. Però
lo que va fer més mal va ser el cotxe.
Aixòs’acabaràamblanostrageneració,
perquè vosaltres ja no ho heu conegut,
ja no tindreu aquesta visió, perquè no
l’heu viscuda mai, està clar. [...] Jo vi-
via d’una manera diferent. És a dir, vo-
saltres no necessiteu, perquè no l’heu
Beques 2010
Antònia Torregrosa al balcó de la
primera casa de pisos on va viure al carrer
Sant Lluís, tocant al carrer Pi i Margall
(1965). Família Torregrosa](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-233-320.jpg)
![234 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
tingut mai, el recolzament aquest de
veïnatge o de poble que teníem dins
d’un barri. [...] Com que no l’heu tingut
mai, perquè ja heu viscut en una altra
època, ja sou més autosufucients en
aquest aspecte... no autosuficients, no
sé com explicar-me. [...] Això és un as-
pecte,ihihamoltsmésaltresaspectes
diferents. Políticament, per exemple, ja
ni en parlem...».
Hort, pati, balcó
Les activitats més lligades a la terra
—l’hort, les gallines, els animals que
es duia a pasturar pels descampats—
s’aniran esfumant a mesura que desa-
pareixen els patis i els solars buits.
«Quan ho teníem no ho valoràvem, per-
què era ja un fet natural. Jo vaig néixer
en una casa amb un jardí al darrere, i ja
semblava que era lo normal, no? Però
tenen influència les noves modes, les
transformacions que es fan influeixen,
perquè de comoditats de fet no en tení-
em, no teníem quarto de bany i alesho-
res, de petita, somniava tenir un pis, un
pis amb un quarto de bany i amb balcó,
i que tot estigués arregladet. [...]».
El canvi de la tipologia d’habitatge
incidirà directament en el tipus d’or-
ganització domèstica i social. Mentre
tothom admet que hi hagué una mi-
llora important de les condicions de
vida,esperdunamaneradeviuremés
comunitària.
«Sí, perquè ens hem acostumat a viure
d’unamaneramoltdiferentacomvivíem,
precisament per això, és que no té res
a veure. Mira, la casa dels meus pares,
perexemple,lacasaaquellaquantsme-
tres tenia? 40? 45? Doncs allà hi vivíem
sis persones fixes, i els caps de setma-
na una altra, i tothom que ha vingut del
poblehavingutapararacasameva. Ihi
cabíemtots!Jonohesentitmailameva
mare o el meu pare queixar-se d’això,
mai a la vida! I avui en dia, ostres, si ha
de venir algú, si no tens una habitació
muntada... no, és que no tinc lloc. [...] Sí
Joan Enric i Pep Montañez jugant en un descampat del Passeig Maragall (1950-1952).
Família Montañez
Construcció dels blocs del Grup La Pau (1966). Arxiu Adigsa](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-234-320.jpg)
![236 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
que prioritzen la definició funcional
de cada element de la ciutat. Els car-
rers es converteixen en vies de circu-
lació per als cotxes; les places, a poc
a poc, en zones on poder estar; i els
parcs,enzonesonpoderjugar.Elses-
pais es delimiten fins al punt que, en
l’actualitat, els jocs dels nens estan li-
mitats per una tanca on dins hi ha el
parc «temàtic».
Aquestadelimitaciófuncionalnoexis-
tia.L’espai«indefinit»eral’espaisocial
ideljoc,ique,apocapoc,s’aniràdefi-
nint,inicialmentacausadelaprolife-
raciód’automòbils(hemdepensarque
finsbenentratselsanyssetantahihavia
molts pocs semàfors a la ciutat).
Peròlacirculaciórodadanoseràl’únic
definidorfuncional.Lapossibilitatde
poder jugar o passar per descampats
o zones obertes fent drecera va desa-
pareixent a mesura que es construeix,
però també a mesura que la propietat
privadaesvaconvertintcadacopmés
en un delimitador clar d’allò públic.
El que queda, després de tot, és el que
s’acabaanomenant«espaipúblic»,un
reductedelquefinsaleshoreshaviaes-
tat l’espai social del carrer. n
Antigues terres de Cal Comte a Gràcia, en procés de
construcció (carrer Pi i Margall) [1950-1960]. TAF/Arxiu Municipal del
Districte d’Horta-Guinardó
Construcció dels primers blocs del Polígon Sud-Oest del
Besós (1959). Joan Gras/Centre Cívic del Besós
Fragment del Plànol de Barcelona 1943 (6249), zona de Poblenou i camps limítrofs (al límit amb Sant Adrià, zona on es construirà el
Polígon Sud-Oest del Besós). Seix Barral/Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-236-320.jpg)
![recerques 237
A
nàrquica i atzarosa,
la mort és especial-
ment inesperada en
el trànsit migratori.
Abdelmalek Sayad,
un dels autors que
més ha treballat entorn de la doble
absència que genera tota migració,
destaca el fet que la mort reverteix al-
guns dels ordres que s’impliquen en
elbinomiemigració-immigració:«La
mort de l’immigrat és a imatge i me-
sura del que fou la seva vida. És una
mortqueincomodatothom,jaquees
tracta d’una mort inclassificable [...],
jaqueinterrogatothomsobreladoble
condició de l’home immigrat aquí i
emigratd’allà»(Sayad,2000:9).Abor-
dar la qüestió de morir lluny de casa,
quan hom es troba com a emigrat en
unpaísdiferentdeld’origen,represen-
ta progressar en el coneixement dels
processos migratoris, la qual cosa su-
posa començar a considerar aspectes
quealterenladefinicióclàssicadelque
suposa emigrar.
Lesdiferentssituacionspostmigratòri-
esqueacompanyenelprocésd’assenta-
mentdelscol·lectiusd’origenmigrato-
ri,nopodenentendre’scomunaetapa
desuperaciódelesrelacionsqueescon-
tinuenmantenintamblasocietatd’ori-
gen, ja sigui directament o a través de
lesreferènciesquesónvinculadesamb
ella. La mort, paradoxalment, serveix
perinsistir(encaraquesiguiperúltima
vegada) sobre els vincles de l’emigrat
amb la seva societat d’origen(1)
.
La recerca de la qual es deriva aquest
texthavolgutanalitzarl’experiènciade
dosespaisreservatsencementirismu-
nicipals per a l’enterrament musulmà
a Catalunya (a Barcelona i a Manre-
sa). Són dos exemples que mostren el
complex procés de negociació que es
dóna entre les demandes formulades
pels col·lectius musulmans, i la capa-
citat del sistema burocràtic i legal per
assumiraquellespràctiquesfuneràries
que no contravinguin les normatives
existents, el sistema d’organització o
els principis tècnicosanitaris.
YassineChaïb(2000)interpretaquela
mort d’un emigrant fora del seu país
éselpuntfinald’unllargprocésdede-
sarrelament. No obstant això, la mort
tambépotserinterpretadacomladar-
rera ocasió que té el difunt per poder
donar proves del seu arrelament. Ara
bé,respecteaquioenrelacióambquin
territori? Des del darrer moment de
la vida, és possible reconstruir les ge-
nealogies de cada individu a través de
les pertinences que ha compartit amb
altres persones durant la seva existèn-
cia. I atès que aquesta reconstrucció
es produeix en un context de perma-
nent redefinició identitària, els actes
queacompanyenladefunciósóneltes-
timoniapartirdelqualvalorarelgrau
d’intensitat de les seves fidelitats.
La mort genealògica
Ritualitzar la morten context migratori
Jordi Moreras i Ariadna Solé
Morir en context migratori altera els
compromisos dels difunts amb el seu
contextsocialimmediat,peròalainver-
sa també modifica els graus de respon-
sabilitat dels col·lectius immigrats que
s’estableixen,encorrespondènciaambla
desaparició d’un dels seus membres.
Estructures familiars
de solidaritat
Enprimerlloc,lamortconvocaelsfami-
liarsdelsdifunts,sobreelsqualsrecauel
deurededonarlamilloratenciópossible
aldifunt,començantperl’acompanya-
ment del moribund en els seus darrers
moments,iacabantperviureambdolor
iabatimentlasevaimminentpèrdua.En
contextmigratori,amblafamíliaabsent
o només reconstruïda sobre un model
nuclear—desapareixenlesrelacionsfo-
namentadessobrelabased’unafamília
extensa—, es generen situacions que
obliguenaapel·laralasolidaritatgrupal
immediata,comaalternativaperpoder
resoldre els aspectes que provoca una
eventualitat no contemplada pel propi
immigrat o per la seva família.
Amb la família directa absent, els al-
tres familiars més llunyans dins una
estructura de família extensa acaben
assumintlaresponsabilitatdel’atenció
deldifunt,obrint-larespecteelconjunt
del col·lectiu al que pertanyia el finat.
D’aquestamanera,s’activenlesestruc-
tures d’una solidaritat que encara es
mantésobrelabased’unaprecarietatde
Beques 2010](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-237-320.jpg)
![recerques 247
El mercat il·legal
L’objectiudel’Ordenançaéseldepre-
servarl’espaipúbliccomallocdecon-
vivènciaicivisme,ontoteslespersones
hi puguin desenvolupar en llibertat
les seves activitats de lliure circulació,
d’oci, de trobada i d’esbarjo, amb ple
respectealadignitat,alsdretsdelsaltres
ialapluralitatd’expressionsidemodes
de vida diversos existents a la ciutat.
«Arriben tres cotxes, una furgoneta, i
unes sis o set motos. Sembla una situ-
ació de guerra. La Guàrdia Urbana uti-
litza una estratègia militar per caçar els
venedors ambulants del mercadillo. Els
fanunaemboscada,deixant-lostansols
unaopcióperescaparambelsseustras-
tos.[...]Corredisses,crits,empentes,en
qüestiódeminuts,totselsvenedorses-
tananantcapalaMeridianacorrent,car-
regantelsseuscarros,acabantd’empa-
quetar a les motxilles el que han pogut
rescatar.Uncopdesmuntatelmercadi-
llo, fa acte de presència el camió d’es-
combraries, un altre element clau en el
desmuntatge, custodiat pels agents de
la Guàrdia Urbana. Al final, aquests re-
tenen unes cinc o sis persones, mentre
els escombriaires retiren la mercaderia
queelsvenedorshanhagutdedeixaral
terra durant la fugida».
Diari de Camp, dissabte, 16 de setem-
bre de 2010.
Espotdefinirel«mercatnegre»comun
conjuntdevenedorsambulants,sense
llicènciamunicipalnidecapaltretipus,
que posa a disposició dels vianants ar-
ticlesdesegonamà,derastre,etc.,que
han anat trobant per les escombraries
ialtresllocs,apreusirrisoris.Lacarac-
terísticaprincipald’aquestmercatésla
rapidesa del muntatge i del desmun-
tatge, en funció de la presència de la
Guàrdia Urbana. La seva localització
ésitinerant,totiquesempresesituaal
voltantdelmercatdelsEncants,aprofi-
tant el seu flux de vianants i clients.
Perentendrelanaturalesadelconflicte
s’ha analitzat el paper que els veïns del
barriielsvenedorsdelmercatdelsEn-
cantstenenal’horadedefinirel«mer-
catil·legal».Enaquestsentits’enténel
mercat il·legal com a objecte de signi-
ficació, mentre els agents implicats en
aquestadefinicióesconsiderengenera-
dorsdediscursosdeveritat(Foucault,
1998). Es vol posar èmfasi en què la
capacitat de generar discursos de veri-
tat és un element de l’exercici de po-
der. De totes maneres, en tot l’entra-
mat de les relacions que caracteritzen
el conflicte, existeixen punts de resis-
tència.Lesestratègiesdesupervivència,
de transformació i d’adaptació que té
el mercat il·legal davant les adversitats
delsdiscursosdelsveïnsi«encantaires»
i les actuacions policials, el defineixen
claramentcomunfocusderesistència
i no com un objecte passiu.
Els veïns
El mercat il·legal està constituït majo-
ritàriament per homes magrebins. El
fetqueelsvenedorsil·legalssiguinim-
migrants agreuja la problemàtica. Els
veïns i comerciants del barri elaboren
undiscursbasatenlalògicade«ciuta-
danitzar»el«bonsalvatge»(Goldberg,
2003). És a dir, l’immigrant és incor-
porat al sistema com a força de treball
ilasevaintegracióesfasotal’hegemo-
nia del model. Atxotegui (2000) opi-
naque«[...]tenimtendènciaaunavi-
sió exòtica i perjudicada del món dels
immigrants, prejudicis que serveixen
com a coartada social a l’explotació
del que és considerat inferior». És per
Beques 2010
Els veïns en lluita (28/03/2010). Nilde Muraro Giraud
Mercat il·legal com a objecte de
significació
Mercat il·legal com a subjecte actiu i
focus de resistència
Comerciants
i Ass. Veins
Fort Pienc
Mercat dels
Encants
Mercat
il·legal
Comerciants
i Ass. Veins
Fort Pienc
Mercat dels
Encants
Mercat
il·legal
Taula 1](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-247-320.jpg)
![248 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38
això que es vol emfasitzar que la càr-
rega de prejudicis davant de «l’altre»,
diferent i desconegut, té un pes molt
important en la conceptualització del
fenomen de la venda il·legal per part
dels veïns del barri. El discurs dels co-
merciants i dels veïns del barri pretén
educar sota uns hàbits i un mode de
vida «normalitzat», alhora que volen
reafirmar la seva posició privilegiada
com a ciutadans de ple dret.
«Hayqueirtajando.Lesenseñasdeque
esto no es Marruecos, que esto es una
cultura muy diferente. [...] Son como las
ratas. Es vulgar la expresión, pero son
como ratas».
Veïna i comerciant del barri.
Perunabanda,elscomerciantsdelbarri
teneneldesigqueelsvenedorsil·legals
es legalitzin amb altres feines i paguin
els impostos corresponents, com una
de les vies per solucionar el conflicte.
Però, per altra banda, els comerciants
sentencomunaamenaçaelscomerços
regentatsperimmigrants.Ésinteressant
l’equiparacióquefaAramburu(2002)
entre els petits comerços de base fami
liar de la ciutat i els nous comerços re-
gentats per immigrants: «El manteni-
mientodeuncolmadonecesitadeltrabajo
familiar o la colaboración de personas
de estrecha confianza que normalmente
trabajansincontratolaboralyconpagas
más bajas y jornadas más largas que las
habitualesenelmercadodetrabajolocal.
Perohastaciertopuntoestotambiénocu-
rreconelpequeñocomercioautóctonode
base familiar».
Per tant, es veu com la incorporació
delsimmigrantsalsistemacomaforça
detreballnoéssuficientperconvertir-
seenunsubjectededretenelsdiscur-
sos de llurs veïns. El que se’n dedueix
és que les formes d’integració econò-
micaindependents,compodenserels
comerços regentats per immigrants o
elsvenedorsdelmercatil·legal,sónuna
estratègia contra la discriminació dels
immigrants en el mercat de treball.
El mercat dels Encants
El mercat dels Encants forma part de
la Federació de Mercats Municipals
de Barcelona i té una activitat econò-
mica formal. Històricament ha estat
objecte de prejudicis en l’imaginari
col·lectiu dels ciutadans de Barcelo-
na, alimentat també pels mitjans de
comunicació, a causa de la naturalesa
d’ocasiódelsproductesques’hivenen
(notots).Ésperaquestaraóquelaseva
El mercat il·legal muntat (16/10/2010). Nilde Muraro Giraud
posició en l’entramat de relacions que
es donen a la definició del conflicte és
intermèdia. L’opinió dels «encantai-
res»respectel’existènciadelsvenedors
il·legals és més moderada que la dels
veïns.Tenenunavoluntatexplícitade
desvincularl’activitatquetéllocalsex-
tramurs amb la pròpia. Dos elements
entrenenjocenaquestaproposició;per
uncostat,elsvenedorsil·legals«donen
mala imatge» al mercat alimentant els
vellsimaginariscol·lectius,iperl’altre,
l’element tributari és motiu de recels.
Detotesmanerestenenmésconscièn-
cia de la realitat socioeconòmica dels
venedorsil·legalsidelperillquepoden
tenirelsdiscursosxenòfobs,jaqueani-
vell d’exemple, dins del recinte hi ha
una convivència intercultural impor-
tant entre espanyols, gitanos, magre-
binsisud-americans.Ellsdenuncienla
responsabilitat que té l’Administració
en l’abordament del conflicte.
Els venedors il·legals
Lapressióeconòmicapromoulacrea
ció de nous espais de subsistència. El
mercat il·legal, entès com un nou es-
pai de subsistència intensificat a par-
tir de la crisi financera actual, és cata-
logat com una activitat d’economia
informal constituïda principalment
per les persones amb menys nivells
d’ocupabilitat,compodenserelsim-
migrants.L‘OrdenançaMunicipalde
Convivència i Usos de l’Espai Públic
prohibeix la venda ambulant no re-
gularitzada, entre altres causes, per la
competència deslleial que pot exercir
als comerços de l’entorn. El que s’ha
vist és que el mercat negre no suposa
una competència deslleial per als co-
merciants del barri, ja que aquests es
caracteritzen per tenir una clientela
majoritàriamentfidelitzada.Mésavi-
at,elqueésconclouésqueelconflicte
està impregnat de factors econòmics,
polítics, socials i de caire cultural, al-
horaquepermetveurequeelsusosde
l’espaipúblicnos’handeconcebreen
termesdepropietat,sinóques’hande
pensar en termes de solidaritat. n](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-248-320.jpg)
![etnomón 255Exposicions
per a la seva preservació, restauració i
exposició.Elsobjectesquecomponen
aquestes col·leccions, malgrat la seva
bellesa,desdelpuntdevistaetnològic
no tenen valor en si mateixos, el gua·
nyen en la mesura que nosaltres els en
donem, en la funció social que com·
pleixen, en la seva capacitat de trans·
metreunmissatge.Posarenvalorlacol·
leccióhaimplicatunatascaderecerca
important. La nova exposició d’Amè·
ricaevidenciaqueelMEBnoeslimita
a ser el magatzem d’aquests objectes,
busca la seva projecció social i ofereix
un espai obert i permanent per crear
i recrear la feina dels americans en re·
lació amb la cultura, la història, la na·
tura, l’univers.
Entenem que en tota exposició s’han
dereconèixerduesinstànciesfonamen·
tals: els objectes i els subjectes que les
contemplen. Per això cal no oblidar la
necessitatdeconcediralsobjectesuna
disposició destinada a afavorir la seva
rotacióilasevarelacióambl’arquitec·
tura,duesqüestionsquetractaremmés
endavant,peròtampocnos’had’obli·
que s’han preparat amb altres institu·
cions com «Les Cultures Indígenes de
l’Amazònia»(1986),«L’UlldelTotem»,
«Art i Cultura dels Pobles del Nord-
oest d’Amèrica» (1988) i «Els Maies,
l’Esplendord’unaCivilització»(1990).
L’any1992esvaferunaexposicióamb
pecesdelMuseuNacionald’Antropo·
logia de Mèxic, «El Joc de Pilota en el
Mèxic Precolombí» (1992).
Les col·leccions americanes,
de les primeres del Museu
Quan el llavors anomenat Museo Et·
nológico y Colonial va obrir les se·
ves portes al públic al febrer del 1949
«[...]comptavaambunaimportantcol·
lecciódepecesd’arqueologiaid’etno·
logia d’Equador i Perú adquirides pel
Dr. Carreras com a inici d’una secció
dedicada a Hispanoamérica. Aquesta
secció, que posteriorment augmen·
taria considerablement, tant en el seu
vessantarqueològiccomenl’etnològic,
arribaria a ser una de les més interes·
sants del Museu i en determinaria la
vocació americanista de diversos col·
laboradors».2
(Huera, 1993, p. 161)
darlanecessitatd’incorporardotacions
multimèdia dirigides a fer possible el
diàlegilainteraccióambelpúblic:una
exposicióadquireixsignificatdepenent
delaintencióambquèesmuntiiquan
el visitant comprèn aquest propòsit.
Col·leccions i exposicions:
un Museu amb vocació
americanista
El camp d’interès d’aquesta exposició
abastamoltstemesderecercaqueper·
meten presentar moltes exposicions a
l’anysensecomptaramblapermanent.
Ielsabastagràciesaladiversitatdeco
l·leccionsamericanesdecaràcterantro·
pològic i històric que ha permès acu·
mularinteressospertemesiperregions
geogràfiques i culturals. La col·lecció
contépecesselectes,pecesúniquesiir·
reemplaçables, testimonis de cultures
de pobles existents i també de desapa·
reguts.Peraixònohanestatexcepcio·
nals les exposicions de creació pròpia
del Museu que tenen Amèrica com
a objecte, entre les quals podem des·
tacar «Teixits de Guatemala» (1989),
«Mèxic Indígena i Mestís» (1995); les
Màscares,
figuretes i diverses
peces i objectes
de la col·lecció de
l’àrea d’Amèrica.
MUSEU ETNOLÒGIC DE
BARCELONA](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-255-320.jpg)
![etnomón 261
productors. En la llarga trajectòria de
l’ObraSociald’Unnimhaestatl’expo·
sició amb més grau de demanda.
Institucions participants
i reptes de futur
Coms’hacitatambanterioritat,aquest
projecte va iniciar-se per iniciativa del
Museu de Granollers i perquè Caixa
Sabadell va finançar la recerca. Poste·
riormentvaafegir-s’hil’ObraSocialde
SaNostrai,finalment,laDiputacióde
Barcelona. Ha estat un projecte llarg,
que ha rebut la col·laboració constant
del Centre Excursionista de Catalu·
nya i el suport d’RBA. Sense l’asses·
sorament i la implicació de persones
comManuelCastellet,JosepMassoti
Joaquim M. Puigvert, és segur que no
s’haurien assolit els objectius previs·
tos. Al llarg d’aquest trajecte algunes
d’aquestes institucions s’han fusionat
ialtreshanviscutintensosprojectesde
modernització,peròelsuportaaquest
projecte s’ha mantingut constant.
Laperspectivaenlagestióielfinança·
mentdeprojectesculturalss’hamodi·
ficat completament, en aquest temps.
Encara que discret per dimensió eco·
nòmica,elprojectederecercaidifusió
sobrel’EstudidelaMasiaCatalanapot
constituirunbonestudidecasdecom,
ambobjectiusbenalineats,podencre·
ar-se mecanismes de treball conjunt
entreelsectorprivatielpúblicquebe·
neficiïnambduesparts,itambépotex·
plicar a què ens referim quan, acuitats
per la crisi, parlem de la necessitat de
compartir i coproduir projectes.
S’ha assenyalat, encara que parcial·
ment, que hi ha hagut una bona con·
juntura historiogràfica en el transcurs
deldesenvolupamentd’aquestprojec·
te.Amésdelesobresjaressenyades,cal
destacarlarestauraciódelamasiaMa·
riona situada al nucli de Mosqueroles
(Fogars de Montclús), al Parc Natural
del Montseny, edificada entre el 1926
iel1931periniciativadeRafaelPatxot
i sota la direcció de l’arquitecte Josep
Danés i Torras. L’any 2005 es va fer
efectiva la donació d’aquesta casa per
part del seu propietari, Rafel Carreras
i Patxot, a la Diputació de Barcelona.
Lamasia,amésd’acollirlesoficinesdel
parc,disposad’unequipamentcultural
queocupalatotalitatdelaplantabaixa,
on es desenvolupa la zona museïtzada
que, amb el títol d’«Univers Patxot»,
ofereix una visió general de l’obra ci·
entíficaidemecenatgedeRafalPatxot:
l’estudi de la masia catalana, la relació
ambl’excursionisme,lameteorologia,
l’astronomia i el cançoner popular.
El projecte que aquí es presenta es va
poder desenvolupar també, entre els
suports i motius presentats, perquè el
CEC va digitalitzar el fons fotogràfic
de l’Estudi. Cal ressenyar, pel que sig·
nificaperal’accessibilitat,queaquestes
imatgess’hanincorporatrecentmenta
laMemòriaDigitaldeCatalunya,com
descriuen Manuel Castellet i Cristina
Ferrer en un article a Serra d’Or.(6)
Entre els reptes de futur poden ence·
tar-se, encara, moltes línies de treball.
Percitar-neuna,entreelsmúltiplescol·
laboradors que hi aporten fotografies,
hi ha figures com la de
l’enginyerAntonioGa·
llardo, molt prolífic en
l’obtenciód’imatgesde
tot Catalunya. La seva
capacitatperfixar-seen
detalls de molins, ser·
radores, premses, etc.
i obtenir-ne imatges
el fan un veritable
precursor de l’arqueologia in·
dustrial. La bibliografia sobre
lessevespublicacionsitreballs,
en canvi, és pràcticament ine·
xistent.Elmésperemptori,pe·
rò, és fer una edició crítica dels
textos de l’Estudi que encara
romanen inèdits, treball que,
afortunadament i amb gran ri·
goracadèmic,hainiciatJoaquimPui·
gvert i Solà amb els textos inèdits de
Josep Danés.(7)
n
notEs
(1) Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya. [Direcció de Josep Massot i
MuntaneriDDAA].Elcançonerpopularde
Catalunya.Catàlegiexposició.2005.ISBN
84-393-6948-4
(2) Maluquer i Sostres, Joaquim. Rafael Pat-
xotiJubert.Mecenesicientífic.Barcelona:
Pòrtic, 1994. ISBN: 84-7306-995-1.
(3) Puigvert i Solà, Joaquim M. Josep Danés i
Torras.Noucentismeiregionalismearquitec-
tònics.Barcelona:Publicacionsdel’Abadia
de Montserrat, 2008.
(4) Cal destacar la confluència en el temps
de l’estudi i la publicació sobre l’arquitecte
noucentistaJosepGoday.Vegeu:Cubeles
Bonet,Albert;Cuixart Goday,Marc.Josep
GodayCasals.ArquitecturaescolaraBar-
celonadelaMancomunitatalaRepública.
Barcelona:AjuntamentdeBarcelona,2008,
365 pàgines. ISBN: 978-84-9850-073-8.
(5) Amblanotableexcepciódel’adaptacióque
va fer-se al Museu d’Història de Catalunya
i que va exhibir-se des de febrer a abril del
2011.
(6) Castellet,Manuel;Ferrer,Cristina.«L’Estudi
de la Masia Catalana a la Memòria Digital
deCatalunya».Serra d’Or(octubre2011),
p. 45-48.
(7) Danés i Torras, Josep. Materials per a l’Es-
tudidelaMasia.EdicióiEstudiintroducto-
ri de Jeroni Moner i Joaquim M. Puigvert.
Girona, Associació d’Història Rural de les
ComarquesGironines,CentredeRecerca
d’HistòriaRuraldelaUniversitatdeGirona,
2010. ISBN: 978-84-9984-084-0.
Coberta del llibre publicat, del que
se n’han venut més de 2.000 exemplars.
L’exposició del Museu d’Història de
Catalunya, d’on correspon la invitació,
va ser visitada per més de 3.000
visitants. Josep Font
Exposicions](https://image.slidesharecdn.com/sdrevista38-170928111232/85/Tecnoantropologia-como-nueva-ciencia-del-diseno-261-320.jpg)
Tecnoantropologia como nueva ciencia del diseño
- 1. etnologiarevista d’etnologia de catalunya Juliol 2012 Segona època Cultura Popular i Tradicional Núm.38 dossier Etnografia de la cultura digital Ciutadania i noves tecnologies Viatge a la societat de la innovació El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau: una mirada etnològica
- 2. REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA Número 38. JULIOL de 2012 Edició Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Editor Lluís Puig i Gordi Director Lluís Calvo Consell de redacció Jaume Ayats, Lluís Calvo, Roger Costa, Josep Fornés, Joan Prat, Ma Carme Queralt Consell assessor Jordi Abella, Joan Lluís Alegret, Elisenda Ardèvol, Jaume Badias, Carme Bergés, M. Jesús Buxó, Víctor Bretón, Manel Català, Marta Comas, Jesús Contreras, Josep Crivillé, Manuel Delgado, Jaume Espinagosa, Elena Espuny, Àlex Farnós, Carles Feixa, Rafel Folch, Carles García, Inma González, Verònica Guarch, Montserrat Iniesta, Dolors Llopart, Josep Manyà, Josep Martí, Miquel Martí, Joaquim Mateu, Eloi Miralles, José Luís Molina, Bienve Moya, Pepa Nogués, Salvador Palomar, Montserrat Perelló, Adrià Pujol, Xavier Roigé, Josefina Roma, Joan Soler-Amigó, Montserrat Soronellas, Jordi Tura, Montserrat Ventura, Ramon Vilar Coordinadora Cristina Farran Coordinació del dossier M. Jesús Buxó i Rey Administració Francesc d’A. López Sala, Judith Coronado Realització editorial Roger Jiménez Disseny gràfic anversal.com Coberta © Westend61 / Getty Images Contacte Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Plaça Salvador Seguí, 1-9 08001, Barcelona Telèfon 93 316 27 20 Fax 93 567 10 02 “[email protected] http://gencat.cat/cultura/cpcptc Les opinions expressades en els diferents treballs que es publiquen són exclusives dels seus autors. En cap cas no implica necessàriament que la revista o el mateix Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació les comparteixin. The opinions expressed in the works published are those of the author(s) and do not necessarily reflect the views, either of the Magazine or of the Ministry of Culture and the Media. Dipòsit legal: B-46.605-2010 ISSN: 2014-6310
- 3. 3 Lluís Puig i Gordi Director General de Cultura Popular i Tradicional l número 38 de la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC) és el primer número que es publicaúnicamentiexclusivaenformatdigital.Pertant,éslaculminaciód’unatransformacióen profunditatqueesvainiciaralnúmero36iquevainclouretantaspectesformals(compaginació, fotografia i altres) com aspectes de contingut. Amb el pas al suport digital, amb tot el que com- porta de disponibilitat, gratuïtat i accessibilitat, es tanca aquesta nova etapa de la REC. S’hadetenirencompte quelaRevistad’EtnologiadeCatalunyafaenguanyvintanysdepre- sència continuada, la qual cosa és una fita. La REC ha fet i continuarà fent una llarga travessa, perquè ha superat esculls, tempestes, encalmades... Però la llarga travessa ha estat possible sobretot gràcies a l’equip humà que de bon començament hi ha hagut re- re el projecte. Un equip humà que en vint anys, com és lògic, ha anat canviant. Per veure’n l’evolució és molt il·lustratiu l’article de Lluís Calvo d’aquest número. En aquest sentit és de justícia felicitartots els qui, des del lloc que sigui i durant aquests vint anys, han fet pos- sible l’aparició de la REC i agrair-los la feina feta. Com també és de justícia encoratjar tots aquells que a partir d’ara pilo- taran la nau, perquè la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC) és una publicació de futur. Només una dada, la REC va serel2011lapublicaciómésconsultadadeRACO(RevistesCatalanesd’AccésObert),queagrupatoteslespublicacions digitals de la Generalitat de Catalunya. En aquests darrers mesos ens han deixat d’acompanyar dues persones molt estimades i apreciades per tot l’equip humà del Centre. En Manel Català i en Josep Crivillé no segueixen al nostre costat, si bé en el cor i en el cap de tots no- saltres sempre hi tindran un bri de record, un somriure als llavis i un pensament d’agraïment per tota la feina tan ben feta i per la companyia amb què ens han obsequiat. Encarem aquests nous temps amb un traspàs de competències sobre el patrimoni etnològic immaterial a la Direc- ció General de Patrimoni Cultural dins del procés d’endreça i millora de la gestió de tota l’Administració. Amb la creació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural també neix la nova Direcció General de Cultura Popular iTradicional que comptaambtoteslespersonesqueestemaravinculadesalCPCPTC,denomimpronunciable,tambéanomenades“tra- dipops”,ique,totitenirlamateixainterlocucióamblaculturatradicionalil’associacionismecultural,ensagafemaquest canvi de nom i d’imatge amb ganes i energies renovades de servei públic a la nostra cultura. Gràcies a tothom per aquests vint anys i bona REC nova en la nova singladura. E
- 4. 4 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 PRESENTACIÓ 3 Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular i Tradicional 8 Lluís Calvo, Director de la REC 12 Centre de Documentació de la Direcció General de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. DOSSIER ANTROPOLOGIA DEL disseny, del consum i de l’empresa M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) 20 Presentació. M. Jesús buxó i rey (Coord.) Universitat de Barcelona 24 Els nous actors de la revolució digital. Desenvolupament del concepte d’envelliment productiu. carlos beZos daleske ValueCreation 34 Comunitats de coneixement i informació. Tasques de la tecnoantropologia com a nova ciència del disseny. Artur serra hurtado Fundació i2CAT 44 La Internet de les persones! Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, al servei dels ciutadans. Ricard faura i homedes Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Informació 50 Els nous laboratoris. La tecnocultura i la seva democratització. ramon sangüesa Universitat Politècnica de Catalunya 66 Cocreació. La mirada antropològica: una palanca d’innovació. joan VINYETS I REJÓN A Piece of Pie 76 Viatge de la societat de la innovació. Coneixement i participació dels ciutadans en les noves tecnologies. jordi colobrans Universitat de Barcelona, Fundació i2CAT, Citilab 88 Scrum. Metodologies àgils de desenvolupament i organitzacions intel·ligents. pau contreras Universitat de Barcelona 99 Per saber-ne més. jordi vinyets i rejón A Piece of Pie MIscel·lània 102 Barcelona 1700: una ciutat de festes. La societat barcelonina del segle xviii. albert garcia espuche 110 La festa glocal. Modernitat extrema i experiència festiva. joaquim capdevila Universitat de Lleida RECERQUES ETNOLÒGIQUES A CATALUNYA ANÀLISI 126 De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar. enric garcía Museu Marítim de Barcelona 132 L’aigua a la Catalunya seca. El seu aprofitament històric i les perspectives... ignasi aldomà buixadé 140 L’estany d’Ivars i Vila-sana. Els antics usos socials i econòmics abans de la seva dessecació. roser miarnau pomés, maribel pedrol esteve 143 Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Construcció social dels pobles pirinencs. jaume ayats Centre Art i Natura de Farrera Universitat de Barcelona 149 Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del Sénia. raimon collet Grup de Recerca Etnològica Catalana DOCUMENTACIÓ 154 Pescadors i mariners als Alfacs. Inventari de fons etnològics per al Museu de la Mar de l’Ebre. elena juncosa vecchierini antoni cartes reverté Sumarinúm.38-JULIOL2012
- 5. 5 158 Construccions en pedra. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports. gemma aldea, rosa candela 162 Catalogació de les falles al Pirineu. Descripció dels processos i elements fallaires. oriol riart arnalot, sebastià jordà ruiz 174 Arqueologia visual de l’exili català. Arribada i establiment d’exilitats catalans a l’Argentina. diana arias, jorgelina barrera Contraplano Lad. 179 Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà. Ús social i econòmic del patrimoni etnològic. antoni rojas, eliseu carbonell, gabriel alcalde Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural 184 El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. montse graells vilardosa Museu Comarcal de Cervera BEQUES 2010 190 «Abans era diferent...» Un recorregut per la Casa de Beneficència de Tarragona. Mercedes gonzález 205 El ciclisme a la tardor. Mites i fetitxes de l’esport de la bicicleta. emilio suárez ortega 207 Espais de socialització. Moments i llocs per trobar-se en un poble sense carrers. esther miralles 211 La Pasquala i el seu llibre de música. El paper de la guitarra a la Barcelona del segle xix. martí beltrán 215 Què s’hi pot fer. Documentació històrica de la vida quotidiana al Voltreganès. aitor antolín peña 218 La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d’Andorra. Les falles pirinenques. xavi farré i sahún 221 El Maig. La festa i el ritual de la plantada a Òrrius. eva cerveto vidal mireia roca escoda 225 Filant prim. Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu. maribeltovar mercè falguera 228 «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer». Patrimonialització de la natura a les Illes Medes. begoña vendrell simón 232 Abans tot això eren camps. Procès de transformació urbana i social de Barcelona. adriana salvat 237 La mort genealógica. Ritualitzar la mort en context migratori. jordi moreras,ariadna solé 240 La vida en un museu. L’arxiu d’August Panyella Gómez i Zeferina Amil Mengual. jordi panyella carbonell 243 Els luthiers. Orígens de l’ofici de la guitarreria a Barcelona. jordi pizarro valero 246 «Volem un barri digne». Usos i convivència en l’Espai Públic. nilde muraro giraud bernat fàbregas oliveras 249 La festa dels Tonis de Manlleu. Entre la devoció i la gresca. joan arimany juventeny ETNOMÓN exposicions 254 Una nova etapa. El making off de l’àrea d’Amèrica del Museu Etnològic de Barcelona. isabel bargalló, montserrat bargalló, victòria solanilla Comisàries de l’exposició 258 L’Estudi de la Masia Catalana. josep font senties activitats 262 Visita de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a Andalusia oriental. roger costa solé Servei de Patrimoni Etnològic obituaris 265 Manel Català Viúdez 266 Josep Crivillé i Bargalló
- 6. 6 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Table of contentsno.38-JULY2012 PRESENTATION 3 Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular i Tradicional 8 Lluís Calvo, Director of the REC 12 Reference Center of the Direcció General de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. DOSSIER ANTHROPOLOGY OF DESIGN, CONSUMPTION AND ENTERPRISE M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) 20 Introduction. M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) University of Barcelona 24 The new players in the digital revolution. Development of the productive ageing concept. Carlos Bezos Daleske ValueCreation 34 Information and Knowledge Communities. Techno-anthropological tasks as a new science for design. Artur Serra Hurtado i2CATFoundation 44 People’s Internet! ICT, Information and Communication Technology at the citizens service. Ricard Faura i Homedes Secretary ofTelecommunication and Information Society 50 The new laboratories. Techno-culture and its democratitzation. Ramon Sangüesa Politechnic University of Catalonia 66 Co-creation. An anthropological look: an innovation lever. Joan Vineyts i Rejón A Piece of Pie 76 The travel of the Innovation Society. Knowledge and participation of citizens in new technologies. Jordi Colobrans University of Barcelona, i2CAT Foundation, Citilab 88 Scrum. Agile development methodologies and intelligent organizations. Pau Contreras University of Barcelona 99 To learn more. Jordi Vinyets i Rejón A Piece of Pie Miscellany 102 Barcelona 1700: a city of festivals. The Barcelona society in the XVIIIth century. Albert García Espuche 110 The glocal party. Extreme modernity and festive experience. Joaquim Capdevila University of Lleida ETHNOLOGICAL RESEARCH IN CATALONIA ANALYSIS 126 Facing the sea. An ethnological study of the harbours of Cambrils and Arenys de Mar. Enric Garcia Barcelona Maritime Museum 132 Water in the dry Catalonia. Its historical use and outlook... Ignasi Aldomà Buixadé 140 The ponds of Ivars and Vila-sana. Its former social and economical use before they dried. Roser Miarnau Pomés, Maribel Pedrol Esteve 143 Traditional Songs in the High Pyrenees. The social building of the Pyrenean villages. Jaume Ayats Farrera’s Art and Nature Centre University of Barcelona 149 Community boundaries, border community. The case of Sénia. Raimon Collet Catalan Ethnological Research Group REFERENCES 154 Fishermen and sailors in Alfacs. An ethnological background inventory for Ebre Maritime Museum. Elena Juncosa Vecchierini Antoni Cartes Reverté
- 7. 7 158 Stonebuilding.Minorstone buildingsinNaturalParkofPorts. Gemma Aldea, Rosa Candela 162 Classifying the faults of the Pyrenees. Description of the process and elements of the faults. Oriol Riart Arnalot, Sebastià Jordà Ruiz 174 Visual archaeology of the Catalan exile. Arrival and settling down of Catalan exiled people in Argentina. Diana Arias, Jorgelina Barrera Contraplano Lad. 179 Traditional trades in fairs and markets in the Empordà county. The social and economical use of the ethnological heritage. Antoni Rojas, Eliseu Carbonell, Gabriel Alcalde Catalan Institute for the Cultural Heritage Research 184 The Photographic background of Claudi Gómez Grau. An ethnological look. Montse Graells Vilardosa Cervera County Museum GRANTS 2010 190 «It used to be different...» A tour round the Charity House in Tarragona. Mercedes González 205 Cycling in autumn. Myths and fetishes of the sport of cycling. Emilio Suárez Ortega 207 Socialization spaces. Time and places to meet each other in a village without streets. Esther Miralles 211 Pasquala and her book of music. The role of the guitar in Barcelona in the XIXth century. Martí Beltran 215 What can be done. Historical Reference of the daily life in the Voltreganès county. Aitor Antolín Peña 218 The Flame of Canigó and the Burning of Faults in Andorra. The Pyrenean Faults. Xavi Farré i Sahún 221 The month of May. The party and the planting ritual in Òrrius. Eva Cerveto Vidal Mireia Roca Escoda 225 Refining. An oral history of working women at the textile industry in Cardedeu. MaribelTovar Mercè Falguera 228 «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer». The nature heritage of the Medes Islands. Begoña Vendrell Simón 232 In the past there were fields. The process of urban and social transformation of Barcelona. Adriana Salvat 237 Genealogical death. Death ritual in an immigration context. Jordi Moreras Ariadna Solé 240 Life in a museum. The August Panyella Gómez and Zeferina Amil Mengual Archive. Jordi Panyella Carbonell 243 The luthiers. The origins of the guitar trade in Barcelona. Jordi Pizarro Valero 246 «We want a worthy neighbourhood». Uses and coexistence in public spaces. Nilde Muraro Giraud Bernat Fàbregas Oliveras 249 The Tonis’ party in Manlleu. Between devotion and joy. Joan Arimany Juventeny EXHIBITIONS 254 A new stage. The making off of the American area at the Ethnological Museum of Barcelona. Isabel Bargalló, Montserrat Bargalló, Victòria Solanilla Exhibition Commissioners 258 Study of the Masia Catalana. Josep Font Senties ACTIVITIES 262 Visit of the Observatory for Ethnological Research of Catalonia in Eastern Andalusia. Roger Costa Solé Ethnological Heritage Service obituariEs 265 Manel Català Viúdez 266 Josep Crivillé i Bargalló
- 8. 8 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 gut durant dues dècades més enllà de qualsevol personalis- me per l’esforç i el concurs generós de moltes persones tot cercant la generació de noves iniciatives, fent articles inno- vadorsiaconseguinttraslladaraquestsconeixementsaam- plis sectors de la ciutadania en presentacions, conferències i debats públics. Estudiosos i professionals de diverses especialitats i trans- fonsinterdisciplinaris,associacionsimuseushancontribuït a fer el que s’ha fet i això esdevé la clau de volta d’un pro- jecte ben viu amb una projecció cada cop més forta i amb una capacitat manifesta d’afrontar desafiaments culturals i científics. En aquest sentit, i tot cercant alguns exemples, desafiaments com les noves configuracions socials de la fa- mília,l’impactedelesbiotecnologies,lesnovesperspectives del turisme, la transcendència d’expressions culturals com el hip-hop o el grafit o, com en aquest volum 38, la creació digital esdevenen un instrument de primer ordre per a la innovació social i cultural. En honor a la justícia, no es pot deixar d’esmentar dues persones —i a redós d’elles, els seus equips humans— que hanestatclauenferdelaRECelqueavuiés,personesque, malauradament, avui no poden celebrar els vint anys de la publicació i la seva nova etapa en el món digital: Antoni Anguela i Joan Llobet (epd), caps del Servei de Patrimo- ni Etnològic del CPCPTC i del Servei de Publicacions del Departament de Cultura, respectivament. L’AntoniAnguela(1) ,arrandel’èxitdelamostra«ElMónde JoanAmades»el1990(2) ,vaacollirambinusitadaalegriala proposta de creació de la revista l’any 1991: fou la persona quesemprevaser-hialdarrere.L’AntoniAnguelail’Eduard E ls mals fats de la història contemporània de Catalunya (dictadures, Guerra Civil espanyola...) han fet que molts projec- tes, de tot ordre, nascuts en el país hagin tingut com una de les seves constants la discontinuïtat i, a la vegada, una volun- tat expressa per recuperar-les. En aquest sentit, quan el 21 de juny de 2010 es va inaugurar en el Palau Moja de Barcelona l’exposició «Del Plom al Dígit» com a reco- neixement a la tasca editorial del Servei de Publicacions del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata- lunya en els darrers trenta anys, es va posar de manifest que la continuïtat de la tasca esmentada ha estat la clau de l’èxit assolit per les publicacions del Departament. La lliçó que se n’extreu és que assumir la història pròpia, a més d’honorar les persones, esdevé la clau de futur de qualsevol projecte col·lectiu, ja sigui cultural, científic o de qualsevol mena. AquestfettéunrelleuespecialenelcasdelaRevistad’Etno- logia deCatalunya (REC): des de la seva creació l’any1992 hatingutelprivilegidegaudirdelsuport,entotselsordres, dels diferents responsables del Departament de Cultura i delCentredePromociódelaCulturaPopulariTradicional Catalana. En un temps en què l’acceleració de la història ésundelsdiacrònicsquemarquenlanostraèpoca,aquesta continuïtat i aquest suport no és simplement una declara- ció d’intencions que navega en una sola direcció sinó el re- querimentpergenerarcomplicitatsentreelscontribuïdors que permetin conjuminar un ànim constant de superació —la constància, el compromís, la confiança i la responsa- bilitat— amb una capacitat per vincular idees i projectes i fer-losviables.AquestéselcasdelaREC,ques’hamantin- De l’ahir, de l’avui i del demà d’un projecte antropològic i cultural: la Revista d’Etnologia de Catalunya Lluís Calvo (IMF-CSIC) Presentació
- 9. 9 Carbonell, aleshores director general de Patrimoni Cultu- ral,iendarrerainstància,JoanGuitartcomaconseller,van creureenlainiciativa:elsuportilaconvicciópermanentde l’Antoni Anguela al llarg dels anys van ser un factor de pri- merordreperalasevacontinuïtat.Ellvaserlapersonaque va permetre que aquella proposta inicial anés creixent, any rereany,guanyanttant la confiança politico i institucional com també la dels professionals de l’antropologia i de l’etnologia catalana i d’arreu. Al seu costat cal esmentar i agrair la feinadeSalvadorSorrosal,DolorsVall,Ramon Vilar,JosepM.Crivillé,Francescd’AssísLópez Sala, Judtih Coronado i, ja molt més recent- ment,deVerònicaGuarch,RogerCostaiCris- tina Farran, la persona que des del CPCPTC havetllatperquèlaREC,editorialment,anés endavant amb un nou horitzó formal. Per la seva banda, en Joan Llobet i el seu equip, de manera especial Santi Pau i Joana Roch, van ferque,desdelprimervolum,laRECtingués un to veritablement diferenciat en l’àmbit de les publicacions etnològiques, la qual cosa es concretà en aspectes com el diàleg entre l’art català contemporani, tot concretant-se en les cobertesdelapublicació.Gràciesalseuesforç, saviesaiprofessionalitatesvasuperarunacer- ta desconfiança inicial sobre si seria possible editar dos volums anuals. La ferma creença i l’estímul decidit d’Anto- niAnguelaiJoanLlobetvanferquelarevista anés veient, any rere any, la llum: l’agraïment no solament és personal, ja que, com va dir Agustí Pons en el funeral d’en Joan Llobet, aquests civil servants van contribuir, de manera ben sòli- da, a construir una «arquitectura institucional» cada cop més normalitzada: a ells i als seus equips, i a tots els autors i col·laboradors de la revista, sinceres gràcies. La Revista d’Etnologia de Catalunya com a projecte antropològic(3) Unadelesafirmacionsque,d’unamanerageneralitzada,fa anys que és present en el món antropològic és aquella que diu que «o l’antropologia s’aplica i es professionalitza o no serà».Mésenllàdelesadhesions,ono,aaquestasentència, síquehihauncertconsensenelfetquel’antropologia,més enllà de ser una disciplina bàsica per al coneixement de les estructures i dinàmiques socioculturals de les comunitats humanes, ha de replantejar el seu paper professional en el marcdelesproblemàtiquesdelasocietatd’avui.Peraquesta raó, la REC es va plantejar no solament com una publica- cióetnològicamés:tenintbenpresentl’expressiód’Alberto Cardín sobre la necessitat de tenir sempre ben presents els «interessos no tematitzats», la REC, des dels seus inicis, es va proposar combinar diversos interessos i crear espais en els quals el diàleg entre disciplines, estudiosos i entitats fos la clau de volta. La publicació va voler esdevenir una eina de reflexió del coneixement científic i de la construcció social i cultural de la realitat i, a la vegada, va voler acollir-se al sentit més in- teractiudel’aplicacióilaintervenciód’acord amb les necessitats que, a principis de la dè- cada del 1990, eren ben presents en el món que s’anava globalitzant i en una ciutadania querequeriaassentarialhoraenriquirelsseus referents culturals. Aquesta raó última és la que explica el perquè de la línia editorial al llarg de vint anys de la publicació. Per tot ai- xò, un dels primers aspectes sobre el qual es posà un més gran èmfasi des de l’inici fou la necessitat de combinar en una mateixa pu- blicació els interessos i els sabers produïts en el món acadèmic amb els generats des del mónassociatiu:caliaposarencomútotesles possibilitats que estaven presents i que, ma- lauradament,nohavientingutlapossibilitat de tenir una plataforma comuna. Cercar les potencialitats entre aquests àmbits fou, i és, undelsdesafiamentsalquallarevistahavol- gutdonarrespostadesdelconvencimentque lessinergiesentreambdósmónssónmésque positives,talcoms’haposatdemanifestatra- vésdel’InventaridelPatrimoniEtnològicde Catalunya(IPEC).Enaquestsentit,larevista ha estat també un portaveu de les actuacions d’estímul en l’àmbitetnològicquedesdelDepartamentdeCulturade laGeneralitatdeCatalunya(4) s’handutaterme:primer,a travésdelCentredeDocumentacióiRecercadelaCultura (1) Vegeu Calvo, L. «Antoni Anguela i Dotres. La passió per la cultura popu- lar i tradicional i el patrimonio etnològic de Catalunya». Revista d’Etnologia de Catalunya (Barcelona, 2010), 37, p. 192-194. (2) Vegeu Calvo, L.; Mañà, J. (ed.). El món de Joan Amades. Barcelona: Departament de Cultura, 1990. (3) Per a una anàlisi sobre com i per què es va configurar la REC, vegeu Roma, Josefina. «La Revista d’Etnologia de Catalunya y la antropología». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LVII-1 (Madrid, 2002), p. 259-270. (4) Vegeu Calvo, L. «El patrimonio etnológico: perspectivas desde la expe- riencia de Cataluña». A: González Alcantud, J. A. (ed.) Patrimonio y plurali- dad: nuevas direcciones en antropología patrimonial. Granada: Diputación Provincial de Granada, 2003, p. 271-294, i Català, M.; Costa, R.; Folch, R. «Balanç de catorze anys de l’IPEC». Revista d’Etnologia de Catalunya, 33 (novembre de 2008), p. 118-141. D’ençà el primer volum, la REC ha volgut incardinar-se en el coneixement entre passat i present i entre tradició i innovació.
- 10. 10 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 TradicionaliPopular(CDRCTC)i,apartirdel1993,del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana(CPCPTC).Demaneraespecial,larevistahaes- tatunaeinaperdonaraconèixerlatascaquedesdel1993 està fent l’IPEC que, a hores d’ara, ja s’ha consolidat com un instrument cabdal per a l’anàlisi, la documentació i la difusió de la cultura preindustrial, de les seves transicions i també d’algunes de les realitats actuals de Catalunya i d’arreu. Si aquests aspectes van ser importants en el momentdecreaciódelaREC,potserelrepte més destacat que es va haver d’afrontar, i al qualhaderespondrediaadialarevista,haes- tateld’oferirunaeinaquepermeticonèixer, a partir de la recerca antropològica, què ha estatelpaís,coms’haorganitzatsocialment, culturalmentoeconòmicament,quineshan estatlesestructuresfamiliars,lesformesd’ajut mutu, les creences, les músiques, en defini- tiva, les formes de viure. Aquests aspectes, però, no solament s’han vist en clau de pas- sat sinó, sobretot, de present i de futur i tot aixòdesd’unaperspectivainterdisciplinària, laqualcosahafetqueantropòlegs,historia dors, psicòlegs, sociòlegs, músics, biòlegs i molts altres especialistes, hagin participat en els volums de la REC. Aplegar aquests esforços i voluntats era i és important per explicar fenòmens com les migracions, les identitats, l’espai urbà, els sistemes polítics, els moviments socials, els sentits, el temps, l’art, l’alimentació, les societats multicultu- rals, les cultures populars en la societat de la informació i molts altres temes. Amb tot, ha estat necessari anar més enllà per fer que l’oferta de la REC fos veritable- ment un instrument al servei del coneixe- mentcultural,socialipolíticperalaCatalu- nyaactualiladelfutur.Iperaixòs’haviade posarenvalorlaclaudiferencialqueaporta l’etnologia:lacomparaciócultural.Aquesta és la raó per la qual ha volgut reflexionar i presentar estudis sobre la representació de la identitat al Japó, el multiculturalisme a Suècia, la globalització a Zàmbia o Mon- gòlia o sobre les conseqüències culturals i socials que han tingut les transformacions polítiques a l’Europa de l’Est, temes que, cal no oblidar-ho, s’han barrejat amb textos sobre les ermites al Montsant, els camins ramaders o les feines tradicionals a Catalunya. Abordartemàtiquescomlesdescriteshasignificat,alavega- da, cercar la col·laboració de professionals propis i aliens, la qualcosahapermèsquealllargdelsanysunamuniód’estu- diosos, propis i forans, hagin col·laborat en la REC; cal es- mentarautorscomClaudeLévi-Strauss,AnthonyGiddens, AlanDundes,LucaCavalli-Sforza,RamonMargalef,Néstor GarcíaCanclini,MichelWieviorka,CarmeloLisónTolosa- na, Claudi Esteva, Marc Abélés, Julian Pitt- RiversoJulioCaroBaroja,entremoltsaltres. Autors com aquests, al costat de molts altres, sónl’autènticvalordelarevista:compartirel seuconeixementhaestatunadelesvirtutsde lapublicació,ihapermèsqueelsdossiersdela REC hagin aportat noves perspectives. Unadimensióalaquals’havolgutdonaruna atenció especial és el fet que a més de dispo- sar de la més que inestimable col·laboració i participació dels professionals reconeguts, s’ha volgut afavorir la participació de joves investigadors: aplegar voluntats i combinar la saviesa dels professionals amb l’empenta delsjovesestudiosostambéhaestatunaaltra tasca de la REC. La Revista d’Etnologia de Catalunya i els reptes socials del segle xxi Arribar als vint anys és motiu de goig, però, sobretot,d’estímulpercontinuartreballant, tot cercant noves perspectives sobre les cir- cumstàncies que marquen l’avui de la nos- tra societat, com és la doble tensió que es genera entre el que significa la globalització i la recerca de la identitat pròpia. En aquest sentit, cal no oblidar que, a hores d’ara, hi ha un seguit de fenòmens que marquen la nostra època com són: n Una creixent anihilació de l’espai, és a dir, la distància és cada cop més petita entre els nuclis de població, entre els centres de pro- ducció o entre les mateixes persones, la qual cosa comporta... n L’aparició de la multidimensionalitat en les relacions polítiques, econòmiques i so- cioculturals, fet que està possibilitant el trencament de la clàssica dimensió euclidiana basada en la bipolaritat: es passa d’una dimensió binària a una de caràcter multidi- mensional: ara ja no es pot parlar solament d’un centre i una perifèria, plantejament que genera... De dalt a baix: Julio Caro Baroja, Claudi Esteva, Carmelo Lisón Tolosana, Claude Lévi- Strauss i Anthony Giddens, autors que han esdevingut referents dels estudis antropològics i sociològics han col·laborat en la REC, tot fent d’ella un focus actual de reflexió i coneixement.
- 11. 11 n La periferització del nucli, és a dir, la implosió de les pe- rifèries en els centres, situació que fa que les realitats de les perifèriescadacops’insereixenmésenlanostrarealitatdiària com a conseqüència de les migracions, els mercats globals, Internet, les xarxes socials o, fins i tot, els conflictes (Iraq, Afganistan...).(5) n L’alteraciódel’estructurasocialquevanéixeramblaRevo- lucióIndustrial,alteracióqueesconcretaenladissolucióde laclasseobreracomaclassesocialcomaconseqüènciadels nivells de benestar assolits, difícilment imaginats en temps nogairellunyans,situacióques’hafetméspalesaamblair- rupció del low cost en molts àmbits de la nostra societat. Aquestes realitats han tingut una resposta en una creixent afirmació de les identitats col·lectives i en el desenvolu- pament de nous àmbits d’estudi com el del patrimoni etnològic. Els nous escenaris socials, culturals, polítics i econòmics generen nous reptes per als antropòlegs i els estudiosos: avui, atès l’augment de les variables de tot or- dre, potser més que mai cal oferir eines per al foment de polítiquesactivesciutadanes,propicianteldiàleginterge- neracionaliintercultural,estimulantlaconfiançailaparti- cipaciósocialidemocràticai,endarrerterme,contribuint a un desenvolupament econòmic sostenible i global. En aquest sentit, el dossier d’aquest volum 38, coordinat per Maria Jesús Buxó, és un reflex fidel d’aquests aspectes ja que posa de manifest com l’etnografia pot esdevenir una eina d’innovació econòmica. Amblaintenciódedonarrespostesadientsalsnousescena- ris socioculturals, polítics i d’altres tipus, la revista, a partir del volum 36, va voler fer un pas endavant i fer un canvi formal —que ara s’ampliarà amb una més gran incidència en el món digital. Es vol aprofundir i oferir noves perspec- tives sobre noves problemàtiques, cercant de manera molt més decidida la connexió amb la realitat del país i oferint elements per tal que els ciutadans, a més de conèixer-les, tambépuguinconstruirdemanerasòlidaopinionsbenfo- namentades.Tal com diu M. Jesús Buxó, la creació de lob- bies ciutadans en què els reclamants-ciutadans puguin par- ticipar en la definició i en la resolució dels problemes per tal de crear debats socialment informats esdevé un compro- mís per a totes les institucions i, en concret, per a la Revista d’Etnologia de Catalunya. A mode de reflexió final Tal com s’ha dit, la REC és el resultat de moltes voluntats i esforçosque,generosament,hanvolgutcontribuirafer-ne una publicació, en bona mesura, de referència tant a Cata- lunya com a l’Estat i, encara que de manera incipient, en altres indrets. En aquest sentit, hi ha un seguit d’aspectes col·laterals que van més enllà dels valors científico-cultu- rals de la publicació. En primer terme, el fet que sigui una publicació editada íntegrament en català. Aquest aspecte resta, de vegades, amagat o és poc considerat sobre el que ha significat i està significant la REC en el panorama inte l·lectual i democràtic espanyol: normalitzar el català com a instrumentdecomunicaciócientíficaenaltrescomunitats autònomes o més enllà, esdevé una contribució que, amb el temps, caldrà valorar de manera significativa. En segon terme, la revista ha estat quelcom més que una producció intel·lectual d’una comunitat professional: de manera modesta, però amb convicció profunda, la publi- cació ha volgut esdevenir una eina per fer Comunitat, per aportar eines intel·lectuals, tan potents com sigui possible, alsestudiososialsciutadans,quepropiciïnelconeixementi lareflexiócontrastadestotfomentantunesperitcríticinfor- mat:apartirdel’experiènciadel’Altre,propiciareldisseny d’estratègies de reflexió i actuació col·lectives per afrontar els reptes de la globalització.Tal com deia Marc Augé en el volum 12 de la revista, si no és així, els nostres patrimonis, materials i immaterials, poden caure en les lògiques sim- plistes i banalitzadores de la societat de consum i en la més pura mercantilització. Una darrera precisió: l’any 2009 es va celebrar el 650è ani- versari de la constitució de la Generalitat de Catalunya; aquest fet és, possiblement, un dels signes més visibles i fe- faentsdelquehaestatiésCatalunyaalllargdeltemps:una voluntat col·lectiva de fer-se present en el món en totes les sevesdimensionsapartirdelfetdiferencialquesignifiquen un seguit de trets com són una llengua pròpia o un sistema sociojurídic específic històricament reconegut. En aquest sentit i amb relació al projecte de la Revista d’Etnologia de Catalunya,totseguintaquestexemplecol·lectiu,calrepetir quesenseeldeciditigeneróssuportdemoltesvoluntatsno s’hauria assolit aquesta petita fita històrica per a l’antropo- logia i la cultura catalanes. LaRevistad’EtnologiadeCatalunyaalllargdelsdarrersvint anys ha volgut presentar a la societat catalana, però també d’arreu, aquella tensió, sempre necessària, que vertebra el futur de qualsevol societat i col·lectivitat: viure en la tradi- ció per projectar-se en el present i en el futur a través de la innovació des d’un territori i un país concret com és Ca- talunya. Potser la millor definició que es pot fer del que ha estat i és la REC és aquella sentència de J. V. Foix que diu: «m’exalta el nou i m’enamora el vell». n (5) Kearney, M. «The local and the global: the Anthropology of Globalization and Transnationalism». Annual Review of Anthropology, XXIV (1995), p. 550-554.
- 12. 12 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 El fons s’estructura en els següents apartats: Llibres: obres procedents de les biblioteques històri- ques dels folkloristes Joan Amades, Jaume Vilalta,Tomàs i Pares, a més d’edicions contemporànies. Premis Nacionals de Recerca Etnològica Joan Ama- des: treballs premiats en les tres edicions del certamen. Fullets, catàlegs i biografies: conjunt de documents menors, amb informacions complementàries dels apar- tats precedents. Recursos digitals: elements divulgatius sobre temes d’interès etnològic, en cd-rom i més de 1.000 DVDs on destaquen les gravacions de les manifestacions festives populars. Hemeroteca:col·lecciódemésde130revistesnacionals i estrangeres, publicacions periòdiques en dipòsit i publi- cacionsperiòdiquesencurs.DestacalaRevistad’etnologia de Catalunya, accessible també al repositori de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO). Els serveis que ofereix el Centre de Documentació són: Informació i consulta a sala personalitzada, prèvia cita i visites guiades per a grups. Consulta telefònica, correu postal o correu electrònic Difusió selectiva de la informació (DSI) Consulta al catàleg en línia i al fons documental Accés a l’arxiu gràfic o banc d’imatges de la DGCPT, consultable en breu també des d’Internet Informació bibliogràfica i llistats temàtics Butlletins de darreres adquisicions Préstec interbibliotecari Reprografia E l Centre de documentació forma part del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de la Cultura Popu- lar i Tradicional Catalana i engloba en la seva denominació tres entitats dife- renciades: n la Biblioteca de Patrimoni Etnològic n l’Arxiu de Patrimoni Etnològic i n la Fonoteca de MúsicaTradicional Catalana (FMTC) Com a Centre de documentació s’adreça a un públic es- pecialitzat amb unes necessitats d’informació molt espe- cífiques, són en la seva majoria investigadors en folklore i etnologia, experts o col·leccionistes en imatgeria popu- lar, etnomusicòlegs, historiadors, antropolègs, etc. Tan- mateix, el Centre de documentació està obert a qualsevol persona interessada en la cultura popular i tradicional del territori. Biblioteca de Patrimoni Etnològic La Biblioteca de Patrimoni Etnològic neix l’any 1988 en l’aleshores anomenat Centre de Documentació i Re- cercadelaCulturaTradicionaliPopular(CDR-CTP).La missió de la biblioteca és recopilar, sistematitzar, catalo- gar i difondre la màxima informació sobre cultura popu- lar i tradicional catalana. L’especialització de la Biblioteca es basa en la temàtica de l’etnologia i la cultura popular i tradicionaldelterritoriirecull12.000documentsinèdits oeditatsendiferentsformats.LaBibliotecaformapartde la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat deCatalunya(BEG),ielfonsespotconsultarmitjançant el seu catàleg bibliogràfic comú. EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE CULTURA POPULAR ITRADICIONAL Manel Català i Verònica Guarch Presentació
- 13. 13 Arxiu de Patrimoni Etnològic L’ArxiudePatrimoniEtnològic,reculllafeinadutaater- me en els darrers vint-i-cinc anys per tal de bastir un fons documentalsobrelaculturapopularitradicionalcatalana. Els arxius que configuren aquest fons s’ordenen temàtica- ment de la següent manera: n Arxius personals n Arxius musicals n Arxius de danses n Recerques promogudes per la DGCPT n Arxiu gràfic o Banc d’imatges de la DGCPT n Arxiu sonor Els llibres que per la seva antiguitat formen part dels arxius personalssóncatalogatstantalCatàlegBEGcomal«Catálo- go Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español», atès que formen part del patrimoni històric espanyol. EntreelsArxiuspersonalsdestacal’ArxiuAmades.Elre- culldocumentalfetperJoanAmadesiGelats(1890-1959) ésundelselementsclausperalainterpretacióil’estudidela culturatradicionalcatalana,principalmentdelsseglesxixi xx. El folklorista va tenir dues grans passions relacionades entresí,unavaserl’estudiirecercadelscostumsitradicions catalanesil’altreaplegartotelmaterialrelacionatamblate- màtica,fetquecomportaqueelseullegatha estatiésencara avuiendialabasedemoltsestudiososdeltema.Lasevaobra comafolkloristasesustenta,enbonapart,enaquestampli compendi d’informacions i coneixements que s’atresoren enelfonsdocumentalqueellmateixvarecopilaralllargde la seva vida. Es compon de les següents parts: Obra pròpia de Joan Amades, 268 documents. Biblioteca privada, 1.887 documents. Hemeroteca privada: Consta de 192 revistes i anuaris en català, castellà, francès, italià i esperanto, entre d’altres. Destaquen: Arts et traditions populaires, Revista de dialecto- logíaytradicionespopulares, Folklorerivistadetradizionipo- pulari, Catalunya esperantista, etc. Col·lecció de fullets, 704 documents. Estampesiimpresosd’imatgeriapopular.14.000do- cuments Col·lecció de postals i fotografies antigues, 7.000 do- cuments,tractaespecialmenteltemadelesdanses,elsballsi elsentremesospopularsdeCatalunya,amésdejocs,oficis, festes, retrats de tipus popular i costums. Textos i notacions, més de 6.000 documents. Epistolari,constadelescorrespondènciaquevarebreel mateix Joan Amades i la que varen rebre la seva vídua En- riqueta Mallofré i la cunyada Consol Mallofré. Dóna idea de l’activitat intensa que dugué en una bona part de la seva De dalt a baix: sala de consulta, fons documental, biblioteca, arxius personals i arxiu gràfic
- 14. 14 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 vida, la quantitat i qualitat de relacions professionals –fol- kloristes, filòlegs, músics i antropòlegs-, familiars i d’amis- tat que mantingué. Objectes personals: màquina d’escriure, putxinel·lis, boixos gravats d’una auca, etc. Altres fons també importants que conformen l’Arxiu són: L’ArxiumestreJoanTomàsiParés (1896-1967), arxiu personal del mestreTomàs que consta de les seves compo- sicions musicals i harmonitzacions, llibretes de camp amb melodiesrecollidesenlessevesnombrosesmissionsetnomu- sicològiques,fotografiesd’informantsidelessevesactivitats musicals professionals, biblioteca i hemeroteca personals, anotacions sobre pedagogia musical i epistolari. L’ArxiuVilarmau(JosepM.VilarmauiCabanes,1900- 1947), exhaustiu recull etnogràfic de l’àrea geogràfica del Lluçanès amb un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes, entreteniments, jocs i danses,creencesisupersticionspopulars.L’arxiutambées- tà microfilmat. L’ArxiuVilalta (Jaume Vilalta i Sadurní), arxiu extens i variatsobrelatemàticadelasardana.Constadelessegüents parts: biblioteca personal, biografies, hemeroteca, carnets delsardanista,arxiumusicalambmésde800partituresila vida sardanística de moltes poblacions catalanes. L’Arxiud’ArturQuintanaiEsterLimorti,conjuntdels materialsoriginalssobrelaliteraturapopularvalencianad’El Carxe, regió de Múrcia en la que es parla el català, recollits per Artur Quintana i Ester Limorti. L’ArxiuMañosas(EnricMañosasiBarrera,1927-1996), que conté alguns materials microfilmats de temàtica fol- klòrica catalana de la col·lecció bibliogràfica del seu titular a Castellterçol. L’Arxiu Antoni Fortuny i Feliu, conjunt d’estampes marianes, caramelles (textos) i havaneres. L’ArxiuOriolEspinàsiMassip,deixadesardanes,par- titures i fotos acolorides de festes populars de Catalunya. Pel que fa als Arxius musicals, aquests estan formats per: L’Arxiudel’ObradelCançonerPopulardeCatalunya (OCPC). Microfilmació de l’arxiu de l’Obra del Cançoner PopulardeCatalunyadipositatal’AbadiadeMontserrat,des- tacal’importantmaterialdecançons,rondalles,etc.deMarià AguilóiFuster,elsrecullsprocedentsdelsconcursosconvocats per la mateixa Obra, i els del Llegendari popular de Catalu- nya. Són 97 rotlles de microfilms amb un total de 158.000 documents; a banda també s’ha digitalitzat la incorporació de nous materials de l’Obra rebuts fa quatre anys. L’ArxiuSala(MossènJoanSalaiSalarich),ésunrecull de cançons obtingut de diferents informadors elaborat en- tre els anys 1933 i 1936 per Mossèn Joan Sala en diverses missionsdecamp.Aplega427cançonspopularsamésd’un apèndixambaltres84melodiesqueconstitueixenunpetit cançoner fet pel propi Mossèn i d’un acurat índex nume- rat amb breus comentaris. L’arxiu també està microfilmat. L’Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, con- té més de 130 hores d’enregistraments fonogràfics efectuats durant els estius de 1982 i 1983 en diversos municipis dels Lluçanès.Elmaterialespresentaen90cintesdecassetien10 volumsdedocumentacióambelsíndexstemàticsperordrede fonogrames i dues llistes resum de fonogrames i de pobles. L’Arxiumusicaldecomposicionsdemestresdirectors de l’Orfeó de Sants, microfilmació de les composicions musicals escrites pels mestres directors de l’Orfeó de Sants i que formen part del seu arxiu. L’Arxiu musical de composicions de mestres direc- tors de l’Orfeó NovaTàrrega, microfilmació de les com- posicions musicals escrites pels mestres directors de l’Or- feó Nova Tàrrega i que formen part de l’Arxiu Comarcal deTàrrega. L’Arxiu mestre Antoni Botey i Badia (1896-1939), grup d’obres simfòniques d’aquest compositor i fundador de l’Orfeó Badaloní. Llibres d’orgue del Monestir de Montserrat, consta d’unrotllemicrofilmatambunasèriededocumentsmusi- calsipartituresdellibresd’orguequeesconservenal’Arxiu Musical del Monestir de Montserrat. L’ArxiudelaCoblaOrquestradeBarcelona,contédo- cumentació diversa relacionada amb aquesta històrica for- mació instrumental: llibre d’homenatge, carpeta d’adhesi- ons,placacommemorativaidossobresambdocumentació legal, escriptures, etc. L’ArxiumusicaldeLaBegudaAlta(Anoia), consta de partitures reprografiades de cançons, valsos i sardanes can- tades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recrea- tiva Unión Begudense. L’Arxiu de Porrera (Priorat), partitures reprografiades provinents d’entitats musicals locals i de repertori d’esglé- sia. L’Arxiu musical general, que consta de 1.791 partitu- rescatalogadesdetemàticadiversaprovinentsderecerques, deixes i intercanvis arribats en els darrers vint anys a la Di- recció General de Cultura Popular iTradicional. Pel que fa als Arxius de danses, fem menció de: L’Arxiu Bial (Joan Bial i Serra, 1888-1970), recull de dadesidocumentaciódiversasobre1.121dansestradicionals dels Països Catalans elaborat per aquest estre de dansa. L’Arxiu Comas (Joan Comas i Vicens, 1909-1977), arxiu temàtic sobre balls i danses tradicionals (362 sobres), amb programes, anotacions d’audicions i ballades de sar-
- 15. 15 danes,articlesiconferènciessobretemesdiversoscomballs populars, costums, etnografia, folklore, cròniques del nai- xement del primer Esbart de dansaires de Catalunya, pro- grames d’aplecs, festes majors, programes de la Caravana de la Sardana (1967-1978) i un Projecte sobre un museu d’etnografia i folklore. L’Arxiu Castells (Josep M. Castells i Andilla, 1897- 1988),quecontérecullsdiversosambdadesidocumenta- ció sobre 140 danses tradicionals dels Països Catalans. L’ArxiudedansesvivesdeCatalunya,35dansesvivesde diferentslocalitatsdeCatalunyarecollidesentre1989i1991 a través de les convocatòries de les beques d’investigació. L’Arxiudemúsicaperacoblaidesardanesdel’Agru- pacióCulturalFolklòricaBarcelona,constade25rotlles demicrofilmambuntotalde5.000sardanes,unrotlleamb 41 peces de música per a cobla, un rotlle amb 22 sardanes revesses i un rotlle amb l’índex d’autors. L’Arxiu musical de l’Obra del Ballet Popular (OBP), microfilmaciódel’importantArxiudeSardanesipartitures de tota mena de l’Obra del Ballet Popular. Conté un total de 2.300 sardanes a més de composicions simfòniques per a una, dues o tres cobles, partitures de sardanes antigues, obres per veus mixtes, etc. L’ArxiudelaCoblaOrquestraLluïsosdeTaradell,ar- xiu microfilmat de prop de 5.000 sardanes i partitures di- verses del fons de l’entitat. L’Arxiu Pere Comas i Oliveres, arxiu personal d’aquest mestresardanistadeSantaColomadeFarners,elqualconsta dedocumentaciósardanísticadelapoblacióiconcretament de les colles Flor de la Selva i Dansaires Farnenses. L’Arxiu de les Edicions musicals ARRAHONA, col· lecció de 120 danses arranjades per a cobla pel mestre Da- niel Sanahuja Capella. El fons de les Recerques promogudes per la DGCPT consta de documentació provinent de les beques d’investi- gaciósobreculturapopulardesdel’any1985,reculldema- terial documental, oral, fotogràfic, etc, i de documentació provinent de les recerques de l’IPEC des de l’any 1995. La tipologia documental de que està format aquest fons es la següent:bibliografies,informes,monografies,conferències, comunicacionsiarticles,inventarid’elementspatrimoniet- nològic, notes procés de recerca, estadístiques, prospecció documental, qüestionaris, projectes de recerca, gestió ad- ministrativa, documentaciórelacionadaamblarendibilit- zació de la recerca, material oral i fotogràfic. Els elements de l’inventari del patrimoni etnològic estan catalogats amb la base de dades MuseumPlus. Són més de 17.000 elements organitzats en les següents categories: re- meis,bénsmobles,festes,bénsimmobles,activitatseconò- miques, jocs, alimentació, danses i documents. L’Arxiu gràfic o Banc d’imatges de la DGCPTC està di- vidit en quatre fons, consultables a la seu del Centre i en breu disponible a través d’Internet. Fons recerca, amb més de 35.000 imatges procedents dels programes de recerca IPEC Anàlisi i Documentació i delesbequesatorgadesperlaDGCPT.Endiversossuports com ara diapositives, negatius i fotografia digital. Fonspersonals,alvoltantde25.000imatges(plaquesde vidre,negatius,còpiesenpaper)procedentsdelsfonsperso- nalsdel’ArxiudePatrimoniEtnològic:FonsJoanAmadesi Gelats, FonsTomàs i Parés, Fons Joan Vilalta, etc.) Fonsinstitucional,imatgesprocedentsd’aquellesactivitats realitzades per les institucions relacionades amb la Direcció General de Cultura Popular iTradicional (noms anteriors: ServeiCulturaTradicional;DireccióGeneraldeDifusióCul- tural;SecretariadeDifusióCultural;DireccióGeneraldePa- trimoniCultural;CentredePromociódelaCulturaPopular iTradicionalCatalana)endiversossuportscomaracòpiesen paper, negatius, contactes, fotografia digital. Fons imatgeria, 14.000 estampes procedents majori- tàriament del Fons Joan Amades i Gelats, amb la següent classificació: goigs,romanços,ventalls,auques,retallables, papers de rengle (soldats), ombres xineses, estampes, fulls religiosos, teatres de paper, estampes, sainets, cançons, eti- quetes,exlibris,jocsinfantils,cobertesdecartipàs,cromos de picar, cobertes de llibrets de paper de fumar, llufes d’in- nocentsivellesquaresmes.Unbonnombred’estampesxi- logràfiques,majoritàriamentreligioses,estrobenacolorides a mà, ja sigui al bac, a la trepa, o a la morisca. RecentmenthaestatadquiritperlaDGunconjuntdedo- cumentsquevenenaampliarelfonsJoanAmadesexistenti queamplialacol·lecciód’arxiuspersonals.Aquestmaterial, que pertanyia a la col·lecció particular del Sr. Albert Mar- tí de Palau, consta de fons únics i rars, com per exemple el joccompletdecartesgravadespelxilògrafvalenciàBaltasar Talamantes, el 1797 i pintades a mà. Fitxa IPEC Museum Plus
- 16. 16 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L’arxiu sonor està estructurat en dos fons diferenciats, el delaFonotecadelaMúsicaTradicionalCatalana(FMTC) i el de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Pel que fa al fons provinent de l’IPEC hi ha un total de 3.028 entrevistes procedents dels programes de recerca IPEC –tant de la seva modalitat recerca-anàlisi com de la derecerca-documentació,aixícomdelesbequesderecerca atorgades per la Direcció General-. En aquest moment es disposa de 2.105 entrevistes en format digital, mentre que larestaestàenprocésdedigitalització.Aquestesentrevistes sónhistòriesdevida,entrevistesenprofunditat,entrevistes temàtiques i entrevistes grupals. Pel altre part tenim el fons de la FMTC, tambè en procés dedigitalització.Elfonsestàformatperl’arxiusonorinèdit amb els màsters de 22.000 fonogrames. Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC) LaFMTCesalhoraunprogramaderecercaetnomusicolò- gica,unfonsfonogràficiunsegelldiscogràfic.Vainiciar-se el 1987, dins el Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular (CDRCTP), i té per objec- tiuslarecerca,l’inventari,laconservació,lainvestigacióila difusiódematerialsdemúsicatradicional.Escompond’un fons editat i d’un fons inèdit. Elfonseditatconstade1.616materialssonorssobremúsi- capopularitradicionaleditatsendiferentssuports:95discs de 78 rpm; 222 discs de vinil de 33 rpm; 216 singles de 45 rpm sobre la Nova Cançó; 183 cassets i 900 CD. I el fons inèditconstade22.000fonogramesprovinentsdelstreballs de camp duts a terme per l’equip de la pròpia Fonoteca de MúsicaTradicionalCatalana,elstreballsdecamprealitzats pelsequipsd’investigadorsquehanestatbecatspelDepar- tament de Cultura i Mitjans de Comunicació, les adquisi- cions de diferents arxius de la mateixa temàtica i les dona- cionsdematerialssonorsenregistratsabansdelacreacióde la Fonoteca de MúsicaTradicional Catalana. Destaca també la Base de Dades de MelodiesTradicionals de més de 3.000 registres i l’esmentat Arxiu musical general, amb més de 1.500 partitures. LaFMTCtambéhacreatunacol·lecciódiscogràficadese- gell propi, dividida en cinc sèries: Documentstestimonials,recercadirecta:Edicióselec- cionadadedocumentssonorsobtingutsentreballsdecamp que testimonien una pràctica o funcionalitat de la música Relació d’algunes peces destacades als Arxius personals: n Col·lecció de co- bertes de llibrets de paper de fumar (més de 30 fulls en rama, alguns pintats a mà) n Litografia (incu- nable litogràfic) del campament sanitari establert a Barcelona al peu de Montjuïc, durant la pesta groga de començament del segle xix. n Gravats profans es- tampats al bac (vaixell, parella ballant amb violinista) n Salvaguarda reial per als baciners de l’Hospital de la Santa Creu del segle xvii. n 2 fulls de naips (joc complert) gravats per Baltasar Talamantes el 1797 pintats a mà n Primer full de sol- dats conegut (peça d’artilleria), imprès a Barcelona ca. 1790 per Pere i Josep Simó n Àlbum de dibuixos originals de Joan G. Junceda n Romanços del segle xvii. n Dibuixos d’Albiñana sobre el ball de bas- tons, mitjans del s. xix n Col·lecció d’auques del sol i la lluna (s. xix-xx) n Romanços de la “Fiera malvada” s. xviii al xx) n Col·lecció de jocs de l’oca (s. xix-xx) n Col·lecció de capses de llumins (s. xix-xx) n Cobertes de cartipàs (s. xix-xx), entre les que destaquen les dels quatre evangelis- tes pintades a mà. n Retallables Paluzie (nines, joanots d’ai- gua, teatres) s. xix-xx n Llufes i velles qua- resmes (s. xx) n Col·lecció de ventalls (s. xix-xx) n Instruments musi- cals (primer terç del s. xx) n Titelles (s. xx)
- 17. 17 de tradició oral que tant es pot haver perdut, com que en- cara sigui vigent. Són, per tant, materials de primera mà, enregistratsdemaneradirectasensel’ajutd’espaisespecials per a l’enregistrament ni assajos previs per part dels infor- mants. Darrer volum editat: Temes monogràfics: L’objectiu d’aquesta sèrie és oferir estudis aprofundits sobre temàtiques concretes de música tradicional, com per exemple: cançons de treball, música relacionada amb les noces, la Setmana Santa a Catalunya, la cançó curta, els goigs, etc. Festes tradicionals: Es tracta d’una sèrie adreçada a di- vulgarelsdocumentsmusicalsisonorsdefestesdetermina- desque,perlasevasignificacióiforçaidentificatives,ultra- passenl’àmbitlocalperconstituir-seenpuntsdereferència ètnogràfics que articulen un cert llenguatge o teixit festiu propi de la manera de ser plural del nostre país. Els contin- guts d’aquesta sèrie combinen l’enregistrament d’estudi i el directe, per tal de ser tan fidels com sigui possible als do- cuments que ofereixen Documentsrecuperats: La sèrie es planteja un objectiu doble: d’una banda reconstruir aquells documents vocals, instrumentals,etc.quehavienformatpartdelnostrepatri- moni popular i, de l’altra, reeditar enregistraments antics efectuats per grups significatius d’un moment determinat que les tecnologies ens permeten de recuperar. Mostresdemúsicatradicional:Sèriequeesnodreixdel repertoripropideformacionsinstrumentalsovocalsdemú- sicatradicional,enregistratenocasiód’algunesdeveniment rellevant. Igualment es preveu l’oportunitat de difondre el repertori de grups instrumentals o vocals que hagin estat mereixedorsd’algunpremiconvocatperlaDireccióGene- ral de Cultura Popular iTradicional. Des de la FMTC també s’ha coordinat i participat en la col·lecció Calaix de Solfa, de DINSIC Publicacions, i que ja consta de 14 títols. Accions presents i de futur A banda de continuar amb les tasques pròpies de la bibli- oteca, arxiu i fonoteca, i atès el nou emplaçament a la seu del Raval de Barcelona i l’augment d’espai que es disposa, es vol reactivar l’augment dels fons personals, ja sigui mit- jançant donatiu, cessió o compra. Es seguirà treballant en la digitalització d’aquells docu- ments que per la seva singularitat i riquesa així ho preci- sen, en l’actualització de formats i en repositoris digitals –en l’àmbit català amb el Departament de Cultura i amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya mitjançant la Memòria Digital de Catalunya (MDC)-. Pel que fa l’entorn 2.0 l’objectiu del Centre de Docu- mentació es continuar mantenint viva i actualitzada la pàgina a Facebook i la col·laboració amb el Twitter de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, amb el Bloc d’etnologia de l’Observatori per a la Recer- ca Etnològica a Catalunya, amb la pàgina Facebook de l’Inventari del Patrimoni Etnològic i amb les eines De- licious i Slideshare. Prenent com a exemple el Museu de la Paraula-Arxiu de la Memòria Oral Valenciana del Museu Valencià d’Etnolo- gia, es veu necessari potenciar tot el fons oral del Centre de Documentació, amb la finalitat de difondre el ús i garan- tir-ne la conservació. Amb l’estreta col·laboració del Servei de Suport Tècnic i Inventari del Departament de Cultura es treballarà amb el repositori Calaix i amb l’edició delTesaurus del Patrimoni Cultural, concretament en l’àmbit de l’etnologia d’aquest tesaurus. Des del Centre de Documentació s’ha impulsat enguany la creació de la Xarxadebibliotequesicentresdedocu- mentacióespecialitzatsenculturapopularitradicional, funcionamentbasatenlacol·laboracióieltreballenxarxa, ambl’objectiudedifondreipotenciarelsfonsdocumentals de diferents entitats catalanes. El llistat és obert, tot i que de moment la Xarxa està formada per: n CentredeDocumentaciódelaDireccióGeneraldeCul- tura Popular iTradicional Catalana n Arxiu de la Memòria Popular n Arxiu Festiu de Catalunya n Associació Cultural Joan Amades n Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore n Carrutxa, Centre de Recerca i Difusió n Centre de Documentació Castellera de Catalunya n Centre d’Estudis Passionàrium n Centre Excursionista de Catalunya n CentreTitelles de Lleida n Coordinadora de Pastorets de Catalunya n Esbart Català de Dansaires n Fons Casteller Emili Miró n Fundació Cultura iTeatre n Fundació Ernest Morató n Grup de Recerca Folklòrica d’Osona n Músics per la Cobla n Orfeó Manresà El Bages: cançons, tonades i balls populars (Sèrie 1, volum 4)
- 18. Fest cat’12! [email protected] www.escolesfestcat.cat cultura.gencat.cat/cpcptc/campus Campus de cultura popular de Catalunya Inscripcions i informació: 935 565 197
- 19. ETNOGRAFIA, INNOVACIÓ I EMPRESA Dossier 20Presentació M. jesús buxó i rey 24Els nous actors de la revolució digital carlos bezos daleske 35 Comunitats de coneixement i informació artur serra hurtado 44La Internet de les persones! ricard faura i homedes 50Els nous laboratoris ramon sangüesa 66Cocreació Joan Vinyets i rejón 76Viatge a la societat de la innovació jordi colobrans 88Scrum pau contreras 99Per saber-ne més
- 20. 20 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 D es que l’anomenada societat de la in formació i després societat del conei xement varen donar els seus primers passos en el darrer quart de segle, tot raonamentiactivitathabuscatferca mí amb el segell de la innovació. No solamentelprocésdedissenyifabricaciódelshardielssoft, sinótambélaimplementacióielprocéssociald’assimilació iadopciód’aquestesnovestecnologiess’haentèscomacan vi social innovador. Cal recordar, això no obstant, que des d’aleshoress’haqüestionatelcaràcterautomàticd’aquestfet comaresultatd’experiènciesempresarialsieducatives,que ja indicaven aleshores que introduir els ordinadors (ara se rienmòbilsiiPhones)noerasuficientpercrearunambient social propici a la innovació, és a dir, aportar idees i cons truir un entorn cultural que afavorís el desenvolupament d’aplicacions i valors afegits —flexibilitat, connectivitat, productivitat, entre d’altres— a l’empresa, la indústria, el sistema educatiu i, no cal dir-ho, al món de l’art i als estils de vida. En aquest sentit, hi va haver a Catalunya iniciati ves pioneres com Logic Control i el Centre Divulgador de laInformàtica,dirigitperSantiGuillén,quialertavasobrela rellevància de saber prèviament les necessitats i els proble mes de les empreses per orientar quin tipus d’informàtica els era adient instal·lar atès que s’hi feien inversions de les quals no derivaven els rendiments esperats ni es feien més eficients les condicions de l’entorn. Enelmateixperíode,desenvolupadorsdeMac,comAlfons Almendros,tambédiscutiensobrelaimportànciadedefinir els problemes i les iniciatives dels usuaris abans de desenvo luparprogramesinformàticspertald’aconseguirireforçarel lemadeusersfriendly.Enaquelladècadadelsvuitanta,aquests plantejamentssobrelaconsideraciódeltransfonsculturalper definirientendrelesimplicacionssocialsdelsproblemesiper dissenyarlestecnologiesqueajudarienaresoldre-les,vanser motiudelnaixementd’unnucliderecercadorsqueorganit zaren jornades experimentals sobre els «Models del Futur. Noves Tecnologies i Tradició Cultural» a la Universitat de Barcelona (1988); seminaris al Centre d’Etnologia Penin sular,CSIC(1987);debatsalaUniversitatCatalanad’Estiu XXIIIiXXIV(1991,1992),ireunionsal’Institutd’Estudis Catalans,GrupdeculturestelemàtiquesperorganitzarCAT COM(1992,1993).I,alhora,endegarenprojectesderecerca perentendrelaculturadelesnovestecnologies,elsseusnín xols de recerca i creació de patents, el desenvolupament de propostes pedagògiques i el conjunt d’estils de vida que en sorgienjaquecaliaesbrinaraspectesdelasocialitzaciótecno lògica,lesdificultatsielsavantatgesd’aquestaassimilacióiels enllaçosamblesnecessitatsielsinteressosdelasocietat.Ino solamentaCatalunyasinótambéauniversitatsderecercaals Estats Units, com Carnegie Mellon University. D’aleshores ençà s’han fet avenços que són el motiu de la presentació dels articles d’aquest número, i que han estat triats perquè procedeixen de la recerca d’antropòlegs a Ca talunya, algun d’ells autodenominats tecnoantropòlegs, i també per la dimensió aplicada del seu treball professional en la direcció d’impulsar iniciatives socials, institucionals i empresarials,generarproductesiserveiscomercials,educa tius,dejocidereconstrucciópatrimonial,iseguirapostant per fer seminaris i debats en els centres de recerca i, entre d’altres activitats, presentar la candidatura per organitzar a Barcelona el congrés internacional EPIC —Ethnographic PraxisinIndustryConference—,creatipatrocinatperMi crosoft i Intel amb la col·laboració de l’American Anthro pological Association, un fòrum on debatre les aplicacions de l’etnografia a la innovació empresarial i industrial. M. Jesús Buxó i Rey Universitat de Barcelona Etnografia i innovació cultural: dissenyar i emprendre Presentació
- 21. Dossier 21 Crearunambientderecercaiaplicacióenaquestadirecció no és tasca fàcil, no tant per la crisi econòmica, que no és unanovetatenl’àmbitdelarecerca,sinópelmateixentorn del’antropologiaacadèmicaalesuniversitatsespanyolesque noacabadeferseva,noacabad’interessar-s’hiod’acceptar- la, l’aplicació de les tècniques, els mètodes i les teories per treballar professionalment a les comunitats, les empreses i les institucions. Hi roman una actitud prejudicial envers l’antropologia aplicada (AA) que no aconsegueix surar da vantelprestigiromànticdelstreballsdecampexòticsalhora que sobrevola la idea d’intromissió en el territori dels altres com a pecat original del fet etnogràfic. Controlat amb tècniques i mètodes i superat emfatitzant la teoria crítica i rebutjant tot allò que sembli, encara que no ho sigui, neoliberal i capitalista, ara s’afegeix en el tre ball de camp i les activitats professionals la regularització del consentiment informat, la confidencialitat de les dades i el reconeixement de les coautories. Havent comentat els viaranys de l’AA en altres escrits (Buxó, 1997), el fet inte ressantd’enfocarlaunitatdeteoriaipràcticaésqueungran nombre de disciplines i centres de recerca en noves tecno logies, especialment al fil de la modernitat on la transdisci plinarietat oblige, fan ús de les tècniques etnogràfiques i les teoriesculturalsperemmarcarlesvariablesielscontextoson identificar, analitzar i desenvolupar la innovació. Des dels estudis de ciència i tecnologia, els estudis culturals i d’or ganitzacions, la sociologia, la filosofia, la psicologia, entre d’altres, s’incorpora l’etnografia i els conceptes antropolò gics com a eines no solament per construir els problemes i teoritzar, sinó també per cercar vies d’innovació en l’àmbit professional. De vegades simplement segueixen el model clàssic de fer etnografia, fins i tot utilitzant la idea canònica de cultura, mentre que d’altres incorporen l’evolució crítica dels anys vuitanta i s’acomoden al concepte de cultura entesa com una realitat multivocal, fragmentada i contestada, i també als canvis metodològics envers una orientació més reflexi va i dialògica, alhora que crítica sobre l’autoria i l’autenti citat.Finsitots’atreveixenadenominar-honovaetnografia (Hess,1992),iabastenmultimètodesimultisituacionsper observar laboratoris, empreses, telecentres i xarxes de tota mena, i captar interaccions entre actants i seleccions temà tiques via blogs, facebooks o twitters, per mencionar-ne uns pocs. Amb sorpresa, doncs, els antropòlegs hem après que el coneixement etnogràfic no és propietat d’una disci plina, i es pot considerar més aviat una expertise oportuna per treballar en la direcció de la innovació en tots els esce naris i territoris. I ara amb més raó en estar mediatitzats o trastocatsperlarealitattecnològica,financeraidelsmitjans de comunicació la qual cosa obliga a innovar la marca re gistrada de l’eficiència, la productivitat, el benestar social i la qualitat de vida. En el sentit comú, s’apel·la a la innovació quan s’entén que cal modificar condicions per resoldre problemes encallats per la rutina i la ineficàcia, sigui la utilitat d’un producte, els horaris per a la conciliació familiar, els serveis públics, l’organitzacióempresarial,ounacrisieconòmica.Ambfre qüèncialaviaésrespondreambcanvisd’imatgeenelspro ductesilespolítiquesiambregulacionsqueimposennous controls per incentivar o restringir les activitats i les provi sionsdebenestar.Enquedarcomamecanismespremi-càs tig,bonus-malusiennofertransparentelprocésiaclarirles fites, és a dir, fer disseny cultural en lloc i temps, aquestes modificacions, i no innovacions, resulten insuficients per reformular els problemes i dinamitzar alternatives d’acció per la família, les institucions i les empreses. Si mirem la història de l’antropologia, el concepte d’inno vació ha estat tractat en l’àmbit del canvi cultural. L’any 1953 va ser motiu d’un títol Innovation: The basis of Cul- tural Change. El seu autor, H.G. Barnett, va obrir un espai dereflexiósobrelanaturalesadelainnovació,elsprocessos ielsincentius,lescondicionsilesconseqüènciesdel’accep tacióielrebuig.Noesfixatantenelproducteielsresultats com en la configuració on hi juguen el context, la qualitat, la necessitat social i les limitacions de l’entorn considerant quehihavariablesincommensurablesquenoesdespleguen fins que el comportament o el producte entra en acció. De la seva anàlisi en resulta que la innovació és un constructe mentalquepotfer-sesensibleotangible,noestractad’una facultat ni tampoc d’un instrument específic, més aviat hi ha condicions, influències i variables que afavoreixen el sorgiment d’idees, o constel·lacions d’idees, i la generació d’expressionsobertesencomportamentsiobjectesqualita tivamentdiferents.Pertant,l’interèsantropològicperlain novaciónofareferènciaalsproductesresultantssinóalque mouen.Ésrellevantlacreaciód’ideesiobjectes,deprogra mesimodels,quefinsitotespodenencabirenelsconcep tesd’invencióicreativitat,aixònoobstantelquecalenfocar és l’acte innovador. És a dir, com es modulen les idees per generarvalorsafegitsielsprocessosdereactivaciósocialvia actituds i canvis en la presa de decisions. Breument, d’un espot publicitari, que és una creació, en resulten símbols o metàforesquetransmeteninformació,emperòelqueinte ressa és assolir l’acte innovador de virtualitzar valors afegits i desenvolupar actituds que activin respostes individuals i públiques, siguin de rebuig o d’acceptabilitat. Quinpaperfa,doncs,l’etnografiaenelterritoridelainno vació?Quinéselpotencialdel’etnografiaperaaquellspro fessionals que tenen la innovació com a horitzó per refinar Presentació
- 22. 22 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 les fites culturals i activar les decisions? Per saber les con dicions d’un problema, per tal de definir-lo i seleccionar- ne les variables, i fer-ne un disseny, cal seguir les passes o la metodologia qualitativa de l’observació. Romandre, parti cipar i distanciar-se, seleccionar entre tot l’aparell de tècni ques i instruments per mesurar, administrar qüestionaris i entrevistes, interactuar i dialogar in situ sobre les relacions socialsilespràctiqueslocals,i,finalment,registraraquestes dades via diari primer per transitar després envers l’escrip tura analítica on es rumien, es creuen i s’afinen les catego ries i les classificacions, els conceptes i les interpretacions. Aquestesromanenobertesperquèsempresónpotencialment reinterpretables segons els marcs teòrics i les metodologies comparativestriadesperfixarelscriterisheurísticsquehan de permetre abastar l’objecte d’estudi, contrastar les dades i assolir els objectius proposats. Sens dubte totes aquestes observacions i criteris analítics busquen afinar la descripció i extreure’n les regles que go vernen les accions i les pràctiques, però l’estil interpretatiu és clau ja que, com assenyala Geertz (1973), l’interès de l’empresaetnogràficanoéstantpelsmètodesitècniques,la seleccióieltractamentdelesdadesatranscriure,lacodifica ció de regularitats abstractes, les narratives quadriculades i les progressions estructurals, sinó per l’esforç intel·lectual i l’acte imaginatiu d’aventurar-se a fer elaboracions (elabo- rateventure).Assolir,endefinitiva,unadescripciódensaon adquireixen rellevància les hipòtesis provisionals, les espe culacions temptatives, les intuïcions de sentit comú i tota menadepressuposicions,adiferènciad’aquellsparadigmes etnogràficsontotsaquestsaspectessónmésaviatconsiderats subordinats a la restricció del mètode i les tècniques. Cap interpretació esgota el potencial simbòlic d’una realitat etnogràficajaqueennoencabir-seenunretratrobot,sempre ésinterpretabledenouiromanobertaalainnovació.Queda, doncs,enrerelasuposicióqueunabonaideaderivadad’una interpretacióallaitdesoiperdeclarar-seinnovadora.Mésaviat el paradigma etnogràfic per la innovació reclama completar la intel·ligibilitat del diagnòstic i el disseny de models incor porantl’experiènciaoperacionaldelesidees,lesmotivacions i els propòsits, fins i tot considerant la responsabilitat de les formulacions i les accions. Es tracta d’un procés que s’inicia com una descripció i un sistema d’interpretacions de les da desqueserveixenperelaborarmodelsiescenarisdiagnòstics i,siesvol,potarribarafuncionarcomaprescripciósobrel’ús de les coses i les accions a fer. En aquest cas, seria semblant a les instruccions d’ús d’aparells —termòmetres, marcapas sos,cotxes—onelscriterisilesguiesdemanipulaciósónper aconseguir la funcionalitat i la seguretat. Hi ha, doncs, en el dissenyunpaquettancatd’intencionsontoteslesaccionsque s’han de fer permeten l’automatisme i la rutina, és a dir, una implicació mínima dels individus. Com si en dissenyar un jardípúblic,laintenciódelgaudimentjaestiguésinscritaen elscaminsperons’hadepassejar,elsbancsperseure,lesflors que han de seduir i els paisatges per deturar-se, fins al punt queenelsaspectesnormatiusd’aquestdissenyhiconstenles avaluacionsderisciseguretatdelrecinte,peròtambélesres ponsabilitatsdelciutadàalhoraquelesprohibicionsisancions encasdemanifestarconductesincorrectes.Són,pertant,dis senysfetscomaplansd’execucióonlesinstruccionsorienten els moviments i les accions en els contextos d’ús. Una cosa diferent és el disseny innovador on la idea, els ar tefactesielsescenarisromanenoberts,ielsubstratetnogrà ficnoéssimplementunarepresentació,sinóunamatriude pràctiquessocialsquehandepermetrerealitzariactivarmo dels alternatius d’acció. Res a veure amb les planificacions o les utopies socials d’antuvi, o les biologies predictives de l’eugenèsia; no es tracta de predir el futur, sinó de pensar el futur pel present. La innovació en disseny cultural és més exploratòria que predictiva, se’n fan models i escenaris que permetenexplorarsituacions,icomaalternativesculturals no són solucions, sinó models probables que poden arri bar a succeir per elecció de l’individu o del col·lectiu social apartirdelageneraciódefitespròpies.Elsobjectiusnosón tancatsperquèlesinformacionssónvariablesienevolució, i endemés els judicis, els interessos i les necessitats canvien d’individu a individu i de grup a grup. El disseny ha d’ajudar a generar idees de contrast i conjec turesracionalitzadesquepermetinarticularelsdesitjosper sonalsiomplir-losdecontingutienfer-hoaixítransformar laidea,elsimpulsosil’activitatenpropòsit.SeguintDewey (1967)nos’hadeconfondrel’impulsdefer,laforçademou re’s, amb el propòsit que requereix la formulació de judi cis i l’anticipació intel·lectual per activar les decisions i les accions,considerantfinsitotque,sinos’actuaenllibertat, les accions no es poden considerar responsables. Per tant, unapartimportantdeldissenyinnovadors’orientaaactivar eljudiciintel·ligentidesenvoluparpropòsitslaqualcosano vol dir seguir instruccions i generar restriccions, sinó més aviat activar l’autonomia i la capacitat de decidir, passar de serciutadàpassiu,receptoripacientaclientiusuari,ésadir, dellegiraescriure.Aconseguir,endefinitiva,quelaseguretat inscritaeneldissenynogenerisimplementrepeticióiauto matismes sinó que el disseny ofereixi endemés alternatives obertes al control responsable de l’usuari i els gestors, tant pel que fa a l’ús de productes i serveis com a la gestió d’em preses i l’administració de les institucions públiques. La crisi i els conflictes del món d’avui, i tots els fenòmens d’incrementdelacomplexitatcomlaconnectivitatglobal, els canvis a la biosfera i els impactes de la bio i les nano
- 23. Dossier 23 tecnologies, per mencionar-ne uns pocs, situen al límit el poder de la innovació interdisciplinària i intercultural. I és en aquest sentit que el paradigma etnogràfic és una aposta interessant per omplir de continguts el disseny d’alternati ves culturals i també organitzatives en l’àmbit de la recerca i l’empresa. Certament, hi ha grups i webs —www.massi vechange.com— que proclamen que davant el canvi mas siu i la realitat sense fronteres, s’obre un període sense pre cedents per desenvolupar el disseny innovador, però en el marc de la crisi, sobresurten els col·lectius que emfatitzen les crítiques i les protestes, com els ciutadans anomenats indignatsilasevaamplificacióenlesxarxessocialsielsmit jansdecomunicació.Sienaquestessituacionsdominenles emocions,comensindicaBauman(2011),lesideesquees barallen són episòdiques, bullen i tendeixen a refredar-se, de manera que resulten poc aptes per construir res que si gui coherent i durable. Laqüestióés,doncs,comaprendrearedefinirelsproblemes que es plantegen i dissenyar propostes que generin noves condicionsmésadientsperaconseguirelbenestarsocialila qualitatdevidaentermesderesponsabilitatsocial,especial mentenl’úsdelsrecursospúblics.Potserels«co-»culturals de la coparticipació, la cooperació, el copagament podrien guiar els models per innovar el finançament dels projectes de recerca, agilitzar les estratègies empresarials i activar la conversa publica envers les decisions deliberatives (Buxó, 2002). En aquest sentit s’observen models de co-working d’emprenedors on el fet de compartir espais mínims, cos tos,connexionsicombinatslaborals,generaideesdiferents i agrega valors que superen la ineficàcia de vells models empresarials individualistes.Vinyet en el seu article aporta casos de gran interès sobre la rellevància de l’etnografia de l’experiència com un facilitador en la cocreació de produc tes i serveis. En el desenvolupament de dispositius mòbils, Contrerasdescriulaimplantaciód’unametodologiaàgilon l’etnografia aporta pistes clau per entendre la creació d’es pais de col·laboració on activar l’actitud innovadora dels equipsfetad’autonomia,competènciaimotivació.IFaura distingeixunafiguracol·laborativaenxarxa,elsconnectors, usuariscabdalsenprojectes,associacions,clubsitelecentres, entre d’altres, que permeten transformar la xarxa estricta ment tecnològica en social. No cal dir que del munt d’indignats de la ciutadania tam bé se n’esperen respostes, especialment dels joves que una societatbenestanthaviaanomenatninis.Ara,mésenllàdel discursdelsocialismeutòpic,itrencantbarreresdegènerei edat,s’enténquehauriendecol·laborarentreballsvolunta ris per etnografiar sectors laborals i serveis aportant dades i idees de contrast per dissenyar com organitzar equips i co operatives laborals. Sens dubte això requereix coordinació i diàleg públic, per tant la implicació de les institucions, com la universitat que també hauria d’innovar assignatu res i encoratjar grups de recerca interdisciplinaris orientats apromocionarnovesdemandesdesaberifer.BezosDales ke explica un projecta ciutadà d’innovació, SeniorLab, per modificar les condicions de l’envelliment assistit envers un envelliment actiu i productiu que no solament incremen ta la integració social sinó que genera recursos socials.Tan mateix Colobrans descriu projectes d’innovació al Citilab deCornellànosolamentperdivulgarlaculturadigitalsinó per generar etnografies de la innovació que permetin con juminar la participació de ciutadans de totes les edats amb els usos eficients de les tecnologies. I Serra ens aporta una experiència etnogràfica directa de la confluència de pro postesentrelarecercadelesnovestecnologiesieldesenvo lupament d’institucions, i2cat, Citilab, que constitueixen livinglabsorientatsainnovarenprojectesd’accésaInternet i la consolidació de xarxes ciutadanes. Certament,nohihareceptes,nitampocxarxesoncaureper no equivocar-se. Socialment i per compartir només tenim un suport comú que també demana dissenys complemen taris,allòquese’ndiuculturacívica,principisintel·lectuals i les seves bases morals, que cal omplir de continguts i pro pòsits. Si la crisi és de tots, cal anar més enllà d’assenyalar lesraonsielsdretsquesónpuntsdepartida,peròques’han d’elaborarperaccediralesdecisionsdeliberatives,lajustícia distributivailaconciliaciódelesfitescol·lectives.Inocom a conceptes, sinó com a etnografies on explorar les vies de laconfiança,elcompromís,lesconviccionsilaconvivència pertaldeferdissenysqueajudinaactivarlesideesenaccions responsablesenl’úsdelsrecursospersonals,privatsipúblics. EnacabarsempreésborecordarlasentènciadeSènecaque ens diu: «No hi ha bon vent si no sabem on anem». n Presentació Bibliografia Barnett, H. G. Innovation: The basis of Cultural Change. Nova York: McGraw-Hill, 1953. Bauman, Z. 44 cartas desde el mundo líquido. Madrid: Paidós, 2011. Buxó Rey, M. J. «Antropología Aplicada. Razón Crítica y Razones Prácticas». A: Actas III Congreso de Historia y Antropología Aplicada. Vol.II.SantiagodeCompostela:InstitutoPadreSarmiento(CSIC),1997, p. 385- 407. Buxó Rey, M. J. «La conjunció aplicada dels “co-”: comités, col· laboracions,col·legues,cooperacions,cogeneracióicogestiódedadesi problemes».Revistad’EtnologiadeCatalunya.[Barcelona](2002),núm. 20, p. 130-140. Dewey, J. Experiencie and Education. Nova York: Collier Books, 1967. Geertz, C. Tras los hechos. Dos países, cuatro décadas y un antro- pólogo. Barcelona: Paidos, 1996. Hess,D. J.«Introduction:theNewEthnographyandtheAnthropology of Science and Technology». A: Hess, D. J.; Layne, L. L. Knowledge and Society:TheAnthropologyofScienceandTechnology.Vol.Greenwich: JAI Press, 1992.
- 24. 24 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Carlos Bezos Daleske ValueCreation madrid_espanya noves tecnologies i gent gran Els nous actors de la revolució digital Desenvolupament del concepte d’envelliment productiu: projecte SeniorLab
- 25. Dossier 25 L’autor Doctor en Antropologia per la Universitat Autònoma de Madrid. Director general de ValueCreation, empresa d’innovació centrada en l’usuari i en els living labs, treballa amb l’etnografia i altres eines del camp de l’antropologia aplicades als processos d’innovació. SeniorLab és un projecte ciutadà de Citilab que ha aconseguit d’obtenir impor- tants resultats d’integració social a través de la innova- ció amb gent gran. Aquest laboratori ciutadà permet observar com es pot passar d’un envelliment assistit a un d’actiu, per finalment de- sembocar en un envelliment socialment productiu i valuós. És a dir, la gent gran, en lloc de consumir recursos socials, poden crear-los. L’antropo- logia i l’etnografia tenen un paper determinant a l’hora d’incorporar participativament la gent gran a les dinàmiques d’innovació social. SeniorLab is a citizen project from Citilab which has been able to achieve important results in social integration through innovation with seniors. This city laboratory allows us to see how we can move from an assisted ag- ing to an active one, which eventually leads to a socially productive and valuable ag- ing. That is to say, instead of the elderly using social resources, they can create them. Anthropology and ethnography play an impor- tant role in incorporating the elderly through participation into the dynamics of social integration. La idea del «co-working» (etnografía+noves tecnologies+gent grant) esdevé clau per a la creació de nous projectes innovadors com el SeniorLab. CITILAB Noves tecnologies i gent gran L agentgranpotserprotago nista de la revolució digital i de la innovació tecnolò gica? El projecte Senior Lab és una demostració que l’acció conjunta de la gent gran que té interès en el seu creixe mentpersonal,eltreballetnogràficilaco l·laboraciód’uncentred’innovacióoberta poden aconseguir que la gent gran sigui capaç d’innovar. Malgrat això, sembla que són pocs els que es fan aquesta pregunta; més aviat la pre guntasecentraacomreduirlabretxadigi tal de la gent més gran de 65 anys. Sembla queaquestésl’objectiudemoltesadminis tracionspúbliquesiobressocialsdecaixes d’estalvis,comtambélapreocupaciósocial reflectida des dels mitjans de comunica ció. Almenys això és el que es desprèn de l’anàlisi dels programes d’alfabetització digital de gent gran. Davydd Greenwood (1999) introdueix la noció de les preguntes correctes a l’hora de resoldre problemes socials. I en efecte, el tipus de pregunta condiciona la respos ta. En el cas de la gent gran, les preguntes queesfanlesinstitucionsquetreballenen l’àmbitdel’envellimenttenenmoltaveu re amb la construcció social de la persona gran com a «improductiva» i dependent (classes passives). Per tant, des d’aquesta construcció, la resposta ha de ser necessà riament assistencial. Les institucions, una vegadas’haidentificatunproblemacoma bretxa digital el conceptualitzen com un problema més d’assistència (malaltia, so ledat, dependència, etc.) i dissenyen pro grames dels quals la gent gran són recep tors passius. El treball etnogràfic que ha fet SeniorLab demostra per contra, que la gent gran no ténecessàriamentlapercepciódesimatei
- 26. 26 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 xa—la identitat—que li és assignada so cialment i que, lluny de ser una classe pas siva, és un grup socialment productiu. Marc teòric: la construcció social de la persona gran com a «improductiva» Percomprendrecoms’haarribataunaiden titat de la gent gran com a dependent i ne cessitada d’atenció és necessari entendre el concepte de fordisme o d’economia indus trial, que malgrat tots els canvis que s’han produït en el tipus de producció capitalista capaformesfinanceres,continuadominant l’imaginari i la forma de pensar d’empreses i institucions, incloses les institucions mè diques. Naturalmentqueelconcepteassistencialde vellesaestàinfluïtpelfetincontrovertiblede la degeneració física del cos i la disminució delesfacultatsmentals.Aquestapautas’em marcadinsdelqueesconeixcomadiscrimi- nacióperl’edat,ésadir,elsestereotipsopre judicissocialsaplicatsaunapersonaacausa de la seva edat. (Losada Baltar, 2004). Tanmateix, a aquesta categoria cronològi ca (i si es vol també mèdica) s’assignen un seguit de valors simbòlics—generalment negatius—relacionats amb la decadència físicaimental,lamalaltia,lamort...ilaim productivitat. Improductiu és un concepte que neix de l’economia industrial o fordisme. Segons Jessop(1991)elfordismecomprènunpro cés de mecanització i divisió del treball, un règimd’acumulació,unmodederegulació (normes, institucions) i una ordenació de l’espai al voltant de la producció. La mecanització defineix com a productiu totallòquereverteixenlaproducció,jaque en els sistemes industrials clàssics produc ció és igual a benefici. Per tant, tot el que escategoritzacomaimproductius’equipa ra a despesa. D’aquesta manera, els equips de producció, la inversió en fàbriques i el treball directe de producció entren en la categoria de productiu, mentre que, per exemplelacomptabilitat,eltreballindirec (1) La Carta d’Atenes publicada per Le Corbusier és un dels documents en els quals s’aprecia més clarament la transferència de la metàfora industrial i la pro- ductivitat a l’habitatge i a l’espai personal i íntim de les persones. te (formació, manteniment) esdevindrien improductius. Aquest no és el lloc per discutir això, però s’ha de dir que en el sistema fordista s’esta bleix una jerarquia en la qual el que és pro ductiumanaperdamuntdelqueésimpro ductiuiqueelqueesconsideraimproductiu es dota de significats socials i simbòlics ne gatius (Bezos Dalesque, 2004). Aquesta forma de veure el món, malgrat que el capitalisme és ara més financer i que moltesorganitzacionsnosónfàbriques,s’ha traslladat com a metàfora al treball d’ofici na, al treball científic (funcionalisme), a la universitat,al’escolaialesadministracions públiques,alshospitalsialsorganismesque treballen en l’àmbit de la vellesa.(1) El treball etnogràfic permet dissenyar estratègies innovadores per tal que col·lectius inicialment allunyats de les tecnologies de la informació esdevinguin nous actors i usuaris de la revolució digital. CITILAB
- 27. Dossier 27 Si pensem en el fordisme com en un tipus de regulació, va donar llum a diverses insti tucions: el diàleg social entre el capital (or ganitzacions d’empreses) i el treball (orga nitzacionsdetreballadors)amblaintercessió del’estat,comtambélesassegurancessocials públiquesiprivades,tantsanitàriescomde pensions. Les assegurances s’encarreguen precisament d’administrar l’àmbit impro ductiu: desocupació, malaltia i vellesa. Alsdesocupats,malaltsivellshomelsnega va la capacitat de ser productius i, per tant, depoderferaportacionsdevalorsocial.Per això,lespolítiquesdissenyadesdesdeltipus deregulaciófordistasónanomenadesassis tencials,perquèassisteixenaaquellesperso nesquesesuposaquenopodenvaler-seper ellesmateixes.Així,lesinstitucionsassisten cialsfacilitenalagentgranquatretipusd’as sistència:assistènciaeconòmica(pensions), assistència mèdica, assistència en cas de de pendència i assistència d’oci (viatges IM SERSO, centres de gent gran, etc.). Són quatre eixos d’assistència que neixen de l’economia industrial fordista. Cal pen sarqueenunaeconomiafinancera,digitali deconeixementpuguinsorgirnovespolíti quesperalespersonesgransmésarreladesen l’economia digital i del coneixement. De la dependència al valor de l’envelliment La vellesa ja no es concep únicament com l’avantsala de la mort i com un estat mera ment improductiu. De fet, el 1999 l’Orga nitzacióMundialdelaSalutvaincorporarel concepte d’envelliment actiu. D’acord amb Pilar Regato Pajares (2003) en un docu mentdeL’IMSERSO:«perl’OMS,l’envelli mentactiuéselprocésd’aprofitaralmàxim les oportunitats per tenir un benestar físic, psíquic i social durant tota la vida. L’objec tiu és estendre la qualitat, la productivitat i l’esperança de vida a edats avançades. [...] Aquesttermefouadoptatperl’OMSafinals del1990.L’objectiuerabuscarunmissatge més ampli que el de l’envelliment saludable i reconèixer l’impacte d’altres factors i sec tors a més del sistema sanitari. Intenta ex pressar la idea de la implicació contínua en activitats productives i treball significatiu. Així, la paraula actiu es refereix a una con tínua implicació social, econòmica, espiri tual, cultural i cívica i no simplement a la capacitatd’estarfísicamentactiu.Mantenir laindependènciaésl’objectiuprincipaltant peralsindividuscomperalspolítics.Lasalut quefapossiblelaindependènciaéslaclauo el mitjà per envellir activament». Aquestaaproximaciómodificaelfocusme ramentassistencialista;detotesmaneres,les institucions que han de fomentar l’envelli mentactiucontinuenestantvinculadesala salutil’assistència.Ésadir,nohihainstitu cions no assistencials ni polítiques no assis tencialspertreballaramblagentgran.Seni orLab és un laboratori on es poden crear. Aquest canvi d’enfocament es pot trobar relacionat també amb noves maneres de producció i règims d’acumulació en el ca pitalisme. D’una banda, des dels anys vui tantadelseglexxl’economiaadquireixdues dimensions que la distingeixen de l’econo mia industrial clàssica: la financera i la tec nològica. Aladimensiófinancera,elsmercatsdecapi talssónunafontdefinançamentalternatiui complementari als bancs des del segle xvii, però en fer-se possible amb la desregularit zació dels mercats (Luttwak, 2001; Klein, 2007; Marazzi, 2010) el comerç amb pro ductesfinancersideuteaunaescalaglobal, elsactorsfinancershanadquiritunaposició dominanttantsobrelescompanyiesproduc tives (en són els accionistes), com sobre els governs (en són els finançadors). Perlasevabanda,aladimensiótecnològica totiqueneixencomunpasmésenladinà micadelfinançamentfordista,lestecnologi esdelainformacióhancanviatradicalment les formes de produir i treballar, de manera que com deia Robert Reich (1991) es pot parlar, més que de treballadors, d’analistes simbòlicsodetreballadorsdelconeixement (Drucker, 1993). Enelcapitalismefinancer,elconceptecen tral no és el de productivitat, sinó el de va noves estratègies culturals i socials es generen a partir de la vinculació entre innovació i etnografia Noves tecnologies i gent gran
- 28. 28 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 lor.Mentrequeenelmodelproductivistala productivitatéscentralperquègaranteixmés ingressosperunitatmonetàriainvertida,en elcapitalismefinancerelvalor—entèscom a promesa de dividends futurs—garanteix mésingressosperunitatmonetàriainvertida. Ésunconceptedevaloraltamentespecula tiu, projectat cap al futur, i per això és molt important representar el valor mitjançant un joc complex d’informació en el qual es barregen dades objectivades, representació a través de mitjans audiovisuals, Internet i màrqueting. Aquest producte és crucial perquè el valor es lliga a la imatge i la imatge al valor. La construcciódelaimatgesocialestàlligadaa laconstrucciódevaloriviceversa.Tornem al capitalisme financer. Qui són els actors dominants? Els fons de pensions. Qui són els seus clients? Els pensionistes actuals i els futurs: un mercat creixent que escla tarà a causa de l’evolució demogràfica. La gentgranadquireixaixíunvaloreconòmic (especulatiu, projectat cap al futur) i, per tant, la imatge de la gent gran comença a adquirir connotacions positives com a en- velliment actiu. Almateixtemps,latecnologiadigitaldesen volupada per automatitzar la producció de coneixement, permet a la gent gran sortir dels àmbits tutelats que els havia assignat el model assistencial: ara poden informar-se sense que les seves famílies, els metges, les residències i els ministeris de salut hagin de fer-losdemitjancers.Nosolamentinformar- se; poden associar-se, vincular-se i també posar en valor la seva experiència vital com a individus i com a col·lectiu. Etnografia i innovació El projecte SeniorLab és el fruit d’una d’aquestes institucions no assistencials i no productivistes de la societat del conei xement.EstractadeCitilab,unespaid’in novacióciutadanaquesorgeixdelaconver gènciadelsmovimentsquevannéixerenla L’Etnografia permet conceptualitzar amb més precisió les potencialitats de la gent gran Deixar de ser «objecte» d’estudi per a pasar a ser «subjecte» és clau en el disseny de noves estratègies. CITILAB
- 29. Dossier 29 dècada dels setanta i vuitanta en el cinturó industrialdeBarcelona,ambelsmoviments nascuts a la dècada dels noranta al voltant d’Internet com a espai ciutadà. Tot i que vanèixerconceptualmentel1996,Citilab va iniciar la seva trajectòria oficial el 2007. Avui s’ha convertit en el centre de conei xement i d’innovació social de referència a Espanya. Citilabvaapostardesdelcomençamentper l’etnografia com a eina d’innovació, ja que en la tradició del design thinking i en el de senvolupamentdesistemesinformàtics,en moltes companyies dels EUA des dels anys noranta s’usaven antropòlegs per conèixer els ecosistemes d’informació (Nardi, 2000; Nardi i Engeström, 1999; Hepsø, 2009), és a dir, les dinàmiques socials complexes queesproduïendinsdelesorganitzacions(2) i que es diferencien molt del que descriuen els manuals de processos i les descripcions de llocs de treball. El paradigma de la innovació oberta que vanpopularitzarChesborough(2003)iVon Hippel (2005), i que en part ha donat lloc al moviment dels living labs, ha donat ales al’úsdel’etnografiacomaeinaclauperco nèixer què fan els usuaris, què creuen, com viuen, com pensen, quins codis utilitzen... En definitiva, el que clàssicament s’ha co negutcomaexperiènciaúnicaiaïllada—el treball de camp—troba ara un espai on es potferd’unamanerasistemàtica.Escombi nenaixí,elsenfocamentsdelacièncianatu ral(ellaboratori),ambelsdelaciènciasocial (l’etnografia). Tanmateix, res d’això no podria funcionar sense emprar estratègies d’investigació ac cióparticipativa;ésadir,involucrarelsma teixos actors (o usuaris, en el llenguatge de lainnovacióoberta)enlainvestigacióienla definiciódelspropiscontingutsdelprojecte. Una aproximació híbrida (Hepsø, 2001) i no positivista (Greenwood, 2007) permet donarelprotagonismealsparticipants,que d’aquestamaneradeixendeserobjected’es tudiipassenasercosubjectesd’investigació (Greenwood,2007)ocodissenyadorsoco innovadors. SeniorLab: innovació amb gent gran La idea central sobre la qual se sustenta el projecteSeniorLabésquelagentgrandispo sa d’actius de coneixement suficients, d’ex periènciaidecapacitatcomperferinnovació tecnològica,encaraquenotinguilaforma cióespecíficaoelcontactesuficientambles tecnologies de la informació. La hipòtesi és que aquesta innovació es pot obtenir mit jançant un living lab de gent gran. Un living lab exigeix tres tipus d’enfoca ments complementaris: en primer lloc la metodologia de disseny que aporta la Fun dació I2CAT i que és pròpia de les engi nyeries de la informació i la comunicació. Aquestes disciplines creen constantment nous artefactes tecnològics físics i virtuals: maquinari, programari, xarxes..., a l’espera del que pugui ser útil als usuaris. Tanmateix, el model de disseny que Se niorLab pot explorar és el contrari: disse nyar un artefacte social nou, el SeniorLab, perquè les persones puguin definir quins artefactes necessiten. Ensegonlloc,ésimportantprioritzarlain novació social i observar quins canvis són necessaris en les tecnologies per adaptar- se millor a les necessitats de les persones. En particular, d’aquelles que no es troben connectades en xarxa, les que menys con tacte tenen amb l’àmbit TIC. En primer lloc ve la innovació social i després la tec nològica. Per això cal una metodologia d’escolta, d’oberturaidecomprensió.Peraquestaraó s’utilitza una estratègia d’investigació acció participativa: es tracta de saber què vol la gent gran, quines són les seves demandes, i queellsmateixosfacinaquestdiagnòstic,en funció del qual posin en marxa accions. Finalment, s’ha d’afegir que la gent ja fa in novacionsconstantsenlasevapràcticadià ria.ExemplescomlaUniversitatdelaGent Granindiquenunavoluntatd’encararlave llesa molt més enllà de la mera actitud pas siva i assistencial. Noves tecnologies i gent gran (2) Els antecedents poden trobar-se ja al llarg dels anys setanta en els treballs de Peter Checkland.
- 30. 30 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Aquesta triple contribució és el punt de partida epistemològic del projecte: disse nyar un artefacte social nou, un laborato ri de i per a la gent gran. Escoltar allò que ens han d’explicar (començant per les se ves contribucions presents) per arribar a una nova generació de tecnologies de la informació i la comunicació que s’adap tin a aquestes noves demandes. En resum, estractad’organitzarelSeniorLabcomun living lab obert. La finalitat és clara, la gent gran és un co l·lectiu exclòs de la tecnologia i, el que en cara és pitjor, en molts casos està exclòs de moltsespaissocials.Ésuncol·lectiusemiin visible. La tecnologia és una via d’inclusió social i cal apropar la gent gran a la tecno logia. Innovar vol dir que la tecnologia ha d’adaptar-sealesnecessitatsdelagentgran i no a l’inrevés. Amb tot, una lògica tan evident tenia una materialitzaciódifícilprecisamentperl’es càs contacte entre gent gran i tecnologia. La situació demanava necessàriament un plantejament molt obert com correspon a una situació de partida caracteritzada pels factorssegüents:desconeixementdelapo blacióusuàriaidesconeixementtecnològic per part de la població usuària. Quan el plantejament inicial del projecte parlava de dinamitzar la població sènior no quedava clar de quina població s’esta va parlant. Qui eren? Quin era el seu per fil social? Com era el seu passat? Com es relacionaven entre si? Quins eren els seus interessos?Quinselementsformavenlase va identitat? Encara que des del comença ments’haviatriatlaUniversitatdelaGent GrandeCornellàcomasociiquedavaclar queserienelsseusalumneselcol·lectiuque participaria en el projecte, el seu perfil so cial era desconegut. D’unamaneraidèntica,elsparticipantsne cessitavenunprocésd’adaptacióalCitilabi alestecnologies,jaqueelseuconeixement inicial es presumia que seria escàs, com va resultar ser-ho més endavant. També ells necessitavensaberquèpodiaaportarelCi tilab,quèerencapaçosd’aprendreidequè els serviria tot allò. Treball per projectes, etnografia i tecnologia El fet d’haver tingut un espai d’experimen tació en el qual poder provar diverses for mes de treball amb sèniors—i haver etno grafiataquestespai—haestatimportantper a l’èxit del projecte. Aviat es va comprovar que la gent gran no tenia interès en classes d’informàtica, que no els sobrava el temps, com es tendeix a pensar, i que innovació per a ells no significava el mateix que per als actors de Citilab. Per a la gent gran, in novació no són projectes tecnològics, sinó qualitat de vida. La qüestió central per a l’èxit de la innova cióamblagentgranésentendreelsaspectes reals i simbòlics que per a ells tenen signifi cat.SeniorLabésunprojectedesignificats, i els significats solament es comprenen bé des d’una perspectiva antropològica. Des del moment en què el projecte va comen çar a treballar amb significats, es va poder començar a fer projectes de memòria d’in terès real per als sèniors. Ferprojectesdememòriarepresentadiversos desafiaments per a la gent gran. En primer lloc, aprendre a treballar per projectes. És a dir, en un format en el qual un treball té un començamentiunfinal,quehad’assoliruns objectiusiunsresultatsiquedemanalacol· laboració voluntària de tercers. Ensegonlloc,lamemòriaésfràgilienmol tesocasionselsrecordss’elaborenambposte rioritatal’esdeveniment.Enferunanarrati va,lagentgrans’adonaquenecessitadadesi documents,laqualcosaelsintrodueixenun procés d’aprenentatge complex. Per exem ple, recuperar la fisonomia d’una ciutat en els anys cinquanta, el treball de les escoles, la situació de la dona en la dictadura... exi geix un gran treball de documentació i de cerca d’imatges i de testimonis.Treball que la tecnologia facilita. La tecnologia es converteix així en aliada delsprojectes.Internetperacerques,diver La perspectiva antropològica esdevé clau en el disseny de SeniorLab, el qual es caracteritza pel seu contingut en «significats»
- 31. Dossier 31 sos programes audiovisuals per a la gestió d’imatges, blogs per a les narratives, xarxes socialspertrobartestimonisicompanys,àu dioivídeoperenregistrar,programesd’edi cióperrepresentarelsresultatsdelprojecte: la llista creix per setmanes. Així mateix, el treball per projectes exigeix col·laborar amb tercers. Es creen equips de treball,tambéconsultesentreelsmésavan çats i els que demanen més ajut. Segons les enquestes periòdiques que es fan entre els seniorlabers, el fet de fer amics i de crear i mantenirrelacionssocialsésundelsprinci pals elements motivadors per a ells. Per acabar, gairebé tots els seniorlabers co mencen amb projectes de memòria, però aproximadament el 25 % evoluciona cap a projectes que no miren cap al passat, sinó cap al futur: salut, vida independent, vo luntariat. A través del treball en projectes, s’ha acon seguit fer innovació amb els seniorlabers en tres àmbits: integració social a través de la tecnologia, tecnologia i ocupació. Integració social a través de la innovació Lamateixatecnologiadetreballperprojec tes ha aconseguit uns resultats importants d’integració social de gent gran el 2009 i el 2010.Així,el87 %(2009)iel76 %(2010) dels enquestats reconeixia canvis significa tius en els seus hàbits arran de la participa ció a SeniorLab. Canvis que es manifesten en un 71 % (2009) i un 68 % (2010) en millora d’autoestima, en canvis en rols fa miliars, com també en valoració positiva per l’entorn social (prop del 50 % en els dos anys). Així mateix, s’enregistren grans increments de les competències tecnològi ques: el 42 % el 2009 i, contra tot pronòs tic (per corba d’aprenentatge), superiors al 50 % el 2010. Ésimportantressenyarqueel2009el53 % desèniorsesvamostrardisposataparticipar en projectes més complexos, mentre que el 2010 solament un 18 % s’hi declarava dis posat, una proporció més d’acord amb les xifres reals de migració cap a projectes in novadors.Encanvi,nohivahaverinterèsa participar en projectes d’innovació tecno lògica: el 2010 un 59 % afirma que aquest és precisament el seu interès. A la llum de les dades, el model de treball en projectes de SeniorLab és un producte innovador d’integració social que comple La clau de l’èxit de SeniorLab és dur a terme projectes en base a la interacció entre els diferents actors, per tal de fer possible una més gran integració entre els participants. CITILAB Noves tecnologies i gent gran
- 32. 32 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 mentaelclàssicenvellimentactiucapafor messocialmentproductivesd’envelliment, ésadir,ambvalorsocial.Ungrupdesèniors formats i disposats a treballar en innovació perlasevacomunitatéscapaçd’aportaruna diferència qualitativa en accions de volun tariat,participacióciutadana,ajutaempre nedors, etc. Sent honestos, aquest extrem no s’ha ma terialitzat encara d’aquesta manera (encara quesí,comesveuràtotseguit,eninnovació tecnològica i ocupació); no obstant això, sí quesemblaqueels seniorlabers es troben en disposició d’afrontar aquest repte. Innovació tecnològica Aquest és potser l’aspecte més important detotelprojectei,perdescomptat,encara no explotat amb tot el seu potencial. In novar per a la gent gran, com ja s’ha dit, és possible quan aquesta hi troba un signifi cat. Així, algunes persones de SeniorLab tenen familiars malalts d’Alzheimer o bé pertanyen a associacions d’Alzheimer, en cara que els seus familiars hagin mort. Es va conjugar la seva inquietud amb la pos sibilitat de dissenyar una plataforma digi talperacuidadorsdemalaltsd’Alzheimer. D’aquestamanera,ungrupdeseniorlabers vancodissenyar,juntamentambenginyers iprogramadorsd’I2Cat,laplataformaCo nectAlzheimer, que es troba en estat pre competitiu. Innovació en ocupació LaprincipalaportaciódeSeniorLabal’ocu pacióhaestatcreartresllocsdetreballsènior peradinamitzadorsiformadorsdelSenior Labd’IntegracióSocial.Amésd’aqueststres llocsdetreballdirectes,l’experièncias’hare produïtendospilots.UnalaFundació«La Caixa» i un altre a la Diputació de Barcelo na. Ambdós es troben en procés d’avalua ció a l’hora de redactar aquest article, però siesreprodueixiesgeneralitzal’experiència espodriaparlard’unmercatdetreballpera més grans de 55 anys. Així mateix, mitjançant un procés d’IAP (investigacióaccióparticipativa),esvanin volucrarseniorlabersenl’estudid’ocupacions sènior,procésenelqualvanparticipartam bédirectiusd’empreses,representantsd’as sociacionsdegentgranitècnicsdelsserveis d’ocupacióautonòmicsiestatal.L’estudiva identificar diversos jaciments i el més inte ressantésquetotselsgrupsvanesmentarla innovació com el camp natural d’ocupació per a gent gran. D’aquest estudi van sorgir les competències i els itineraris formatius per als perfils de dinamitzador i formador de SeniorLab d’Integració Social esmenta des en l’apartat anterior. Elsseniorlabershancodissenyat,amésamés, càpsulesdeformaciódigitalenlíniaperala requalificacióprofessionaldepersones,que es poden descarregar en un blog específic. On ens porta tot això? L’experiment SeniorLab d’innovació amb gentgranésunaexperiènciaobertaqueper met extraure algunes observacions: La innovació amb gent gran crea integra ció social, com ho demostren els índexs de les enquestes. La gent gran que integra SeniorLab ha ex perimentat un canvi positiu en la seva iden- titat. Han passat d’una identitat «impro ductiva», basada en el paradigma fordista El model de treball de SeniorLab és un producte innovador d’integració social que complementa l’envelliment actiu cap a formes socialment productives d’envelliment, amb valor social. CITILAB
- 33. Dossier 33 que els vincula al passat, a la malaltia i a la dependència, a una identitat com a porta dors de coneixement i com a persones au tònomes, socialment valuoses i creadores d’idees noves. Aquest grup està disposat a fer un pas més decisiucapalainnovaciósocialitecnològica: ho reflecteixen les entrevistes, les converses informals i les enquestes. Això vol dir que el treball continuat en projectes amb gent gran té uns efectes importants en les seves capacitats intel·lectuals i en les seves com petències. Hi hauria un potencial de creació de valor social amb un impacte en el PIB significatiu si un grup de gent gran que han passat per aquestprocésinnovadordequalificaciótre ballésenprojectesd’innovacióciutadana.És a dir, la gent gran podria passar de ser úni cament consumidora, a ser productora de recursos.Parlemd’un envelliment produc tiu: aquesta és la hipòtesi que hem de testar a SeniorLab 2011. La metodologia SeniorLab crea integració social, crea ocupació i crea innovació tec nològica. Aquestes són noves vies d’activi tat econòmica i ocupació que un living lab pot oferir a empreses grans i PIME interes sades en la gent gran com a mercat de fu tur, més que com a consumidors a curt ter mini, però també com a font d’experiència professional. Undelsefectescol·laterals,sensdubte,ésde senvolupar una font de finançament soste nible i independent dels ajuts públics per a unprojectesocialiciutadàcomCitilab;no es tracta d’una mercantilització, sinó d’ob tenir recursos per a la transferència d’inno vació social als actors econòmics. L’antropologia és l’element clau en aquests resultats, ja que permet desenvolupar me todologiesdetreballambpersonesreals,en contextosrealsiensituacionsquenoneces sàriament trien. És la manera d’arribar als significats,lapalancaqueaccionalamotiva cióilesexpectativesdelagentgranique,ala vegada,éscapaçd’integrarelsseusvalorsen les metodologies de treball i innovació. En resum, sigui quina sigui la definició de societat del coneixement, i fins i tot encara queqüestionemqueaquestadefinicióexis teixi, la incorporació de ciutadans grans a la innovació valida la hipòtesi que un espai com Citilab i un projecte com SeniorLab podencrear—oalmenysconformar-les—les metodologies, les polítiques i potser algu nesdelesinstitucionsperaiambgentgran quecalenjaperpassard’unenvellimentas sistit a un envelliment socialment valuós i productiu. n La perspectiva antropològica esdevé epicentre de l’epicentre perquè configura estratègies i metodologies per a contextos concrets Noves tecnologies i gent gran Bibliografia BezosDaleske,C.Antropologíay transformaciónorganizativa.Con- tabilidad: un viaje de la periferia al centro. Un caso en una empresa automovilística.InstitutodeEstudi- os Altoaragoneses, 2004. Chesborough, H. W. Open Inno- vation: The New Imperative for Creating and Profiting from Tech- nology. HBS Press, 2003. Drucker, P. La sociedad post- capitalista. Ediciones Apóstrofe, 1993. Greenwood,D.ActionResearch. From Practice to Writing in an In- ternacionalActionResearchDeve- lopmentProgram.JohnBenjamins, 1999. Greenwood, D.; Levin, M. Intro- ductiontoActionResearch.Sage, 2007. Hepsø, V.; Juul, M.; Manseth, K. HowamItobeclassified?Insider anthropologists in the era of the hybrids. NTNU Workshop, 2001. http://www.apertura.ntnu.no Hepsø, V. Leading Research in Technoscience: Insider social science in socio-technological change. VDM Verlag, 2009. Jessop, B. Crisis del Estado del Bienestar. Santa Fe de Bogotà: Siglo del Hombre, Universidad Nacional de Colombia, 1999. Klein, N. The shock doctrine. Metropolitan Books. Henry Holt Corporation, 2007. Luttwak,E.N.Turbocapitalismo– quiénesgananyquiénespierden. Crítica, 2001. Marazzi, C. The violence of fi- nancial capitalism. Semiotext(e), 2010. Nardi, B. Information Ecologies: UsingTechnologywithHeart.MIT Press, 2000. Nardi, B.; Engeström, Y. «A Web on the Wind: The Structure of In- visible Work». A Special issue of Computer-Supported Coopera- tive Work. 1999. Regato Pajares, P. (2003). El envejecimiento activo desde la perspectiva de atención primaria. http://www.imsersomayores.csic. es/documentos/documentos/ regato-envejecimiento-01.pdf Reich, R. The work of nations. Preparing ourselves for the 21st century. Vintage Books, 1991. Von Hippel, E. Democratizing In- novation. MIT Press, 2005.
- 34. 34 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Artur Serra Hurtado Fundació i2CAT Barcelona_CATALUNYA tecnoantropologia i disseny cultural La Revista d’Etnologia de Catalunya va dedicar un dos- sier coordinat per M. Jesús Buxó l’any 1999 al Ciberes- pai. En aquell número, un conjunt d’antropòlegs vàrem explicar les nostres visions i els estudis sobre cultures del ciberespai. Després d’una dècada sembla que aquesta generació d’antropòlegs hem anat madurant i volem obrir un nou camp de recerca i innovació que anomenem tecnoantropologia. In 1999 the Journal of Ethno logy of Catalonia published a monograph on the Cultures in Cyberspace, headed by Dr. Buxó. In this issue, a number of anthropologists explain our visions on the cultures of cyberspace. Now, after a decade it seems that this generation of anthropologists have matured and want to open a new field of research and innovation called techno- anthropology. Comunitats deconeixement iinformació Tasques de la tecnoantropologia com a nova ciència del disseny C om a antropòleg que es va iniciar en la discipli na analitzant la cultura delspropisinvestigadors informàtics o computer scientists, la tecnoantro pologia podria ser una nova branca de les anomenades ciències del disseny (H. Si mon), com la mateixa computer science. Si la recerca dels informàtics anava dirigida a la comprensió dels nous models possibles d’ordinadors i la seva construcció, la dels tecnoantropòlegs es dedicaria al disseny de noves comunitats humanes possibles i la seva construcció en forma de comunitats experimentals o comunitats d’innovació. Mentre que la feina tradicional dels antro pòlegs es basa en l’etnografia de les comu nitats existents, la tasca dels tecnoantropò legsinclouriaaquestesetnografiesdinsd’un marcmésamplededissenydenousmodels culturalsidelasevaconstruccióivalidació. En l’actualitat això voldria dir ajudar en els processos de canvi cultural de les comuni tats actuals en comunitats de coneixement i innovació. La tecnoantropologia es diferenciaria així de les diverses antropologies o sociologies del ciberespai o d’Internet etc. que es limi tenaaplicarleseinestradicionalsetnogràfi quesal’estudiilacomprensiódelesdiverses comunitats digitals actuals (xarxes socials, etc.) o els anomenats impactes de les noves tecnologies sobre la societat. De la mateixa manera que els computer scientists no es de diquensimplementaestudiarelsordinadors existentssinóadissenyar-nedenous,elstec noantropòlegs no es limiten a l’observació participant o al treball de camp, sinó que fansevalavoluntatdedissenydelstecnòlegs aplicadaalcampcomunitari.Comvadirel professord’informàticaJuriArtmanis:«We cansaythatinphysicalsciencesweareprima- rily interested in the existing and in compu-
- 35. Dossier 35 L’autor Doctor en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona (1992), el seus interessos es centren en la construcció d’una tecnoantropologia com a nova ciència del disseny, dedicada a comprendre i ajudar a dissenyar nous models culturals emergents de la societat del coneixement. ter science (or the new species of the sciences of whichtheresurelywillbemore)weareprima- rilyconcernedwiththatwhichispossible,with what can exist» (Traub, 1981: 354). A diferència de la computer science, la tec noantropologia tracta no tant de dissenyar novesarquitecturescomputacionalsonoves xarxesdigitalspossiblessinónovescomuni tatshumanesfactiblesquealavegadapoden desenvolupar nous salts tecnològics com a mecanisme per al seu desenvolupament. Seguint amb la idea suggerida per l’antro pòlegcognitiuRoyd’Andradequeconside rava les cultures com a programes culturals (Andrade,1989),latecnoantropologiapo dria ser la ciència del disseny i la programa ció cultural. Andrade va suggerir la idea de models culturals com a base de la seva vi siódelacognicióhumana.Segonsell:«The study of cultural cognition then is the study of cultural information and cultural programs thatinteractwiththemoregeneralprogramsof intelligentsystems»(1989:825).Elseuenfo camentesvabasarenelconceptedemodel cultural,quevadefinircom«acognitivesche- ma that is intersubjectively shared by a social group» (1989: 809). La tecnoantropologia podria ser la ciència per al disseny de nous esquemes cognitius possibles i la validació d’aquestsmitjançantlasevaconstruccióex perimental. Breu història de les ciències del disseny ElprimerdepartamentdeComputerScien ce es va organitzar a la Universitat de Stan fordel1964.Peròl’origend’aquestaprime ra ciència del disseny va ser molt abans. De fet sembla que aquest tipus de ciència surt de processos d’innovació previs. La Sego na Guerra Mundial va forçar la comunitat científica dels EUA a convertir-se en engi nyera i a dedicar-se al disseny d’un conjunt d’artefactesradicalmentnous,maiabansso miatspercapenginyercomerenlesbombes atòmiques, els ordinadors electrònics o els llenguatges de programació. Anysdesprés,algunsdelsseusprotagonistes, ja retornats al món acadèmic, però encara lligats amb les agències governamentals de recerca, van proposar a aquestes agències convertir els seus invents en programes de recerca. Són aquests programes de recerca elsquevandonarllocanovesciències,com lainicialmentanomenadainformationpro- cessing, que més tard va acabar sent la com- puterscience.Aquestaconversiódecientífics en tecnocientífics o científics del disseny és clau per entendre l’emergència de la bio Tecnoantropologia i disseny cultural La tasca dels tecnoantropòlegs inclou ajudar en els processos de canvi cultural de les comunitats actuals en comunitats de coneixement i innovació. CITILAB
- 36. 36 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 nostres societats, que continua sent el ma teix que fa 100 o 200 anys. En termes tec nològics vivim en el món d’Internet, però en termes econòmics i socials vivim encara en el món de M. Weber i la seva ètica pro testantil’esperitdelcapitalisme.Launiver salitzaciód’aquestsvalors,arajasotaelneo confucià productivista xinès emergent, no només no canvia sinó que constitueix una mostradelseuèxitglobal.Segurament,com vapassaraOccidentenelsdarrersdossegles, l’extensió d’aquests valors sigui necessària per sortir de la pobresa, combatre la fam i estendre l’esperança de vida a la majoria de lapoblaciódelplanetaalseglexxi,objectiu que es pot arribar a assolir si aconseguim conciliar les ànsies de creixement amb la seva sostenibilitat. El que ja no queda tan clar és que a la part de la humanitat que ja hem arribat a com plir aquest somni en el passat ens convin guicontinuarperaquestcamíqueenscon demna a una segura, tot i que confortable i dolça, decadència. D’aquí la necessitat ur gent d’explorar sense dilació nous models culturals que ens permetin obrir noves vies civilitzacionals abans que sigui massa tard. Podríemestard’acordambKarlPopperque «el món actual és el millor dels móns cone guts», però amb el que no estem d’acord és que no siguin possibles altres societats mi llorsquel’actual,totientenentqueelterme millornodeixadeserrelatiuacadacultura. Altres móns han estat possibles en el passat i ho seran en el futur. Esperem que també puguin ser millors. O tant de bo que ho si guin,aquestapodriaserunahipòtesidetre ball inicial de la tecnoantropologia. Dissenys culturals: els living labs UndelsavantatgesdeviureaEuropaésviure ambantelacióprocessosquelarestadepaïsos que han optat per seguir el model cultural europeu estan seguint dècades o segles des prés.Elseuropeushempassatdelcentreala perifèriadelasocietatmodernaimplantada des del segle xv. Aquesta davallada històri ca es veu molt clara des de la Segona Guer ra Mundial, moment en el qual els millors cervellseuropeusvanemigraralsEUAivan ajudaraquestpaísaposarenmarxaalgunes tecnologia,lananotecnologiailesdiferents àrees de recerca que, inspirades totes en la informàtica, constitueixen coneixements fundacionals de l’era digital. Aquestesciènciescomlainformàticaesvan crearpersíntesideconeixementstantcientí ficscomd’enginyeria,oenparaulesd’Allen Newell, «putting all together». Així des del principilainformàticavasercreadaperen ginyers electrònics, físics i matemàtics apli cats.Tambévancol·laborardesd’unprincipi científics socials individuals com el mateix HerbertSimon,quejuntamentambmate màticscomelmateixA.Newellvaninventar el Logic Theorist i amb ell la intel·ligència artificial (artificial intelligence) el 1955. És poc conegut que el mateix J. Licklider, el primer director de la Information Proces sing Office d’ARPANET, era un human factor psycologist i a la vegada computer sci- entist. Ell va ser el conceptualitzador de la GalacticNetwork,precursoradelaInternet alsanysseixanta,comunsistemasimbiòtic man-computer. Facebook o Twitter són els seus néts més recents. Elsdarrerscinquantaanyshanestatelsanys de glòria de la recercaTIC. Això ha marcat eltipusdecol·laboraciódelsmateixoscien tífics socials amb la informàtica: ens hem posat al servei del propi disseny de siste mes informàtics millors i més intel·ligents. Aquestarecercahainundatlanostrasocietat d’un oceà d’aparells i de xarxes digitals de tot tipus, dels quals estem ben orgullosos. Però arribats a aquest punt estem comen çantaveureleslimitacionsevidentsd’aques ta recerca. La crisi econòmica destapada a Wall Street al setembre del 2007 ha posat enevidènciaquetotiqueelmónestiguiple d’artefactes digitals, tot i que Internet hagi ja connectat en poc més de 15 anys 2.000 milions de persones, els sistemes de conei xements,devalors,decostumsnosóngaire diferents dels que hi havia quan va esclatar la Gran Depressió del 1929. És cert que la tecnologia digital és un canvi fonamentalrespectealestecnologiesindus trials,peròpersisolesnohanpogutcanviar encara el model cultural de conjunt de les El món digital és un agent de primer ordre en el canvi dels modes de vida, encara que ha de fer front a resistències de diferent gènere
- 37. Dossier 37 delesanomenadesméstardnovestecnolo gies. Alan Turing i Von Neuman eren eu ropeus i són considerats als EUA, els pares de la informàtica. Mentre que als EUA es posavaenmarxal’ordinadorelectrònic,Eu ropa renaixia com a unió del carbó i l’acer (!). Durant dècades ens hem esforçat a no quedar despenjats de la societat moderna i la seva evolució. Sense deixar de continuar aquest esforç, proposem obrir un nou pro gramaexperimentalsobrenousmodelscul turalsisocials.Unprogramaqueensajudia repensarvalors,areinventarpràctiquescul turals,arenéixercomuncontinentdepossi bles.Europaalafidel’edatmitjanavapatir un conjunt de catàstrofes (pesta, guerres...) que van abocar finalment al Renaixement. La solució no va ser conservar el vell model culturalfeudalsinóobrir-sealaconstrucció d’unnoutipusdesocietaticultura.Enlloc d’enyorarelquejanosom,podríemcomen çar a dissenyar el que podríem arribar a ser. En aquest sentit, aquest esforç intel·lectual d’unatecnoantropologianascudaaEuropa, peròobertaalmón,podriaajudaraesbrinar aquest possible futur. Unprimervalorquecalrepensaréselvalor delainnovació.Enlasocietatactualcentrada enelsvalorseconòmics,lacreacióderiquesa mitjançant el treball és la finalitat priorità ria a la qual se subordinen la resta de valors humans.Cadavegadaméselsmateixoseco nomistes comencen a admetre que la crea ciódenouconeixementenformad’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) és uncomponentcadavegadamésimportant peralacreaciódevalor.Espodria,aprofun dint en aquesta línia argumental, arribar a un punt d’inversió? És a dir que el mitjà es convertísenelfiiviceversa.Podriaarribarun puntonl’activitatfonamentaldelasocietat foslamateixageneraciódenouconeixement i no el treball o l’activitat empresarial? Fins ara la innovació és una funció al servei del capital i del treball. Però no tindríem molt més capital i llocs de treball si la innovació fos el mateix centre de l’activitat econòmi caisocial?Éselquevanferelsprimerspro testants: una inversió de valors. En lloc de treballarperviure,coms’acostumavaenles societats medievals, van plantejar que era millorviurepertreballariproduir.Podríem araaventurar-nosapensarqueenllocd’in novar per al món de l’empresa hem de tre ballar per innovar? Un estudi que indica aquest possible canvi d’escaladevalorsdinslescomunitatsinfor màtiquespionereséseldeltecnoantropòleg PauContreras(2004)enelseullibreMella- mo Kohfam. En el llibre queda clara l’ètica del pirata (hacker) i la seva diferència clau ambl’èticaprotestant.Aquestcodibasaten laproducciódenouconeixementinnovador javaquedarclarenl’estudidelacomunitat decomputerscientistsdelaCarnegieMellon University(CMU)(Serra,1992),ladiferèn ciaésquePauContrerasanalitzaunacomu nitat de pirates independent, que no viuen professionalment com a investigadors dins unsistemad’R+D+I.Piratahopotserqual sevolinformàtic,acreditatcomatalnomés pels seus peers. També Himannen (2002) havia apuntat abans aquesta lògica dels pi rates diferent a l’ètica protestant. El problema és com generalitzar aquest pa tró cultural al conjunt de la població. De moment, els pirates es podrien comparar amb el rol que les sectes reformistes van te niralabaixaedatmitjana,quevanprecedir la Reforma protestant i que van ser esclafa des per l’acció combinada de l’aristocràcia i de Roma. Un pas en la generalització d’aquest mo delculturalelconstitueixentambéelsano menats living labs. Recentment, fruit de la consciència del retard europeu i de la crisi del seu sistema d’innovació, estan sortint un nou tipus d’estructures socials anome nades living labs o laboratoris oberts que s’esforcenaconnectarelsistemaoficiald’in novació amb les demandes dels mateixos usuaris i ciutadans. Nascuts al 2006 de la mà del govern finès i la seva comunitat de recercaiinnovació,aquestnoutipusd’ins tituciópreténobrirelfinsaratancatielitis ta sistema d’R+D+I a tothom, i no només en l’àmbit del disseny de nous productes i serveis tecnològics sinó també en el camp de la innovació social. Un dels objectius inicialsd’aquestslivinglabsésobrirelspro La generació continuada de coneixement esdevé, en ella mateixa, una de les característiques de la societat digital Tecnoantropologia i disseny cultural
- 38. 38 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 cessosd’aprenentatgedelainnovació.«You Can Learn to Innovate» és un dels lemes de la seva II Escola d’Estiu que es pensa fer a l’estiu del 2011 a Barcelona. La societat moderna es basa en l’alfabetit zació universal. En un moment donat del desenvolupamenteconòmic,laindústriava necessitarsuperarl’analfabetismeiestendre lescapacitatsenlectoescripturaalconjuntde lapoblació.Amesuraquehaevolucionatel sistemalesexigènciesdeformaciós’hananat aprofundint a partir d’aquest model peda gògic,jainventatpelsgrecsiqueelsromans van denominar el trívium i el quadrívium. Després de la Segona Guerra Mundial, els països més avançats van arribar al punt de generalitzarfinsitotlaformacióuniversità ria de primer grau (bachelor) al conjunt de joves en edat escolar. Tot i així el sistema, pel seu propi origen, pateix una manca crònica de gent formada en tecnologia. En l’antiguitat, l’educació lliberal menyspreava el treball mecànic i la societat moderna ho continua fent. L’edu cacióhumanistadelaqualpresumeixenles universitatsd’excel·lèncianord-americanes, començant per Harvard i el club de l’Ivy League, va deixar fora el MIT i els seus en ginyers, que no eren dignes de participar a la taula d’institucions destinades a formar els més alts càrrecs del govern i les finances. I aquest és el model educatiu encara domi nant a la primera potència educativa mun dial. Fins ara aquesta mancança està sent cobertaperlaimportaciódejovesenginyers de països emergents. Però amb el desenvo lupament d’aquests països la perspectiva és queaquestamancançaesdeixisensecobrir.I queelspaïsosoccidentals,primer,peròdes prés la resta del món, es trobin amb aquest dèficit estructural dels sistemes educatius moderns: la tecnologia s’usa, però no es vol aprendre. «You Can Learn to Innovate» I aquest dèficit educatiu repercuteix en un dèficit de personal per alimentar el sistema d’R+D+I. La gent no sap, no ho sabem, com innovar. Comprem innovacions, uti litzem innovacions, però no innovem. Els sistemes d’R+D+I que van néixer després de la Segona Guerra Mundial com una ne cessitat imperiosa de les nacions d’invertir en ciència-tecnologia com una unitat, són incipients. Si els comparem amb la resta de sistemes socials, com el sistema sanitari o el mateixsistemaeducatiu,veiemquetotique elspaïsosdesenvolupatsdediquenpropdel 3% del seu PIB a R+D, els sistemes actu alsdegeneraciódeconeixementsónlapart més nova dels sistemes actuals i e stan en procés de desenvolupament. I si analitzem dinsd’aquestssistemeslapartqueesdedica a R+D+I en el camp estricte de les anome nadesTIC,ésunapartminoritàriadelcon junt del sistema de ciència i tecnologia dels païsosmésavançats.Sidintred’aquestaàrea de recercaTIC incloem la recerca en noves estructures de la societat del coneixement, la quantitat és gairebé ridícula. Tornemalsistemaeducatiu.Encaraespensa queelfetd’utilitzarelsordinadorsolaxarxa ésgarantiaquejahementratenl’eradigital. Enrealitat,l’educacióenaquestesnovestec nologies és un gran problema no resolt en tots els països. El mateix consens entre els mestresipedagogsquelesTICsón«unaeina al servei de l’educació» és el major obstacle per entendre quin és el problema. Internet ha passat de connectar uns pocs milions de científics i tecnòlegs a connectar milers de milionsdepersones.I?Imaginemquejate nim els 7.000 o 9.000 milions de persones connectades a Facebook? I? La connectivitat per si mateixa no crea un millor ordre social i més productivitat. El que s’apunta com a nou repte és si és pos sible incrementar la capacitat innovadora de la gent, de la joventut, de la gent gran, de les comunitats. Som encara molt lluny d’entendrequeundelscanvisculturalsmés importants pot ser fer sortir la innovació i la recerca en noves tecnologies dels labo ratoris actuals i fer-les arribar a les escoles, a les fàbriques, als parlaments, a la vida quotidiana... Possiblement el canvi cultu ral que estem començant a albirar és que sectors creixents de la vida social es trans formin en laboratoris. I no només en la boratoris d’artefactes mecànics, sinó en Els living labs esdevenen eines fonamentals per estimular la innovació
- 39. Dossier 39 laboratoris d’innovacions socials, econò miques, culturals... I un d’aquests laboratoris podrien ser les mateixes escoles. Mes enllà del trívium i el quadrívium, podríem crear el quintívium educant la gent a més de en la lectoescrip turaoenlesquatrereglesdel’aritmèticaiel càlcul, en la resolució de problemes, en el concepted’algoritme,dexarxa,dellenguat gesdeprogramació,del’amorperlatecno logia, el fet cultural pròpiament humà, de l’animal de cultura, d’artifici, de disseny. La tecnologia continua sent la Ventafocs del sistema escolar. És només una eina, ens repeteixen insistentment els responsables educatius.I?Tambéelllenguatgenaturalho és. Mentre que no s’entengui que la tecno logia és la porta d’entrada d’un nou model cultural no avançarem. A més d’aprendre a recordar i a comprendre, hem d’aprendre a innovar. I aquest canvi cultural el poden proposar i facilitar, fins a cert punt, els tec noantropòlegs. Un pas en la direcció encertada és el que estan fent algunes escoles nord-americanes introduint l’anomenat computational thin- king en lloc de les tradicionals classes d’uti lització dels ordinadors. Es tracta d’educar enelsconceptesbàsicsd’informàtica(algo ritmes, complexitat, iteració...) tots els es tudiants de primària i secundària. La CES TA,l’associaciódeprofessorsd’informàtica nord-americana,hadesenvolupatuncurrí culum per a estudiants de K-12, és a dir, de primària i secundaria, en aquesta direcció (CESTA, 2005). El disseny del projecte i2CAT Hemquedatquelapràcticadeltecnoantro pòlegpotserlainnovaciócultural,eldisseny denousartefactescomunitarisqueafavorei xen aquest canvi cultural i que validen les hipòtesisdetreballinicials.Malauradament no abunden els antropòlegs interessats en temes d’innovació. Hem trobat un sol an tropòleg en la història de la disciplina que ha publicat un llibre sobre el tema. Es diu Tecnoantropologia i disseny cultural Els canvis, de tot ordre, en la nostra societat tenen, a hores d’ara, en la innovació cultural un dels seus millors instruments. CITILAB
- 40. 40 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 HomerBarnett,ial1953vaescriureaquesta obra:Innovation,thebasisofculturalchange, querecullentrealtrescoseslasevaexperièn ciad’appliedanthropologistdurantlaSegona Guerra Mundial, en el Pacífic. La meva pràctica tecnoantropològica s’ini cia amb una primera fase que consisteix en l’estudi de la comunitat d’informàtics de la Carnegie Mellon University (CMU) en el període 1990-93. Aquesta tesi no deixa de constituir una clàssica etnografia d’una co munitat,peròenaquestcasd’unacomuni tat,ladelscomputerscientistsuniversitarisde la CMU, que tenia en el seu codi cultural ben inscrit el valor del disseny i la innova ció. Entenc que la pràctica tecnoantropo lògicaincloulesetnografies,peròdinsd’un programaderecercamésampliiorientatal disseny i la construcció de noves comuni tatsi/oorganitzacionsqueencarnenaquests valors de disseny i innovació que es propo sen. Aquesta feina de disseny la vaig iniciar a la meva tornada dels EUA ja dins primer d’una empresa pública, el Centre Divulga dor de la Informàtica dirigida per Santiago Guillen,persona clau en el finançament de larecercafetaalaCMU,idesprésalaUPC. En el CDI vaig dissenyar el 1994 un taller anomenat TTT, Transferència Telemàtica deTecnologia, que va servir per demostrar queerapossibleutilitzarlaxarxaInternetper afavorir els processos d’innovació i transfe rència de tecnologia a les PIME. A conti nuació em van contractar a la UPC dins el projecte europeu COMIC com a etnògraf peranalitzarpràctiquesdetreballcooperatiu en xarxa, la qual cosa vaig fer amb l’estudi de la xarxa I*EARN. En el projecte CO MICvaigcomprovarqueerapossibletenir almenys un antropòleg en una universitat purament tecnològica. El que vaig descobrir és que amb la feina d’analitzar les pràctiques socials innovado rescomlesdesenvolupadesaI*EARNnoen teniaprou.Voliaexperimentarsierapossible generar noves estructures socials de recerca i innovació. La primera va ser amb la pro posta de creació de CANET, com a Centre d’Aplicacionsd’Internetal1997,ilasegona al 1999 amb la proposta de creació del pri mer programa de recerca sobre la Següent Generació Internet a Catalunya, que va agrupar per primera vegada tot un conjunt de grups de recerca acadèmica, empresarial i membres del govern i que va donar lloc el 2003alacreaciódelaFundaciói2CAT.Es teveAlmirallvapublicarel2009unprimer estudi de la Fundació i2CAT com a living lab (Almirall, 2009). Més recentment, Jor di Colobrans ha iniciat una línia de treball tecnoantropològicdinslamateixaFundació i2CAT a partir de diferents clústers com el de eHealth i Mèdia. Essencialment el que ha provat primer el projecte i ara la Fundació i2CAT és que es poden dissenyar noves comunitats de re cerca dins el món d’Internet i que la tecno antropologia pot ajudar els enginyers TIC a trobar noves línies de recerca i innovació, com la Internet audiovisual o la Internet cultural, més adaptades al context socioe conòmic que els envolta, nous models co operatius amb empreses, institucions i ciu tadans,unadimensiómésinternacionalde la seva recerca i una obertura del propi rol dels tecnòlegs i el d’una universitat de tec nologia dins el seu país. Ésevidentquemaiundissenycultural,imés coneixent l’ésser humà, es pot fer en solita ri. Gran part del seu èxit és que el disseny aparegui i que se’l faci seu la major part de gentpossible,totiqueaixòpuguidissoldre el protagonisme conceptual dels seus inici adors.Ésmoltimportantperaldissenyador cultural entendre que una cosa és redactar la partitura i una altra dirigir l’orquestra. Aconsello als futurs dissenyadors que tin guin molt en compte aquest detall, i que limitin la seva funció a la d’inspirador o re dactordepartituresideixinlafunciódedi recció a altres persones o que hi col·laborin de forma no destacada. Si alguna guia m’ha inspirat durant els dar rers anys com a tecnoantropòleg, i encara m’inspira,haestatlaideadeprojecte.Men tre que un antropòleg tradicional comença i finalitza la seva feina amb una etnografia, untecnoantropòlegcomençaiacabaambun projecte cultural o un disseny cultural, que La tecno- antropologia contribueix a la recerca i la creació innovativa com potser la internet cultural
- 41. Dossier 41Tecnoantropologia i disseny cultural had’incloureunaanàlisietnogràficatambé. Mentre que el primer en té prou amb l’es forçpercomprendrequèésicomfuncionen els patrons culturals i les institucions d’una comunitat donada, el segon s’arrisca a dis senyarunacomunitatmoltesvegadesenca ra inexistent, a posar-la en marxa i a validar d’aquestamaneraquelasocietatpotencial ment pensada és o no és possible. La idea de projecte, en el meu cas, és la que vertebratotelmeutreballcomatecnoantro pòleg.Aquestconceptesemprem’hafascinat. Quan estudiava a la Facultat de Filosofia i LletresdeValènciaalsanyssetantajaempre guntava per què els de ciències i humanitats acabaven fent tesis i estudis mentre que als enginyers hom els permetia fer projectes de fi de carrera, inventar coses, fer dissenys. Disseny cultural i ciutadans: Citilab Europa és un continent de ciutats i ciutadans, de petites i mitjanes ciutats i de ciutadans, si les comparem amb les metròpolis del segle xxi. Per aquí va sortir l’oportuni- tat de dissenyar un centre d’innovació a escala local que finalment van denominar Citilab, a la ciutat de Corne- llà de Llobregat. La proposta original es va presentar a l’Ajuntament el 2002 i el centre es va inaugurar al novembre del 2007. Els experiments convé fer-los a petita escala. En aquest punt tenia molta raó el vell Karl Popper i la seva piecemeal social engineering. Això és el que podem fer a Europa ara. Experiments nous. Els europeus, ja ho sabem, som petits, i els catalans més petits encara. Què podem fer en un món dominat per potències de milers de milions de persones? Recordem-ho. Ser petits, independents i viure prop del mar és el que va per- metre el sorgiment dels sistemes democràtics a Grècia fa més de dos mil anys. També en el seu moment els primers Homo habilis devien ser petits grups en comparació amb la resta d’homínids. La innova- ció comença normalment per grups petits. I convé que així sigui per l’alt risc de fracàs que comporta. El Citilab parteix d’una experiència prèvia de diversos anys al voltant d’un programa de les xarxes ciutadanes. Com a antropòleg dins la UPC vaig tenir força llibertat per iniciar el 1995 un programa de foment de l’accés a Internet de diversos col·lectius ciutadans, començant per dos col·lectius: la TV de Nou Barris, amb Miquel Sánchez al capdavant, i el col·lectiu TEB del Raval. D’aquí van sortir Nou Barris Net i RavalNet. Durant anys vaig intentar construir una coordinació de diverses xarxes ciutadanes a Barcelona, formant BCNet però l’in- tent va fracassar. Una de les raons va ser la impossibili- tat de convèncer l’Ajuntament de Barcelona que ells no eren la ciutat de Barcelona, sinó només el seu govern. I que les xarxes ciutadanes ho evidenciaven. Cosa que crec que els va acabar de convèncer de no donar-hi suport, a diferència del grup d’innovadors de Tarragona que van aconseguir crear TINET. Amb el suport de V. Ba- denes, director de CornellaNet, van organitzar el primer congrés mundial de xarxes ciutadanes a la tardor del 2000. L’objectiu va ser conèixer altres experiències a tot el món i veure com es podria connectar tothom a Inter- net facilitant el seu accés i alfabetització digital. El que van veure és que aquests objectius s’esgotaven en si mateixos. Que un món on tothom estigués connectat no necessàriament volia dir una societat d’innovació. Quin podria ser el pas següent? De la mateixa manera que havien visibilitzat una segona generació Internet, no podria generar-se una generació següent de la societat del coneixement? Quins podrien ser els seus objectius? Només estar connectats? Aprendre a enviar missatges electrònics o estar en xarxa? El repte següent podria ser obrir les capacitats de generació de coneixe- ment i d’innovació a tothom. Que la ciutat pogués ser un lab. Que els ciutadans poguessin participar i crear ells mateixos un lab. Aquesta hipòtesi de disseny va donar lloc al Citilab, el primer laboratori ciutadà, ja el 2002. En el camí ens hem trobat amb el sorgiment de la xarxa eu- ropea de living labs, que ha vingut a donar arguments a la idea inicial que ens va inspirar, i ens hi hem associat... CITILAB
- 42. 42 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Ésunaideaquem’haperseguittotalameva vida. Per què ens havíem d’acontentar no saltresambl’anàlisimentrequeelsarquitec tesielsenginyersdissenyaven i construïen? Fins que no vaig trobar Herbert Simon, no vaig entendre que els científics socials po dien ser científics del disseny, sense haver de convertir-se en polítics. Max Weber i la seva distinció entre el científic i el polític estava superat. Però ara faltava trobar el moment. I aquest momentme’lvaoferirlaUPC,quanemvan contractarcomacientíficsocialdinselDe partamentd’ArquitecturadeComputadors, dinsdel’equipdeManelMedinaiLeandro Navarro el 1995. Podria demostrar que un científicsocialpodiadissenyarunnoupro grama cultural i una nova estructura asso ciativa per portar-lo a terme? En un projecte de disseny cultural, el pri merpasésveurel’oportunitat,lapossibili tat d’una nova organització per a determi nats objectius o finalitats que dóna sentit al treball etnogràfic. En el cas del projecte i2CAT, l’oportunitat la va donar el sor giment d’un nou programa de recerca al voltant de la següent generació Internet a finals dels noranta. El mateix èxit de la In ternetmarcavaelprincipid’unarenovació necessàriaqueesvainiciaralesuniversitats nord-americanes de recerca, en forma del consorci Internet2, i que a Europa no ha via arribat encara. Després de l’organitza ciódelnouCapítoldelaInternetSocietyi del’organitzaciód’unpetitgrupdediscus sió que va reunir bona part dels pioners de la Internet a Catalunya, es va redactar un documentanomenatInternetiCatalunya: societat civil i següent generació Internet el 5 de maig del 1998, on es va plantejar entre d’altresiniciativeslacreaciód’unprograma de recerca i innovació sobre aquest tema a casanostra.Duranttotunanyesvaferuna feina de reconeixement etnogràfic del ter ritori i dels grups socials que podrien estar interessats a formar part d’aquest progra ma.Finalment,unanydespréssesignavaal PalaudelaGeneralitatelprojecteesmentat. Però fins tres anys més tard no es va crear oficialment la Fundació i2CAT. Les noves comunitats comencen normal ment per un projecte. La funció que repre sentaelmiteenlescomunitatsprimitiveso ladeclaraciódedretsnaturalsdelessocietats moderneslafaelprojecteenlescomunitats d’innovació.Elsdocumentsfundacionalsde les noves comunitats són normalment les proposals o projectes de recerca i innovació. En el cas del projecte i2CAT va ser un con venienelqualesvaexplicitarquinsprojectes derecerca-innovacióesvoliendesenvolupar il’estructurad’institucionsparticipantsque elposavenenmarxa.Peraixòinsistimqueel programa cultural és la base del nou model cultural. Com vaig veure amb l’observació participantalaCMU,moltabansquel’in formàtic comenci a picar una sola línia de codi,hahagutd’escriureunprogramainfor màtic, ha d’escriure un document anome natproposal,onexplicaal’agènciafederalels objectius nous que vol aconseguir (innova- tive claims), i com els aconseguirà, de quins recursoshumansifinancerspensadisposar. Està fent així un petit disseny cultural. L’Anella Cultural i la tecnoantropologia a Catalunya Comaantropòlegvaigserresponsabled’im primirunadinàmicaalprojectei2CATmolt connectadaamblarealitatdeCatalunya.Un dels problemes greus de les universitats eu ropees i també catalanes és la seva descon nexió de la societat i el teixit econòmic del país. Això ha tingut l’avantatge d’avançar línies de recerca a les universitats més con nectades amb el que exigien els programes europeus que amb les necessitats locals. El desavantatge és que posa la dinàmica soci al al marge de la recerca universitària. En llocd’unprojectemeramentdexarxesamb fons europeus com era habitual, el projecte i2CAT va tractar des d’un principi de con nectar la UPC i tot el seu potencial enTIC amb altres entitats polítiques, empresarials i socials del país i forçar una via de finança mentlocal.Aixídesd’unprincipiesvaorga nitzarenclústerstemàticsquecorresponien als grans reptes que tenia el país: el repte de la llengua i la cultura, lligat amb la posada enmarxadeTVCambtotelquerepresenta, i el món de la salut i l’educació, on històri cament Catalunya ha excel·lit fent un pa El disseny de noves comunitats és un dels resultats més destacats a hores d’ara de la recerca etnogràfica en el món digital
- 43. Dossier 43 per pioner dins l’Estat. Aquesta aposta per una Internet audiovisual i cultural en part s’ha confirmat. Des de la posada en marxa delprojecteÒperaOberta,eldesembredel 2001,finsal’acceptaciódel’AnellaCultural pelDepartamentdeCulturadelaGenerali tatel2010hihaunesforçcontinuatdedis seny cultural en el propi àmbit de la comu nitat cultural catalana (Font, 2010). Un argument que ha jugat a favor d’aquest esforç ha estat que hem demostrat que un tecnoantropòleg, lluny d’estar oposat a la tecnologia, pot ser tant o més tecnòleg que els mateixos enginyers. La introducció del móndel’artilaculturalenelsprojectesd’In ternetvaafavorirlageneraciódetecnologia audiovisualilasevaincorporacióalmónde les xarxes digitals. El resultat és que els en ginyers van veure que una òpera utilitzava moltíssima més banda ampla que les trans missions que fins ara ells havien fet de ba ses de dades de física o biologia molecular. Els requeriments tecnològics que els artis tespodrienplantejaralstecnòlegserenmolt superiors als que fins ara els havien plante jat els mateixos científics. Per altra banda, els directors del Liceu descobrien que un art vuitcentista es podia conjugar amb les noves tecnologies en la seva expressió més avançada.Quedavaobertunnouprograma decol·laboracióentreart,culturaiInternet avançat que un tecnoantropòleg havia aju dat a facilitar. n Bibliografia Almirall, E. Understanding inno- vation as evolutionary co-creative process[enlínia].ESADE.Docto- ralDissertation,2009.http://www. tesisenxarxa.net/TDX-1124109- 130209/index.html Barnet, H. Innovation, the basis of cultural change. New York: McGraw-Hill Company, 1953. CESTA (2005). Final Report of the ACM K-12 Task Force Curri- culumCommittee[enlínia].http:// csta.acm.org/Curriculum/sub/AC- MK12CSModel.html Contreras, P. Me llamo Kohfam, identidad hacker: una aproxima- ción antropológica. III Premio de Ensayo Eusebi Colomer de la Fundacion EPSON. Barcelona: Editorial Gedisa, 2004. D’Andrade, R. G. «Cultural Cog- nition». A: M.I. Posner (ed.) Foun- dations of Cognitive Science, p. 795-830. Cambridge: MIT Press, 1989. Font,J.«L’AnellaCultural.Unaxarxa d’equipaments culturals connec- tats en banda ampla». Revista Cultura: La Cultura en l’Era Digi- tal,núm.7,p.154-164.Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. Himanen, P. [et al.]. La ética del hacker y el espíritu de la era de la información. Editorial Destino, 2002. Navarro,L.;Rodríguez,G.;Serra. A.(1996)TheInterMedNetwork: Changing Cultural Patterns with a Large-Scale Cooperative Inter- net Network in the Mediterrane- an http://www.isoc.org/inet96/ proceedings/e7/e7_2.htm Serra,A.DesignCulture(Estudio etnográficodelosproyectosdein- vestigación de la School of Com- puterSciencedeCarnegieMellon University, un computer-intensive campusnorteamericano).Tesipre- sentadaalDepartamentd’Antropo- logia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica. Universitat de Barcelona, 1992. http://people.ac.upc.edu/ artur/CMUdesignculture.htm Simon, H. A. The Sciences of the Artificial. Cambridge: MIT Press, 1970. Traub, J. F. «Quo Vadimus: Com- puter Science in a Decade». Communications of the ACM (juny 1981), vol. 24, núm. 6, p. 351-358. http://portal.acm.org/ citation.cfm?id=358677 Tunísia: revolta popular i Internet La revolta popular a Tunísia va tenir com a desencadenant la mort d’un informàtic, Moha- med Bouazizi. Els joves, motor de la revolta, van fer servir xarxes socials (Facebook, Twitter) i webs de vídeos com YouTube. Un nou servei ano- menat TuniLeaks es va crear per denunciar la corrupció al país. El 1996, un dels primers projectes que vaig organitzar a la UPC va ser la primera reunió d’internautes a la Mediterrània. Es va anomenar Intermed Network (Navarro et al., 1996). Representants tu- nisians hi van participar. Des- prés d’anys de silenci sembla que una nova etapa s’obre en el país on el poble i les noves tecnologies van de la mà. Les revoltes àrabs es van gestar a Internet i les xarxes socials. GETTY IMAGES Tecnoantropologia i disseny cultural
- 44. 44 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Ricard Faura i Homedes Societat de Coneixement, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació Barcelona_CATALUNYA Internet i ciutadania L’any 1999 em varen encarregar un article per a la Revista d’Etnologia de Catalunya, sobre l’impacte d’Internet a la nostra cultura(1) . Ja fa cert temps doncs, i més, si parlem del món d’Internet i les TIC(2) , on 10 anys en representen 100. L’any 1999 la immensa majoria dels ciutadans no coneixien Internet. Es començava, però, a experimentar un creixement exponencial: en deu anys, de 1996 a 2006, vàrem passar dels 45 milions d’usuaris al bilió i dels 250.000 llocs web als 80 milions. Els usuaris denominats 1.0 només consumien informació, mentre que els 2.0(3) publicaven i per tant, generaven el contingut també. L’activitat d’aquests doncs, no tenia res a veure pel que fa a la intensitat de la seva participació. In 1999 I was asked to write an article for the Journal of Ethnology of Catalonia, about the impact internet has on our culture(1) . It’s been some time, even more if we’re talking about the world of internet and the TIC(2) , where 10 years represents 100. In 1999 the great majority of citizens had no knowledge of internet. It began, however, to experience exponential growth: in 10 years, from 1996 to 2006, we passed from 45 million users to 1 billion and from 250,000 websites to 80 mil- lion. The users named 1.0 only consumed information, whereas the 2.0(3) published and therefore also generated content. The activity of these had nothing to do with regard to the intensity of their participation. La Internet de les persones! Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, al servei dels ciutadans Per tal d’aprofitar molt més les capacitats de l’anomenada «web social» cal, en primer terme, fomentar la «capacitació tecnològica» de les persones. jordi play
- 45. Dossier 45 L’autor Llicenciat en Antropologia i diplomat en Ciències Socials per la Universitat de Barcelona, actualment treballa en l’impacte de les TIC en la nostra cultura. Cofundador de l’Observatori per a la Cibersocietat, és director del Servei de Societat de Coneixement, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. E lconcepte2.0vaseradmès ràpidamentpertothom,ja fossin usuaris, empreses o elsmateixosautors.També esvadenominarwebsocial. Unaveritableaplicació2.0 és la que millora com més persones l’utilit zen, per això la clau és l’equilibri entre els interessos personals i els col·lectius. Totaquestplantejamenterapossiblesempre que la major part de la ciutadania tingués accés i sabés utilitzar lesTIC de manera su ficient com per a participar i aportar dins d’aquest entramat del 2.0. Entravem en el que el sociòleg Manel Castells va batejar com societat xarxa. Eltreballilesrelacionsenxarxaesmultipli quenpertantesvegadescomnodesactiushi ha en aquesta xarxa. Aquests nodes no són més que persones o grups de persones que tenen una implicació superior i aporten els seusconeixementsalserveidelaxarxa.Són fonamentalsdoncs,lespersonesielsconei xements d’aquestes. Aquests quatre estadis són: difusió del que representa usar les TIC tant a nivell perso nal com professional, possibilitat de utilit zar-les, el que es coneix com connectivitat o accés, formació al ciutadà perquè estigui suficientmentcapacitatperfer-neunbonús idinamitzacióperpartdelsdinamitzadorso connectors que treballen en cada àmbit. Hi ha però, visions clarament oposades pel que fa a les polítiques de potenciació d’ús delesTICalaciutadania,elques’anomena capacitaciótecnològica.Endestacariadues, les més oposades. La primera posa especial èmfasi en la creació d’unes bones infraes tructures de telecomunicacions que facili tinunabonaconnectivitatperalmàximde ciutadansiciutadanespossibles.Estéelcon venciment que un cop tinguem això, si fos possible,larestavindràcomaconseqüència d’aquest desplegament. És com si el fet de tenir escoles ja assegurés la bona utilització delesmateixesi,comaconseqüència,l’accés al’ensenyamentsuperiord’unbonnombre deciutadans.Particularmentcrecqueésuna visióparcial,ésfonamentalgaudirdebones infraestructuresdetelecomunicacionsperò no és, ni molt menys, suficient. Si considerem les infraestructures de tele comunicacions com unes infraestructures més,tantnecessàriescompodenserqualse volaltre,calquetinguinelmateixcriteride desplegament. Cal buscar què és necessari, on ho és i quan. En aquests darrers anys s’està produint un fenomenquefinsaramais’haviadonat:s’es tan creant infraestructures de comunicació (comconsiderolestelecomunicacions),sen sevalorarabanslesnecessitatsrealsd’aques tes comunicacions. Fins ara les xarxes de comunicació es feien responent a una ne cessitatclaraipolíticamentesdecidiadonar un impuls. Com exemple tenim la creació de les vies romanes per necessitats militar i comercials del propi imperi. Els camins unien mercats i ciutats, les vies de ferrocar rilvanpotenciareldesenvolupamentfabril ielcreixementurbà,lescarreteresiautopis Internet i ciutadania (1) http://www.raco.cat/index. php/revistaetnologia/article/ view/48753/57137 (2) Tecnologies de la Informació i Comunicació (3) El concepte 2.0 va ser creat per Dale Dougherty de O’Reilly Media en una pluja d’idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar idees per a una conferència. Dougherty va suggerir que el web estava en un renaixement, amb regles que canviaven i models de negoci que evolucionaven. Dougherty va posar exemples - “DoubleClick era la Web 1.0, Google AdSense és la Web 2.0. Ofoto és Web 1.0; Flickr és Web 2.0.” - en lloc de definicions, i va reclutar a John Battelle per donar una perspec- tiva empresarial, i O’Reilly Media, Battelle, i MediaLive va llançar la seva primera conferència sobre la Web 2.0 a l’octubre de 2004. http://www.wikipedia.org Ús de les TIC Dinamització Formació Acció Difusió
- 46. 46 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Inhibidors culturals en l’ús de les TIC El centre d’estudis Enter, juntament amb Telefònica y Red.es, va impulsar un treball l’any 2007, destinat a detectar un primer nivell d’aquests inhibidors, del que en destacaré alguns. Els factors inhibidors d’ús de les TIC que van consi- derar més importants eren: La manca d’estudis. L’edat, a més edat menys ús, especialment a partir dels 45 anys i de manera molt marcada els 65 anys. Els treballadors amb poca qualificació professional, amb especial incidència en les mestresses de casa i els jubilats. Les llars amb pocs ingressos, a molta distància amb les llars amb ingressos més alts. Tot això ens marca molt clarament al sector de la pobla- ció més desafavorida com a potencials protagonistes de l’anomenada escletxa digital. Aquests problemes amb la implantació de l’ús de les TIC tenen una excepció en el cas del telèfon mòbil, i posa en dubte moltes de les apreciacions a les que hem fet referència. Aquestes excepcions tenen la seva explicació en que: Els seus usos van lligats a relacions directes entre les persones en la vida quotidiana. El seu ús no exigeix cap qualificació professional i escasses habilitats personals. Te una utilitat directa lligada a la quotidianitat. L’ús del telèfon mòbil te un alt grau de capital rela cional. El seu ús lliga tant la relació instantània com la rela- ció global entre persones. Eixos de distància entre la telefonia mòbil vs. l’ordinador i internet Telefonia Mòbil Ordinador + Internet Usos lligats a les relacions directes entre les persones en la vida quotidiana Usos lligats majoritàriament als supòsits convencionals de la educació el treball i l’oci El seu ús no exigeix qualificació i demana poques habilitats El seu ús exigeix major qualificació i demanda un major esforç per aprendre el seu funcionament Utilitat directa: el seu ús deriva del contacte amb l’entorn personal en tot moment i situació Utilitat aplaçada: el seu ús deriva dels requisits d’altres activitats (educatives, laborals, oci, etc.) Molt alt grau de capital relacionat amb els àmbits familiar i amical Grau mig de capital educatiu i econòmic vinculat a les TIC en la nostra economia El seu ús expressa les característiques de relació instantània i global entre les persones El seu ús expressa una millora tècnica que s’aplica a les pautes culturals i econòmiques clàssiques Variables i la seva configuració com inhibidor o impulsor en la introducció, extensió i consolidació de l’ús de les TIC Variable Factors Inhibidors Factors Impulsors Estudis No tenir els estudis secundaris complerts Tenir estudis secundaris complerts i especialment universitaris Situació laboral i ocupacional Ser major de 45 anys, especialment a partir de 65 Ser menor de 45 i especialment de 25 Ingressos a la llar Viure en una llar amb uns ingressos menors a 900 euros nets al mes Viure en una llar amb uns ingressos a partir de 1.000, i especialment 2.100 euros Actituds generals vers la tecnologia Actituds negatives Actituds positives Actituds específiques vers les TIC en qüestió Actituds tecnofòbiques Actituds prototecnològiques
- 47. Dossier 47 testenienclaramentunobjectiu,aixípodrí em anar repassant una per una cadascuna d’aquestes infraestructures fins arribar als nostres dies a les anomenades telecomuni cacions. Les telecomunicacions trenquen la tendència que fins aquest moment havia existit i es passa a crear les infraestructures sense valorar-ne les necessitats abans. Existeix el convenciment que les bones in fraestructures portaran el us intensiu de les TIC.Esticmoltméspelsquicreuenquecal apostarclaramentperl’impulsdel’úsdeles TICmitjançantelsquatreestadis,quehees mentat anteriorment, amb un protagonis me per part de l’administració i dins d’una línia estratègica del propi govern. Pelquefaalaculturadigital,noenspodem aturarenlesinfraestructures,éscomsianys enrere tot l’esforç s’hagués centrat en cons truirbiblioteques,pensantquetantelsllibres comelslectorsvindriencomaconseqüència d’aquestes.Vacaldreunadeterminaciócla radelsgovernsdurantmoltsanysidefet,la feina en aquest sentit encara continua. Cal tenir present però, els condicionants o inhibidors culturals que es tenen en el mo mentdeposarenmarxaqualsevold’aquestes polítiques o accions enfocades a un impuls de l’ús de les TIC. Aquests inhibidors cul turalsenshand’ajudaraposarmésomenys incidència en les accions sabent-ne també, els topalls que ens podem trobar. Tenimdoncsunradiografiabastantclarade peronpodenvenirelsproblemesiquinespo den ser les possibles solucions. Cal destacar però, que moltes d’aquestes solucions pas sen per facilitar molt les coses a les persones que potencialment estan més allunyades de tenirunúsmésquotidiàdelesTIC.Anivell econòmic,tantlesfacilitatsquehanposatles operadores que han centrat més els esforços en fidelitzar al ciutadà que en la compra de l’aparell,comlavisióquedonalautilitatdel aparell que fa que el preu del mateix sembli més relatiu, han ajudat a aïllar els aspectes econòmics com un dels inhibidors, aspecte quesiqueteencaraforçapespelquefaal’ús del PC i la seva connexió a la xarxa. Aquestatasca,quetantbehanfetlesopera dores telefòniques i que tenen encara pen dentpelquefaalspreusdeleslíniesd’ADSL, en aquest moments els més cars d’Europa, caldràquetambélesfacinlesgransmarques distribuïdoresdepcs,d’acordamblesadmi nistracionspúbliques,semprequeesvulgui acceleraraquestprocéssenseesperarunasso liment«natural»amblaincorporaciódeles generacions més joves al mercat laboral. Caldria però, donar un pas més i estudiar quinshanestatlesclausdel’èxitd’altrespa ïsosiculturespelquefaal’úsdelesTIC.És el que en podríem dir els desinhibidors que han fet possible aquest salt no només qua litatiu sinó també quantitatiu. Cal tenir en compte, els condicionants de cada lloc que faciliten aquesta ús lesTIC, com poden ser els geogràfics, econòmics i, fins hi tot, cli matològics, i que fan de cada indret i país un lloc únic i diferents dels altres. Es fa im possible una formula magistral que sigui vàlida per a tothom. Enelssegüentsdosgràficsextretsdelinforme anual de la Fundación Orange, any 2010(4) , quedaevidentladiferenciaentreelsusosdeles TIC entre països europeus. Destaquen països comHolanda,Finlàndia,DinamarcaiSuècia, Internet i ciutadania L’equilibri entre els interessos personals i col·lectius esdevé una de les claus de volta de la innovació cultural, sorgida arran el desplegament de les webs socials. CITILAB (4) Web de la Fundación Orange. http://www.informeeespana.es/ docs/eE2010.pdf
- 48. 48 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 ambunescaracterístiquesgeoclimàtiquesmolt allunyades a les del nostre país, fet que, a ben segur, afavoreixen aquest lideratge. L’altregràficalquevullferreferència,també extret del mateix informe de la Fundación Orange, corrobora el que s’ha dit en aquest mateix article, sobre la necessitat d’una in tervenció dels govern per donar aquest im puls definitiu de l’ús de lesTIC. Lestresprincipalsraonsdelperquèelciutadà diu que no utilitza lesTIC i en concret in ternet,són:lamancadenecessitat,l’excessiu cost econòmic de la connexió o l’absència de la banda ampla a la seva llar. Enelprimerdelscasoscalenunesdecidides accions de difusió a tots els racons del país, explicantquesonlesTICienqueelspoden ajudarenelseudesenvolupamentpersonal iprofessional.Enelsegondelscasos,calfa cilitar llocs on es puguin connectar els ciu tadans i a la vegada els puguin acompanyar i ajudar en aquests primers passos. Estem parlantd’instal·lacionsconegudescomate lecentresoPuntTicenelcasdeCatalunya. Cal remarcar però, que les instal·lacions no ho son tot ni molt menys. L’element humà esfafonamentalenaquestespaisambfigures com són els dinamitzadors o dinamitzado- res,agentsqueseranelsprincipalsresponsa bles d’ajudar al ciutadà engrescant-los a ser uns usuaris actius de la xarxa. És el que he denominat «última milla de la Societat del Coneixement»(5) . Amésamés,lafunciódelstelecentresfacilita l’aspecte fonamental pel desenvolupament d’una xarxa arrelada al territori, l’existència dels connectors que són les persones que tenen la visió oberta cap a la col·laboració ambaltresagentsdelaxarxaialavegadaani men a tot l’entramat social del seu territori a participar-hi. «La xarxa social catalana es caracteritzapelseugrandinamismeperò,a lavegada,pelseuhermetisme.Ésaquíonla figuradelconnectoresdevécomunafigura (5) http://ricardfaura.blogspot. com/2010/12/los-telecentros-la- ultima-milla-de-la.html (6) Blog de Ricard Faura i Homedes: http://bit.ly/blog_ricardfaura (7) El Web semàntic és un projecte que té com a objectiu crear un medi universal per a l’intercanvi d’informació significativa (semàn- tica), d’una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web. Amb això es pretén ampliar la interope- rabilitat dels sistemes informàtics i reduir la mediació dels opera- dors humans en els processos intel·ligents de flux d’informació. El pare de la idea, Tim Berners- Lee, creador del Web i fundador del W3C, proposa que la Web semàntica serveixi per a ampliar la capacitat de la World Wide Web mitjançant els estàndards, els llenguatges d’etiquetatge i altres eines de processament relacionades. http://ca.wikipedia. org Llars amb accés a Internet i usaris d’Internet a la UE, 2009 Raons per les quals no es disposa d’accés a banda ampla, 2009 %usuarisd’Internetals darrerstresmesosde2009 % llars amb accés a internet 100 90 80 70 60 50 40 30 20 n poden accedir a través de banda ampla des d’un altre lloc (feina, estudis) n la connexió els resulta massa cara n no existeix disponibilitat de connexió de banda ampla a la seva zona n no ho necessiten n altres motius font: eESPAÑA 2010 A PARTIR DE EUROSTAT (2009) Alemanya Bulgària Grècia Rumania Portugal Itàlia Polònia Lituània Letònia Estònia Eslovàquia Eslovènia Malta França Bèlgica Àustria Alemanya Dinamarca Suècia Luxemburg Holanda Finlàndia Regne Unit Irlanda UE 27Xipre R. Checa i Espanya Espanya França Holanda Portugal UE 27 12 20 23 0 41 16 31 21 20 40 7 15 19 12 30 19 48 17 27 61 10 10 47 9 24 1 4 4 69 23 20 30 40 50 60 70 80 90
- 49. Dossier 49 cabdal, difondre i amplificar tot aquest di namisme a l’exterior es fa només gràcies els respectius connectors que estan treballant dins de cada projecte, associació, ateneu, club... Les TIC poden fer molta feina en aquestsentit.Elconceptedexarxaestàmés que arrelat en l’entorn de les TIC i poden transmetre aquesta “filosofia” molt més fà cilment que qualsevol altre mitjà.»(6) Cap a la web 3.0 Després de fer un petit viatge en el temps, caldria situar-nos en el moment actual i el desenvolupament que han tingut lesTIC i la Xarxa en concret. Entraríem en el que es denomina la web 3.0, concepte que va ser creat l’any 2006 per John Markoff, corres ponsal del diari New YorkTimes a Sillicon Valley.Markoffesvavolerreferiralnoucon ceptedelaweb«intel·ligent»iqueutilitzaria eines com l’anomenada web semàntica(7) , les cerques mitjançant un llenguatge na tural i l’aprenentatge de les màquines. La web semàntica facilitarà trobar respostes a qüestions concretes. Aquestes respostes diuenques’adaptaranmoltmésalllenguat genatural,cosaquevoldirunaprogramació molt més precisa i la potenciació de la in tel·ligència artificial o la utilització de «mà quines intel·ligents» interconnectades en tres si, és part del fenomen que anomenen Cloud Computing(8) . És en aquest punt on algunes persones di uenquehementratdinsdelaInternetdeles coses, on les màquines, els sensors i la intel· ligència artificial dominarà la xarxa. Parti cularmentempermetodiscrepardientque cadacopmésestemdavantdelaInternetde les persones, on cada cop més les màquines estan al servei d’aquestes persones, fent el trànsit per la xarxa molt més senzill i ami gable, obrint cada cop més les portes a tot tipusdeciutadà,vinguid’onvinguiambles prioritatsicreencesquetingui.Latecnologia està cada cop més al servei de l’home, tren cant les ja velles creences dels perills de la ciència, tantes vegades relatat tant en obres literàries com poden ser 1984, de George Orwell, Un mon feliç, d’Aldous Huxley, o Nosaltres,deYevgeniZaimiatin,oenlapel· lícula2001unaodisseadel’espai,deStanley Kubrick, i fins i tot, en la que es considera primeraobradeciènciaficcióiquehaestat portada incontables vegades a la pantalla, Frankenstein o el modern Prometeu)(9) . Peracabar,vullremarcarquedarreradequal sevolprojecteTIChihaunomésnomsicog nomsquefanqueaquellprojectetinguièxit. Sónlespersoneslesquefanqueelsprojectes tinguinèxit,latecnologiapersisolanoarriba enlloc. Cal vetllar i ajudar aquestes persones que son els veritables protagonistes de l’im puls de la societat de la informació. n Internet i ciutadania Bibliografia Alexander, J.; Seideman, S. (ed.). Culture and Society. Con- temporary debates. Cambridge: Cambridge University Press, 1990. Castells, M. La ciudad informa cional.Tecnologíasdelainforma- ción, reestructuración económi- ca y el proceso urbano regional. Madrid: Alianza Editorial, 1995. Castells, M. La era de la infor- mación. Economía, sociedad y cultura. Vol.1: La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial, 1997. Castells, M. La galaxia Inter- net. Barcelona: Plaza y Janés, 2001. Castells, M.; Borja, J. Lo local y lo global. La gestión de las ciu- dadesenlaeradelainformación. Barcelona: Taurus, 1997. Downey, J.; Mcguigan, J. Tech- nocities. The culture and political economyofthedigitalrevolution. Londres: Sage, 1999. Echeverría, J. Telépolis. Barce- lona: Destino, 1994. Faura i Homedes, R. «Globalit- zació versus localització, incom- patibilitat o convivència al cibe- respai?». Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 14, abril 1999. Faura i Homedes, R. «La cultu- ra local en el ciberespacio». A: Antropología del Ciberespacio. Quito: Editorial Centro Cultural Abya Yala, 1999. Finquelievich, S. (coord.) ¡Ciu- dadanos a la red! Los vínculos sociales en el ciberespacio. Bu- enos Aires: Ciccus, 2000. Galindo, J. «Cibercultura, cibe- respacio, cibersociedad. hacia la construcción de mundos po- sibles en nuevas metáforas con- ceptuales». A: Cuadernos Mass Culturas, León: Universidad Ibe- roamericana, 1998. Piscitelli, A. Ciberculturas. Barcelona: Paidós, 1995. Rodrigo Alsina, M. Comunica- ción intercultural. Barcelona: Anthropos, 1999. Tapscott, D.; Williams, A. D. Wi- kinomics. la nueva economía de las multitudes inteligentes. Bar- celona: Paidós, 2007. Torrent, J.; Vilaseca, J. «L’eco- nomia del coneixement i l’em- presa xarxa». A: L’empresa xar- xa. Tecnologies de la informació i la comunicació, productivitat i competitivitat. Barcelona: UOC. Ariel, 2008. VanDijk,J.TheNetworkSociety. Londres: Sage, 1999. (8) Cloud Computing és la computa- ció basada en Internet, mitjançant el qual els servidors proporcionen recursos compartits, programari i dades als ordinadors i altres dispositius de la demanda, com succeeix amb la xarxa elèctrica. Cloud computing és una evolució natural de l’adopció generalitzada de la virtualització, l’arquitectura orientada a serveis i computació d’utilitat. Els detalls s’abstreu dels consumidors, que ja no tenen ne- cessitat d’assessorament tècnic, o el control sobre la infraestructu- ra de tecnologia «en el núvol» que els dóna suport. (9) És una obra literària de l’escrip- tora anglesa Mary Wollstonecraft Shelley. Publicat l’any 1818 i emmarcat en la tradició de la novel·la gòtica. Es considerat como el primer text del gènere Ciència Ficció.
- 50. 50 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Ramon Sangüesa(1) Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics Universitat Politècnica de Catalunya BARCELONA_CATALUNYA Tecnocultura i democràcia La cultura que sorgeix de l’impacte computacional defineix un enorme moviment de canvi i innovació on el concepte de dis- seny assoleix unes dimensions i conseqüències molt radicals. Apareixen noves identitats i institucions. Una d’elles, el lab, ha fet fortuna com a descriptor difús de multitud d’entitats força diferents. També com a dipositària d’exigències democratitza- dores davant els canvis actuals. Aquesta popularitat reclama una certa clarificació, ja que el mateix concepte de laboratori ha esclatat sota l’impacte del que és digital. Contrastem aquests nous labs amb els antics considerant-los des dels paràmetres de la pràctica tecnològica i les noves formes d’innovació i recerca pròpies de la tecnocultura. Això ens permet identificar problemes i mancances de les noves organitzacions pel que fa a la democratització de la tecnocultura. També ens ajuda a detec- tar noves oportunitats de recerca en la cruïlla entre tecnologia, disseny i ciències socials. This culture that emerges from the computational impact defines a massive movement for change and innovation, where the design concept reaches radical dimensions and consequences. New identities and institutions appear. One of them, the lab, has made its fortune as a diffused descriptor of a multiple of very different entities. Also as a depository for democratic require- ments in front of current changes. This popularity requires some clarification since the concept of laboratory exploded under the impact of digital technology. We contrasted these new labs with the old ones considering them from the parameters of practi- cal technology and new forms of innovation and research of technoculture. This allows us to identify problems and shortcom- ings of the new organisations with respect to democratization of technoculture. It also helps us to detect new opportunities for research in the intersection between technology, design and social sciences. Els nous laboratoris La tecnocultura i la seva democratització: soroll, límits i oportunitats dels labs «The problem with techniques is that people love to hate them and also hate to love them, [...] so it is extraordinary difficult to get the right distance with the mass of things they cohabit with.» B. Latour
- 51. Dossier 51 L’autor Doctor en Informàtica (Intel·ligència Artificial) per la Universitat Politècnica de Catalunya, treballa en la coevolució de cultura i xarxes en situacions d’innovació i disseny col.laboratius. Actualment desenvolupa una recerca en innovació urbana col·laborativa. (1) Adreça durant l’any acadèmic 2011-12: Departament de Llen- guatges i Sistemes Informàtics. Despatx 202e, Edifici K2M, Campus Nord. c/Jordi Girona Salgado, 1-3. 08034 Barcelona Visió general del hacklab nord-americà TechShop: en primer pla, sales de reunió i ordinadors. Més enllà, bancs de treball mecànic. RAMON SANGÜESA/IRENE LAPUENTE «T otelquesiguidigi talitzableseràdigi talitzat». Aquesta afirmaciócontun dent del premi NobelPaulKrug manresumeixunapercepciócomunaipo pular (Krugman, 2005). L’impacte del que és digital es presenta arreu com un nou im peratiu inescapable. La percepció de la se vaurgènciauniversalitzadorahaenvaïttots els àmbits de l’experiència quotidiana. La frase de Krugman, per exemple, apareixia en un article sobre les conseqüències de la digitalització per a la indústria dels contin guts(música,diaris,revistes,vídeo).Éscert queperamoltespersonesl’experiènciadela digitalitzaciós’identificaamblasevarelació amb el consum i la comunicació (Internet, mòbils). En grau menor amb la producció decontinguts(Jenkins,2006).Tambéamb noves formes d’interacció social. En canvi, quan Salvador Giner va caracteritzar el seu concepte de tecnocultura (Giner, 1987), va remarcar-neelfetqueladigitalitzacióhoera deprocessosdepresadedecisionsi,enpar ticular, va assimilar aquesta digitalització a l’automatització computacional. Del codi digital universal a la programarització de la matèria Des de les microdecisions que tenen lloc a lessalesd’ordinadorsdelesgransoficinesfi nanceres cada mil·lisegon (Beunza i Stark, 2004),finsalessimulacionsperdecidirquè s’ha de fer en temes com el canvi climàtic o la gestió de cadenes logístiques comple xes,moltesdecisionsjanolesprenenactors humans sinó sistemes computacionals au tònoms i interconnectats. És la digitalitza ció entesa no només com la representació digital d’informació i coneixement i la seva comunicació,sinócomlareplicaciódepro cessosdecomputacióamoltsnivellsiagran escala.Quandiemquetotéspotencialment digitalitzable,estemdientquetotésuncodi (binari), interpretable per un altre codi (bi nari).Digitalvoldirprogramable,computa- cional, algorítmic. On hi ha un codi digital binarihihaelgermendelprocésalgorítmic. És a dir, tot allò digitalitzat és potencial mentprogramablei,almateixtemps,capaç de programar i de coordinar-se amb altres actors igualment programables. Els robots ja es construeixen els uns als altres (Freitas, 2004). Aquesta premissa d’universalitat de la computació, però, no s’esgota en els sis temes actuals: el codi és arreu. La informàtica no té lloc únicament al silici Seguintamblalògicatotaldeladigitalització, allàonhihagiuncodibinaritzable,hihaun puntd’entradadelalògicadelacomputació. Noestractajaquesapiguemdescodificarelge Tecnocultura i democràcia
- 52. 52 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 enreferènciaalsistemafinancer,ensrecorda lesconseqüènciesd’aquestamixtura,nopo demdeixardepensarenelsefectes,benreals, d’aquestavenç.Lanovacapacitatprometeica i la complexitat dels sistemes que emergei xen posen reptes a les pròpies pràctiques de disseny que s’han d’entomar amb humilitat i cautela (Latour, 2009). Però el programa i elsefectesdeladigitalitzaciósóntotalitzants, per no dir una altra cosa. Una història repetida El discurs tecnocultural dominant, però, presenta com a neutres la tecnologia i el seu noudisseny.Éssignificatiuqueunllibrere centsobreaixòportipertítolElquelatecno- logia vol (Kelly, 2010). Altres textos recents presentenlatecnologiacomunensautònom quesegueixlessevespròpieslleisd’evolució (Arthur,2009),demanerasemblantacom s’ha presentat més d’una vegada l’evolució de l’empresa científica. Aquesta neutralitat obvia els processos socials de conformació de la tecnologia digital i suggereix que no hi ha adreçador ni aturador per al seu des plegament. Des de la crítica de Marcuse a lad’HabermaspassantperFeenbergialtres quedaforçaclarquelescosesdelatecnologia nosucceeixenperquèsí,nisónabandonades a si mateixes (Pinch, 1989). Com en situa cionsanteriors,semblaadientdesenvolupar programes de control democràtic d’aquest vessant del disseny tecnocultural. Si prenem l’actualització de la proposta de mocratizadora de Feenberg feta per Veak (Veak, 2006) per entrellucar com podria ser el projecte de control democràtic de la tecnologia digital, llavors cal preguntar-se tambéquinsinstrumentss’estanbastintper portar-lo a terme. N’hem dissenyat alguns i estudiat d’altres. Compartirem aquí al gunes idees extretes d’aquesta observació. Perpodercomparar-lesutilitzemcategories procedentsdelpropimarcdemocratitzador deFeenbergiVeakmésalgunsconceptesde teoria d’organitzacions. Programes i espais de democratització de la tecnocultura Feenbergconnectalademocratitzacióamb lacapacitatdeparticipacióenlaconforma noma:considerarmatèriacomacodiielcodi comamatèriahafetqueaquestaesdevingui també programable (Ratto, 2010) (Sangüe sa, 2009, 2010). La mateixa lògica algorít mica que guia les impressores làser 3D dels FabLabs (Gershenfeld, 2005) s’utilitza per imprimir matèria orgànica i construir nous òrgans humans (Ringeisen, 2010). En un procésinversal’anterior,lamatèriavivatam béesdevésuportdecomputació:lescèl·lules vivess’interconnectenperesdevenircompu tadors(Regot,2011)(Bray,2011).Elsvisio narismésagosaratsdelalògicatecnocultural albirenmoltproperelmomentenquè,digi talitzats com a informació, podrem canviar desuport(unnoucos)iesdevenirimmortals (Kurzweil, 2006). Sense entrar a discutir la versemblança d’aquesta posició ni què s’hi pot amagar al darrere, cal consignar-la com unaltreaspectemésdeldesplegamentd’una tecnoculturabasadaenlacomplexíssimain terdependència de codis en suports que ja van més enllà del silici. Aquests suports són cada cop més autònoms i interactuen entre ells i amb nosaltres. La recursivitat del disseny a la tecnocultura Latecnoculturas’hadefinitcomunacultura de disseny específica (Serra, 1992). Podem dissenyar i, via codi, dissenyar-nos i disse nyar entitats que dissenyin (i ens dissenyin) algorítmicament.Estractad’unconceptede disseny molt més radical que potser no ens havíempensat.Vamoltmésenllàdeldisseny practicatperlesculturesenginyereshabituals on la separació entre dissenyador i disseny era més clara. La intercanviabilitat de codi per dissenyar i codi dissenyat complexifica el disseny ad infinitum i introdueix una re flexivitat no habitual. La interconnexió de múltiples agents artificials (via Internet per exemple)nonomésafectalapràcticadeldisse nyadorsinóquecanviaunaaltracategoria,la delsusuarisi,engeneral,ladelsactorssocials: l’usuari no és pot separar del propi sistema i l’agènciatampocésexclusivadelcomponent humà(Pangaro,2006).Aquestadarreravisió jahaestatexploradaenciènciessocialsentre molts altres per la línia de treball de Bruno Latour.Arabé,quanhomdiuque«lamorali tatestrobaenlesmàquines»(Beunza,2010), Les potencialitats de la tecno- cultura comporten processos de retroalimentació continuada: així, es pot dissenyar, dissenyar-nos i dissenyar entitats que dissenyin
- 53. Dossier 53 ciódeldesenvolupamentcientíficitecnolò gic. Hi ha dues categories força importants sobre això: els ciutadans com a participants estratègics o com a participants subjugats. Ambdues es distingeixen pel diferent grau d’agència i capacitat crítica que poden des plegar els participants. La participació dels primers conforma el desenvolupament de la tecnologia. La participació dels segons, no. Un participant subjugat es limita a ac tuar com a consumidor passiu, cosa que en reforça la seva exclusió. El marc de Feenberg va dirigit a obrir pro cessos de debat i discussió en la línia de re cuperaciódel’esferapúblicaviacomunica ció i debat. Kellner (2000) en fa palesa una mancança important. Les tecnologies digi tals són al mateix temps mitjà de comuni cació i mitjà de producció, no només eines decomunicacióperaldebat.Sobreaquesta mancança, nosaltres afegim el fet de no re conèixerl’expansiódeladimensióproducció mésenllàdelscontinguts(enelsentitnomés deproductesmediaoprogramari)ireconèi xerladerivacapaladigitalitzaciódemateri als,objectesisistemes.Seriaelméscoherent d’acord amb l’ampliació de camp i nivells d’acció que aporta el disseny computacio nalilasevamúltipleinterconnexiórecursiva entre diversos nivells i sistemes. Més que la dimensió argumentativa, potser cal explo rartambélaformaambquèlatecnocultura vehiculalacapacitatdeparticipacióatravés delacol·laboracióenactivitatsdedissenydi- gital compartit. La democratització implica participació en la decisió. Dins les cultures de disseny digitals, aquesta capacitat s’obté perreconeixementdelmèriticompetència individualsreconegutsperlacomunitatpro ductora (Raymond, 2001). Sembla, doncs que en aquesta cultura la democratització i laparticipacióestanlligadesalacapacitatde convertir-seendissenyadordigitaltecnolò gic, tecnocultural. Els processos d’assoliment de capacitat de decisió per competència en la construcció recorden el model de l’Open Source. En efecte, en aquestes comunitats s’atorga ca pacitat de decisió només després que s’ha mostratcompetènciaenprojectescompar tits.Aquestlligamdeladecisióamblacom petència pràctica recorda també la tradi ció artesana que, significativament, Sennet connecta amb les pràctiques dels progra madors (Sennett, 2009).(2) El component col·laboratiudinsdelsprojectesdelatecno cultura és molt important. La participació s’expressa via la col·laboració reconeguda. Atès que Feenberg lliga democratització i participació,elcriterid’incrementdecom petència ens hauria de servir per comparar el grau de participació que ofereixen les di verses iniciatives democratitzadores. La ca pacitatdemocratitzadoraseriaassimilablea lacapacitatd’estendrel’agènciaciutadanaen l’àmbitdelatecnocultura.Aquestaagència s’hauria,potser,d’entendrecomlacapacitat de portar a la pràctica el disseny digital de formacrítica.Convérecordaraquíelpaper quelacapacitatd’autonomiaidecisiótenen en l’escala de participació d’Arnstein que marca una progressió en el paper dels par ticipants en qualsevol institució o projecte. El grau mínim de participació correspon a l’educació(assimiladaalamanipulació)iel màxim, a la decisió i el control democràtic (Arnstein, 1969). En la terminologia de Feenberg, el parti cipant subjugat pot aspirar, a tot estirar, al paper de receptor i educand, mentre que unproductor/constructor/dissenyadorpot assolir la condició de participant estratègic i el seu corresponent paper en la presa de decisions. Per aquesta via, però, tenim un requisit molt dur pel que fa als programes de democratització de la tecnocultura: cal arribar a la competència per poder decidir. Ampliar el nombre dels competents, la se va agència tecnocultural, hauria de ser el focus i el mètode d’un procés democratit zador dins la tecnocultura. Pel que fa això, és revelador que es considerin les més radi cals aquelles propostes de democratització que busquen la reconstrucció participativa d’Internet, base infraestructural de la tec nocultura, per millorar el control ciutadà del seu funcionament i del seu creixement (Rushkoff, 2010, 2011). En qualsevol cas, les accions de democratització de la tecno culturademanenformesorganitzativesadi ents per assolir l’objectiu de l’increment de Tecnocultura i democràcia (2) Vegeu els darrers capítols de l’Artesà de Sennett per veure com s’identifiquen aquestes pràctiques artesanes en la creació de programari, per exemple i com es compara el procés d’aprenentatge amb la interacció d’un objecte encara sense forma (argila o software).
- 54. 54 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 l’agència dels membres d’una societat. En destacarem dos: la xarxa i el lab. La forma xarxa ha estat elevada a icona de la nova societat (Castells, 1996) i, en efec te, moltes empreses de democratització de latecnologiaespodenidentificarcomaxar xes més o menys autoorganitzades. Com a forma organitzativa i democratitzadora la xarxa s’ha tractat a bastament, fins al punt d’esborrarelconceptei,quasi,buidar-lode contingut. Em vull centrar, doncs, en l’al tra forma organitzativa d’aquest moment: ellaboratori,ellab.(3) Curiosament,lesini ciatives de democratització de la tecnocul tura adopten el lab com a forma organitza tiva preferent. No és ni la fàbrica, ni l’estudi d’artista,noéslacompanyia,nilauniversitat, és el lab. Tot i que l’actual forma d’aquest lab sembli enfonsar les seves arrels en els la boratoris científics dels segles xix i xx, els processos que s’hi donen tenen més proxi mitat a altres formes de laboratori, en par ticular el laboratori tecnològic digital i/o el de disseny, per exemple. Els revisarem amb l’atenció posada en la seva capacitat demo cratitzadora. Paisatge amb labs Per tal de contrastar els labs de la tecnocul tura hauré de fer referència a quatre formes prèviesdel’organitzaciólaboratori.Tressón predigitalsilaquarta,digital.Nosónformes pures sinó tendències organitzadores i do nadores de sentit per als que hi participen. Tenendiversosobjectius,formesdetreball, idiferentsprocessosdedecisióigovernança. Totesmantenenunnuclidetreballsistemà ticdeconstrucciódeconeixementsquehan de ser validats. Lestresformespredigitalssón:ellaboratori científic, el laboratori industrial i el labora toridedisseny.Laquartaforma,moltesve gadesidentificadaalslaboratoriscientíficso industrials,peròquetépropietatsdiferentsi és a l’arrel del desplegament de la tecnocul tura, és el laboratori tecnològic digital. El laboratori científic El laboratori científic és un espai de treball sistemàtic i normat orientat a la recerca. Acull grups, rara vegada és individual. La recercaenaquestsentornsésunaaproxima ció metòdica encarada a l’obtenció de nou Treball de creativitat a Citilab. Les parets com a memòria dels projectes són un recurs d’espais col·lectius de disseny que incorporen el concepte de project room. RAMON SANGÜESA/ IRENE LAPUENTE
- 55. Dossier 55 (3) Això no vol dir que els labs no es puguin organitzar en xarxes. Vegeu per exemple, la descrip- ció d’aquesta integració en el projecte europeu Lab2lab: http:// www.labtolab.org/~labtolab/wiki/ index.php/Baltan_future_of_the_ lab_publication (4) Per a una crítica d’aquesta divisió, és interessant per exem- ple, el llibre d’Stokes Pasteur Quadrant’s: Basic Research and Technological Innovation”. (5) Per exemple, la teoria de la informació de Claude Shannon desenvolupada a Bell Labs (en- torn de recerca bàsic i aplicat). Tecnocultura i democràcia coneixementcientífic.Lestasquesiproces sosassociatsalmètodecientífic:larefutació d’hipòtesis i l’experimentació adreçada a aquestobjectiu.Unlaboratori,doncs,treba llaperestablirunconjuntdefetsassociatsa lespropietatsdelconeixementcientífic:fets objectiusiveritatscientífiquessempresotala provisionalitat d’una refutació posterior. La governança dels grans laboratoris de re cercacientíficaassociatsasistemesderecer ca com l’alemany dels segles xix i xx estava sota les normes de la comunitat científica. Els receptors d’aquest nou coneixement i, en última instància, l’entitat a qui el labo ratorideviarespondreeralasocietatqueels donava suport directe o indirecte via la se va adscripció a sistemes de recerca públics. No cal dir que aquesta descripció canònica ha estat desconstruïda pacientment al llarg delsanys.L’empresacientíficaesdesenvolu pa sota el patronatge i els interessos d’altres actorsmésenllàdelspúblics.Elslaboratoris científicsoperensotamansprivadesengrans empreses,entornsmilitarsisovinteninstal· lacions més enllà de l’interès d’un sol estat; l’LHCdelCERNn’ésunmegaexemplere cent.Pelquefaalsprocessosdeconstrucció deconeixementquetenenllocallaboratori científic,l’estudidelarealitatquotidianadel laboratorienelseudiaadiafetperexemple per Latour (1986) o Knörr-Cetina (1999) mostren processos força complexos de ne gociació de la veritat dels fets científics tant en el laboratori com en el sistema científic generaliapuntenaprocessosdeconstrucció socialdeconeixementqueposenenqüestió la versió canònica. Contrast amb el laboratori industrial Ja en el segle xix, l’aliança entre la ciència i el capital va posar en el mapa el laboratori industrial.Exemplesclàssicsserienelslabo ratoris de la BASF en l’àmbit de la química oelsdel’electrotècnicacomelsdeSiemens, tots desenvolupats en èpoques semblants. La recerca aplicada és la seva marca de fà brica i institueixen una jerarquia entre el coneixement científic bàsic, l’aplicat i el de l’enginyeria.(4) Es considera que el labora tori industrial no pot fornir coneixement científicbàsic.Quantaobjectius,elfetque estiguin orientats a la producció i al nego ci comporta el predomini dels factors eco nòmics en la seva governança. Els coneixe ments es construeixen aplicant el mètode científicperòtambéexplorantireflexionant sobre els prototipus industrials, pas previ a la producció. Aquest punt és important ja queintrodueixuncomponenttantdeprac ticitat en el procés i el resultat del coneixe mentcreatcomunaltredecaireeconòmic. L’eficiènciaielbeneficisónelscriterisúltims d’acceptaciódelconeixementaquígenerat. És clar, aquesta descripció ha de matisar-se amb les contribucions a ciències bàsiques i fonamentals que han sorgit de laboratoris de recerca industrial.(5) De Suècia a Califòrnia: el laboratori de disseny Al’escenainicialdelapel·lículaKitchenSto- ries, enunahabitacióàmpliahihaunatau laocupadaperhomesidonesqueobserven amb greu atenció les evolucions d’una do na davant d’ells. La dona manega una aspi radora mentre porta a l’esquena una bossa d’oxigenconnectadaaunamàscara.Aquesta lipermetrespirarperòtambémesuralades pesaenergèticadecadascundelsmoviments per manipular l’aspiradora. L’escena reflec teixl’arribadad’unnoutipusdelaboratori: el de disseny. L’observació, a la pel·lícula, és al servei de la millora de les cuines. La millora i la innovació que persegueix el disseny són funcionals, ergonòmiques i es tètiques.Ellaboratoridedisseny,comlama teixapel·lículanodeixaderecordar-nos,no s’esgotanienlaconstrucciódesistemestèc nicscomellaboratoriindustrialid’enginye ria, ni deixa tampoc de recórrer a mètodes científics per assolir un bon disseny: tant els coneixements de materials com els de fi siologiaenaquestcas,sónrellevants.Amés, s’introdueixenmètodescientíficsprocedents nonomésdelesciènciesduressinótambéde les ciències socials. Els factors humans o la interacció amb l’usuari, beuen de la recerca etnogràfica i la psicologia, per exemple. La interaccióambelssubjecteshumans,recep tors dels futurs dissenys i conillets d’Índies a Kitchen Stories i a molts laboratoris de dis
- 56. 56 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 seny,introdueixunadeterminadacategoria departicipant,l’usuari.Potserunparticipant subjugat com queda clar amb la dona em mascarada i observada de la primera escena de la pel·lícula.(6) La tradició sociotècnica de disseny iniciada a l’institut Tavistock, a Anglaterra,idespréscontinuadaireforçada peldissenyparticipatiuescandinau,encan vi,haportatelsusuarisaunpapermésactiu nocomaconsumidorsfinalssinócomage neradors d’idees i rectificacions de dissenys innovadors. Arriba el user-centric design i el user-led design. És, potser la consultora ca liforniana de disseny IDEO la que, cap als anys noranta, es converteix en la campiona d’aquestenfocament.Unaltrecop,lavalida ció, a més d’utilitzar criteris científics, passa pelcriterifinaldelmercatidel’eficiència,pe El lab viu (living lab) Els living labs són una forma de lab enfocada a la demo cratització de la innovació (Von Hippel, 2005) més que només a la tecnologia digital. Ara bé, el treball d’un dels originadors del concepte, Bill Mitchell (Mitchell, 2003) atorgava un paper important a la tecnologia digital com a eina per a l’anàlisi de les activitats dels usuaris via sensors i tractament automàtic de dades(1) però també com a via per involucrar-hi els usuaris. Els living labs operen sovint en un context territorial acotat (ciutat o regió) governats per un partenariat públic i privat. Avui es pot dir que són un dels puntals de la política d’inno- vació de la Unió Europea (EU, 2009) que els promocio- na a través de la Xarxa Europea de Living Labs Oberts (ENOLL). N’hi ha uns 250 actius a Europa (també n’hi ha a altres països extraeuropeus). La literatura acadèmica i oficial de la Unió Europea sobre living labs els relacio- na amb el concepte d’innovació oberta, una estratègia d’innovació procedent del camp empresarial proposada per Henry Chesbrough (Chesbrough, 2003). S’hi poden reconèixer components del laboratori digital per la part de tecnologia i el disseny d’objectes tecnològics, i del laboratori de disseny pel que fa als mètodes de treball amb usuaris. El concepte de living lab, però, ha sofert trans- formacions i ha passat per diverses fases (Niitamo, 2006) (Pallot, 2009). Evoluciona des del simple testbed de prova de productes i sistemes fins a formes més complexes d’interacció col·lectiva i captura d’idees dels usuaris, dades i tendències. Dutilleul (Dutilleul et al., 2010) identifica tres conceptes de living lab: un en torn físic per experimentar sistemes socials en viu: es refereixen a entorns fonamentalment observacionals on les accions del públic són analitzades, un procés d’innovació i desenvolupament de productes que invo lucra els usuaris i un tipus de sistema d’innovació. Respecte del paper real que fan els living labs en la democratització de la tecnocultura diríem que, dins de l’escala de participació d’Arnstein, estarien més en la part baixa que en l’alta. No queda clar tampoc que promoguin un concepte d’agència relacionat amb la capacitat de disseny digital. Els treballs de Dutilleul remarquen també que no es pot trobar cap ens de representació dels ciutadans en la gestió de tot el consorci europeu dels living labs i afirma explícitament que en la majoria de living labs, el paper dels usuaris està més a prop dels participants subjugats que dels estratègics. Aquest extrem és reiterat en altres estudis (Mensink, 2010). Dutilleul també remarca el contrast entre la retòrica oficial europea que presenta els living labs com a instruments de participació i altres actors participants que en destaquen majoritàriament els seus avantatges en termes de reducció de riscos, costos i competitivitat per a les empreses participants (Almirall, 2009). A més de la incapacitat de decisió dels ciutadans sobre els objectius i funcionament dels living labs, tampoc queden clars, en general, els mecanismes de reconeixement de la contribució dels participants o la seva participació en la propietat dels desenvolupaments obtinguts gràcies a la seva contribució. Aquesta tensió és típica de les noves for- mes poroses de participació que involucren contribució o treball per part del públic (Scholz, 2010). La demo- cratització, sembla estar només en l’oportunitat dels usuaris en oferir-se com a dadors d’idees i feedback en un procés de disseny liderat i decidit per altres. (1) Com a exemple, vegeu els projectes de mineria de la realitat del grup Senseable Lab al MIT.
- 57. Dossier 57Tecnocultura i democràcia ròtambéincloucriterisfuncionalsiestètics. Instrumental en la valoració final és l’opi nió i el feedback de l’usuari que actualment adopta un paper més actiu en la conforma ció inicial de les diverses opcions de disseny tant d’objectes com de serveis i sistemes. La creaciódeconeixementfaunúsextensd’una barreja de mètode científic i pràctica refle xiva(Schön,1984).Elsprototipstambésón importantscomaobjectedereflexióiapre nentatge,peròtambécomamitjàd’interac ció amb els usuaris participants en el procés iteratiu de disseny de l’objecte final. El laboratori tecnològic digital Entre la Segona Guerra Mundial i la so tragada que va representar l’Sputnik apa reix als Estats Units aquest nouvingut en la constel·laciólab.Desdellaboratorid’Intel· ligènciaArtificialdelMIT(veritablecaude cultiu de la cultura pirata d’altra banda), aquesta forma viatja i s’estabilitza a la costa Oest. Per exemple, a Xerox PARC (Hilt zik, 2000). Entorn de Licklider, Engelbart id’altressorgeixunaformadeferquemarca l’autonomització de les formes operatives i de creació de coneixement de la tecnologia digital respecte a les de la ciència i la indús triatradicionals(Waldrop,2001).Lainfor màticatéunnaixementestranyquebarreja lesmatemàtiquesil’electrònicasotal’òptica de l’eficiència, però, al mateix temps, com parteixambeldissenyelseucomponentre flexiu i exploratori i hi introdueix un grau de reflexivitat molt alt: els programes són els prototipusd’altresprogrames.Ésaquíonsor geixaquestarecursivitatdeldissenyalaqual hem fet referència més amunt i és aquí on tenimpuntsdecontacteambl’aproximació dedisseny.Noméscalcompararlesfrasesdel famós dissenyador Don Norman («El nos tre coneixement és pràctic i reflexiu») amb lesdelparedel’hipermèdiaDouglasEngel bart:«Nosaltresaprenemallòquevolemfer construintiexplorantquèespotferambles einesqueconstruïm»(Landauetal.,2009). Per via de les telecomunicacions i els nous paradigmes de la interactivitat de la infor màtica personal, el paper dels usuaris en el disseny digital és cada cop més preponde rant. A poc a poc, es va fent clar, més enllà de les intuïcions dels pioners, que es tracta de dissenyar sistemes sociotècnics on la part socio- cada cop és més important. Igualquelesanteriors,aquestesformesdela boratoriresponenaactorsinstitucionalspú blicsoprivatsperòentotcasnodirectament alpúblic.Totiaixímostrenalgunespossibi litats incipients d’obertura i col·laboració a travésdelafeinad’EngelbartoXeroxPARC enposarlesbasesdelqueseriatantInternet com la informàtica personal. Variacions democratitzadores Els tres tipus de laboratoris anteriors tenen punts comuns: sistemàtica en la construc ciódeconeixement,validaciósegonscriteris científics i econòmics i col·laboració entre diversosgrups.Lesvariantsvénenperlava lidacióielscriterisdeselecciófinal.Elquart tipus de laboratori introdueix una barreja d’aproximacions científiques, de disseny, teòriques i pràctiques sota la plasticitat di gital.Totsquatreestanallunyatsdelcontrol i de la participació del públic. Pel que ens interessa aquí, cal resseguir els intents de democratització dels laboratoris delatecnologiadigitalidelseudisseny.(7) En particular, els que deriven del propi camp tecnocultural. Entre els anys 60 i 70 sovin tegen les exhortacions a obrir aquestes tec nologies al públic. L’explosió invasiva de la digitalització des d’aleshores ençà ha fet encara més evident la necessitat d’aquesta obertura democràtica a noves formes orga nitzatives (Raymond, 2001). Observarem quatreformesdellabsques’autoproclamen ensdemocratitzadorsdelatecnocultura.Els presentem gairebé en sentit invers a la seva aparició cronològica. El laboratori ciutadà Ellaboratoriciutadà(Serra,2010)ésunaor ganitzaciódelaqualpodemtrobarpredeces sorsa,perexemple,lesmaisonsdeconnaisan- cesfranceses,enonadesprèviesdefomentde ladigitalitzacióvial’accésilaformaciócom els telecentros espanyols (JoCeco, 2010), en elsmodelsdemedialabsenfocatsalacreació decontingutdigital,(8) oenalgunestasques deformació,comparticióiaccióassumides per les xarxes comunitàries.(9) En general, (6) L’argument de la pel·lícula mostra a partir de la il·lustració de la relació observador-observat que els participants poden ser, si no estratègics, de ben segur gens subjugats. (7) Alguns intents de democratitza- ció dels resultats del laboratori científic apareixen en la literatura de comunicació de la ciència i, via digitalització, estan tenint una revifalla important, com veurem en analitzar la quarta forma de lab. (8) Vegeu el web del projecte europeu Lab2lab per a una panoràmica dels medialabs eu- ropeus. També el número 62 de la revista Musiques et Cultures Digitales monogràfic sobre els medialabs europeus: http://www. digitalmcd.com/2011/03/11/ mcd-62-leurope-des-media-labs- media-labs-in-europe/ (9) http://www.scn.org/commnet/
- 58. 58 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 podríem dir que es tracta d’un organisme on hi ha activitats d’aprenentatge per part dels ciutadans, centrats en els aspectes pro pis de la tecnocultura. L’aprenentatge és, però, pràctic i dóna per resultat productes i nou coneixement en consonància amb la pràcticadedissenydelatecnocultura.Ella boratoriciutadàmostraalgunscomponents dellaboratoriderecercapelquefaal’estudi demètodesd’innovacióidesenvolupament detecnologiaaixícomrecercaenmodelsde col·laboracióimodelsorganitzatiusdenous processos d’innovació. Compartiria algun component de laboratori de tecnologia di gital en l’aspecte de disseny digital. Elconceptedelaboratoriciutadàs’haidenti ficatsovintambelmodelCitilab(Sangüesa, 2010a, 2010b).(10) Tal i com es va dissenyar en la seva configuració inicial el Citilab és complex i obert (Serra et al., 1998).Té me canismes per a la recepció d’idees de ciuta dans, la seva articulació com a projectes que involucren altres actors de l’entorn del cen treilasevaprojeccióulteriorbéenformade productes comercials, explotats per empre ses existents en l’entorn, bé amb empreses que poguessin sorgir de la pròpia empenta dels ciutadans o bé a partir d’altres formes d’explotació del coneixement comú creat al Citilab o al seu entorn. En efecte, cada pro jecteesdevéunaoportunitatd’aprenentatge tant dels coneixements que s’hi van creant comdelsprocessosqueesfanservirenelde senvolupament dels mateixos projectes. En el model inicial de Citilab, a l’entorn de ca da projecte s’hi va congregant una certa co munitat d’actors que o bé hi contribueixen, o bé aprenen o fan ambdues coses al ma teix temps. La funció de l’staff del laboratori ciutadà és la d’acompanyar i facilitar aquest procés col·lectiu d’aprenentatge i gestió de coneixement.Ensuma,estractariad’unsis temacomplexevolutiuqueseparaofusiona projectesigrupsidistribueixiimplementaels resultatsenunprocéscontinu.Seriaunorga nismequevafentcréixerxarxes,laproducció deconeixement,serveisiproductes.Encerta mesura, replica algunes de les estratègies de bootstrapping i escalat pròpies del programa de Douglas Engelbart per a la intel·ligència col·lectiva (Landau et al., 2009). ElmodelCitilab,comamodeldelaboratori ciutadà, doncs, hauria d’incorporar pràcti ques de gestió pròpies de la cultura d’inno vació digital per acomodar-se a l’evolució dels projectes.També requeriria pràctiques pròpiesdelescomunitatsparticipatives.Ai xò s’expressaria d’una banda amb una ges tióiunaplanificaciódinàmicaenfocadaala detecció d’oportunitats entre projectes i la comparticiódelconeixementcomúgenerat i,del’altra,ambaspectesdecomparticióde la presa de decisions amb els ciutadans in volucrats. La interacció entre aquestes du es pràctiques de gestió no està exempta de tensions. D’una banda, perquè els ciutadans puguin actuarenunentorntecnològicnouiapren guin per la pràctica o bé han de tenir ja una percepció alta de la relació de la tecnologia digital amb els temes que els interessen i afectenobéhihad’haverperpartdelains titució una actitud d’escolta i traducció de les reclamacions i idees dels ciutadans i de com es poden connectar amb els compo nentsdetecnoculturapertalqueelsprimers incrementin la seva agència. Hi ha mostres parcialsd’unaialtraestratègiaencadascuna d’aquestes línies dins el Citilab. Per exem ple, l’àmbit de cursos de formació cau en la primera, però projectes com SenseTinta o SportTic s’escoren més cap a la segona. En elprimer,SenseTinta,ungrupdeciutadans sense coneixements de tecnologia digital, esdevenen dissenyadors d’una plataforma de comunicació digital: una revista. En el Més enllà dels tòpics establerts, la tecnocultura estimula la creació de comunitats en els espais socials d’innovació. Mapa de socis del Center for Social Innovation de Toronto, Canadà. RAMON SANGÜESA/ IRENE LAPUENTE
- 59. Dossier 59 segon,SportTic,adolescentsd’unequipde futbol acaben dominant les tecnologies di gitals de captura de vídeo i realització en directe així com de retransmissió per web delsseuspartits.Enambdóscasos,totique hi ha una certa capacitació en processos de disseny i producció, ens trobem més en els continguts, propers, doncs del model clàs sicdeFeenberg,decrearcondicionsperala participacióenl’esferapúblicaatravésdela comunicació.Enaquestsentités interessant observarelprojectedetreballambnensper talde crearguionsde dibuixos animats uti litzantelllenguatgedeprogramacióScratch: altempsquedesenvolupencontinguts,apre nenacomunicar-senarrativamentiaprenen a programar.(11) Totes aquestes iniciatives eleven el nivell de competència. Pelquefaaaquestacompetència,semblaque hi ha lligams entre l’increment de la capaci tatdelsparticipantsilapresadedecisionsde l’àmbit tecnològic.(12) De forma semblant, el projecte UrbanLabs, intentava traspassar aquestescompetènciesenprojectesconcrets al’àmbiturbà,intentantunprincipidecanvi i decisions en l’àmbit urbanístic. En l’actual configuració del Citilab, però, no hi és pre sent cap mecanisme per connectar les noves competències adquirides amb el procés de gestió i decisió del propi lab. La decisió so bre a quins projectes dóna suport el Citilab no segueix un procés obert, sinó tancat i re servataladirecciódelcentre.D’altrabanda, tampoc els ciutadans tenen veu ni vot en la presa de decisions pel que fa a cap a on van els projectes i recursos. Pel que fa a recursos, encomptesd’actuarsotaunaòpticadegestió de la innovació, es funciona des de la plani ficació anual, en bona part reaccionant a les oportunitats que les diferents convocatòries oficials nacionals i europees ofereixen. Això és interessant com a forma d’obtenir recur sos, però pot convertir-se en una deriva res pecte dels objectius i necessitats de la pròpia comunitat entorn del Citilab.(13) Ésinteressantcompararalgunesd’aquestes dimensionsambaltres labs. Perexemple, el MediaLabPradodeMadrid(Medialab)ha articulat des del principi un projecte molt obert de gestió i decisió sobre els projectes ques’enceten.Mantenintunasèriedelínies d’interès del mateix centre, obre tant la cri daaprojectescomacol·laboradorspercada projecte, compartint lideratge i decisió en cada línia de projectes. Al mateix temps, té clarament establerta una política de gestió delprocomúirecercaconcretasobrediver ses característiques d’aquest recurs. El model de laboratori ciutadà es troba en cara en evolució. Els exemples que actual ment en tenim són relativament pocs i es mouen entre les quatre cantonades d’un quadrat que, segons l’evolució de les con dicions de l’entorn, poden escorar l’orga nització cap altres formes organitzatives de menys impacte pel que fa a la capacitat que promouen i, per tant, de menys poder de mocratitzador. Les quatre cantonades són: telecentre,laboratoriperaexperts,livinglab i incubadora d’empreses. Telecentre: quan l’èmfasi en la formació inicialdelsciutadansesfadesdelaperspec tivadelmodeldedèficitis’abandonenpossi bilitatsd’aprenentatgeicreacióperlapràcti cailagestiódelprocomú,onoesconnecta ambelteixitempresarial.Enelstelecentres, l’èmfasi es posa en la capacitació per a l’ac cés i la comunicació més que en activitats de disseny digital. Laboratori per a experts: quan els pro jectes de disseny digital es posen en mans únicament dels que ja en saben (empreses, pirates, grups de recerca) i no es connecta amb les necessitats ni les oportunitats que ofereixen una interacció i un lideratge clar per part dels usuaris. Living lab: amb les limitacions demo cratitzadores que hem esmentat en l’apar tat corresponent. Incubadora d’empreses: quan el paper de les empreses presents no és més que el d’aprofitar recursos i infraestructura sense buscar la col·laboració amb els grups i col· lectius presents. En qualsevol cas, el disseny dels laborato ris ciutadans està per completar-se i expe Tecnocultura i democràcia (10) Vegeutambél’entrevistaenvídeo: http://www.cccb.org/icionline/ ramon-sanguesa-¿modelo-citilab/ (11) Compareu amb el programa de treball amb nens dels espais de producció basats en la progra- marització de la matèria Fablabs: Kid Labs. (12) Així ho semblen indicar els treballs de recerca al Citilab dirigits per Jordi Colobrans: els participants prenen decisions sobre certes capacitats d’ús de la tecnologia després de prendre part en algunes accions formatives. (13) Per a una visió més extensa d’altres possibles dimensions d’avaluació del projecte, vegeu Sangüesa, 2010b.
- 60. 60 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 La innovació possibilita la creació de nous sistemes de comunicació, tot aprofitant els interessos dels ciutadans per determinades temàtiques com els hacklabs en els quals es comparteixen coneixements al voltant del desenvolupament tecnològic. RAMON SANGÜESA/ IRENE LAPUENTE riències del tipus del Citilab, el Medialab Prado(14) o el projecte europeu Lab2Lab són bones oportunitats per fer-hi recerca i afinar-ne el model. El fet de treballar amb (i no per a) els ciutadans és, potser, el que determina la resta de dimensions de recer ca, si més no pel que fa a recerca en mo dels organitzatius i processos d’increment de l’agència tecnocultural dels ciutadans. El component de recerca organitzativa és molt important atès que el model origi nal de laboratori ciutadà frega el límit de conceptesnousd’organitzacióenxarxaon aquesta és molt més porosa que l’habitual (Granovetter, 2011). El laboratori del hacking: hacklab Hi ha altres labs que tenen un origen dife rent als dos anteriors. En efecte, a més de per iniciativa de l’administració pública, d’universitats, d’empreses o de consorcis mixtos publicoprivats, els labs de la tec nocultura poden sorgir i, de fet sorgeixen, de grups i col·lectius afins a la cultura pi rata (hacker). El lab corresponent seria el hacklab (també anomenat hackspace). Els hacklabs (Taylor, 2005) són llocs d’acció en el treball on persones amb interessos comuns dins la tecnologia es troben per col·laborar en els seus projectes. Es poden veure com laboratoris de treball obert que comparteixen recursos per desenvolupar projectes. Jarkko Moilanen, que ha fet di versosestudissociològicssobreelshacklabs i els hackerspaces, ha mostrat que una de les activitats principals que s’hi fan és la d’aprendrejuntsconstruintcoses(Moilanen, 2009).Elcomponentd’aprenentatgetam bé ha estat remarcat per altres estudis que defineixtambéelshacklabscomaespaison «les persones poden aprendre tecnologia i ciència fora dels confins del treball o l’es cola» (Farr, 2009). D’altra banda Raikon (Raikon, 2009) ha remarcat els compo nentsconstructivistesiconstruccionistesde l’aprenentatgequehitélloc,duesmarques defàbricadelaculturadedissenyassociada a la tecnocultura (Cavallo, 2001).
- 61. Dossier 61 Hihaunacertadiscussiódinslacomunitat pirata de si aquesta és una caracterització adequadaatèsquemoltsd’ellsoriginalment complien una missió política i crítica clara dedemocratitzaciódelatecnologia(Taylor, 2005).Semblaquelapercepciósobrelesdi verses onades de hacklabs (la primera inici adaafinalsdelsanyssetantailesúltimesen ladarreradècada)ésqueaquestamotivació inicial ha estat diluïda per l’aprenentatge conjuntil’explotacióeconòmicadelconei xement.Perexemple,enunarecentvisitaal TechShopdeMountainView,elseufunda dorvamostrar-nosdostelèfonsdirectament connectats a l’Oficina de Patents dels Es tats Units: qualsevol soci del hacklab podia trucar-hi per iniciar un procés de patentat d’undelsdesenvolupamentsquehaguésfet al TechShop. Aquest és un comportament queseguramenthauriaestatconsideratcon trari als objectius i formes d’actuació dels hacklabs dels anys vuitanta. Ésinteressanttambécompararaquestesmoti vacionsinicialsdelshacklabsamblesdel’actu almovimentMakerqueestàmésorientatcap alrendimenteconòmicindividuald’esquema capitalistaiemprenedordeSiliconValleytot iqueambvariacionsmoltmésobertesienfo cadesalacreaciód’unprocomúdeconeixe menttecnològicpràcticquecontribueixiala democratitzacióielguiatgedeldesenvolupa menttecnològic.Peraunadiscussiósobreels diversostipusdelabsdefabricaciódistribuï da (FabLabs, 100kGarages, Makerlabs etc.) ilasevarelacióambdiversosmecanismesde compartició de coneixement i resultats, ve geuTroxler,2011.Aquestsmovimentsestan relacionats amb el moviment DIY (Dot It Yourself) i el dels Makers (Anderson, 2010), (Doctorow,2010).Elsseusobjectiusnos’es goteneneldesenvolupamentdeprogramarii objectesfísics,sinóqueesconsideraunaapro ximacióal’apropiacióieldissenydenousmit jans i espais col·lectius com la ciutat (Ratto, 2010).(15) Peraunaampliaciódeladiscussió sobrel’evoluciódelesmotivacionsiidentitats delshacklabsihakckerspacespodeuconsultar Moilanen, 2009. La tradició crítica i contracultural a la qual s’acollien alguns hacklabs potser està des puntantunaltrecopenhacklabsmésrecents que,seguintelfildelaprogramabilitatdela matèria, se centren en la biotecnologia i la genètica, exemplificats en els hacklabs asso ciatsalbiopunk(Wohlsen,2011).Igualment pel que fa als que donen suport a la crítica feminista de la tecnologia digital en la línia encetada per Haraway (Haraway, 1991). Com he comentat, els models de gestió i re presentativitatd’aquestslabsvarienforçades delsméscentratsenunaculturaobertaien carada a la creació de procomú tecnològic i acció fins a altres molt més enfocats a la fa bricacióiellucrepersonal.L’escaladepartici pacióvariatambéenfunciódel’agènciaque s’adquireix i el pes que hi ha en la creació de novatecnologia,peròengeneraldominenels procediments oberts i participatius. Tancant el bucle sobre la ciència de nou: el world wide lab Els tres tipus de labs anteriors existeixen en espais físics concrets que en algun cas han requerit una inversió important. Els espais són part dels actius compartits pels qui hi participeni,avegades,aquestaparticipació n’inclou la seva gestió. Al mateix temps, els labs poden tenir una vida intensa a la xarxa il’usenpercol·laborarambaltresespais.Els mètodesiprocessosdelatecnocultura,però, tornencapenrereeneltempsitambéafecten l’espai laboratori científic que estava a l’arrel de la genealogia que hem anat desgranant. En efecte, tant la recerca científica com el seu espai privilegiat, el laboratori científic, es virtualitzen cada vegada més. Bruno Latour va resumir aquesta transfor mació de la recerca científica amb el nom deworldwidelab(Latour,2004).Eltreball delaciència,inonomésdelesciènciesdites dures(16) nos’esgotaenl’espaitancatdellabo ratoricientífic.Noésqueabansnohihagué dades de camp que després s’analitzessin al laboratori, sinó que ara la connexió amb el món des del laboratori és molt més directa i estesa. I no només amb els objectes de la seva dedicació sinó amb el públic. D’entrada, el mateix laboratori fa ús d’In ternetpersituaricontrolardeformaremota Tecnocultura i democràcia (14) Sobre què pot ser un MediaLab vegeu Sangüesa, 2011. (15) Per veure com això està entroncat amb possibles nous conceptes de ciutadania vegeu: http://diycitizenship.com (16) Vegeu, per exemple, FutureICT per a noves configuracions en xarxa de projectes de recerca en ciències socials. http://www. futurict.ethz.ch/FuturICT
- 62. 62 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 elsinstrumentsdepresadedades.(17) D’altra banda,comremarcaLatour,elsprojectesso breproblemesactualssónmoltmésgransdel que es pot experimentar i analitzar només dins el laboratori; per exemplificar això, el problemadel’escalfamentglobalésundels quemésseciten.Elsexperiments,apartirde les dades que es capten remotament es fan enl’entornsimulatdelssupercomputadors que, per altra banda, cada cop són menys monolítics i més distribuïts. Ésinteressantcomelslaboratorisindueixen alaparticipacióremotadelciutadà,bécom aassistentdelaboratori,bécomacol·legaci entífic.Compartintenxarxaelsordinadors personalsdemoltsvoluntaris,perexemple, milers de jugadors de Foldit (Cooper et al. , 2010) no només participen fent càlculs per plegar proteïnes sinó que descobreixen o milloren noves estratègies per plegar-les i publiquenresultats en revistes científiques. Com diu Bruno Latour, al world wide lab, «janocalundoctoratperesdevenirinvesti gador».Elgraudeparticipacióenaquestcas vamésenllàdelnivelld’educacióisuperael d’aprenentatge.Hihaunacomparticióefec tiva del procés de creació de coneixement. Calencaraaclarirquinnivelldedecisiópo dentenirelsciutadansenaquestsprocessos col·laboratius de recerca de coneixement científic.(18) Alguns científics veuen un valor en aquests processos participatius com a forma de re torn a la societat, més enllà de la difusió via papers. El director del projecte Science Commonsdecreaciód’unprocomúcientí ficelsveutambécomunmecanismed’am pliaciódelacapacitatderecercaiinnovació delasocietatidedecisióobertaenlarecerca (Willibanks,2010).Comatotprocésobert, la representativitat queda també sotmesa a les conegudes oscil·lacions del mèrit i la veu que s’han observat en altres iniciatives d’aquest caire. Discussió: soroll, límits i oportunitats dels models actuals Hem utilitzat el concepte de laboratori i les seves variants per explorar com s’estan arti culant mecanismes de democratització de la tecnocultura davant l’avenç d’un discurs tecnodeterministainextricablementenllaçat amb el capitalisme avançat. Davant nous riscos d’exclusió i eliminació de capes de població del procés de guiatge dels proces sostecnoculturals,elslabsadoptendiverses formesiproposendistintesmaneresd’aug mentar l’agència ciutadana. Hemmotivatlaimportànciadelconceptede dissenyenlatecnoculturailesformespràc tiques d’increment de l’agència basades en la millora de la capacitat de disseny digital així com el seu lligam amb l’increment del nivell de participació. S’han identificat els orígens de tres tipus de lab: el living lab, el laboratori ciutadà i el hacklab i la seva darrera variació virtual, el world wide lab, connectant-los amb les formes clàssiques dels laboratoris científic, industrial i de disseny. Hem intentat mos trar com l’arribada de l’era digital altera la definició, l’organització i els processos que tenen lloc als laboratoris amb la identifica ció del laboratori de recerca digital com el propidelatecnoculturaiiniciadordelase va acceleració. Aquestes formes clàssiques corresponen a organitzacionstancades,ésadirallunyades del’escrutiniilaparticipaciódelpúblic.La governança d’aquests laboratoris està sot mesa a la comunitat científica, el mercat o, atotestirar,al’interèspúblicgeneraldefor ma indirecta. Davant d’això els formats de democratitzaciódelatecnoculturamostren diversos graus d’obertura, d’inclusió dels ciutadans i diversos nivells de participació. Cadascun d’ells, per tant, contribueix poc o molt a l’objectiu de qualsevol procés de mocratitzador que hauria de ser el de do nar la màxima capacitat d’agència crítica a laciutadania.Aixòensdónauncriteribàsic percompararelgraudecapacitatdemocra titzadora dels nous labs: com més agència i participacióenladecisió,méscapacitatde mocratitzadora. Desdelabarrejademecanismesprocedents delademocratitzaciódelainnovacióieldis seny centrat en els usuaris, hem identificat (17) Vegeu el projecte WISEBED que integra de forma interopera- ble i oberta xarxes europees de sensors: http://www.wisebed.eu/ (18) Latour dóna exemples d’investi- gació decidida pels ciutadans en el seu article.
- 63. Dossier 63 la forma living lab com un entorn actual mentdebaixaparticipacióientensióentre el resultat públic i el de mercat. Des de la perspectiva de l’acció ciutadana, les xarxes comunitàriesielsmedialabshempogutde finiruncertmodeldelaboratoriciutadàque viusotalatensióentrelareplicaciódeldèficit model i altres formes més participatives. En l’evolució dels hacklabs hem trobat llocs on els processos de l’Open Source donen lloc a espais autogestionats amb gran participa ció en el seu funcionament que estan sent transformats en entorns de producció no sempre orientats al procomú. Larealitatdetotsaquestsdesenvolupaments està immersa en un soroll important si més no en com es presenten algunes de les seves motivacionsiobjectius.Així,lademocratit- zaciódelainnovacióespresentaconnectada ambesquemesempresarials,coml’OpenIn novation,quenoestangensadreçatsaaug mentarl’agènciadelsciutadans,mésenllàde la seva possible independència econòmica comaemprenedors.Laretòricaoficialeuro peasobreelslivinglabsésespecialmentam bigua.Lapràcticamostrarealitatslimitado residemancadeparticipaciótantenaquest formatcomenalgunslaboratorisciutadans. Igualment, la democratització proposada pelshacklabss’hademostratquepotreplicar pràctiqueselitistesentreelsqueensabeniels queno,finsitotatravésdelautilitzacióno meritocràticadelsmecanismespropisdere coneixementiconcessiódepoderdedecisió dels projectes propis de l’Open Source i la culturapirata(O’Mahony,2007).Laparti cipaciósenseaccésalapropietatcompartida delconeixementiproductesgeneratsperla comunitatposaenqüestiól’efectedemocra titzadord’aquestsprocessosilacompartició dels seus beneficis. Lesoportunitatssóngrans,però.Puntscrí tics que s’han d’explorar són el mateix con cepted’usuaridesdelaperspectivadel’agèn cia crítica democratitzadora. En connexió amb aquesta categoria compartida pel dis seny i la innovació, la complexitat, la re flexivitat i la multiplicitat d’actors i nivells d’acciódelslabsdemocratitzadorspresenten problemes pels mètodes habituals usats en disseny.Wilkie(Wilkie,2010),desdeldis seny i l’etnografia, ha remarcat, per exem ple,queenelsprocessosdedissenycomplex i especialment en el cas digital, l’usuari i el resultat del disseny no es poden considerar ensseparatssinóqueescreenmútuamentl’un a l’altre, de forma evolutiva en el temps. De maneraprousignificativa,lacontribucióde Wilkiesobreuserassemblagesesproposacom unasuperaciódelconcepted’assemblagede Latour.Altrespossibleslíniesderecercaque s’han d’explorar poden ser les que s’acullen sota el nom de metadisseny, on la participa ciótélloceneldissenydelmateixprocésde disseny (Fischer, 2006). El disseny digital és essencialment un dis seny amb conseqüències socials. Lligar la competència en el disseny de sistemes soci otècnics amb la capacitat democratizadora dels labs sembla una forma de reforçar-ne la missió. És a dir, caldria enfocar la capaci tació ciutadana de cara a l’increment de la capacitatd’entendreidissenyarelssistemes sociotècnicspropisdelatecnocultura.Això vamésenllàdelameracapacitacióentècni ques com el disseny de webs, la programa ció o la robòtica, tot i que tinguin efectes en l’augment de l’agència. En aquest sentit segurament és útil explorar nous mètodes dedissenyenfocatsalacreaciódedissenya dors/usuaris/participantscríticsdesistemes complexos.Elcriticalmaking(Ratto,2005) Tecnocultura i democràcia Iniciatives com Techshop van molt més enllà dels hacklabs de primera generació, tot aprofitant al màxim els recursos tecnològics: dos telèfons directes a l’Oficina de Patents i al Departament de Comerç dels Estats Units per registrar els desenvolupaments i demanar assessorament de negocis. RAMON SANGÜESA/ IRENE LAPUENTE
- 64. 64 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Bibliografia Almirall, E.; Wareham, J. «Contri- butions of Living Labs in reducing Market Based Risk». A: 15th In- ternational Conference on Con- current Enterprising (ICE 2009), Leiden, The Netherlands, 22–24 June 2009 Anderson, C. «Next Industrial Re- volution,AtomsAretheNewBits». Wired, Feb. 2010. http://www. wired.com/magazine/2010/01/ ff_newrevolution/all/1. Arnstein,S.R.«ALadderofCitizen Participation».JournaloftheAme- rican Institute of Planners 35, July 1969,p.216-224. http://lithgow- schmidt.dk/sherry-arnstein/ladder- of-citizen-participation.html Arthur,B.W.TheNatureofTechno- logy:WhatItIsandHowItEvolves. Free Press, 2009. Barab, S.A.; Thomas, M.K.; Dod- ge,T;Squire,K.;Markeda,N.«Cri- tical Design Ethnography: Desig- ningforChange».Anthropology& EducationQuarterly.Vol.35,núm. 2, p. 254–268, juny 2004. Bauwens,M.(2005)Thepolitical economy of peer production, CT- heory http://www.ctheory.net Benkler, Y. (2007) The Wealth of networks. Yale University Press. Descarregable al web de l’autor: http://www.benkler.org/Benkler_ Wealth_Of_Networks.pdf. Bray,D.Wetware:AComputerin Every Living Cell. Yale University Press, 2011. Beunza, D. «Market Anthropolo- gy».Wired UK(març2010),núm. 5.http://www.wired.co.uk/magazi- ne/archive/2010/04/start/daniel- beunza-market-anthropology. Beunza., D.; Stark, D. «Tools of the Trade: The Socio-Technology ofArbitrageinaWallStreetTrading Room». Industrial and Corporate Change 13 (2004), p. 369-400. Castells, M. The Rise of the Ne- twork Society: The Information Age: Economy, Society, and Cul- ture.OxfordUK:BlackwellPublis- hers, 1996. Cavallo,D.TechnologicalFluency and the Art of Motorcycle Mainte- nance: Emergent Design of Lear- ning Environments. Ph.D. thesis. MITMediaLaboratory,Cambridge, MA. 2000. Chesbrough, H.W. Open Innova- tion: The new imperative for crea- tingandprofitingfromtechnology. Boston:HarvardBusinessSchool Press, 2003. Cooper, S., Khatib, F.; Treuille, A.; Barbero, J; Lee, J.; Beenen, M; Leaver-Fay, A; Baker, D; Popovic, Z; and >57.000 Foldit players(2010)«Predictingprotein structures with a multiplayer onli- negame».Nature.(August2010), núm. 5; 466(7307), p. 756–760. doi: 10.1038/nature09304. Doctorow, C. Makers. Tor Books, 2010. Dunne, A. Hertzian Tales Electro- nic Products, Aesthetic Experien- ce,andCriticalDesign.MITPress, 2008. Dutilleul,B.;BirrerA.J.;Mensink, F. W. «Unpacking European Living Labs:AnalysingInnovation’sSoci- alDimensions».CentralEuropean JournalofPublicPolicy.Vol.4(june 2010), núm. 1, p. 60–85. Dunne,A.HertzianTales:Electro- nicProducts,AestheticExperience andCriticalDesign.London:Royal CollegeofArtcomputerrelatedde- sign research studio, 1999. European Commission Infor- mation Society and Media, Unit F4.NewInfrastructureParadigms andExperimentalFacilities.Living Labsforuser-drivenopeninnovati- on.AnoverviewoftheLivingLabs methodology,activitiesandachie- vements. Gener 2009. ENOLL. European Network of Open Living Labs: http://www. openlivinglabs.eu/ Farr, N. Rights and Obligations of Hackerspacemembers.http://blog. hackerspaces.org/2009/08/19/ rights-and-obligations-of-hackers- pace-members/ Fischer, G.; Giaccardi, E. «Meta- design: A framework for the futu- re of end user development». A: Lieberman, H. Paternò, F.; Wulf V., (ed.) End User Development: Empowering People to Flexibly Employ Advanced Information and Communication Technolo- gy. Kluwer Academic Publishers, 2006, p. 427–457. Freitas, R. A., Merkle, R. C. Kine- matic Self-Replicating Machines. Landes Bioscience, 2004. Gershenfeld,N.FABTheComing RevolutiononYourDesktop-From Personal Computers to Personal Fabrication. Basic Books, 2005. Giner, S. Ensayos Civiles. Barce- lona: Península, 1987. Granovetter, M. «Organization Theory collides With Reality: Les- sonsfromHighTechandHipHop». Conferència impartida al seminari del Departament de Sociologia, Universitat de Colúmbia, 6 d’abril de 2011. Guillot, A.; Meyer, J. A. How to Catch a Robot Rat: When Biolo- gyInspiresInnovation.MITPress, 2011. Haraway.D.«ACyborgManifesto: Science, Technology, and Socia- list-FeminismintheLateTwentieth Century».A:Simians,Cyborgsand Women: The Reinvention of Na- ture. New York: Routledge, 1991, p.149-181. Hiltzik,M.A.DealersofLightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age. Harper Paper- backs, 2000. Jenkins,H.ConvergenceCulture: WhereOldandNewMediaColli- de. NYU Press, 2006. JoCeCo Primeras Jornadas de Centros de Conocimiento. Cor- nellà, març 2010: joceco.citilab. eu/. Kellner, D. A. «Habermas, the Public Sphere, and Democracy: A Critical Intervention». A: Hahn, L.E. (ed.) Perspectives on Haber- mas. Open Court Publishing, p. 259-288, 2000 Kelly,K.WhatTechnologyWants. Viking Adult, 2010. Knörr-Cetina, K. D. Epistemic Cultures:HowtheSciencesMake Knowledge. Cambridge: Harvard Univ. Press, 1999. Kurzweil, R. The Singularity Is Near: When Humans Transcend Biology. Penguin, 2006. Krugman. P. «Bits, Bands and Books». The New York Ti- mes, juny, 6, 2008 http://www. nytimes.com/2008/06/06/ opinion/06krugman.html Landau, V.; Clegg, E. The Engel- bart Hypothesis. Dialogues with Douglas Engelbart. Segona edi- ció. NextPress, 2009. Latour, B. «A Cautious Promet- heus? A Few Steps Toward a Philosophy of Design (With Spe- cialAttentiontoPeterSloterdijk)». Keynotelecture,HistoryofDesign SocietyFalmouth,3rdSeptember 2008. A: Hackne, F.; Glynne J.; Minto, V. (ed.) Proceedings of the 2008 Annual International Con- ference of the Design History So- ciety – Falmouth, 3-6 September 2009, e-books, Universal Publis- hers, p. 2-10. Latour. B. «The world wide lab. Experimentation Without Re- presentation is Tyranny». Wired. ésunavariantinteressantd’aportacionsori ginadesenelcriticaldesign(Dunne,2008)i l’etnografiadelcriticaldesign(Barab,2004). El lligam entre la pràctica del disseny i l’en senyament del disseny també és un camp que s’ha d’explorar sota aquesta nova pers pectiva crítica democratitzadora, tot i que val la pena parar atenció als precedents en aquesta empresa (Cavallo, 2000). Finalment,tantdesdelaperspectivaeconò mica, com des de la legal i organitzativa, el fet que en bona part d’aquestes noves insti tucions es produeixen processos de creació
- 65. Dossier 65 11.06. June 2003. http://www. wired.com/wired/archive/11.06/ research_spc.html Latour, B.; Woolgar, S. Labora- tory Life: the Social Construction of Scientific Facts. Princeton Uni- versity Press, 1986. MediaLab Prado. Madrid: http:// medialab-prado.es Mensink,W.H.;Birrer,F.A.J.«De- mocratising technology and inno- vation: the role of the “participant” in Living Labs». A: International Conference of the European As- sociationfortheStudyofScience and Technology, 2010. Mitchell, W. J. Me++: the cyborg self and the networked city.Cam- bridge: MIT Press, 2003. Moilanen, J. «Sociological View of Hackers and Hackerspaces». Extreme Activities in Cyberspace (2009). http://extreme.ajatukse- ni.net/2009/11/17/sociological- view-of-hackers-and-hackerspa- ces/ Niitamo, V.-P.; Kulkki, S.; Eriks- son, M.; Hribernik, K. A. «State- of-the-artandgoodpracticeinthe fieldoflivinglabs».A:Proceedings ofthe12thInternationalConferen- ce on Concurrent Enterprising: InnovativeProductsandServices through Collaborative Networks. Milan, Italy (2006), p. 349-357. O’Mahony, S.; Ferraro, F. «The emergence of governance in an open source community». Aca- demy of Management Journal, núm. 50 (2007), p.1079-1106. Pallot M. Engaging Users in- to Research and Innovation: The Living Lab Approach as a User Centred Open Innovation Ecosystem (2009). Webergence Blog. http://www.cwe-projects. eu/bscw/bscw.cgi/1760838?id= 715404_1760838 Pangaro,P.«InstructionforDesign andDesignsforConversation».A: Luppicini, R. (ed.) Handbook for Conversation Design for Instruc- tionalApplications.Hershey,New York:InformationScienceReferen- ce Publishers, 2008. Pinch, T.; Hughes, T.; Wiebe, B. The Social Construction of Tech- nological Systems. Cambridge: MIT Press, 1989. Ratto, M.; Ree, R. The Materiali- zation of Digital Information and the Digital Economy. Knowledge Synthesis Report. University of Toronto. Desembre 2010. http:// www.criticalmaking.com/ddimit/ wp-content/uploads/2011/02/ SSHRC_DigEcon_DDF.pdf. Raymond,E.S.Thecathedraland thebazaar:musingsonLinuxand open source by an accidental re- volutionary. Sebastopol (EUA): O’Reilly & Associates, Inc., 2001. Regot, S.; Macia, J.; Conde, N.; Furukawa, K.; Kiellen, J.; Peeter, T.; Hohmann, S.; de Nadal, E.; Posas, F.; Solé, R. «Distributed biological computation with mul- ticellular engineered networks». Nature. Vol. 469, p. 207-211. 13 Gener 2011. DOI: doi:10.1038/ nature09679 Ringeisen,B.R.;SpargoB.J.;Wu, P.K.(ed.).CellandOrganPrinting. Springer, 2010. Rushkoff, D. Program or be pro- grammed:Tencommandmentsfor adigitalage.NewYork:ORBooks, 2010. Rushkoff, D. (2011) Party li- ke it’s 1992. http://rushkoff. com/2011/03/24/party-like-its- 1992/ Sangüesa, R. Medialabs, trazos para un diseño. Conferència pronunciada al MediaLab USAL. Universitat de Salamanca, 31 de Generde2011.http://fluxchange. typepad.com/files/pdfmedialabu- sall.pdf Sangüesa,R.(2010)«Thesoftwa- rization of stuff». Technocultures. http://fluxchange.typepad.com/ en/2010/04/the-softwarization- of-stuff.html. Sangüesa, R. (2010) «The Ci- tilab Model». Technocultures. http://fluxchange.typepad.com/ en/2009/09/my-cccb-presenta- tion-in-pdf.html Sangüesa, R. (2010) Cambio de rumbo:LavidadespuésdeCitilab. http://fluxchange.typepad.com/fi- les/postcomiatcitilab.pdf Sangüesa, R. (2009) «Sunday Quotation: The world is digital». Technocultures. http://fluxchan- ge.typepad.com/en/2009/11/ sunday-quotation-the-world-is- digital.html. Sennett, R. El Artesano. Barce- lona: Anagrama. (Argumentos), 2009. Schön,D.A.TheReflectivePracti- tioner:HowProfessionalsThinkIn Action. Basic Books, 1984. Scott, D. T. «Bubble 2.0: Organi- zed Online Critique of Web 2.0». Rocky Mountain Communication Review (6) 1, Agost 2009. http:// www.rmcr.utah.edu/ Serra, A. (2010) «Citilabs: ¿Qué pueden ser los laboratorios ciu- dadanos?». La Factoria. (gener- febrer, 2010), núm. 45-46. Serra,A.DesignCultures.Estudio etnográficodelosproyectosdein- vestigación de la School of Com- puterSciencedeCarnegieMellon University,un«computer-intensive campus» norteamericano.Depar- tament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica. Uni- versitat de Barcelona, 1992. Serra,A.;Sangüesa,R.;Badenes, V.(1998)CanSuris,unlaboratori ciutadà. Proposta de creació de Citilab. Scholz, T.; Liu, L. Y. From Mobile Playgrounds to Sweatshop City. Situated Technologies Pamphlet 7:Fall2010.http://www.situated- technologies.net/files/ST7-Mobile- Playgrounds_SweatshopCity.pdf Schuler, D.; Namioka, A. E. Par- ticipatory Design: Principles and Practices.Mahwah,NJ:Lawrence Erlbaum Associates, 1993. Suarez-Villa,L.Technocapitalism: ACriticalPerspectiveonTechnolo- gicalInnovationandCorporatism. Temple University Press, 2009. Taylor, P. A. «From hackers to hacktivists: speed bumps on the globalsuperhighway?». New Me- dia & Society, núm. 7(5), p. 625 (2005). Townsend, A. (2010) Comunica- ciópersonal.Vegeutambé: A pla- netofCivicLaboratories.Futureof Cities, Information and Inclusion. Institute for the Future Forecast Map Reader.http://iftf.me/public/ SR-1352_Rockefeller_Map_rea- der.pdf Veak, T. Democratizing Techno- logy. Andrew Feenberg’s Critical Theory of Technology. SUNY Press, 2006. Von Hippel, E. Democratizing in- novation. Cambridge: MIT Press, 2005. Waldrop,M.TheDreamMachine: J.C.R.LickliderandtheRevolution That Made Computing Personal. Viking Adult, 2001. Willibanks,J.(2010)Comunicació personal. Wilkie, A. User Assemblages in Design: An Ethnographic Study. TesiDoctoral.GoldsmithsCollege, University of London, 2010. Wohlsen, M. Biopunk: Kitchen- Counter Scientists Hack the Sof- tware of Life. Current Hardcover, 2011. de procomú i que el seu ús xoqui amb in teressos privats d’alguns dels participants, obliga a estendre la recerca actual en mo dels organitzatius oberts i els seus models decreaciódevalor(Troxler,2010)(Benkler, 2007)afegint-hielcriteridel’incrementde l’agènciademocratitzadoraireconeixentde bellantuvilacoexistènciademodelsdecre ació de valor enfrontats: estat, mercat, pro comú (Bauwens, 2005). El camp és ampli, però l’empresa de la democratització de la tecnoculturarequereixunaatencióespecial atesa la seva rellevància en la correlació de forces que hi ha a la societat actual. n Tecnocultura i democràcia
- 66. 66 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Joan Vinyets i Rejón A Piece of Pie BARCELONA_CATALUNYA etnografia i empresa L’article ofereix un marc general en què es pugui situar l’antropo- logia aplicada a l’empresa per a la innovació i el disseny de nous productes i serveis. Repassa breument l’evolució, presenta una visió general de les aportacions principals i explica la relació amb el disseny mitjançant exemples extrets de la pràctica professional. CocreacióLa mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi The article provides a general framework in which to place anthropology applied to the company to innovate and design new products and services. Briefly reviewed the evolution, presents an overview of the main contributions and explains the relationship with design using examples from profes- sional practice.
- 67. Dossier 67 L’autor Llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, ha treballat en l’estudi de la cultura material, del consum i dels consumidors, i en diverses investigacions sobre la influència dels aspectes culturals en les experiències i pràctiques de disseny i innovació. Amb l’aplicació de metodologies científiques al món de l’empresa, va néixer l’interès per dur a terme una antropologia aplicada al món del treball industrial i empresarial als EUA. GETTY IMAGES P odríem situar les arrels de l’antropologia com a dis ciplina aplicada al món de l’empresa en el context eu ropeu,coincidintambelpe ríode colonial, quan l’acti vitat comercial amb els països colonitzats requeriaunconeixementlocalespecífic.Un bonexempleenvaserlacreaciódelaCourt of Directors of The East India, a principis del segle xix, amb l’objectiu explícit d’ad quirirconeixementantropològicdel’Índia, un coneixement molt valuós per als inte ressos comercials i administratius d’aquest país, per part de l’imperi britànic. De fet, fins i tot des del mateix Govern britànic, la Secretaria d’Estat per a les Colònies va crear diversos comitès d’investigació i re cerca per aportar coneixement i assistència en el desenvolupament de les colònies. Un dels comitès més conegut va ser el Coloni al Social Science Research Council, fundat l’any 1944, per assessorar el govern en tots aquells aspectes sociològics i antropològics relacionats amb el desenvolupament dels territoris colonitzats. Aquestavinculaciódel’antropologiaaplica da a l’activitat comercial i econòmica tam bé la trobarem als Estats Units que, a finals del segle xix, immersos en la revolució in dustrial, van canviar l’enfocament antro pològic dels indis nadius americans vers la recerca aplicada en les noves indústries i el procés d’industrialització. El sorgiment de la indústria americana va aportar desenvo lupaments científics com la teoria de l’or ganització,conegudacomagestiócientífica, desenvolupada per l’enginyer Fredrick W. Taylor. Segons aquest enginyer, les activi tats dels treballadors i gestors havien de ser determinades a partir de mètodes cientí fics, mitjançant la investigació de les capa citats i coneixements necessaris per desen volupar un determinat rol i tasca; també, òbviament, per definir les instruccions ne Etnografia i empresa cessàries per aconseguir el millor ambient que garantís el comportament més eficient dels treballadors i la productivitat. De fet, aquesta aproximació disciplinària portaria, durantelboomdelsanysvint,alnaixement de la teoria de gestió coneguda com el wel- fare capitalism i que situava la seva hipòtesi en la millora de les condicions i la qualitat de vida dels treballadors. Precisament, és en aquest context on po dem trobar el que serà el naixement incipi ent de l’antropologia aplicada a l’empresa i el seu futur desenvolupament aplicat a la innovació,lideratavuipelsnord-americans. La conseqüència d’aquesta forta industria lització és que companyies com la Western Electric van iniciar un seguit d’investigaci ons per tal de millorar la productivitat a les fàbriques de Chicago. La companyia volia investigarcompodiamillorarlescondicions de treball dels seus empleats perquè la seva fatiga i insatisfacció es reduïssin. Les seves investigacions, iniciades l’any 1928 i diri gides per Elton Mayo —sociòleg i psicòleg industrial— s’enfocaren a estudiar les con dicions ambientals i el context de treball dels treballadors. L’objectiueraidentificarelsfactorspsicolò gics que afectaven els treballadors i la seva productivitat. Enaquest període, Mayote niarelacióambantropòlegscomMalinows kiiRadcliffe-Brow,coneixiaelsseustreballs d’investigaciódelssistemessocialsenelpro picontextmitjançanteltreballdecampet nogràfic. Així serà com, a través d’ambdós antropòlegs, va poder disposar de la parti cipació d’alguns dels seus estudiants en les investigacionsquevaportaraterme.Seguint l’exempledelaWesternElectric,altrescom panyiescomlaSears,olaInternationalBu sinessMachines(IBM)tambévandesenvo luparaquesttipusd’investigacionsaplicant elmètodeetnogràfic,queportarienalnaixe ment de l’antropologia industrial.
- 68. 68 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 nova perspectiva dels consumidors (defen sadaperantropòlegscomSahlins,Douglas i Isherwood, Miller, i MacCraken), junta mentamblanecessitatd’intercanviscreatius amb ells, seran els factors transformadors que progressivament canviaran la mane ra com el comportament del consumidor és concebut i les formes d’actuar amb ells, afectant clarament les disciplines tradicio nals d’investigació del mercat. Si en el passat el màrqueting tenia un enfo cament quantitatiu i estadístic, on el con sumidor era sovint un nombre en un full de càlcul o un «estereotip» descrit en ter mes de factors de decisió i comportaments de compra, ara les empreses (amb la nova orientació al consumidor) necessitaran no ves aproximacions metodològiques. El seu interès anirà més enllà de la descripció dels comportamentsifactorsdecompraosocio demogràfics, i l’enfocaran per obtenir una comprensió holística de les vides dels con sumidors en els seus contextos d’activitat, al llarg de tot el cicle i experiències al vol tant del producte (informació, prescripció, compra, consum, destrucció). L’objectiu serà aconseguir una observació en context que els aporti un coneixement sobre noves oportunitatsdecrearomillorarelsproduc tes.Pertant,comaresultat,talcomremarca Babba(2006:42),l’antropologiail’etnogra fia s’hauran convertit en eines emergents, atesalanecessitatquetenenlesempresesde mètodesinductiusidenovesaproximacions qualitativesalsconsumidorsquepossibilitin l’exploraciódenovesqüestionsiinterpreta cions dels consumidors. En aquest context canviant, més complex i altament simbòlic, ara les companyies ne cessiten unes metodologies que permetin entendrelesexperiènciesipercepcionsdeles persones(ciutadans,consumidorsiusuaris) de forma més profunda. En aquest sentit, calapuntarelsestudisrecentsdesenvolupats a diverses universitats nord-americanes so bre la influència del pensament no consci entenelcomportamentdelsconsumidors. Destaquem el fet que «un 95% del nostre pensament no és conscient», tal com asse nyala Zaltman (2003: 10) citant el psicò Posteriorment, la nova emergència de l’an tropologiaaplicadaalesempreseslapodem situarenelcontextdelasocietatpostfordis ta, en un període de grans canvis de caire econòmic i tecnològic, que obriran noves oportunitats per a l’antropologia. Fent ús d’una antropologia aplicada amb un enfo cament clarament funcionalista, creant uns desenvolupamentsqueaniranmésenllàde lavisióproductivistadominantdelseglexx. Araelsnousenfocamentsestarandominats per una visió centrada en els consumidors, dins del nou escenari provocat per la glo balització i la societat de consum. Recor dem que, en aquesta nova visió, diferents antropòlegs com Marshall Sahlins (1976), Mary Douglas i Baron Isherwood (1978), Daniel Miller (1995) i Grant MacCraken (1990),entrealtres,postulenlafuncióessen cial del consum com a productor de sentit en les pràctiques quotidianes, i remarquen la centralitat del consum en la producció i reproducció de patrons culturals de sentit ipràctica,queatorguen al consum i al con sumidor un rol actiu i creatiu. El perquè de l’aplicació de l’antropologia per innovar Abans,enlasocietatfordistalescompanyies es caracteritzaven per una visió productiva iunidireccionalonelmercatielsconsumi dors eren només receptors on casualment calia llançar els productes, sense cap més consideració. Molt sovint, les companyies primer fabricaven el producte i després es preocupavend’allòqueacceptariaelconsu midor. Una mostra clara en seria una de les frasescèlebresquemésexplicaaquestavisió, la d’un dels pares del paradigma industrial, Henry Ford: «un client pot tenir el seu cot xe del color que desitgi, sempre que desitgi que sigui negre». Si més no, progressivament en el marc d’aquesta nova societat postfordista, mol tesdelesgranscompanyiesamericanesvaren prendre consciència de la necessitat, d’una banda, de comprendre i arribar a aquests consumidors —tant en els propis mercats domèsticscomenelsexteriors—idel’altra, de canviar les seves pràctiques i mètodes de manerafonamental.Apartird’ara,aquesta L’aplicació de l’etnografia a la indústria significà la creació de l’antropologia industrial per part d’autors com Elton Mayo
- 69. Dossier 69 leg Georhe Lowenstein de la Universitat Carnegie-Mellon, líder en l’aplicació de la psicologiaalcomportamenteconòmic.Així doncs,ésenaquestcontextonprecisament hauríem de situar la importància de l’etno grafia aplicada a les empreses, pel fet de ser una eina que permet la comprensió del no conscient dels usuaris i consumidors a tra vés de l’observació del seu comportament. Precisament,undelsobjectiusfonamentals de la visió etnogràfica és adquirir la capaci tat de veure a través dels ulls de l’usuari per comprendre la veritable natura i el rol que un determinat ítem té en la seva experièn cia i ús ostensiu. Tal com apunta el mateix Zaltman,mitjançantl’observaciódelesex periències d’ús d’un producte, és possible captar la dimensió cognitiva i comporta mental associada al producte —identificar les motivacions i actituds associades— per podercomprendreelssignificatsvehiculats a través del seu ús: les inferències relaciona des a l’ús ostensiu del producte. S’entra, així, en un nou context on podem apreciar com l’antropologia assoleix un rol moltimportantalesempresesambduespos siblesaplicacionsd’investigaciói,alhora,com aagentfacilitadordelcanvi:primerament,en laconstrucciód’unaculturad’innovacióal’em presa,mitjançantlacomprensiódel’organit zació i dels factors humans per a la millora de la cultura i els comportaments de gestió de la innovació. Seguidament, en canvi, es tractaria d’aplicacions més enllà de l’empre sa com a subjecte d’estudi que se centrarien enl’exploraciódelbinomiusuariiproducte: d’unabanda,enlaconstrucciód’unacultura de comprensió profunda dels usuaris, a través de l’estudi dels comportaments dels usuaris en context, per informar del disseny de nous productesiserveis,iquepodemdefinircom a disseny centrat en l’usuari, o disseny etno gràfic; d’altra banda, per transformar els pro- cessosdegeneracióidissenydenousproductes i serveis, atorgant als consumidors i usuaris una nova centralitat i rol participatiu com a agentscocreadors.Laconseqüènciad’aquesta concepciópolivalentdel’úsaplicatdel’antro pologia,davantlesvisionsmésmonolítiques, ésqueofereixlapossibilitatdeseraplicadade maneres diverses. Amb totes aquestes aportacions que s’han comentat fins ara, ja s’ha fet un pas fona mentalcapal’enfocamentaplicatdel’antro Els primers treballs antropològics en el món industrial posaven l’èmfasi en cercar mètodes per a millorar la producció. Imatge d’un model Ford T. AGE FOTOSTOCK Etnografia i empresa
- 70. 70 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 pologiaal’empresa,delqualesparlaràamb exemples en els apartats següents. L’estudi etnogràfic dels factors humans a l’empresa: l’etnografia de la cultura Esquemàticament, aquesta primera línia d’aplicaciótractal’estudi i comprensió dels comportaments de les persones i la cultura de gestió dins de l’empresa. Sense orientar- la als seus productes i clients, s’enfoca en l’empresacomasubjected’estudi,idescriu iexplicaelscomportamentsdelespersones igrupsdinsdel’empresa,ambl’objectiude modificaraquestscomportamentsenrelació ambalgunaspecteconcret.Perexemple,per facilitarelcanviculturaliassolirunacultura d’innovacióperpartdelespersonesiequips del’empresa,mitjançantlatransformacióde laculturadel’organitzacióidel’experiència dels agents implicats. Els primers antropòlegs a estudiar els com portamentsorganitzatiusdinsdel’empresa esvanenfocarademostrarlaimportànciadel punt de vista dels nadius, com a important fontirecursdeconeixementquelesempre seshandeconsideraral’horad’investigarla cultura corporativa. De fet, aquest treball etnogràfic ha estat una gran base en els de Aconseguir una cultura més enllà de la realitat tècnica del producte Un exemple de la importància de l’aplicació de l’etno- grafia al món empresarial fou la col·laboració amb una empresa que volia aconseguir canviar la seva cultura interna pel que fa als seus procediments tradicionals d’innovació, centrats en les capacitats tècniques i els coneixements tecnològics dels seus empleats, la majoria enginyers i tècnics amb un coneixement molt avançat de la tecnologia. Des de la direcció, després del fracàs de diferents productes que no havien estat acceptats pels consumidors, eren conscients de la necessitat de cons- truir una cultura més empàtica i creativa, posant al centre els usuaris i consumidors. La paradoxa era que la cultura de l’organització estava molt marcada per un tipus de relacions jeràrquiques, assentada en una autocompla- ença generalitzada en l’equip, atesa l’oportunitat que durant molts anys havien suposat els seus coneixements i capacitat tecnològics. Des del treball de camp intern enfocat en l’estudi del comportament humà de l’organització, de determinats membres de l’equip, dels seus procediments i experiències d’innovar i dissenyar un nou producte, es van poder identi- ficar un seguit de factors importants: manca de flexibilitat i dinamisme; poca capacitat d’intercanvi d’idees i, finalment, una molt baixa tolerància amb l’error. Vàrem identificar una barrera molt rellevant en la cultura de l’organització, l’actitud d’autocomplaença generalitzada. Una de les conseqüències directes era que es transformava en el pitjor enemic per acon- seguir una cultura innovadora. Per tant, calien circumstàncies externes que activessin i facilitessin el procés de canvi, però des d’una lògica cultural propera a la que hi havia en l’equip, acostumat a donar solucions a problemes sentits com a tals. En aquest sentit, es va identificar que un detonant clar podia ser el de les oportunitats del mercat, ara representades pel coneixement etnogràfic dels seus consumidors i usuaris. Un coneixement adquirit amb les diverses onades i nivells de treball etnogràfic que vàrem desenvolupar en tres mesos. La implementació del canvi cultural es va iniciar amb la presa de consciència i el convenciment de la necessitat del canvi, del treball col·laboratiu i la participació. L’etnografia va aportar un coneixement molt rellevant i valuós, en mostrar la realitat de les experiències dels consumidors i usuaris dels seus productes: els permetia conèixer el conjunt de proble- mes i frustracions que acumulaven els usuaris dels seus productes i dels de la competència, juntament amb les neces- sitats latents que s’identificaven en l’observació en context. Un coneixement tàcit que es podia convertir en oportunitats per desenvolupar les capacitats tecnològiques dels equips de la companyia. Durant el treball de camp amb els consumidors es va convidar diversos membres de l’equip a formar part de les (1) Rick Robinson va ser un dels cofundadors d’E-Lab, l’empresa de Chicago que va ser pionera en l’aplicació de l’antropologia i del mètode etnogràfic per innovar i dissenyar nous productes i serveis, una empresa amb la qual vaig poder col·laborar i aprendre les bases de l’aplicació de l’antropologia per innovar. Aquesta és una praxi que avui s’ha estès arreu del món i que ha estat reconeguda per diversos mitjans com el Business Week, la CNBC, la Harward Review; institucions com l’American Anthropology Association, les universitats de Harward, Berkley,
- 71. Dossier 71 senvolupaments posteriors de l’antropolo gia aplicada a l’empresa i del creixement de disciplinesiàreesdeconeixementimportant com la pròpia gestió del coneixement. La unió entre etnografia i disseny: el disseny etnogràfic Lasegonalíniad’aplicacióetnogràficalapo demdefinircom«eldissenyetnogràfic».Es tractaria de l’aplicació de la investigació et nogràficaperalainformaciódeldissenyde productesiserveismitjançantl’úsdel’etno grafia.Enaquestcasl’aspectemésrellevantés larelaciódelbinomietnografiaidisseny.Es tractad’unauniócomplementàriaentreuna disciplinacreativacomeldissenyiunaaltra decientíficacoml’antropologia,unreptein terdisciplinari. Un nou model conceptual i pràcticquesolatribuir-secomaresultatdel treball de dos antropòlegs nord-americans, Lucy Suchman i Rick Robinson.(1) Schumanvacomençaracol·laborarprofes sionalmentcomaantropòlogaambXerox, alseucentred’investigacióPARC,influen ciada per l’etnometodologia de Garfinkle. La investigació de Schuman (Plans and Si- tuatedActions:TheProblemofHumanMac- hineCommunication,1987)esvacentraren l’observaciódelacomunicaciódelesinstruc Etnografia i empresa exploracions etnogràfiques a les cases dels usuaris i consu- midors, per observar i registrar les seves experiències en con- text. Aquesta participació en el treball de camp es va convertir en un aprenentatge molt significatiu i valuós, transformant els participants en agents de canvi dins de la mateixa empresa. Els resultats de les exploracions etnogràfiques posaven en evidència que l’equip tenia un desconeixement profund dels usuaris, dels seus problemes, de les seves necessitats i de les frustracions que tenien davant uns productes inadequats, pensats des de la lògica tècnica, sense considerar l’usuari. Es tractava d’una amenaça real, d’un detonant que permetia desencadenar el procés de canvi. En definitiva, d’un model cultural per a l’acció que després va passar a fer una funció didàctica important, focalitzant aspectes diferents. Els resultats que vàrem aportar a la companyia es van convertir en una font estratègica per a la gestió del conei- xement. En un recurs d’aprenentatge significatiu de doble utilitat: d’una banda, perquè van permetre forçar una presa de consciència de les amenaces internes, dels esquemes de conducta i pensament mantinguts a l’organització que feien difícil competir en un mercat saturat i complex. D’altra banda, van obrir noves oportunitats i van facilitar el plan- tejament de nous reptes als quals es desitjava arribar. En aquest sentit, els resultats van servir en el diagnòstic, per a la identificació d’aspectes de millora; en la planificació del canvi, per a la formulació precisa dels problemes i disfun cions susceptibles de millora; finalment, en la implementa- ció, per al desenvolupament del pla d’acció i mecanismes de seguiment i revisió. De fet, aquests resultats van possibilitar als membres de l’empresa que s’identifiquessin amb el projecte estratègic de la corporació i que s’impliquessin en la seva con- secució. Actualment, tot el material etnogràfic generat es continua utilitzant de forma creativa per mantenir l’atenció de tots i comprendre les exigències de l’entorn, assegurar que tothom té clars els reptes que es pretenen aconseguir i crear oportunitats. Convenientment empaquetat aquest coneixement etnogràfic dels seus clients (quaderns d’experiències, pòsters interns, curtmetratges, etc.) s’ha convertit en una eina de narrativa fonamental, que facilita la construcció d’una cultura comuna afavoridora del canvi (acceptació, empatia,adaptacióiautoreflexió).Permetcrear,entusias- mar i engrescar l’equip, per motivar-lo a partir de la inte- gració del punt de vista dels clients (usuaris i consumi- dors) mitjançant el testimoni directe dels companys que havien assistit al camp. També, a través de diferents presentacions, materials i videoreportatges que varen ser editats i utilitzats com a material intern de difusió del coneixement adquirit: per a l’estímul de noves idees, per a l’establiment d’empatia i coneixement dels seus usuaris, «posant-se en la seva pell», i per a la millora de la comunicació adreçada als seus clients. Finalment, tot el canvi cultural generat ha permès crear uns marcs de treball més col·laboratius i millorar la gestió del coneixement. Aquests canvis són el resul- tat d’un procés d’aprenentatge personal de tot l’equip organitzatiu que ha suposat no només la modificació de les maneres de fer, sinó també d’allò que es pensa en l’organització. Creant les bases d’una nova cultura més innovadora i creativa. o l’Illinois Institute of Technollogy, i empreses com Microsoft, Intel, entre altres. Fins i tot, d’aquest grup de pioners ha sorgit la con- ferència EPIC sobre la praxi de l’etnografia aplicada a l’empresa i que es fa anualment.
- 72. 72 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 cions d’ús entre els usuaris i les màquines produïdes per Xerox i va permetre identi ficar els problemes motivats per un disseny basat en determinats estereotips dels usua ris,aixícomdelesinstruccionsdissenyades perdonarrespostaalesnecessitatsd’aquests usuaris.Elseusresultatsmostravenlesseves confusionsifrustracions,quepartiend’altres modelscognitiusicomportaments.Aquests resultats van ser una veritable revolució a Xerox, que va canviar el model de disseny dels seus productes: de centrar-se en capa citatstècniquesitecnològiques,esvapassar a posar com a requeriment un disseny i en ginyeria que facilitessin un ús intuïtiu i fà cildelsseusproductes.Xeroxesconvertiria en pioner i referent en l’aplicació de l’etno grafiaperinnovar en nous productes i en el disseny centrat en l’usuari. Tot i les experiències pioneres de Schuman a PARC sobre la idea que tot nou concep te de producte havia d’iniciar-se de la com prensióprofundaencontextdelsusuaris,de registrar-seenvídeoid’analitzar-sedesdels coneixements i la teoria antropològica, se rà Robinson qui crearà la primera empresa de serveis específics enfocada cap a aquesta pràctica,uninteldissenyil’etnografia.Una pràctica pionera que avui s’ha difós arreu el món i popularitzat, principalment en em presestecnològiquesidegranconsum.Ma lauradament, però, en el nostre país conti nua sent una pràctica poc coneguda en el món empresarial i gens reconeguda en el mónacadèmic,inomésalgunspionersl’han desenvolupat amb el rigor que requereix. Aquesta nova praxi implica la creació d’equips de recerca interdisciplinaris amb antropòlegs i professionals d’altres discipli nes(psicòlegs,dissenyadors,enginyers,etc.) fins arribar a la pròpia implicació dels usu aris. S’enfoca a observar en profunditat els usuaris en context, basant-se en el registre i en la visualització de les seves experiències, enl’estudidelessevespròpiesnarratives,per adquirir un coneixement contextual de les activitats desenvolupades i poder assegurar una comprensió del coneixement tàcit que vehiculen amb les seves experiències. Avui diaéshabitualtrobaraquesttipusd’equipsi investigacionsaempresescomAppel,Intel, Microsoft,Yahoo,etc.,ons’hancreatgrups específicsd’antropòlegsialtrescientíficsso cialsdedicatsal’observaciódirectadelsusu aris i consumidors. Un dels grups pioners va ser l’anomenat People and Practices Re search (PaPR), creat per Intel, amb més de deu anys d’existència, i amb els quals hem tingutl’oportunitatdepodercol·laboraren diversos projectes internacionals. L’etnografia com a facilitadora empàtica i cocreadora de valor Talcomhemvistanteriorment,delasocietat industrial fordista emergia un patró de ne cessitats força homogeni i, en conseqüèn cia, una producció industrial i un disseny amb una forta centralitat i unes polítiques estandarditzades. Parafrasejant Giddens, «les conseqüències de la modernitat» han fetqueavuilasocietatsiguimoltméscom plexa i dinàmica. En el marc de la societat industrial,elsobjectiusclàssicsdeldissenyde productes—aquellsqueresponienanecessi tatshomogènies(funcionalitat,ergonomia, etc.)— van poder abordar-se des del bino mi empresa privada - prestació tecnocràtica dels dissenyadors. Una resposta que, d’una banda,actualmentsemblanosersuficienti que,del’altra,finsitotpotserquenopugui operargaireméscomlalògicaprincipaldel projecte d’innovació d’un nou producte o servei.Elsnousreptesdelasocietatcomplexa —globalitzacióilocalització,diversitatisos tenibilitat, equitat i solidaritat— exigeixen L’observació de la comunicació de les instruccions d’ús entre els usuaris i les màquines produïdes per Xerox va permetre identificar els problemes motivats per un disseny basat en determinats estereotips dels usuaris. JORDI PLAY
- 73. Dossier 73Etnografia i empresa Innovar partint del coneixement tàcit de consumidors i usuaris Un dels primers treballs que la nostra empresa va fer a l’Estat espanyol és un bon exemple per a adonar-se’n del potencial de l’etnografia com a eina de creació innova- dora. L’encàrrec va ser molt clar per part del, aleshores, director general: «estem perdent quota de mercat en la categoria dels tuppers donada la competència asiàtica, si no innovo haurem de tancar la fàbrica [...] Tinc clar que no puc competir per preu, que haig de trobar alguna idea de producte que aporti valor real als meus clients [...] i potser ha arribat l’hora de mirar-los amb un nou punt de vista». El repte de l’empresa era clar, volien que els ajudéssim a aconseguir coneixement rellevant per innovar una línia de productes tèrmics. Així, vam desenvolupar un projecte d’investigació etnogràfica orientat a explorar oportunitats d’innovació de productes més enllà de la categoria. En lloc de mirar els productes ens vam enfocar en les expe- riències dels usuaris amb la seva alimentació. El treball de camp es va centrar a investigar les seves diferents experiències en el procés de conservació, transport i consum d’aliments dins i fora de casa. El projecte també tenia altres objectius com canviar la cultura d’innovació; adquirir noves eines i metodologies per generar bons conceptes de forma més ràpida i viable, i, també, definir escenaris per planificar l’estratègia d’innovació de productes a curt i mitjà termini aplicant l’etnografia com a palanca d’innovació. El projecte es va desenvolupar en tres fases: una primera d’investigació de l’entorn, de les tendències i dels consumidors, en la qual es van visitar diferents llars, oficines i entorns per comprendre els hàbits dels consumidors en el seu context i en relació amb la seva alimentació: preparació, emmagatzematge, transport i consum dels aliments per a les seves ingestes fora de casa. En aquesta fase es va poder descobrir una necessitat latent de dignificar l’experiència de menjar fora de casa: necessitat de trencar les percepcions fun- dades en la imatge tronada de la carmanyola i del pícnic, de facilitar l’opció de menjar sa, com a casa, en qualsevol entorn, amb totes les facilitats i garantint un transport fà- cil i higiènic, i la preservació del menjar. La segona fase va ser de definició dels usuaris tipus i el brífing de disseny. Basats en el coneixement tàcit dels consumidors, adqui- rit en el treball de camp, també es va generar la comuni- cació del nou producte. Finalment, com a resultat, podem parlar del gran èxit de la Nomad, que es va convertir en un producte d’èxit gràcies a l’acollida per part dels consumi- dors i el volum de vendes. Avui el producte Nomad és ja un referent, és visible al carrer i en moltes empreses i ha creat una nova categoria en el mercat. La Nomad és un exemple clar del valor de l’etnografia aplicada a l’empresa per donar informació en la innovació de nous productes, aportant un valor real i benefici als usuaris del producte. Demostra que el coneixement del consumidor des de la visió tradicional del màrqueting és una realitat que avui dia ja és insuficient, i d’això en són una prova el gran nombre de fracassos en la innovació i el llançament de nous productes. En determinats sectors industrials, aquesta taxa de fracàs dels nous productes arriba fins a xifres al voltant del 50 %. De fet, sembla prou evident que en la majoria de casos aquest fracàs el motiva una visió passiva del consumidor i un profund desconeixement. Una gran oportuni- tat per aplicar el coneixement antropològic. Amb tots aquests antecedents i casos exposats fins ara, és fàcil d’identificar com aquesta realitat condueix a la conclusió que la reducció del risc i del cost en la innovació passa per la formulació de noves estratègies, proces- sos i mètodes de planificar i dissenyar un nou producte o servei, mitjançant un coneixement pro- fund de les persones. Com hem vist, el consumidor i els usuaris ja no només han de ser escoltats, sinó que s’han convertit en una font d’inspiració i recurs potencial d’innovació: les empreses poden aprendre i adquirir coneixement que es transformi en nous productes d’èxit. Aquesta nova perspectiva sobre el valor dels usuaris i consumidors, juntament amb la necessitat d’intercan- vis creatius amb ells, ha transformat la manera com es conceptualitza el comportament dels consumidors i com les empreses actuen amb ells a l’hora de crear nous pro- ductes i serveis i posar-los al mercat. Ara s’obre un nou espai més participatiu per a la implicació i el compromís dels consumidors i usuaris. Es tracta d’un pas endavant que abordarem en el proper apartat. JORD IPLAY
- 74. 74 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 resituarelvalorcentraldetransformaciódel disseny. Requereix un nou paradigma que permetidesenvoluparunanovaculturadel disseny i la innovació, que promogui la in teraccióentrel’empresaielqueéssocialdins el marc d’un espai compartit i participatiu. Unanovaformad’interaccióiparticipació, generadora de xarxes i coneixement social, capaçd’assumirlescontradiccionsitensions comarecursdecreativitatiinnovacióentre elconjuntdelsagentsimplicats.Defet,des delmeupuntdevista,fracassoscomelsdela consulta popular promoguda per l’Ajunta mentdeBarcelonaperaldissenydelaDia gonal,serienunaclaramanifestaciód’aquest nou paradigma que demana la formulació d’una nova cultura i models d’acció. Coms’haexposatievidenciatalllargd’aquest article,totiquelainnovaciócentradaenels usuaris és una pràctica cada vegada més ex tensaennombrosossectors,generalmentles empresesnoméssolenincorporarelsclients dins les parts inicials dels processos d’inno vació, a l’hora d’aportar informació per al disseny d’un nou producte o servei, habi tualment en el camp del màrqueting i els estudis de mercat. Un pas endavant en la participació i un rol més actiu dels usuaris eltrobemeneldesenvolupamentdemodels comelslivinglabs,(2) onlespersonesnono més estan implicades per fer que s’escoltin les seves demandes —com sol fer-se tradi cionalment amb les tècniques del màrque ting— sinó que s’impliquen de forma ac tiva en el procés d’innovació mitjançant la seva interacció i comportaments en relació amb determinats reptes i activitats on par ticipen com a agents actius en la pròpia de finició de les solucions de nous productes, serveis i experiències. Aquesta observació dels comportaments de les persones inte ractuant és una font rellevant d’informació per a les empreses a l’hora d’innovar. Els permetidentificarnecessitatslatentsqueles personesnosóncapacesd’expressar,peròsí deposardemanifestatravésdelsseuscom portaments i hàbits. Per tant, dins del nou paradigma de la «in novacióoberta»(3) idelainnovaciócentrada en l’usuari, amb aquest concepte de living lab, les empreses desenvolupen diverses ac tivitats d’observació i participació a partir de les quals es poden concebre productes i serveis, testar-los i validar-los, amb l’ob jectiu de poder-los adequar a les demandes dels usuaris minimitzant el risc de fracàs. I adquirir coneixement sobre la seva accep tació social. Enaquestmarcdelslivinglabscomaespais per abordar la innovació basada en els usu aris una de les activitats desenvolupades és la de la cocreació, on s’implica els usuaris a crear i definir els nous productes i serveis conjuntament amb altres agents. Un tipus demètodequeaportainformacióiinspira Als living labs, espais per abordar la innovació basada en els usuaris, una de les activitats desenvolupades és la de la cocreació, on s’implica els usuaris a crear i definir els nous productes i serveis conjuntament amb altres agents. CITILAB (2) El model del living lab va ser de- senvolupat al MIT pel professor William Mitchel del Media Lab i l’Escola d’Arquitectura. (3) El concepte original de l’open innovation ha estat desenvolupat pels professors Henry Ches- brough i Eric Von Hippel. Vegeu Chesbrough, H. (2003). Open Innovation: The New Imperative for Creating and Profiting from Technology. HBS Press.
- 75. Dossier 75 cióenelprocésd’innovaciód’unproductei servei.Aquestprocésajudaelsdissenyadors a ser més empàtics i a enfocar millor les ex periències que amb el disseny del producte o servei volen comunicar; a connectar amb els valors que les persones associen a certs ítems,ambl’úsdesitjatilescaracterístiques del producte o el significat i la importància que hi dipositen. En relació amb altres ei nes i processos, aquesta interacció directa i participaciódelsconsumidorsiusuarisenla cocreaciópermetd’arribaraunacomprensió mésprofundadelcontext,delsseusaspectes motivacionals,delesconductesassociadesi de les funcions desitjades. Es tracta d’un coneixement que permet inspirar els dissenyadors per anar més en llà. Aquesta implicació i el compromís de l’usuari, que comença per fer-se conscient del context social actual per tal d’imaginar una realitat nova, avui ja es treballa en dife rents contextos per tal d’unir dos tipus de realitats i capacitats: incorpora els aspectes ètics i motivacionals de la visió del present delsusuarisi,alhora,elspermetdeconfron tar-se amb la visió transformativa dels dis senyadors. Un nou recurs d’adquisició de coneixement i transformació en innovació queaportaungranvaloral’empresailaso cietat. Un espai de treball i d’investigació on l’antropologia pot tenir un paper cabdal. L’antropòleg, en tant que especialista de la culturapotassolirunnourolcomaintèrpret i facilitador d’aquest escenari participatiu, oncadaagentcontribueixaimaginarlapro pera part: explorant la situació actual com a base per a un procés de generació d’idees noves;usantlageneraciód’ideescomunre curs empàtic perquè els usuaris siguin més conscients de les seves motivacions i desit jos,enconfrontacióamblesideesquetenen els dissenyadors. Aquesta participació activa és un desenvo lupament més en la comprensió dels usua risilessevesexperiènciesdinselparadigma de la innovació oberta i la participació, pe rò especialment, es tracta d’un recurs molt útil en la creació d’empatia. Un pas més en la interpretació i el coneixement profund dels usuaris —de les persones— on la mi rada antropològica, el mètode etnogràfic i l’antropològicpodensereines(facilitadores, generatives i holístiques) molt útils i relle vantsperaconseguirunainnovaciócentrada en les persones, que garanteixi l’acceptació social i aporti valor en el desenvolupament social i econòmic de la nostra societat. Per tant, és hora de ser innovadors repensant, reformulantiinnovantlanostramiradaan tropològica. n La participació dels consumi- dors i usuaris en la cocreació permet d’arribar a una comprensió més profunda del context Etnografia i empresa Bibliografia Babba,M.(2006).«Anthropology and Business». A: Birx, H. J. (ed.) Encyclopedia of Anthropology. Thousand Oaks, CA: Sage Publi- cations, p. 83-117. Blomberg,J.;Giacomi,J.;Mosher, A.;Swenton-Wall,P.(1993)«Eth- nographic field methods and their relation to design». A: Douglas, S.;Namioka,A.(ed.) Participatory design: principles and practices. Hillsdale: Lawrence Erlbaum As- sociates, p. 123-154. Button,G.(2000)«TheEthnogra phicTradition».A:DesignStudies (vol. 21, núm. 4), p. 319-332). Douglas, M.; Isherwood, B. (1979) The World of Goods. To- wards an Anthropology of Con- sumption. New York: Norton and Company. Dubinskas, F. (1988) Making Ti- me: Ethnographies of High Tech- nology Organizations. Philadelp- hia: Temple University Press. Eddy, Elizabeth M.; Partridge, William L. (1987) (ed.) Applied Anthropology in America. New York: Columbia University Press. García Canclini, N. (1995) Con- sumidoresyciudadanos.México: Grijalbo. McCracken, G. (1988) Culture andConsumption:NewApproac- hes to the Symbolic Character of Consumer Goods and Activities. Bloomington,IN:IndianaUniversity Press. Miller, D. (1987) Material Culture and Mass Consumption. Oxford: Basil Blackwell. Robinson,R.(1993)«Whattodo withahumanfactor:amanifestoof sorts».Edicióespecial:newhuman factors. American Center for De- sign Journal, núm. 7(1), p. 63-73. Sahlins, M.(1976) Culture and Practical Reasone. Chicago: Uni- versity of Chicago Press. Salvador, T.; Bell, G.; Anderson, K.(1999).«Designethnography». DesignManagementJournal,núm. 10 (4), p. 35-41. Squires, S.; Byrne, B. (2002) Creating Breakthrough Ideas: The Collaboration of Anthropolo- gistsandDesignersintheProduct Development Industry.Westport, CN: Bergin and Garvey. Suchman, L. (1987) Plans and Situated Actions: The Problem of Human-MachineCommunication. Cambridge:CambridgeUniversity Press. Vinyets, J. (2010) «Showing the ValueofEthnographyinBusiness». A:EthnographicPraxisinIndustry Conference Proceedings. Volum 2009, núm. 1, p. 162-169. Zaltman, G. (2003) How Custo- mersThink:EssentialInsightsinto the Mind of the Markets. Boston: Harvard Business School Press.
- 76. 76 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Jordi Colobrans Universitat de Barcelona, i2CAT i Citilab BARCELONA_CATALUNYA Etnografies de la cultura digital En aquest article es presenten i s’exemplifiquen les etnografies de la cultura digital i les etnografies d’innovació, instruments de la tecnoantropologia que ajuden a conèixer la societat de la innovació i els seus processos culturals. Les primeres exploren els processos d’alfabetització i presa de consciència del món digital, mentre que les segones s’ocupen de la participació dels ciutadans en els processos d’innovacions tecnològiques. El treball de camp i professional s’ha fet al Citilab i a l’i2CAT. Ambdues fundacions tenen la denominació de living labs, si bé el Citilab fomenta la societat del coneixement i la cultura digital i l’i2CAT du a terme projectes d’R+D+I vinculats a diferents sectors industrials, institucionals i clústers. In this article we present and explain the ethnographic of the digital culture and the ethnographic innovation, instruments of the technoanthropology which help in understanding the society of innovation and its cultural processes. The first explores pro- cesses of literacy and awareness of the digital world, while the second deals with the participation of citizens in the processes of technological innovation. The fieldwork was done profession- ally at Citilab and i2CAT. Both foundations are called living labs, although Citilab promotes the society of knowledge and digital culture, while i2CAT carries out projects on R+D+I related to different industrial and institutional sectors, and clusters. Viatge a la societat de la innovacióConeixement i participació dels ciutadans en els processos d’implantació de les noves tecnologies Al taller «Scracht for Arduino», organitzat a Citiliab, es fomenta la participació dels ciutadans en els processos d’innovacions tecnològiques i es pretèn difondre la cultura digital entre la població. jordi colobrans
- 77. Dossier 77 L’autor Llicenciat en Antropologia Cultural i Doctor en Sociologia, és professor associat del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona. Consultor de l’i2CAT, on coordina la Unitat de Living Labs, i investigador del Citilab, on treballa en nous models i espais d’innovació. L a tecnoantropologia és un espai acadèmic i professio nalqueesdesenvolupaenla intersecció entre el món de les ciències socials i el món les ciències del disseny; en tre les cultures universitàries humanistes i les cultures de l’enginyeria.(1) La tecnoan tropologia investiga i participa activament de les relacions entre tecnologia i societat i, pertant,enexplorar-lesactivament,també contribueix al seu disseny i desenvolupa ment. Aquest aspecte és clau per entendre la raó de ser de la tecnoantropologia. En el segle xxi, l’antropologia té un paper fona mental tant en l’estudi i la comprensió dels fenòmens que s’apleguen sota el paraigua de la paraula innovació com en el disseny i desenvolupament de la societat i la cultura de la innovació en què la civilització actu al sembla dipositar el futur del seu benestar i qualitat de vida. La tecnoantropologia, doncs,faunadobleaproximacióhumanis taidel’enginyeriaalfenomendelssistemes de coneixement; en conseqüència, explora les tecnocultures existents i dissenya tecno cultures emergents. Tecnoantropologia i societat de la innovació Quinssistemesdesignificatenspodenaju dar a comprendre millor els canvis tecno lògics i socials que estem experimentant? Quins conceptes i imatges ens ajuden a or denar i a orientar-nos millor en el complex móntecnològicenquèensdesenvolupem? Quinesimatges,metàforesorepresentacions ens poden ajudar a organitzar-nos de ma nera més satisfactòria en el món de les tec nologies de la informació i la comunicació (TIC)ques’hacreatalnostrevoltantienel qualenstrobemimmersos?Comaprenema interpretarlesexperiènciestecnosocials?En lasocietatdelainnovació,l’antropologiaté moltafeinaafer.Elssistemesd’objectes,les relacions i les comunicacions evolucionen tan ràpidament que, humanament, ens re sulta difícil saber què està passant. Com pot contribuirl’antropologiaadesxifrar,enten dreiarticularallòqueestàpassant?Perapro fundirenlesdimensionsdelatecnoantropo logia,vegeul’articled’ArturSerra«Disseny cultural: tasques d’una tecnoantropologia» en aquesta mateixa revista. Les expressions societat de la innovació, di- gital, del coneixement o de la informació, ja siguiposantl’èmfasienelsresultatsd’unes forç, en la tecnologia utilitzada, en el tipus de recursos preferent o en la comunicació, tracten de descriure els nous escenaris i sis temesdeprosperitatsorgitsarrandelventall depossibilitatsofertpeldesenvolupamenti difusió constant de lesTIC. En aquest sen tit, les societats de la innovació que s’orga nitzen al voltant dels processos d’R+D+I es distingeixen de les que s’organitzen al vol tantdelprocésdeproducció.Lasocietatde lainnovacióésunnousistemadeprosperitat enginyat per la civilització que, mitjançant la mediació de les TIC hauria, idealment, d’ajudar la humanitat a viure, a conviure i a gaudir més de la vida, així com a ser més productivaieficientenelsseusprocessos.El desenvolupamentdelesTIC,doncs,caracte ritzaelprocésd’innovació.Peròlainnovació nonoméséstecnològica,sinósocial,cultural isimbòlica.Lainnovaciótecnològicaconvi da a canviar els sistemes socials de relacions i,ambaquestes,lesformesd’interacció,co municació, aprenentatge i interpretació de les realitats socialment construïdes. Cultures enginyeres A una societat de la innovació hauria de correspondre una cultura de la innovació. Quina hauria de ser aquesta cultura i com s’expressa? Què fa, què diu, quins objectes posseeix,compensa?Tenimalgunprecedent comahumanitatd’algunaculturaadaptada alsprocessosd’innovacióenelcontextdeles TIC?Laculturadelescomunitatsdelsengi Etnografies de la cultura digital (1) Serra (1992: cap. 1.1) atribueix aquest terme a M. Jesús Buxó i Angel Jordán. La tecnoantropolo- gia estudia les tecnocultures. Se- gons Serra, el terme tecnocultura es encunyat per Salvador Giner (1987) a Ensayos civiles, p. 141.
- 78. 78 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 nyersdel’electrònicailaprogramació,elque Simon(1969)vaqualificarde«culturesdel disseny». Què podríem aprendre d’aquesta cultura? Com ens podrien ajudar les seves experiències més enllà del context específic on es van originar per comprendre millor l’entornTICenquèlessocietatstecnològi camentavançadesviuenimmerses?Quèvan haver d’aprendre aquells creadors de pro gramari (software) i de maquinari (hardwa- re) per atribuir sentit i entendre què feien? Què donaven per descomptat? Què pen saven, què creien i què imaginaven? Com van organitzar la seva feina i el seu sistema de coneixements? En definitiva, com van ser capaços de crear una cultura en paral·lel a la creació de nova tecnologia? Fa 50 anys als EUA hi va haver grups d’en ginyers que van descobrir un munt de pos sibilitats en l’electrònica, la programació i en la comunicació en xarxa. Aquests grups feien recerca en universitats com el MIT o CMU (Serra, 1992), van crear comunitats de pirates (hackers) (Levy, 1984) i d’inves tigadors de tecnologia (Seibel, 2009). En aquell moment històric es van començar a crearnonoméslestecnologiesqueavuifor menpartdelavidaquotidianad’unapartde lahumanitatsinólesprimerestecnocultures que van fer possible el sorgiment i l’evolu ciód’aquestesidelestecnologiesposteriors. Ambaquestestecnologiesapareixiaunnou sistema d’objectes i una nova forma de fer, una nova manera de pensar el que es feia i derepensarelmónatravésdelsistemad’ob jectes que podrien usar. L’ordinador, la Internet, el mòbil, els simu ladorsolarealitatvirtualnonoméssónno ves tecnologies, són nous conceptes. Dar rere d’aquests conceptes hi ha sistemes de coneixements. Els enginyers informàtics interpreten el món en forma d’algoritmes. Què podria arribar d’aquest coneixement als ciutadans? Podríem entendre millor les tecnologies els que no som informàtics si entenguéssim com han estat dissenyades? Com ens ajuden les tecnocultures a enten dremillorlarealitattecnològica,socialicul tural en la qual vivim? Com, per exemple, una introducció a la robòtica ens podria ajudar a entendre la conducta dels electro domèstics en general? Ens podrien ajudar les experiències de les comunitats de codi font obert (open source) a entendre els pro blemes sobre l’individu i la propietat en el tardocapitalisme? Contribuiria el fet d’en tendre l’enginy de l’electrònica, de la pro gramació i de les comunicacions a reforçar lasocietatdelainnovacióenquèsemblaque estem dipositant la clau del futur benestar i la qualitat de vida? Dues hipòtesis de la tecnoantropologia Duesdeleshipòtesisdelatecnoantropologia són: a) anem cap a una societat de la inno vació, i b) els sistemes de coneixement que millorcaracteritzenlalògicadelasocietatde lainnovaciósónlesculturesdel’enginyeria. Les innovacions tecnològiques estimulen tantlesinnovacionssocialscomlesinnova cionsculturalsilesinnovacionsenelssiste mesdeconeixement.Alavegada,estimulen noves innovacions tecnològiques, socials, culturalsisistemesdeconeixement.Lescul tures de l’enginyeria són tecnocultures que esdesenvolupenenelsentornsd’innovació tecnològica, però que després s’estenen i es difonen amb la tecnologia que elles matei xes han dissenyat. El món de la informàtica i les telecomu nicacions, de l’enginyeria del programari i de l’electrònica, l’experiència d’Internet, no només ha estat creant un nou sistema d’objectes,sinóquehanproporcionatsiste mes de coneixements que permeten repre sentar, concebre, interpretar i donar sentit a les experiències que les persones i els col· lectiusestableixenambaquestsnoussistemes d’objectes presents en la vida quotidiana i professional. Es dóna per descomptat que, en principi, aquests objectes han de satisfer més necessitats de benestar i proporcionen més qualitat de vida que l’esforç que repre senta la seva difusió. El concepte metafòric que hi ha darrere de la innovació tecnolò gica associa la quantitat de tecnologia amb la qualitat de vida i al supòsit que més tec nologia és millor. Ho és? Harris (1977) re cordava que quan s’intensifica l’explotació d’un sistema la seva supervivència passa a El segle xxi es presenta com un segle d’innovació tecnològica, però també social, cultural i de sistemes de coneixement
- 79. Dossier 79Etnografies de la cultura digital dependre de la innovació tecnològica. Per tant, una societat de la innovació, amb les seves contradiccions inherents, sembla ser eldestíd’aquestacivilitzaciódesenvolupada en el segles xix, xx i xxi. Una part dels sistemes de valors d’aquestes culturescreadesalvoltantdelainformàticai del’electrònicaespopularitzenamesuraque es difonen i utilitzen les tecnologies. Quins són aquests conceptes, aquestes actituds i valors, creences i maneres de fer pròpies de les cultures enginyeres? Com ens arriben i com es desenvolupen fora dels entorns ori ginals? Quina influència té aquesta parti cular visió i concepció del món i com està canviant, per exemple, el sistema de valors dominant basat en la tensió entre el treball i el consum? Les societats tecnològicament avançadesestangenerantelsseuspropissis temes de significats per adaptar-se al món que elles mateixes han estat creant durant els darrers cinquanta anys.(2) El món actual ha estat construït sobre la base de l’electrò nica i la programació i es connecta a través d’Internet. El segle xxi es presenta com un segle d’innovació tecnològica, però també d’innovació social, cultural i de sistemes de coneixement. Les cultures de l’enginyeria podrien ser el banc de coneixements i d’experiències que permetenparticiparactivamentdelatecno societat creada. En la dècada dels seixanta, els enginyers de la informàtica i de l’elec trònica van crear un món (Waldrop, 2001; Hiltzik 2000), al voltant de l’experiència informàtica van aparèixer investigadors i comunitats (Serra 1992, Thomas, 2002; Seibel, 2009). Algunes d’aquests comuni tats es van autoanomenar pirates (hackers) i presenten una cultura i una ètica particu lar (Himannem, 2001; Contreres, 2003; Graham, 2010) que tenen fins i tot el seu manifest (Wark, 2004) encara que no és compartitperlesdiferentscomunitatspira tes.Aquellesculturesnohandeixatdedesen volupar-se i, en la primera dècada del segle xxi semblen estar proveint de sentit moltes de les experiències que tenen els ciutadans digitals.Suposemque,enlamesuraqueels ciutadansadoptinelementspropisd’aques (2) Per conèixer més de la vora l’impacte del programari, vegeu la compilació de Matthew Fuller: Software Studies: a lexicon (3) http://www.citilab.eu. Per a més informació, vegeu Colobrans (2009 i 2010c). tes tecnocultures cada vegada tindran més recursos i facilitat per interpretar i atribuir sentit al que està passant al seu voltant. És així?Comhocomprovem?Comexplorem i enriquim la relació entre tecnologia i so cietatdesd’unatecnoantropologia?Percon trastar aquestes hipòtesis hem utilitzat dos instrumentsqueaquíanomenemetnografies de la cultura digital i etnografies d’innovació. El treball de camp s’ha fet respectivament al Citilab de Cornellà i a l’i2CAT. Etnografies de la cultura digital El lloc on s’han fet les etnografies de la cul tura digital que presentem és el Citilab de Cornellà,unainstituciónativadelasocietat del coneixement. El Citilab és un living lab i un centre de coneixement. Com a living labésunespaid’interseccióentrelasocietat civil,launiversitat,l’empresail’administra ciódedicatprincipalmentaexplorarelspro cessos que faciliten l’accés dels ciutadans a la societat del coneixement. Com a centre deconeixement,difonigeneraculturadela innovació.Aquestesactivitatsesconcretena través de formació als ciutadans, creació de xarxes i impulsió de projectes innovadors. Laformacióoperaadiferentsnivells,forma ció d’iniciació a la informàtica i a Internet, especialitzada en robòtica (Arduino) i pro gramaciódivulgativa(Scratch).Laformació inicial es perllonga en els anomenats grups d’aprenentatge i els projectes es desenvolu pen a través de laboratoris.(3) Durant el setembre i el desembre del 2010 es van fer al Citilab quatre etnografies de processosd’aprenentatgedeculturadigital. Duesagrupsdeformacióinicial,elgrupCo mença (introducció a la informàtica per a gent gran) i el grup Connecta (introducció a la Internet per a gent gran), i dues a grups deformacióespecialitzada:tallerdeScratch (programaciódivulgativaperanens)italler d’Arduino (robòtica divulgativa per a ado lescents i altres públics). Lesetnografiesesvanplantejarcomunain vestigacióaccióparticipativa.Elsinvestiga dors s’inscrivien com a alumnes als cursos i feien el seguiment del curs com qualsevol altrealumne.Alavegada,però,observaveni
- 80. 80 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 documentavenlesdinàmiquesdelesclasses, elscontingutsielsprocessosd’aprenentatge del grup. També, i molt important, obser vaven i documentaven el seu propi procés d’aprenentatge i preparaven tant un infor me final com una monografia dels cursos. D’aquesta manera aplicaven un nou perfil, el de l’alumne-actiu-investigador, per a un nou tipus de document pedagògic de su port a la formació: les etnografies dels pro cessosd’aprenentatge,quecompilenlesex periènciesdiàriesdelprocésd’aprenentatge dels alumnes. Aquestes etnografies es van plantejar com a viatges a mons tecnològics particulars. Cada un de nosaltres feia viatges succes sius a un dels mons tecnològics que haví em escollit. D’aquesta manera van sortir quatre llibres de viatges: viatges al món de Comença, al món de Connecta, al món del’Scratchialmónd’Arduino.Cadasessió formalalCitilabocadaexploraciópersonal que fèiem sobre el tema pel nostre compte esconvertiaenunviatgeacadaund’aquests mons.Il·lustràvemelstextosd’aquestsviat ges amb fotografies o imatges de pantalles preses durant el treball de camp i amb di agrames que facilitaven la comprensió de determinats processos. En els textos fèiem servir colors per distingir quatre tipus de continguts: continguts relacionats amb la descripció dels esdeveniments, relacionats amb la informació èmic (paraules textuals delsformadorsoalumnes),ambreflexions sobre els esdeveniments, i amb formulació de consells i hipòtesis pedagògiques que podrien aplicar-se en les properes edicions dels cursos i tallers. Com a etnografies de la cultura digital, in vestigàvem com el Citilab està difonent la culturadigital.Comainformesd’activitats proporcionàveminputsal’organitzacióials formadors per valorar determinades actua cions i plantejar-ne de noves i, com a dia ris d’alumnes-actius-investigadors, obríem la nostra recerca al futur alumnat dels cur sos.Apartird’aquestmoment,lespròximes edicionsdelscursositallerstindrienunnou material de suport, els diaris d’alumnes-ac tius-investigadors. Personalmentvaigviatjaralmónd’Arduino precisament perquè d’una placa electròni ca anomenada Arduino no en sabia res de res, ni de la seva part electrònica ni de la de programació. D’altra banda, era la primera vegadaques’ensenyavaelllenguatgeScratch forArduino(S4A),unamodificaciódelllen guatgeScratch(4) desenvolupadarecentment al Citilab i presentada per primera vegada en públic en el congrés anual de l’ESUG 2010.(5) ElS4Atractadefermésfàcillapro gramacióquecontrolalaplacad’Arduinoi, pertant,contribueixadivulgarl’exercicide laprogramació.Laplacad’Arduinopermet ferprototipusderobots.Era,doncs,unabo naocasióperferunad’aquestesetnografies. En els meus viatges al món d’Arduino vaig aprendre coses noves d’electrònica, de pro gramacióidelmóndelsarduinaires.Acon tinuació detallo aquesta etnografia. Viatges al món d’Arduino El taller «Scratch for Arduino» (S4A) és un exemple dels esforços que fa el Citilab de Cornellàperdivulgarlaprogramacióil’elec trònica entre nens, joves i ciutadans en ge neralforadelscontextosescolars,lesescoles professionalsilesuniversitatspolitècniques. Eltallerd’Arduino,eldeScratch,ilasíntesi del taller «Scratch for Arduino» (S4A) són tres dels instruments que usa el Citilab de Cornellà per difondre la cultura digital en tre la població. El meu Quadern de viatges al món d’Ardu- ino conté setze entrades. Nou corresponen a sessions presencials del curs i set, a explo racions personals a través del web, lectura de manuals i experiències domèstiques de programacióambScratch.Cadaviatgeésun relatil·lustratenriquitambreflexionssobre el fenomen de la cultura digital, la divulga ció del pensament enginyer a adolescents i a ciutadans que no tenen aquests tipus de formació,odelsingularprocésdetransmis siód’aqueststipusdeconeixements.L’expe riènciacobreixdesdelprimercontacteamb aquestes tecnologies fins a la realització de senzillsprototipsderobotsialgunsprogra mesenllenguatgeScratch.L’experiènciadei xa testimoni documental de què pot passar durant els primers passos d’aproximació a (4) Un llenguatge de programació desenvolupat al MIT per fer la programació més atractiva als nens, http://scratch.mit.edu/. A Catalunya la programació amb Scratch ha tingut una bona acollida. Entre els promotors del moviment Scracth a Catalunya destaquen el Citilab http://sea- side.citilab.eu/scratch, l’escola Projecte. Algunes persones com Eugeni Catalán (Scratch Català) han contribuït activament a la seva difusió (http://scratchcatala. com/. ). L’Scratch s’ensenya en algunes escoles de Catalunya i Edu365.cat l’ha inclòs com a un recurs per aprendre a progra- mar (http://www.edu365.cat/ imagina/) (5) 2010 International Smalltalk Conference, Citilab-Cornellà, Cornellà de Llobregat, Barce- lona. Dies 13 i 17 de setembre, http://www.esug.org/wiki/pier/ Conferences/2010
- 81. Dossier 81 una tecnologia i del tipus de reflexions que pot suscitar i, també, que una introducció d’aquestes característiques, tot i la seva bre vetat, permet clarament la difusió implíci ta d’elements fonamentals de les cultures enginyeres. Enaquesttallers’ensenyavaelectrònicaipro gramació. Implícitament apreníem moltes méscosesdelesques’ensenyavendemanera conscient. Apreníem que la relació amb el maquinariilarelacióambelprogramarisón dues experiències diferents. Apreníem que les màquines electròniques han de ser pro gramadesiqueunacosaésmuntarelscom ponentsdelrobotiunaaltracompondreels missatgesqueinterpretaundelscomponents del robot, el seu microprocessador. Apreníem que els enginyers tenen una ma neraparticulardeveureelmón,d’ensenyar el que saben, i de fer i relacionar-se amb les coses.Descobríemquelamaneradepensar dels enginyers està orientada a la resolució pràctica de problemes. Els informàtics es tan acostumats a descriure els processos en forma de diagrames de flux i de plantejar- los en forma d’algoritmes. Contínuament tracten d’entendre els fluxos de les coses i de captar el seu algoritme implícit. Quan unenginyerhapogutdescriureelfluxd’un procésiformalitzar-loenformad’algoritme dónageneralmentelproblemaalquals’en frontava per solucionat. Els llenguatges de programació els ajuden, precisament, a co municaraquestsalgoritmesalesmàquines. Enaquestscursos,apartdelsaprenentatges pràctics,s’aprènquesaberprogramarsigni fica saber comunicar-se amb les màquines; és a dir, apreníem a donar per descomptat un pressupòsit: que hi pot haver una co municacióentreelshumansilesmàquines, quehihamaneresdecomunicar-seambles màquines, que la programació és un mèto dequepermetcomunicarinstruccionsales màquines,iqueprogramarésquelcomque es pot aprendre. D’altrabanda,enelcurstambés’aprènim plícitamentqueelpensamentenginyerdóna perdescomptatque,d’unabanda,siunpro cés no es pot formalitzar en forma de flux, un living lab és un espai on s’exploren els processos que faciliten l’accés dels ciutadans a la societat del coneixement El taller «Scratch for Arduino» és un exemple de divulgació de la programació i l’electrònica fora dels contextos escolars, les escoles professionals i les universitats politècniques. JORDI COLOBRANS Etnografies de la cultura digital
- 82. 82 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 no hi ha procés i, d’una altra, que sempre hi ha un algoritme per descobrir i que l’al goritme no necessàriament és únic, ja que hi pot haver moltes maneres de resoldre un problema.Larepresentaciódelfluxieldes cobrimentdel’algoritmesóndosmoments onesposaaprovalacapacitatdel’enginyer per entendre els processos i captar la lògica dels fenòmens que tracta de controlar. Són reptes que esdevenen personals. L’enginyer o,perextensió,l’enginyós,experimentauna motivació especial per controlar els fluxos delsprocessosiperdescobrirl’algoritmeque fa viable la comunicació amb la màquina. Durant les pràctiques de la programació, enelnostrecas,atravésdelllenguatgeS4A, convivíem amb una cantarella de fons que repetia una i una altra vegada: ja saps quins sónelspassos[elflux]quehasdefer?Jatens clar [l’algoritme] què vols fer? Però,elrobothaviadeserconstruïtabansde poderserinstruït.Pertant,apreníemqueels robotstenenunsmecanismes(perexemple, uninterruptor,unmotorounsensor)iuns elementsdecontroldelsmecanismes,lapla ca,enelnostrecas,unaplacaconegudaamb elnomd’Arduino.Percontrolarelsmecanis mes,lesinstruccionss’haviendeprogramar i comunicar a la placa (una metonímia del microprocessador de la placa) que, segons lainstrucció,deixaràpassar,ono,elcorrent elèctric pels seus circuits. Aquest procés fa que s’activin, o no, i que ho facin d’una de terminadamanera,algunsdelsmecanismes del robot (per exemple, encendre i apagar un led, emetre sons, girar a la dreta o atu rar-se davant d’un obstacle). És a dir, la in formàtica controla l’electrònica, però sense objecteselectrònicslainformàticanoésres. Iresultaquetotselsobjecteselectrònicsque ens envolten funcionen pràcticament de la mateixa manera. Captar la lògica de la re lació entre la informàtica i la programació ajuda a entendre els electrodomèstics que usem en la vida quotidiana. Ens fa ser més comprensius respecte a la seva conducta i més tolerants amb les nostres expectatives Al taller «Scratch for Arduino» s’ensenya electrònica i programació, tot i que implícitament s’aprenen moltes més coses de les que s’ensenyaven de manera conscient. JORDI COLOBRANS
- 83. Dossier 83 envers ells. Implícitament, el contacte amb elsobjectesdelmónd’Arduinoensfeiapen sar que tots els objectes tecnològics són els objectes i les persones que hi ha al darrere dissenyant-los i fent-se càrrec del seu fun cionament. Descobrir el món d’Arduino, doncs, ajudava a prendre consciència que darrere de cada tecnologia hi ha molta més tecnologia i que, a part del procés industri al de fabricació de l’objecte, hi ha, a més a més, una recerca tecnològica perquè l’ob jecte proporcioni el servei per al qual ha es tat dissenyat. Aquest saber, per si mateix, ja contribueix a tenir una predisposició més comprensiva vers aquesta tecnologia. Unaltremissatgeimplícitdeltallerd’Ardu inoteniaaveureamblamanerad’ensenyar delagentdel’enginy.Enelmónd’Arduino, comenaltresmonsdel’enginyeria,elconei xementestransmetatravésdel’experiència delsquejaensaben.Moltsdenosaltresvam haver de redescobrir en el taller d’Arduino la diferència entre una classe i una pràctica, entre una lliçó i un exercici i, en definitiva, entre una aula i un taller. En el taller d’Ar duino no s’impartien lliçons, es feien exer cicis, no hi havia un professor que ho sabia tot, sinó una persona que en sabia més que les altres perquè tenia més experiències en aquella tecnologia concreta, en Víctor. No hi havia una tarima o punt de referència en l’espai des d’on s’impartien les classes si nó que l’expert anava passant per les taules mentre la gent estava ocupada solucionat els seus problemes. Quan algú ho reque ria, li proporcionava pistes per solucionar problemes (però no solucions). «I tu com ho faries?» li responia. Aquesta frase que en Víctor pronunciava una i una altra vegada eraclauperentendreladinàmicadelstallers on aprenen els enginyers. Al principi d’un problema l’enginyer pensa: «A veure com m’ho munto per...»; al principi de la classe enVíctorsempredeia:«Aveurecomensho fem avui per...». L’etnografia del món d’Arduino va perme tre observar la gran quantitat de missatges implícitsqueesdonavenenaquesttipusde tallers.Erenmissatgesquedonavenperdes comptatconceptes,actituds,creences,pro cediments, hàbits, etc. A part de l’aprenen tatgedelesqüestionstècniquesipràctiques delainformàticail’electrònica,hihaviaun fluxdeconeixementsqueenVíctorenelta ller o en Joan, en Jordi i en José, formadors del Citilab, en altres tallers transmetien de passada, a més a més dels elements tècnics que calia explicar per assolir els objectius mesurablesdelcurs,senseser-neconscients, sense donar més importància al que deien perquè, per ells, eren evidències i obvietats. Era tan quotidià que els resultava impensa ble dedicar temps a verbalitzar aquell saber implícit.Elconcepted’algoritme,perexem ple,vaserpronunciatalapenúltimasessió, i per accident. En Víctor estava intentant fer-nos entendre per tercera vegada com se lipodriaexplicaraunamàquinaqueesquivi unobstacle.Mentreellfeiaderobotambel seupropicosiesquivavaunacolumnaana vadesglossantelspassosquecaldriateniren compte per comunicar-se amb la màquina i fer que la màquina «fos conscient de l’en torn».Enaquestcontextvaserquanseliva escapar el terme algoritme. L’algoritme és el quehavíemd’entendre!Elconcepted’algo ritme va ser definitiu per comprendre com pensenelsinformàticsiquèpensavaellquan ens ensenyava a relacionar-nos amb la tec nologia dels sensors. Precisament, el sensor, com a concepte, no com a tecnologia, era un altre implí cit del taller que va contribuir a millorar la nostra relació amb els electrodomèstics en general. El sensor, com a tecnologia, és unamanerad’explorarl’entornireunirin formació que permet ajustar la conducta d’una màquina a les condicions canviants del’entorn.Latecnologiadelssensorsésla manera que tenen les màquines de sentir i percebre les condicions del que les envolta i d’adaptar-se als canvis. Com a concepte, però, la tecnologia dels sensors dóna coses per descomptat com ara que les màquines poden sentir l’entorn, que tenen maneres de sentir-lo, i que, quan el senten, poden modificar la seva conducta i comportar- se de manera intel·ligent. Què vol dir sen- tir per a una màquina? Com ensenyem a sentirl’entornalesmàquines?Suposarque ens podem comunicar amb una màquina Etnografies de la cultura digital En el món d’Arduino el coneixement es transmet a través de l’experiència dels que ja en saben
- 84. 84 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 que sent és un concepte nou. Tradicional ment només els éssers vius tenien capaci tat per sentir. Ara també ho poden fer les màquinesiallí,enaquelltaller,hoestàvem experimentant. Eltallerd’ArduinoialtrestallersdelCitilab, doncs, ajudaven a difondre efectivament la cultura enginyera digital. A la vegada que familiaritzaven els ciutadans amb unes tec nologiesquedesconeixien,elsajudavenaen tendrequeaquestestecnologiestenienmolts punts en comú amb la resta de les tecnolo gies que ens envolten en la vida quotidiana ique,entenent-neuns,ésmésfàcilentendre laresta.«Araveigelsprogramesilesmàqui nes electròniques d’una altra manera», co mentava la Roser, «entenc millor com fun cionen».Hihaviaunabansiundesprésdel taller.Eltallercanviavalanostramanerade percebre les màquines i la relació que hi te nim.Ladifusiómésimportantteniallocfora del’espaidelaconsciència,atravésdetotel que aquestes tecnologies donen per sabut. L’etnografia revelava, també, que en haver pogut identificar alguns d’aquests coneixe ments implícits, si es verbalitzessin, possi blement contribuirien a millorar la relació delsalumnesamblestecnologiesi,pertant, aaugmentarlasevaautonomiaiadisminuir la seva percepció d’incidències amb la tec nologia.Enl’apartatsegüentaprofundirem denouenaquestpuntperquè,enelcontext delprojecteLivingLab4Carersesvaobtenir una evidència de com la comprensió de la tecnologia per part dels usuaris disminueix les incidències atribuïdes a les tecnologies i accelera els processos de desenvolupament d’una tecnologia. LivingLab4Carers Quicuidaelscuidadors?Aquestaplataforma tecnològica,anomenadaVidampelsusuaris, esvacrearperdinamitzaridonarsuportpsi cosocialenlíniaaunaxarxadecuidadors.La plataforma era una iniciativa que tenia un precedent,elprojecte«CuidadorsenXarxa» dinsdelprogramaCornellàCuidadesenvo lupatperlaFPAPD.Durantaquellprojecte esvadesenvoluparunaprimeraplataforma tecnològica de suport a distància als cuida dors.Elprojecte«LivingLab4Carers»anava La plataforma tecnològica Vidam pels usuaris es va crear per dinamitzar i donar suport psicosocial en línia a una xarxa de cuidadors. JORDI COLOBRANS
- 85. Dossier 85 més enllà i, partint de la primera experièn cia, redissenyava i millorava les funcions i usos de la plataforma anterior. La platafor ma del projecte «LivingLab4Carers» tenia diversos espais d’interacció, el més emble màtic era una sala de videoconferència on podien comunicar-se fins a cinc persones simultàniament a través d’Internet i sense haverdedescarregarniinstal·larprograma ri a part del navegador. Quins usos podien fer-sed’aquestatecnologiaenelcontextdels cuidadors?Comutilitzavenaquestaeinaels cuidadors i les persones de la FPAPD en carregades de donar suport a aquests cui dadors dia a dia? Durant sis mesos es va fer un living lab per recollir la veu i els usos que cuidadors i per sonaldesuportfeiad’aquestatecnologia.El seguiment dels usos d’aquesta tecnologia es va fer en els domicilis, dins mateix de la Citilab té com a un dels seus objectius la difusió de la cultura enginyera digital Etnografies de la cultura digital Etnografiar la innovació A l’i2CAT (http://www.i2cat.net) es fan projectes de recerca i d’innova- ció tecnològica. L’i2CAT és, també, el primer living lab de Catalunya reconegut per la EnOll (http:// www.openlivinglabs.eu/). Des de la Unitat de Living Labs de l’i2CAT, es fomenten living labs on s’explo- ren els usos socials de les noves tecnologies. Els living labs són un concepte, un espai i una metodolo- gia dedicada a la recollida d’infor- mació generada pels usuaris en el lloc on usen les tecnologies. Això permet explorar i valorar els usos d’aquests productes tecnològics en contextos i situacions reals. A la vegada, recollir informació sobre les idees i requeriments procedents dels futurs usuaris, o protousuaris, que interaccionen amb el prototipus d’aquesta tecnologia en desenvolu- pament. Aquesta informació, sovint qualitativa, permet redissenyar la tecnologia i contribuir a garantir que respongui a les expectatives de servei que els usuaris hi dipositen (Ulrich i Eppinger, 2008). Els living labs es fan durant les etapes d’ide- ació, disseny i desenvolupament de les tecnologies, és a dir, abans de la producció en sèrie i abans de l’explotació del producte en el mercat. En els living labs s’exploren les expectatives dels futurs usuaris, es recullen els seus suggeriments i s’estudien els requeriments que fan a la tecnologia derivats de la interacció amb els objectes o pla- taformes tecnològiques en la seva vida quotidiana. Econòmicament, la participació activa dels usuaris en els processos d’R+D+I escurça una part del temps dedicat a l’R+D, incrementa la qualitat del producte i contribueix a disminuir els riscos que el grup destinatari potencial- ment interessat a usar la tecnologia la rebutgi o hi mostri desinterès.(1) A continuació detallo l’etnografia del living lab del LivingLab4Carers, un projecte de desenvolupament experimental vinculat al clúster de Salut i Dependència de l’i2CAT on es van estar explorant els usos socials del prototipus d’una plataforma tec- nològica de suport a una comunitat de cuidadors de malalts d’Alzheimer i mentals. En aquest projecte inter- venia l’empresa KeepU, la FPAPD (Fundació Privada per a l’Atenció a Persones Dependents) i l’i2CAT. plataformadurantlesinteraccionsenlasala de videoconferència i a través d’entrevistes personalsenprofunditatireunionsdegrup. L’etnografiadelainnovacióvaserunaetno grafiaaplicadaalprocésdedesenvolupament d’unatecnologia.Aquestprocés,però,s’ha viad’entendredesd’unaperspectivaàmplia. Quèpassaquans’introdueixennousobjectes interactius en cases on viu gent que no està acostumada a usar aquests tipus d’objectes? Peraquestespersones,elcanviacostumaade sencadenar una petita revolució domèstica. Aquestsobjectesprenenrellevànciais’incor porenalavidaquotidiana.Apartird’aquest moment,unapartdeltempsilesenergiesde les persones es dedicarà a relacionar-se amb altrespersonesatravésd’unesnovesmàqui nes on, a diferència del telèfon, ara poden comunicar-se simultàniament a través de la veu, la imatge i el text. En què podien aju daraquestscanvisaaquestespersonestenint (1) Per ampliar la qüestió dels living labs, vegeu Schumancher i Niitamo (2008) i Colobrans (2010a i 2010b).
- 86. 86 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 en compte que eren cuidadors que havien creat una xarxa de suport? Com s’adaptava la tecnologia existent als requeriments dels cuidadors? Com podíem fer evolucionar la tecnologia i beneficiar-nos-en? Com es po dia redissenyar el prototipus tecnològic a partirdelesexperiènciesdelsusuarisdurant els usos habituals de la tecnologia? La recerca etnogràfica va ser l’instrument que des del living lab del projecte es va fer servirperrecolliraqueststipusd’informació experiencial i valorativa. Es va començar a fer una etnografia del procés d’instal·lació dels aparells i les connexions als domici lis dels cuidadors per observar i recollir les impressions i els comentaris dels usuaris, escoltar les preguntes que feien als tècnics instal·ladors i escoltar com els instal·ladors els donaven les primeres instruccions. Des del punt de vista etnogràfic, aquest primer contacteeramoltimportantperquèelspri mers contactes només es produeixen una sola vegada. El que passa durant les prime res interaccions entre els humans i objectes és molt revelador. Què en diuen, d’aquesta nova presència? Amb quines paraules, ex pressionsoconceptesinterpretenl’arribada del’objectenouvingutalseuespaihabitual? Quinesprojeccionsfandelasevapresència? On el situen i en quines condicions? Com l’acullen i el tracten? Què comenten? De què parlen durant la instal·lació? Què di uen en veu alta? Què pregunten a l’instal· lador?Iperpartdel’instal·lador,quèelsex plica del nou objecte i de la relació que han d’establir-hi? En el primer contacte s’esta bleixen les condicions inicials de la relació amb el nou objecte tecnològic. Per això és important ser-hi en el moment de l’arriba da delnouobjecte als domicilis i del procés d’instal·lació.PerquèABteniaunaetiqueta que tapava la càmera del seu portàtil? Si no haguéssim estat allí mai no hauríem pogut observar aquesta conducta. Posteriormentesvananaralternantexplora cions de les experiències dels usuaris amb la tecnologia i reflexions dels usuaris sobre les experiències relacionades. Amb aquest pro pòsitesvanferreunionsdegrup,entrevistes individualsenprofunditatiesvanferobser vacions participants durant videoconferèn ciesambdos,tres,quatreicincpersonesala vegadapercobrirtotelventalldepossibilitats que oferia la videoconferència. La xarxa de cuidadors,dinamitzadaperduespsicòlogues de la FPAPD, va ser molt efectiva explorant la plataforma. Va proporcionar molts feed- backsqueelsdesenvolupadorsdel’i2CATvan anarimplementantprogressivamentdurant idesprésdelprojecte.Algunserenpropostes de disseny, altres de millora i altres pròpia ment d’ús. Entre aquests darrers destaquen els problemes d’adaptació a la comunicació simultàniadediversespersonesenxarxaque, donat un cert retard que es dóna en aquests tipusdecomunicacions,plantejaproblemes decoordinaciódeltorndeparaulaqueresulta incòmodeiforcenl’usuariahaverd’aprendre estratègies per comunicar-se en línia. Un moment especialment significatiu d’aquest procés i que enllaça les etnografies delainnovacióamblesetnografiesdelacul tura digital es va poder observar durant un procés de redefinició del significat del con cepted’incidència.Enlesprimeresentrevis tesambelpersonaldesuportdelaFPAPD, amb els cuidadors, i amb els tècnics desen volupadors d’i2CAT es parlava molt de les incidències.Elpesdelesincidènciesveniade l’anteriorprojecte«CuidadorsenXarxa»que havia deixat un record aspre als usuaris. No s’havien pogut explorar prou els usos de la tecnologiaperquèlasevafuncionalitatencara no ho permetia, i els usuaris contínuament informavendelesincidènciesdelsistema.En elprojecte«LivingLab4Carers»semblavaque estava passant el mateix. El living lab i la re cercaetnogràficavanpermetredescobrirque allòqueelsenginyersdonavenpersolució,els usuarishointerpretavencomaincidència.Per què?Ningúnohaviaexplicatalsusuarislalò gicad’aquellatecnologia.Quanfinalmentels usuarisvanentendrelalògicadelesrespostes de la tecnologia als problemes de la fluctu ació de l’amplada de banda proporcionada perlesteleoperadores,vancomprendreque alguns comportaments de la tecnologia no erenincidènciessinórespostesadaptatives,és adir,solucionsaproblemesmésgreus.Això va marcar un punt d’inflexió i els usuaris es van pacificar. A partir de llavors van establir la tecno- antropologia explora, descriu, reflexiona, interpreta i contribueix a dissenyar la societat de la innovació
- 87. Dossier 87 una relació més comprensiva amb la tecno logia. Van descobrir que la tecnologia tenia unaconductaiqueaquellaconductaseguia una lògica. No era arbitrària ni capritxosa, ni un error. No era una incidència. A partir d’aquellmoment,aquellamàquinaestranya ques’haviaintroduïtacasasevahaviadeixat deserunelementaliè,unforaster,unvisitant molest que amoïnava amb la seva conduc ta incomprensible, s’havia integrat a l’espai quotidià. Hi va haver un abans i un després d’aquellmomentdecisiudelacomunicació entreelsusuarisielsenginyers.Lesetnografi es de la innovació fetes durant els living labs proporcioneninformaciótantsobreelsusos delatecnologiacompermillorarl’exploració dels usos de la tecnologia. A banda de pro porcionarinformaciósobrecomespodrien millorar els projectes de disseny i desenvo lupament d’aquestes tecnologies. Conclusions La societat de la innovació és una societat complexa que requereix instruments tant quantitatiuscomqualitatiusperavançaren elseufuncionament.Latecnoantropologia, des del seu èmfasi qualitatiu, a través de les etnografies de la innovació i les etnografies de la cultura digital, explora, descriu, refle xiona, interpreta i contribueix a dissenyar la societat de la innovació. Les etnografies de la innovació i les etnografies de la cultu ra digital es complementen. Cada una tre balla en un nivell diferent de l’experiència social. Les etnografies de la cultura digital ajuden a comprendre la lògica del món de la informàtica i de la programació i com la comprensiód’aquestalògicaajudaelsciuta dans a millorar la seva relació amb l’entorn digital i electrònic en què viuen. Les etno grafiesdelainnovacióajudenacomprendre que la participació activa dels usuaris en la construcció de la relació entre tecnologia i societat és fonamental, ja que, si les tecno logies innovadores no tenen en compte els usuaris, potser el mercat no trobarà sentit a segonsquinestecnologiesi,pertant,totl’es forç i inversió fets seran endebades.(6) Si la tecnologia ha de contribuir al benestar dels ciutadansiaincrementarlasevaqualitatde vida, els ciutadans han de poder participar activament en el seu disseny. Aquestes et nografies proporcionen testimonis de com s’avança en aquesta direcció. n Bibliografia Colobrans, J. «El experimento Citilab y la innovación social. El caso del Citilab de Cornellà». A: Actas Congreso Cibersociedad. Grupo de trabajo C-18: Movimi- entos sociales y redes tecnológi- cas(2009).Enlíniaa:http://www. cibersociedad.net/congres2009/ es/coms/lexperiment-citilab-i-la- innovacio-social-el-cas-del-citilab- de-cornella/1062/ Colobrans, J. «A little more about understandinglivinglabs».A:Euro- peanLivingLabsSummerSchool, Collaborative Innovation through Living Labs. Cité des Sciences, París, 25-27 agost 2010. Colobrans, J. «Usuarios activos, living labs e innovación abierta. El caso del Citilab de Cornellà». A: Actas del X Congreso Español de Sociología. Pamplona: Univer- sidadPúblicadeNavarra,1-3juliol de 2010. Colobrans,J.«Delatriplehéliceala innovaciónsocial:¿Quéestáocur- riendo en el Citilab de Cornellà?». La Factoría, núm. 45 (gener-febrer 2010).Enlíniaa:http://www.revista- lafactoria.eu/articulo.php?id=520 Contreras, P. Me llamo Kohfam. Identidadhacker:unaaproximación antropológica. Barcelona: Gedisa, 2003. Fuller, M. Software Studies: A Lexicon. Cambridge: MIT Press, 2008. Graham, P. Hackers & Painters: BigIdeasFromTheComputerAge. O’Reilly,2003. Harris, M. Caníbales y reyes. Ma- drid:AlianzaEditorial,2009. Hiltzik, M. Dealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age. HarperCollins, 2010. Himannem,P.Laéticadelhacker yelespiritudelaeradelainforma- ción. Barcelona: Destino, 2001. Levy, S. Hackers: Heroes Of The Computer Revolution.NovaYork: Garden City, Anchor Press/Dou- bleday, 1984. Randall, D.; Richard, H.; Roun- cefield, M. Fieldwork for design. Theory and practice. Londres: Springer-Verlarg, 2007. Seibel,P.CodersatWork:Reflec- tions On The Craft Of Program- ming. Nova York: APress, 2009. Serra, A. Design Culture. Estu- dio etnográfico de los proyectos de investigación de la School of Computer Science de Carnegie Mellon University, un computer- intensive campus norteamerica- no). Tesi doctoral presentada al Departament d’Antropologia Cul- tural i Història d’Amèrica i Àfrica. Universitat de Barcelona, 1992. Simon,H.TheSciencesoftheArtifi- cial.Cambridge:MITPress,1996. Schumanher, J.; Niitamo, V.-P. European Living Labs. A New Ap- proachforHumanCentricRegional Innovation.Berlin:Fachhochschule Vorarlberg, University of Applied Sciences,2008. Thomas,D.(2002)HackerCulture. Minneapolis:UniversityofMinnesota Press,2002. Ulrich,K.T.;Eppinger,S.D.Product DesignandDevelopment.McGraw- Hill,2008. Waldrop, M. M. The Dream Machi- ne:JCRLickliderandtheRevolution ThatMadeComputingPersonal.Vi- kingPenguin,2001. Wark, M. Un manifiesto hacker. Barcelona: Ediciones Alpha De- cay,2006. (6) Vegeu, per exemple, la presenta- ció del llibre de Randall, Harper i Rouncefield (2007). Etnografies de la cultura digital
- 88. 88 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Pau Contreras Universitat de Barcelona BARCELONA_CATALUNYA Metodologies i empresa En aquest article em proposo de descriure un cas concret d’implantació d’una metodologia àgil en una empresa de la indústria del desen- volupament d’aplicacions per a dispositius mòbils, un sector que està experimentant un creixement fortíssim en volum de negoci i en el qual s’està produint una acumulació enorme de talent emprenedor i inversió financera. Per a això, primer descriuré la metodologia en qüestió, anomenada Scrum; a continuació, do- naré algunes pinzellades sobre el seu procés d’implantació en l’empresa que he esmentat, i, finalment, esbossaré algunes conclusions i relacionaré el tema amb altres interrogants més generals de l’organització d’empreses i de les ciències socials. És important de destacar que aquest article és el resultat d’un treball fet seguint l’enfocament metodològic de la investigació-acció (Action Research o Partici- patory Action Research, també coneguda pel seu acrònim, PAR). En aquesta metodologia orientada a l’acció, l’antropòleg adquireix un rol actiu, formant amb la resta de participants una comunitat de pràctica que crea coneixement dirigit a la resolució del problema identificat per la comunitat. In this article I propose to explain a case of implementation of an agile methodology in an industrial company of applications develop- ment for mobile phones devices, a sector which is experiencing a strong growth in turnover and which is producing an enormous accumulation of talent and financial investment. In order to do this, first I will describe the meth- odology in question, called Scrum; then I will outline implantation process in the company mentioned above and, finally, I will explain some conclusions and I will relate the subject with other general questions about the organisation of companies and social sciences. It is impor- tant to emphasize that this article is a result of work done following the methodological approach of research-action (Action Research or Participatory Action Research, also known by its acronym PAR). In this action-oriented methodology the anthropologist plays an active role, forming together with other participants, a practical community which creates knowledge leading to the solution to problems identified by the community. ScrumMetodologies àgils de desenvolupament i organitzacions intel·ligents: la creació d’espais de col·laboració basats en la motivació intrínseca i el flux Eina de desenvolupament dut a terme per un equip multifuncional, l’Scrum té una visió completa del procés i actua i es comporta com una unitat de coneixement: actuen de manera similar a un equip de rugbi. GETTY IMAGES
- 89. Dossier 89 L’autor Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona. Expert en innovació, cultures organitzatives i moviments socials de creació oberta, és director d’innovació a Oracle, professor col·laborador d’ESADE i assessor en les àrees de innovació, canvi organitzatiu i TIC per a diverses empreses i institucions. L esdenominadesmetodologies àgilsperaldesenvolupament de programari van comen çar a ser implantades a mit jan la dècada dels noranta del segle xx i des de llavors les han adaptades progressivament un gran nombre d’empreses i organitzacions de tot el món. Fins llavors, el desenvolupament de programari havia seguit metodologies basades en mètodes amb enfocaments ben diferents,quepodemagruparsotaladeno minaciódemodelencascada.Aquestmodel segueixunconjuntdeprincipisrígidsmolt semblants als que s’han utilitzat durant dè cadesenlescadenesdemuntatgeindustrials: separacióestrictaentrelesfasesdeconcepció, disseny,desenvolupamentitestdelproduc te; divisió severa del treball i especialització defuncions;seguimentd’unmodeldeges tió basat en el principi del command-and- control; un nivell alt de burocratització i un èmfasi en la documentació exhaustiva de cada una de les tasques del procés. Tanmateix, en aquests moments, sembla bastant obvi que el model en cascada és ex cessivament confús i lent, incapaç de res pondre als requeriments que la indústria del programari va començar ja a manifes tar a mitjan els noranta. Aquests requeri ments continuen sent plenament vigents en l’actualitat i podríem resumir-los com la necessitat de crear productes flexibles i in- novadors, capaços d’adaptar-se ràpidament a una demanda d’usuaris globals cada vegada més complexa i diversa, d’incrementar a més larobustesailaqualitatdelsproductesidere- duir-ne els costos. De fet, podem dir que el model en cascada aplicat al programari no méspotproduirproductesmediocres,ique la innovació i l’èxit empresarial s’han mo gut definitivament cap a les organitzacions quetenenlacapacitatd’aplicarmetodologies àgils de desenvolupament, que incorporen laveudel’usuaricomunagentfonamental Metodologies i empresa detotelcicledevidadelproducte,ambuna participaciódecisivaenlesfasesdedissenyi desenvolupament. Tanmateix, l’adopció d’una metodologia d’aquest tipus no és de cap de les maneres unatascasenzilla,irequereixtransformaci onsqueafectennoúnicamentelsequipsde desenvolupament,sinótotselsprofessionals queintegrenl’empresa.Defet,laraóprinci paldelfracàsenlaimplantaciód’unameto- dologiaàgiléslaincomprensió,perpartdels equips de direcció, dels impactes profunds de la seva introducció, que afecten de ma nera radical l’estil de lideratge, la interrela ció amb clients i empleats, les operacions i, endefinitiva,laculturadel’organitzacióen la seva totalitat. Una introducció ràpida a la metodologia Scrum L’Scrumésunametodologiaàgildedesenvo lupamentquevacomençaraserdefinidaper Takeuchi i Nonaka, teòrics de la gestió del coneixement, en un article seminal de l’any 1986,enelqualvanintroduirunnouenfo camentperaldesenvolupamentdeproduc tes,diferentaltradicionalmodelencascada. Takeuchi i Nonaka proposaven un model holísticenelqualelprocésdedesenvolupa ment fos dut a terme per un equip multi funcional, els membres del qual tinguessin sempre una visió completa del procés (en cara que poguessin tenir funcions diferents dins d’aquest) i actuessin com un equip de rugbi(d’allàeltermescrumo‘melé’),ontot l’equip actua i es comporta com una unitat de coneixement.(1) Aquests principis van ser aplicats en com panyies industrials japoneses comToyota i Fona,ambmoltbonsresultats.Ésimportant remarcar que les aportacions deTakeuchi i Nonaka s’estenen molt més enllà de l’àm bit de les metodologies àgils. Els seus plante jamentsposteriorssobrelescondicionsque
- 90. 90 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 paciódecapfigurajeràrquica.Finalment,la multifuncionalitatindicaque,encaraquehi pugui haver especialitats i talents diferents, tots els membres de l’equip mantenen una visiócompletaiholísticadelprocés.Lame todologiaScrumestàbasadaentresrols,tres cerimònies i tres artefactes. Els rols són: el Product Owner, l’ScrumMaster i el Team. El Product Owner és l’encarregat de definir les funcions del producte, prioritzar-les en funció del seu valor de negoci, delimitar la data de llançament i assegurar-ne la rendi bilitat o ROI. És important remarcar que el Product Owner no és el cap del Team, si nó l’encarregat de capturar les especificaci ons que haurà de tenir el producte, una co sa que durà a terme a través d’interaccions amb clients interns o externs. També és el quehadedeterminarelsentiteconòmicde lesinversionsqueelTeamfaràdurantelde senvolupament. Ara bé, el Product Owner no pot intervenir, ni ho ha de fer, en l’orga nització del Team, i tampoc pot coaccionar el Team sobre les decisions que ha de pren dre al voltant de la manera de fer la feina. Evidentment, compartirà amb el Team les funcions prioritzades a través del Product Backlog (el primer dels artefactes), durant una reunió que té lloc al principi de cada iteració o Sprint, anomenada Sprint Plan- ning (la primera de les cerimònies). L’ScrumMaster té assignades les tasques de servantdelprocésScrum,iésl’encarregatde vetllar perquè se’n faci un seguiment cor recte, d’eliminar les barreres que hi pogués haver (personals, organitzatives, físiques), de protegir els membres del Team de les in terferències externes (sobretot, d’aquelles que procedeixen de directius, executius o clients), d’assegurar la cooperació estreta entre tots els participants en l’Scrum, de fer tasquesdementoring,coachingdelsmembres quehonecessitinidefacilitarlaresolucióde problemes.Denou,l’ScrumMasternoésun cap i no hi hauria res de més perniciós per alprocésqueelfetquehofos,jaqueaquest no ha de prendre mai el control del procés ni d’interferir en les capacitats d’autogestió del Team, sinó que ha de fomentar-les i de senvolupar-les. permeteneldesenvolupamentdelacreativi tatenunaorganització,lessevesagudesrefle xions sobre el coneixement explícit i implí cit,ilessevesrecomanacionssobreelsespais adequatspercrearconeixement(elconcepte deBaaplicatal’entorndefeina),hantingut unimpacteenormeenaquellsqueenshem hagutd’enfrontaralproblemad’adoptaruna metodologia d’aquest estil.(2,3) Durant la primera meitat dels noranta, s’aniran succeint diverses aproximacions per a la implantació de l’Scrum al món del programari, fins que, l’any 1995, Suther land i Schwaber escriuen diversos articles quesónpublicatsenelsproceedingsdelcon grés OOPSLA, en els quals ja comencen a descriure experiències amb l’aplicació de l’Scrum.(4) Durant els anys següents, amb dóscol·laborarenpercrear-neunadefinició unificada,quevaserpublicadaperprimera vegada l’any 2001.(5) Des de llavors, l’Scrum ha estat adoptat per milersd’empresesdetoteslesmides,desde granscompanyiesglobals comGoogle,Ya hoo o Apple, fins a companyies mitjanes o petites com la del cas que descriuré a conti nuació. L’Scrum ha estat utilitzat també en altresindústriesdiferentsalesdeprograma ri, com la banca o la sanitat. L’essènciadel’Scrumconsisteixenlacreació de petits equips multifuncionals i autoges tionats,capaçosdedesenvoluparproductes d’altaqualitatmitjançantiteracionsràpidesi regulars,ambgranpoderdedecisiósobreel què, el com i el quan de la seva feina. Aquesta definició pot semblar excessiva ment simple, però descriu i conté tres de les seves característiques fonamentals. En primer lloc, que els equips haurien de tenir entre 5 i 9 membres, seguint la regla del 7 més o menys 2. Aquesta és la mida que pot funcionar bé sense que hi hagi cap tipus de líderjeràrquic ocap i que, alhora, pot aglu tinarelsdiferentstalentsqueesrequereixen per al desenvolupament d’un producte de programari.Lasegonadelescaracterístiques ésprecisamentlacapacitatd’autogestionar- se i prendre decisions vitals sense la partici (1) Takeuchi, Hirotaka; Nonaka, Ikujiro. “The New New Product Development Game”. Harvard Business Review, gener-febrer 1986. (2) Takeuchi, Hirotaka; Nonaka, Ikujiro. The Knowledge Creation Company. New York: Oxford University Press, 1995. (3) Takeuchi, Hirotaka i Nonaka, Ikujiro. «The Concept of “Ba”: Building a Foundation for Knowledge Creation». Califòrnia Management Review, Vol. 40, 1998. (4) Sutherland, J. «Business Ob- jects in Corporate Information Systems». OOPSLA 1995: 331-332. (5) Schwaber, K. Agile Project Ma- nagement with Scrum. Microsoft Press, 2001.
- 91. Dossier 91 Finalment,elTeamésl’equipencarregatde desenvoluparelproducte.Escompond’un grup de 7 més menys 2 membres, i inclou tots els talents i capacitats que es necessiten percompletareldesenvolupamentdelpro ducte. Com ja he esmentat, l’autonomia i l’autogestió són aspectes fonamentals d’un TeamScrum.Senseaquestescaracterístiques, la metodologia Scrum s’ensorraria com un castelldecartes,fracassariaestrepitosament, iesconvertiriaenunsimplemodelencasca- damalgestionat.ElTeamdefineixl’objectiu de cada Sprint o iteració (un Sprint hauria d’estar comprès entre un mínim de 2 i un màxim de 4 setmanes de feina) i determi na les estimacions de l’esforç necessari per completar les seves tasques. S’organitza in ternament i defineix les tasques detallades que han de fer cada un dels seus membres. HadeserelTeamitotselsseusmembresels que adquireixin el compromís de comple tarlestasquesacordadeseneltempsdefinit. Enaquestpuntnohipothavercaptipusde coaccióexterna.Hadeserl’equipelquede fineixi l’abast de l’Sprint (és a dir, el què, el comielquandel’Sprint)ielqueadquireixi elcompromíspercompletar-loeneltemps estimat.Enaquestpuntessencialraulaforça de la metodologia Scrum i la seva capacitat de crear equips productius i flexibles. Les cerimònies Scrum són també tres: l’Sprint Planning Meeting, el Daily Scrum Meeting i l’Sprint Review Meeting. Desenvolupament del procès Scrum El procés Scrum s’inicia amb l’Sprint Plan- ning Meeting. Aquesta primera reunió l’or ganitza el Product Owner i té com a objec tiuladefiniciódelsobjectiusdelainteració o Sprint. Per a això, s’analitza i discuteix la visió, el full de ruta i el pla d’alliberament (release)delproducte,i,sobretot,elProduct Backlog, la llista prioritzada de les funcions quehauriadetenirelproducte,cadaunade les quals amb el seu corresponent valor de negoci estimat. En la reunió hi participen el Product Owner, l’Scrum Master i el Team. El Team revisa les estimacions, analitza les funcions i decideix quines són les que pot fer i en quant de temps les farà, tenint en compte el talent de l’equip, les hores de fei na disponibles i el seu nivell de productivi tat(unnivelldeproductivitatque,enelcas queelprocésScrums’apliquicorrectament, tendirà a créixer de forma exponencial fins a assolir un sostre, que serà la productivitat màxima de l’equip). Una vegada el Team ha assolit un compro míssobreelcontingutdel’Sprint,elProduct Owner abandona la reunió, que a partir de llavorsesconverteixenunasessiódeplanifi caciódetallada,enlaquall’ScrumMasterac tuaràcomamoderadorifacilitaràladiscus sió entre els membres del Team. L’objectiu d’aquestapartdelareunióésanalitzaramb detallcadaunadelesfuncionsquecaldesen volupar, dividint-les en les tasques detalla desques’handefer,quehauranderequerir unmàximde16horespersercompletades. Totaquestconjuntdetasquesdetalladess’in corporaràenelsegondelsartefactes,l’Sprint Backlog.Enelcasquedesprésd’aquestaanà lisidetalladaesproduïssindiferènciessigni ficativesambelques’haacordatambelPro- ductOwner,hauriendetornaranegociar-se amb aquest els compromisos que el Team potprendreperal’Sprint.L’SprintPlanning Meeting té una durada màxima de 8 hores. Calquetotselsparticipantsescomprometin al seguiment estricte d’aquest concepte de timeboxingdelesreunions,quepreténforçar al pensament pràctic i a evitar les reunions especulatives i improductives que en mol tes ocasions es produeixen en processos de desenvolupamentdeproducte,iquetenen mésaveureambactitudsdetirarpilotesfora, El procés Scrum s’inicia amb l’Sprint Planning Meeting. Aquesta primera reunió l’organitza el Product Owner i té com a objectiu la definició dels objectius de la interacció o Sprint. VISUAL MANAGEMENT BLOG L’essència de l’Scrum consisteix en la creació de petits equips multifuncionals i autogestionats Metodologies i empresa
- 92. 92 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 defugidadelesresponsabilitats,decercade culpablesidenoreconeixementdelserrors. Moltalcontrarid’aquestesactituds,l’Scrum estàfortamentorientatalaresponsabilitatde totsial’aprenentatgeilamilloracontinus,i en absolut a l’assignació de culpes. Unavegadaacordatl’abastdel’Sprint,s’ini cia, l’endemà de l’Sprint Planning Meeting, l’Sprintpròpiamentdit.Lasegonacerimònia és el Daily Scrum Meeting, que es fa diària ment, durant tota la durada de l’Scrum. Es tracta d’una reunió de 15 minuts (de nou, ésestrictamentlimitadaentemps),alaqual potassistir,amésdelTeam,del’ScrumMaster idelProductOwner,qualsevolaltrapersona de l’organització, inclosos caps o persones d’altres grups. Ara bé, únicament els membres del Team poden parlar. La resta ha d’estar en silenci. Peraquestmotiuesdistingeixendostipusde personatgesenaquestesreunions:elsporcsi les gallines. L’ús d’aquesta terminologia es tà relacionat amb la dita «en un plat d’ous fregits amb bacó, la gallina s’hi implica, pe rò el porc s’hi compromet». És una metàfo ra del funcionament de l’Sprint: només els membres del Team s’han compromès en les tasques i en els temps i, per tant, només ells tenen el privilegi de parlar. La resta ob serva i escolta en silenci. El meeting és molt ràpid, gens especulatiu i normalment es fa ambtotselsparticipantsdretsalvoltantd’un granplafó(unapissarraambPost-its,habi tualment) amb l’Sprint Backlog. L’ScrumMasteractuadenoucomafacilita dor i moderador de la reunió, i fa a cada un dels membres de l’equip tres preguntes (i només tres): què vas fer ahir, què faràs avui i què t’impedeix de fer la teva feina? L’objectiud’aquestareunióràpidaéspropor cionaratotselsmembresunavisióglobalde l’evoluciódelprojecte,identificarproblemes ibuscarsolucionsianarajustantdiaadiala feina feta i la que resta per fer. Amb la informació obtinguda en el Daily ScrumMeeting,l’ScrumMasterpreparaelter cer dels artefactes: el Burndown Chart, un gràfic que mostra l’estat diari real del pro cés de desenvolupament, amb la desviació, si n’hi hagués, entre el que s’ha planificat i elques’hafetfinsalmoment.L’ScrumMas- ter és a més el que s’encarregarà de facilitar la resolució de problemes identificats en el Daily Scrum Meeting, especialment aquells que són externs al Team i estan relacionats amb aspectes de tipus organitzatiu. Al final de l’Sprint, es fa l’última de les ceri mònies: l’Sprint Review Meeting. Es tracta d’una reunió amb un temps fixat (timebo- xed)aunmàximde4hores,durantlaqualel Teamdemostraalsassistents(elProductOw- ner,l’ScrumMaster,personesd’altresdepar taments, direcció) els resultats de l’Sprint. Un altre dels aspectes que es tracten molt bé amb la metodologia Scrum és el fet que el Team no necessita més de 30 minuts per preparar aquesta reunió. Si necessita més temps, llavors és que està caient en el que abanshemanomenatlasituaciódetirarpi- lotes fora. L’Sprint és un procés productiu i hadeconstruircosesquefuncionen.Lareu nió consisteix a ensenyar-les i demostrar-ho i no ha de requerir la preparació de cap me na de material (documents, PowerPoints, ni res per l’estil) addicionals al que l’Sprint pròpiament dit hagi produït. És vital man tenir aquesta actitud antiburocràtica i anti- generació de documents-porqueria (especial ment PowerPoints inservibles) que ningú no llegirà, i que moltes vegades només te nen a veure amb actituds d’autoprotecció i evitaciódeculpabilitatsdegrupsopersones inútils.Hadeserunareuniótotalmentsin cera, realista, basada en un diàleg profund que permeti analitzar les funcions que han estat completades durant l’Sprint, amb un focus especial en allò que és demostrable. S’analitzen també les desviacions que s’han produït i els errors que les han causat, amb una filosofia d’aprenentatge conjunt. Un aspecte vital d’aquesta reunió és l’anàli si del concepte de Definition of Done. En la fase d’Sprint Planning Meeting s’haurà arri battambéalcompromísdedirquèsignifica queunatascaofuncióestiguiacabada.Ala pràctica, aquesta definició permet arribar a L’Scrum és una metodologia que implica una perspectiva centrada en un procés continu de desenvolupament
- 93. Dossier 93 Scrum: fitxa sinòptica un acord i un compromís sobre els nivells dequalitatexigiblesalsproductesproduïts, i que ara, en la fase de revisió de l’Sprint, es comprovaran.Amés,durantaquestareunió esrevisentambéaquellsaspectesmésgene rals (situació general del mercat, evolució de les tecnologies relacionades) que poden afectar el procés de desenvolupament. Una vegada completat l’Sprint Review Meeting pròpiamentdit,l’ScrumMasterielTeamfan unaaltrasessiódetreball,anomenadaSprint Retrospective,quepodemconsiderarcomla segonapartdel’EsprintReviewMeeting,ila durada de la qual és també limitada a 4 ho res. En aquest cas s’analitza el procés Scrum (en lloc del producte, que ha estat analitzat abans), amb l’objectiu d’identificar les for mesenlesqualselTeampotmillorarlaseva col·laboració i anar progressant en el camí de l’aprenentatge continu i l’increment de la seva productivitat com a equip. Després de finalitzar l’Sprint Review Mee- ting, el procés Scrum torna a començar una nova iteració, i així successivament. Que es mantinguiunritmeconstantd’execucióde Sprints(ilessevescorresponentscerimònies), l’undesprésdel’altre,senseinterrupcions,és vital. Aquesta repetició ajuda l’equip a mi llorar de manera contínua i a assolir la seva productivitat màxima. L’Scrum és una me todologiaqueimplicauncanvideperspec tiva important sobre el procés de desenvo lupamentdeproductes.Enllocd’unavisió centrada en un projecte que té un principi i un final (el que alguns anomenen la visió one-shot), ens movem cap a una perspecti vaqueestàcentradaenunprocéscontinude Metodologies i empresa Procés àgil de desenvolupament iteratiu i incremental. Origen de l’article: The New New Product Development Game, (Takeuchi i Nomaka, 1986). Jeff Sutherland va ser el primer a implementar-lo per al desenvolupament del software (1993). Ken Schwaber és el seu principal difusor. PROCÉS Exposició de prioritats Resolució de dubtes Estimació de l’esforç per a cada requisit Objectiu de l’Sprint Reunió diària Revisió de la feina; resolució de traves ROLS COMPONENTS REUNIONS SPRINT VALORS PROPIETARI DEL PRODUCTE Determina les prioritats. Una sola persona. SCRUM MANAGER Gestiona i facilita l’execució del projecte. EQUIP Construeix el producte. INTERESSATS Assessoren i observen. PILA DEL PRODUCTE Relació de requisits del pro- ducte, no és necessari un detall excessiu. Prioritzats. Llista en evolució i oberta a tots els rols. El propietari del producte és el seu responsable i qui decideix. PILA DEL SPRINT Requisits compromesos per l’equip per a l’Sprint, amb nivell de detall suficient per a la seva execució. INCREMENT Part del producte desenvolupa- da en un Sprint, en condicions de ser emprada (proves, codifi- cació neta i documentada). Cicle de desenvo- lupament bàsic de l’Scrum, de durada recomanada de 30 dies, en el qual es desenvolupa un increment del producte. - Empowerment i compromís de les persones. - Focus a desenvolupar allò compromès. - Transparència i visibilitat del projecte. - Respecte entre les persones. - Coratge i responsabilitat. PLANIFICACIÓ DE L’SPRINT Una jornada de feina. El propietari del producte explica les prioritats i dubtes de l’equip. L’equip estima l’esforç dels requisits prioritaris i s’elabora la pila de l’Sprint. L’Scrum Manager defineix en una frase l’objectiu de l’Sprint. REUNIÓ DIÀRIA 15 minuts de durada, dirigida per l’Scrum Manager, només pot intervenir l’equip. Què vas fer ahir? Quina és la feina per avui? Què necessites? S’actu- alitza la pila de l’Sprint. REVISIÓ DE L’SPRINT Informativa, aproximadament de 4 hores, moderada per l’Scrum Manager, presen- tació de l’increment, plantejament de suggeriments i anunci del proper Sprint.
- 94. 94 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 desenvolupament. Aquesta visió està molt més adaptada a la manera d’entendre els productes de programari que ha sorgit des prés de la revolució Web 2.0 i Social Media, en la qual les funcions són perpètuament millorades per adaptar-se als requeriments i les necessitats canviants dels usuaris (al- ways beta). Conclusions Espodenextreurediversesconclusionssobre la implantació de l’Scrum en l’empresa que tractem,peròpotserlamésimportantsigui que la direcció ha de fer un esforç conside rable d’adaptació al model. En un entorn com el que hem descrit, la tensió que hi ha entre la capacitat de producció de progra mariperunapart,il’activitatcomercialiles iniciatives de desenvolupament de negoci per l’altra, és molt alta, i és necessari que la direcció estigui convençuda que la decisió de dotar de gran autonomia els equips de desenvolupament acabarà tenint un efecte positiu en els resultats. És important considerar que la direcció té unatendèncianaturalautilitzaraproxima cionsméspròximesalmodelencascadai,per Un cas pràctic d’implantació del mètode Scrum El mercat de les aplicacions mòbils està creixent a un ritme vertiginós, a causa de diversos factors. En primer lloc, les vendes totals de telèfons intel·ligents (smart phones)(1) s’estan multiplicant, literalment, any rere any. Les expectatives, que possiblement se superaran, indiquen que l’any 2015 el nombre de telèfons intel·ligents assolirà els 800 milions d’unitats, la qual cosa multiplica per quatre el parc actual de terminals, que és de 200 milions. D’altra banda, el tràfic de dades (accés a Internet, correu electrònic i altres aplicacions) s’està desplaçant des de les xarxes fixes cap a les xarxes mòbils a un ritme trepidant. Durant l’any 2010 s’ha assolit la xifra de 1.000 milions d’usuaris connectats a Internet a través de xarxes 3G i Wi-fi. És a dir, s’està produint una transformació radical de l’ús de serveis de dades, i el mòbil intel·ligent s’està convertint en el terminal més important, de manera que, per primera vegada en la història, un nou giny eclipsa el PC. L’emergència del telèfon inte l·ligent com el dispositiu de refe- rència per a l’accés a dades i l’execució d’aplicacions, està provocant una altra transformació, també d’una enorme rellevància: el talent i la inversió de les empreses de pro- gramari s’estan movent des de l’ecosistema del PC cap a l’ecosistema dels terminals mòbils. S’ha produït una explosió inusitada del nombre d’aplica- cions disponibles per a telèfons intel·ligents, amb uns nivells de creixement com mai abans no s’havien vist. Durant el 2010 s’han fet més de 4.000 milions de descàrregues d’apli- cacions, i les expectatives són que aquest nombre assoleixi els 21.000 milions l’any 2013. La botiga d’aplicacions en línia per a iPhone i iPad d’Apple, l’Apple Store, conté ja més de 300.000 aplicacions diferents, i en 2 anys acumula ja més de 5.000 milions de descàrregues. La resta de jugadors ha llançat també les seves botigues d’apli- cacions en línia, com Android Market, Blackberry App World o Windows Mobile Market, per esmentar-ne només algunes. Al voltant de les aplicacions mòbils han sorgit diversos models de negoci associats al desenvolupament i la venda d’aplicacions, com són la publicitat en línia, la realitat augmentada, els serveis de geoloca- lització i l’accés a ràdio i televisió. En definitiva, es tracta d’un sector amb un dinamisme descomunal, que requereix que les empreses que vulguin participar-hi, tinguin GETTYIMAGES
- 95. Dossier 95Metodologies i empresa tant, a l’aplicació d’un estil de gestió molt jeràrquicibasatenelcommand-and-control. La direcció ha d’estar disposada a delegar unpodermoltimportantenelsequipsque componen l’ScrumTeam i a acceptar les se ves idees quant als temps requerits per de senvolupar una funció, un fet que pot estar inicialmentencontradiccióambelsdesitjos o objectius comercials. Més important encara és que l’adopció de l’Scrum obliga a eliminar l’estil de direcció denominat management-by-wishful-thin- king, que consisteix a considerar que tot repte (en aquest cas, qualsevol projecte de desenvolupament)espotduratermesis’hi posaelnivelldeganesil’esforçapropiats,per purvoluntarisme,sensetenirencompteles capacitats reals de l’organització en el seu conjunt (persones i infraestructures) i, per tant, els nivells de productivitat reals dels equips. Sense aquest canvi de mentalitat en la direcció, la implantació serà un fra càs complet. Aquestcasdemostraquel’Scrumbasaelseu èxitendosaspectesessencialsiinterrelacio nats.D’unabanda,eneldesenvolupament una flexibilitat i una capacitat d’innovació malt grans. L’empresa en qüestió es va fundar a finals del 2008 amb l’objectiu de convertir-se en l’empresa de referència al mercat de les aplicacions mòbils a Espanya. En aquests moments, és reconeguda com una de les empreses líders en el seu sector, amb més de 200 aplicacions desenvolu- pades i amb línies de negoci que inclouen el desenvolupa- ment d’aplicacions corporatives per a empreses, amb més de 90 grans clients i més de 4 milions de descàrregues; el desenvolupament d’aplicacions pròpies, explotades amb una marca diferent, amb un catàleg de 60 aplicacions i més de 3 milions de descàrregues, i el desenvolupament d’una plataforma de gestió del cicle de vida de les aplicacions mòbils. L’empresa ha diversificat el seu negoci, i ha entrat al mercat dels jocs per a dispositius mòbils (no solament per a telèfons intel·ligents, sinó també per a consoles de jocs) a través d’una aliança amb una altra empresa del sector. En aquests moments, l’empresa ocupa més de 50 persones, la majoria enginyers de programari, dedicades a tasques de desenvolupament d’aplicacions. El cas és especialment interessant perquè es tracta d’una empresa sotmesa a unes exigències de productivitat altíssimes (en poc més de 2 anys ha desenvolupat més de 200 aplicacions), i inserida en un sector que obliga a uns nivells de flexibilitat i innovació enormes per sobreviure. Un indicatiu de la capacitat d’innovació de l’empresa el dóna el fet que 11 de les 30 aplicacions considerades imprescindi- bles en l’Apple Store han estat desenvolupades per aquesta companyia. D’altra banda, el cas ha permès també compro- var el nivell d’adaptació de l’Scrum a una empresa que ha hagut de créixer en nombre de persones rapidíssimament, amb tot el que això implica des del punt de vista d’integra- ció de persones, de formació i de creació d’una cultura comuna en els equips.(2) Seguint l’enfocament d’investigació PAR (Partici- patory Action Research), es va crear una comunitat de pràctica per delimitar el problema i identificar les possi- bles solucions. La comunitat estava formada per l’equip de desenvolupament de l’empresa (set persones, inclo- ses els responsables de tecnologia i desenvolupament i cinc developers) i l’investigador-antropòleg. El problema de partida identificat ja s’ha descrit més amunt i con- sistia a implantar un model de desenvolupament àgil que permetés escurçar els cicles de desenvolupament i incrementar la capacitat de resposta davant de requeri- ments complexos i canviants en el temps. (1) El telèfon intel·ligent (smartpho- ne) és el terme comercial per referir-se a un terminal mòbil que, a més de les capacitats de telefonia convencionals, disposa d’altres característiques avançades, com ara l’accés a Internet, correu electrònic i altres funcions de tractament de dades i execució d’aplicacions mòbils. Una de les característiques més rellevants és que disposa d’un sistema operatiu (igual com altres ordinadors), entre els quals destaquen: iPhoneOS, Android, Symbian OS, Blackberry OS i Windows Mobile. (2) L’empresa objecte de l’estudi va ser la guanyadora de l’edició 2011 del premi Best Place to Work, en la categoria de PIME. Aquest premi, atorgat per l’organització global Great Place to Work Institute, està basat en el mesurament de 58 mètriques, que inclouen aspectes com la confiança, el gaudi, el compa- nyonia, el sentit de pertinença, la credibilitat, l’intercanvi de favors o el model de retribució. Com es descriu en aquest article, la implantació d’una metodo- logia àgil en el procés clau de la companyia, el disseny i el desenvolupament de productes, ha tingut, sens dubte, influència en la configuració de la seva cultura organitzativa global i en l’obtenció d’aquest reconeixe- ment. Més informació a http:// www.greatplacetowork.es.
- 96. 96 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 delescapacitatsd’autogestiódelTeamienles capacitatscomaguruservantdel’ScrumMas- ter. El Team ha d’entendre que la responsa bilitatúltimadelsseuscompromisosrauen elsseusmembresienningúmés,iquetenen l’autonomiaielpodersuficientsperprendre decisions relatives a la manera de fer les co ses.Aquestaspecteéscrucial,perquèl’Scrum requereix que tots i cada un dels membres del Team percebi i posi en acció aquest po der.Laqualcosaimplica,evidentment,una aproximacióalprocésdedesenvolupament, i a la feina en general, que és molt lluny de lesactitudsquehabitualmentpodemtrobar en la majoria d’empreses. Lesactitudsques’handefomentarenl’equip són, entre d’altres, la confiança, el respecte, l’audàcia,lameritocràcia,laproactivitatila transparència, juntament amb l’eradicació radicaldelapordel’error.Sil’equipnoactua comunaunitatcreativaambpoder,iescom portacomunasimpleagregaciód’empleats temorososqueesperenquealgúderangsu periorelsdiguielquehandefer,laimplan tació del model serà un desastre total. A l’Scrum tots els rols són essencials, pe rò el de ScrumMaster és, sens dubte, un dels més decisius per aconseguir una im plantacióreeixida.L’ScrumMasterhadeser un líder que serveixi a l’equip, que utilitzi tècniques socràtiques per ajudar els seus membres a trobar les solucions als proble mes tècnics, que protegeixi i que formi els membres del Team, i que s’asseguri que el procés Scrum s’està executant de manera correcta.Sil’ScrumMasterésunlíderjeràr quicconvencional,l’Scrumfracassaràamb totaprobabilitat.Delamateixamanera,un ScrumMaster sense una personalitat prou audaç com per filtrar i gestionar les pressi onsconstants(devegadesmoltintenses)de ladirecciócomercial,deladirecciógeneral odelsaccionistes,icompermanteniramb ellsundiàlegassertiuquelipermetiimpo sar els seus criteris, acabarà convertint-se en un Project Manager o un IT Mànager, un mer gestor de recursos, que caurà en el micro-management i que es limitarà a tras lladar les demandes de la direcció del ne goci al Team i a aplicar el nefast model del management-by-wishful-thinking,destros santlamoraldel’equipi,ambaquesta,tot el model Scrum. Ensegonlloc,elmodelScrumrequereixque tota l’organització (no únicament els parti cipants en el desenvolupament de produc tes)tinguiunavoluntatconstantidecidida d’aprenentatgecontinu.Aixòésmoltfàcilde dirimoltdifícildefer.Comprometre’samb l’aprenentatge continu implica entendre, desdelprimerinstant,quel’avantatgecom- petitiudel’empresarauenlasevacapacitatde generar coneixement. Hihapersones,especialmentaquelleshabi tuades al management-by-wishful-thinking, que, a més, acostumen a tenir una concep ció molt jeràrquica de les organitzacions i una visió dels fets incapaç d’anar més enllà delcurttermini,quesónincapaçosd’enten dre aquest principi i que intenten (amb el suport del seu poder jeràrquic) exercir una manipulació(directaoindirecta)ounaco acció dels equips de desenvolupament (per exemple,percanviarlesespecificacionsoels temps de realització enmig d’una iteració o Sprint). Aquestes actituds són les que aca baran arruïnant les potencialitats creatives i innovadores enormes d’una organització que aprèn, una organització intel·ligent a Els membres del Scrum Team responen a les qüestions clau del Daily Scrum Meeting: «què vas fer ahir?», «què faras avui?» i «què és el que no et deixa fer la teva feina?». VISUAL MANAGEMENT BLOG Ahir vaig fer això...
- 97. Dossier 97 través d’equips autogestionats. Per ser una organitzacióorientadaal’aprenentatgecon tinuésnecessaritenirlavalentiad’equivocar- se;quannoestéaquestavalentia,ésbastant difícil aprendre. El període crític pot esten dre’sunes3o4iteracionsoSprints,finsque elTeamhadesenvolupatlessevescapacitats d’autogestió, i ha adquirit l’experiència ne cessària per valorar d’una manera realista i precisa el que és capaç de fer. Una vegada superada aquesta fase inicial (que en el cas que ens ocupa, amb Sprints de 2 setmanes, requeria unes 6 o 8 setma nes), si no s’han produït ingerències com lesdescritesmésamunt,isitotselspartici pants(Team,ScrumMaster,ProductOwner) tenen les capacitats necessàries per desen volupar de manera adequada els seus rols corresponents, podem esperar que es co menciaproduirelqueNonakadenomina val’espiraldelconeixement.(6) L’equipentrarà en un cercle virtuós de millora contínua de laproductivitat,delasevacapacitatd’apren dre i de la seva capacitat d’innovar. Una ve gadas’haaconseguitassoliraquestasituació, és necessari parar-hi una atenció constant i contínua,ocupar-sedetotselsdetalls,perquè aquestaespiraldemilloraesmantinguienel temps.Hauremaconseguitllavorscrearuna Learning Organization.(7) L’Scrum és una metodologia especialment adequada per a això, ja que la seva essència mateixaconsisteixenlarepeticióunavegada iunaaltra,demaneraincessant,delesitera cionsoSprints,percrearunacosasemblanta l’entrenamentconstantd’unatletad’elitque vol superar les seves marques dia a dia, un Kaizen sense fi que permetrà a les persones i, amb elles, a les organitzacions, assolir els seus nivells de rendiment més alts. Crec que aquesta experiència també per metextreureconclusionsimportantsdesdel puntdevistadel’enfocamentmetodològic i del sentit últim d’una investigació antro pològica desenvolupada en entorns basats en les tecnologies de la informació. La més important és que l’antropòleg pot tenir un paperdeterminantenlaidentificacióienel disseny de les diferents solucions possibles. La utilització d’una metodologia no ja par- ticipant, sinó plenament activa, fa que l’in vestigadoresconverteixienunmembreclau de la comunitat de pràctica encarregada de resoldred’unamaneracreativaelproblema. Crec que el model de Participatory Action Research és un model clarament aplicable a aquestessituacions,enquèl’antropòlegpot fersimultàniamentdiversospapers:investi gador,communitymanager,facilitadoripor tador de la visió externa a la comunitat. Algunes conclusions addicionals Segons la meva opinió, el que hem descrit més amunt és un bon cas pràctic d’alguns altres conceptes teòrics que els encarregats de definir les estratègies d’organització de les empreses haurien de tenir molt més en compte.Emrefereixoadosconceptesproce dentsdel’àmbitdelescièncieshumanes.El primeréseldemotivacióintrínseca.Elsegon, que com veurem està íntimament lligat al primer, és el de flux o experiència òptima. L’àmbitdelamotivacióhaestatdesenvolu patperdiversosinvestigadors,peròm’agra dariadestacaraquíelstreballsd’EdwardDe ci i Richard Ryan.(8,9) Ambdós van crear la Self-Determination Theory, o teoria de l’au todeterminació, segons la qual, la motivació humanaéseminentmentintrínsecaiestàrela cionadaamblesnecessitatspsicològiquesuni versals i inherents a l’ésser humà, de manera quelaconductahumanaestàfonamentalment automotivada i autodeterminada. Ditd’unaaltramanera,elquefaquelagent faci coses és la seva voluntat interna de fer- les, més que les recompenses que hom els ofereixi per fer-les. S’han fet un gran nom bre d’experiments sobre això. Per exemple, siaunnenaquiliagradapintarentreclasse i classe li ofereixes un incentiu perquè con tinuï fent-ho, el que aconseguiràs serà que el nen acabi per avorrir la pintura. Si a un donant de sang li ofereixes diners perquè ho faci en moments determinats, deixarà de donar sang. Si agafes dos grups de per sonesielsproposesunreptelaresoluciódel qualimpliquil’úsdelacreativitat,iaundels grupsliofereixesunarecompensaperacon seguir-ho, i a l’altre grup no li ofereixes res, Metodologies i empresa (6) Takeuchi, Hirotaka; Nonaka, Ikujiro. The Knowledge Creation Company. New York: Oxford University Press, 1995. (7) Senge, Peter. The Fifth Discipli- ne: The Art and Practice of the Learning Organization. Double- Day, 1990. (8) Deci, Edward. Why we do what we do: the dynamics of personal autonomy. London: Penguin Books, 1995. (9) Deci, Edward; Ryan, Richard. «Self-Determination Theory and the Facilitation of Intrinsic Motivation, Social Development, and Well-Being». American Psychologist, gener 2010.
- 98. 98 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 el grup que abans arribarà a la solució del problema serà aquell al qual no li has ofert res, encara que la recompensa que ofereixis sigui molt gran. Hi ha molts exemples més d’això, tots ben documentats i demostrats seguint procediments científics. Laconclusiód’aquestsexperimentsésaques ta:lesactivitatsenquèintervéelgenihumà, aquelles per a la realització de les quals cal l’ús creatiu de les capacitats intel·lectuals o físiques més grans, demanen que hi hagi una motivació intrínseca; o dit d’una altra manera, si intentes condicionar la resposta de la gent amb recompenses, aconseguiràs pitjors resultats i malmetràs la seva capaci tat d’innovació i creativitat. Així de simple i així de clar. Lapreguntaenaquestpuntésaquesta:qui nescaracterístiquestélamotivacióintrínse ca? Segons aquests investigadors, les carac terístiques essencials són bàsicament tres: l’autonomia,lacompetènciaielpropòsit.Au tonomia:lacapacitatdelespersonesdesen tir-selliuresinocoaccionadesnidetermina desaferalgunacosa;ésadir,lacapacitatde decidirperellesmateixesallòquefan.Com petència: tenir el convenciment que el que fan forma part d’un procés d’aprenentatge mésampli,queelspermetràsermillorside senvoluparlasevamestriaenalgunahabili tat, art o tècnica. Propòsit: saber que el que fantéunobjectiusuperioral’acciómateixa ifinsitotaellsmateixoscomapersonesin dividuals,quetindràunefectepositiuenla seva comunitat (jo aquí diria, en el context d’aquest article, en el seu Team). Un altre investigador, Mihalyi Csíkszent mihályi,(10) ha fet una gran quantitat d’ex periments i ha demostrat que les persones quedesenvolupenactivitatsseguintelsprin cipis de la motivació intrínseca són capaces d’aconseguirunestatdeconsciènciaespeci al, anomenat flow o flux o experiència òpti- ma.Durantaquestestat,lespersonessenten com si el temps no existís, noten com si la sevaindividualitatdesapareguésiesfusionés ambl’activitatmateixaqueestandesenvolu pant, perden la seva noció del jo i se senten connectades amb tot el que les envolta, en un fluir que els proporciona una gran sen sació de goig i plenitud. LesteoriesdelamotivaciódeDeciidelflu ir de Csíkszentmihályi ens permeten apro ximar-nos al problema general de com es poden aconseguir espais de treball més hu mans,capaçosd’oferiroportunitatsrealsper al desenvolupament i l’aprenentatge conti nus de les persones i, alhora, més produc tius, innovadors i amb possibilitats d’èxit des d’un punt de vista empresarial. Segons la meva opinió, la implantació cor recta d’una metodologia àgil com l’Scrum, quan es fa d’una manera decidida, autèn tica i audaç, crea espais de col·laboració en l’empresabasatsprecisamentenlamotivació intrínseca,ifomental’existènciad’experièn- ciesòptimesidefluxentreelsseusmembres. Crecquel’èxitdel’Scrumrauprecisamenten aquestacapacitatdecrearautènticsespaisde col·laboració,llocsenelsqualslacreativitati la innovació es poden desenvolupar. Tanmateix, els conceptes de motivació in- trínseca (basada en l’autonomia, la compe tència i el propòsit) i de flux (experiències òptimes), malgrat que estan basats en estu disd’ungranrigor,confirmatsperextenses evidències científiques, estan sent misteri osament ignorats pels corrents dominants en direcció d’empreses. Seria necessari in dagar més en aquesta (sorprenent, segons la meva opinió) falta de sensibilitat general sobre l’aplicació pràctica d’aquests concep tes a l’empresa moderna. Potser sigui per què la implantació d’aquest tipus de mo dels (l’Scrum en particular) requereix una nova redistribució del poder de decisió en l’empresa i una transformació radical de la funció directiva, que ha de deixar de ser una mera jerarquia de comandament que ordena i controla tot el que s’ha de fer, per convertir-se en un equip de líders visiona ris,motivadorsigurusfacilitadorsquevetllen perquè es donin les condicions adequades perquè el talent i la passió dels membres de l’organització floreixin i assoleixin les cotes més altes possibles. Possiblement, aquesta és l’única manera de crear organitzacions empresarials d’èxit en el segle xxi. n (10) Csíkszentmihályi, Mihály. Crea- tivity: Flow and the Psychology of Discovery and Invention. New York: Harper Perennial, 1996.
- 99. Dossier 99 Una bibliografia introductòria sobre etnografia, innovació i empresa Per saber-ne més Antropologia i Disseny Anderson, B. «Work, Ethnography and System Design». Rank Xerox Research Centre Technical Report EPC-1996. 1996. http:// www.ics.uci.edu/~ses/teaching/ ics280/readings/Anderson- WorkEthnoSystemDesign.pdf Ball, L.J., Ormerod, T.C. «Putting ethnography to work: The case for a cognitive ethnography of design». International Journal of Human- Computer Studies, 53 (147-168), 2000. Blomberg, J., Burrell M., Guest G. «An Ethnographic Approach to Design». The Human- Computer Interaction Handbook: Fundamentals, Evolving Technologies, and Emerging Applications. Julie A. Jacko (ed), New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, 2003. Blomberg, J., Giacomi J., Mosher A., Swenton-Wall P. «Ethnographic field methods and their relation to design». Participatory design: principles and practices. Hillsdale: Lawrence Erlbaum Associates, 1993. Blomberg, Jeanette. «Between Hype and Promise: Two Decades of Becoming». Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings, 76-77, 2006. Blomberg, Jeanette. «The Coming of Age of Hybrids: Notes on Ethnographic Praxis». Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings, 67-74, 2005. Button, G. «The Ethnographic Tradition in Design». Design Studies, 21 (4:319-332), 2000. Cagan, J., Vogel, C. Creating Breakthrough Products: Innovation from Product Planning to Program Approval. New Jersey: Prentice Hall, 2002. Cagan, J., Vogel .C., Boatwright P. The Design of Things to Come: How Ordinary People Create Extraordinary Products. New Jersey: Pearson Education, 2005. Faulkner, Susan. «Real Reality TV: Using Documentary-Style Video to Place Real People at Center of the Design Process». Intel Technology Journal, February 2007. Frohlich, D.M., Prabhu, G. Fueling the ethnographic imagination by design. Hewlett- Packard Tech Report HPL-2004- 72. 2004. Gilmore, David. «Understanding and Overcoming Resistance to Ethnographic Design Research». Interactions, 9 (3), 2002. Hughes, J., King, V., Rodden, T., Anderson, H. (1994) «Moving out from the control room: Ethnography in system design». Proc CSCW ‘94 (429-439). New York: ACM Press, 1994. Lewis, S., Mateas, M., Palmiter, S., Lynch, G. (1996) «Ethnographic data for product development: A Collaborative Process». ACM Interactions, 3 (6:52-69), 1996. Margolin, Victor «Getting to know the user». Design Studies, 18 (3), 1997. Masten, D., Plowman T. «Digital Ethnography: the next wave in understanding customer experience». Design Management Journal. Boston: DMI 14 (2:75- 84), 2003. Pink, Sarah. Doing Sensory Ethnography. Sage Publications, 2009. Randall, D., Hughes, J., Sommerville, I., Rodden, T., Bentley, R. «Designing with Ethnography: Making Work Visible». Interacting with Computers, 5 (2), 1993. Rayport, Jeffrey F. and Leonard, Dorothy. Sparking Innovation through Emphatic Design. Harvard Business Review, Nov-Dec 1997. Robinson, R. «What to do with a human factor: a manifesto of sorts». Edició especial: New Human Factors. American Center for Design Journal, 7(1), 1993. Robinson, R. «The origin of cool things». Design that packs a wallop: understanding the power of strategic design. American Center for Design conference proceedings. New York: American Center for Design, 1994. Robinson, R. Making sense of making sense: frameworks and organizational perception. Design Management Journal, 5 (1:8-15), 1994. Robinson, R., Nims J. Insight into what really matters. Innovation Summer (18-21), 1996. Rosenthal, Stephen R., Capper, M. «Ethnographies in the Front End: Designing for Enhanced Customer Experiences». Journal of Product Innovation Management, 23:215-237. 2006. Sahlins, M. Culture and Practical Reason. Chicago: University of Chicago Press, 1976. Salvador, T., Bell, G., Anderson, K. «Design ethnography». Design Management Journal. Boston: DMI, 1999. Salvador, T., Mateas M. Design Ethnography: Using Custom Ethnographic Techniques to Design New Product Concepts. Georgia: CHI 97 Electronic Publications, 1997. Sanders, E., «Ethnography and the Empowerment of Everyday People». Informe escrit per a Microsoft Corporation, 2004. Sherry, John. Foreword: Ethnography, Design, and Customer Experience: An Anthropologist’s Sense of It All. Westport: Bergin Garvey, 2002. Squires, S., Byrne B (eds) Creating breakthrough ideas: the collaboration of anthropologists and designers in the product development industry. Westport: Bergin Garvey, 2002. Suchman, Lucy. Plans and Situated Actions: The Problem of Human-Machine Communication Per saber-ne més Joan Vinyets A Piece of Pie, Barcelona
- 100. 100 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 (Learning in Doing: Social, Cognitive and Computational Perspectives). New York: Cambridge University Press, 1987. Szymanski, M., Whalen, J. (eds). Making work visible: ethnographically grounded case studies of work practice. Cambridge: Cambridge University Press, 2011 (de pròxima aparició). Vinyets, J. «Per un altro marketing, il nuovo design si basa sull’esperienza» Domus, 826. 2000. Antropologia i Consum Abrams, B. The Observational Research Handbook: Understanding how consumers live with your product. Lincolnwood: NTC Business Books, 2000. Cohen, Kris. «Who We Talk about When We Talk About Users». Proceedings of EPIC2005. Hoboken: Wiley Blackwell, 2005. Douglas, M., Isherwood, B. The World of Goods. Towards an Anthropology of Consumption. New York: Norton and Company, 1979. Elliot, R., Jankel-Elliot N. «Using Ethnography in Strategic Consumer Research». Qualitative Market Research, 6 (4: 215-223), 2003. García Canclini, N. Consumidores y ciudadanos. México: Grijalbo, 1995. McCracken, Grant. Culture and Consumption: New Approaches to the Symbolic Character of Consumer Goods and Activities. Bloomington: Indiana University Press, 1988. McCracken, Grant. Culture And Consumption II: Markets, Meaning, And Brand Management. Indiana: Indiana University Press, 2005. Miller, Daniel. A Theory of Shopping. Ithaca: Cornell University Press, 1998. Miller, Daniel. Material Culture and Mass Consumption. Oxford: Basil Blackwell, 1987. Nafus, D., dePaula R., Kitner K., Kuriyan, R., Mainwaring S. «Consumerization and Renewing People’s and Practices Research». Proceedings of EPIC2009. Hoboken: Wiley Blackwell, 2009. Sunderland, P., Denny, R. Doing Anthropology in Consumer Research. Walnut Creek: Left Coast Press, 2007. Underhill, Paco. Why We Buy: The Science of Shopping. New York: Simon & Schuster, 1999. Antropologia i Empresa Baba, Marietta. «The Anthropology of Work in the Fortune 1000: A Critical Retrospective». Anthropology of Work Review, 18. 1998. Baba, Marietta. «Anthropology and Business». Encyclopedia of Anthropology. Thousand Oaks: Sage Publications, 2006. Baba, Marietta. «Business and Industrial Anthropology: An Overview». National Association for the Practice of Anthropology Bulletin (2:1-46). 1986. Baba, Marietta. «Anthropology and Business». A. H. James Birx, (ed). Encyclopedia of Anthropology. Thousand Oaks, CA: Sage Publications, 2006. Cefkin, Melissa (ed). Ethnography and the Corporate Encounter: Reflections on Research In and Of Corporations. New York: Berghahn Books, 2010. Dubinskas, Frank. Making Time: Ethnographies of High Technology Organizations. Philadelphia: Temple University Press, 1988 Eddy, Elizabeth M., William L. Partridge (eds). Applied Anthropology in America. New York: Columbia University Press, 1987. Jordan, B., Dalal B. «Persuasive Encounters: Ethnography in the Corporation». Field Methods, 18 (4:359-381), 2006. Jordan, B., Yamauchi, Y. «Beyond the University: Teaching Ethnographic Methods in the Corporation». Anthropology News, 49 (6), 2008. Jordan, Brigitte (2003) Persuasive Encounters: The Arguments for Ethnographic Workpractice Analysis (esborrany inèdit), 2003. http://www.lifescapes.org/ Writeups.htm Jordan, Brigitte. «Transferring Ethnographic Competence: Personal Reflections on the Past and Future of Work Practice Analysis». Making Work Visible: Ethnographically Grounded Case Studies of Work Practice. Cambridge: Cambridge University Press, 2011. McCracken, Grant. Chief Culture Officer. New York: Basic Books, 2009. Nafus, D., Anderson, K. «Writing on Walls: The Materiality of Social Memory in Corporate Research in M». Cefkin, M. (ed). Ethnography and the Corporate Encounter: Reflections on Research In and Of Corporations. New York: Berghahn Books, 2009. Nafus, D., Anderson, K. «The Real Problem: Rhetorics of Knowing in Corporate Ethnographic Research». Proceedings of EPIC2006. Hoboken: Wiley Blackwell, 2006. Schmidt, K. «The Organization of Cooperative Work: Beyond the “Leviathan” Conception of the Organization of Cooperative Work». Proceedings of the Conference on Computer Supported Cooperative Work. Furuta, R., Neuwirth, C. (eds). Chapel Hill: ACM Press, 417-428, 1994. Shapiro, D. «The Limits of Ethnography: Combining Social Sciences for CSCW». Proceedings of the Conference on Computer Supported Cooperative Work. Furuta, R., Neuwirth, C. (eds). Chapel Hill: ACM Press, 417-428, 1994. Sharrock, W., Hughes, J. A. «Ethnography in the Workplace: Remarks on its theoretical basis». TeamEthno Online, 1. 2000. Suchman, Lucy. «Problematizing Innovation as a Critical Project» Technology Analysis and Strategic Management, 12(3), 379-399. 2005. Vinyets, J. «Showing the Value of Ethnography in Business». Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings, 2009 (1), 162-169. 2010. Agraïments / Bibliografia recomanada per Ken Anderson Elizabeth Anderson-Kempe Genevieve Bell Jeannette Blomberg Melissa Cefkin Susan A. Faulkner Donna Flynn Tracey Lovejoy Simon Pulman-Jones Simon Roberts Rick Robinson Tony Salvador Heinrich Schwarz John Sherry Patricia Wall
- 101. Miscel·lània 102Barcelona 1700: una ciutat de festes Albert Garcia Espuche 110La festa glocal Joaquim Capdevila
- 102. 102 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 Albert Garcia Espuche Projecte del Born BARCELONA_CATALUNYA Festes i societat Barcelona 1700: una ciutat de festes La societat barcelonina de principis del segle xviii Aquest estudi resulta especialment interessant des de dos punts de vista: en primer lloc, per constatar la quantitat de festes celebrades a Barcelona al llarg de tota la dissetena centúria, un fet que està en sintonia amb una economia i una societat en absolut deprimides; en segon lloc, per dibuixar alguns dels trets definidors d’aquesta societat, que mostrava uns graus apreciables de resistència, d’autonomia i de capacitat d’aprofitar el context social i polític pel gruix de la població i de la cultura popular. El món de la festa és especialment complex, atès que implica tots els sectors de la societat urbana i a totes les escales. Caldria considerar les festes fixes del calendari i les inesperades (civils o religioses); les festes familiars (bateigs, comunions, casa- ments, funerals...) i les públiques (religioses, civils, populars)...(1) En tot cas, l’anàlisi de les festes és essencial per entendre la societat barcelonina del segle xvii i de començament del xviii. This study is particularly interesting from two points of view: first, by stating the amount of festivals held in Barcelona throughout the 17th century, a fact which is in line with an economy and a society any- thing but in depression; secondly, to state some of the distinctive features of this society, which showed some degree of resistance, autonomy and ability to take advantage of the social and political context for the bulk of the population and popular culture. The world of the festival is particularly complex, since it involves all sectors of urban society on all scales. We must take into account festivals which have a fixed date and also the unexpected (civil or religious); family parties (christenings, communions, weddings, funerals...) and public festivals (religious, civic, popular)... (1) In any case, analysis of the festi- vals is essential in order to understand the society in Barcelona during the 17th century and the begin- ning of the 18th century. La recerca històrica i cultural sobre la festa a la Barcelona del segle xviii ha posat de manifest la seva complexitat i la necessitat de plantejar-se el seu estudi des de diferents òptiques.
- 103. miscel·lània 103 R espectedelcalendarifestiu fix, cal dir que a la Cata lunya del segle xvii exis tia,comalarestadelaPe nínsula,unnombremolt alt de dies festius. Sabem que l’any 1684 hi havia al país 110 festes, i tenint en compte la durada de les grans ce lebracionsreligioses,espotconsiderarqueel total real de dies festius era un de cada dos. A més, a la gran quantitat de dies no labo rables, s’hi afegia una considerable xifra de festesinesperades,quelesdiferentsinstàncies, religiosesocivils,decidiencelebrarenocasió de canonitzacions, moviment de relíquies, entradesreials,naixementsdeprínceps,mi llores de salut del rei, etc. En resum, la suma total de dies festius ofi cials i de festes esporàdiques afegides era senzillamentaclaparadoraalaCiutatCom tal. Una situació, autènticament de «ciutat festiva», que quedava afavorida pel fet que Barcelona no era, des de començament del segle xvii, un espai essencialment produc tor, sinó el centre director, comercial i de distribuciódelpaís.L’allaudefestes,enefec te, es podia suportar millor en una societat d’aquesta mena que en una de caire neta ment productiu. La intensitat festiva, en tot cas, s’havia con vertit en quelcom substancial en una Bar celona que els contemporanis havien defi nitcomaciutatregalada,iquetenialafesta comaprotagonistaessencial.Talcomafirmà l’assaonador i cronista Miquel Parets: «Te aquesta terra una cosa, que en materia de fer festes y bullities may si conexen treballs, quetotomtrauforces de flaquesa». La festa definia, més que cap altra cosa, el tarannà dels barcelonins del període. Sobre el segon punt d’interès esmentat, la singularitat de les festes barcelonines en re lació amb els graus d’implicació i de super vivènciadelesformespopulars,podemafir mar que eren considerablement alts. Les festes constituïen moments en què tots els agentsenpresència,amplissímescapesdela poblacióincloses,intentavenmanifestarvo luntatsiassolirdeterminatsobjectius,entre ellsredefinirelslímitsdelsseusàmbitsd’ac tuació,tantenvertical(elpoder)comenho- ritzontal (els competidors). I, a més, fer-ho divertint-se tant com fos possible. La bogeria col·lectiva del Carnestoltes Enelconjuntdelescelebracionsbarceloni ness’aprecienunesmaneresdeferbencon solidades:participaciódetotselsestaments amb una forta implicació del conjunt de la població; barreja dels components religio sos,popularsifestius,ambunaimportància fonamentaldelselementscarnestoltescs,dela dansaidelamúsicaalcarrer;rolessencialde la transformació urbana dels carrers i de les façanesdelescases,ambunaimplicaciófo namentaldelsveïns,encol·laboracióambles religions;passióperlapólvoraielfoc;úsdela llumcomamomentessencialperorganitzar l’espectaclemésimpactantiparticipatiu:la transformació de la nit en dia. EnaquestbreutextensocuparemdelCarnes toltesisubratllaremlacapacitatorganitzativa dels barris; dos àmbits d’estudi que mostren molt clarament el caràcter participatiu de les festesbarceloninesdelperíode. El Carnestoltes era la festa més popular a l’edatmoderna,iaixòresultavaespecialment cert en el cas de Barcelona. De fet, l’esperit que la caracteritzava anava molt més enllà delperíode,mésomenysestricte,quetenia assignat en el calendari. Efectivament, els elements singularitzadors del Carnestoltes (lesmàscaresielseupaper,lavoluntatd’in versiódelarealitatsocialidecríticaalpoder, el desgavell dels comportaments corporals en el menjar, el beure i els balls, etc.) eren Festes i societat L’autor Historiador i arquitecte, ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (1991-1998) i actualment és director del Projecte del Born. Ha publicat, entre d’altres obres, La Ciutat del Born. Vida quotidiana i economia a Barcelona (segles XIV a XVIII) [2009] i Barcelona 1700 (2010). En les celebracions barcelonines del setcents s’aprecia una participació de tots els estaments socials de la població
- 104. 104 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 presentsalamajoriadefestesicelebracions quetenienllocalaciutat,fossinquinsfossin els seus orígens i moment de l’any. ElCarnestoltes«decalendari»tenialloc,en lasevaversiótemporalmésreduïda,durant elstresdiesanteriorsalDimecresdeCendra (inici de la Quaresma), que variaven de da tad’acordamblaPasqua.Tradicionalment, però, s’hi podia afegir un cicle carnavalesc queanavadesdel28dedesembre(festadels Bojos, Sants Innocents, Bisbetó...) fins al 6 degener,diadeReis.Demaneraque,defet, elperíodellargdelCarnestoltespodiadurar unnombreconsiderabledesetmanes,sien llaçava els dos trams esmentats. Una visió més que significativa ens la po den donar els contemporanis que no eren de Catalunya. En efecte, el Carnestoltes de la ciutat era molt lloat més enllà del Princi pat, en especial a Espanya. Era un element protagonista al teatre castellà (una de les màximes vies de difusió en el període). Pe dro Calderón de la Barca situa a la Ciutat Comtalgairebétotala«segundajornada»de lasevaconegudaobraElpintordesudeshonra (c. 1648-1650), i hi fa aparèixer molt des tacadament el Carnestoltes, presentat com a manifestació del tot famosa. El protago nistadelapeçateatral,donJuan,lipregun ta a Serafina, la seva dona, que ha portat al Carnestoltes barceloní: «Qué, bien mio, te parece/destacomúnalegria?».ISerafina,en tusiasmada, respon: «Que no tuve mejor dia /enmivida,yteagradece/miamorelhaber- mehecho/talfestejo».Nohihaviaresmillor, doncs, que participar en el Carnestoltes de Barcelona, i el cant a les seves excel·lències va esdevenir un tòpic. Aquestaadmiracióesproduïaperquè,com apuntaFranciscoRico:«LasCarnestolendas barcelonesassedesarrollabanenlaépocaconun esplendordesconocidoenelrestodelaPenínsu- la»; i, encara més, perquè, com escriu Giu seppeGrilli:«Lacapitalcatalanafouundels centreseuropeusonlafesta[elCarnestoltes] va celebrar-se amb major fastuositat». Enparal·lelal’admiracióforanapelCarnes toltes de Barcelona, els cronistes catalans i barcelonins n’aporten visions també molt entusiastes;tothomcoincidiaaafirmarque: «En ninguna ciudad del mundo hay mejores fiestas deste genero». Enparal·lelaaquestenormeèxit,larepressió religiosaencontradelCarnestoltesfracassà una i altra vegada. El 1668, el bisbe Alfon so de Sotomayor dictà noves ordres contra lesmàscares:«Nohanreparat,nireparanen maneraalgunaquantsedisfressan,o,sefan mascaras posarse en forma y figura de Re ligiosos, y de personas ecclesiasticas; profa nant, y menyspreant un tant Sanct estat en vilipendi y menoscabo de aquell [...]. Nin gunapersonadequalsevolestat,ycondicio que sien, se atravesca, quant se hagues de disfrassar, y fer mascares [...]. Aportar bar ret de quatre corns, sobrepellisses, roquets, capas, ni habits de Religiosos, ni altras ves tidurasalgunas,quetenganforma,nifigura de habits sacerdotals, i religiosos». El bisbe havia de donar perfet que lesmàscarescon tinuarienexistintiesconcentravaaprocurar quelaburlacarnavalescanoafectés,també, el món dels religiosos. El Carnestoltes era imparable i resultà es pecialment rellevant el de 1677, que coin cidíamblesfestesqueesvanorganitzarper celebrar el nomenament de Joan d’Àustria com a ministre; finalment, van quedar del tot barrejades unes manifestacions festives amblesaltres.Interessasubratllarelfetque, aquestavegada,laparticipaciópopularpro tagonitzadapelsbarrisvaserbenrecollidaa lescròniques:elgallardoTerciodelasAmazo- nasdelsveïnsdelsEncantsolesdesfiladesals barris del Raval, la Ribera i Sant Pere. Encontradelques’haanatrepetintseguint Joan Amades, el Carnestoltes no va quedar prohibitaBarcelonadesde1680finsalfinal delseglexvii.Defet,lapotènciad’aquestes festesalaCiutatComtalespotcopsarespe cialmentbéanalitzant,precisament,aquell quehitinguéllocl’any1693.Icalsercons cients que l’energia desbordant de les festes carnestoltesquesesproduí,enaquellaocasió, albellmigd’unaetapadeconflictesbèl·lics que afectaven directament Barcelona, ben poc després del bombardeig de 1691. Relació de Rafael Nogués impresa per Esteve Liberós. Biblioteca nACIONAL de Catalunya Relació de Ramón de Salvà impresa per Esteve Liberós. Biblioteca naciional de Catalunya Relación de la solemnidad..., 1615, amb la imatge de santa Teresa. Gravat de Joan Baptista Vilar. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- 105. miscel·lània 105 Unnarradoranònimproporcionaunades cripciómésqueinteressantd’aquestCarnes toltes.L’autorcomençaelseutextfentnotar que«esmuysabidoloquesonloscarnestolen- das en Cathalunya y singularmente en Bar- celona». Una manera breu i contundent de deixar ben clara la importància d’aquestes festesalaciutat.Acontinuació,apuntaque: «Al principio del año [1693] se empeçavan à verhombresymujerescommascarasalacara, elvestidocondisfrasalgunosmuybienpuestos otros a lo ridiculo con varios modos, sacando losvestidosconmodasmuyviejasyalgunosque lasinventavanasugustoymanera».Isegueix subratllantque«comomasseivaacercandoel diadecarnestolendasmasivaaugmentandoel numerodelasmascarasdemaneraquelaulti- masemanaysingularmentelostresdiasultimos los mas de los hombres y mujeres salian mas- carados, ivan unos a quadrillas algunos solos, unos en cotxe otros a cavallo, llevando varios instrumentos dansando y baylando donde les antojava». Tota la població, doncs, hi par ticipava, fent-ho cadascú a la seva manera i en la mesura de les seves possibilitats: «Alli se baylava hasta media noche y aun mas, en finpareciasehaviabueltolocalagentetoda». Aquesta bogeria festiva, pròpia del Carnes toltes, caracteritzava Barcelona. Festes, barris i veïns La participació dels carrers i dels barris era unelementfonamentalidefinitoridelesfes tesbarcelonines,unfetquelahistoriografia sobre la Barcelona moderna no ha valorat en absolut. És precisament en les manifes tacions festives on la participació de «base geogràfica» apareix amb més força a Barce lona. A més de l’organització de tota mena defestesdebarri,tenimmostresclaresd’ai xò en els actes celebratius que prenien com a base essencial el fet processional; i conei xemlaintervenciófonamentaldelsveïnsdels diferentsbarrisicarrersenlatransformació delsespaisurbansambarquitecturesefíme res i embelliment de façanes. Respecte de la incorporació de la població enelmateixmovimentprocessional,lesce lebracions de 1601 proporcionen exem ples magnífics d’una participació de base geogràfica: la «muy hermosa procession» del barri dels Tallers; la de 77 nens d’un carrer delaRibera;lademésde2.000nenesdela parròquia de Santa Maria del Mar; les d’es coles de la Ribera; la de més de 800 nenes del Raval; la de 46 donzelles «de una calle de la Ciudad»... Pelquefaalaparticipacióenlatransforma cióefímeradelaciutat,calapuntarqueels seguicis recorrien àmbits urbans integrats en el centre passiu (àrea de la Catedral, de la plaça de Sant Jaume, etc.), però tam bé en el centre actiu (carrer de la Bòria, el Born,elsectorcomercialdelcarrerAmple, etc.). Les processons, doncs, mostraven el bo i millor de la Ciutat Comtal fent una síntesi, com a metàfora de la ciutat matei Carrers i barris esdevingueren elements actius i fonamentals en la configuració de la festa a la Barcelona del segle xviii Festes i societat GravatdeSantaTecla,al’obradeJaumeVilar. Gloriosotriunfodelaesclarecidavirgen, apostoleinvictaprotomartyrSantaTecla,patronadelafidelissima,unicaycoronada ciudaddeTarragona(Barcelona:ImprentadeRafaelFigueróalosAlgodoneros,1693).
- 106. 106 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 xa, entre els dos centres. Si la perifèria no quedava inclosa, el trajecte tampoc no es limitava a recórrer només els espais de re presentació dels diversos poders, sinó que incorporava una part considerablement gran de la Barcelona comercial i produc tiva. Les possibilitats de participació en la transformació urbana eren, per tant, força equilibrades. En els recorreguts processionals s’hi dona ven la creació d’arquitectures efímeres i la transformaciódeles façanes; en ambdós ti pus d’accions hi participaven els veïns dels barris i carrers. Aquesta transformació era essencial,comasímboldelaunanimitatur bana.Iaconseguirlacomplicitatciutadana, noeraunacosaque es pogués produir com a conseqüència d’una ordre o suggeriment del poder municipal. La transformació singular del carrer de la Llibreteria, l’any 1696, aporta llum sobre la qüestió de les formes de participació po pular en la transformació efímera. Una in tervenció d’aquest tipus resultava ràpida i eficaç i, per això mateix, implicava diver sos extrems: tenir el costum d’actuar en un carrer, tot i crear dificultats en el seu funci onament normal; generar una participació veïnalmésinteressadaenelsefectespositius del’accióqueenelsnegatius;disposard’una capacitat econòmica perquè els veïns n’as sumissin les despeses; poder comptar amb una sòlida i experimentada solvència en la creació artística i de treball de part d’espe cialistes capaços d’idear i de fabricar quasi mecànicamentelselementsefímers,gràcies a l’hàbit de fer-ho, etc. D’altrabanda,ladescripciódelsaltarsdeles celebracionsde1696mostrencom,apartir de motius que en principi havien de ser re ligiosos, es creaven elements físics de gran enginy (paraula clau de l’època en aquests casos), espectaculars i sorprenents, que poc tenien a veure amb el motiu concret de la celebració. Aquí, la participació dels veïns, en col·laboració amb les diverses religions (quebuscavenguanyar-selafidelitatdelseu públic, amb creacions que tenien una gran acollida popular), també era evident. En aquest context, la competició festiva entre carrers a l’hora d’acollir i de realitzar aques tesarquitecturestemporalsresultapalpable (defet,elqueenshauriadesorprendreéssi això no hagués passat). De la mateixa manera, a més de la compe tició entre col·lectius (carrers, barris) tam béesfaevidentlaqueesdonavaentreveïns (famílies, individus) en l’adornament de les façanes, i aquest és un factor sens dubte més important que l’estímul que produïen elsescassosinogairequantiosospremisque rebien aquells que havien embellit millor l’enfront de casa seva. En general, a més de la voluntat inequívo ca de «fer festa al barri», igualment clara en l’àmbit de la dansa i la música, també resulta força evident la competició que es donava,durantlesfestesqueimplicavenel conjuntdelaciutat,entrediferentsàmbits urbans amb caràcter propi. El cronista Je roni Pujades fa notar que, en el cas de les octaves o vuitades de Corpus (que tenien debensegurmésincidènciaalsbarrisquela famosaprocessó),aixòeramésquepatent. Com ell escriu, es produïa: «Gran estrépito yruidoquesehacíaporlasiglesiasenlosdías delaoctavadeCorpus,alhacerlasfiestaspor días en los barrios de ellas y que todo era más bieninquinadeunoscontraotrosqueacudir al servicio de Dios». Els forts sentiments de pertinençaaunbarrioriginavenunclaren tusiasme competitiu, i aquest fet i l’esperit festiu passaven per davant de tot, inclosos el respecte i el temor a Nostre Senyor. Festa, poder i societat El caràcter força complex dels actes festius barcelonins estava en sintonia amb altres trets de la societat que els acollia i que te nien a veure, entre d’altres coses, amb el repartiment del poder al municipi; la dis tribució de la riquesa i els graus de barreja social a l’espai urbà; el caràcter mixt i di versdelBornoplaçaMajorbarcelonina;la discrecióostentatòriaedilíciadelanoblesa i dels acabalats; l’equilibri en la tolerància del joc; els límits en la repressió de la cul tura de taverna; la capacitat militar de les confrariesd’oficis;l’actuaciópendular,en Poesies que van acompanyar la festa dels argents. Arxiu HIstòric de la Ciutat de Barcelona.
- 107. miscel·lània 107 trel’avalotilaparticipació,d’algunssectors i grups conflictius; etc. S’ha escrit que el Carnestoltes era, en el si de la cultura del barroc, un «instrument de propaganda de massa». Cal dir que, al menys a Barcelona, les coses no resulta ven en absolut tan simples. Ens podem preguntar, per exemple, si l’excepcional energia del Carnestoltes barceloní no es basava, en bona part, en uns graus singu larment remarcables de bona «entesa so cial» a la ciutat. Cal considerar molt seriosament aques ta peculiaritat barcelonina. Pel que fa al Corpus i, també, a l’ús dels entremesos de les confraries d’oficis en les entrades reials, existia un contrast marcat amb altres llocs de la Península. Això era així perquè a Ca talunyaiaBarcelonaresultavamésdestacat el paperdels gremis idelesconfrariesenel Govern Municipal i en l’estructura social. Quantalesentrades,alaCiutatComtalno s’imposarenactesespectacularscomelsque tenienllocaCastella.Iésforçasignificatiu constatarlesconseqüènciesurbanístiques, ambenderrocsdecases,queaquestesentra dessolemnestinguerenendiversesciutats, encontrastamballòquevasucceiraBarce lona. A la Ciutat Comtal era senzillament impensablequeespoguessineliminarcases per raó d’una entrada reial, encara que les demolicionss’haguessinintentatjustificar com a millores en el teixit urbà. Interessa constatar que, en el si de la com plexa dialèctica entre festa i espectacle, participació i imposició, cultura popular i cultura d’elit, supervivència de les formes popularsisubstitucióperlesimposadesdes dedalt,elcasdeBarcelonaésforçasingular, tantquantitativamentcomqualitativa.En efecte, en parlar de la Ciutat Comtal hem desubratllarlallargatradicióqueteniauna bona part de les festes; el nombre que se’n feien cada any; l’entusiasme general que despertaven; la considerable participació i protagonismepopulars;elsaltsgrausdeco existència,deproximitatidecontacteentre lesmanifestacionspúbliquesmésproperesa leselitsilesdelpoble;elpaperfonamental de l’escenari urbà comú a tots els grups; la capacitat d’organització festiva no tan sols dels gremis i confraries, sinó dels veïns de cada barri i de cada carrer, etc. La repetició, durant tot el segle xvii, de les prohibicions amb relació a les festes és un element que ajuda a entendre el cas de Barcelona. Com passava amb les tavernes o el joc, les interdiccions que tenien a veu re amb les activitats festives no mostren la debilitat d’allò perseguit, sinó, ans al con trari, la seva eclosió i la seva força, al ma teix temps que deixen veure la inutilitat i la «derrota» de la repressió. Sabem, per exemple, que les prohibicions dels balls i de les màscares durant el Car nestoltes foren regularment renovades des de 1558, però resulta evident que, amb alguns períodes breus de censura més o menys eficaç, el Carnestoltes es manifes tà amb gran intensitat i fama a la Barcelo na del segle xvii i començament del xviii. Coneixem, també, el cas de les prohibici ons de llançar taronges durant el Carnes toltes (les «taronjades»): en un dels que es van celebrar a l’inici de la dissetena centú ria, els estudiants intentaren calar foc a la casa del rector perquè no els permetia la «taronjada» (!) i, després de la consegüent prohibició del virrei, «sota pena de trenta diesdepresó»,«se’entirarenmésquemai». Força temps després, l’any 1660, qui ocu pava aleshores el mateix càrrec, a més de perseguir en una crida pública que «qual sevols persones [...] no gosen [...] anar ab mascara, disfrassats o altrament reboçats per la cara, sens mascara ab mostacheras, papafigos ò barbas falsas», pretenia evitar «tirarse en la present ciutat de Barcelona taronjades, gatades, fangades, y altres im mundicieslosunscontralosaltres».Aques tes incontenibles manifestacions populars nonomésnohaviendesaparegut,sinóque havien anat a l’alça. El control per mitjà de les prohibicions no funcionava eficaçment ni tan sols a l’inte rior de les esglésies, ni tampoc durant les processons, ni, cosa encara més significa tiva, en el col·lectiu dels eclesiàstics (!): en Festes i societat
- 108. 108 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 aquests àmbits també s’observa la repetició de prohibicions durant tot el segle xvii i inici del xviii. En unes disposicions que el bisbe Alfonso deSotomayordirigí,el1668,alsseussúbdits (elsreligiososdeladiòcesideBarcelona)se’ls manava, a més de no fumar en els altars ni jugaralstriquets,que«nopuguenentraren tavernesamenjar,iabeurer,perserdemolta indecencia à nostre estat», i que «en temps de Carnestoltes no puguen ferse mascares, nienninguntempsdelanyballarenplaças publicas, ni en casas particulars». Poca co sa, doncs, s’havia aconseguit en tot el que anavadesegle.Sinitansolsenaquestapart essencial del programa repressor les prohi bicions no tingueren èxit, és fàcil imaginar finsaquinpuntresultareninútilselsintents deposarfreales«disbauxes»queprovenien del món festiu (de base religiosa o popular) i del gruix de la població. Si calia manar als religiosos,finsitotrepetintunavegadaiuna altra les ordres, que no es disfressessin per Carnestoltes,hemdesuposarqueelsbisbes trobaven dificultats greus a l’hora d’actuar contra el conjunt dels barcelonins amb re lació a les manifestacions carnestoltesques i altres ocasions de vici. Si el Carnestoltes era pràcticament impa rable, les manifestacions religioses queda ven impregnades de components populars difícilment eradicables. I a més d’aquesta resistència de les formes populars, cal con siderar els graus d’autonomia i les «escapa tòries» que, en manifestacions més oficials, regladesicontrolades,teniencapesàmplies delapoblació.S’hidonava,enungraumés omenysimportant,unaprofitamentpolític perpartdelmóndelsoficis,predominanta la ciutat. A més, en aquests actes públics es posavaenjoclalluitadepreeminènciesen tre els diversos gremis, i hi comptava tam bé la simple competició festiva i de prestigi entre particulars. És raonable pensar que la participació vo luntària dels ciutadans en les festes és con tradiuambelfetqueelpoderelsconvoqués acelebrar-les:l’espontaneïtat,enefecte,no pot ser «obligada». En aquest terreny, pe rò, no convé simplificar, i alguns elements resseguibles a les festes del segle xvii i l’ini ci del segle xviii a Barcelona conviden a fer-se algunes preguntes i a contestar-les amb precaució. Per quina raó les confrari es d’oficis decoraven llurs cases en ocasió de les festes públiques «oficials»? No sem bla que seguir les indicacions donades pel Govern Municipal i aspirar a guanyar els premis oficials fossin raons suficients. Hi deviacomptarfortamentelfetdecompetir, en tots els sentits, inclòs el lúdic, amb els altres gremis, de mostrar la preeminència sobre la resta i la raó de ser dels privilegis de cada confraria, ja obtinguts o en fase de reivindicació. En un nivell encara més significatiu:perquinmotiuunfusteroun sastre més que modestos invertien temps, dinersiesforçosadecorarimaginativament la façana dels seus habitatges? Per obeir els suggerimentsdelesautoritatsoaconseguir premis?Laprimeraraónoresultagairecre ïbleenelcontextpolíticbarceloní,basaten equilibrisbensubtils(defet,noconstacap acciópunitivaencontradelsinfractorsper passivitat).Ilasegonatampoc,sitenimen compte l’escàs nombre de premis i la seva baixaquantia,quedifícilmentpodiacom pensar les despeses que havia comportat. Guanyar un dels premis devia significar, més que cap altra cosa, haver-ho fet millor que els altres. Més enllà de la repressió o dels incentius, actuant com a grup o individualment, els artesans i altres barcelonins també podien participaractivamentenlesfestespelfetde sentir-se identificats amb la corona, la ciu tat, el poder municipal o el gremi. Així, en ocasió de les celebracions i els actes festius públics manifestarien algunes d’aquestes adhesions, compromisos i orgulls. Hem de tenir en compte, a més, quelcom molt important; es podia participar en el «centre» de les celebracions, però també en els seus «marges». Els barris creaven les se ves pròpies festes en paral·lel a les oficials, sense que puguem dir que els seus veïns no haguessinintervingut,perexemple,enactes centralscomlesgransprocessons,comain tegrants d’aquestes o com a espectadors. Llanto funebre con que la nobilissima Ciudad de Barcelona…, publicat el 1689. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Relació anònima publicada per Josep Forcada. Biblioteca nacional de Catalunya.
- 109. miscel·lània 109 L’alt nombre de les festes oficials és, també, prou indicatiu de la complexitat de la reali tatbarcelonina.Noresultalògicpensarque es podia imposar «tanta» festa d’acord amb una obediència atemorida o amb el simple embrutiment en la contemplació dels fasts del poder. Més aviat caldria atorgar-li un pes als diversos possibles aprofitaments de les festes oficials (polític, de competitivitat, de prestigi social, de gaudi lúdic...) de part de capes àmplies de la població, i als graus de resistència de les formes festives popu lars, fins i tot en el si de les manifestacions oficials més solemnes. L’evoluciódelmóndelafestaéstambéforça interessant.Engeneralcaldirque,encontra delques’hapogutescriure,elconjuntd’ele mentsqueconformavenelmóndelesfestes a la Barcelona del segle xvii no evolucionà cap a una «domesticació» de l’aportació i de la participació populars. En tot cas, i si es vol buscar un moment de canvi històric, el 1714 es pot veure com un punt d’infle xió (en absolut definitiu) en la relació entre la festa i el poder a Barcelona. El govern de FelipVnoafavoríl’eixamplamentdelacul tura festiva popular, i després de la victòria militarborbònica,jasenseentrebancsperal monarcaisenseequilibrispolíticsamante nir, la situació va empitjorar netament. El 1715esprohibirenlesdisfressesdeCarnes toltes i, fins i tot, foren suprimits actes tan poc subversius o perillosos com l’assaig dels balls i la música del dilluns anterior al dia deCorpus,lestresdanses de l’àliga a la Sala del Trentenari i el refresc que el mestre de cerimònies oferia a casa seva. El punt d’inflexió que el 1714 va suposar en la relació entre les festes i el poder reial no provocà, però, cap èxit definitiu de la repressió de les manifestacions festives po pulars. El que és innegable és que l’estratè gia de Joan d’Àustria (fent participar el po ble en un Carnestoltes després de derrotar la ciutat) i la del monarca borbònic després de 1714 (que enderrocà un sector de Bar celona,inclòselconflictiubarridelaRibera i una part de la plaça Major barcelonina), foren ben diferents (per dir-ho suaument). Elmonarcaborbònicaconseguíque,perun temps, s’acabessin els actes festius més ago sarats, i obtingué la desaparició, igualment temporal,delacapacitatderevolta.Elcon juntdelaciutattrigàuntempsarecuperar- se i, això sí, el barri de la Ribera, espai clau de la festa i de l’avalot fou del tot eliminat, juntament amb altres barris. Si deixem de banda el gir provocat per la victòria de Felip V i considerem el conjunt delperíode1550-1714,podemafirmarque durantlasegonameitatdelsegleXVIaBar celonavanaugmentar(inodisminuir,com s’ha pogut pensar) la força i la intensitat de les formes festives populars. Això succeí en paral·lelal’augmentdelaculturadetaverna ial’eclosiódeljocenespaispúblics.Aquests creixements, acompanyats d’una quantitat considerable de prohibicions sensiblement ineficaces,estavenvinculatsalatransforma ció de Barcelona en centre director i de ser veis d’un territori ampli. Els habitants de la corona territorial barcelonina trobaven a la capital, entre moltes altres coses, l’oci pro porcionatperlesfestes,almateixtempsque laciutatreforçavalasevapotènciaenaquest àmbit, aspecte ben palpable amb la impor tància creixent del seu Carnestoltes. Tambééspossibleassegurarque,amblabase festivajabenconsolidadaacomençamentdel seglexvii,durantlarestadelacentúrialaCiu tatComtalmantinguéunaresistènciamésque notableadeixar-seportarcapaunadomestica- ciódelaculturailafestapopulars.Duranttot elsegle,aquestasituacióvaserinseparablede diversosfactors:unaparticipaciódelapobla ció en el poder municipal que resultava més important que en moltes altres ciutats euro pees;unapossibilitatmésgrand’ascenssocial que en el gruix dels altres nuclis urbans; una considerabletolerànciadeljocenelstriquets; unanotablebarrejadelsgrupssocialsenl’espai públic,senseostentacióexageradadelarique sa, etc. I cal dir que la situació d’una «major supervivència relativa» dels elements festius popularsnoesproduïaenuncontextd’aïlla ment i de retard econòmic, en una situació d’estancamentgairebémedieval,sinóenuna etapad’economiabenactivaiplenad’inten sos intercanvis de tota mena amb la resta de laPenínsula,d’Europaidelmón.n Bibliografia GarciaEspuche,A.LaCiutatdel Born.Economiaividaquotidiana aBarcelona(seglesXIVaXVIII). Barcelona: Ajuntament de Bar- celona, 2009. Garcia Espuche, A. «Una ciutat defestes».A:Festesicelebraci- ons.Barcelona1700.Barcelona: AjuntamentdeBarcelona,2010 (4rtvol.delacol·leccióLaCiutat del Born. Barcelona 1700). Festes i societat
- 110. 110 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 Joaquim Capdevila Universitat de Lleida LLEIDA_CATALUNYA Glocalisme versus globalització L essevesexpressionsglocalsin cideixen en camps molt di versosdelarealitat,desdela festa a la cuina passant per l’ambientologia.Lafestaglo- cal mostra una gran varietat expressiva,fruitenprimerllocdeladiversitat devalorsquecelebra.Ultraelsprincipisgene ralsapuntats,lesfestesglocalsescaracteritzen perl’eclectisme;eldesplaçamentinstrumen talista de les festes tradicionals; i el consum simbòlic –de valors– que s’hi produeix. Modernitattardana,globalitzacions i personalització de les identitats Si la globalització (l’obertura progressiva de lessocietatsilageneralitzaciódereferents)és untretbàsicdelaconstrucciódelessocietats modernes en general, no és menys cert que lamodernitattardana,iniciadaentreelsanys cinquanta i setanta del segle xx, coincidint amb l’emergència de la societat de consum de masses, ha intensificat considerablement lalògicaglobalitzadorai,queenaquestesúl times dècades, aquesta lògica ha esdevingut particularment intensa. Al nostre entendre serienquatrefactors–oelsordresdefactors– quehaninciditconcretamentenaquestestadi globalitzador:l’experiènciad’undilatatmarc debenestarmaterialperllongatfinsal2008, quehaafectatespecialmentenlasociabilitat il’educaciódelesgeneracionsmésjoves;l’en sulsiadadelBlocdel’Est,l’anomenadacaigu dadelesgransideologies,ilaunipolarització (perbéquecadacopmésprecària)delmón; el fenomen de la Xarxa –d’Internet- i de la Societat-Xarxaqueaquestaestimulaespecial ment;ilesgransmigracionsglobals.Aquests factors,ienparticulareltercer,hanmodificat imodifiquendefonslalògicailespràctiques del coneixement, de la comunicació, de les relacions personals i de l’economia. Quinssónelsaspectesbàsicsdetransforma ció produïts per aquests factors en àmbits com els que acabem d’indicar? Suggerim els La llarga època de bonança econòmi- ca que Occident va viure fins al 2007 i sobretot la intensa globalització que viu des de la dècada dels noranta del segle xx, han contribuït a unes vives percepcions de saturació informacio- nal, i encara més enllà, de sobrepas- sament i de risc d’entropia en aquest ordre. Tot plegat ha intensificat l’ano- menada crisi de la raó (la crisi de la raó reflexiva), el desencantament cap al món i l’anomia. Aquesta hiperrealitat ha aguditzat un altre fenomen ben definidor de la modernitat tardana: la necessitat de personalització de les identitats, una necessitat imperiosa, molt de base, que té una de les seves projeccions principals en la singu- larització i reivindicació dels (micro) territoris locals, els quals, prèviament, perquè això sigui possible, són objecte d’una intensa exotització. La particula- rització i reivindicació d’aquests territo- ris s’associa a uns valors eminentment postmoderns: el paisatge agrícola i rural en general, els seus elements pa- trimonials, l’ecologia, el medi ambient, la salut, l’oci, etcètera; i també, d’altra banda, a la informalitat, la flexibilitat, la desregulació, l’autoorganització, el joc, etc. The long era of economic prosperity the West enjoyed until 2007 and above all the intense globalization during the 90’s of the 20th century have contributed to a real aware- ness of an information overload, furthermore, excess and the risk of entropy, in this order. All in all this has intensified the so called crisis of reasoning (crisis of reflexive reason- ing), the deception and disappoint- ment of the world and anomie. This hyper-reality has helped another phenomenon well defining late modernity: the need to personalize identities, an imperative and basic need which has its main projec- tions on uniqueness and claim of the (micro) local areas, which in order to make this possible are previously subjected to an intense exoticism. The particularization and demand for these territories are associated to values predominantly postmodernists: the agricultural landscape and country in general, their assets, ecology, environment, health, leisure, etc.; and also, on the other hand, the informality, flexibility, deregulation, self-organisation, game, etc. La festa glocal Modernitat extrema i experiència festiva: una aproximació a la Catalunya actual
- 111. miscel·lània 111Glocalisme versus globalització L’autor És professor de Semiòtica de la Cultura i de Teoria de la Comunicació a la Universitat de Lleida. Els seus interessos d’estudi s’orienten a la representació simbòlica de la realitat social, i més enllà, a l’antropologia i sociologia de la cultura i de la política en època contemporània. següents:una(sobre)densificacióosaturació de la semiosfera;(1) i, més pròpiament deri vatsdelesNTIC:la(tele)comunicabilitatde l’individu,onsevullaientotmoment,il’ex traordinària versatilització aconseguida per aquest en la factura, consum i manipulació culturals;quantaproductestextuals,visualsi audiovisuals;laintroducció,enlacomunica ció massiva, d’uns marges amplis (enormes, potencialment)(d’opcionalitat)d’oferta,ila incorporació en aquest àmbit de formes de multidireccionalitatenelsintercanvis,id’uns nivellsgensnegligiblesdedemocratitzacióde la comunicació;(2) en la comunicació inter personal,lafacilitació(delamultiplicació)de contactesiamistats,l’assentamentenaquest sentitd’unalògicaexploratòriaitemptativa, ielrelaxamentgeneraldelsvincles;i,aixíma teix,l’emergènciade«laxarxa»ide«larami ficació» com a model o models primordials deproducció,estructuracióirecepciódelco neixement a la Xarxa (aquest aspecte té una expressió paradigmàtica en l’hipertext), de produccióiestructuraciódelasociabilitatin terpersonal,ideconformaciódelesrelacions d’ordre empresarial i econòmic.(3) Aquestsaspectesaraesmentats,retroalimen tats pel marc general que hem apuntat més amunt –la Societat-Xarxa, desenvolupada enelcontextd’undilatatcicledebenestar material que ha incidit particularment en la formació de les generacions més joves, i assentada en un món (imper fectament)unipolar–,hancontribuïta unaesferasocialsaturadad’informació enl’accepciómésinclusivadelterme,i han produït una transformació de les relacions epistemològiques, comuni catives i socials d’acord amb uns sentits bàsics de complexitat, d’imprecisió, de provisionalitat,d’informalitat(liquidesa,si volem,segonselcelebrattermedeBauman) i també d’unes voluntats molt diverses –per part d’actors molt diversos i amb finalitats concretes molt distintes– d’afirmació –de presencialitat–global.Alhora,ienunterreny mésconcret,aquestsfactorsadduïtshanpro piciatunadiversificacióprolíficademodelsi de pautes culturals, de móns de vida (d’àm bits d’experiència de significació finita) i de mónspossibles(denarrativesplausiblessobre elmón),d’identitatsi–encaramés–d’identi ficacions, de rols i de marcs institucionals. Les percepcions i avaluacions de complexi tat,provisionalitat,imprecisió,inabastabili tatpanoràmica…ambrelacióalmarcsocial, que caracteritzen l’experiència social en les nostressocietats,hanaccentuatunfenomen quehadefinitfonamentalmentlessocietats tardomodernesdesdelsseusorígensameitat seglexxfinsalmomentactual:ensreferima lacrisidelaraó.Aclarim-ho,però,lacriside la raó reflexiva, hermenèutica, especulativa o filosòfica, i també la crisi de la raó moral, unescrisisquecontrastend’altrabandaamb l’hegemonia que en les nostres societats ha assolit la raó tècnica –o el tecnocratisme, si volem– que mai no havia tingut el calat i el (1) En efecte, l’actual procés globa- litzador lligat a la Societat-Xarxa, provoca una autèntica densifi- cació –saturació– de productes pròpiament simbòlics (cartells, premsa, webs, films, etc.) i dels seus actors i instruments; i també, més enllà, d’informació en general que sobrevé de la inten- sificació de l’activitat econòmica i de l’activitat en general facilitada pel desenvolupament de la Societat-Xarxa. (2) L’actual desvetllament democrà- tic entre amplis sectors d’actors digitals és una causa i una conseqüència, alhora, d’aquesta certa i patent democratització de la comunicació associada a la Ciberesfera i a les NTIC en general. (3) Els aspectes que acabem d’es- mentar, en el marc de l’acció de fons dels grans factors que hem adduït anteriorment, introdueixen una lògica de base en l’actuació humana caracteritzada per la interactivitat, la momentaneïtat, l’agilitat, el tempteig, l’aleatorietat, la provisionalitat, etc. Tapiadors a Juneda el juny de 2008. Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida/Camp d’Aprenentatge de la Granja Escola de Juneda/Centre d’Estudis de Les Garrigues/ Associació Les Dengues/ Ajuntament de Juneda
- 112. 112 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 prestigi socials d’ara; preval en l’acadèmia, enl’administració,enl’empresa,iàdhucen elgoverndelapròpiavidapersonal,enuna època–benindicativament–enquètots’ha de gestionar.(4) Demanerabencorrelativa,aquestincrement delacrisidelaraóhaintensificatunaaltraex periènciafonamentaldelamodernitat,iespe cialmentdelamodernitattardanaenquèens trobem; les sensacions –les experiències– de desencantamentqueMaxWeber,enelcamp sociològic,jafamésdecentanysvaassenyalar amb relació a la societat burgesa. Les trans formacionsd’ordreeconòmic,comunicatiu, culturalicognitiuesdevingudesaOccident, d’ençàdelsanyscinquantaiseixantadelsegle xx, han fet que el desencantament del qual parlavaWeberhagiassolitlasevamàximain tensitatenlessocietatsactuals.Aquestdesen cantament–ésquelcomquepotsercalguire marcar–,hareforçatdurantaquestesdècades unalògicadefonstendental’objectualització ialainstrumentalització(procedimentalitza ció) de realitats ben distintes, algunes d’elles –comlallenguapública–benhumanes.D’al trabanda,aquestesaguditzacionsdeldesen cantamentidelacrisidelaraóaquèacabem de fer referència, han portat amb caràcter central a una intensificació dels problemes d’anomia;aunaaccentuaciódelaproblemà ticarelativaalesexperiènciesdeperplexitato desconcertdavantdelmón,oditaltrament, defaltadeplausibilitatsubjectivaambrelació a la realitat social, i més enllà, als fets matei xosdelmónidelavida,alsseussentitsbàsics. Aquests problemes anòmics i les sensacions dedesrealitzaciód’allòsocialqueelscaracte ritzen han generat i generen uns augments importants d’incertesa, d’angoixa, i de pors larvades,ambrelacióalfuturenàmbitsmolt diversosibenimmediats(Berger,1988:129, 141-149; Bauman, 2006). Lacomplexitatdelmón(occidental)actual, amplificada per trets com la provisionalitat o la imprecisió amb relació a processos, es tructuresiidentitatsdemenaidecalatmolt divers, i associada a fenòmens com els ara reportats (intensificacions de la crisi de la raó,deldesencantamentodesil·lusióenvers al món, i de l’anomia) han radicalitzat, pel quefaalesidentitats,unestransformacions que, de manera àmplia, s’anaven produint desdelameitatdelseglexx,coincidintamb lairrupciódelqueLipovetskyvaanomenar la segona revolució individualista. En efec te, durant aquestes darreres dècades, quan s’haaccentuatsensiblementis’haevidenci at amb plenitud la crisi dels grans referents de la primera modernitat (l’Estat, les grans ideologies i «el partit», la classe o la família, i en certa manera també l‘Església), s’ha in tensificat inversament la personalització de les identitats; l’autoreferencialitat de l’in dividu, això és, la centralitat de l’individu, de si mateix, d’afinitats i de vincles (sentits com a) més pròxims, en la construcció de la pròpia identitat; la diversificació expo nencial d’identitats o referents, i la diversi ficació en un mateix individu d’identitats d’acord amb/un model compost i policèn tric; les possibilitats d’(auto)modelació de l’estil de vida i de les identitats a partir d’un «mercat d’identitats», que, recíprocament, es renova i creix gràcies a aquestes tempta tives. D’altra banda, en aquest camp de les identitats, s’hi han introduït uns fenòmens molt definitoris de la seva evolució actual: l’afeblimentdelesidentitatsdemaneraque sovint és més pertinent parlar d’identifica cions que d’identitats; la circumstancialit zacióocontextualitzaciódelesidentitats,és a dir, la seva contingencialitat en funció de determinats móns de vida; i el seu esfumat o desperfilament. La suma de factors esmentats fins ara han induïtunprofundautocentramentdelaper sona.Ensimateixa.Unautocentrament,val adirahoresd’ara,moltvinculatalespròpies experiències corporals. Mai com ara la per sona no havia tingut tanta consciència del seu cos, de la seva somaticitat, i de la unió cos-esperit.Unaaltradelesexpressionsmés indicatives d’aquest replegament de l’indi vidu sobre si mateix és el seu centrament al voltantd’unsterritorisconcrets,vistosemi nentment com a singulars, com a exclusius i com a exòtics. Aquests indrets poden ser ben immediats, o altrament remots. Heus aquíelglocalismeactual.Aquestambrelació a la festa, el descabdellem a partir de l’apar tat següent. (4) Segurament, però, per ser més precisos, caldria dir que allò que fa entrar en crisi la raó (la raó reflexiva o hermenèutica) és una altra crisi, que es produeix en un terreny més bàsic encara: la crisi d’una sentimentalitat d’arrels arcaiques, associada a uns sentits de sacra- litat profana, de transcendència; una sentimentalitat de sagrat que ha estat subjacent en la raó –o encara més, en el racionalisme en tant que disposició i pràctica de la mateixa– i que ha estat capaç d’il·lusionar-los; una sacralitat que, sense anar més lluny, en pics àlgids de la història contemporà- nia d’Europa com la passió revo- lucionària dels anys vint i trenta del dinou, ha posat en fecunda incandescència la raó. Sigui com sigui, sembla incontrovertible que avui vivim –i és un factor essen- cialíssim dels nostres dies– una desil·lusió de la raó. (5) Sector Editorial. Del poble al món, a El Mundo. 12 de maig de 2006. 12 p. (6) Entenem per exotisme la pre- dilecció per allò vist com a rar, singular, distant en el pla psico- lògic, i revestit d’una idealització autocomplaent.
- 113. miscel·lània 113 Volemconsignarfinalmentqueelmarcac tualdecomplexitatiprovisionalitat,decrisi de la raó i de crisi anòmica que hem intro duïtmínimament,propicienunconjuntde principis o valors instrumentals ben en vo ga,talscomlaflexibilitat,lainformalitat,la provisionalitat,laparticipaciódirecta,l’au toorganització,l’ingenuïsme,elludisme,la puerilitat,etc.Aquestsprincipissónbenpre sentsenlesexpressionsdelafestaglocalque abordemtotseguitienmanifestacionsbeni bendiversesdel’activitathumana.Estracta d’unconjuntdeprincipisassociatsamaneres defer,deser,mésquenodevalorsfinalistes. CalferavinentquelesNTICafavoreixenen si mateixes la flexibilitat i la provisionalitat en les relacions (Serrano, 2006). Glocalisme: l’emergència dels microterritoris. Una aproximació des de Catalunya Les expressions glocals: construcció cultural i ideològica. Mecanismes bàsics Val a dir que en aquest estudi no ens inte ressen tant les respostes glocals –del local al global– en què prima el global, en què pre valenlaconsciènciail’estudidelsprocessos globalitzadors i les respostes locals a unes dinàmiques i processos mundials, com les respostes glocals en què prima el local, és a dir, hi prevalen les respostes de redefinició i revindicació singularitzadores dels territo ris locals, dels indrets concrets, en reacció als grans processos lligats a la globalització: d’anomia identitària, d’homogeneïtzació cultural,idedepredaciódeleseconomiesde petitaescala.Pertant,desd’aquestaperspec tiva,ellloc,allòlocal,mésquecomunains tància intermèdia entre el món i l’individu (Santos,1996),calentendre’lsobretotcom unaconstrucció–culturallatosenso–delsin dividusenrespostaalestendènciesassocia desalprocésglobalitzador.Hoil·lustraabas tament l’eslògandelajoveEditorialFonoll deJuneda:Delpoblealmón.(5) Aqueststipus derespostesglocals,basadesenlaredefinició ireivindicaciócultural,ambientaloeconò micad’unsindretsconcrets,comveuremtot seguit,afectencampsmoltimoltdistintsde larealitat,contemplenfinalitatsiimpliquen ideologies també molt diverses. Laglobalització–enlessevesdimensionsco municativa i cognitiva principalment, pro duïdaapartirdelarevolucióinformacionali sobrelabasedelasocietatdeconsumdemas ses–haestimulatunesdinàmiquesprolífiques i molt variades de redefinició i reivindicació de la identitat a partir d’allò local, d’allò ge nuí, d’allò singularitzador. Podríem dir, en aquestsentit,quelaglobalitzacióhaportata lalocalització:aunasingularitzacióespacial, local (Capdevila, 2010: 7-12, 27-29). Afinant més, ens adonem que la globalitza ció, la crisi de la raó i la crisi anòmica a què ens hem referit, determinen una voluntat i unsexercicisd’extremasingularitzaciólocalo territorial.Atalsefectes,secerca,s’operauna exotitzaciótambéextremad’algunsmarcslo cals,iespecialment,d’algunsdelsseusmotius. Aixíesprodueixcomalògicadebased’aquest glocalisme, una intensa mirada exòtica(6) del territori local, d’alguns dels seus àmbits i de lessevesexpressions.Dient-hod’unaaltrama nera;elsepisodisdedescobertaivaloraciódel propi territori local, del territori pròxim, es produeixen sobretot des d’una mirada mar cadamentexòticacapaalgunsaspectesdela pròpiatradiciócultural,delpropipatrimoni en general (Capdevila, 2010:53). Aquesta mirada es caracteritza per una per cepcióiunaavaluaciód’aquestesexpressions localscomasingulars,comarares,comaúni ques,ensemsquellunyanesenelplapsicolò gic i revestides d’idealisme. No oblidem, en aquestpunt,elqueésunprincipisociològic bàsic;solemreivindicarifestejardeveritatallò queveiemallunyatdelsfluxosordinarisdela vida.Relacionatambaquestpunt,calferavi nent una altra qüestió: aquestes recreacions irevindicacionsdelterritorilocal,semblant mentalques’haesdevingutambaltresfenò mensconcomitantsdelanostrahistòriacul turalcontemporània(ellocalismecatalanista, el localisme tradicionalista-tipista...) no són tant redescobertes d’aquests llocs, com des cobertespròpiamentdelsmateixos,atèsque sónsubjacentsaunesmiradesnoves,inèdites, d’aquests marcs, de caràcter exotitzant. Bé, i si la voluntat de particularització local radical, que caracteritza aquest glocalisme Glocalisme versus globalització Les concepcions dels territoris de caràcter ambiental, que en ponderen un conjunt divers de valors naturals i propis, és un camp fonamental d‘expressió de les identificacions glocals. Les Jornades de divulgació… i l’associació Aladrell poden ser expressions il·lustratives en aquest sentit. Casal Popular L’Arreu Els referents ètnics (arquitectura popular, oficis tradicionals, cançó d’arrel tradicional, etc. ) són, amb la visió ambientalista, l’altre gran camp de manifestació d‘aquest glocalisme. En tenim una mostra ben reveladora en la festa-taller celebrada a Juneda els mesos juny i setembre de 2008 amb motiu de recuperar l‘ofici de pujar paret de tàpia. Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida/Camp d’Aprenentatge de la Granja Escola de Juneda/Centre d’Estudis de Les Garrigues/Associació Les Dengues/ Ajuntament de Juneda
- 114. 114 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 tardomodernqueestudiem,parteixdel’exo tització extrema del territori local, d’alguns dels seus marcs, dels que se’n consideren motiustípics,comesprodueixaquestaexo tització? Doncs opera a partir de la selecció d’uns motius locals –un d’aquests pot ser unterritorienelseuconjunt–quesibésón característicsdellloc,hanestatfinsatemps recents donats per descomptat al màxim, atesa la seva estimació –sota el llindar de la consciència– com a marginals o menors: margesdepedra,cabanesdepedra,aixades, tolls d’aigua...(7) L’extrema singularització del territori local a partir de la promoció d’uns trets caracte rístics del mateix ben exòtics, defineix unes identitats locals caracteritzades per un pri migenisme identitari, per una certa i patent voluntat d’autentificació identitària, i més aviat, sovint, per un cert i radical essencia lisme ètnic. Ara bé, aquest primigenisme i essencialisme, cal subratllar-ho, tenen poc a veure amb el primigenisme i l’essencialisme quetrobemenlesexpressionsitradicionsde reivindicaciólocal(depobles,demuntanyes, etc.) pròpies de la primera modernitat, que veiemarreud’Europaentreelsseglesxixixx, excitadesambcaràcterreactiuperunconjunt de factors associats a la modernitat cultural, alaconflictivitatsocialial’Estat,ianimades perfactorsdementalitat,perregionalismesi nacionalismes; en el glocalisme tardomodern que estudiem, aquests trets estan al servei d’unes concepcions de la identitat local més lligades a l’etnologia, a l’ecologia i a la geo grafia,quealahistòria(medieval)oalcaràc ter col·lectiu, i tenen així mateix, respecte a lesexpressionsreferidesd’afirmaciólocal,un caràctermoltméspersonalitzat,moltmenys transcendent,menysdionisíacitambéprou méslúdicisuperficial.Fetaaquestapuntualit zació,podemdirqueprimigenismeidentitari i essencialisme ètnic són uns aspectes bàsics de les expressions glocals –festives i d’una al traíndole–queproliferenalesnostresterres. Cal tenir en compte, això no obstant, com resultaevident,queaqueststrets,comlavo luntatd’exotitzacióisingularitzaciólocalsque hisónsubjacents,seressentendelaformula rització–oestandarització–comercial,idela correlativa profusió territorial, d’algunes de les expressions més celebrades de glocalisme. Vegem uns quants exemples de primigenis me identitari i essencialisme ètnic. Tres certàmens celebrats anualment a l’Ur gell i a la Conca de Barberà –el Terralada i el Paupaterres, de Verdú i Tàrrega respecti vament, ambdós de música tradicional, i el Terrània, a Montblanc, de ceràmica– apel· lenaunelementprimigeniamésnopoder, que emblematitzen: la terra. És indicatiu adonar-se, així mateix, de com molts esde venimentsiorganitzacionsrecorren,coma reclam identitari i publicitari, a uns distin tius locals mostrats com a exòtics i genuïns per antonomàsia. Vegem-ne dos casos que hohanfetapartird’unafruitabensingular: lafiga.EstractadelFigarock(elfestivalfolk- L’impacte de la globalització en el camp de les identitats ha generat i genera unes necessitats de forta identificació amb uns territoris percebuts i sentits com a ben singulars i propis. En aquests processos, es produeix una forta singularització (i reivindicació ) d’aquests (micro)territoris. Lo Toll, òrgan de l’Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall de Corb, és una bona mostra de glocalisme, i més en concret, de glocalisme rural. Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall de Corb
- 115. miscel·lània 115 rockdelaFiguerosa,alaSegarrageogràfica) ilaFiradelaFigad’Alguaire.D’altrabanda, aquestprimigenismeidentitariensl’il·lustra a bastament el casal popular L’arreu fundat aMollerussa(2009),querecorreaunaeina –l’arreu(8) –característicadelmónpagèsdel Pla d’Urgell, el territori en què pretén inci dir, i al terme dialectal d’aquest estri, i que ho fa, a efectes d’emblematitzar amb força simbòlica –n’és segur la motivació més de fons,lamésreal–laconcepcióresistencialis ta–elresistencialismeglocal–ques’endevina enaquestprojectesocietari,culturalipolític alternatiu; el que diem, ho corrobora sufi cientment el fet que a les parets de l’estatge del’associacióhihagipenjades,atalldesím bols i guarniments, diversos arreus.(9) Fixem-nosaraentresorganitzacionsquecer quenlasingularitzacióilareivindicacióètni quesdelterritoriapartirdeldialectenord-oc cidental,jugantamblaremarcadialectalistai emparant-s’hi:LoToll,(10) elbutlletídel’Asso ciacióperalDesenvolupamentIntegraldela ValldelCorb,l’organitzacióindependentista L’Espenta,(11) il’associacióculturalL’Espona.(12) Ovegemfinalment,enaquestsentit,duesen titatsambientalistes–ungabinetprofessional, iunaentitatcultural–que,perinnominar-se, hanrecorregutallocsbensingularsivolguda mentdefinitorisd’unsterritoris;aixíelGrup de Recerca Aladrell (13) ha recorregut al llo garetdelmateixnom,alaSerrad’Almenara, entrelescomarquesdel’UrgellilaNoguera, ielgabinetd’estudisambientalsLaLlena,(14) ambseualesBorgesBlanques,aunaserradel mateix nom, perifèrica i poc coneguda, que fadepartióentreduescomarquesextremes: les Garrigues i el Priorat. Hem destacat fins ara com a característica més bàsica de les reaccions glocals –bé en termes culturals, ambientals o econòmics– la singularització exotitzant del territori lo cal; una particularització del territori, d’al gunes de les seves expressions, en què hom s’hicomplauaixíquehiapreciauncertpri migenisme identitari. Aquest glocalisme ha incentivat,elsdarrersanys,ladescobertaiva loraciódemicroterritorisimicropatrimonis. Noobstantaixò,amésd’aquestessingularit zacions, d’indrets i motius, i de les mirades exòtiques que les orienten, cal fer avinents uns altres trets bàsics d’aquestes respostes del local al global: això és, una fetitxització de motius locals, palesa especialment en la configuració i la ubicació d’alguns objectes amb funció decorativa; i, estretament lligat amb l’anterior, el sensacionalisme –i el sen sualisme, més sovint– que impregna cons truccions,vivènciesievocacionsd’expressi ons glocals de l’ordre que apuntem. Els tres aspectes esmentats fins ara –la sin gularitzaciód’unsindretsielementsdel’en torn;lamiradaexòticad’acordamblaqualés fetaaquestaselecció;iladelectançafetitxista alvoltantdel’objectesingular(itzat)–cons titueixenalgunsdelsmecanismesmésbàsics delaconstrucciósimbòlica,culturaliideo lògica de les expressions glocals: de l’artifici (cultural i ideològic) en què reposen. Hihaunsaltresaspectesquesóntambében incisius en la construcció de les expressions glocals. Ens referim a aquells principis que defineixen més de base el procedir –el que podríem dir-ne l’expressivitat procedimen- tal– de les societats actuals. Es tracta d’un universdevalorsinstrumentalsiemergents –l’informalisme,laprovisionalitat,laparti cipació i el protagonisme actius de la gent, l’autoorganització, el presentisme, el ludis me,l’ingenuïsme,elpuerilisme...–que,per posar un exemple, solen concórrer de ma nera ben general i ben patent a les manifes tacions festives de caràcter glocal. D’altra banda, també incideixen en la construcció de les expressions glocals, un conjunt de va lors,menysinstrumentals,méssubstantius, també molt en voga: el medi ambient (els valors mediambientals), el medi natural (el paisatgenatural,elsproductesnaturals,etc.); l’etnicisme–l’etnologiarural(l’arquitectura popular, la dialectologia, els costums tradi cionals, etc.) quan es tracta de manifestaci ons que afecten territoris pròxims–; el pa trimonihistòric;lasalut;ellleure;l’atracció de forasters, de visitants; etc.(15) Finalment,enunordremésgrand’elabora ció,eldelespràctiquesculturalsdelesquals solservir-selareivindicacióglocal,caldesta car manifestacions com el joc, l’espectacle, Glocalisme versus globalització (7) Aquest glocalisme de la nostra modernitat tardana és, per tant, ben diferent del localisme afiliat al regionalisme català prepolític i al nacionalisme català. En aquests corrents, els motius seleccionats –castells, esglésies, muntanyes...– queden lluny del nivell d’exotització particularista dels motius glocals, i fan una con- tribució primordial a la construc- ció simbòlica del catalanisme. I, val a dir-ho, aquest glocalisme té menys a veure encara amb el lo- calisme tipista (folklorista) com el desenvolupat característicament durant el franquisme, atès que si bé en aquest, amb la voluntat també d’un màxim particularisme local, es tensa l’exotisme dels motius; aquest resulta, no de l’im- pacte de la globalització, sinó de la seva excepcionalitat pràctica –de l’excepcionalitat dels motius i d’allò que representen– amb relació als camps ordinaris de la vida, i especialment, al camp del poder. (8) Arada. (9) Vegi’s la galeria fotogràfica al web www.larreu.org (10) Un toll és un pèlag o bassiol natu- ral d’aigua provocat per la pluja. (11) Una espenta és una empenta. (12) Una espona és un marge de pedra seca. (13) Vegeu el web www.aladrell.org (14) Vegeu el web www.lallena.net (15) És il·lustratiu adonar-se de com aquests valors associats a les expressions glocals –als indrets singulars que recreen– coinci- deixen en bona mesura amb els valors que hom associa al cos –autocentrat– dels nostres dies: flexibilitat, informalitat, ludisme, ingenuïsme, puerilisme, sensuali- tat (destil·lada), bellesa corporal, salut corporal (física i psicològi- ca), joventut...
- 116. 116 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 lafesta,l’excursionisme, l’esport, els happe- nings,lesescenografiesdecorativesdecomer ços i cases particulars, les accions teatrals a maneradeperformances,lesdramatitzacions i/oescenificacionscol·lectives,lasociabilitat amical, el turisme de grup, la literatura (tu risme literari), l’academicisme popular, els tallers,lamateixa(re)creaciódefestesifires alvoltantdedeterminatsmotiusmaterialsi culturals de la tradició ètnica rural, etc. Glocalisme: etnicisme i ambientalisme Sens dubte, l’etnicisme –l’afecció per recu perar i recrear aspectes molt heterogenis de lestradicionspopularspreindustrialsideles societats protomodernes– és el tret, potser més definitori, de les reaccions culturals i festivesalaglobalització.Vegem,totseguit, algunesdelescaracterístiquesmésremarca bles de l’etnicisme glocal. Elglocalismeetnicistaofereixunventallmolti moltamplid’expressions,aparentmentcon tradictori. En general, aquest glocalisme ac tuasegonslalògicadesingularitzarallòlocal apartirdelarecreaciód’elementspropisde tradicionspopularspremodernes–rural,an- ciennerégime(medieval,barroca...),pagana (romana...)– i protomodernes o de les pri meressocietatsindustrials;unesrecreacions, valadir,queparadoxalmentposenenrelació aquests elements amb allò global. Les expressions etnoglocalistes són molt di verses. Podríem distingir-hi les següents: l’etnoruralisme, que malda per redefinir i reivindicar aspectes identificats com a pro pisdelatradiciórural;aquestatendènciaés la més afí a les concepcions tradicionals de laidentitatlocal,comlesdelcatalanisme;les celebracions(mostres,festivals...)dediverses expressionsètniquesdelamateixacomunitat nacional,exemptesdevoluntatmulticultu ral.(16) ;lescelebracionsqueconcilienexpres sionsdelamateixacomunitatnacionalamb caràcterpreeminent,itambéd’altrescomu nitats,comlavoluntatd’interculturalitat(17) .; l’etnicisme multiculturalista(18) ; el mestis satge cultural i festiu; la creació de noves expressions a partir d’elements de distintes procedències culturals, i amb la conciliació fins i tot de diverses disciplines culturals i artístiques.(19) ; Pel que fa a les múltiples expressions de re cuperació i recreació d’elements de les tra dicions,popularrural,iprotomoderna,que s’estan produint a Catalunya i a l’Europa occidental en el context actual de la reacció cultural, econòmica i identitària a la globa lització,calferavinentsunesdiferènciesbà siques entre aquestes expressions i el model del souvenir ètnic, o el model del museo del arte popular de molts països llatinoameri cans de què tant parla N. García Canclini (García Canclini, 1999; García Canclini, 2001).Enaquestsmodels,lesrecreacionsde motius de la tradició popular preindustrial oprotoindustrialsolenprocedir,inspirades per un tipisme folklorista, a unes patents descontextualització, folklorització i idea lització dels mateixos; uns trets que solen compensar (i emmascarar) uns processos dedesestructuracióimenyspreurealsdeles tradicions autòctones, i d’autoodi cultural. Dediferentmanera,enelsprolíficsibendi versos processos de recreació etnicista que es produeixen actualment a Catalunya i en tants altres llocs a partir de la tradició rural o de la cultura de masses del canvi de segles xix i xx, sense ser-hi alienes en formes i in tensitats diferents la tipificació folklòrica i la idealització compensatòria, hi tenen un pesimportantopreeminentunsvalors,unes sensibilitatsideològiquesiunesperspectives científiques que serven una clara afinitat amblesrespostesglocalistesqueestudiem:el conservacionisme, l’ambientalisme, la cre ativitat artística i la creativitat artesanal, les formes de vida alternativa, etc. Sensdubte,unesaltrescaracterísticadelace lebració glocal de caràcter ètnic –festa i fira, principalment– són la seva innovació festi vailasevadifusió.Dosexemplespodenser beneloqüentsd’aquestespropietats;lacele bració,desdefaunsquantsanys,delamis sa del gall a l’ermita de Foix (Alt Penedès), amb ressopó col·lectiu al replà del santuari acabadalacerimòniareligiosa,haesdevingut de fet un aplec, una nova forma: un reeixit aplecnocturnalcapdamuntd’unaatractiva estrebaciódelaserradeFont-Rubí.D’altra (16) Festivals folk com Cultura Viva, el Festival Folk de Calaf, el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana de la Granadella... (17) El festival Terralada de Verdú, com a exemple. (18) El festival Paupaterres de Tàrre- ga, com a exemple. (19) No hi ha dubte que l’actual marc globalitzador ha intensificat el «desencantament « vers la cultura; en el sentit de desafecció cap a la raó reflexiva, cap a les disciplines culturals amplu sensu de la modernitat (els «bons costums «, les prescriptives artís- tiques... fins al mateix Estat-nació) i cap a les normes restrictives en general, i també (!) cap a una sentimentalitat dionisíaca i de tradició arcaica de què n’havia emanat, al capdavall, una visió encantada del món. Les raons d’aquest «desencantament « es trobarien bàsicament en l’excita- ció informacional de les societats més modernes i, més en contret, en l’excitació sensacionalista i sensualista, més precisament encara, que caracteritza aquesta pressió informacional. Aquest fenomen ara referit –l’excita- ció informacional– reforça la substitució d’uns sentiments de sacralitat d’arrels arcaiques que, característicament, durant la primera modernitat i amb les contradiccions que es vulguin, hom havia transferit constrictiva- ment, a tall d’estratègia bàsica a més no poder de construcció de les societats capitalistes moder- nes, a un conjunt de disciplines socials estructuradores. D’altra banda, aquest «desencantament « ha propiciat i propicia un dels fenòmens més definitoris de les pràctiques culturals actuals: l’os- mosi, i més enllà, el mestissatge i la hibridació. Ben palesos en l’interior de camps concrets de la cultura, com la cultura popular d’arrel tradicional, o patents pel que fa a les relacions que s’esta- bleixen entre disciplines i gèneres culturals distints; per exemple, entre el circ, el teatre i la dansa, o entre el documental, la ficció i la dramatització. A aquest fenomen també hi contribueixen essenci- alment unes lògiques factuals (i actuals) proclius a la interacció, a l’exploració, al tempteig, a la flexi- bilitat i al creuament, estimulades també per la pròpia complexitat dels nostres marcs socials i les seves característiques.
- 117. miscel·lània 117Glocalisme versus globalització bandaaCanyelles,alamateixacomarca,ha arrelat amb èxit des de fa pocs anys una fira deNadal,untipusd’esdevenimentquefins fa ben poc només se celebrava a Barcelona amb motiu de Santa Llúcia. Si un dels trets d’aquestes fires i festes és la innovació, un altre de complementari és la recuperació i la recreació d’expressions festives i firals de la tradició popular rural antic règim i protomoderna. N’és un ex ponent ben clar el munt de cercaviles que veiemalesfestesalternativesdelesexvilesde Barcelona; performances de façana (Noyes, 1997) com la celebrada a la torre de guaita de Lloret el 2004 en reivindicació de la se va conservació; cantades a llevant de taula com les que fan per Sant Joan als cafès de Calaf,elsmúsicsqueparticipenenelfestival folk;cabaretcomelcelebratalafestamajor alternativa de Sant Andreu del 2008; o ex pressionscomlaredefinicióireconversióde firestradicionalsenfiresetnorurals,coms’ha esdevingut amb la fira de Salars de Pallars, la de Santa Llúcia de Sant Pau de l’Ordal, o la de Sant Andreu de la Llacuna, etc. No cal dir que en aquestes fires preval el con sumsimbòlic(Bourdieu,1994);elconsum decomunitarismerural,d’experiènciesque homhisuposaassociades,ielconsumd’uns escreixossimbòlicsentermesdenaturalitat, biologia,salut,etc.vinculatsalsproductesi serveis que s’ofereixen. Unaltretretrellevantd’aquestetnoglocalisme és, sens dubte, l’antropologització de la his- tòria. Amb això ens referim a dramatitzaci ons i escenificacions de successos històrics, en les quals prevalen, més que el succés en simateix,mésquelasevasignificacióhistò ricapròpiament,laimmersióenunsmodes devidaienunaculturamaterial(vestimen tes, estris, armes, etc.) d’uns altres temps, i l’(auto)espectacularitat de l’esdeveniment. Finalment, voldríem destacar com en mo viments joves alternatius actuals, assentats envilesoexvilesurbanes(GràciaoSantAn dreu,perposardosexemplesbenpatentsen aquestsentit)lapressiódelasocietat-cultu ra de consum i de comunicació de masses, el descrèdit i la neutralització del raciona lisme, o fins i tot, de la mateixa raó com a instrument principal de coneixement, han incentivat la recuperació –que podria sem blar paradoxal– de sentits i pràctiques co munitaristesdetradiciópopularanticrègim, associadesaunsviussentitsdel’informalis me, del ludisme, de l’ingenuïsme... com a formes procedimentals bàsiques. Ambelreferitetnicisme–oetnoruralisme–, hi ha una altra mirada fonamental que s’ha desenvolupatenelmarcdel’actualdesvetlla mentd’iniciativesdetotamenad’afirmació de petits territoris naturals; ens referim a la mirada,alasensibilitat,alaperspectivacien tífica,ambientalista,queactuasovintenex pressionsivivènciesglocals,comunamirada superior,comprehensivaisancionadoradels valorsetnològicsid’altramenadelterritori.(20) Vegemacontinuaciólescaracterístiquesbà siques de les iniciatives glocals regides per enfocaments ambientalistes, benentès que aquestesiniciativescomprenenplasmacions molts diferents: des d’iniciatives que tenen un caràcter fonamentalment d’estudi, fins ad‘altresqueapuntenalesnocionsdeCas tells d’«identitat projecte» (de construcció d’unesidentitatsapartirdeprojectesd’actu acióglobalsquecontemplendemanerabà sicalaintervenció(des)delcampdelpoder, iparticularmentdesdelpoderinstitucional), i altrament d’«identitat resistència» basada en la defensa identitària a través de la lluita reactiva, d’oposició (Castells, 2004). L’objecte de les iniciatives glocals de caràcter ambientalistaacostumenaserentornsoeco sistemesnaturals;principalment,muntanyes o sistemes muntanyosos, rius, valls, i també altres entorns naturals com subcomarques. Aquests entorns solen concebre’s com a sis temes o marcs únics, unitaris i alhora diver sos en la seva riquesa patrimonial. L’èmfasi, enaquestsenfocaments,solposar-seenelpa trimoninatural(paisatges,fauna,vegetació) ienlariquesaetnològicaihistòrica,ambun interès particular pel llegat arquitectònic en aquestsdosvessants.Elplantejamentd’aques tes propostes, quant als territoris que en són objecte, sol ser marcadament singularitza dor i exotitzant. Ho evidencien perlocutius habituals com el «descobreix» amb què es Les expressions de glocalisme afecten camps molt i molt diversos. Un d’aquests és el resistencialisme alternatiu i antiglobalitzador. El casal popular L’Arreu de Mollerussa, que emblematitza, en termes dialectals, l’arada pagesa, típica antany de la Plana d’Urgell, i que té penjades en parets del seu interior mostres d’aquest estri, és un dels exemples. Cartell de la festa d‘inauguració del casal. Casal Popular L’Arreu (20) Sens dubte, la consciència ambientalista ha contribuït amb caràcter singular al desenvo- lupament de les iniciatives de descoberta i d’afirmació dels petits territoris, a l’ensems que ha resultat, inversament, potenciada en gran mesura per aquesta tendència glocalista.
- 118. 118 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 Feta una aproximació a la noció de glocalitat en tant que reaccions singularitzadores, i de promoció i defensa dels petits territoris, de petits marcs locals, i d’algunes de les seves expressions, centrem- nos ara específicament en la festa glocal. Vegem-ne alguns dels trets més definidors: 1 La festa evidencia una mar- cada voluntat de singularit- zació territorial, local. Sovint, es tracta d’una singularització fortament exotitzant i prou fetit- xista del territori a partir de motius concrets del mateix presentats com a exclusius, típics i exòtics. En algunes festes –especialment, en festivals de certa envergadura, amb una motivació empresarial lucrativa– aquests motius locals singularitzadors actuen com a mers reclams. 2 A la festa, hom sol associar- hi valors emergents com l’ambientalisme, l’ecologis- me, l’alimentació natural o biològi- ca, l’artesania, el silenci, el comuni- tarisme rural, el lleure, l’esport, etc. 3 Relacionat estretament amb el punt anterior, el màrqueting de festes i fires –i sobretot les motivacions reals que animen l’assistència a les mateixes– giren al voltant d’un ordre de béns simbòlics eminent- ment postmoderns, associats als valors adés esmentats. Així és, en la motivació cap a aquestes esde- veniments, hi té un pes decisiu la voluntat de consum ètnic en uns termes –cal remarcar-ho– eminent- ment simbòlics. És, en efecte, la voluntat de consum –simbòlic– de sensacions o vivències associades al comunitarisme rural, o a la genu- ïnitat, naturalitat o autenticitat en bioalimentació, artesania, música, estils de vida, etc., la motivació primordial en la visita i participació en aquests actes. Fins i tot quan es tracta d’adquirir uns béns materials determinats –menjars biològics o artesanals, per posar un exemple–, la motivació primordial sol ser la del consum del valor –afegit– de la condició suposadament biològica o artesanal d’aquests productes: d’uns intangibles simbòlics en aquest ordre. 4 Uns altres trets essenci- als de la festa glocal són una concepció de la festa en el seu conjunt –des de la seva organització a la seva configuració passant per les actuacions– lligada a l’informalisme, al ludisme, a la participació directa i a l’autoorganit- zació, etc. 5 Facilitades de fons pels referits fenòmens de la crisi de la raó i pel desencan- tament cap al món, i estimulades més concretament per aquesta concepció informal i lúdica de la festa, uns altres trets bàsics de la festa glocal són l’eclectisme i el mestissatge. L’eclectisme festiu es produeix a diferents nivells. D’una banda, entre estils distints d’una mateixa expressió artística (de la música, per exemple). D’altra banda, entre tradicions ètniques diverses. Cal dir que l’eclectisme ètnic és molt present –definitori, gairebé podríem dir– de les festes glocals. En aquest sentit, poden consignar-se els artistes que experimenten amb l’anomenat mestissatge ètnic, o les festes que ofereixen actuacions volgudament representatives de tradicions ètniques diverses (etnomusicals, de manera principal) bé a escala regional, bé a nivell de la mateixa comunitat nacional o lingüística, o bé a escala internacional, amb el concurs freqüent en aquest darrer cas d’artistes locals i d’altres cul- tures i països (festes interculturals i multiculturals). En tercer lloc, l’eclectisme cultural que permet conciliar creativament, en un ma- teix espectacle o festa, disciplines artístiques i camps culturals dife- rents (cultura popular i tradicional, música clàssica, dansa, pintura, etc.). I, finalment, un eclectis- me entre expressions festives d’orígens i tradicions històriques i culturals diferents, relatives també a una mateixa tradició ètnica i a un mateix camp de la cultura. 6 Els desplaçaments temporals de les festes tradicionals. Afavorits per unes concepcions eminentment informals i lúdiques d’aquestes festes (desproveïdes en bona mesura de la vivència de sacralitat lligada als cicles pagès i natu- ral), i facilitats per concepcions bàsicament instrumentals de les mateixes (econòmiques, èxit de visitants) no és estrany que en molts llocs s’hagin desplaçat i es desplacin endavant o enrere festes de caràcter tradicional –els tres tombs de Sant Antoni, el carnaval, etc., avui reconvertides en clau glo- cal– i, doncs, amb unes dates ben assenyalades de celebració. La festa glocal
- 119. miscel·lània 119 convida que hom participi en iniciatives de divulgació territorial; i l’emblematització, a guisa de reclams, d’identificadors marcada ment singularitzadors i exòtics del territori. Així,unaxurra,unpetitrapinyairenocturn, destaca al cartell de les Jornades de divulga ció del patrimoni natural, històric i cultural delaSerradeBellmuntiAlmenaraialapà gina principal del web del Grup de Recerca Aladrell, que emblematitza, al seu torn, el topònim d’un petit i desconegut llogaret de la serra d’Almenara. Aquestes propostes glocals neixen general mentd’actorsdelterritoriis’adrecenenpri mertermealsconveïnsiagentpropera.Les iniciatives més habituals són les jornades d’estudi i de divulgació, i l’excursionisme ambientalista. Pel que fa a les primeres, pot destacar-selaJornadaImaginemlaVall,so brelariberadelriuCorb,celebradaaVallfo gonadeRiucorb(ConcadeBarberà)el4de novembre de 2000, o de més ençà i també sobreunesaltresmodestesriberesfluvials,la Primera Trobada d’Estudiosos de Foix, ce lebrada a Els Monjos (Alt Penedès) el març de 2006 o les Primeres Jornades d’Estudi i DivulgaciódelesTerresdelGaià,celebrades aAiguamúrcia(BaixCamp)elnovembrede 2008,o,alvoltantd’un petit sistemamun tanyós, les suara referides jornades sobre la serres de Bellmunt i Almenara celebrades a Castellseràentreel3iel5d’octubrede2008. Pel que fa a l’excursionisme ambientalista, pot adduir-se una altra proposta entorn de la serra d’Almenara, aquesta més informal: la iniciativa Descobreix la Serra d’Almena ra, la qual –en forma de sortides– es duu a terme tots els dissabtes a la tarda a la Fuli ola (l’Urgell), o poden referir-se les Sorti des a l’entorn, que amb una vocació tam bé holística en interessos territorials, porta a terme periòdicament el Centre Cultural deTàrrega. Les finalitats més bàsiques d’aquestes pro postes ambientalistes, centrades en uns en torns naturals, propers i tanmateix desco neguts, solen ser la conscienciació sobre els mateixos i la seva divulgació, amb un èm fasi especial respecte als abasts o límits reals d’aqueststerritoris:«ElGaiàprenconscièn Glocalisme versus globalització cia.ElriuGaiàéselcomúdenominadordels diversos nuclis que integren la seva conca, heterogenis i distribuïts en tres comarques, però que estan prenent consciència de ter ritori».(21) Aquestes propostes també solen plantejar l’estudi del territori i la seva dina mització, a partir dels diversos aspectes pa trimonialsesmentatsmésamunt.Aquestes són unes iniciatives, val a dir, que comp ten sovint amb uns atractius afegits, com la possibilitat de poder desenvolupar-se en el marc del lleure informal, de la relació amb amics i veïns, en caminades i excursions, etc.; i amb l’atractiu, més en concret, d’uns valorsenvoga–salut,informalitatamicalo relacional,etc.–associatsalesmateixes.Val la pena adonar-se de com aquestes excur sions de «descoberta global o ambiental» d’uns determinats entorns naturals, solen anomenar-se sortides, un terme que amb relació al clàssic d’excursió traeix una major informalitat funcional i relacional. Des de l’ambientalisme glocal, també han sorgit unes iniciatives que si bé són mar ginals pel que fa al seu nombre, són molt notòries en quant a la voluntat que han ex pressat o expressen de projecte –global– de territori; de vertebració teòrica i pràctica d’unes realitats territorials de base natural, o si ho volem, d’identitat-projecte en ter mes de Castells. Volem destacar, en aquest ordre,l’AssociacióperalDesenvolupament Integral de la Vall del Corb (2000), i espe cialment, el Manifest de Vallbona (2005) i el Manifest per Lleida (2007), iniciatives orientadesaldesenvolupamentintegraldel territori de caràcter holístic, amb una mar cada sensibilitat –sobretot, les dues prime res–ambientalista;aixòés,ambunavolun tatdepotenciarelsvalorsnaturals,històricsi culturalsdelterritori,iharmonitzar-losamb d’altres formes de producció coherents. La consciènciaambientalistahatingut,d’altra banda,unpaperdeterminantenunesaltres iniciativesd’orientacióbendistintesalesara apuntades;elsmovimentsterritorialsd’opo sició a infraestructures considerades lesives per a l’entorn. En aquestes iniciatives de resistència, hi ha tingut un paper destacat alguns dirigents amb una (re)activada sen sibilització ambientalista. La festa glocal – la festa que té com a atractiu bàsic desvetllar identificació local – també presenta expressions molt diverses pel quant als motius i les formes festives. Sens dubte, unes de les festes més exitoses d‘aquest ordre són les que exploten aspectes de la tradició rural. Dins aquest vessant concret, cal destacar els festivals folk alternatius com el Terralada, de Verdú. (21) «El Gaià pren consciència» a El Punt. Tarragona: 16 de novembre de 2008. 6 p. L’esmentat casal L’Arreu ha organitzat una activitat – un taller de ratafia - que, enllà de pretendre recuperar una beguda tradicional, pretén, sobretot, generar una identificació local forta. Casal Popular L’Arreu
- 120. 120 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 La major part d’aquestes iniciatives a què ens hem referit han sorgit entre final de la dècadadelsnorantadelseglexxilaprimera dècadadel2000,coincidintindicativament amblacrisiambientalassentadaalfinaldels vuitanta, i els efectes de la globalització fets efectius a partir de la dècada següent. Els precedents del glocalisme tardomodern a Catalunya Durantelsanysdelatransició,aCatalunyai aEspanya,s’hiprodueixlaprimeragraneclo siód’expressionsglocals,enelsentitderedefi nicióireivindicaciód’unsterritorislocalsen funciód’unesconsciènciesglobals,generals, quedepassenl’àmbitdel’Estat-nació.Mirem d’interpretarsuccintamentlagenealogiadel procés.Especialmentdurantelsanysseixan taisetantadelseglexxesprodueixarreudel mónoccidentalunagranexperiènciagloba litzadora –d’horitzons, de referents, d’expe riències–lligadaalaconformaciód’unanova societatdeconsumdemasses,enquèhitéun pesfonamentaldelapublicitaticònica.Enel casdeCatalunyaid’Espanya,aquestaexperi ència,sobretotdurantelsanysdelatransició política,esretroalimentaamblesexpectatives associades al nou règim polític i als diversos projectes polítics emergents (encara no ins titucionalitzats) fins aleshores. Tot en con junt–lesexpectatives(utòpiques)associades aunnouestadidelaculturademasses,iala transició– genera, en importants sectors so cials,unesexperiènciescol·lusionadoresque tenen,entrelessevesconseqüènciesculturals iidentitàriesmésremarcables,lareivindicació depobles,vilesid’entornsgeogràficsnaturals, apartirprincipalmentdelaculturapopulari del’ecologia;envirtutd’unssentitsbàsicsde comunitarisme,deludismeiderecuperació i regeneració de materials i tradicions de les culturespopularsdetradicióanticrègim;ide (re)descobertaviviscènciad’unsagratcomu nitari d’arrels arcaiques. Glocalisme rural i alterculturalisme ètnic Noensenganyéssimpas:l’etnicismealtercul turalista, multiculturalista o altermundista queveiemavuiprofusamentplasmatenl’ano menadamodaètnica,queincideixenaspectes tan i tan diversos com la música, la dansa, la roba,elmobiliari,elsfetitxes,lagastronomia, elsviatges,etc.,éstambéunaexpressiódeglo- calisme; o no opera també, essencialment, a partir de la singularització i exotització –de la singularització exotitzadora– d’uns refe rentsgeogràficsiculturals?Il’èxitd’aquestes expressionsnoobeeixtambéalcapdavallales percepcionsiavaluacionsd’unmónglobali complex,quegenerainquietudsimportants pel que fa a les identitats primordials de les persones? Es cert, no obstant això, que en aquest glocalisme, els referents (ètnics) solen ser més imprecisos i més subjectes a recons truccionsculturalsisimbòliques(definicions sobre la realitat, ideologies, arquetips, móns possibles, modes...). (22) Glocalitat. Expressions glocals. Camps d’incidència Tal com hem dit, durant aquests anys hem assistitaunaprofusiód’experiènciessingu laritzadoresdelsllocs,delspetitsllocs,carac teritzades per unes mirades exòtiques cap a aquests territoris, cap a aquests indrets sin gularitzats,capaalgunesdelessevesexpres sions.Tot plegat ha generat el que podríem qualificar com una emergència –com un esclat– dels microterritoris. Aquestes experiències de glocalització són realment transversals pel que fa als camps que afecten. No debades, les seves expres sions incideixen en múltiples camps genè rics i en molts camps concrets. Respecte Una profusió d’experiències singularitzadores dels llocs ha generat una emergència dels microterritoris Portal del casal amb la figuració d‘una arreu al costat del rètol del local.Casal Popular L’Arreu
- 121. miscel·lània 121Glocalisme versus globalització als primers, podem consignar la promoció cultural(iturística)delterritori,elturisme, l’oci, l’esport, l’agricultura i la cuina, la po lítica (resistencialisme antiglobalitzador), l’ecologisme, l’ambientalisme, l’estudi (as sociacionismed’estudi,defensaipromoció del territori), la literatura, la festa –l’àmbit sensdubtemésfecund–,lafira,elpatrimoni històric(arquitecturapopularimonumen tal,jacimentsarqueològics),lahistòrialocal, la cultura popular i alternativa, els estils de vida tradicionals, l’etnologia i el folklore, la dialectologia o l’associacionisme local. Sibaixemalterrenydelesexpressionsconcre tes,delsseusordresdepropostes,ensadonem especialment de l’amplitud i la diversitat de la incidència de les expressions glocals. Sug gerim tot seguit algunes mostres d’aquesta heterogeneïtat. Comencem per la cultura populard’arreltradicional.Lesdues(noves) collescastelleresdelesterreslleidatanes–Los Margeners de Guissona i Los Marracos de la UniversitatdeLleida–sóndoscasosmagní fics–indicatiusamésnopoder–deglocalitat culturaliidentitària.Elsprimers,perremar carlasignificaciódesingularitatterritorial,es valen de tres recursos: el nom d’uns seculars idesaparegutsartesansdelterritori–elsmar- geners–quepujavenmargesdepedraseca;la condiciódialectald’aquestnom;il’anteposi cióalmateixdel’articledialectallos.Amésa més,elnomdemargenerspermetjugargràcil mentamblametàfora«pujadorsdemarges» per «pujadors de castells». D’altra banda, els delacapitalponentina,lasingularitzaciólo call’obtenengràciesal’animalmitològic–lo marraco–quesurtalesprocessonsdelaFesta MajordeLleida.Tambéelspessebresvivents, quetanthanproliferatelsdarrersanysenllocs i llogarets de Catalunya, o altrament la ten dènciacreixentafercapgrossosal·lusiusade terminatspersonatgestípicsd’unlloc,deuen elseuèxitenprimertermealasignificació–a la suggestió– d’autenticitat i singularitat lo cals. Per acabar, el Taller de cant improvisat: del garrotín al rap organitzat per l’Ateneu X deVilafrancadelPenedèspodriaserunaaltra mostraclaradereivindicacióiremarcaglocals. En aquest cas, la proposta juga a reformular –reproposar– a fons i a revifar una tradició de profundes arrels premodernes –el cant espontanidetradicióoralipopular–,ihofa d’acordambunsmarcatsprismesd’exotisme i alternativitat. La promoció cultural (i turística) del terri tori també ens ofereix molts exemples de glocalitat. Dos certàmens audiovisuals de recent celebració a l’Urgell i la Segarra són duesperlesalrespecte.EnsreferimaLoFes- tivalo,celebrataTàrregal’1iel2dejuliolde 2005,iLoCercacurts,celebrataMontornès de Segarra des del 2007. Els noms d’amb duespropostestraeixenunviu–imilitant– sentit de glocalitat. Quins són els seus trets concrets?L’emblematitzaciódemarquessin gulars del territori, de l’article dialectal po nentímasculísingular«lo»enelsdoscasos,i enelcasdelsegoncertamen,eldelnomdel riu Cercavins, que passa per Montornès de Segarra.ElwebdeLoCercacurtsensofereix, així mateix, una altres mostres impagables deglocalisme.Vegemsinólaintroducció(23) i els termes en què narra la gènesi del certa men:«LoCercacurtsneixd’unatrobadaentre amants del setè art dins un mateix entorn: Montornès, una pintoresca vila aturonada que precedeix la Vall del Cercavins solcada pel riu que bateja l’orònim i que també ha inspiratelnomd’unfestivalquecercafilms curts,preferentmentdetemàticarural,per quèparticipinenaquestesdevenimentque és la comunió de dos passions: l’amor per a un poble i l’entusiasme per a l’art del curt metratge(24) ».També–perposarunsexem plesbendistints–museuscomeldel’Aigua (Lleida) o el de la Neu (Val d’Aran), que se centrenenidentificadorsbàsics,primigenis, delterritori,iqueemblematitzenenelsseus noms, són exponents clars de glocalitat. Espigolem ara en un camp que ha estat ben fèrtilenlarevindicacióglocal:elcampdeles edicions.Comencemperrevistesibutlletins. Destaquem-neunsquantsexemplesambun títolbenreveladoralrespecte:LoBanyut,sub titulada indicativament Revista pirinenca de resistència feta aTresponts avall, i editada per l’Associació Cultural Tresponts Avall;(25) Lo Toll, butlletí de l’Associació per al Desenvo lupamentIntegraldelaValldelCorb;iL’ar- rel(26) oEntrearrels,òrgansdelaCandidatura d’Unitat Popular deVilafranca del Penedès, (22) L’èmfasi exòtic és un dels trets principals d’aquest glocalis- me. Molt lligat sovint, val a dir, a la recerca de sensacions, d’emocions; a un ordre de consums emotius del qual ha advertit recentment el sociòleg francès Michel Lacroix (Lacroix, 2005: 144-148), que parla així mateix de la «geografia desviada « com un dels quatre mecanis- mes bàsics per aquest consum emocional. (23) Diu la introducció: «Tanca els ulls. Imagina’t a més de 600 m d’altura, enmig del no-res i que el vent de la marinada t’acaricia els cabells mentre les seqüències que es projecten en una gran pantalla es converteixen en una finestra indiscreta». I després: «Sent la fusió del setè art amb un entorn natural en tota la seva essència, mentre honores a Bacus tastant la beguda dels déus i intentes no caure en la guia tot degustant els productes de la terra. Obre els ulls. El camí està obert. Troba’ns!». www. locercacurts.com (24) Vegeu l’apartat «Motivació « a l’adreça www.robertgs.com/lo- cercacurts/index.html. Fixem-nos també en el ludisme i en l’humo- risme (l’actitud humorística) que evidencien els noms d’aquests festivals. Ambdós trets escauen a uns principis ben comuns de les societats tardomodernes. I, en tant que així, són ben freqüents en les expressions glocals. (25) www.lobanyut.cat (26) www.cupvila.cat/arrels
- 122. 122 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 són tres exemples paradigmàtics de glocalis- me. El primer d’aquests òrgans remet a un desaparegutpersonatgedelcarnavaldelmig Segre; el segon evidencia màximament una voluntatdesingularitzaciólocalatèsquejuga, almàxim,lacartadel’exotismeenlamirada capalpropiterritori;remetaixíaunelement delterritoridonatperdescomptatalmàxim –un pèlag d’aigua de pluja en un camí rús tic–,ihiremetil’emblematitzaapartirdela denominació dialectal «lo toll»; i els tercers no fan sinó al·ludir a l’element bàsic, primi geni,delavidavegetal–l’arrel–ambvoluntat metafòricaisimbòlicarespectedel(delaseva visió) Penedès en primer terme. Tambéelsincrementsdel’ediciódellibresal voltantde(micro)territorisnaturalsques’han produïtdarreramentsónbenrevaladorsdela inquietudglocalistaaquèensreferim.Només alvoltantdelaValldelCorb,d’ençàdelnou mil·leni,hanaparegutquatremonografies,i totestresalienesalsenfocamentshistoricista, folkloristaonaturalistaquehaurientinguten èpoquesbenrecents:comelquevatenir,sen se anar més lluny, la monografia LaVall del Corb(1986).ElsllibresenqüestiósónLaVall del Corb (2003), de Joan Duch, Lluís Foix i Gener Gonzalvo; Trenta-tres figures per a un paisatge(2005),dePauBori,LaValldelCorb: paisatges íntims (2007), de Modest Corbella iSócdepoble(2009),deJaumeAndreu.Sila primera, tercera i la quarta d’aquestes obres sóneminentmentliteraturail·lustradadepai satges;lasegonatraçaireivindicaaquestavall –afecta tres comarques i dues demarcacions provincials– a partir d’un repertori etnolò gic de personatges. Encara dins el camp de lesedicions,volemcridarl’atenciósobredos modestossuportsgràficsque,cadacopmés, esfanressòdelasensibilitatglocalista:lespos tals,ilesfelicitacionsnadalenquesenquèhom percepunatendènciaprogressivaareproduir i remetre paisatges amb un pretès valor am biental dels respectius territoris.Tampoc les produccions audiovisuals no han restat alie nes a l’impuls glocalista; n’és una clara mos tral’animaciódeCarlesPorta,Elsfanaletsde Sant Jaume, en què recrea una vella tradició lleidatana,d’acordambunllenguatgevisual iunsprincipis–ingenuisme,ludisme...–del tot moderns. Proposta tipològica de les festes glocals Festes d’arrel ètnica Festes ecologistes Festes experimentals Festes alternatives, resistencialistes i anti– globalitzadores(8) Tipus de festes Expressions festives concretes La festa ecopatrimonial La festa ecopacifista La festa ecoescolar i l’ecoeducativa La festa ecoexcursionista La festa etnorural La festa de recreació etnològica i rural La festa etnopatrimonial La festa (etnorural) alternativa La festa etnohistòrica. La festa de recreació històrica. S’hi sol operar una antropologització de la història4 Les festes etnorurals i etnohistòriques Les festes etnoartísriques La festes etnorurals i patriòtiques Les festes virtuals d’arrel tradicional La festa ètnica La festa ètnica (multicultural) i etnorural Festes experimentals: les festes com a creació artística d’autor, les festes a la carta, enginyeria festiva Festes majors alternatives Festes ecoresistencialistes Festes polítiques
- 123. miscel·lània 123 (1) Amb pedres extretes de cadascuna d’aquestes cent muntanyes calia aixecar un monument amb motiu del Centenari del Centre Excursionista. (2) «Un pessebre d’altura obra del Centre Excursionista» a Segre. 19 de desembre de 2008. Especial Nadal. 23 p. (3) El Figarock, un certamen folk-rock alternatiu celebrat a La Figuerosa (l’Urgell), el primer dissabte d’agost, compta amb una consolidació i projecció remarcables. El terme figa d’aquest festival juga a tres bandes: d’una banda, amb el nom del poble (la Figuerosa), d’altra banda, amb el que és un producte típic d’aquest sec territori de la Segarra per bé que poc apreciat (les figues), i finalment, i a tall de transgressió obscena d’arrelada tradició, amb la metàfora del terme «figa», com bé no s’estan de palesar els cartells del certamen. D’antuvi, doncs, i limitant-nos al seu nom, en aquest festival alternatiu, hi veiem una patent –ben lúdica i exotitzant– singularització del territori: d’un microterritori segarrenc, en aquest cas. Val a dir que aquest festival sol recuperar figures de les primeres etapes del rock català (Pau Riba, Oriol Tramvia, Ia Batista, etc.) i que hi són habituals figures com Enric Casassas i Pascal Comelade. (4) En aquest tipus de festa, en els seus espectacles, hi preval, per sobre del fet històric en si, la dra- matització històrica: l’experiència d’encarnar els elements materials –l’ambient– de l’època: vestits, estris, armes. I l’autoespectacle associat. (5) L’atractiu d’aquests esdeveniments, per sobre de l’oferta mercantil o firal, estreba principalment en una viviscència local fortament singula- ritzadora associada a l’espectacle etnorural i etnohistòric: simulacions d’oficis arcaics, artesanals i de formes de sociabilitat ja substi- tuïdes, mostra de carrers vells, dramatitzacions i performances historicistes, etc. (6) El festival Paupaterres celebrat a Tàrrega cada tercer cap de setma- na de juliol és una festa etnorural –juga a la singularització local; n’és indicatiu que Paupaterres sigui el nom d’una partida rústica del terme de Tàrrega–, i és, sobretot, una festa ètnica o multicultural; així és anunciada, i en coherència, vol ser una mostra de diferents músiques ètniques o culturals. En aquest sentit, es val de l’etimologia popular del nom paupaterres: “palpar terres, provar o conèixer diferents territoris”. (7) Aquesta festa és un cas paradig- màtic de festa tardomoderna. Re- sulta de la hibridació de disciplines, tècniques, tradicions i registres culturals i artístics diversos, d’acord amb el que ocorre habitualment en la creació cultural dels nostres dies, en literatura, televisió, cinema, gastronomia, arts escèniques, etc. En concret, en aquesta celebració, s’hi intriquen la cultura popular tradicional, el cant operístic, la mú- sica instrumental de piano (Carles Santos) i l’art plàstica –escultura, arquitectura, vestit, poesia visual i performance artístic– als carrers. Cal destacar, a més, amb relació a la cultura popular la gran diversitat de manifestacions que s’hi cele- bren, ben distintes pel que fa a la seva naturalesa, als seus orígens i a les seves tradicions històriques; s’hi executen, així, expressions pròpies de diferents països de llengua catalana, i d’altra banda una manifestació –l’actuació estrella– d’un lloc ben exòtic, de Mèxic concretament: cercavila, falla, cap- grossos, cobla, coral, gastronomia local, piromusical i representació teatral del funeral segons la tradició mexicana de la mort. La festa en el seu conjunt, ric i original, forneix una viva i eficaç exotització, i per tant, efectiva singularització de carrers i places d’Agramunt i del poble en general; d’aquí la seva concepció glocalista. (8) Aquestes festes es caracteritzen per una viviscència festiva alterna- tiva revestida de graus significatius de reivindicació sociopolítica, i a cops, de certa violència expressiva. S’hi solen recrear –recuperar– uns sentits de l’espai públic de tradició rural i vilatana antic règim, associats a la noció d’allò comú –d’allò que és de tots i de ningú a l’ensems– i vinculats al capdavall a un sentit del sagrat de tradició arcaica. De manera correlativa, s’hi recuperen expressions festives de la tradició rural i vilatana preindustrial, i dels primers estadis de la primera socie- tat de consum de masses. Exemples concrets Marxa dels castells de la Segarra.• La Marxa ecològica i per a la pau (Belianes, l’Urgell).• Bicicletada popular i altres activitats.• L’ Ecopedalada (Mollerussa, Pla d’Urgell). Sortida-taller per a la descoberta• de la fauna i flora de l’entorn d’El Bardoc (Piera). Ascens familiar a cent muntanyes i tossals de la demarcació lleidatana,• amb motiu del centenari del Centre Excursionista de Lleida (2006)1 . Pujada familiar del pessebre al cim de Bassons (600 m), a les Garrigues,• organitzada pel Centre Excursionista de Lleida2 . Les festes del batre i del segar (la Fuliola).• La festa de les carboneres (Forrellac).• Primera tapiada de la cabana de l’hort (Juneda).• Animació audiovisual dels Fanalets de Sant Jaume de Carles Porta (Lleida).• Festival intercultural Terralada (Verdú).• Festival alternatiu independent Figarock (la Figuerosa, l’Urgell)• 3 . Festival Espigarock (Sant Antolí, la Segarra).• Festival Solc de música tradicional (Lluçanès).• Festival de música folk de Calaf (Anoia).• Festival Folc11 de Calaf (Anoia).• Festival de música folk de la Granadella (les Garrigues).• Gaià Folk. Festival de cultura i música popular del Baix Gaià.• Carxofada vermella (Xicots de Vilafranca, 2009).• Dramatitzacions d’èpoques històriques genèriques: els pessebres vivents• La festa romana de Guissona.• Dramatitzacions de successos històrics concrets: Firals de Bellvís (Bellvís, Pla d’Urgell),• Festa del puro (Cervera),• Festa dels bandolers (Castellserà, l’Urgell).• Els mercats i fires medievals.• 5 Festival de música a les vinyes (Subirats). Intervencions artístiques sobre el• paisatge emmarcades en els congressos d’art i paisatge vitivinícola del Penedès. Lo Festivalo (Festival de curtmetratges; Tàrrega, 2005).• Lo Cercacurts (Festival de curtmetratges; Montornès de Segarra, 2007-2009).• Festa de la barretina (Alcoletge, 2009).• Telefesta o multifesta virtual d’arrel tradicional (algunes experiències a• partir de l’Anella Ciutadana). Festival internacional de ritmes ètnics Paupaterres (Tàrrega, l’Urgell)• 6 . Festa celebrada a Agramunt (l’Urgell), el 13 de desembre de 2008, amb• motiu del primer aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart. Festa creada –dissenyada– al complet per l’artista polifacètic Carles Santos. Festa Major alternativa de Sant Andreu del Palomar (Barcelona).• Festa Major alternativa de Gràcia (Barcelona).• Festa Major alternativa de Sants (Barcelona).• Festes alternatives de Vilafranca del Penedès.• Festa Major (alternativa) de Mollerussa 2009.• Festa Major popular i alternativa de Lleida 2009.• Performance reivindicativa de la torre de guaita de Lloret.• Performance festivoreivindicativa contra la MAT (Girona).• Marxa popular en defensa de Collserola (juny 2008).• Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, organitzat pel PSAN.• Reconversió política d’un aplec local tradicional. Glocalisme versus globalització
- 124. 124 miscel·lània Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2011 Núm. 38 Entretinguem-nos una mica finalment en un altre camp interessant pel que fa a les reaccions glocalistes que estudiem: els marcs de sociabilitat popular.També aquí els exemples són nombrosos. Destaquem- ne dos. D’una banda, els noms de força dels col·lectius, ateneus, casals i tavernes populars de l’esquerra independentista i alternativa, actuals o amb activitat fins fa poc.Estractad’unsnomsquedenotenpri migenismeruraliquesignifiquen,d’acord amblesorientacionsd’aquestesentitats,un palèsresistencialismeantiglobalitzador.En sónexemplesL’Arreu(Mollerussa),LaFor- ca(NouBarris–Barcelona–,iCarcaixent), L’Aixada (Vilanovaila Geltrú;Aldaia),La Falç (Artés; Banyoles), L’Espona (Les Bor ges Blanques), El Solc (Pineda), El Rostoll (Tàrrega),ElCep(VilafrancadelPenedès), L’Arboç(Arbúcies),L’Esbarzer(Palautorde ra),ElsEscorrelots(Cardedeu),ElForn(Gi rona), o Cal Macarró (Calaf) (Capdevila, 2007: 74; Buch, 2007: 215-223). D’altra banda, en un altre ordre de la sociabilitat popular, la dels centres cívics, veiem a Ro quetes (Nou Barris) un cas ben indicatiu de glocalisme: el nom del centre cívic, en un barri popular i perifèric de Barcelona, és el de CalTon i Guida. n BIBLIOGRAFIA Ariño, A. «La expansión del pa- trimonio cultural». A: Revista de Occidente, 250. Madrid: 2002. Ballart,J.Elpatrimoniohistórico y arqueológico: valor y uso. Bar- celona: Ariel, 1997. Bauman,Z.Modernidadlíquida. México-Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2004. ■ Vida líquida. Col. Estado y Sociedad 143. Madrid: Paidós, 2006. Berger, P.; Luckmann, T. La construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia del co- neixement. Barcelona: Herder, 1988. Bourdieu, P.; Wacquant, L. J. D. Per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder, 1994. Brenner,N.«GlobalisationasRe- territorialisation:TheRe-escaling ofUrbanGovernanceintheEuro- pean Union». A: Urban Studies, vol. XXXVI, núm. 3. 199. Buch,R.L’Esquerraindependen- tista avui. Barcelona: Columna, 2007. Capdevila Capdevila, J. «El ca- talanisme en una cruïlla històrica. Tradicionsdelcatalanisme,recom- posiciófonamentaldelescondici- ons i propostes de renovació». A: Societat catalana, societat limita- da? Vilanova i la Geltrú: Edicions del Cep i la Nansa, 2007. ■ Novestecnologiesdelainforma- cióidelacomunicacióiconstruc- ciódelesidentitats(g)locals.Llei- da:InstitutMunicipald’Informàtica, Ajuntament de Lleida, 2010. Castells, M. La era de la infor- mación: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, 1997- 1998. ■ Globalización e identidad. Bar- celona:InstitutCatalàdelaMedi- terrània, 2004. ■ Europa en construcción: inte- gración,identidadesyseguridad. Barcelona: Fundació CIDOB, 2004. García Canclini, N. Las indus- trias culturales en la integración latinoamericana.CiutatdeMèxic: Grijalbo, 1999. ■ Culturas híbridas: estrategias para entrar y salir de la moderni- dad. Buenos Aires: 2001. Flaquer,L.;Bultà,N.;Giner,S.; Busquet, J. La cultura catalana: el sagrat i el profà. Barcelona: Edicions 62, 1996. Lacroix, M. El culte a l’emoció. Atrapats en un món d’emocions sense sentiments. Barcelona: La Campana, 2005. Lipovetsky, G. La era del vacío: ensayos sobre el individualismo contemporáneo.Barcelona:Ana- grama, 1987. Lipovetsky, G.; Roux, E. El lujo eterno. Barcelona: Anagrama, 2004. MarínE.;Tresserras,J.M.Cul- tura de masses i postmodernitat. València: Edicions 3 i 4, 1994. Santos,M.Lanaturalezadeles- pacio.SãoPaulo:EditoraHucitec, 1996. Serrano, S. Els secrets de la felicitat. Barcelona: Ara Llibres, 2006. Vives,A.Elnacionalismequeve. València: Edicions 3 i 4, 2003. També la festa d‘autor, concebuda com a creació artística, pot esdevenir una festa essencialment glocal. És l‘esdevingut amb la festa del primer aniversari de la mort del pintor Guinovart, celebrada a Agramunt el 14 de desembre de 2008.
- 125. etnològiques a Catalunya Recerques 126ipec-anàlisi — De cara al mar — L’aigua a la Catalunya seca — L’estany d’Ivars i Vila-sana — Cants tradicionals a l’Alt Pirineu — Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera 154ipec-documentació — Pescadors i mariners als Alfacs — Construccions en pedra — Catalogació de les falles al Pirineu — Arqueologia visual de l’exili català — Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà — El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau 190beques 2010 — «Abans era diferent...» — El ciclisme a la tardor — Espais de socialització — La Pasquala i el seu llibre de música — Què s’hi pot fer — La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d’Andorra — El Maig — Filant prim — «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer» — Abant tot això eren camps — La mort genealògica — La vida en un museu — Els luthiers — «Volem un barri digne» — La Festa dels Tonis de Manlleu
- 126. 126 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 E n aquesta mateixa re- vista fa algun temps ressenyàvem un pro- jecte de recerca dis- senyat i fet des del Museu Marítim de Barcelona amb el nom de Pescadors i barques de Cambrils. Estudi etnolò- gicdelapescailesdrassanestradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcció del port de refugi. Es trac- tava d’un projecte IPEC de recerca- documentació desenvolupat al llarg de l’any 2008.(1) La gènesi Una de les conseqüències directes d’aquell treball va ser un nou projec- te, com si en fos una extensió. La idea consistia a treballar sobre l’eix Cam- brils-Arenys de Mar per tal de fer una comparacióentreduespoblacionsque tenen un port pesquer de caracterís- tiques i cronologia similars, però en canviunpassatforçadiferent.Desdel puntdevistahistòric,Arenysésunade les poblacions del Maresme amb una tradició marítima més potent, però on l’activitat pesquera és una part poc rellevantdelseupassat.Pesamoltmés lamemòriadelanavegaciótransatlàn- tica, de la construcció de grans velers i de l’ensenyament nàutic al famós Es- tudi dels Pilots, que han conformat un passat sòlid i també una certa visió retrospectiva d’aquest. Per contra, a Cambrils el món de la pesca ho és tot, ilaconstrucciónavalhagirattotalment al voltant de la pesca. La participació deCambrilsenelcomerçmarítimoen altresaventurestransoceàniqueshaes- tatgairebéirrellevant,ipertantlaseva visió del passat està vinculada gairebé exclusivament al món de la pesca. A partir de les reflexions generades es va copsar l’interès d’estudiar la identi- tat marítima catalana a través de du- es formulacions diferents, basades en realitats,passatsireconstruccionside- ològiquesdiferents.Així,laperspectiva comparativad’ambduesrealitatstenia peralnostreprojecteunalecturanova (inexistentalprojecteanterior)iquefe- iaqueelnouprojectefosdiferentimés ambiciós.Arateniacomaobjectiues- tudiarl’empremtadelaconstrucció—i delatransformaciósocialquecompor- ta—dedosports,Cambrils(1933-47) iArenys(1922-61),enlasevaidentitat marítima.Aquestapropostaderecerca etnològica va ser batejada com De ca- ra al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana. Ha estatpossiblegràcies,unaltrecop,ala confiança i al finançament de l’IPEC atravésd’unprojectederecerca-anà- lisi 2009/10. Larecercal’hafetunequipd’investiga- dorsdividitendosgrups,pertaldefer unamilloraproximacióalterritori,tot iqueelsdosgrupshantreballatdefor- macoordinada.Enlazonad’Arenysels investigadorshanestatMiguelDoña- te, Pablo Romero i Eliseu Carbonell. L’àrea de Cambrils ha estat responsa- bilitat d’en Joan Manel Arca i Emilio Suárez. La coordinació s’ha fet des del Museu Marítim de Barcelona. La identitat marítima L’objecte d’estudi és la idea d’identi- tat marítima i les representacions que les comunitats marineres s’autocons De cara al mar Estudietnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar ielseupaper en la identitat marítima catalana Enric García Museu Marítim de Barcelona Subhasta cantada del peix de les jornades gastronòmiques Calamarenys. Arenys de Mar (10/2010). Eliseu Carbonell Entrant el peix a llotja per la subhasta. Arenys de Mar (07/2010). Eliseu Carbonell IPEC-Anàlisi
- 127. recerques 127Anàlisi trueixen, fins i tot com a instrument depromocióturísticaocomatretsin- gularitzador envers altres comunitats properes.CambrilsiArenysensdonen algunes claus per interpretar aquesta idea. En aquest marc bàsic els objec- tius concrets de la recerca són: Aprofundir en l’estudi de la cultura marítimacatalanadesdelcampdel’an- tropologiasocial,percomprendremi- llorlarelaciódelscatalansambelmar. Estractad’uncampmoltpoctreballat enelnostrepaís,perlaqualcosaesvol fer una contribució interessant. Conèixer millor i difondre el patri- monietnològicmarítim,materialiim- material,delescostesdeTarragonaidel Maresme, en general, i de Cambrils i d’Arenys de Mar en particular. Analitzar el procés, l’abast i les con- seqüènciesdelaconstrucciódelsports sobreaquestespoblacionsienl’autore- presentaciód’aquestescomacomuni- ElprojecteDecaraalmar.Estudietnolò- gicdelsportsdeCambrilsiArenysdeMar i el seu paper en la identitat marítima catalana s’ha desenvolupat utilitzant metodologies pròpies de l’antropolo- gia social, i també l’anàlisi documen- tal a partir del buidatge bibliogràfic, d’arxius i hemeroteques o documen- tació fotogràfica, i en menor mesura històriesdevidaidiferentsmodalitats d’entrevista. Arenys: de cara o d’esquena al mar? L’estudidutatermeaArenysdeMarha tractat d’elaborar una perspectiva tan comprensiva com sigui possible de la relaciód’aquestapoblacióambelmar, ihaaprofundit,pertant,enlahistòria d’aquesta relació al mateix temps que es (re)construïa amb sensibilitat etno- gràficalatexturapròpiad’unasocietat amb un vincle profund amb les acti- vitats marítimes. El punt de partença era la construcció del port de refugi i lestransformacionsquehaproduïten Processó de la festivitat de la Verge del Carme a Arenys de Mar (07/2010). Eliseu Carbonell tats marítimes, així com en general en la identitat marítima dels catalans. Estudiar la relació que els habitants deCambrilsiArenysdeMarhanesta- blerthistòricamentambelmariveure com aquesta ha pogut variar a partir de la construcció dels ports respectius i tractar de comprendre com s’han es- tablert uns vincles amb el mar que al- hora els serveixen per definir i reco- nèixer la comunitat en ella mateixa i envers els altres. Calibrarelsefectesquelaconstrucció delsportsdeCambrilsiArenysvatenir sobre les societats respectives des d’un puntdevistaeconòmic,industrial,ur- banístic, i sobre el sector pesquer i el turisme, però també en les formes de vida, la percepció del medi, etc. Establir una metodologia de treball útilperal’anàlisidelaidentitatmaríti- ma i les seves representacions en altres punts del territori de parla catalana.
- 128. 128 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 lavidadelavilaenelsentitmésampli, quelcom que analíticament la recerca haescinditcentrant-sed’unabandaen l’aspecte material, econòmic i social, i del’altraenl’afectaciósobrel’imaginari i la identitat marítima. Encertamaneraelmotordelarecerca, el nus a partir del qual s’han elaborat les hipòtesis de treball, és la paradoxa aparent de la construcció d’un port en un moment històric que arrossega unainèrciad’ignorànciadelmarfinsal punt que li dóna l’esquena, malgrat el passateminentmentmarítimd’Arenys. Si més no, aquesta és una qüestió que enundeterminatmomentdelarecerca haesdevingutcentral,comunobstacle que cal superar per poder continuar. I és que quan s’inicia la construcció del portjafamoltdetempsquehandecai- gutlesactivitatsmarineresinavalsque lihandonatl’esplendorfentd’aquesta vilaundelscentresmésimportantsde tot el Maresme i fins i tot de la costa catalana en l’anomenada edat d’or de la marina catalana. I la pesca, la pro- tecció i promoció de la qual és un dels argumentsoficialsperjustificarlaseva construcció,ésgairebéinsignificant:al- tresvilesveïnes,isobretotMataró,eren de llarg candidates més adients. Enaquellmomentlaideadedecadèn- cia de l’Arenys mariner sembla ja in- corporada al cos social, s’ha naturalit- zat de tal manera que fins aldiad’avui—imalgratla puixança de la pesca i, per tant,del’activitateconòmi- cad’Arenysquehapropiciat el port— una gran part de lapoblaciósemblacontinu- ar vivint d’esquena al mar. Què va fer que es construís un port a Arenys en les con- dicions esmentades? Per què aArenys?Aquestéselnusque la recerca ha tractat de desfer mirant enrere, cap a l’origen d’Arenys com a simple barri marítim deSantMartíd’Arenys(actualArenys de Munt) passant per l’esplendor del segle xviii i, a l’actualitat, com a quart portpesquercatalàenvolumdefactu- ració l’any 2010, en una evolució que segurament ni tan sols els seus impul- sors preveien o s’esperaven. Decaraod’esquenaalmar?Unaqües- tió impossible de respondre de forma unívoca: depèn del moment històric, depèndel’estratsocial,depèndel’ocu- pació o del moment vital de les per- sones, etc. I cal dir que no és possible donarunarespostaunívocaperquèen un mateix moment històric la vivèn- cia i percepció del mar no és la matei- xa per a tothom a Arenys de Mar. Ara bé, una recerca que es marca com un dels objectius la contribució a l’estudi de la identitat marítima catalana, no pot resoldre’s escorant-se cap a un re- lativisme estèril sense sortida. Potser per això l’encert en l’afirmació contundent del títol: més enllà dels matisos, la història d’Arenys de Mar és la història d’un petit barri marítim quecreixmirantdecaraiafrontantles adversitatsdelmediqueessencialment li donarà la vida i l’esplendor. El mar és la raó de ser de l’antiga Santa Maria d’Arenys;enpositiu(itambéennega- tiu) ha deixat una empremta inesbor- rableenelcaràcterd’aquestavila.Així doncs, l’aportació d’aquesta recerca i l’estudi de cas proposat pel que fa a la identitatmarítimacatalanavaenelsen- tit de copsar una complexitat que no obstant això no menysté uns orígens i uncaràcteressencialmentmarítim.La paradoxaesresolreconeixentunrelati- vamentrecentgird’esquenaalmarque no ha significat l’abandó de l’activitat marítima i que en tot cas l’ha abocat injustament a la penombra, generant pel camí una estratificació social i una segregacióespacialenlatramaurbana de les persones dedicades a la pesca, i uns imaginaris contrastants —que enshadut,finalment,aparlard’iden- titats marítimes, en plural— associats a aquesta estratificació. L’aspecte —i espectre— negatiu del mar comença en uns primers segles d’existència marcats pels perills repre- sentats sobretot per les incursions de lapiraterianord-africanaiturca.L’ele- ment més dramàtic són els continus captiverisdelsmarinersd’Arenys,que donarenorigenentred’altresalaCon- frariadeSantElm,mutualitatsobrevis- cudafinsal’actualitatmutantenenti- tatcorporativadedefensa,organització icoordinaciódelesactivitatspesqueres. En la història més immediata trobem unaltreexemplecontundentd’aquest aspecte-espectre negatiu, l’esmentada segregació de la població i de l’activi- tatpesquera:d’unabanda la reclusió de la població pesquera —formada pri- merpermigrantsdelsud de Catalunya i del sud d’Espanya i més recent- mentprovinentdelnord il’oestafricà—enelspe- tits pisos del polígon de blocs construït els anys seixanta del segle xx al turó del cementiri, és a dir ben lluny de la part baixa de la riera, on té el centre la vida social arenyenca; de l’altra una activi- tat pesquera també més enllà i a l’om- brad’aquestcentredevidahegemònic Vista de la platja d’Arenys de Mar a l’inici del segle xx. Museu Marítim de Barcelona
- 129. recerques 129 que configura simbòlicament l’espai social dominant amb la dita «anar a tocar ratlla», que posa el mar i l’entra- dadelportcomalímit de la passejada tradicional. Entrelligat amb el que és negatiu apa- reixòbviamentrecorrenttotalahistòria de la vila l’aspecte positiu de la relació ambelmediquel’habatejat:comhem ditlideul’origen,l’expansióil’esplen- dor entre els segles xvi i xviii amb la construcció naval, el comerç transat- làntic i l’estudi de pilots, però també després al segle xix, quan malgrat la decadència marítima té lloc un crei- xement industrial que no hauria estat possible sense el capital acumulat per l’expansióanterior.Enl’actualitat,amb la construcció del port, la positivitat del mar es manifesta amb l’embranzi- daeconòmicaderivadadelesactivitats ques’hidesenvolupen,principalment la pesca, que com hem dit creix amb força malgrat la minsa presència que tenia a principis del segle xx. Significativamentsónlesclassesbenes- tants les que propicien el fet de donar l’esquena al mar quan en realitat són lesmàximesimpulsoresibeneficiàries del comerç amb Amèrica i els nego- cis que s’hi associen. Igual passa amb la construcció del port, la consecució delqualtéaveurealmenysenpartamb la influència d’unes classes benestants ben situades en l’entramat del poder políticcatalàiespanyol,conseqüència, uncopmés,delaposicióadquiridaper unesdeterminadesfamíliesdesdelse- gle xviii. No són elles les que viatgen als vaixells ni les que els construeixen, com tampoc no són les que després construiranelportihidesenvoluparan activitats,peròestanalcomandament delesempresesconstructoresicomer- ciants, mentre viuen mirant a la riera i no al mar. Més enllà de la «ratlla» hi hatotesaquellespersonesquemaipo- dran dir que han viscut d’esquena al mar, és a dir aquelles que des de la ba- se, amb la seva sang i la seva suor, han contribuït més directament a forjar la Façana marítima de Cambrils (08/2010). Joan Manel Arca complexaicanviantidentitatmarítima d’Arenys de Mar, una pista significa- tiva del que pot ser la identitat maríti- ma catalana. Cambrils: patrimoni, símbols i mercat A Cambrils la identitat marítima és, en gran part, una marca o valor afegit que es basa en el seu patrimoni marí- tim,materialperòsobretotimmaterial, explicatdesdelafuncionalitatdelsseus elements. La mateixa trama urbana té un sentit i una història que expliquen lasevaexistència,ilarestadelpatrimo- niformauntotmaitancat,encaraque ho pugui semblar. En la nostra recer- ca intentem explicar-ho a través de la transformaciódelportidelaplatja,no només del que va succeir sinó també del que està passant ara mateix. El discurs del patrimoni marítim a Cambrils esdevé emoció pels qui as- segurem:«aquestéselmeupoble»,as- sumintunconglomeratd’elementsque Anàlisi
- 130. 130 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 la gent valora pel que tenen com a fet identitari i que, segons ells matei- xos, expliquen la seva forma par- ticular de ser, diferenciada d’uns veïnsque,peral’observadornoen- trenat,podriensemblariguals.Elpa- perd’ideescomaralabarcaielport, enlaconstrucciód’aquestaidentitat, és i ha estat fonamental. Elpatrimonimarítimilaimatgerecre- adadelpassatmarítimnoexpliquenres aïllats de la resta, però integrats en un sistemadesímbolss’insereixenunalò- gicaenquètotquedarelacionat.Entre els elements urbans, el port, la platja i els elements aïllats que connecten la gent amb la mar del present i del pas- sat, s’estableix una relació informativa que un dia consolida relacions socials de poder i l’endemà les qüestiona i les posaensituacióderisc.Unarelació,o un flux d’informacions, que fan mo- dificar la funció, la forma i el sentit de cada una de les bagues del sistema so- cial, entre les quals es distingeix el pa- trimoni cultural. En aquest punt és necessari pregun- tar-se per les relacions entre els sub- sistemes econòmics, socials, polítics i culturals:tractardesaberquinafectaa qui,comesconfonen,tractard’establir raons i conseqüències observables en la història de Cambrils; la resposta no sembla clara. És evident que l’interès creixent pel patrimoni marítim, com a part d’aquell sistema, revela una so- cietat vigilant, preocupada i ocupada en el respecte al que és seu. I un dels resultats és la presentació d’una cer- ta imatge del Cambrils mariner com una targeta de presentació d’un poble que vol marcar diferències respecte al seu entorn. Quanparlemdepatrimoniculturales- tem parlant d’un poder simbòlic que, enocasions,sembladerivardelafasci- nacióqueprodueixperellmateix,d’un poder simbòlic que ja està incorporat enelcordelesraonsdelsindividus.El marilanavegació,itotelqueelsenvol- ta, són fantàstics per ells mateixos. El patrimoniculturaldeCambrils,comel dequalsevolaltracomunitat,ésformat per un conjunt d’objectes simbòlics de primer ordre, objectes de sacrificis, de tabús; llocs de reunió de persones i sentiments, epicentres de revolucions i reaccions, que canvien, es transfor- menienalgunscasosdesapareixen.Els casos del port (que substitueix l’anti- ga platja vertebradora), la Torre (que transmet la idea de continuïtat), o la barca(quecedeixaparentmentterreny al’embarcacióesportivacomapartdel paisatge), podrien ser paradigmàtics. Un dels punts de vista més habituals per explicar el patrimoni és situar-lo en circumstàncies més aviat difícils o dramàtiques: el patrimoni a mer- cè del caprici de destins inexorables. Així, els mercats explicarien també les transformacionspatrimonials.Elport de Cambrils, símbol de modernitat i d’oportunitats,alhoraqueinvoluntari patrimonicultural,trobariaenelmer- catlesraonsdelasevautilitas,delase- vafirmitasidelasevavetustas.Iaquest punt de vista no aniria errat. Una de les qüestions plantejades en aquesta recerca és si la identitat marítima de Cambrils és objecte d’especulació en els mercats de la cultura. Elpatrimoni,comafetsociald’unpo- tencialsimbòlicenorme,tambéespot entendrecomuninstrumentpermo- dificar la realitat i fins i tot per recrear elpassat.Perexemple,elportesportiu, superposat al port pesquer, no seria fruitdesinergiesglobalsquehaurien convertitCambrilsenunretallmés de l’aldea global, sinó conseqüèn- ciad’unesdecisions,consensuades mésperoptimismequeperprinci- pisderealitat,queelveuriencom unobjectediguem-nemàgic,útil per modificar les circumstàncies i les formes econòmiques que marquen la vida.Enaltresparaules:gràciesalnos- trepatrimonielnostrepobleseràelque volem que sigui. És a dir, el patrimoni marítim com una eina per aconseguir quelamarensdonielquelidemanem, i només de refilada, el patrimoni com a projecte identitari. Cambrils com un tot (el port, el pas- seigmarítim,l’Ajuntament,lesavingu- des i eixamples, els xalets, els hotels, les platges, etc.) queda conformat segons un criteri modern de possible funcio- nalitat. En favor o en contra del mar? S’especialitzao,millordit,renunciaala polivalència.Elmonocultiudelmercat turístic.Cambrilsielseuport,laimat- gedecartellpublicitarioestampatridi- mensional,s’enténapartird’unaúnica funció:atraurelademandaturística.El patrimoniculturalnoéscomésperquè vénen turistes, sinó que el patrimoni és com és perquè vinguin turistes. De- manda turística és demanda de lleure, d’experiènciesqueensajudenadescon- nectardelacruarealitat.Ésunllocper carregar les piles, per descansar. Cam- brils ja no serà més un poble d’agricul- torsipescadors,degentquemiraalmar igentquemiraalamuntanya.Eltreball ha canviat: avui la nostra indústria és la turística. Consensuat aquest projec- te,quetambéfuncionacomaprojecte identitari, només cal aprendre la nova pesquera,ésadir,ladelspeixosgrans.El turistaqueveaCambrilsdefineixmillor que ningú com són els cambrilencs: si pesquem peixos grans és que nosaltres som peixos encara més grans. Postal turística de Cambrils, l’any 1999. M. Raurich/R. Pla
- 131. recerques 131 Davantaquestarealitat,calqüestionar- se què queda del passat. Què queda de la pesca tradicional que explicava l’existència del port i el justificava? És cert, com creuen alguns, que la iden- titat marinera de Cambrils ha que- datconfinadaalapostal, a les barques ancorades en rotondes o a escultures metàl·liques que recorden vells oficis mariners? Fins a quin punt el port va transformarCambrilsifinsaquinpunt el port esportiu està transformant ara la població? És un procés acabat o no? Hancanviatunaltrecoplesformesde vidaqueelportvaveniracanviar?Això éselquehatractatderespondreelfocus tarragoní de De cara al mar. La identitat marítima a Catalunya Comeraprevisibleinonecessàriament negatiu, focalitzar sobre dues realitats tan diferents com són les de Cambrils i Arenys, dues costes i dues formes de veure la mar, no podia donar com a resultat una única resposta. De fet, ni tan sols hi ha una resposta única, sinó la constatació que pel que fa a la defi- nició de la identitat no hi ha veritats absolutes i la certificació que una cos- ta tan petita, en termes relatius, com és la catalana, pot generar una rique- sa i varietat de respostes davant el fet marítim.Catalunyas’explicaihaestat explicada,entrealtrescoses,pelseupas- satmarítim,principalmentapartirde les seves dues grans èpoques de glòria onelpodermarítim,militarocomer- cial,singularitzavenelterritoridavant d’altres realitats. La primera és l’època medievalprincipalmententreelssegles xiiiixv;lasegonaéslacarrerad’Amè- rica dels segles xviii i xix. En ambdós moments la comunitat es mostrà da- vantdelmóncomunaforçapoderosa desdelamar.Ara,aprincipisdelsegle xxi, aquella mar de poder i prestigi és per a nosaltres poc més que l’espai on acaba o comença la platja. L’aproximacióetnològicaalescomuni- tatsdelpresentnoensparladelsfetssi- Festa de l’Ormeig a Cambrils, moment de la subhasta amb membres del grup de teatre La Teca i nens de l’esplai (06/2008). Joan Manel Arca nóqueenspermetcomprendreelspro- cessospelsqualsensexpliquemaquells fets a nosaltres mateixos. En el cas de la Catalunya marítima, per exemple, podem començar a comprendre com és que un mar que teòricament és el mateix a Roses o als Alfacs resulta ser un territori viscut des d’experiències distants, amb resultats molt diferents i diferenciats, que a més a més és rein- terpretadaenclausdiferents.Així,més enllà dels resultats concrets d’aquesta recerca-anàlisi De cara al mar propo- sa una aposta per l’estudi de la nostra cultura marítima catalana des de l’an- tropologia social, per tal de compren- dre millor la relació dels catalans amb el mar i des d’aquesta comprensió in- fluir en el present. Probablement a Arenys la mar és una coartadahistòrica,mentrequeaCam- brils ha esdevingut part d’una marca, una etiqueta de promoció turística. I peraungrannombredecatalans,una partd’unpassatgloriósatravésdelqual esdevenim,segonsalgunsmanuals,un poblemarítim.Lametodologiadetre- balldeDecaraalmarproposaelsprin- cipis per a una revisió, en diversos es- calats, de la relació entre la comunitat i el mar, útil per descobrir fins a quin puntdistorsionemimanipulemelnos- trepassatperforjarimatgesqueenssón més agradoses que d’altres. n notEs (1) Una part important d’aquesta recerca va ser publicada en el número 2 (2011) de la revistaCamins.Revistadepatrimonicultural deCambrils,eneldossiertitulat«Fustaala mar. Els mestres d’aixa de Cambrils». Anàlisi
- 132. 132 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 ció hidrogeològica del funcionament del cicle de l’aigua en els secans garri- guencs, tant pel que fa a la quantitat i qualitat del recurs com a la disposició i els condicionaments; s’ha avaluat el reaprofitament, la reforma o la recon- versió de les obres i instal·lacions exis- tentsatravésdel’InstitutTecnològicde Lleida,queparticipaenelprograma,i s’han plantejat itineraris per a l’obser- L’aigua a la Catalunya seca Elseuaprofitamenthistòric i les perspectives de valoració actual.Estudi delcas delmunicipi deTorrebesses (Segrià) enelcontextdelaVallMajor Ignasi Aldomà Buixadé T ot i la connotació pejorativa que el discurs dominant actualatribueixals secans,aquestshan estat a través de la històriaunterritoriviudesd’unpunt de vista econòmic i cultural, i aques- ta vitalitat ha estat associada amb la presència de l’aigua. En són una bo- namostraelsterritoriscomelsecàde la comarca del Segrià i en particular el terme de Torrebesses que ha estat objecte d’anàlisi. Aquests secans han desenvolupat a través del temps es- tratègies d’aprofitament directe de l’aiguadeplujaidelesaigüesd’esco- lament d’aquesta, que han servit per a un ventall divers de produccions agràries i altres activitats producti- ves, a banda de cobrir les necessitats de consum d’aigua més directes dels habitants. En el treball es planteja l’anàlisi de coneixements, infraestructures i sis- temesrelacionatsambl’aprofitament del’aigua,enelmarcdelarealitathi- drogeològica i les dinàmiques socio- econòmiques. Per aconseguir-ho, el treball parteix d’un inventari de les infraestructures i elements materials queintervenenenlaregulaciódelci- cledel’aiguaalssecansi,també,d’un recull sistemàtic dels coneixements històrics relacionats amb el cicle de l’aigua, tant pel que fa a les observa cions de caire científic i tècnic, com a les pràctiques de gestió que es relacio- nenamblesdiferentsactivitatsiapro- fitaments;totsellshanpassataformar partdel’InventaridelPatrimoniEtno- lògic de Catalunya. Almateixtemps,iperbéqueeltreball final només en reculli les conclusions principals, s’ha fet també una avalua- L’aigua extreta del pou amb una corriola resultava suficient per omplir la pica veïna. Des d’aquesta s’abeuraven els animals, es regava l’hort o, fins i tot, es feia la bugada, fet que permetia l’aprofitament màxim de l’aigua (terme de Maials). Arxiu Municipal de Torrebesses
- 133. recerques 133 vació, la didàctica i la divulgació del patrimoni i la gestió del cicle de l’ai- gua als secans. Per tot plegat en la investigació par- ticipà un equip pluridisciplinari en el qual han intervingut els professors de la Universitat de Lleida Ignasi Al- domà, geògraf, Enric Vicedo, histo- riador, i Josep Carles Balasch, geòleg, a més dels geògrafs Marina Guillén, Joan Ferrer i Josep Ramon Mòdol i l’enginyeragrònomManuelMurillo. Desdel’InstitutTecnològicdeLleida hi participaren Carles Pubill i Carles Labèrnia, mentre que Josep Preixens i Mateu Esquerda han estat els inves- tigadors destacats en la realització de l’inventari. Els secans i la gestió de l’escassetat de l’aigua A través del temps els garriguencs s’han adaptat i han sabut treure pro- fitdelesdisponibilitatsd’aiguaqueels oferiaelpropiterritori.Ésunterritori de secà, però no és un desert, i la pre- sència i oportunitats d’utilització de l’aigua són múltiples. Els testimonis materialsiimmaterialsactualsensdo- nen compte de la capacitat d’adapta- ció i coneixements de la població lo- cal en relació amb les possibilitats del cicle de l’aigua. Situatsenunpaísinteriorrelativament allunyat dels cursos importants d’ai- gua que davallen dels Pirineus, la po- blacióil’activitatdeTorrebessesidels municipis garriguencs veïns depenia històricament de la pluja. Les preci- pitacionsarribenaunterritoriqueen principipresentavaescassescapacitats d’infiltraciód’aigua,comcorrespona lapresènciadesubstratsoligocènicsde molt baixa porositat; bona prova n’és l’absència de surgències naturals des- tacables en els altiplans i costers que caracteritzen la major part de l’àrea. L’únic subsòl remarcable amb capa- citat de retenció o emmagatzematge d’aigua es troba en el fons de les valls, que presenten substrats al·luvials o col·luvials d’un cert gruix. Lainfiltraciómitjanaanualquealimen- ta l’aqüífer de laVall Major dóna a en- tendreunadisponibilitatd’aiguaprou important i suficient per a les necessi- tats de consum existents en el passat. L’aprofitamentdel’aiguas’adaptaales necessitatsdelmomentil’augmentdel consumiladifusiódenovesinfraestruc- tures d’aprofitament segueix el procés decolonitzacióhumanadelterritori.El dèficithídricestructuralnoesplanteja finsrecentment,enelsanys1980-1990, quan es desenvolupen els projectes de bombejamentmassiuperalregadiudes de l’aqüífer del fons de vall. La gestió de l’aigua com a base de la colonització humana del territori A través dels anys la posada en va- lor del conjunt del territori agrari comportaràmajorsnecessitatsdemà d’obra i de força animal, i caldrà fa- cilitarles necessitatsd’aliment,aigua i serveis de tots ells. Per tal de cobrir les necessitats d’aigua de persones, animals i dels mateixos conreus es desenvoluparà tot un programa de gestió i aprofitament dels escassos recursos hídrics locals, del qual ens ha pervingut un vast patrimoni ma- terial i de sabers, que ha estat l’ob- jectiu central del treball d’inventari que s’ha fet. L’abundància d’aigua en els fons de vall de les conques principals del Set i de la Vall Major depèn directament de l’extensió de les seves conques de captació, fet que explica la preeminència hidrològica que tenen, en el cas de Torrebesses, les dues valls principals del terme i, en primer lloc, la Vall Major, el nom propi de la qual no deixa lloc a dubtes. mapa 1 Torrebesses i la Vall Major en el context hidrogràfic de les planes de Ponent Anàlisi
- 134. 134 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Talicoms’analitzaenlarecerca,l’apro- fitamentdel’aiguapresentadosàmbits destacatsbendiferenciatsmarcatspels usos preferents de l’aigua i en conso- nància amb la naturalesa hidrològica dualdelterritorianalitzat.D’unaban- da apareixen els aprofitaments pròpi- ament agraris de l’aigua, que tenen a veure, sobretot, amb la zona que acu- mulaelsrecursosoreservesprincipals, que és el fons de vall. Mentre que, a la resta del territori, representat pels costers i els altiplans, el desenvolupa- menttècnicid’infraestructuresvindrà motivat per la satisfacció de les neces- sitats de les persones i animals que es faapartirdel’aprofitamentdirectede l’aigua de la pluja. Tal com es veurà, nohihaunaseparacióestricta,peròsí una diferenciació bastant notòria en- tre el proveïment d’aigua per als cul- tius que es troba en el fons de vall i el proveïmentdebocaqueestrobaenels costers i altiplans, que anirà acompa- nyat del desenvolupament d’infraes- tructures específiques en cada àmbit (gràfic adjunt). La suma total del patrimoni rela- cionat amb l’aigua inventariat fora del límit estricte del nucli urbà dóna 313 llocs patrimonials que estan de- finits per l’element principal que els caracteritza. Cal tenir en compte que en alguns casos aquests llocs conte- nen elements o instal·lacions com- plementàries de l’element principal, que fan pujar el nombre pròpiament dit d’instal·lacions a 342 (quadre ad- junt), això sense tenir en compte les piles o piques i altres petits elements més o menys mòbils. Les instal·lacions més abundants són elspous,quenopresentengairesdub- tes de classificació i que s’aproximen a dosperfamília.Ladensitatdepous,si es refereix al conjunt del terme, és de 5 per km2 , però puja a 1 per hectàrea si es refereix al fons de les valls princi- palsonrealmentestroben.Juntament amb els pous apareixen instal·lacions Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari de béns immobles del terme municipal. Les xifres es refereixen als llocs, que estan definits per la instal·lació més característica (vegeu la nota al quadre adjunt). Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari de béns immobles del terme municipal. Les xifres es refereixen als llocs, que estan definits per la instal·lació més característica (vegeu la nota al quadre adjunt). Entre tots els elements inventariats és important d’establir la diferència entre els que foren construïts en els decennis recents i els construïts a la primera meitat del segle xx o abans, els quals presenten diferències notables quant a formes i materials. Els darrers decennis han vist aparèixer un nombre significatiu de pous i també algunes basses o embassaments (el terme de bassa es reserva popularment per a les infraestructures més antigues) i dipòsits. Gràfic 1 Elements característics del patrimoni construït de l’aigua, segons situació física; inventari 2010 Gràfic 2 Elements característics del patrimoni construït de l’aigua, segons època constructiva; inventari 2010 Rasa Dipòsit Surgència Sèquia safareig pou molí cadolla cisterna bassa aljub 0 altiplà n coster n fons de vall n nombre de llocs inventariats 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Rasa Dipòsit Surgència Sèquia safareig pou molí cadolla cisterna bassa aljub l anterior a 1950 n total general n 0 8 10 6 6 15 7 5 23 9 42 53 1 6 14 6 76 135 5 21 5 36 45 nombre de llocs inventariats 10 20 30 40 50 60 70 80 90
- 135. recerques 135 de captació o reserva d’aigua (mines, safarejos, sínies...) que en remarquen el valor econòmic i patrimonial. Basses,cadolles,aljubsicisternes(com acisternas’inclouenartefactesmésre- cents i de tipologies i materials més singulars)constitueixendiferentstipus d’emmagatzematge de l’aigua recolli- da directament de la pluja caiguda en els costers i altiplans, que servia fona- mentalmentperalconsumdepersones i animals. Aquestes quatre tipologies, que tenen una funció de reserva simi- lar, sumen, en conjunt, una quantitat d’elements que s’aproxima al nombre de pous; la seva densitat i difusió és, doncs,remarcable.Amésamés,hiha altreselementsdereservacomarasafa- rejos o dipòsits que són més moderns onoesrelacionenambl’aprofitament de l’aigua de la pluja. Lessèquies,perlasevabanda,tenenun graninterèspatrimonialieconòmicen moltssecans,queaTorrebessescoinci- deixamblasevaextensióilanotorietat de l’obra constructiva. L’estructura de sèquies tenia capacitat d’irrigar bona part dels fons de vall i amb les sèquies apareixenponts,túnels,mines,estella- dors,rasesielementscomunsdereser- vaquedestaquenlapotènciail’interès d’aquestes infraestructures. Finalment,quedenenl’apartatgenèric de surgències, unes poques fonts i els bollons,mentrequel’inventariinclou també tres molins fariners antics i dos molins d’oli antics amb instal·lacions de gestió de l’aigua destacables. Cal dir que l’inventari que s’ha fet no esgota,tampoc,totelpatrimonidel’ai- gua.Enelterritoriapareixenelements singulars i d’un interès artístic o patri- monialengeneralnotable,compiques o canalitzacions de pedra, que pel seu caràctermòbiloelseuvolumreduïtno hanestatinventariatsexplícitament.A mésamés,quedentestimonisd’aigüe- resoaltressistemesdegestiódel’aigua relacionada amb instal·lacions o amb elsconreus,quenopresentenunesdi- mensions i uns trets especialment re- marcables i que tampoc no han estat inventariatsjaqueestractad’elements ambunapresènciamoltdifusaod’una dimensió«constructiva»mésreduïda. Tots ells són, en qualsevol cas, objecte de consideració en l’anàlisi general de la gestió de l’aigua als secans. El fons de vall com a punt destacat d’aprofitament del cicle de l’aigua En la geomorfologia garriguenca les valls constitueixen com una mena de canals que solquen l’altiplà en sentit aproximat SE-NW i E-W i acaben confluint en dos o tres valls principals que aboquen al Segre o l’Ebre. El fons de vall constitueix el desguàs natural que vehicula l’aigua d’escorriment de la pluja i l’acumula en els sediments al·luvials de profunditat variable. És a tocar dels fons de vall principals que s’han establert les poblacions i dins les valls mateixes s’han establert petites hortes,conreusirrigatsimolinsialtres artefactes.L’extensióterritorialielvalor quadre 1 El patrimoni de l’aigua del terme de Torrebesses, inventari 2010 (1) Tipologia general Patrimoni anterior al 1950 Patrimoni total Instal·lacions complementàries Instal·lacions densitat km2 Instal·lacions per família Aljub 45 53 0 1,9 0,4 Bassa 36 42 3 1,7 0,3 Cisterna 5 9 0 0,3 0,1 Cadolla 21 23 7 1,1 0,2 Molí 5 5 0 0,2 0,0 Pou 76 135 2 5,0 1,0 Safareig 6 7 17 0,9 0,2 Sèquia 14 15 0 0,6 0,1 Surgència 6 6 0 0,2 0,0 Dipòsit 1 6 0 0,2 0,0 Rasa 8 10 0 0,4 0,1 Total general 223 311 29 12,5 2,4 Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari de béns immobles del terme municipal. (1) Es diferencia entre llocs inventariats i instal·lacions en el sentit que els llocs inventariats, que corresponen a fitxes diferents de l’inventari patrimonial, contenen de vegades més d’un element diferent o instal·lació; així, els pous van acompanyats d’algun tipus de reserva per a aigua, que poden ser piques o, més grans, safareigs, dels quals es tenen en compte els que tenen més de 2 m2. (2) Davant del nombre de llars s’ha preferit la referència al nombre de famílies, perquè hi ha llars que es troben emparentades directament i treballen conjuntament. Mentre que en les relacions de finals del segle xix i a la primeria del xx apareixen 78 propietaris amb animals de tir, apareixen unes 208 llars censades i els censos agraris primers presenten un màxim de 147 explotacions (1972), s’ha optat per 140 com la referència per establir un indicador aproximat d’instal·lacions per família. Anàlisi
- 136. 136 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 constructiudelesmostresdelpatrimo- nihidràulicqueesconservenenelsfons devallsónlademostraciómésclarade l’interèseconòmicdel’aiguasuperficial enunterritoridesecàqueavuidiapot semblariaparèixerrealmentcomman- cat d’aquesta aigua. Les sèquies principals, que es poden qualificardecentralsperquèconstituei- xenlainfraestructurabàsicaidiscorren pel centre dels fons de les valls, són les obresquepresentenunaextensióiunes magnitudsmésdestacades.Sónsèquies queoriginalmentneixenaparelladesa la funció de desguàs que fan els fons de vall, tot canalitzant l’aigua sobrant de la pluja i evitant l’erosió i malme- sa de camps i marges; així, el riu de la Vall Major és pròpiament la sèquia de laVallMajoriéslasèquialaqueenels plànolstopogràficsactualsfiguracom a torrent o barranc. La sèquia regula aquestafunciód’escorrimenthistòrica que mantenia una estacionalitat anu- al al ritme de les pluges, amb una ma- jor presència a la primavera i la tardor i amb un eixut estival. En l’actualitat la presència d’aigua és ja molt ocasio- nal,fonamentalmentperquèl’aqüífer del fons de vall es troba sobreexplotat i l’aigua de la pluja no acaba de fer-ne la recàrrega. Els principals abastaments es feien a través de sèquies laterals que sortien delasèquiacentraloprincipal.Aques- tes sèquies laterals, que són de dimen- sions més petites i de menys qualitat constructiva,presententambéunestat de conservació pitjor, tot i que moltes sónencaraperfectamentreconeixibles. Ambl’excepciód’alguntraminicial,els sequiots són construïts amb terra i és la mateixa argila del lloc la que ofereix les millors condicions d’impermeabi- lització de la canalització. El seu perfil buscaelpendentmínimtotguanyant altitud sobre el fons de vall per tal de poder servir per gravetat els molins o la mateixa agricultura, de manera que sobreelplànolelssequiotssesituenals límits del fons de vall i els costers. Enelmomentdel’anydemésnecessi- tat,l’estiu,ésquanl’aiguaésmésescassa iquandesapareixiaméshabitualment l’aiguasuperficial.Enaquestescircum- stàncies la reserva principal es trobava en els mateixos terrenys col·luvials del fons de vall, que havien estat alimen- tats a través de la pluja o les mateixes filtracions que es produïen des de les sèquiescentrals.Endeterminatspunts l’aqüífer es troba tan pròxim que l’ai- gua brolla gairebé en superfície, com és el cas dels bollons situats al principi oelfinaldetermeolamateixafontdel poble situada tocant al nucli i a la con- fluència de les valls Major i dels Sis- cars. Però en la major part dels casos caliarecórreralaperforaciódelsubsòl a través de pous. Elsvestigisexistentsnomostrendates que permetin identificar clarament l’època constructiva dels pous exis- tents; però els materials constructius mapa 2 Mapa del patrimoni de l’aigua al terme de Torrebesses, inventari 2010 Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari de béns immobles del terme municipal. Noteu la concentració dels pous al fons de vall, al costat de les sèquies, mentre basses, aljubs, cadolles i altres reserves s’implanten en els costers i altiplans.
- 137. recerques 137 permeten avançar algunes hipòtesis; des dels més antics, senzills i poc pro- funds pous de terra fins als més re- cents, profunds i complexos pous de tub metàl·lic, se segueix una gradació dematerialsconstructius,amblestèc- niques corresponents, que marcaran diferents èpoques en la construcció dels pous. Històricament, després i al costat del senzill pou de terra vindrà la pedra, habitualment pedra en sec; al segle xx arribaran els pous de maó i a les darreries d’aquest, els de tubs de cimentper,totseguit,arribaralspous estrets de tub metàl·lic. L’aprofitament directe de l’aigua de la pluja; basses, cadolles i aljubs Avui dia, quan pels termes dels pobles rurals no es troba gairebé ningú, es fa difícildecreurequenofagairesanyste- nienunapresènciaiunaactivitathuma- nes denses i constants. Només aquesta presènciahumanaexplicalagranquan- titat de construccions escampades per termes com el de Torrebesses, que no solamentsatisfeiennecessitatsagràries, sinó també de residència temporal. En definitiva,enstrobemambunsmediso paisatgesintensamenthumanitzats,en els quals les demandes d’aigua del ter- me eren gairebé equiparables a les que teniaelpoblecentraliésaixòelquefo- namentalmentexplicaelricpatrimoni construïtescampatpeltermeirelacionat amb l’aprofitament de l’aigua. Perdamuntdelsfonsdevallprincipals l’aiguafouobjected’aprofitamentatra- vésdel’aiguad’escorregudadelapluja ques’aconduïacapadiferentstipusde dipòsits; les basses en els terrenys més tousilescogullesocadollesielsaljubs sobre els estrats de roca. L’aigua de la pluja era aconduïda a aquests dipòsits de planta generalment arrodonida a través de regatills que servien de dre- natge de conques de captació més o menys àmplies i desbrossades i man- tingudes netes. Eren les anomenades aigüeres, que servien també per portar aigua als camps i que en alguns casos aprofitavenelpasdelsmateixoscamins o corriols. Els diferents tipus de dipòsits es tro- ben molt repartits pels altiplans i cos- tersdeltermeicomplienfonamental- mentlafunciód’abeuratgedepersones i animals en el moment que es feien les labors de conreu als camps. No és estrany, doncs, que bona part de les instal·lacionsestrobinpròximesoasso- ciadesacabanesimasosquerepresenta- venunamenaderesidènciatemporal. Amésamés,l’aiguaemmagatzemada en diferents indrets del terme també podia servir per regar ocasionalment algunconreuespecífic,amésdecom- plementar el consum de casa si les cir- cumstàncies ho requerien. Ladifusiódelesbassesidelescogulles, cadolles i aljubs per tot el terme es pot relacionar amb la colonització agrària del territori. Un moment particular- ment intens de colonització es devia produiralseglexviii,quanl’agricultu- ra creix a expenses dels aprofitaments forestals o pastorals més extensius. A travésd’aterrassamentsidiferentstipus d’infraestructuresdesuportal’activitat agrària, la colonització arriba a la seva màximaexpansióentrelasegonamei- tatdelseglexixilaprimerameitatdel segle xx. Els anys 1950 representen la màximaextensióconreada,mentreque lademografialocaljahaviacomençata decaure en els primers decennis. quadre 2 Nombre d’elements d’emmagatzematge d’aigua i volum màxim de reserves calculat en metres cúbics, segons tipologies; inventari 2010 Elements construïts abans del 1950 Elements construïts al 1950 i posteriorment Elements (m3) Mínim (m3) Màxim (m3) Mitjana Suma total Elements (m3) Mínim (m3) Màxim (m3) Mitjana Suma total Bassa 36 3 4887 484 17434 6 24 5600 2631 15788 Cadolla 20 0 8 1 28 2 1 5 3 5 Aljub 45 2 23 9 393 8 1 8 5 38 Cisterna 5 4 18 11 55 4 2 16 9 36 Safareig 6 2 56 21 128 1 1 1 1 1 Dipòsit 1 32 32 32 32 5 12 4624 1121 5604 Basses Molí 4 0 420 105 420 Total 117 18490 26 21472 Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari del patrimoni de l’aigua. No s’hi inclouen les cisternes situades als edificis de l’interior del nucli. Avui pot semblar insignificant que l’any 1950 totes les formes d’acumulació d’aigua sumades, exceptuades les cisternes de dins del poble i els mateixos pous, donessin una capacitat inferior als 20.000 m3, una dècima part del volum d’aigua emmagatzemat per una sola de les grans basses de les modernes elevacions del canal Segarra-Garrigues. Però les capacitats de reserva històriques representaven globalment unes reserves d’aigua equivalents a uns 20 m3 per persona i any en els moments de màxim poblament. És una quantitat que es troba bastant per davall de les xifres de consum actuals, però que resulta prou satisfactòria i adaptada a les necessitats locals de l’entorn del 1900 (quadre adjunt). Anàlisi
- 138. 138 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 La satisfacció de les necessitats domèstiques i el consum d’aigua El consum d’aigua esdevé de primera necessitat per a la població que habi- ta el nucli urbà, que ha d’assadollar la set de les persones i dels animals, així com satisfer les necessitats de cuinar i preparar els aliments, a més de la ne- teja de la casa o de la roba i altres. La coberturad’aquestesnecessitatsdonava origenadiferentsestratègiesfamiliars, que desembocaren en diferents solu cions infraestructurals que van des de les basses, fonts i pous col·lectius de l’entorndelnuclifinsalescisternesde lescasesialtressolucionsmésvariables segons les llars. Elproveïmentdomèsticdelapoblació de Torrebesses tingué històricament dos punts de referència principals, la bassa gran de dalt i la basseta de baix. Davant d’altres fonts de proveïment, l’aiguadelesbasses era clarament pre- feridaperlasevaqualitatitansolsl’ai- guadelsaljubs,ques’abastaventambé de l’aigua de la pluja, mereixia millor consideració, però els aljubs es troba- venmésllunyil’úsdelasevaaiguaera també més privatiu. Les persones es trobavenclaramenthabituadesalcon- sumd’aiguadelesbasses,malgratque les condicions de color o de gust no fossin sempre prou satisfactòries. Quan la disponibilitat d’aigua de les basses afluixava, calia recórrer a altres fonts de subministrament. Per la seva proximitatiperl’abundànciad’aigua, el bolló del fons de vall situat a la con- fluènciadelaVallMajoriladelsSiscars era el lloc preferit. A tocar del bolló es trobava el pou del poble, que és molt més profund que el bolló i permet, en conseqüència,l’accésalesreservessub- àlvies en moments de més sequera. Quan es tractava d’aigua per beure o cuinar,sinose’ntrobavaproualesbas- ses o l’aigua d’aquestes es trobava re- moguda, els vilatans preferien l’aigua de les dues fonts del terme a l’aigua del bolló o els pous del fons de vall. El desplaçament a les fonts era, però, substancialment més llarg i les fonts rajaven poc, de manera que calia una llarga espera per fer-se amb la càrrega d’aigua. En condicions de secada la font, de la qual no hi ha referents que s’esgotés, era més freqüentada i fins i tot hom hi anava de nit. Peralescasesdelpobleiqualsevoltipus d’edificació coberta, la forma més au- tònoma de poder disposar d’aigua era aprofitar directament la que queia so- breelsteulats.Laimplantaciód’aquests sistemesautosuficientsd’abastamentés relativamentmésfàcilidónamillorsre- sultats en edificis aïllats que no en les casesentremitgerescaracterístiquesde Torrebessesilespoblacionsinteriorsen general.Seguramentperaixòipossible- menttambéperlarelativaabundància dels recursos disponibles prop del nu- cli habitat esmentats, la presència de sistemes de recollida de pluja casolans amb cisterna ha estat molt reduïda a Torrebesses. El patrimoni hidràulic en el desenvolupament actual dels secans De manera general l’inventari del pa- trimoni rural del municipi de Torre- besses i l’observació de les diferents variables territorials ens mostren un territorienprocésd’extensificaciódels aprofitaments agraris i de disminució de la presència humana que han estat inherents al capgirament experimen- tat per l’activitat agrària des dels anys 1960.Lescondicionsagroclimàtiques locals no s’han adaptat als esquemes de transformació agroindustrial que s’adoptaven a les planes d’agricultu- ra més intensiva i tampoc hi ha ha- gut iniciatives locals que trobessin lí- niesdedesenvolupamentespecífiques adaptades a la zona. En conseqüència l’activitat agrària se sustenta avui en dia fonamentalment en una activitat ramadera intensiva gairebé desvincu- lada de la base agrària local i el terme agrari es troba en un procés de pèrdua de terres agrícoles en benefici d’erms o espais forestals en general. El procés anterior de canvi explica també que a dia d’avui es mantingui en bona part intacte el ric patrimoni agrari que es constituí fins als matei- xos anys seixanta fruit d’una activi- tat i cultura agràries fonamentades en l’aprofitament de les produccions mediterrànies de secà a base d’un ús intensiudemàd’obra,unesunitatsde producciómésaviatfamiliarsitambé amb un fort component d’autocon- sum familiar. Les necessitats que donaven sentit a tot el patrimoni territorial acumulat per una societat agrària basada en les explotacionsagràriesfamiliarsil’úsin- tensiudemàd’obras’hantransformat o han desaparegut i s’imposa un plan- tejament adaptat a les necessitats dels nous temps. En aquest sentit, la pos- sible utilització dels patrimonis s’ha de situar en el context de la diversitat de funcions que es demanen a l’espai Omplint els càntirs a la bassa de dalt del poble des de les escales d’accés que encara s’hi conserven.Arxiu Municipal de Torrebesses
- 139. recerques 139 agrari, les quals s’afegeixen a les pro- duccions productives més clàssiques, que han experimentat al seu torn un canvideformat.Pelquefaalsdiferents tipusd’infraestructuresielementsob- jected’interèsespodendestacartotun seguitdepossibilitatsfuncionalsespe- cífiques (quadre adjunt). Elsabancalamentsielsmargestenen un gran interès agronòmic i hauria de ser viable la seva preservació des d’un punt de vista productiu en aquells in- drets menys costeruts i fàcilment me- canitzables.Possiblementhauriad’anar acompanyadad’unaopcióproductiva que permetés més valor afegit. Encara avui dia els pous tenen tam- bé el seu interès agrari; però a banda quenosónnecessarisentantaquanti- tat, la seva possible recuperació passa perunaregeneraciódelcicledel’aigua i la recuperació de les reserves subàl- vies, així com una gestió compartida de l’aqüífer. Aljubs, basses i altres elements més relacionats amb el consum de tipus domèstic en el medi rural han perdut elseusentitoriginalihandebuscaral- ternatives més de tipus recreatiu o tu- rístic. En la mesura que es mantingui algun tipus d’hàbitat o ocupació tem- poral,esfamésviabledonaralguntipus de funció a aquestes infraestructures. Enqualsevolcas,lesactivitatsagràries, la caça, les passejades a cavall o altres possibles activitats lúdiques no hau riendegenerarnouselementshídrics, sinó aprofitar fins on sigui possible els que ja hi ha. Funcionsecològiquesodetipuspai- satgísticcorresponenaunagrandiver- sitat d’elements, però resulten espe cialmentinteressantsperaaquellsque handesenvolupatfuncionshistòriques d’abeuratgedelafaunaoelsqueconsti- tueixenelementsdestacatsivisiblesdel paisatgeagrari.Seriaelcasdelesbasses o el de les sèquies i elements comple- mentaris presents en el fons de vall. Fruitdelscanvisdelaculturamaterial dels darrers cinquanta anys els patri- monis històrics de l’aigua han caigut de manera general en desús i aquesta manca d’ús implica manca de mante- nimentiundeterioramentprogressiu, que afecta més unes instal·lacions que unesaltres.Lesfuncionsperalesquals havienestatconstruïdeshandeixatde tenir interès i, per altra part, els mate- rials i les formes constructives s’adap- ten malament a possibles nous usos. A manca d’una recuperació funcio- nal com l’apuntada anteriorment que reactivi el patrimoni existent, es plan- teja la necessitat de preservació com a mínim d’aquells elements que oferei- xenuninterèsmésgranoqueestroben enunriscespecialdedescomposicióo que estan malmesos. n Mare i filla van a buscar aigua a la font del Clin Clan amb els càntirs col·locats en els esgraells. Arxiu Municipal de Torrebesses Germanes als rentadors públics situats al fons de la Vall Major, anys 1960. Fins que l’any 1965 no es connecta la xarxa d’aigua a les cases, a Torrebesses s’anava a fer la bugada als rentadors públics i en alguns casos també s’anava a safarejos privats. Arxiu Municipal de Torrebesses Anàlisi
- 140. 140 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L a investigació versada sobre els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars i Vila- sana neix com a pro- jecte d’anàlisi basant- se fonamentalment en les fonts orals gràcies a la participació de testimonis que habitaven en les zones properes a l’anticestany.Aquestprojecteesvare- dactar i presentar a finals de l’estiu de l’any2008iesvaresoldrepositivament almateixnovembredel2008ambuna dotació econòmica de 36.000 euros. Aquest fou el tret de sortida d’una re- cerca que s’encetava tot just amb la compradelmateriald’enregistrament per a les entrevistes i de tractament i reproduccióperalesimatgesantigues quesorgissinalvoltantdelarecerca.El materialadquiritfouunacàmeradigi- tal per a enregistraments audiovisuals amb disc dur incorporat, una càmera depetitesdimensionsifàcild’usarque feia plausible el fet de poder entrevis- tar sense haver d’estar excessivament pendent de la càmera, la qual cosa fa- cilitava l’ambient distès i relaxat amb els entrevistats i entrevistades, que rà- pidaments’oblidavenqueerenenregis- trats,iunescàneriordinadorportàtil. Aquests dos elements han estat fona- mentals perquè el tractament i l’esca- neig de les fotografies antigues i de les imatges cedides es fessin a la mateixa llar de la persona entrevistada, evitant sempre que aquestes sortissin mai de casadelpropietarii,pertant,qualsevol pèrdua o deteriorament. El grup de treball estava format per Josep Maria Solé i Sabater, Roser Mi- arnau Pomés, Maribel Pedrol Esteve, Toni Costa Pedròs i Eva Reñé Gaval- dà, i es va dividir en dos equips paral· lelsquemensualmentescomunicaven mitjançant una reunió formal. Cada undelsequipsesvacentrarentasques diferents per optimitzar el temps i els recursos. Mentre els uns feien el bui- datgedelesfontsbibliogràfiquesido- cumentals d’hemeroteques i arxius, la restafeiaunaimmersióeneltreballde L’estany d’Ivars iVila-sana Elsantics usos socials i econòmics abansdela seva dessecació Roser Miarnau Pomès Maribel Pedrol Esteve camp,buscantinformants,contactant- hi, difonent el projecte pel territori a fi d’arribar a la màxima quantitat de gent possible, i finalment fent entre- vistes i recopilant les fotografies, les imatges i els documents que els nos- tres informants estaven disposats a fa- cilitar. Ambdues tasques eren coordi- nadesmitjançantreunionsquinzenals omensualsenfunciódelsavençosque es feien. Les entrevistes La modalitat d’entrevista més habitu- al emprada al llarg de la nostra recer- ca va ser l’entrevista dirigida. Aquesta entrevistaésaquellaonl’entrevistador En un primer pla es veuen un nen i un senyor treballant amb les reds de pesca. Josep Reynal (fons família Reynal)
- 141. recerques 141 o entrevistadora manté un guió a par- tir del qual va formulant les qüestions o preguntes a la persona entrevista- da i aquesta, ordenadament, va reme- morantlessevesvivències.Enaquesta modalitat d’entrevista la intervenció de l’entrevistador ha de ser mínima per no intervenir en la descripció que la persona entrevistada fa dels seus re- cords nascuts al voltant de les pregun- tes formulades. Elguiódel’entrevistaesvaferseguint prèviamentunesquemateòricd’apro- ximació a l’estany. Primerament pre- teníem fer un emmarcament paisat- gístic per després anar-ho delimitant fins a arribar, finalment, a parlar de l’experiència personal de cada entre- vistat en els diversos apartats que s’hi havientingutencompte.Estractaven tant aspectes econòmics com socials. Al cap i a la fi s’acabava parlant de la repercussió que tenia l’estany en la població i com influïa en el seu de- senvolupament. Algunes de les pre- guntes de l’entrevista eren: Recorda la primera vegada que va veure l’estany? Quina impressió li va causar? Com recorda el paisatge de l’estany d’Ivars i Vila-sana? Hi recorda moviment de gent, per l’estany? Sap d’on venien els visitants de l’es- tany? Com influïa la presència de l’estany en la seva vida quotidiana? Recorda quines espècies animals i vegetals habitaven l’estany? Ens pot descriure el paisatge en les diferents estacions de l’any? Estany i societat Què s’hi feia a l’estany, quan s’hi anava? Com s’hi anava, fins a l’estany? S’hi feien festes i celebracions? Era un lloc concorregut? S’hianavaafestejar?Comeraaquest festeig? La gent que es casava acostumava a anar-hi? La gent sabia nedar? S’hi feien curses i competicions? Hi havia una platja, recorda com era? Caceres Les caceres a l’estany, com les recor- da? Qui lesorganitzavaicoms’organit- zaven, les caceres? Quina era la caça habitual? Esquedavenadormiriamenjarpels poblesdelsvoltantselscaçadorsquees desplaçaven fins a l’estany? Com s’hi desplaçaven fins a l’es- tany? Pesca Havia pescat mai a l’estany? Què s’hi pescava? Com es pescava? Com es distribuïa el peix que s’hi pescava? Qui el venia i com? Recorda la pesca de l’anguila? Hihaviareceptesdecuinaparticulars delacaçailapescadel’estany?Recor- da alguna recepta? Barques Les masies de la vora de l’estany era habitual que tinguessin barques. Sap com les adquirien? Espodienllogarlesbarques?Quant valia llogar-les? Qui gestionava el lloguer? Recorda com eren aquestes bar- ques? Havia vista mai construir una bar- ca a l’estany? Quins usos se’n feien? Accidents Té coneixement que mai hi hagu- és hagut accidents, a l’estany? Ens els pot narrar? Com es feia un salvament a l’es- tany? La gent sabia nedar quan pujava a les barques? Quins perills amagava l’estany? L’ús del guió sempre va ser orienta- tiu, però sortosament sovint ens tro- bàvem amb informants que ja des de l’inici de l’entrevista desenvolupaven, de forma personal, una narració con- tínuaquefacilitavalaneutralitatabso- lutadel’entrevistadoroentrevistadora, quenointervenianiinfluïaenlabona marxa de l’entrevista. També van ser nombrosos els exemples de persones que amb el seu grau de coneixement directe de l’estany i dels oficis i activi- tats econòmiques al voltant d’aquest, transcendien qualsevol guió i acabava sent un monòleg al voltant de la pes- ca, la teuleria, el molí o el servei de cal Sinen i cal Mora. El guió, per tant, sempre va ser una eina viva i durant tot el temps que es va desenvolupar la recerca es va anar transformant, a mesura que els conei- xementsilesvivènciescompartidesim- pactavenentrevistarereentrevista.Pre- guntesinicialsquedavendescartadesals pocsmesosmentrequealtresqüestions anavenprenentformaamesuraqueels coneixementsdel’anticestanydefinien un mapa mental nou. La selecció dels informants Enunprimermomentesvaferunare- cerca d’informants que havien viscut l’existènciadel’anticestanydemanera molt directa, és a dir, els habitants de lesmasiessituadesalavoradel’estany, apocsmetresdel’aigua.Posteriorment aquestcerclemésproperesvaampliar per tal de seleccionar un gruix de po- blaciómésconsiderable.Aixòesvafer consultant les llistes dels censos de les poblacions veïnes per tal d’extreure’n els futurs informants. Aquests, majo- ritàriament,proveniendelspoblesve- ïnsal’estanyivanajudaradefiniruna àrea ben definida, on la influència de l’estany encara era considerable. Fi- nalment, les entrevistes es van obrir a zones molt més allunyades i es va po- der percebre que el coneixement de l’estany anava decaient ràpidament, i per tant va quedar ben definit un ra- Anàlisi
- 142. 142 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 di d’acció controlat on l’estany tenia una certa repercussió social i econò- mica. Des del principi, en la selecció dels que serien possibles informants es va propiciar una participació igua- litària d’homes i dones tot i que a me- sura que anava avançant la recerca els testimonis femenins van anar sent els més escassos. Conclusions de la recerca Després d’una seixantena d’entrevis- tes, les conclusions exposades en la monografia deixen entreveure clara- mentunapercepciódiferentdel’estany segons la proximitat: d’una banda hi ha els habitants de les masies i els po- bles més veïns, i de l’altra, els vilatans de les poblacions més allunyades. Els testimonis directes tenen una visió de l’estany unida a una experiència emo- cionalmoltviva,mentrequelarestare- corden moltes anècdotes relacionades amb la perillositat, amb els accidents, amb el menjar típic i únic al territori, com era l’anguila. En la recerca hem esbossat una llista d’activitats econò- miques desenvolupades íntegrament dins el paratge de l’estany. L’estanyfouunprimerllocturísticru- ral.Rebiavisitantsforans,tantcaçadors com famílies que hi anaven a passar el diumenge.Aquestsconsumienireque- rien uns serveis de transport, allotja- ment i restauració, que les masies més properes a les aigües de l’estany —cal Sinen o cal Mora— els facilitaven. Les caceres constituïen una activitat econòmica de temporada, sobretot centrada durant la tardor. Era el mo- mentenquèelscaçadors,arribatsales contrades de la plana, ja fos en vehicle propi els més afortunats o en tren des del’estaciódeMollerussaelsaltres,ini- ciaven el seu trasllat cap a l’estany on ja els esperaven amb les caceres orga- nitzades. Els amos de les barques, els tiradors de suport, les masoveres que feieneldinar...totunentramatdegent al voltant dels caçadors forans que re- econòmiquesquese’nderivaven,com el molí, la teuleria o la bova. Gairebétoteslesmasiesigentdelspo- blesquevorejavenl’estanygaudiende la pesca. Els filats, la fitora, els clarons i els hams o bé, en el cas de les angui- les, els vivers, eren les diferents eines i estratègies emprades per pescar. Des- prés, la major part de la pesca era ve- nudaperlesdonesifillsdelspescadors. Lesdones,ambunasomera,recorrien uncircuitsetmanalpelspoblesdetren- ta quilòmetres a la redona de l’estany i venien el peix fresc de la jornada. La divisió del treball familiar estava ben present en totes les activitats econò- miques fetes gràcies al rendiment de l’espai natural. Aquesta divisió, però, noeraexclusivadelapesca,perquèen el cas mateix de la teuleria o la boga passa quelcom similar. Les famílies es repartienlesfeines;totselsmembreshi tenienunaimplicaciódirectaiunares- ponsabilitat,majoromenor,enfunció de la seva edat i gènere. La cultura de l’oci de l’estany es con- centravaenelsdiesfestiusdeprimavera i tardor quan les temperatures ambi- entals eren més moderades. Els diu- mengesifestiuserendiesdepassejades en barca i jocs vora l’aigua de l’estany. Activitats pròpies del jovent i matri- monis amb fills menuts. A la banda d’Ivars s’hi va fer la platja de la Tira- da amb unes instal·lacions esportives mínimes per gaudir de l’aigua de l’es- tany. Aquesta platja era espai de sorti- dadecompeticionsaquàtiquesialtres juguesqueseminentmentmasculines. L’aiguaielseugaudiestavareservatals homes,mentrequeenquedavencom- pletamentdebandalesdonesque,per pudor o per una moral fèrria, gairebé tenienprohibitensenyarelseucos,de manera que només les més modernes iagosaradess’endinsavenaplenallum de dia a les aigües de l’estany. Lafotografiail’estanyhantingutuna gran repercussió en la nostra recerca, vitalitzaven i activaven les economies familiars de la gent de les rodalies de l’estany i dels pobles propers. Lesmasiesquevorejavenl’anticestany vivien indirectament de les visites a l’estany o bé s’aprofitaven del micro- sistemanaturalquel’envoltavaperdur a terme possibles activitats artesanes i Al mig de la fotografia es pot veure una barca de fusta amb rems. Plantat al mig de la barca hi ha un caçador que porta una escopeta i sembla preparat per a tirar. Josep Reynal (fons família Reynal) En aquesta fotografia es veu un tros de l’estany molt ple de canyissar. Al mig del camí que forma l’aigua entre el canyissar es veuen sis barques de rems amb caçadors que marxen cap al mig de l’estany per iniciar una cacera. Josep Reynal (fons família Reynal) Es veu una panoràmica de l’estany amb molt poca vegetació arbrada. Al mig de la fotografia i al mig de l’estany hi ha una barca amb dues persones. Josep Reynal (fons família Reynal)
- 143. recerques 143 que ha tret a la llum una col·lecció àmpliadefotografiesfamiliarsemma- gatzemades en els àlbums particulars dels nostres entrevistats. S’han pogut recuperar vora 150 fotografies inè- dites que testimonien sobretot l’oci, les caceres, els esports i les anguiles de l’estany. La dessecació de l’estany fou una de- cisió aliena a la voluntat popular i és recordada com una gran obra d’engi- nyeriaquevadeixar,d’unabandauna catàstrofe natural amb la mortaldat d’espècies aquàtiques, de l’altra, un paisatge desolador que va tardar anys a recuperar una mínima normalitat. En definitiva, l’estany era un espai natural molt vinculat al territori i als habitants més propers, i amb els tes- timonis s’aprecia que va tenir una in- cidènciamésaviatescassaapartirdels vint quilòmetres al seu voltant. Les activitats econòmiques que s’hi acos- tumavenafer,però,síquetenienuna difusió geogràfica més àmplia, i fins i tot una repercussió molt més gran. Caldestacarlavendadel’anguila,que fins i tot havia arribat a Saragossa, i de la boga, que es portava a Tarrago- na, mentre que la venda de la pesca diària, a tot estirar podia arribar fins a Balaguer. Descobrim també un paisatge d’ac- ció eminentment masculí, on les do- nes eren més aviat les encarregades d’organitzar el gaudi, però del qual participavendeformapassiva.Ifinal- ment,podemobservarcomhihauna partdellegendaalvoltantdel’estany, que és recordat com un espai bucòlic del passat. Fruitdelesentrevistesques’hanfetes pot entreveure com l’antic estany era un espai de reflex social d’uns temps passats i que actualment, tot i la seva recuperació física, no té res a veure ambaquellpetitindretquerestaenla memòria dels nostres informants. n L a recerca «Cants reli- giososal’AltPirineu» (IPEC-Anàlisi,2008- 2010) ha permès fer conèixer les implica- cions profundes que enelspoblesdemuntanyateniafins, mésomenys,amitjanseglexx,elfet decantarjuntsenelsactesdelsdiver- sos rituals religiosos. Més enllà de les creencesreligiosesconcretesdecadas- cúi—encara—mésenllàdelsrituals oficialsdel’Esglésiacatòlica,leslitúr- giesqueesduienatermerealmenten aquests pobles i les maneres i com- portaments que es manifestaven en el cant contribuïenafervisibleisen- sible l’ordre social. Cantar permetia viureiexperimentarindividualment (imalgratlespossiblesdivergènciesen el sentiment religiós) les jerarquies i els rols de la vida social dels pobles petits(d’entreuncentenariunmiler de persones). Cantant es feien perceptibles les di- visions de gènere, d’edat i d’origen, leshabilitatsisingularitatsdeperso- nesconcretes,l’economiaielpoder, l’articulació entre l’individu i la co- munitat, i altres rols que ordenaven la societat. Totes aquestes relacions i construccions socials es mostra- ven a través d’uns cants monòdics i polifònics transmesos oralment, i gairebé mai acompanyats d’ins- truments. L’estètica i les estructures d’aquests cants provoquen sorpresa entre els oients «contemporanis» i, sovint,interèsperconèixerunasono- ritatiunaexpressiógenshabitual.En les ratlles que segueixen us proposem una síntesi del procés de recerca dut a terme durant més de tres anys, un resum dels principals resultats amb la relació de publicacions de recerca que hem pogut elaborar fins ara, i un avançament dels treballs futurs que tenim plantejats. Cants oblidats. Indicis per a una recerca La societat contemporània té gairebé oblidatsdeltotelscantsreligiososque fonamentaven la litúrgia en els pobles fins a la primera meitat del segle xx. Oblidats fins al punt que la majoria de catalans poden arribar a creure que aquests cants —i sobretot els polifò- nics—mainohanexistitalnostrepaís. Alhora, però, una part del nostre en- tornsocialretrobal’interèsperaquests cantsdesd’unconeixementconsiderat exòtic:lesnovesformulacionsd’aquest repertori que han sorgit, sobretot des de Còrsega i Sardenya (a vegades des de més lluny), els poden captivar. Pe- rò hom està convençut, alhora, que a Catalunya«noentenim,detradicions com aquestes». Per què s’ha produït aquest desconeixement tan complet? Podem assajar de sintetitzar la respos- taenelstresfetsqueesmentemacon- tinuació. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu Construcció social delspobles pirinencs Jaume Ayats Centre Art i Natura de Farrera; Universitat Autònoma de Barcelona Anàlisi
- 144. 144 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 En les darreres dècades del segle xix i lesprimeresdelseglexx,l’Esglésiaofi- cial va fer un esforç per eradicar de la litúrgiatoteslesmúsiquesquenocon- sideravaconvenientsperales«actituds correctes» i per als interessos de la reli- gió catòlica en el món contemporani. Elsímbolprincipald’aixòvaserelmotu propioTralesollecitudinedePiusXdel 1903. Les músiques considerades in- apropiades varen ser progressivament bandejades,sobretotallòquerecorda- va l’òpera i les músiques de ball. Però elsnousrepertoris«correctes»(queen- globavendesdelarefundaciódelcant litúrgic sota les propostes de Solesmes finsalscompositorsd’unnoumodelde «músicareligiosa»)tambévarenbande- jar i substituir els cants orals conside- rats «rústics» i de l’«antic règim», i les maneres de cantar-los. Aquest procés es va produir en el món catòlic sobre- tot entre el 1914 i el 1945, segons els païsosilescircumstàncieshistòriques. Méstard,larenovaciólitúrgicail’aban- donament del llatí segons la normati- va del Concili Vaticà II (1962-1965), amb nous repertoris i estils «posats al dia», va acabar d’arraconar el poc re- pertoriquequedavaenactiudelscants que ens interessen, amb excepcions raríssimes. Pelquefaalscol·lectorsdecantspopu- lars o tradicionals —com va ser l’am- plíssimalabordel’ObradelCançoner Popular de Catalunya entre el 1921 i el 1936—, els cants religiosos no co- incidienamblaconcepcióquetenien de «la cançó popular»: eren general- ment en llatí (i no en el català desit- jat); eren considerats d’origen culte, i alguns eren polifònics, quan es recer- cava sobretot la simplicitat rústica i es creia que tot allò cantat en diverses veus havia de tenir forçosament un origend’unmúsictècnic.Peròaquests cants tampoc no obtenien l’atenció dels musicòlegs històrics, que cerca- ven partitures i originalitats d’autors concretsitemporalmentsituats,ime- nystenienqualsevoltestimoninomés oral.Pertant,noerennicultesnipopu- lars, i quedaven en els llimbs de qual- sevol dels models teòrics dels segles xix i xx. Entre els col·lectors dels anys de sorti- dadelfranquisme,unscantsdetemà- ticareligiosaimajoritàriamentenllatí tambéquedavenforadelsinteressosdel moment. Després d’anys d’un catoli- cismeoficialistaienllatí,lesposicions esrepartienentrequis’allunyavadetot allòquetinguésaveureamblareligiói quiforjaval’alternativad’unritualmo- dernienllenguacatalana.Mentreque a Còrsega i Sardenya el llatí era viscut com l’opció pròpia enfront del procés de francesització o d’italianització de la vida religiosa —i això va fer valorar aquests cants com a propis i identita- ris—,aCatalunyalescosesanavenper unaltrecamí:elscantsreligiososantics s’havien de substituir per uns de ben moderns i en català. Això ens fa entendre que malgrat l’al- ta intensitat de rastres orals i materials que han deixat aquests cants durant anys, gairebé ningú no els tingués en compte.Nomésenalgunsescassíssims exemples foren inclosos en alguns en- registramentsdelsdarrersdosdecennis (Crivillé i Vilar, 1991 i 2007; Ayats, RoviróiRoviró,1994i1996;Torrent, 2001a i 2001b; La música religiosa de l’Andorra del 1800, 2000). També és veritat que la memòria s’havia esbor- ratprogressivamentdemoltescomar- ques catalanes durant el transcurs del segle xx, i que els testimonis queda- ven circumscrits a àrees específiques, i d’una manera principal al Pirineu, a causadecircumstànciessocialsjaanti- gues i d’història social dels darrers dos o tres segles. Cantadors de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà) davant del faristol de la Col·legiata de Santa Maria, (08/2007). Anna Costal Cantant els goigs de Sant Martí al cor de l’església de S. Martí de Bescaran (l’Alt Urgell) amb l’acompanyament d’un acordionista (08/11/2009). Esther Garcia Llop
- 145. recerques 145 Un atzar —que agraïm a l’interès i la insistènciadeMargaridaBarbal—ens vaferconèixerl’any2006unsenregis- traments domèstics fets per la família Barbald’Envinyenfestesfamiliarsdels primersanysdeladècadadel1980:els cantslitúrgics,ambdiversosexemples polifònics,hisonavenenuntestimoni quefeiaveure’nlaprofunditatil’inte- rès humà i musical. Una primera re- cerca avaluadora a la vall d’Àssua i al Batlliu(patrocinadaperl’Ajuntament deSortipelConsellComarcaldelPa- llarsSobiràaljulioldel2006)ensvafer saber que la memòria d’aquests cants era ben viva, i que desvetllava un re- cord emotivament intens a gran part delageneraciómésgrandepallaresos. D’altra banda, ens va fer veure que la memòria social i musical quedava de- limitada, segons els pobles, entre els més grans de setanta anys. D’aquí va sorgir la proposta d’una re- cerca més àmplia i del projecte IPEC Anàlisi presentat pel Centre Art i Na- turadeFarreraielaboratperunequip derecercadelaUniversitatAutònoma deBarcelonaqueformapartdel’SGR 2009/227 «Les músiques en les socie- tatscontemporànies»MUSC(projecte quevaserdesestimatenlaconvocatòria del2007,peròavaluatpositivamenten ladel2008).Amésdelarecercaestric- ta, els resultats preveien un desvetlla- ment de l’interès per aquests cants en el Pallars Sobirà, que ha tingut reper- cussions en festivals musicals d’estiu i en altres propostes que, per limita- cions d’espai, no desenvoluparem en aquest escrit. «Cants religiosos a l’Alt Pirineu» Larecercas’hafetensetcomarquespiri- nenques.DesdelnucliinicialalPallars Sobirà—comarcaonaquestscantshan deixatunrastremésintensfinsal’actua- litat—,hemobertlesinvestigacionsala Valld’Aran,laRibagorça,elPallarsJus- sà,Andorra,l’AltUrgellipartdelaCer- danya. En l’equip de recerca, encapça- latperJaumeAyatscomainvestigador principal, hi han participat Anna Cos- tal,IrisGayete,AmàliaAtmetlló,Ester GarciaLlopiJoaquimRabaseda,id’una maneradesinteressada,PereCasulleras comatècnicd’enregistraments.Entotal s’hanentrevistatmésde200personesde mésdevuitantapoblesdelesqualss’han obtingutinformacionsicants,enunto- tald’unes150horesd’enregistraments. Elsprincipalsresultats—enunasíntesi nopassenzilladefer—espodenaplegar en els punts que segueixen: Cantar en la vida social L’aspecte probablement més sorpre- nent dels resultats ha estat la gran im- portància que els cants religiosos te- nien en l’articulació i la vivència de la vidasocialdelpoble.Unprimertreball d’aquests aspectes, i centrat només a la comarca del Pallars Sobirà, ha estat publicat en el llibre Cantadors del Pa- llars. Cants religiosos de tradició oral al Pirineu—ReligiousChantsoftheOral TraditioninthePyrenees(Ayats,Costal i Gayete, 2010). El primer element que crida l’atenció és que s’observa com uns determinats homesdelpoble(generalmentcapsde casaid’edatadulta)prenienlacatego- riaexclusivadesercantadors:cadascun d’aquestshomestenienunseientprecís al cor elevat de l’església (espai exclu- sivament masculí), amb prerrogatives comladetenircadascununsalmpro- pi que tenia dret a entonar (a comen- çar sol). Aquests homes dibuixen i ex- pressen tot cantant el sistema de cases igualitàries—deixantforaelsjornalers denivellinferior—quecomponenl’es- tructura social del poble. I es mostren enelsmomentsimportantsienelcon- trol de l’espai i de la llengua d’iniciats (el llatí), alhora que canten els textos Assaig per a l’enregistrament dels cants: cantadors al cor de l’Església d’Enviny, al Pallars Sobirà (10/11/2006). Iris Gayete Cantadors de Llessui (el Pallars Sobirà), amb Jaume Ayats (12/11/2006). Iris Gayete Anàlisi
- 146. 146 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 nuclears de la paraula divina (la missa i els oficis divins, vespres i completes, de les festes principals de l’any). A la part baixa de l’església, les dones i els nens es reparteixen l’espai i els rols, en una distribució que equival a la ge- ografia del poble i que té a veure amb larepresentativitatdecadacasa(cape- lla de la qual tenen cura, situació més properaal’altar,etc.).Intervenenenels cants que no corresponen a la paraula divina,sobretotenelsgoigsialgunsde processó,amésdelsmés«moderns»del mes de Maria. Elsdetallsilessubtilitatsd’aquestaor- ganització, combinats amb l’acte de llegir i amb l’ús de llibres —a més del complement de les romeries als san tuarisidel’estructuraciódelterritoria partirdedevocionsid’espaisordenats desdelcantreligiós—ensendinsenen una concepció del territori, de la vida anual i de la societat que s’expressen de manera molt específica i emotiva en els cants.També les festes profanes i l’espai de la taverna —espai de cant col·lectiu dels homes— es poden en- tendrecomuncertmiralli,alhora,un contrast dels cants religiosos. Encontrastambaltrescomarques,sor- prèn que el cant religiós no sigui ges- tionat des de les confraries, sinó des d’aquesta reunió de caps de casa que, alhora,corresponiaalsrepresentantsde l’estructuramunicipalenl’anticrègim. D’aquesta manera, el cant polifònic pren un relleu i una força especials. Enregistrament dels cants i aportacions musicals Els cantadors, a dalt del cor, «feien re- tronar les parets de l’església!», expli- ca emocionada una senyora de la vall d’Àssua. Efectivament, la construcció d’una estètica musical singular s’ave- niadeltotambl’efectesocialquehem esmentat en l’apartat anterior: cantar fort, individualitzar amb ornamenta- cions i timbre cadascuna de les veus, fer sentir l’efecte dels harmònics i la densitat de les veus dels homes (per- cebuts individualment i criticats per les dones), formava part d’unes carac- terístiques musicals que es correspo nien amb les socials. Desd’aquestpuntdevistahemanalit- zatalgundelsactes—especialmentles vespresielcantdelMagnificat—com unaretòricaqueconstrueixl’emocióa partir de tots els sentits corporals en el moment de la reunió festiva del poble a l’església (podeu llegir-ho a Ayats, Costal,GayeteiRabaseda,2011).Iaixí elselementssonorsipolifònicsprenen significat en la vida social i individual de cada persona. D’altra banda, hem pogut observar com en cada situació de la litúrgia, se- gons si es tractava de la paraula divi- na o de rituals més perifèrics, la dis- posició temporal i els codis rítmics es distribuïen de tal manera que només escoltant la tipologia d’articulació rít- mica, un oient avesat sabia de quina mena de ritual es tractava, i sabia el grau de sacralitat que calia atribuir- hi (podeu veure-ho amb més detall a Gayete, 2012 i Ayats, 2012). Un ele- mentparticulard’aquestadisposicióes Doble cor dels cantadors a l’església de Bosost, a la Vall d’Aran (03/2008). Amàlia Ametlló
- 147. recerques 147 pot concretar en les estructures musi- calsdelsgoigs(aspectedesenvolupata Garcia i Llop, 2011). Finalment cal esmentar la vinculació quehemdetectatentrelaintencionali- tatestèticadelscantsilarespostaacús- tica de determinades esglésies, on la forma de la nau, el lloc on se situaven els cantadors i l’efecte de les tarimes i dels cadirats de fusta contribuïen a re- forçarlasonoritatdesitjada:elretruny delesparetsidelscossosqueparticipa- ven en el ritual. Dades històriques Les dades recollides també ens han concretat com en cada comarca i en cada població la transformació histò- rica d’aquests cants i la desaparició en l’úslitúrgics’haproduïtambvelocitats i circumstàncies prou diferents. Des de poblacions grans on començaren a abandonar-sejaenlesdècadesdel1920 i,especialment,enelsanysrepublicans del 1930, fins a pobles on l’abandó se situa a l’entorn de l’aplicació de les di- rectrius del Concili Vaticà II, ja en la segona meitat de la dècada de 1960. I com, encara, en alguns llocs es conti- nuaren cantant alguns cants més re- presentatiusfinsadècadesméstard.A partdelcantdelsgoigs,enalgunsllocs encara ben actiu. Elements materials i patrimonials Dins dels resultats cal afegir-hi els ob- jectes materials que han quedat a les esglésies i sagristies de quan es feien els rituals. D’una banda hi ha els ele- ments d’arquitectura, tant de l’arqui- tecturageneraldel’edifici(distribució delsespais,escalesd’accésquevinculen elcorambelcampanar,tribunesaltes, galeries altes de la nau, espais dins del mur corresponents a confraries), com del’arquitecturamésespecíficadelcor, generalmentconstruïtambfustaamb grans tarimes i —sobretot— amb ca- diratsquedisposavenelsllocsprecisos dels cantadors. De l’altra hi ha els ob- jectesmobles,elsgransfaristols,elsfa- ristols de barana, els bancs mòbils del cor i les cadires reclinatori correspo- nentsalesdonesdecadafamília,amés delsimportantsbancsdelsobrersdela confraria. I també els grans llibres de cantar, els petits llibres d’èpoques més recents i les pales de goigs. Encara s’hi potafegircreusisímbolsprocessionals, penons i banderes de romeria, i diver- sosobjectesdedinsdel’església,deles processons i de Setmana Santa. En les darreres dècades aquests ele- ments han estat molt poc valorats i n’hi ha que s’estan destruint sistemà- ticament. En algun cas, la presumpta restauraciódelsmursromànics—amb una obsessió per l’autenticitat només d’allò medieval i per a una visió direc- tadelapedra—hafetarrasarcomple- tament el cor on els homes més grans delpobleencaracantavenfacinquan- ta anys (seguint les maneres de ben bé quatre-cents anys enrere). Això ha ar- ribataprovocarqueenalgunpobleels homesnohaginvolguttornaraentrar a l’església. En aquest aspecte cal fer una crida als responsablesdelesesglésiesialsarqui- tectes i tècnics que intervenen en les restauracions perquè prenguin cons- ciència que l’espai i els objectes són el medi (i el resultat) de segles d’una ac- tivitat contínua que ben sovint igno- ren.Enelnostrecas,tambécalinsistir en la importància de l’aspecte acústic, que tan fàcilment s’altera en les noves «intervencions». El llibre ja esmentat Cantadors del Pa- llars ofereix una primera aproximació a aquests elements socials i musicals, alhora que inclou un CD d’una se- lecció d’enregistraments de cantadors d’aquestacomarcaiunDVDambun documental elaborat pel realitzador Aleix Gallardet on se segueix alguns aspectesdelnostretreballdecampper accedir a les narracions i als cants d’al- guns informants. Aplec de Santa Pelaia de Perles, a l’Alt Urgell (23/05/2010). Jaume Ayats Cor de l’església d’Unarre (el Pallars Sobirà), amb el faristol i el cadirat dels cantadors (30/09/2006). Jaume Ayats Cor dels cantadors de l’església de Jou, al Pallars Sobirà (11/2006). Anna Costal Faristol a la barana del cor de l’església de Les Esglésies, al Pallars Jussà (08/2009). Esther Garcia Llop Anàlisi
- 148. 148 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Endarrerterme,tambéhemdesenvo- lupat un seguit de col·laboracions in- ternacionals que han permès vincular la nostra recerca a àmbits territorials més amplis i a un intercanvi científic enriquidor.Enparal·lelalarecercadel Pirineuhempogutduratermeuntre- ball de camp específic amb les confra- ries de la ciutat corsa de Calvi (gràcies aconvenisambVocedeUCommune i a la col·laboració amb l’investigador Ignazio Macchiarella) que ha donat perresultatunarticlecomparatiuentre l’elaboraciódelaretòricadelssentitsa l’oficidetenebresdeCalviilesvespres del Pallars: «Polyphonies, Bodies and Rhetoricofsenses :latinchantsinCor- sicaandthePyrenees»,deJaumeAyats, AnnaCostal,IrisGayete,JoaquimRa- baseda, publicat a la revista Transposi- tionl’any2011.Alhora,hemestablert vinclesicol·laboracionsambelprojecte FABRICA(ANR2009-2012)quedes delaUniversitatdeToulouse-LeMirail i sota la direcció de Phillipe Canguil- hem,estudiaelsfabordonstantdesdel vessant històric com des de l’oral dins del territori francès. Aquestes activitats ens han dut a parti- ciparendiversoscongressos,ambelre- sultat de diverses publicacions (Ayats i Martínez,2011;Gayete,2012,iAyats, 2012).Itambéadiversosestudisuniver- sitaris,entreelsqualsdestaquenelstre- ballsderecercapresentatsperIrisGayete (2010),AmàliaAtmetlló(2010)iEster Garcia i Llop (2011). En aquests mo- ments, un aspecte concret de les recer- ques fonamenta l’elaboració de la tesi doctoral en curs d’Iris Gayete. Recerques de futur Però les diverses possibilitats d’estu- di d’aquests cants fan preveure encara moltscaminsperdesenvoluparidiver- sessorpreses.Peraixòhemplantejatno- ves recerques de futur que actualment estan prenent forma. Les més ben de- limitades actualment són: l’estudi dels procedimentsd’estructuraciótemporal dels cants no governats per una pulsa- Bibliografia i discografia Atmetlló, A. Cants religiosos de quaresma i setmanasantaaVilaller.Anàlisisocialimusical. TreballderecercadelDEAenMusicologia,Uni- versitatAutònomadeBarcelona,2010(inèdit). Director: Jaume Ayats. Ayats,J.;Roviró,I.;Roviró,X.Cançonsitonades tradicionalsdelacomarcad’Osona.Barcelona: GeneralitatdeCatalunya,DepartamentdeCul- tura,1994(FonotecadelaMúsicaTradicionali Popular Catalana; sèrie 1, vol. 2.) De Rams a Pasqua. [CD] Vic: el Nou 9, 1996. Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I. Cantadors del Pallars. Cants religiosos de tradició oral al Pi- rineu — Religious Chants of the Oral Tradition inthePyrenees.Barcelona:RafaelDalmauedi- tors,2010(inclouunCDambenregistraments de camp i un DVD amb un documental d’Aleix Gallardet). Ayats, J.; Costal, A.; Gayete, I.; Rabaseda, J. «Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses: latin chants in Corsica and the Pyrenees». A: Transposition. Musique et sciences sociales [en línia]. 2011 (1). http://transposition-revue. org/spip.php?article29 Ayats,J.;Martínez,S.«VespersinthePyrenees: fromterminologytoreconstructingtheaesthetic ideal of the song». A: Haidt, G.; Ahmedaja, A. European Voices II: Multipart Singing in the BalkansandintheMediterranean.Viena:Institut fürVolksmusikforschungundEthnomusikologie, 2011 (en procés d’edició). Ayats, J. «The lyrical rhythm that orders the world: How the rhythmic built the ritual space modelsinthereligiouschantsofthePyrenees». A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of the First Meeting of the ICTM Study Group on Multipart Music. Udine, 2012 (en procés d’edició). Crivillé,J.;Vilar,R.MúsicadeTradicióoralaCa- talunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1991 (Fonoteca de la Música Tradicional i Popular Catalana; sèrie 1, vol. 1). Tivissa. Cançons i tonades de la tradició oral. Barcelona:GeneralitatdeCatalunya,Departa- mentdeCultura,2007(FonotecadelaMúsica Tradicional i Popular Catalana; Sèrie 1, vol. 3). Garcia i Llop, F. X. Puix que sou dels cels Se- nyora i del nostre territori. El cant dels goigs i laconstrucciódelterritorialesvallsd’Andorra. TreballderecercadelDEAenMusicologia,Uni- versitatAutònomadeBarcelona,2011(inèdit). Director: Jaume Ayats. Gayete, I. Els cants de les Vespres al Pallars Sobirà: un model de lògica temporal. Direc- tor: Jaume Ayats. Treball de recerca de Màster Oficial, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010 (inèdit). «Time logic of the Vespers of the Pyrenees». A: Macchiarella, Ignazio (ed.) Proceedings of the First Meeting of the ICTM Study Group on Multipart Music. Udine: 2012 (en procés d’edició). Lamúsicareligiosadel’Andorradel1800[CD]. Andorra:BancAgricold’Andorra,Agricol1030- 2000, 2000. Torrent, V. Cants dels pelegrins de les Useres [CD]. València: Generalitat Valenciana, 2001 (Fonoteca de Materials). Cants de l’aurora [3 CD]. València: Generalitat Valenciana, 2001 (Fonoteca de Materials). ció (tema destacat en els treballs d’Iris Gayete); l’anàlisi de les diferents lògi- quesd’estructuraciótemporalidelritme comamarcadorsdediferentssituacions rituals (problemàtica en fase d’estudi perJaumeAyats);l’estudiacústicdedi- verses esglésies del Pirineu per establir una correlació amb l’estètica dels cants (problemàticaestudiadaperl’enginyer acústic Enric Guaus i per Jaume Ayats (unaprimeraaproximacióal’oratoride CalvijahaestatpresentadaalaConfe- rènciaenMusicologiaInterdisciplinària, celebrada a Glasgow els mesos d’agost isetembredel2011);lainvestigacióes- pecíficadelsgoigs,enlescorresponents implicacions territorials i emocionals (continuació de l’estudi d’Ester Gar- cia i Llop, amb la col·laboració de l’es- pecialista internacional d’aquest tema, DominiquedeCourcelles).Iendarrer terme, esperem poder publicar en els propersmesoslasíntesidelsresultatsen totes les comarques estudiades dins de lesmonografiesdelacol·lecció«Temes d’Etnologia de Catalunya». n
- 149. recerques 149 E lSéniaésunriudepoc més de 60 quilòme- tresquemarcaellímit entre les comunitats autònomes de Cata- lunya i el País Valen- cià —a més dels límits entre provín- cies i municipis. És en els pobles que envolten el riu (que va gairebé des de l’inicidelmassísdelsPortsfinsalade- sembocadura al mar Mediterrani) on s’ha fet la recerca sobre la dinàmica de tres fenòmens de la cultura popular i els processos polítics sobre la identitat etniconacional que generen. Els tres fenòmens de la cultura popular estu- diats són les danses folklòriques (amb lajotacomaballemblemàtic), les fes- tes de bous i la pràctica de la caça en barraca o parany. Elspoblesquehemagafatcomamarc geogràficdel’estudisónelsméspropers al riu: la Sénia, Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, Sant Jordi, Ulldeco- na, Godall, la Ràpita, Alcanar, Càlig i Vinaròs.Caltenirpresentquel’àmbit geogràfic triat és arbitrari, ja que els marcs d’identificació territorial i els símbols que els acompanyen es pro- dueixen també en àmbits geogràfics més grans. Però per a l’objectiu prin- cipal de la recerca, que és l’anàlisi de les dinàmiques d’identificació nacio- nal, aquests tenen valor perquè estan situats en una zona fronterera en què és més accessible la comparació entre elspapersquehifaelpoderpolíticau- tonòmic en la creació d’identitats col· lectivesilaconfirmacióoimpugnació de la població. La recerca ha partit d’un estudi previ sobre el desenvolupament de la fron- tera del Sénia(1) i la dinàmica social de la població a partir d’un doble procés: d’unabanda,l’existènciad’institucions polítiques, econòmiques, religioses i militars que han condicionat l’evolu- cióhistòricadelapoblacióilamateixa existència de la frontera; i de l’altra, la generació de límits i fronteres simbò- liques de la població a partir de la seva interacció diària i l’experiència viscu- da. A partir d’aquest treball previ, s’ha volgut analitzar com la cultura popu- lar genera identificacions col·lectives, basades sobretot en l’etnicitat i la na- cionalitat, i com aquestes són condi- cionades pel poder polític, i descriure el paper de les administracions públi- ques i de la població en la generació d’aquestes identitats. L’àmbit de la cultura popular Tal i com defineixen alguns estudio- sos la cultura popular (Llopart et al., 1985), aquesta la podem considerar a partir de les referències i idees que es transmeten sobre la identitat de la po- blació, és a dir, els fenòmens coneguts com a cultura popular ho són en tant que ens indiquen unes determinades coordenadesculturalsdelapoblacióen relacióambl’espai(territori)ieltemps (història). La cultura popular ens re- met a la cultura pròpia i peculiar d’un col·lectiuhumà,alasevaidiosincràsia culturalapartirdelsrelatssobrel’àmbit territorialquecomprènilahistoricitat dequèésportadora.Aquestaperspec- tiva és fàcilment comprovable empí- ricament quan es presencien aquests fenòmens, ja que tant els practicants comlapoblacióengeneralelsconside- renpartdelaculturapròpiaiespecífica delterreno.Ambexplicacionsdeltipus «això és tradicional», «ho portem a la sang», «això és nostre i mos ho volen llevar»o«éstípicdelnostrepoble»,ens apropemalqueA.D.Smith(2008)ha anomenat els «fonaments ètnics de la nació». Per a aquest autor, la naciona- litatéspròpiadel’èpocamoderna,pe- rò es caracteritza per la recerca d’unes bases ètniques que serveixen per legi- timar les noves identitats nacionals, i que es basen en un conjunt de «mites, memòries,valorsisímbols»queespre- nen de l’època premoderna d’una de- terminada societat. Etnicitatinacionalitatsóndosconcep- tesque,totiferreferènciaalsprocessos deconfiguracióidentitària,impliquen diferències analítiques importants, bàsicament en el que fa referència als processospolíticsques’hiprodueixen. Per etnicitat entenem aquells símbols d’identificació comunitària, al marge de qualsevol plantejament i reivindi- Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera ElcasdelSénia Raimon Collet Grup de Recerca Etnològica Catalana Anàlisi
- 150. 150 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 tic i econòmic). Per la part sud, són la provínciail’autonomialesqueregulen aquestes pràctiques i generen identifi- cacionscol·lectivesambaquestsàmbits territorials,mentrequeperlapartnord és només l’autonomia qui exerceix la capacitat normativitzadora, en canvi les identificacions que genera la cul- turapopularambl’àmbitdelesTerres del’Ebrenoestancorrespostesambun àmbit administratiu correlatiu.(2) Les diferents teories elaborades sobre l’estudi de la nacionalitat, que posen l’accent en els dispositius i mecanis- mes del poder i les elits per consolidar una determinada identitat nacional, són analitzades en cada cas concret de la cultura popular, ja que aquestes es configuren com el marc a partir del quals’hand’analitzarlainteraccióiles vindicacions de la població. Aquestes relacions entre poder polític i cultura popularprodueixennopocsconflictes a escala local. Pel que fa a la jota, com que aquest element és un generador potent de le- gitimacionsdelesidentitatsetnicona- cionals,esprodueixenconflictesentre grups d’afinitat local, ja que el poder polític local intenta instrumentalit- zar aquestes identificacions, mentre que, a vegades, els participants en els grupsfolklòricsesneguenaparticipar en aquestes manipulacions. L’antago- nismeentreideologiestambéprovoca conflictes i diferències entre uns sec- torsiunsaltresencadamunicipi,tant dins de la comunitat local com entre aquestailesadministracionsestructu- ralment superiors. També en les festes de bous, les regu- lacions impulsades per cada adminis- tracióperalasevapràcticagenerendi- ferències entre una banda i l’altra del riu,diferènciesqueobliguenelspartici- pantsaseguirunsdeterminatsmodelsi normativesquegenerendiferentscon- flictes,comperexemplel’existènciade comissions de bous, que són autoritat cació de tipus politicoterritorial. La nacionalitatéstambéunmarcd’iden- tificació col·lectiva, però lligada a les estructuressocialsmodernesdelesso- cietats capitalistes. Malgrat que aquests fenòmens cultu- ralsestudiatsespractiquen a una ban- da i a l’altra del Sénia, hem constatat com les idees sobre la identitat cultu- ral i nacional varien, i per tant, també els processos i les dinàmiques socials que generen. I varien perquè tant les administracionspúbliquescomelsdi- ferents grups i agents implicats tenen interessos,perspectivesiideologiesno només diferents sinó també antagò- nics. D’aquesta manera, per afrontar l’estudi de la identitat nacional a tra- vésdelaculturapopularhempartitdel conflicte i dels processos polítics que intentenhegemonitzarundeterminat model identitari i els marcs simbòlics dereferència.Pertant,ensapropemal queGramscianomenàhegemoniaique ésnonoméslesideesques’intentenfer passar com a «naturals» i ahistòriques per part d’un grup social determinat (sobretot pel que deté el poder) sinó també l’estructura social, els protago- nistesielsmitjansqueesposenenpràc- ticaperhegemonitzarunadeterminada perspectiva de la identitat col·lectiva. Així doncs, la cultura popular no no- més implica uns símbols, memòries i espaisdereferènciaconcretssinótambé una lluita entre diferents sectors soci- als i poders polítics per imposar el seu model d’identitat. Poder polític i generació d’identitats col·lectives Eldesenvolupamentdel’estatnacióli- beral durant els segles xix i xx va anar acompanyatd’unanovamentalitatpo- lítica i cultural. A partir de llavors, les relacionsentrefronteresiculturadela poblacióvananaraparellades.Elprin- cipi de la nacionalitat, segons el qual cada societat amb una cultura pròpia hadedisposardeles seves pròpies ins- titucions polítiques (Gellner, 1986) i eldesenvolupamentd’ideologiesnaci- onals, tant per legitimar el nou estat i les seves elits com per impugnar-lo, és present des de llavors. L’Estatnacióespanyolhadesenvolupat tot un seguit d’administracions regio- nalsambunadeterminadaescalajeràr- quica(municipis,comarques,provín- ciesiautonomies).Cadaadministració intenta fer efectiva la seva penetració social no només a base de regulacions i legislacions sinó també amb la gene- raciódesímbolsqueintentenadequar el límit administratiu amb el simbò- lic i legitimar així la seva existència. D’aquestamaneracadaadministració elaboraallòqueAndersonanomenà«el cens, el mapa i el museu» (2005), ele- ments imprescindibles per implantar una determinada imaginació sobre la comunitat.Malgratquelaculturapo- pular estudiada és a priori la mateixa, les disposicions i normes administra- tives per a la pràctica d’aquests fenò- mens impliquen una clara diferencia- ció entre els practicants d’una banda i l’altra del Sénia. Les administracions autonòmiques i provincials regulen aquesta pràctica a partirdelapatrimonialitzaciód’aquests elementsidelesdisposicionsimpulsa- des per fer-la. L’accés, per exemple, a subvencionsiajudesjaconfiguraunes determinades característiques per als grups folklòrics de banda i banda del riu, així com també per a l’organitza- ció de les festes de bous o del parany. Sovint,lasolaobligacióderegular-lesi oficialitzar-lesrequereixadequar-seals designisdelpoderpolític.Peròaquesta regulaciórequereixtambélageneració dedeterminatsritualsipràctiquesque facin efectiva aquesta comunitat ima- ginada i que generin, a partir d’aques- tes experiències, marcs territorials de referència.EsprodueixaixíelqueAn- derson (2005) anomenà pelegrinatges, queconfigurenelmapamentalatravés dels viatges intraterritorials (i en espe- cial a la capital, centre del poder polí-
- 151. recerques 151 dins la plaça a la part nord del Sénia, mentrequealapartsudéselmateix alcalde,oalgunregidormunici- palquin’exerceixl’autoritat. Els polítics locals, però, es constitueixen en prota- gonistes d’aquest tipus de festes, ja que (espe- cialment a la part sud del Sénia) elaboren pràctiques d’ostenta- ció i protagonisme i intenten convertir-se enelsvaledorsd’aques- tes festes. Pel que fa al parany, les normatives prohibicionis- tes impulsades des d’àmbits políticssuperiorsalsestrictament localsiprovincialsgenerenunaforta conflictivitatentreels seus practicants i el poder polític, conflictivitat que és aprofitadapelspoderspolíticslocalsper erigir-seendefensorsd’aquestapràcti- caatravésdedinàmiquesquepodríem anomenarclientelistes,iqueconsistei- xenenunacertademagògiaentornde lalegitimitatd’aquestapràcticaiocul- teniemparenelscaçadorsenfrontdels poderspolíticssuperiors,fentcasomís de les legislacions establertes, sobretot per part de la UE. La interacció social entorn de la identitat En els processos de construcció iden- titària de les societats, una referència obligadaéslaperspectivaadoptadaper F. Barth, el qual posa l’accent en els lí- mitsdelescategoriesculturalsmésque nopasenelscontingutsd’aquestes.La configuració de la identitat es percep així com una negociació constant en- tre individus i grups socials per mar- car les delimitacions entre nosaltres i ells. Segons aquest autor, l’estudi de la identitat cultural o ètnica no és una enumeració dels continguts i la histò- ria d’aquests sinó dels processos mit- jançant els quals es negocien aques- tes identitats. Pel que fa a l’etnicitat, aquestautorconsideraqueesbasaen: a)senyalsosignesmanifestos,ib) orientacions bàsiques de valor (1976:16). No hi ha dubte que aquest tipus de pers- pectiva aporta una anà- lisi imprescindible per a l’estudi de les iden- titatscol·lectives,com també ho fa en el cas delaconfiguracióde les identitats a través delaculturapopular alSénia.Lageneració d’oposicionsentreno- saltres/ells,laidentifica- ciód’unaalteritatapartir de la qual consolidar unes característiques identitàries, ésunprocésimportantd’aques- tes identitats. Un cas paradigmàtic és la pràctica de la caça en barraca o parany. En aquest tipus de fenòmens, tant els signes i se- nyals dels grups ètnics com les nor- mes de valor hi són ben presents. La recerca ha ressenyat com els caçadors elaboren la seva identitat a partir de l’oposició que en fan amb un prototi- pus d’individu social: l’ecologista. En oposicióalsvalorsqueaquestsesupo- sa que té, els caçadors elaboren la seva pròpia configuració identitària. Ator- gar als «ecologistes» unes determina- des característiques (urbanitat, inte l·lectualisme, politització) permet als caçadors definir-se a partir de l’oposi- ció a aquestes, i atorgar-se la legitimi- tat de la seva pràctica (ells són els del terreno, coneixedors de la ruralitat, els portadorsd’unatradicionalitatquefan remuntarmoltsseglesenrere,coneixe- dorsdelmediapartirdelasevavivèn- cia, sense capacitat d’influència polí- tica, etc.). La persecució que s’ha fet d’aquesta pràctica al Principat, porta alguns caçadors a oposar la catalanitat (persecució del parany, connivència i afinitat amb els grups ecologistes) a la valencianitat (permissivitat i exaltació dels valors rurals). Les referències a la identitat de les festes de bous són evidents durant les celebracions. Lídia Montesinos Anàlisi
- 152. 152 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Catalanitat i valencianitat Aquestes dicotomies estan rela- cionades amb allò que Barth anomenà les fronteres dels grups. Les característiques d’aquestesidentificacions etniconacionals es van consolidar a partir de determinats teòrics i intel·lectuals que ela- borarenelscontinguts ètnicsdecadasocietat. Lacatalanitat,lligadaa valors liberals, politit- zats, i a un medi urbà, es configurà ràpidament com una ideologia d’im- pugnaciódel’estatnació,que contraposavalavoluntathomo- geneïtzadoradel’Estatespanyolen- tornd’unssímbolsiculturacastellans aunssímbolsiculturacatalans.Lava- lencianitat, en canvi, tal i com ens la descriu Flor (2011), ha patit recent- ment un conflicte més profund sobre dos models d’identificació oposats. La identificació que ha acabat essent dominant prengué els seus símbols i valors etnicoculturals de l’etapa de la Renaixença (mitjan segle xix) i de la ideologiablavera(darrerterçdelsegle xx). Aquesta ideologia es caracteritza per un romanticisme exaltat de la ru- ralitat,unasuposadacomunitattrans- històricadesconflictivitzada,alienaals valorsdelasocietatmoderna,altament jerarquitzada i autoritària, i amb un fortsentimentd’espanyolitat.Malgrat queaquestescaracterístiquesètniques sónleshegemòniques,s’handesenvo- lupat altres propostes i ideologies que impugnen aquestes identificacions i que també estan presents en alguns àmbits de la cultura popular, com ara les propostes de Fuster sobre la valen- cianitat i la idea dels Països Catalans, elaborades també per altres autors. Elqueenshainteressatenlarecercaés descriureianalitzarcomaquestescate- goriessónmanipuladespelsimplicats enlaculturapopularperconfirmar-les o impugnar-les. Mentre que aquestes categories i els seus continguts són assumides majoritàriament, es produeixen també fenòmens d’impugnació. Especial- ment significatius són en el cas de la jota, on hem constatat com per part de determinats sectors socials,aquestaescons- titueix en un element d’unificació transfron- terera, enfront de l’in- tent del poder polític del sud del Sénia per fer de les danses folklòriques un element de diferencia- ció territorial. Llavors, la jota es configura com a vehicle per a la unitat transfronterera, reclamant unacatalanitatcomunaentreambdós territoris.Tambéimportantssónlesre- clamacionsalapartnorddelSéniaper convertir aquest element en part del folklore oficial català. La manca d’un reconeixement polític oficial com a partdelpatrimoninacionalcatalà(3) ha implicat que durant les celebracions i trobades folklòriques, aquests grups hagin reivindicat constantment la se- va catalanitat. Per a la nostra recerca hem parlat de referents ètnics de la cultura popular quan aquests fenòmens culturals no impliquenunaactitudactivaipolitit- zada.Encanvihemdescritcomafenò- mensd’identificaciónacionalaquelles mostres de la cultura popular genera- dores de reivindicacions polítiques i que impliquen actituds de mobilitza- ció i activisme. Aquestes dues catego- ries són importants ja que marquen una diferència clara entre nord i sud, sobretotpelquefaalajotai,enmenor mesura, a les festes de bous. Tal i com descriu Smith (2008), els moviments nacionalistes es caracte- ritzen per uns processos d’activisme, mobilització i politització dels refe- rents ètnics de la societat. Així, la po- Les contradiccions i els antagonismes entre aquestes propostes també són evidents. Lídia Montesinos
- 153. recerques 153 litització dels símbols ètnics és la pre- missanecessàriaperencetarprocessos nacionalistes;percontra,aquellessoci- etatsquemantenenunsreferentsisím- bolsètnics,peròquenodesenvolupen aquests processos de politització no produeixen moviments nacionalistes entorn d’aquests simbolismes. Per la banda nord, la jota i els bous s’han convertit en elements d’identi- ficaciónacionalperquèhihaunaclara voluntatdelsseusparticipantsd’influir enl’arenapolíticaid’adoptarl’estatus de «folklore» nacional. Les constants reivindicacions dels grups folklòrics del nord del Sénia per ser categorit- zats com a part de la cultura nacional catalana implica que la seva pràctica estigui caracteritzada per l’activisme, la mobilització i la politització. Tam- bé hi ha una part de practicants de la jota que fan d’aquest ball un motiu de reivindicació política i social. Des de grups de música que han assolit un ressò considerable a Catalunya i que fan de la reivindicació de la jota un element idiosincràtic propi, fins a grups folklòrics que han desenvolu- pat una pràctica quasi professional i de prestigi d’aquest ball, passant per grups de persones que la practiquen amb unes reivindicacions polítiques clares, com a mitjà a partir del qual reivindicar altres models territorials, socials i econòmics. En el tema dels bous, la polèmica re- cent sobre la prohibició de les corrides aCatalunya,ilapossibilitatquetambé s’hi incloguessin les festes de bous de lesTerresdel’Ebre,hacomportatuna politització dels que hi participen i la reivindicació de les festes com a part del patrimoni nacional català, amb la proliferaciódesenyeresipancartesal· lusives a la seva catalanitat, present i històrica, durant els últims anys. Per la part sud, en canvi, tant les fes- tesdebouscomelsgrupsfolklòricses caracteritzen per una manca total de qualsevol idea que faci referència a la seva nacionalitat. Aquests fenòmens delaculturapopularresponenaidees iidentificacionsdecairelocaloregio- nal,mainacional.Nohihadubteque l’origend’aquestadiferènciaentreuna bandadelriuil’altrarauenelsproces- sospolíticsqueesprodueixenaunaco- munitat autònoma i a l’altra. Mentre queaCatalunyalaconsolidaciód’una ideologia nacional catalana ha com- portat que aquests elements culturals esmoguinsegonsaquestsparàmetres, al País Valencià la consolidació d’una determinadaidentificaciódelavalen- cianitat, propulsada sobretot pel po- derpolític(encaraquesiguiacceptada per una part important i majoritària de la població), relega qualsevol me- nadepolititzaciód’aquestsfenòmens. Aquesta valencianitat, tal i com ens descriuendiferentsautors(Mira,Flor, etc.) entén que aquesta és només una variantregionaldelaidentificacióna- cional espanyola, i per tant, qualsevol mena d’especificitat que no concordi ambelconjuntdelssímbolsidentifica- dorsespanyolsimplicaallòqueSmith haanomenatunaactitudquietista,aï- llada i exclusivament culturalista. Per altra banda, i més recentment, s’està promovent per part de les ad- ministracions polítiques locals la co- ordinació entorn d’una Mancomu- nitat de municipis, que pugui actuar unidaireivindicarinstrumentsimit- jans per al desenvolupament econò- mic. La utilització del folklore local per potenciar i legitimar aquest nou actor polític és evident, tot i que les identificacions de caràcter nacional s’obvienperevitaraixíconflictesentre elspolíticslocalsilesinstitucionspo- lítiques superiors, especialment amb els representants de la dreta política delsuddelSénia.Laculturapopular, llavors, fa referència a un àmbit local i regional, però com a instrument de reivindicació del que es percep com a territoriperifèricdinselconjuntde les comunitats autònomes. n BIBLIOGRAFIA Anderson, B. Comunitats imaginades. Re- flexions sobre l’origen i propagació del naci- onalisme. Catarroja-València: Editorial Afers i Publicacions de la Universitat de València, 2005. Barth, F. (comp.). Los grupos étnicos y sus fronteras.FondodeCulturaEconómica,Ciutat de Mèxic, 1976. Collet,R.ElSénia.Identitat,territoriipolítica. TesinapresentadadinselMàsterd’antropolo- giaietnografiadelaUniversitatdeBarcelona, 2009. Flor, V. (2011) Noves glòries a Espanya. An- ticatalanismeiidentitatvalenciana.Catarroja- Barcelona: Editorial Afers. Gellner,E.Nacionesynacionalismo.Madrid: Alianza, 2003. Llopart, D.; Prat, J.; Prats, Ll. La cultura po- pular a debat.Barcelona: AltafullaiFundació Serveis de cultura popular, 1985. Smith,A.D.Elsorígensètnicsdelesnacions. Catarroja-València:EditorialAfersiPublicaci- ons de la Universitat de València, 2008. notEs (1) Collet, Raimon. El Sénia: identitat, territori i política. Tesina de final del Màster d’Etno- grafia i Antropologia de la UB. Any 2009. (2) Aixònovoldirqueleselitspolítiqueslocals oregionalsdelesTerresdel’Ebrenopoten- ciïn aquests elements identificadors com a base per a la seva reclamació d’un ens admnistratiu propi. (3) Fet que ha canviat aquest 2010 amb la catalogació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a dansa nacional catala- na. Anàlisi
- 154. 154 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 S ota el títol de la recerca «Inventaridelfonsetno- lògic per al Museu de la Mar de l’Ebre» s’amaga una aspiració conjun- ta de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i el Museu Comarcal del Montsià, que des de fa uns d’anys treballen en el projecte del Museu de la Mar de l’Ebre. Amb la rehabilitació de l’edifici que ha de contenir el museu (la Casa i Magat- zem de la Reial Companyia de Ca- nalització de l’Ebre) i el projecte mu- seològic en marxa, el fet de no tenir una col·lecció prèvia, a banda de la col·lecció malacològica i arqueològi- ca Joan Brunet, marcava molt la filo- sofia del projecte i la necessitat de fer una recerca prèvia. L’objectiu general que ens vam fixar a l’inici del programa era fer l’inven- tari i catalogació de les diferents col· leccions públiques i privades entorn del món mariner de Sant Carles de la Ràpita, amb la intenció de reu- nir aquests elements patrimonials locals que en aquests moments es troben dispersos i establir les neces- sitats reals i les pautes de conservació d’aquest patrimoni. L’objectiu final de la recerca, que a més representa la seva plena rendibilització social, era dotar de continguts i materials el projecte del futur Museu de la Mar de l’Ebre. Desenvolupament del programa Les tasques es van fer des del juliol de 2009finsaljuliolde2010.Enprimer lloc, l’equip de recerca es va centrar a fer una primera presa de contacte amb l’entorn, així com un seguit de visites i entrevistes a algunes famílies vinculades al món mariner de la Rà- pita. L’objectiu principal era compro- varl’existènciad’elementssusceptibles de ser incorporats al futur Museu de la Mar de l’Ebre, així com establir el seu valor patrimonial i etnològic, i el seu estat de conservació. L’equip de recerca va elaborar una primera llista de possibles prestadors que incloïen particulars i empreses. Com veurem més endavant, en alguns casos no es vanobtenirelsresultatsesperats,però, en canvi, arran d’algunes visites, es va poder contactar amb persones que no teníem a la llista inicial. Lanostrarecercaetnològicas’habasat enelementsmobles.Enprimerlloces va fer una primera visita a cadascuna de les persones per explicar el projecte del Museu de la Mar de l’Ebre i la ne- cessitat de fer la recerca per poder do- cumentar peces que poguessin nodrir lacol·lecciódelfuturmuseu.Després, segonselvolumdematerial,esvanfer més visites per documentar i registrar elsobjectes.Elreculldedocumentació i la descripció dels objectes, així com la seva sistematització, s’ha fet seguint els criteris i les pautes que regeixen les bases definides a l’Inventari del Patri- moni Etnològic de Catalunya. S’han registrat un total de 334 peces i s’han fet 340 fotografies. Tota aquesta documentació ha estat possible gràcies a la col·laboració de particularsiempreses.Peròhemdedir queésfrustrantidecebedorelfetque, enmoltesocasions,lesfamíliesensdi- guessin que conservaven moltes més coses, però que en els darrers anys les havien llençat a les escombraries. De la llista de famílies i empreses rapiten- quesvinculadesalmónmarineraSant CarlesdelaRàpitaqueproposàremal projecte inicial, algunes ja no conser- vaven res o el material no era d’interès peralarecercaniperalfonsdelmuseu. El material recollit pertany a les famí- lies, empreses i institucions següents: DrassanesCarcellé,DrassanesNicolau, Drassanes Piñana, Ferreria Nicolau, ConfrariadePescadorsdelaVergedel Carme, germans Cartes (Peteres), fa- mília Cartes, germans Elorz, Ramon Castellà, Pepito Elías Sancho, Miguel Sancho, l’armador de pailebots Juan Canício, la família d’Alfredo del Río Rosales i l’Ajuntament de Sant Car- les de la Ràpita (propietari de la Col· lecció Brunet). Elements documentats Abans de ser una activitat econòmi- ca bàsicament industrial, la pesca a la Elena Juncosa Vecchierini Antoni Cartes Reverté Pescadors i mariners als Alfacs Inventari defons etnològics peralMuseudela Mar de l’Ebre IPEC-Documentació
- 155. recerques 155Documentació Ràpita va ser no només una professió de subsistència, rica en costums, em- barcacionsitècniques,sinótambéuna maneradeviureiderelacionar-seamb lamar.Ambladocumentacióisistema- tització de tots els elements patrimo nialsques’hanpogutregistrarhemob- tingutunabonamostrad’objectesque ens permeten imaginar aspectes fona- mentalsdelmónmarinerrapitenccom són els sistemes de pesca i les embar- cacions, el dia a dia dels pescadors, els magatzems,elmantenimentdelesarts, laimplicaciódelafamília,lespenúries de l’ofici així com les festes populars i les creences. Així, gràcies als elements patrimonials inventariats podem par- lardelsarmadors,delesremendadores, dels corders i dels mestres velers, i dels ferrersabandadelspescadors,mestres d’aixaicalafats.Endefinitiva,hempo- gut obtenir una visió global d’una ac- tivitatprimàriaqueéspartdel’entorn i de la història de la Ràpita. Drassanes Carcellé La nissaga dels mestres d’Aixa Carce- llé és la més antiga documentada a la Ràpita i té el seu origen a Tortosa. Al carrer Vista Alegre encara es conser- ven l’antic magatzem i les drassanes, que funcionaren fins a finals dels anys noranta i on es van fer els últims tre- balls tradicionals amb fusta abans de passaralpolièster.Lagranoportunitat querepresentaelfetqueelmagatzemes tanqués amb la maquinària i una part important de peces a dins, contrasta amb l’estat d’abandonament que pa- teix. A banda de les eines registrades, es van poder identificar diferents ser- radores, una balança, així com gran quantitatdeplantillesdegransdimen- sions.Delamateixamanera,elpropi- etari encara conserva documentació de molt d’interès per a la recerca, com plànolsifotografies.L’equipderecerca només ha registrat les eines i elements que en primera instància podien re- sultar interessants per formar part de la col·lecció del Museu de la Mar de l’Ebre. Les plantilles i grans màquines Edifici de la «Casa i Magatzem de la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre», que ha d’albergar el futur Museu de la Mar de l’Ebre. Elena Juncosa Estat actual de les antigues Drassanes Carcellé, situades al carrer Vistalegre. Elena Juncosa Vista general del magatzem i treballadors actuals dels Germans Cartes, coneguts com Peteres. Elena Juncosa
- 156. 156 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 el fet que algunes d’aquestes encara estan en ús. Germans Cartes, Peteres Els pescadors solien armar-se ells ma- teixos moltes de les arts i ormeigs de pesca. Però algunes arts, com el bou, precisaven de més elements i experi- ència, així com espais de dimensions adequadesperremendarxarxes.Eltaller delsgermansCartes,conegutscomels Peteres,sónunbontestimonid’aques- ta feina, amb magatzems on les arts es poden estendre en tota la seva longi- tud i on es pot treballar en més d’una a la vegada. En aquest cas es va poder documentarmaterialinteressantd’ar- mar i remendar xarxes. Família Cartes Desprésdevisitareltalleril’anticma- gatzemdelsgermansPeteres,onjavam poder documentar una sèrie de peces lligadesal’armatdelesartsdepesca,el senyor Antoni Cartes ens va obrir les portes de casa seva on ens va mostrar diferentsmaterialsquedurantanysha anat arreplegant. Aquest material està format bàsicament per material rela- cionat amb el món de la pesca i la na- vegació i conserva també alguna peça relacionada amb la fosa de plom per a les xarxes, que va pertànyer a Lluís del Rio conegut com l’Americano. Germans Elorz L’equip de la recerca va visitar aquest pescador, de la família coneguda a la Ràpita com els Guapos, que conserva elsfanalsperpescaralallumdelabar- ca Lucero, on van treballar. Confraria de Pescadors Verge del Carme En el cas de la Confraria es va poder trobar documentació antiga i alguna peça d’interès, com l’antiga bandera de la Confraria. De tota manera, la majorpartdelsdocumentsconservats són documents de registre, fiscals i de comptabilitat. Pensem que la docu- mentació més interessant devia estar no s’han registrat en aquesta recerca, si bé s’hauria de tenir en compte que, com a patrimoni de la Ràpita, si s’ha de desmuntar el magatzem, el Museu hauria de tenir cura de la seva conser- vació. El volum de material i el tipus de maquinària sobrepassen els objec- tiusdelanostrarecerca.Nosaltreshem registratelsobjectesqueresultavenmés accessibles,peròl’estatenquèestroba elmagatzemhadificultatlarecerca,ja quenitansolselseupropietariconeix l’abast dels elements conservats: habi- tacions i racons amb material acumu- latsenseordre,armarisicalaixosplens derecanvis,materialempaquetatsense obrir...EnsatrevimadirquelesDras- sanesCarcellé,lasevahistòriaielsma- terials conservats, permetrien fer una recerca monogràfica. Drassanes Nicolau LesDrassanesNicolautenenelseuori- gen en Miquel Nicolau Ferré, que va començar a treballar amb els Carce- llé. Comença, doncs, aquesta nissaga l’any 1917 amb la construcció del ve- ler Teresa, vaixell emblemàtic per a la marineria de la Ràpita. És interessant elfetqueaquestafamíliatambétreba- llés la ferreria lligada a la construcció naval i a les arts de pesca, en la figura de Miquel Nicolau Castell. La tercera generació, amb Miquel Nicolau Altés al capdavant, també va ser pionera al territori en la construcció de barques de pesca amb fibra de vidre a comen- çament dels anys vuitanta. En aquest cas es van registrar diverses eines de mestre d’aixa. Ferreria Nicolau Realment interessant va resultar la vi- sitaal’antigaferreriadeMiquelNico- lauCastell,de89anys.Ensvaobrirles portesdelseutaller,asotadecasaseva, que conserva des que es va jubilar. La seva especialització i la precisió el van portaraserl’únictallerdelazonacapaç deferlescomplicadestasquesdeman- tenimentperalesplataformespetrolí- feres, i a ser l’únic proveïdor de l’Estat Antiga forja de la ferreria Nicolau, que el seu propietari encara fa servir. Elena Juncosa delsmotorsLarran.Eltalleresconserva pràcticament intacte, amb les prestat- geriesplenesderecanvis,leseinesil’an- tigaforja,queellencarafaservir(finsi tot ens en va fer una demostració). El volum de material, la seva tipologia i l’estat en què està emmagatzemat es- capaalesintencionsd’aquestprojecte derecercasibéalgunapeçaenconcret potresultarinteressant.Volemremar- car l’interès i la importància d’aquest antic magatzem, que conserva la seva estructura original i gran quantitat de maquinària,einesisubministraments. Enqualsevolcas,elvolumdematerial sobrepassa els objectius d’aquesta re- cerca,sibévolemdeixarplantejatque, comenelcasdelesDrassanesCarcellé, podriaresultarinteressantfer-neunes- tudi monogràfic. Drassanes Piñana LanissagadelsPiñanalavainiciarCar- les Piñana Pauli, pescador que vivia a Tortosa i va aprendre l’ofici a les dras- sanes que els Carcellé tenien al Canal de Navegació. Poc després va muntar un taller propi, també al carrer Vista Alegre, on continua la quarta gene- ració amb el treball de Carles Llopis. Enlesvisitesfetesaaquestesdrassanes s’han inventariat 19 antigues eines de mestre d’aixa i calafat. És interessant
- 157. recerques 157 entre els documents més antics, però malauradamentunapartimportantde l’arxiu es va cremar fa uns anys. Ramon Castellà Aquest vell pescador del port ens obrí amablement les portes de casa seva en la primera visita. Vàrem poder cons- tatar l’existència de canastres, xarxes, nanses i cabassets de palangre confec- cionats per ell mateix. Pepito Elías Sancho Aquestpescador,conegutcomloMau- ra, conserva diferents peces relaciona- des amb el món mariner rapitenc. Al- guns d’aquests elements eren seus, i d’altres els ha recollit al port. Amb el seu material s’han pogut documentar diferents sistemes de pesca, tant arts de pesca (representades per diferents tipus de xarxes, com ralls o tresmalls), com aparells de pesca, com nanses de diferents tipus. Miguel Sancho Els elements registrats de Miguel Sancho, pescador del port conegut com lo Sanareu, són realment interes- sants,jaqueconservaestrisiormeigsde pescamoltantics.Destaquenleseixàr- ciesdecotó,jaqueencaranon’havíem pogut documentar cap de tan antiga, atès que quasi totes són de niló. Col·lecció Brunet Al començament assenyalàvem l’exis- tènciadelaCol·leccióBrunet,depro- pietat municipal. Si bé es tracta d’una col·lecció eminentment malacològica iarqueològica,hemfetunarevisiódel seufonsqueenshapermèsidentificar diverses peces d’interès etnològic re- lacionades amb el món mariner, si bé se’n desconeix la procedència. Juan Canicio El senyor Juan Canicio no estava a la llistainicialdelarecerca,peròcontactar ambellvasermoltfàciliensvaatendre molt amablement. A la primera visita ens explicava amb orgull com va ser l’últim armador de pailebots del Me- diterrani, i ens va ensenyar una petita joia:elprimerllibredelFardelaBanya, datat del 1854. Ja en una segona visi- ta ens va obrir el magatzem on guarda objectes i documentació en molt bon estatdeconservació.Destaquenelsob- jectes relacionats amb la navegació i l’ofici de veler. Alfredo del Río Rosales ElsenyorAlfredodelRíoésfilldeLluís del Río, conegut com l’Americano a la Ràpita. El seu pare treballà la fosa del plom per fer les plomades de les xar- xes.Enmorirelseuparevadesmuntar elmagatzemitansolsconservaalguns estris de fosa com cullerots i motlles, peròprouinteressantsperdocumentar i il·lustrar aquesta activitat. Conclusions de la recerca Ensagradariaremarcarqueelcol·lectiu marinerdelaRàpita,objected’aques- ta recerca, influenciat en part per les circumstàncieshistòriquesquehavis- cut, posseeix una manera d’expressar- se molt particular, encara que sempre amb trets comuns a col·lectius de la mar d’altres zones. L’equip de recer- ca s’ha trobat amb la dificultat d’una terminologialocalpocdocumentada. La falta d’estudis sobre el món mari- nerdelazonadelsAlfacscontrastaamb l’abundant bibliografia que hom pot consultarsobrealtressectorscostaners com Cambrils, Barcelona o Palamós. Enssobtaqueellitoraldel’Ebreielseu patrimonimaritimopesquerencarano haginestatobjectedecaptreballdere- cercaetnològicaprofund.Delarecerca i de la dificultat a l’hora de trobar una terminologia adient a l’objecte d’es- tudi va sorgir la idea d’incorporar un petitglossariquecontribueixiadonar una mostra de la riquesa del vocabu- lari i de les expressions dels pescadors dels Alfacs. Pertant,enprimerlloc,aquestarecer- ca ha permès conèixer millor el patri- monietnològicrelacionatambelmón mariner de Sant Carles de la Ràpita. La seva documentació ha permès do- tar de continguts el projecte del Mu- seu de la Mar de l’Ebre. Moltes de les peces que hem recollit podran ser in- tegradesenl’exposiciópermanentdel museu,obéincorporadesalseufons. Així,larendibilitzaciósociald’aquest projecteésplena,jaquenonoméses- tem posant en valor uns materials et- nològics fins ara dispersos, sinó que volemqueelgranpúblictinguialseu abast la possibilitat de conèixer-los i de gaudir-ne. n Ormejos de pesca emmagatzemats pels pescadors, aliens al ric patrimoni que conserven. Elena Juncosa Documentació
- 158. 158 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 D es dels primers temps l’home ha transformat el seu entorn, i hohafetambels materialsquete- niaal’abast,entreelsqualssobresurtla pedra. Un element sòlid i permanent, queresisteixlesinclemènciesielpasdel temps. Amb pedra, els nostres avant- passatss’hanadaptatalmedi,l’hanhu- manitzat.Varenferseparacionsdefin- ques, terrasses, refugis, construccions peral’aprofitamentdel’aigua,camins, etc.itottipusdeconstruccions.Ienca- raavuiienelfuturcontinuaremmodi- ficantl’entornenfunciódelesnecessi- tats i dels materials disponibles. AlaTerraAlta,unacomarcapoctrans- formadaurbanísticament, el paisatge actual ha patit poquesmodificacionsres- pecte al de segles enrere, i podemllegiriinterpretar- lo, per entendre com vi- vien i sobrevivien aquests pobles quan anys enrere depenienquasiúnicament de la pagesia i la ramade- ria. La major part de les construccions actuals són un testimoni d’èpoques passades; moltes ja no te- nencapús,mentrequeen altres ha variat i una part continuaconservantelseu ús com els marges, parets de pedra, fonts... L’arquitectura rural, en paraules de Manel Martínez, està basada en cons- truccions relacionades amb un món agrari i amb l’economia de subsistèn- ciad’unmónruralavuijadesaparegut. Són construccions senzilles pensades per a un ús concret i on la pedra és el materialbàsicemprat.Elnostreestudi fet entre l’agost del 2009 i el juliol del 2010 s’ha centrat en la vessant conti- nentaldelParcNaturaldelsPorts:Ar- nes,HortadeSantJoaniPratdeCom- te, una zona rica en construccions de pedra. Les construccions menors de pedra s’hi troben en gran nombre als tres municipis, amb una gran diver- sitat de tipologies i d’usos. S’hi tro- ben tant construccions de pedra se- ca,comdepedraambmateriald’unió (comargamassa),depedrapicada,ial- gunescombinadesambaltresmaterials com teules, canyes, etc. Partdelesconstruccionsestanrelacio- nades amb una economia d’autosub- sistència. Moltes famílies tenien «in- gressos» complementaris a la pagesia mitjançant la feina al bosc, fabricació de carboneres, forns de quitrà, o l’ela- boració de gel, la caça, etc., activitats que solien comportar l’aixecament de construccionsefímeresopermanents, de les quals encara en queden restes en els camps, i esdevenen el testimoni d’unaadaptacióalmediid’unesneces- sitats determinades. El tipus de pedra varia d’unes partides a altres: s’hi tro- benpedraderiu,pedraare- nosa,pedracalcària,pedra tosca,pedradetelloipedra d’esmolar, entre d’altres. Construccions menors d’arquitectura rural El nostre inventari ha estat ben obert a la diversitat de construccionsmenorsd’ar- quitecturarural,inocentrat únicament com han fet al- tres inventaris en les cons- truccionsdepedraseca.Les construccionsinventariades han estat les més significa- Fotografia de principis del segle xx: es pot observar el poble d’Horta de Sant Joan, amb un camp de vinya i un marge. Actualment és el mateix paisatge. fons del Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports. Arxiu Bastardes Construccions en pedra Construccions menors depedraalespoblacions delvessantcontinentaldel Parc Natural dels Ports: Arnes,Horta deSantJoan i Prat de Comte Gemma Aldea Rosa Canela
- 159. recerques 159 tives i d’especial interès. Hem pogut constatar la gran diversitat de tipolo- gies i usos de les construccions que hi ha.Construccionsdepedrasemprelli- gades a l’explotació agrícola i ramade- ra, però també relacionades amb altres pràctiques com actualment el turisme o el lleure. L’aprofitament de l’aigua és un aspecte molt interessant en què ens hauria agradat aprofundir més, en es- pecialenlesconstruccionsquehiestan relacionades: sínies, sèquies, pous, cis- ternes, mines, aubellons, etc. A Horta de Sant Joan hi ha la ruta de les fonts, un itinerari senyalitzat que recorre les fonts més importants properes al po- ble com la font Major, el safareig de la Vila, la font de la Pocurulla, la font del Llop i la font de la Vena. I a Arnes hi trobemunitineraricircularde2,4km, que visita l’entorn de Santa Madrona, amb els seus horts i fonts, l’assut de la Palanca,elsafareig,elshortsdelsCalci- nersielPovetdelaNeu.Elresultatfinal del’inventarihaestatde164elements, entre els quals trobem: en desús estan en un estat dolent de conservació,jaquenose’nfacapactu- ació de manteniment. Les que encara s’utilitzen, tot i que el seu ús sigui di- ferentdelqueteniend’inici,tenen,en lasevamajoriaunestatdeconservació bo i regular. L’estat de conservació de toteslesconstruccionsinventariadesés el següent: en 50 és bo; en 49, dolent i en 65, regular de manera que caldria alguna actuació. Quant als margeners, Salvador Car- bó explica que a Horta de Sant Joan sols hi ha un home que s’havia dedi- cat a treballar la pedra. El que també era un bon margener era el Calderera de Bot que tenia fama i treballava per la zona. Als tres municipis ens han ex- plicat que encara queden pagesos que fan portells (arreglen les caigudes de trossosdemarges),peròhosolenferen les seves finques i no van a jornal pels altres. A Arnes, vam poder entrevistar Francisco Povill, que havia treballat d’aprenentambunmargener,idesprés s’hi va dedicar uns anys. Ara que està jubilat, fa algun marge per distracció «ara ho faig de capritxo meu, m’agra- da encara fer marges, i me’ls miro els que he fet. És tenir molta paciència». Ell sols havia conegut 3 o 4 persones delpoblequetreballavenlapedra,tots erenpagesosinohitreballavenseguit. ElDon,undelsgranspropietarisd’Ar- nes, portava grups d’homes de fora a treballaralessevesfinques,ielsfeiafer també marges. Domingo Cortés, d’Arnes, comenta queleseinespertreballarlapedraeren el martell (per tallar la pedra, per par- tir-la), el cordill i l’escarpra.També es tiravenbarrinadespertrencarlapedra. FranciscoPovill,d’Arnes,utilitzavaun martellpertreurelapuntadelapedrai uncordillperferelmargerecte.Acos- tumaven a treballar dos o tres homes. Vaexplicarcomlapedraderiu,elscò- dols, és la més difícil de treballar, per- quèrelliscamolt.ElSr.Povillexplicava com feien barricades, explosions, per Bassa de pedra que rep l’aigua de la font dels Safereget. Horts de la Torre Galindo. Horta de Sant Joan (08/09/2011). Gemma AldeA Teuleria de l’oncle Pep, al camí del Mas d’en Pau (05/11/2009). Gemma Aldea Pedra preparada per coure el caldero del tocino al Mas de Malarama, Horta de Sant Joan (15/07/2010). Rosa Canela Documentació 3 buidadors de raïm 5 aubellons 16 basses 2 cabanes 2 casetes 1 caldero de pedra 2 piques 1 salera 1 pedrís 1 pou de gel 1 corral 1 bauma 1 baixador 2 eres 3 safareigs 2 teuleries 4 parets 1 dipòsit 1 forn de guix 2 forn de calç 8 pous 13 fonts 10 sínies 1 assut 2 sortidors d’aigua 1 assut 3 cisternes 4 abeuradors 4 sèquies 1 peu de creu 1 piló 3 refugis 1 capella 2 coves 39 marges 7 escaletes 2 ponts 1 molí L’estat de conservació de les construc- cions està lligat a si encara són utilit- zadesono.Lamajoriadelesqueestan
- 160. 160 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 trencarpedra.Feienunforatalapedra natural,hiposavenuncartutxodosde dinamita, un pistó i feien l’explosió, «amb la barrina enclavant i feies el fo- rat,desprésposaveselcartutxoivolava allò. Després amb el mall a trencar en la medida per posar al marge». El mall és una peça de ferro que has d’agafar amblesduesmanspertrencarlapedra, «iavegadesestrencavaperonvoliaella no per on volies tu». Ladatadelesconstruccionsil’autoria ésdeltotdifícildesaber;sónconstruc- cionsanònimesenlasevaquasitotali- tat,iesdesconeixladataenquèvanser fetes, tot i que en algunes hi pot haver alguna aproximació molt imprecisa. Elsnomsdelesconstruccionsésunas- pecte al qual donem molta importàn- cia,jaqueelsnomsreveleninformació valuosa dels propietaris, de la història de la construcció, de la ubicació, etc. El nom popular és aquell amb què es coneixentrelagent.Ésinformalinoté relaciónecessàriamentambpropietaris niarrendatarisactuals.Unapartdeles construccions inventariades es conei- xenambnomsdiferents(nomsanticsi altresnomsmésrecents),sobretotfonts ialtreselementsd’úscompartitpelsve- ïns.DomingoCortésfeiaesmentalfet que ara es canvien més els noms de les fontsidecosesdelpoble,posal’exem- pled’Arnes,ondelafontdelClaretara en diuen la font del Gota a Gota. I de lafontdelBarranquetdelaMaria,ara alguns en diuen de l’Avellano, perquè hi va sortir un avellaner gran. En el treball de camp, vam optar per anar,semprequevaserpossible,acom- panyats de veïns dels tres pobles, per- sones que coneixien les partides i ca- mins, i que ens van facilitar la feina i ens van permetre avançar més ràpida- ment, alhora que in situ ens donaven moltainformaciósobrel’element.Cal destacarquelazonaacatalogarnotéla dificultat d’accés que tenen els Ports. Hem trobat zones a les quals es podia arribarfàcilmentpercamins,id’altres, sobretotaPratdeComteque,totianar ambvehicletotterreny,l’accéseramolt complicat.Trobemzonesd’anticcon- reuquearasónermes,caminsques’han perdut,ionesfàcilperdre’sonotrobar l’elementqueesbusca.Aquíhanestat clau els nostres acompanyants. S’han fetuntotald’onzeentrevistes,ambset- zeinformants,totellshomes,delstres municipis.Tots ells coneixen bé el seu terme,tenenlocalitzadesmoltesdeles construccions,ialgunsd’ellsencarare- corden l’ús que se’n feia. Destaquem la importància de conèi- xer les construccions existents, els ti- pus, característiques, etc. L’inventari hauria de permetre dissenyar accions de conservació, de difusió i de protec- ció, partint de la informació sobre el que hi ha, l’estat en què es troba, l’in- terès, la singularitat, l’accés, etc. Amb aquest inventari, juntament amb el que també s’està fent al Parc Natural dels Ports (amb un mateix model de fitxa),permetràestablircomparacions entre les construccions menors de la zona muntanyosa dels Ports i la zona de les parts baixes i conreades. Intuïm diferènciesimportantsiremarcablesja que les necessitats eren diferents, i les construccionsdepedraobeeixensem- pre a la necessitat d’ordenar, facilitar i humanitzar l’entorn. Senyalització de la Ruta de les Fonts d’Horta de Sant Joan (12/07/2010). Rosa Canela Sínia pou de Santa Madrona, Arnes (02/12/2009). Gemma Aldea Forndeguix,colld’enGuixar,aPratdeComte(13/07/2010).R.Canela
- 161. recerques 161 Paisatge en constant transformació El paisatge actual dels municipis d’Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Compte és un paisatge viu i canviant, en constant transformació, i les cons- truccions de pedra en són part, unes construccionsqueenalgunscasoshan perdutelseuús,peròquesónelllegati un testimoni que ens ajuda a conèixer i a interpretar com es vivia i treballava anysenrereicoml’homeesrelacionava amb el seu entorn. Les construccions de pedra seca, en els darrers anys, han estatencertamanerasacralitzades,han passat a ser la màxima expressió de la bellesail’enginydel’arquitecturarural així com l’objectiu de molts inventa- risd’arquitecturapopular,peròcreiem quequalsevolinventarid’arquitectura popular ha d’anar més enllà de la pe- dra seca i incloure el que en algun cas s’ha considerat les altres construccions. Hem de tenir una mirada més amplia quevagicapatotelpaisatgerural,una nova mirada que va més enllà. Les paraules que Rafel López-Mon- né escriu en relació amb la pedra en sec les podem ampliar cap a totes les construccions rurals, cap al que ens comuniquen i cap al motiu pel qual ens interessen. «Fa encara poc temps ques’hainiciatelprocésde“mirar”la pedra seca més enllà dels seus valors estrictament utilitaris. És tot just ara, que es comença a fer evident la di- mensiópatrimoniald’aquesteshumils construccions.Ésinteressantrecordar aquella definició tan simple i entene- doraquedefineixpatrimonicom“allò quevalméspelquerepresentaquepel que és”. I doncs, què representa per a les societats del segle xxi la pedra seca? Quins valors culturals i estètics han adquirit tant la tècnica com les seves realitzacions? Amb quins ulls es mira avui dia la pedra seca?» (AA. DD., 2007, p. 51). El paisatge, com afirma Fernando Biarge, pot enten- dre’s com a percepció estètica i com a organització de l’espai, un univers onmirar,veureiinterpretar.Larecer- ca ens ha generat reflexions, dubtes i debats sobre el caràcter patrimonial del paisatge i dels elements de pedra comapartd’aquestpaisatge,isobrela simbiosientrehomeinatura.Quècal protegir?Nosaltresposemperdavant d’aquestapregunta,unaaltra:quècal conèixer?Icreiemquecalconèixertot el que hi ha, el coneixement ja és una manera de protegir, de salvaguardar i revalorar. Conèixer ens permet de- tectar necessitats (de conservació...) i alhora potencialitats (creació d’itine- raris, de tallers...). Lestransformacionssocialsitecnològi- quesenlesúltimesdècadeshandeixat en desús moltes construccions, i han quedatoblidades,moltsovinttapades per la vegetació. L’incendi d’Horta de SantJoan,del’estiudel2009,vadeixar aldescobertunazonaontambés’hitro- bennombrososelementsdepedra,ial- gunsqueerendesconegutsperlamajo- ria.Quanesconstruïaambpedratenia preferènciaelsentitpràcticifuncional de la construcció; el concepte artístic i estètic no hi era present, o en tot cas hi era poc present. El tipus de conreu tambémarcavalesconstruccions:amb el cereal proliferaven les eres, mentre que amb la vinya, els buidadors de ra- ïm, les tines, etc. Hem comprovat la importància de contextualitzar i documentar els ele- mentscatalogats,deconèixerelrecord i l’empremta que han deixat, sigui en lamemòriadelsveïns,pagesos,propie taris..., o en escrits de persones que ja nohisón.Enaquestsentitsónimpor- tants les entrevistes i el buidatge bibli- ogràfic. Unir a la pedra el record. Si no és esperar gaire, volem que l’estudi i l’inventari siguin un pas important per donar més valor a aquestes cons- truccions. Conèixer, valorar i protegir aquests elements és l’objectiu que ens mou. I no és un objectiu fàcil. L’inventarinoquedatancat,volemque continuïi,enlamesuraquesiguipos- sible, s’ampliï amb fitxes de nous ele- ments i amb dades complementàries dels que ja han quedat catalogats. La riquesadelpatrimoniestudiatésmol- ta, pel seu valor cultural i paisatgístic, peròtambénaturalihistòric.Aquestes pedres i aquestes construccions, com deiaAntoniRoviraiVirgili«mereixen respecte i afecte». n Documentació Fotografia del safareig desaparegut d’Horta de Sant Joan: s’hi poden veure les dones rentant. fons del Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports.
- 162. 162 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 E n aquest article es vol explicarlesactuacions de catalogació dutes a terme dins el marc del treball de recerca i documentaciódel’In- ventaridelPatrimoniEtnològicdeCa- talunya,quedupertítol «Catalogació de les Falles del Pirineu». Aquestes ac- tuacionsleshanfetSebastiàJordàRuiz iOriolRiartArnalot,gràciesalaimpli- cacióiparticipaciódelConsorciPatri- moni Mundial de la Vall de Boí. La tasca bàsicament consistia a procu- rarunacatalogaciótanacuradacomfos possible de tots aquells pobles del Piri- neuenquèesmantéos’harecuperatla festa de les falles, amb una descripció delsdiferentsprocessosielementsfallai- res. La tasca s’ha traduït en una quan- titat ingent de fitxes descriptives de les entrevistesiimatgesques’hananatfent percatalogaridocumentaraquestape- culiarfestadelfoc,juntamentambuna extensamemòriadetoteslesactuacions, acompanyadad’unmapaons’hiveuen leslocalitatsenlesqualsl’any2009s’hi van baixar falles i els faros respectius. També acompanyen la memòria unes magnífiques il·lustracions comentades sobrelesdiferentstipologiesdefallesque s’hantrobat.Totaaquestadocumenta- cióestrobadisponibleperalaconsulta alCentredeDocumentaciódelCentre de Promoció de la Cultura Popular de Catalunya. Catalogació de les falles al Pirineu Descripció dels processos i elements fallaires Oriol Riart Arnalot (text) Sebastià Jordà Ruiz (il·lustracions) Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí Fallaire davant del faro a punt d’encendre la seva falla i baixar-la fins al poble d’Isil. Oriol Riart Arnalot Per poder tractar el tema era necessari definir l’element central, la falla. Això ensajudariaaconcretarifixarelslímits de la recerca, i en certa manera facili- tarlacatalogació.Així,pernosaltresel mot falla(1) o falles, en el context de la celebració de la vetlla de Sant Joan al Pirineu, designa els troncs o teies en- cesesamodedetorxaqueesbaixenles nits de Sant Joan o Sant Pere des del
- 163. recerques 163 faro(2) finsarribaralespoblacions.Un copallí,esllancenalaplaçamajorfor- mantunagranfogueraqueacompanya larevetllafinsalamatinada.Aquestaés la definició en què ens hem basat per fer la catalogació. És important remarcar això perquè aquesttermetésignificatsdiferentsse- gonsquinasiguilazonageogràfica.Un exemple ens l’ofereix Andorra, on les falles són les escorces seques de bedoll que,unidesaunacordaofilferro,esfan girar enceses per la plaça o els carrers delpoble.Pertant,totiquepotconsi- derar-seunacelebraciósimilar,l’exem- pleandorrànocompleixbonapartde les condicions i processos esmentats, propis del Pirineu català, de manera que no ha estat objecte d’una recerca detallada,encaraquen’hemesmentati descritlatipologia.Seguintambunal- treexemplesobreelsignificatdelmot, Coromines i tambéViolant i Simorra escriuenqueenalgunspoblesdelavall de Cardós se’n diu falla de la foguera que es fa per la vetlla de Sant Joan a la plaçadelpoble.(3) Aquestainformació ens remet a una anècdota esdevingu- da a Lleida, quan un company ens va explicar que ell havia vist «falles» aTa- vascan,amblasorpresaconsegüentper partnostra.Arrandelainformació,ens vam posar en contacte amb veïns del pobleperconfirmar-la,ifouquanens adonàrem de la confusió. Hi ha molts altrescasosenquèelmotfalladesigna unafoguera;seguramentl’exemplemés conegut es dóna al País Valencià. Àrea d’actuació En un principi crèiem que el costum hauria estat general a tota la serralada pirinenca, des de Catalunya fins al Pa- ís Basc, així com en la part francesa, i que, poc o molt, n’aniríem trobant testimonis dins aquesta vasta extensió geogràfica.Tanmateix,únicamentvam consignar exemples de la celebració en lapartmésoccidentaldeCatalunyaila partmésorientaldel’Aragó,zonesque totitrobar-seseparadesadministrativa- ment, formen part d’una mateixa con- tinuïtatculturalmésomenyscatalana. No pretenem inferir a partir d’aquesta dada,però,queend’altresindretsdela serraladanos’haguessincelebratmaifa- lles:simplementnon’hempoguttrobar testimonis,niescritsniorals.Síquehem localitzatcelebracionsdelsolsticid’estiu ambfoc,comaraaArtiesiLes,alaVal d’Aran,ienmoltspoblesdeFrança,on secelebraleBrandon.Enaquestscasos, es tracta de celebracions molt similars consistents a cremar un gran tronc al mig de la plaça del poble. Així doncs, l’àread’actuaciós’hacentratbàsicament enlescomarquespirinenquessegüents: Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Riba- gorçaiVald’Aran,aCatalunya;ilaRi- bagorça i Sobrarb, a l’Aragó. Laidead’unacatalogaciód’indretsfa- llairesnorespontansolsalanecessitat deconfegirunallistaasèpticaibuidade pobles del Pirineu on es baixen o cor- renfalles,sinóquetambépreténserel primerpasd’unarecercamésprofunda i detallada sobre el tema: emmarcar la territorialització i context d’aquest ri- tus del foc, amb la intenció d’elaborar Documentació novesteoriessobreelsseusorígensque trenquinamblestanesmentadesirepe- tidesexplicacionsdecaràctersimbòlic. Creiemquehipodriahaverunorigen de motivacions pràctiques en la pecu- liar celebració del solstici, no tant pel quefaalapròpiacelebraciómitjançant el foc, sinó pel que fa al transport des d’un lloc elevat fins a la població. Precisament amb l’objectiu de deli- mitarelterritorifallaire,enshemcen- tratnonomésenlespoblacionsenquè aquestatradicióesmantévivaavuidia, sinótambéenaquellsindretsonlafesta s’hi havia celebrat en el passat i pugui certificar-se mitjançant fonts biblio- gràfiques contrastades i, si és possible, amb testimonis vius. Una de les eines en què ens hem basat ha estat la toponímia, concretament pel que fa al mot faro i les seves vari- ants (far, foro, haro), a l’hora de cercar pistesperlocalitzarindretsfallaires.No volem establir en cap cas una relació causa-efecteentreelmotilacelebració delafesta,peròsítenir-hoencompte. Tansolshemdeciditanotarelsindrets quehemlocalitzatconegutscomaFaro perdeixar-neconstànciadavantlapos- sibilitat que ja antigament, igual que enl’actualitat,poguésserunindretde partidadelsfallaires,oenqualsevolcas, esbrinar-ne la finalitat i la relació en- tre ells. Per a aquesta tasca bàsicament s’ha resseguit l’excel·lent cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (d’ara endavant ICC).També s’ha fet recercaenleshemeroteques,onhihem trobatdadesmoltinteressants.Defet, lareferènciamésantigaquehemtrobat és un article al diari LaVeu de Catalu- nya del 10 de juliol de 1902. Metodologia i pla de treball Lametodologiaseguidaperferaquest treballdecatalogacióesdesglossaacon- tinuació.Caldirquel’ordreindicatno sempreescorrespondemaneracrono- lògicaambelquehemseguit.Undels fets que més ens ha condicionat en la Grup de fallaires de les valls d’Àneu amb les falles a punt per ser transportades fins al faro. Bordes de Lapre, Isil (23/06/2011). Ester Oliván Fallaire pujant la falla al faro, a Isil (23/06/2008). Oriol Riart Arnalot
- 164. 164 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 nostra actuació ha estat que la festa de lesfalleséscoincidentenlamajorpart depobles(23dejuny),demaneraque sianàvemaferelseguimentpresencial d’unes,necessàriamenthavíemd’aban- donar-ne unes altres. Recerca documental: bibliografia, hemeroteca i arxius Consideremqueéslabasedequalsevol investigació.Calunacercabibliogràfi- caidedocumentacióquetractinotan sols el tema de les falles, sinó que obri l’ampli ventall temàtic implícit en els àmbits de l’antropologia, l’etnologia, lesllegendesielsusosicostumsdelPiri- neu.Pertald’entendrebéunatradició, o bé un costum, és necessari conèixer bé el context en el qual es desenvolu- pa.Aspectescomlacultura,lahistòria, l’economia, etc., són imprescindibles d’estudiar, ja que proporcionen una informacióquepermetaprofundiren les entrevistes i, consegüentment, ob- tenir uns millors resultats. Larecercabibliogràficavasermoltin- tensaenl’inicideltreball,peròdemica enmicavaanarperdentprotagonisme afavordelarecercadelstestimonisdi- rectes, tot i que mai va abandonar-se. Així, finalment s’ha utilitzat la biblio- grafia gairebé només com a eina per prendrereferènciesdelspoblesqueels diferentsautorsconsideravenfallaires, per posteriorment desplaçar-nos-hi i cercar altres testimonis que ho confir- messinobéhodesmentissin,isempre tenint present la recerca i localització deltopònimFaro.Aixòenshapermès crearunabasededadesenlaquals’han establert tres categories: Poblacionsqueapareixencitadesen algunafontbibliogràficacomaindret en el qual s’hi celebraven falles i on se n’han trobat testimonis vius que ho certifiquen, independentment que la festa encara s’hi celebri o ja hagi desa- paregut.Haestatlacategoriaquemés hem prioritzat a l’hora de tirar enda- d’hivernod’estiu,noaconseguíemtro- bar una informació que aportés noves pistesperalnostretreball.Semblaque aquestes teories, sempre de caire sim- bòlicomàgic,s’haurienanattransme- tent entre diferents generacions d’au- tors sense qüestionar-les, ni aportant noves hipòtesis que no fossin un altre cop vinculades a ritus simbòlics. In- dependentment d’aquestes explicaci- ons, el que més ens interessava trobar era bibliografia o documentació on es descrivíselprocésdelesfalles,isobreel major nombre de llocs possible. Pelquefaalarecercad’hemeroteca,no haestatmenysingentniincisivaquela bibliogràfica. En aquest sentit, la refe- rènciamésantigaquefinsaras’hatro- batsobrelesfalles,establintdemanera concretalapoblacióquelescelebra,la trobem, com s’ha dit, en un article al diariLaVeudeCatalunyadel10deju- liol de 1902, que descriu el programa de la Festa Major d’Isil, dins la qual hi ha la baixada de les falles,(4) força ben explicada. El major nombre de refe- rències (sense ser-ne gaires), i les més detallades, sobre el procés de les falles, correspon a aquest poble del Pallars Sobirà,quetornaaaparèixeresmentat a l’obra de Joaquim Morelló Les Valls vanteltreball,centrant-nosdemanera gairebéexclusivaenindretsenelsquals sabéssimdelcertqueencaraescorrien falleselsanys2008i2009,ienaquells altres pobles on, tot i haver-se perdut el costum, s’hi poguessin trobar testi- monis que haguessin participat direc- tament en la celebració. Poblacionsreferenciadesbibliogrà- ficament,peròonnos’hihatrobatcap testimoni,nidirecteniindirecte,ique conserven,tanmateix,eltopònimFaro en un indret proper. Un exemple pot ser Esterri d’Àneu. Poblacions que tan sols apareixen citades bibliogràficament, però de les quals no hi ha cap altra referència. En són exemples Estac i Ginestarre al Pa- llars Sobirà. Encara podria haver-hi una altra ca- tegoria: la corresponent a aquelles po- blacions referenciades, però fins a les quals encara no ens hem pogut des- plaçar i que, per tant, quedarien per a unasegonacatalogacióqueaprofundís i complementés aquesta inicial. Uncopllegidesendiferentsobresleste- oriessobrelescelebracionsdelssolsticis Alguns fallaires que acaben d’arribar al faro de Taüll, deixen reposar les falles mentre contemplen les magnífiques vistes (18/07/2008). Oriol Riart Arnalot
- 165. recerques 165 d’Àneu, publicada l’any 1904.També hem trobat referències d’altres pobla- cions,entrelesqualsdestacaunarticle alButlletínúmero148delCentreEx- cursionista de Catalunya, del maig de 1907, on es detalla la celebració de les falles a Andorra (tot i que es tracta de lamodalitatjadescritaanteriorment). Calmencionartambéunarticlealdia- riLaVanguardiadeldia23dejunyde 1926,enquèValeriSerraBoldúexpli- cad’unamaneraforçadetalladalafesta de les falles al Pont de Suert. Bona part de les fonts bibliogràfiques utilitzadesperaaquestacatalogació,bà- sicamentdefolkloristesietnògrafs,trac- taven el tema, però les poques vegades quehofeien,erademaneramoltgenèri- caiglobal.Gairebévénenadir-nosque enlagranmajoriadepoblesdelPirineu sempre s’hi havien corregut falles però sense donar gaires explicacions més, ni concretar cap indret i molt menys ci- tar cap font. Si aquesta podia ser més omenyslamaneradepublicarfinsala dècada dels anys cinquanta, no es pot assumir ja posteriorment, quan s’im- posa el rigor propi de les ciències soci- als. Val a dir, també, respecte a aquests etnògrafs, que és molt evident quines tradicions o festes han tingut l’opor- tunitat de conèixer de manera més o menys directa i en quines es basen en opinionsquehansentitdir.Hihacasos de magnífiques descripcions, com per exemple la que fa Joan Amades de les falles d’Isil de l’any 1952,(5) en què fins itotpotcertificarquehivanparticipar 53 fallaires. També Violant i Simorra, autor que ja representa un canvi quali- tatiu en la metodologia, a la seva obra El Pirineo español, detalla la celebració delesfallesdeSanJuandePlanalavall deGistaín.Atèselquehemvistfinsara, però,casoscomaquestspodenconside- rar-se una excepció. No deixa de ser estrany, doncs, que aquesta celebració del solstici d’estiu, que se suposa tan antiga, tingui tan escassapresènciadocumentalfinsben entratelseglexx,iquelaprimerarefe- rència concreta trobada fins ara sigui del’any1902,dataque,entermeshis- tòrics, és molt recent. Encarasobtaméselfetquecapdelses- criptorsietnògrafsqueformavenpart del moviment literari i cultural català conegutambelnomdelaRenaixença, apareguteneldarrerterçdelseglexix, haguessincitatmailacelebraciódeles falles, excepte Jacint Verdaguer, que, ambtot,hofademaneramoltgenèri- ca al cant primer del poema Canigó,(6) escrit l’any 1886. Cal tenir en compte queaquesteraunmovimentpatriòtic, atiatperdiferentscol·lectiusdevocació romàntica que van dels folkloristes als excursionistes, passant pels literats, el qual,entrealtrestasques,volrecuperar lesbasesilesarrelsdelaculturacatala- na,elsorígensil’essènciadelpaís,fàcil- mentidentificableambmanifestacions arquitectòniques com la del romànic. Per aquest motiu, una de les zones on focalitzenl’atencióéselPirineu,jaque, amés,elconsiderenunterritoriaïllati tancat,i,pertant,menysexposatain- fluències foranes. Val a dir, resseguint encara aquesta parcel·la històrica, que no es tracta en Documentació cap cas d’un corrent uniforme, sinó que hi ha tantes maneres de treballar i d’exposar els diferents punts de vista com col·lectius s’hi comptarien. Així espassadelsautorsrenaixentistes,amb unavisióidealitzadaibucòlica,quevan recollir i difondre un seguit de llegen- desimites(elcomteArnau,elJoande l’Ós,elmalldeRotllà,etc.),alsúltims folkloristes del Pirineu, a mitjan segle xx, encapçalats pel mateix Violant i Simorra, ja amb un mètode més con- trastat,moltproperalapruïjarigorosa delesciènciessocials.Siguicomsigui, no hi ha cap al·lusió dels primers au- tors, els romàntics, a la festa de les fa- lles,exceptuantJacintVerdaguer,com ja hem vist més amunt. Aquèesdeuaquestaabsència,silafesta de les falles és actualment tan exclusiva delaculturacatalana?Bépodriaserque homlatrobésexcessivament«salvatge», «arcaica»o«primitiva»,iquepertantno acabésd’encaixaramblaimatgeidíl·lica que es volia transmetre de Catalunya i fos adequat d’obviar-ne qualsevol refe- rència. També hi ha la possibilitat que aquestritudelfocnotinguésresaveu- re amb el que coneixem avui dia, i no fostingutencompteennodiferirdela celebraciódelsolsticid’estiuqueesfeia Pobles en els quals es van baixar falles l’any 2009. Anna Tarrado Castellarnau
- 166. 166 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 arreu. Podria donar-se una gran varie tat de respostes, susceptibles totes de sertingudesenconsideració,perefecte delamancaactuald’informació.Finsi tot hi cabria l’opció de posar en dubte la mateixa celebració de les falles. Sigui com sigui, s’imposa la necessitat d’unarecercamoltmésexhaustivaque permetiaportaralgunallumdefinitiva al’origenielperquèdelapeculiarcele- bració del solstici d’estiu al Pirineu. Toponímia La recerca de toponímia s’ha centrat en el mot faro i les seves variants. L’ei- na més emprada per a aquesta tasca en les zones del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça ha estat el fons cartogràfic de l’ICC, bàsicament els plànols digi- talitzats que poden consultar-se a la mateixapàginawebdel’Institut.(7) Per a la Ribagorça aragonesa s’ha emprat bàsicament la col·lecció Toponímia de la Ribagorza, amb el pertinent com- plement d’altres obres. També han estat molt importants les referènciesdelsmateixosveïns,queen moltes ocasions han corregit els noms nocoincidentsambelsreferenciatsen la cartografia de l’ICC. En aquests ca- sos s’han recollit les diferents maneres amb què s’anomena un mateix indret is’hacomentatcadacaspertald’evitar al lector o al futur investigador possi- bles confusions. Talcomjas’hadit,elmotfarodesigna en la majoria dels pobles fallaires l’in- dretdelamuntanyadelqualparteixen elsfallairesamblessevesfallesenceses. Tot i això, en els pobles on el lloc de partida coincideix amb l’assentament d’una ermita o capella, el faro passa a prendre el nom d’aquesta ermita. Ai- xí succeeix per exemple a Durro, on l’indret de partida és l’ermita de Sant Quirc; a Alins també és Sant Quirc; a Tírvia la capelleta del Roser. Excep cionalment,aSorpe,totiteniralterme un indret amb el nom de Faro, com a mínim els últims cops que es van fer falles es partia de la capella de Santa Maria, situada a la sortida del poble, a l’extrem oposat a la plaça. Finalment, hihaindretsonelfaronoésanomenat comatalitampoccoincideixambcap ermita; llavors, el lloc de partida pren el nom de l’indret. Així, antigament a Alins es partia del Botanal, i a Alós d’Isil, de LoTicou. Una altra de les tasques relacionades amb els faros ha estat precisament el fet de desplaçar-nos-hi, per prendre les referències geodèsiques que ens indicava el GPS i captar-ne imatges, tantdelmateixindretcomdelesvistes que s’hi poden contemplar. Aquesta tasca està pensada per tal de desen- volupar un nou estadi en la investi- gació, que consistirà a determinar, si és que existeix, la relació entre els di- ferents faros. Recerca oral És una important font d’informació, conformadapertoteslespersonesim- En aquest cas es pot observar com la falla ha anat evolucionant en funció d’aspectes com els canvis en la vegetació de la zona, i com les eines emprades per a la seva construcció s’han anat adaptant als nous temps.
- 167. recerques 167 plicades, d’una manera o d’una altra, enelprocésilafestadelesfalles.Hem valoratmoltpositivamenttoteslesopi- nions, però hem cregut necessari i ur- gent prioritzar les d’aquelles persones gransquepodienexplicar-noscomera elprocésilafestaalseupoble,l’opinió sobre aquest costum i, si esqueia, per què creien que es van deixar de fer. Tambéenshaninteressatdemaneraes- pecialelstestimonisquehanparticipat de manera directa en la recuperació i mantenimentdelatradició.Enaquest sentit, cal destacar les entrevistes que es van fer als impulsors de la recupe- ració de les falles a Alins, i fins i tot al mateix dissenyador de la falla,(8) molt peculiar i diferent de totes les altres. També vam poder parlar amb els res- ponsablesdelarecuperaciódelcostum alspoblesdeCasósiCastanesa.Final- ment, a Espot vam poder parlar amb lapersonaquevavolerimplantar-hila celebració l’any 2007.(9) Unadelesmaneresmésràpidesdegua- nyar-setestimonisquefossinreceptius i estiguessin disposats a parlar consis- tia a seguir amb ells tot el procés de la festa. El fet de mostrar-los interès per allò que celebraven ens facilitava molt la possibilitat de futures entrevistes o trobades per parlar i discutir sobre el tema.Valadirquenototselstestimo- nis amb qui hem parlat han pogut ser enregistrats, ja que molts cops la con- versa sorgia amb la persona en el lloc menys esperat. Així s’ha aconseguit fer un total de 36 entrevistes,(10) que també s’han lliurat enformatDVDiamblesfitxescorres- ponents al Centre de Documentació del CPCPTC, en les quals s’ha inclòs un resum detallat amb la transcripció literaldelespartsquehemcregutmés interessants, acompanyat del codi de tempsamblaintenciódefacilitarlatas- ca a les persones que tan sols estiguin interessades en una determinada part de l’entrevista. Tipologies de falles Eneltranscursdelnostretreballdere- cercaidocumentacióiniciatpercomp- tepropil’any2007hempogutcatalo- gar un total de 12 tipologies diferents de falles, segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Ésnecessariaclarirqueesfadifícilatri- buirtipologiesdefallespercadaindret, jaquemoltespodentrobar-seendife- rentspobles,iperquèfinsitot,enmolts pobleshiconviuendiferentstipologies de falles. Tot i això hem seguit el cri- teri de donar el nom de la falla segons l’indretenquèhaestatméscomunao representativa al llarg dels anys. Tam- bé s’ha tingut en compte el fet que hi hahagutpoblacionsquehanrecuperat lesfallesrecentmentiquehanabando- nat la tipologia originària per adoptar la més comuna a la comarca a la qual pertanyen,oaquellaquemillors’adap- tava a l’entorn segons els elements ve- getals més propers. Respecte a les tipologies, hem cregut interessant i oportú acompanyar l’ex- plicació de cada falla amb una petita imatgepertaldepoderajudaravisua- litzarelseuaspecteideterminar-neles característiques: Tipologia núm. 1: Isil (Pallars Sobirà, Valls d’Àneu) Lafallaconsisteixenuntroncdepine- gred’entre150i170cmaproximada- ment, que, amb l’ajuda de destrals, és netejat, és a dir, hom hi treu l’escorça, les branques i els nusos més grossos fins que queda ben blanc. Aleshores és quan la part més estreta del tronc és esberlada en forma de creu mitjan- çant tascons de ferro. Posteriorment aquests tascons són substituïts per al- tresdebedollquemantindraneltronc obert, cosa que facilita que s’assequi i, posteriorment, que es cremi. Caldiferenciarduesfallessegonslaseva mida. Les més petites, són les que els fallaires transporten al coll amb l’ajut Documentació Pobles que van celebrar falles l’any 2008 al Pirineu Catalunya Alta Ribagorça n Barruera: 23 de juny. n Boí: 23 de juny. n Durro: 16 de juny, per Sant Quirc, patró del poble. n Erill la Vall: per la Festa Major, que és el cap de setmana més proper al 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, i es baixen sempre el divendres. n Casós: van recuperar la tradició l’any 2007, i fan la baixada de les falles el dia 23 de juny. Enguany encara s’han celebrat. n Llesp: fan la baixada de falles el dissabte de la Festa Major, l’últim cap de setmana de juliol. n El Pont de Suert: 23 de juny. n Taüll: se celebren les falles el tercer cap de setmana de juliol, per la Festa Major del poble. n Senet: cap de setmana més proper al 23 de juny. Se solen celebrar el dissabte n Vilaller: 23 de juny. Pallars Jussà n La Pobla de Segur: les falles se celebren per la Festa Major de la Mare de Déu de Ribera, entre els dies 17 i 18 de juny. Pallars Sobirà n Alins: 23 de juny, que coincideix amb la Festa Major. n Isil: 23 de juny, que coincideix amb la Festa Major. n Espot: es va voler implantar aquesta tradició l’any 2007. Enguany encara s’han baixat, i se celebra la nit del 23 de juny. n València d’Àneu: per Sant Pere, el dia 28 de juny. Aragó Ribagorça aragonesa n Aneto: es baixen falles el primer cap de setmana de juny, per la Festa Major. n Bonansa: 23 de juny, o el dissabte del cap de setmana més proper. n Castanesa: es baixen el dia 23 de juny. L’any 2008 es va recuperar la tradició, que es va perdre a la dècada dels anys cinquanta. n Montanui: 23 de juny. n Les Paüls: 23 de juny. n Saünc: 23 de juny. Sobrarb n San Juan de Plan: 23 de juny.
- 168. 168 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 d’un bastó d’avellaner. Les més grans, s’estimben barranc avall per la mun- tanyainoméssóntransportadesacoll en el tram final del trajecte (a part del momentdepujar-lesfinsalfaroabans d’encendre-les). Cal apuntar que, des de l’any passat (2010), el poble de Llesp, a l’Alta Ri- bagorça, ha adoptat aquesta tipologia a l’hora de construir les seves falles, si bé l’any de la seva recuperació (2009) va optar per la Ribagorçana. Tipologia núm. 2: falla de València d’Àneu (Pallars Sobirà, Valls d’Àneu) Aquesta falla consta d’un petit tronc d’avellanerobedoll,alqualenundels extrems hi han fet dos talls en forma decreu.Encadascund’aqueststallss’hi van introduint les ascles de teia, una per sobre de l’altra i de manera creua- da. Les mides no superen el metred’alçada,sibécaltenir en compte l’edat del fallai- re.Aquestatipologiadefalla tambéeralaques’utilitzavaa Tírvia (Pallars Sobirà). Tipologia núm. 3: falla d’Alins (Pallars Sobirà, Vall Farrera) TipologiadissenyadaperIsi- dre Micàs a principis de la dècada dels noranta. És una torxa molt manejable feta a partird’untroncdepid’una longitudd’entreels70cmiel metredellargperundiàme- tred’uns10cmaproximada- ment.D’aquesttroncse’ntre- uenl’escorçailesbranquesies decoraenformad’espiral.En undelsextremss’hifaunforat per poder-hi posar una gasa o un drap ben xop de gasoli. La falla no només crema pel drap,sinóqueaméselcostat delforatésendinsatengasoli durantlasetmanaabansdela vetlladeSantJoan. Tipologia núm. 4: falla de San Juan de Plan (Sobrarb, vall de Gistau) Les falles (falleta) al poble de San Juan de Plan estan fetes a partir d’una ascla defustadepi(teiaotea)quenosupera elmetredellargada.Lasevaaparença, doncs, és la d’una petita torxa, la qual éssubjectadaambunamà.Ocasional- ment els fallaires per tal de protegir-se delfocoaugmentarlallargadadel’as- claencasquesiguiexcessivamentcur- ta, hi lliguen a la part inferior un petit pal d’avellaner. Tipologia núm. 5: falla de Saünc (Ribagorça, vall de Benasc) Lafallaestàfetaapartirdedosmaterials vegetals:l’avellaneril’escorçadebedoll. Primerdetotesvaalboscaextreurel’es- corçadelsarbres,fent-nedostallshorit- zontals,perdelimitarl’ampladadesitjada iunaltredeverticalperonescomençarà aretirarl’escorçaambdelicadesapertal de no ferir en excés l’arbre. Aquesta ac- cióesrepeteixfinsaobtenirlaquantitat d’escorçadesitjada.Elbedollnecessitarà uns 7 o 8 anys per tal de tornar a rege- nerar l’escorça. Al pal d’avellaner s’hi fa untallverticalenundelsextremsd’una midaunamicamésgranquel’amplada de l’escorça que hem obtingut al bosc. Per tal que el tall no s’obri més del que cal es reforça amb una lligada de filfer- ro. Seguidament s’agafa l’escorça i es va plegant uns quants cops fins a obtenir unvolumconsiderable.Finalments’aga- faaquestplecdebedollis’introdueixal tall del bastó. A l’extrem on s’ha iniciat el tall s’hi fan dues petites incisions que subjectenunaaltralligadadefilferroque uneixlesduespartsdelbastó. Tipologia núm. 6: falla de farcell o de feix Aquestafallavaserlautilitza- dafinsalaprimerameitatdel segle xx. L’hem volgut cata- logarambelnomde fallade farcellofeix,perlasevaforma i manera d’elaborar-la. Cal tenir en compte que el prin- cipal element vegetal que la formapotserdiferentsegons lazona.Aixípodemparlarde les variants següents: LafalladeBonansa(Riba- gorçaaragonesa),fetaapar- tird’unfarcelldesègollligat amb redortes vegetals a un pal d’avellaner. Aquesta ti- pologia també era la utilit- zada a Bissaürri; la falla del Pont de Suert (AltaRibagorça),fetad’una trossa de boixos, lligats amb redortestendresdesalencaal pal o totxo d’avellaner; la falla a Igüerri i Gotarta (AltaRibagorça),fetaapartir defarcellsd’escoba(cornera); Recull d’il·lustracions de les diferents tipologies de falles. Aquesta varietat respon a condicionants com la vegetació de la zona i les eines emprades en el procés de formació. Val a dir que cada model és diferent als altres, però dins de cada model tampoc no hi ha dues falles iguals, i és que en aquest cas també hi intervenen elements com la dedicació i la destresa del fallaire.
- 169. recerques 169 lafalladeSorpe(PallarsSobirà),con- sistia en un bastó, normalment d’ave- llaner, on s’hi unia en un dels extrems un feix d’escobes. Tipologia núm. 7: falla de Vilaller (Alta Ribagorça, vall de Barravés) Es tracta de tres taulons tallats iguals en forma de punta triangular, d’uns 180 cm aproximadament de llarga- da i lligats pels costats amb dos o tres passades de filferro, que formen una cavitat en forma també triangular en la qual s’introdueix tota la teia (ascles depinegrerantinós),deixant-lavisible perlapartsuperior.Antigament,siels taulonsnofeienlamidadesitjada,s’hi podiaafegiruntotxod’avellanerperfer la falla més llarga. Tipologia núm. 8: rantiner (Alta Ribagorça, Vall de Boí) Aquesta tipologia de falla rep el nom de rantiner (tronc amb molta renti- na, ‘resina’, al seu interior) i utilitzada per tota l’Alta Ribagorça i en part de la Ribagorça aragonesa, tot i que és a la Vall de Boí on és més emprada, so- bretot aTaüll. Aquesta falla consisteix en un tronc de pi negre mort, asclat perlapartmésgruixudaambl’ajutde tascons de fusta del mateix arbre. De rantiners n’hi ha tants i de tantes for- mes diferents com fallaires, ja que són ells els que se’ls fan. El rantiner tam- bé pot ser de pi roig. En aquest cas el tronc s’ha de deixar assecar al sol unes setmanes abans de ser cremat. Tipologia núm. 9: falla ribagorçana Aquesta falla és la més utilitzada en tots els pobles de la Ribagorça catala- na i aragonesa (a excepció de Vilaller i Llesp). També és el model de falla emprada a la Pobla de Segur i a Espot iconstadequatreasclesdeteiaclavades a un pal d’avellaner i reforçades amb dues o tres lligades amb filferro. Anti- gament en comptes de filferro, s’uti- litzava branques tendres en forma de redortes de diverses espècies vegetals segons la zona. Tipologia núm. 10: falla de Barruera (Alta Ribagorça, Vall de Boí) Totiqueactualmentlafallamésutilit- zadaaBarrueraéslaRibagorçana,jun- tamentambelrantiner,antigamentes feia d’una altra manera. Aquesta falla es diferencia de la resta de les falles de l’Alta Ribagorça pel fet que és d’una línia molt estilitzada i pels dos palets creuats que sobresurten de la base de les teies. Està formada per un bastó o totxo d’avellaner que s’ascla en quatre partsmitjançantunpodall.Posterior- mentambdosllistonsdefusta,s’obren els talls fets en forma de creu deixant unaoberturapercol·locar-hillistonets de fusta barrejada amb teia, que anirà formant la part combustible de la fa- lla. Per tal de reforçar-la es fan una o dues lligades de filferro. L’aspecte és d’una escombra rígida. Actualment és sobretot utilitzada per la mainada i segons l’edat del fallaire es farà més o menys llarga. Tipologia núm. 11: falla rantiner Aquesta falla l’hem volgut catalogar com una tipologia nova perquè el seu aspecte combina la falla ribagorçana (mànec d’avellaner) amb el cap d’un rantiner. D’aquesta manera es talla la partcombustibled’unrantiner(tronc asclatambtascons)is’hiinsereixperla baseunpald’avellaner.Aquestatipolo- gia l’hem pogut observar en diferents pobles de la Vall de Boí i a Castanesa. Tipologia núm. 12: falla andorrana (Principat d’Andorra) Aquestafalla,antigamenterafetaapar- tird’unseguitdeplecsd’escorçadebe- doll,foradatsiunitspelcentreperuna brancadeboix.Avuidia,s’hasubstituït per una de més moderna i sofisticada. S’agafa un plec de paper de pergamí i s’introdueix dins una malla quadricu- ladadefilferro,desd’ons’enganxa,pel centre,unacadenadeferro.Aquestsis- tema de falla (tant l’antic com el nou) respon a la necessitat de fer rodolar la falla al voltant del fallaire. Actualment també s’utilitza el ma- teix sistema a Arties i a Les, a la Val d’Aran. Introducció a la festa del foc i de les falles Actualment, a primer cop d’ull el que mésdestacadelacelebraciódelsolstici d’estiu, que en la nostra cultura es tra- dueixenlacelebraciódelanitdeSant Joan,éslasevarelacióambelfoc.Una relació interpretada de tantes mane- res com cultures hi ha i hi ha hagut al llargdelahistòria.Noespotestablirni unadataniunacivilitzacióprecursora. Fins ara l’explicació simbòlica en què més es coincideix és la que afirma que aquesta nit les fogueres, i el foc en les més diverses expressions, simbolitzen la representació del sol. Aquesta ex- plicacióéslapredominantenaquelles cultures amb una forta base agrícola i ramadera i, per tant, molt vinculades al cicle solar. Potcertificar-sequelamajoriad’aques- tes cultures agrícoles o ramaderes han venerat el sol, no només com l’astre que permet la vida a la terra sinó so- bretotperquèmarcaelcicleestacional del’any,enquèesparaatencióespecial alsdossolsticis:eld’estiu,queéseldia 21 de juny, és el moment en què hi ha més hores de llum, és el zenit solar; en canvi, el d’hivern, que és el dia 21 de desembre, implica tot el contrari, ja que el sol tot just comença a créixer. La manera de celebrar els solsticis era representantelsol,i,sensecapmenade dubte, la millor manera de fer-ho era amb el foc. El sol i el foc estan lligats per significat i simbolisme; en conse- qüència, en les dues dates esmenta- des, que en la nostra tradició prenen la forma de la nit de Nadal i la de Sant Joan,hisónpresentstotsdos.Elsolsti- cid’estiués,enprincipi,elmomentde Documentació
- 170. 170 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 laculminaciódel’any,desdelpuntde vistaagrícolaéselmomentdelacollita i, per tant, es culmina el cicle; mentre que el solstici d’hivern marca quan ha de començar. Sense sortir del nostre territori, als PaïsosCatalansenstrobemamblace- lebració dels solsticis mitjançant di- ferents manifestacions. Pel que fa al solstici d’hivern (Nadal) gairebé ja no quedenrestesdecelebracionsambfoc; tansolss’hamantingutlatradicióaBa- gà i a Sant Julià de Cerdanyola. Rep el nom de la Fia Faia, en què es trenen unes llargues herbes fins aconseguir unes grans torxes que s’encenen i es passegen pel poble. Ésal’estiuqueelfocapareixambtotala sevaesplendor,iesrepresentaenmulti- tuddeformesdiferents. Una d’aques- tesrepresentacionséslafallaorantiner, troncsoteiesencesesqueesbaixendes delfarofinsalesrespectivespoblacions. Uncopallí,esllancenalaplaçamajori formenunagranfogueraqueacompa- nya la revetlla fins a la matinada. Hihadiferentsexplicacions,comsem- pre de caràcter simbòlic, de l’origen de les falles. Una d’aquestes diu que d’aquesta manera es pretenia prendre al sol l’últim raig per baixar-lo a la ter- ra. Se sol relacionar també amb ritus, com per exemple el d’iniciació, on el fet de baixar la falla gairebé represen- tava l’entrada a l’edat adulta. Vegem comensdescriuJordiRoset,veíd’Isil, la il·lusió que els feia poder baixar el tronc encès des del faro: «Això de les falles... ja de crio, que estàs aquíabaix[esrefereixalpoble]sempre tens les ganes aquelles d’anar amb els adults a demón a buscar-la [la falla]. I l’any que hi pots anar semble que has fet un salt a la vida, de dir: Hòstia! Ja sóc adult!, ara ja puc anar a buscar la falla a dalt.Idefet,bueno,ésunasensacióque no es paga... però el canvi aquell de crio a adult... hòstia!»(11) Tambésesolrelacionarambritualsde la fertilitat, de la masculinitat, i fins i totenshemtrobatambexplicacionslo- cals,comunapròpiad’Isil,queensha sorprèsperlasevaoriginalitat.Explica, a manera de llegenda, que l’origen de les falles es remunta al juny de 1487, quan després de l’abdicació del castell de València d’Àneu a favor de la casa delsCardona,Caterina,lacomtessadel Pallars i defensora del castell, va fugir a França acompanyada de pagesos de la zona que van guiar-la pel camí amb uns troncs encesos: les falles. Seguintenaquestalínia,enalgunspo- bles de l’Alta Ribagorça s’explica que vanserelsfocsdelesfallesenplenanit elsquevanatemoririaconseguiraturar lestropesmores,motiupelqualnovan ocuparmaielsPirineus.Enaquestalí- niapodriarelacionar-selanostrahipò- tesi. Òbviament, no es tracta d’apro- fundir en aquesta explicació, però sí quepotcondicionarlacercad’unpos- sible origen pràctic, que bé podria ser militar.Ésadir,noposemendubteque lacelebraciódelsolsticitinguiunaraó fonamentalmentsimbòlica,peròelpes simbòlicperdriaforçaenl’aspectecon- cret de traslladar el foc des d’un punt determinat. Un punt pendent d’acla- rir fóra el factor que determina l’in- dret del qual parteixen les falles. És en aquest punt que nosaltres creiem que cal cercar l’explicació d’ordre pràctic, relacionada amb punts de guaita, de comunicació i de defensa. Tornantalcomponentsimbòlicquees dónaalfocialessevesmanifestacions de caire festiu, és important destacar que totes les explicacions relaciona- des amb el seu ritual són possibles: si una comunitat en dóna una explica- ció de fertilitat és per la fertilitat, si és pel nou any és pel nou any, si és per buscar núvia és per buscar núvia, etc. Però és evident que res de tot això es trobaenelfoc.Ésadir,essencialment el foc no té res de tot això, li ho posen lespersonesocomunitats.Aleshores, què és el que explica el significat del foc? La història de les respectives co- munitats,quefaques’expliquiseguint un significat o bé un altre. Per tant, com més es conegui la història i la so- cietatengenerald’undeterminatlloc, més és redueix el nivell d’interpreta- ció;commésésconeixlahistòria,més fàcil és d’explicar les manifestacions de cada poble, el perquè d’aquestes i el canvi respecte a altres manifestaci- ons semblants practicades per altres comunitats, o si més no, permet des- cartardeterminadesopinionsolínies d’actuacióenelcasqueesvulguines- tudiar. Dit això, el foc és un element molt comú a les cultures mediterrà- nies i també del nord d’Europa, tot i queenaquelleshiésdemaneramenys evident i espectacular perquè les ce- lebracions, enteses com a les cultures mediterràniesi,pertant,alcarrer,per motius climàtics són més curtes. En totes aquestes cultures, un dels sen- tits més generalitzats del foc és el de renovació;(12) de fet, en qualsevol pas o canvi de cicle era utilitzat sota la premissa que d’allò que es crema en Tallant la punta d’un pi roig sec per convertir-la en un rantiner, a Taüll (09/07/2009). Sebastià Jordà Ruiz
- 171. recerques 171 surt un nou element. Es tracta d’un significat que enllaça perfectament amb les fogueres de pobles i de bar- ris (de les quals cada cop en queden menystestimonis)onescremavenels trastos vells i ja inservibles. Un altre element molt important que cal tenir en compte respecte al foc era lasevaimportànciaenlapròpiacomu- nitat,jaqueeral’únicafontdellumala nit i, per tant, permetia la reunió. Precisament un dels nostres objectius del treball, referent als discursos sobre l’origen de les falles, era «procurar fer unpasmésicentrar-nosabuscarunes explicacions més pragmàtiques, capa- ces de ser analitzades, contrastades i debatudescomqualsevolaltrahipòtesi científica,partintd’unesraonsiproves tangibles. És a dir, cercar unes raons despulladesdequalsevolinterpretació màgica o simbòlica».(13) Dit d’una al- tra manera, crèiem que l’origen de les fallespodriaanarlligatdemaneraine- quívocaaunfetpràcticoquotidià.L’ús simbòlicpartiad’unaarrelpràctica,un fet relacionat amb la mateixa supervi- vència del dia a dia de la comunitat. Creiemquehemfetunacontribucióa l’estudi de la qüestió, tot i que bastant oposada al sentit que ens plantejàvem enunprincipi.Lesentrevistesenshan aportat molta llum. És a dir, el sentit simbòlic té un ús pràctic en si mateix per a la comunitat que acull o practi- caelritu,enaquestcasconcretseriala baixada de les falles, que cal entendre iinterpretarcomunaspecteidentitari i de cohesió social. «Elsaspectesidentitarissónunaspecte del dia a dia tan important com el men- jar.Elfetquelagentesconsideripartdel grupique,comatal,tinguiunsdretsiuns deuresdinsd’aquestgrupéstanimpor- tant per a la supervivència com el fet de saberquès’hadeconrearenunaèpoca oenunaaltra;pertant,aquestadiferèn- cia entre el que és pràctic i el que no és pràctic s’ha de vigilar una mica.»(14) Aixídoncs,insistimenelfetquelafun- ció simbòlica de qualsevol manifesta- ció és pràctica en ella mateixa, ja que és un element fonamental perquè les persones facin coses en comú. Ara bé, de la mateixa manera que reconeixem unafuncióbàsicamentsimbòlicaenla celebraciódelsolsticimitjançantunri- tu,continuemestantconvençutsqueel puntdepartidadelrituenunsindrets elevatsideterminatsdelamuntanyave determinatperunúsquotidiàopràctic de la comunitat. Faros i falles El mot faro és la forma precatalana de far, un català arcaic que no ha acabat d’evolucionar,(15) i prové del grec pha- ros,queprimitivamenteraelnompro- pi de l’illa de Pharos, a la badia d’Ale- xandria, famosa pel seu far.(16) EltopònimFaro,(17) siguiperlaraóque sigui,haperviscutmésalescomarques pirinenques,bàsicamentalPallarsSo- biràil’AltaRibagorça,quealesnopi- rinenques. Segons Joan Coromines, «s’aplicaalesgransfogueresdesenyals, que després de servir a l’edat mitjana perapropòsitsbèl·lics,sobretotdefen- sius, avui resten com a símbol de cele- bracions religioses i mítiques, no sols alesrevetllesdeSantJoanianàlogues. Se sol aplicar als cims màxims de cada terme, en els quals hom abrandava la màxima foguera».(18) AlbertTurull,doctorenfilologiacata- lana,investigadoridocentalaUniver- sitat de Lleida, creu que aquest topò- nim és fruit d’una utilitat, és a dir, se solanomenarfarounindretelevat,que devia servir com a punt de referència, no tant per veure-hi sinó per ser vist, tal com s’esdevé amb els fars marins. Possiblement, es tractava de punts de referència lumínica, llum de foc a les nitsobéambjocsdemirallsdedia.En canvi, Antoni Coello i Ramon Larrè- gula ens en donen una explicació que parteix de la mateixa base, però amb una finalitat més de guaita que de re- ferència. Si aquest fet el posem en un context,perexemplemedieval,veiem com els castells s’alcen sobre turons que destaquen per sobre dels nuclis poblats i a més se situen en llocs estra- tègicsquenosempreestrobenenuna línia de visibilitat directa entre l’un i l’altre. «Aquesta es fa possible mitjan- çantelspilaretsofaros,puntsdeguaita temporalsenllocselevatsocolladesde Documentació Fallaire pujant la falla al faro, a Isil (23/06/2008). Oriol Riart Arnalot
- 172. 172 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 domini visual ampli. Molts d’aquests pilarets o faros que la toponímia ha conservat, encara s’utilitzen per avisar un esdeveniment. Solen estar en llocs quelacreençapopulardotadepoders màgicsosobrenaturals,iavuidiaquasi tots sota advocació santoral.»(19) El text continua i apareixen alguns exemples interessants del camp de vi- sió de diferents faros: «El faro d’Igüerri (en el pago Esterritano) és visible des d’Adons, Aguilar iViu, i des del castell deVilba,“faro”deSuert,Sirès,Espollà, Gavarret i els faros de Coll i Castarner. [...] LaVall de Boí es comunica amb la restadevallsapartirdel“faro”deColli els faros dels diferents nuclis.» Veient les explicacions que en donen diferents autors es reforça la hipòtesi que darrere el mot faro podria haver- hi en algun moment de la història una implicaciópràctica.Peròaixònoexpli- ca ni l’origen de les falles, ni la tradició en si mateixa. De fet, tampoc explica per què les falles es baixen des dels fa- ros, ni tan sols per què des dels antics faros,elsquelacartografiaencaracata- loga com a tals, mai no s’hi han baixat falles. Cal tenir en compte que actual- ment en molt pocs casos és coincident l’indretdesd’onparteixenlesfallesamb l’indretquelacartografiaassenyalacom a faro, ja que el punt de partida de les fallessolserméscòmodeipràctic,tant perarribar-hicomperalabaixadaamb les falles enceses. El topònim Faro sembla que és molt més freqüent que els mateixos indrets fallaires, i no sempre són coincidents. Ens hem trobat que hi ha molts mu- nicipis o pobles que mantenen el to- pònim Faro, però en canvi no tenim cap constància que mai s’hi hagin bai- xat falles. Bé podria ser que la pràctica delesfalless’haguésabandonatfamolt tempsiquenoentinguemconstància, peròencanvis’hagimantingutl’indret del faro. Però també podria ser perfec- tament possible que des de molts dels indretsqueencaramantenenelnomde Faromainos’hihaginbaixatnifallesni foc de cap tipus. Ara passem a parlar sobre el transport delfoc,concretamentdeltransportd’un indret elevat al nucli de població. En aquest cas sí que creiem necessari par- larsobrel’elementsimbòlicqueenvolta aquestfet.L’escriptoriprofessorlleidatà Pep Coll ens en dóna unes pistes que, amésamés,lliguenperfectamentamb el que fins ara s’ha comentat: «La muntanya a les nostres cultures té aquestsímboldelcontacteambelsublim, ambladivinitatencertamanera.Enfi,els déusvivienal’OlimpiMoisèsquanparla ambDeuse’nvaalSinaí,damuntlamun- tanya, per tant sembla que les religions aquestes nostres, de les quals som fills, doncs la muntanya és un lloc apropiat, poden ser antics rituals, suposo, deuen venir d’abans de la cristianització, supo- so.Probablementalsfaroshideviahaver algun altre ritual a altres divinitats i que despréspassessinaquedaresborrades. Pensoquehihaalgunllocenquèelfaro coincideixambunaermita.Pensoqueés a Sant Quirc, a la Vall Farrera, a Alins i a Durro.Durroseriaelllocmésemblemàtic enaquestsentit,decoincidènciadecris- tianitzaciód’unturóonjaabanshipodria haverdeterminatsrituals.Defetlareligió cristiana al Pirineu no es consolida fins ben entrat els segles x i xi amb els caro- lingis,iseguramentquehihagizoneson finsitotfosméstard.Detalmaneraque és molt probable que tots aquests ritus o celebracions amb el foc ja s’hi fessin i estiguessin molt consolidades.»(20) Així doncs, cada cop sembla més clar i evident que no pot relacionar-se el fetdebaixarelfocdesdelamuntanya amb un fet quotidià i sí, en canvi amb un ritu de caire simbòlic. En cas que hagués existit en algun moment una utilitat pràctica, aquesta havia de ser fruitd’unanecessitat,icaldriapregun- tar-se quina era aquesta necessitat. A més,quanvadesaparèixerlanecessitat també hauria desaparegut la pràctica. El fet que es baixi el foc uns dies molt determinats de l’any i sigui una pràc- tica comuna en determinats indrets fa créixer la sospita que es tracta d’un ritual religiós o d’un fet on clarament predomina l’element simbòlic per so- bre del pràctic, entès amb el sentit del dia a dia de la comunitat. Sobreaquestesreferènciesalsfarosiales falles, als faros i als ritus del foc, creiem quejaenpodemextreurealgunespistes per a recerques futures: La celebració de les falles es concentra en una àrea molt delimitada i més si es téencomptequealtresmanifestacions del foc i del mateix dia, com poden ser lesfogueres,estanestesesarreu.Finsitot elmateixcostumdemoure’sambelfoc tambéapareixennombrosesmanifesta- cions:seguramentlamésconegudaésla torxa olímpica, però també hi ha mol- tes processons, com per exemple les de SetmanaSanta.Quinssónelselements que fan que aquesta combinació d’ele- ments només es formalitzi o consoli- di en aquesta àrea tan delimitada? Ai- xò ho hauria d’explicar la història, tot i que hi ha uns elements comuns a una àrea geogràfica que va molt més enllà de Catalunya, com són els solsticis, el foc, els cicles agraris i fins i tot el trans- port del foc. Semblaprobablequel’indretque esva passar a denominar Faro fos utilitzat com a indret de senyalització o guaita, independentment que hagués pogut tenirunsignificatreligiós,acausadela seva situació estratègica, que permetia veure-hi en un ampli territori. Creiem que amb el temps es va utilitzar aquest indret de valor estratègic per a desen- volupar-hialtresrituals(comelqueens ocupa),pertaldeplantar-hielfaro,en- tèscomagranfogueradesd’onpartien elsfallaires,tradicióques’hamantingut fins als nostres dies, tot i que com hem vist en la majoria de casos ja no es par- teix de l’indret original.
- 173. recerques 173 Hem trobat en el Costumari català de Joan Amades un exemple que creiem que ho il·lustra molt bé, i és a partir de l’explicació que hi fa de les falles a Esterri d’Àneu: «Les falles que ence- nen els fallaires d’Esterri s’albiren des de dotze pobles de la vall, que esperen a encendre les seves fins que veuen les d’Esterri, les quals donen el senyal de poderencendrelesaltresdelavall».(21) Posemunamicaendubteaquestaafir- mació, en primer lloc perquè caldria veureenquinradiestrobenels12po- bles, i si des d’aquests és visible el Faro d’Esterri.Lalecturaquen’agafemésla següent:esprocuravaquelafoguerafos molt gran i que estigués ben situada perquèpoguésservisibleentantsllocs com fos possible, i a Esterri el millor lloc per fer-ho sens dubte és al Faro, a la muntanya del Sequé. Pel que fa a la baixada, una opció seria cercar-hiunaspectedecohesiósociali, per tant, identitari, independentment queestractid’unritudecairereligióso festiu. Un bon exemple el podem tro- bar precisament a l’Alta Ribagorça, on les falles (entre altres elements) van ser utilitzades com un tret identitari i pro- mocionaldelacomarcaapartirdel’any 1987, quan aquesta passa a ser una re- alitatjurídicaiadministrativa,deslliga- dadelPallarsJussà,delqualfinsllavors havia format part. n Documentació notEs (1) Hi ha zones de l’Alta Ribagorça en què el mot falla se substitueix pel de rantiner, que nodeixadeserunadelestantestipologies de falles que ens hem anat trobant. (2) Topònimquedescriu,enlamajoriadepobles on es baixen falles, el lloc a la muntanya on s’hifaunaodiversesfogueresqueserveixen als fallaires per encendre les respectives falles i ser el punt de partida del descens. (3) Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementaridelallenguacatalana.Volum 3: D-FI. 2a ed. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982. ISBN: 84-7256. (4) Fallesd’Isil.AltÀneu.Memòriadocumenta- dasobrelahistòria,característiquesactuals, elements i implantació de la festa. Dinsdel CatàlegdelPatrimoniFestiudeCatalunya. Barcelona,4demarçde2010.http://patri- monifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/ Sant-Joan/La-festa-de-les-falles-d-Isil (5) Amades, Joan. Costumari Català, El curs del’any.VolumIV:Estiu.Barcelona.Salvat, 1953, p. 51. (6) «Del bosc de Canigó són los fallaires / que dansen,fentcoetejarpelsaires/sestrenta encesesfallescomtrentaserpsdefoc;/en sardanafantàsticavoltegen/idemàenmà tirades espurnegen, / de bruixes i dimonis com estrafent un joc.» (7) http://www.icc.cat (8) Isidre Micàs, Alins 23/05/2010. (9) OriolCardonaIsus,conversaviatelefònica, Espot 10/06/2010. (10) Larelaciódelesentrevistespercomarques ipobleséslasegüent:PallarsSobirà,Alins: 4 persones; Alós d’Isil: 1; Isil: 5; Sorpe: 2; Valènciad’Àneu:2.AltaRibagorça,Barrue- ra:2;Boí:2;Casós:2;Durro:1;ErilllaVall: 3;elPontdeSuert:3;Vilaller:1.Ribagorça aragonesa: Aneto: 1; Bonansa: 2; Casta- nesa:4;SanJuandePlan:1.Vald’Aran:Les: 2. Segrià: Lleida: 3. (11) Roset Aura, Jordi. Entrevista feta el dia 03/05/2008 a Isil. És l’entrevista núm. 007. (12) Aquestesfogueresiaquestsignificatnos’han d’entendredecapdelesmaneresenunsentit higiènic, que és molt diferent i no hi té res a veure. (13) Guió per al treball de recerca i documenta- ció «La catalogació de les falles del Pirineu» presentat a l’IPEC. (14) Albert Roca Álvarez. Doctor en antropologia socialiculturalperlaUniversitatdeBarcelona i professor titular de la Universitat de Lleida. Entrevistafetaeldia08/06/2010aLleida.És la núm. 032. (15) Turull Rubirat, Albert. Entrevista feta el dia 15/05/2010 a Lleida. És l’entrevista núm. 029. (16) Coromines,Joan.Diccionarietimològicicom- plementari de la llengua catalana. Volum 3: D-FI. 2a ed. Barcelona: Curial Edicions Ca- talanes, 1982. ISBN: 84-7256. (17) AlaVald’AranésHarooTaro,ienmoltsllocsde laRibagorçaaragonesaésl’equivalentaforo. (18) Coromines,Joan.Diccionarietimològicicom- plementaridelallenguacatalana.Volum3:D-FI. 2a ed. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.ISBN:84-7256. (19) Coello Ivars, Antoni; Larrègula Badia, Ramon. L’organitzacióadministrativaal’AltaRibagorça (seglesx,xi,xiiixiii).Lleida:Ass.MuseuiEstudis delaRibagorça,1990,p.47,48. (20) Coll Marti, Pep. Entrevista realitzada el dia 06/05/2010 a Lleida. És l’entrevista núm. 027. (21) Amades, Joan. Costumari català. El curs de l’any.Volum4:Estiu.Barcelona:Salvat,1953. 1091, p. 51. Falles recolzades a la paret d’una era d’Erill la Vall. Aviat els fallaires les prendran per pujar-les al faro, on soparan i després les baixaran enceses fins al poble. (10/07/2009). Oriol Riart Arnalot Fallaire amb un rantiner encès al faro de Taüll, a punt d’iniciar la baixada fins al poble (18/07/2008). Oriol Riart Arnalot
- 174. 174 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 «A rqueologiavi- sual de l’exili català repu- blicà a la pro- víncia de Bu- enosAires»va ser una proposta d’un equip de Con- traplano,Lad.,d’unalicitaciósobrepa- trimonietnològicdelDepartamentde Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalaunya (IPEC- Documentació2009-2010)iunacon- vocatòriadelMemorialDemocràticde Catalunyasobrememòriademocràtica (2009-2010).Alprojecteesvaproposar la recopilació dels aspectes visuals gene- ratsdurantl’arribadail’establimentdels exiliatscatalansal’Argentina(província de Buenos Aires), a partir de la reflexió envers la diàspora política de comen- çamentsdelseglexxarrandelaGuerra Civil espanyola. Més enllà de les ja co- negudesiemblemàtiqueshistòriesdels intel·lectuals, els científics i els artistes catalans de l’exili argentí, també cercà- vem documents visuals de ciutadans fins ara anònims que van pertànyer o van col·laborar amb les diferents asso- ciacionsdecatalansrepublicansianar- quistesquevanacompanyarCatalunya des de la distància amb activisme polí- tic i accions d’ajuda humanitària, com aral’enviamentdequeviuresirobacap a una Catalunya perseguida. Quan parlem d’aspectes visuals ens re- ferim a les imatges produïdes durant aquesttemps,ésadiralconglomeratde signesculturals,socialsipolíticsquesin- tetitzenformesdepensariferd’aquella època, com ara les relacions de gènere, en el marc de l’activisme polític i la re- lacióambunpaísdeixatperforça,onla nociód’esdevenimentserveixd’horitzó persaberquinsmomentsesconsidera- ven dignes de ser capturats, des de la sortidail’arribadad’unvaixell(Winni- peg, Massiglia, Florida, Groix, etc.) fins als Jocs Florals de la Llengua Catalana aBuenosAires(1941),passantperl’àl- bumfamiliarilapremsalocalilespro- duccions editorials catalanes en aquell moment,comaralesrevistesCatalunya, Ressorgiment, Revista Catalunya, etc. L’esclat i la fi de la Guerra Civil van significarunpuntd’inflexióenlesac- tivitats dels catalans emigrats (els no forçats i els forçats) que marcaria una diferènciaentrelanostàlgiad’unpaís llunyà i la necessitat d’implicació en els esdeveniments que assolaven tot Europa amb la Segona Guerra Mun- dial i significaven la repressió de les idees republicanes a Espanya i Cata- lunya. El punt de partida de la inves- tigacióvanserelsarxius,documentsi imatges de les diferents agrupacions i associacions de catalans a Buenos Ai- resimplicadesenaquestanovaforma de la presència catalana a Argentina. Aquestes organitzacions tenien dis- tints idearis polítics i somnis republi- cans. De fet, es donaven conflictes a l’interior de la comunitat catalana de l’època, a causa de la diversa concep- ció de l’estatut geopolític de Catalu- Arqueologia visual de l’exili català Arribada i establimentd’exiliats catalans al’Argentina (1939-1945) Diana Arias i Jorgelina Barrera Contraplano Lad. Imatges d’en Joan Rocamora durant la Guerra Civil espanyola.
- 175. recerques 175Documentació nya, però coincidien en la salvaguar- da del patrimoni cultural i polític de la seva nació. El concepte d’arqueologia visual El concepte d’arqueologia vinculat amblesimatgesvisualshaestataplicat perdiversosinvestigadorsiteòrics,però noexisteixunadefinicióniunapràcti- cauniformerespectelasevautilització quant a la metodologia de l’ús ni als resultats posteriors relacionats amb la implementaciódelaimatgefotogràfi- caenelcontextdeltreballdecampila formalitzaciódelesinvestigacions.En aquest sentit, la mirada i la seva cons- trucció sociocultural i històrica és un factorrellevant.AutorscomBourdieu, Laplantine,Monnet,Berger,Ardevol, Shanks,Barthes,BenjaminiBanks,en- tre d’altres, proporcionen una anàlisi críticasobrelaproduccióil’observació d’imatgesvisualscomaeinadeconei- xement i construcció de sentit des de la captura fins a l’àlbum familiar pas- sant per l’anàlisi de les ciències socials i els estudis culturals. Quant al caràcter arqueològic i etno- gràfic de les fotografies, aquest ha tin- gut diverses concepcions. Elizabeth Edwards (1992) l’aplica com una for- ma de seguiment de les transformaci- onsdelesfotografiesatravésdeltemps des de la captura, és a dir, les traces de la cultura que experimenta la imatge fotogràfica. Per la seva part, Markus Shanks(2008)descriuunaarqueologia dels mitjans visuals que pren la imat- ge fotogràfica com a element material objectiu que evidencia la producció cultural de les imatges i el seu arrela- mentencapacitatd’observaciódel’és- ser humà que recull i reconeix pautes socioculturalsihistòriquesmitjançant l’observaciódelesimatges.Enaquesta mateixa línia Jay Ruby (1996) consi- deralesfotografiescomaartefactesso- cialment construïts que vehiculen in- formació culturalment construïda de la mirada del fotògraf i d’allò fotogra- fiat. Dánae Fiore i María Lydia Varela (2010) assumeixen la importància de la mirada en l’ús arqueològic de la fo- tografia i donen un pas endavant per- quèfanelqueanomenen«arqueología con fotografías». Segons les autores, fins ara el que s’ha fet és arqueologia de les fotografies. Una arqueologia amb les fotografies aplegariatantelsfotògrafscomlesper- sones fotografiades, és a dir la combi- naciódemirariéssermiratendiversos treballs de camp etnogràfics fets sobre elsfueguinosilaregiófueguinaendiver- sesèpoques.L’anàlisidelesfotografies delsetnògrafss’utilitzaperreconstruir aquesta doble via que dóna pas a l’ob- jecte material i imatge visual de la fo- tografia, però també per sistematitzar elselementsd’anàlisidelainvestigació mitjançantunasèriedevariablessobre lafotografiaielsfotografiatscomarala descripció de la foto, les dades de l’in- dividu fotografiat, la cultura material que evidencien i altres dades, com la presència o absència d’estructures au- tòctones o el paisatge. El recull analit- za la producció de les fotografies i els habitantsdelaTerradelFocmateixos, ambunareflexiósobrelarelacióentre paraules i imatges que es desplega en un text d’anàlisi sobre els dos aspectes mencionatsabansiacabaambunase- lecciód’imatgesacompanyadesdetext que segons les autores té valor per si mateixa.Fentèmfasienlasignificació pròpia de cada imatge i la seva relació referencial amb les paraules. L’arqueologia visual de l’exili català a Buenos Aires assumeix la construcció socioculturaldelesimatges,lasevaca- pacitatpervincularpassatipresent.Les fotografies es prenen com a objectes visuals, és a dir com a artefactes que evidenciennosolamentaquestacons- trucció dels actors socials que es tro- ben a la captura sinó també l’element vinculat amb la memòria individual i col·lectiva, a partir d’una exploració delqueéssensible:lahistòriafamiliar. En aquest sentit, i des del punt de vis- Jocs Florals a Buenos Aires (s/d).
- 176. 176 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 ta arqueològic, és una dada, un vestigi, una empremta d’esdeveni- ments particulars (mi- crofenòmens)queesre- lacionenambfenòmens més amplis en un con- textsocioculturalihistò- ric determinat que pren novesdimensions amb la seva observació posterior. Atravésdelafoto-elicitació s’introdueixlaparticipació de l’informant com a part del’anàlisidelesimatgesen simateixes,tantcomdelasevarelació amblesfotografiesifinalmentlarelació d’aquestes amb pràctiques i esdeveni- ments més amplis. En la mesura que aquesta investigació indaga la memò- ria oral i visual al voltant dels despla- çaments forçats de ciutadans catalans arran de la Guerra Civil espanyola, la memòriatéunpaperfonamental,tant com la imaginació i la interpretació. Quant a les fotografies dels àlbums familiars, els informants reconstru- eixen les històries sentides, però hi tenen molts forats que omplen amb suposicions, records febles i a vega- despreguntes.Elprimerarqueòlegen aquestainvestigacióésl’informantque havia de cercar i triar imatges sobre el viatgedelsseusavantpassatscapal’Ar- gentina. La sistematització posterior de les imatges ens ha permès recons- truirhistòriesfamiliarsireflexionaral voltant del paper de les imatges en la investigacióetnogràficaihistòrica.En aquest sentit, aquesta investigació no ha estat aliena a la reflexió sobre la re- lació entre imatges i paraules. Partim de la base que una sola imatge és ple- na d’informació. Però hem introduït les seqüències com a estratègia narra- tiva, on cada fotografia és una unitat vinculadaamblesaltresilesrelacions visuals de la qual generen narratives específiques, que aborden i apleguen el conjunt dels testimonis i la mirada de l’equip d’investigació. La foto-elicitació en l’arqueologia visual de l’exili Plantejarunaarqueologiavisu- aldel’exilicatalàaBuenosAi- resensvaportaraexplorardi- ferentsdispositiusperaccedir alesexperiènciesviscudespels migrants. Dispositius visuals querepresentessinlamemò- ria d’aquells anys en guerra, delstrajectesfets,lespetjades dels quals estaven marcades enlesfotografies,enelsrelatsdelsseus protagonistes. El treball de l’entrevista amb les fotos, lafoto-elicitació,enspermetundoble joc. D’una banda l’entrevistat fa un exercici de memòria i reflexió a través delesfotosseleccionades,idel’altrales investigadoresfaranl’anàlisiperal’ar- queologia sostinguda en la contrapo- sició del fotografiat, el que s’ha gravat amb la càmera de vídeo i el que s’ha plasmat a la «fitxa arqueològica». L’ús de la foto-elicitació comporta una metodologiaimportantques’hadete- nir en compte per a l’anàlisi i el conei- xement del grup observat. Es poden destacartrespuntsimportants:primer, la foto-elicitació ens apropa a les inter- pretacions que els interlocutors tenen delasevaexperiènciaamblaguerra,el viatge,l’exili.D’aquestamaneras’obte- nennovesdadesapartirdelsrelatsdels informants davant les fotos. Així, el relat de l’entrevistat, a través de la foto-elicitació, és el que ens indi- ca quines empremtes hi ha en aques- tesfotografies;ellésquielsdónasentit. Un altre element a tenir en compte és la selecció de fotografies per a l’entre- vista; aquesta selecció forma part del cos interpretatiu. En aquest sentit els àlbums són part important del relat del’arqueologiavisual.Lessevespàgi- nes ens porten a llegir la interpretació i el sentit que tenen aquestes fotogra- fies a través de la disposició, de l’ordre Sardanes en un parc de Buenos Aires (s/d). L’enviament de queviures des de Buenos Aires va significar una oportunitat de negoci per a les navilieres però també la mobilització de la solidaritat envers les mancances generades per la Guerra Civil a Catalunya.
- 177. recerques 177 cronològic, temporal, atemporal, etc. En segon lloc, ens permet reflexionar sobre la realitat observada, ens ajuda a observar significativament, a pregun- tar-nosquèensdiuenaquestesimatges obtingudes.Itercer,lafoto-elicitacióre- gistrada amb la càmera de vídeo, com a recurs narratiu, ens permet veure «la síntesis entre el presente y el pasado, a través de las reflexiones de los interlo- cutores».(1) Fotografies, àlbums i foto-elicitació «La secuencia se ha convertido en un campo de coexistencia como el campo de la memoria. Las fotografías así dis- puestas son reintegradas a un contexto vivo: por supuesto no al contexto tem- poral original del que fueran tomadas -eso es imposible- sino a un contexto de experiencia.Y ahí, su ambigüedad por fin deviene verdadera. Permite que el pensamiento se adueñe de lo que mues- tran. El mundo que develan, congela- do, se vuelve manejable. La informaci- ón que contienen se deja penetrar por el sentimiento. Las apariencias devienen lenguaje de una vida vivida.» (J. Ber- ger, 289: 2007) L’àlbum d’en Jordi mostra el context d’experiènciadelqualparlaBerger,on acudim a diferents moments i expe riènciesionaquestaambigüitatesdevé vertaderaenelsentitquelesseqüències del’àlbumdeixenentreveurelespràcti- ques familiars, de relació, etc. que ens expliquen en els seus relats orals. L’àl- bumestàmoltconnectatambelsrelats de les experiències familiars. En canvi en la selecció d’en Francisco acudim a uns records «borrosos» dis- continus, de la seva trajectòria a Bar- celona, de l’experiència del viatge, de l’arribada a l’Argentina. Hi ha una fo- tografia de la seva mare que no li per- metreconèixer-lacomatal,quenopot relacionaramblaimatged’ella,ambels recordsquetédelaimatged’ella.Però éslafotografiacomaensirrefutableda- vantl’oblitiladesmemòriaqueimposa la certesa dels retratats. En Francisco no reconeix la seva mare, però la foto- grafia li diu que és ella (foto 5). A la foto-elicitació, les fotografies es tornen testimoni, testimoni i relat. Són un punt de partida per enllaçar històries, records, constatar trajectes, recorreguts. En el treball fet amb els diferentsparticipantsvampoderveu- re la relació que cadascun tenia amb les fotografies. En el cas de la Mariana, d’en Jordi, les fotografies transiten quotidianament, són objectes observats, molt presents. LaMarianaportaunafotocòpiad’una fotografiadelasevaàviaacadaactuació teatral en què participa. La fotografia, i en aquest cas la fotocòpia, esdevé un dispositiuapteperestablirexercicisde memòria, records, i d’aquesta manera es torna un objecte preuat. (foto 6). En el cas d’en Francisco, les fotogra- fies dels seus pares van ser un tresor amagat per la seva madrastra Ángela; ella mai no li havia mostrat les fotos de la seva mare, del viatge. En Fran- ciscolesdescobreixunavegadamorta l’Ángela. En aquest cas les fotografies es van tornar un objecte valuós en el sentit que van romandre ocultes pot- ser per por de despertar records tris- tos en un nen. I van recuperar un al- tre valor quan van ser trobades i van revelarelsrecordsgairebéborrososde la imatge de la seva mare, del viatge, deBarcelona.Iaquíespotdestacarel que formula J. Berger, que tota foto- grafiarepresentadosmissatges:unde relatiual’esdevenimentfotogràficiun altre de relatiu al cop de discontinu- ïtat. I en el cas de les fotografies d’en Francisco, «la fotografía es más trau- mática que la mayoría de los recuerdos o evocaciones porque parece confirmar, proféticamente,laposteriordiscontinui- dadcreadaporlaausenciaolamuerte». (J. Berger, 87:2007). Documentació En Francisco i els seus pares al vaixell Provença, cap a Buenos Aires (s/d). L’original i la còpia de la fotografia d’una escena teatral protagonitzada per l’àvia de la Mariana. La fotocòpia d’aquesta fotografia acompanya la Mariana a cada actuació teatral.
- 178. 178 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L’àlbum de fotografies del Jordi i l’Ignasi L’àlbumdefotografiesesconverteixai- xí en un dispositiu arqueològic visual vàlidperaccediralsrecords,elssignifi- cats,elsimaginaris.Laselecció,l’orde- nació, la presentació d’aquest objecte, ens parla d’històries que són constru- ïdes a través de l’anar i venir d’espais, temps, paisatges i retrats. Les fotogra fiesd’aquestsàlbumsamagueninfinitat d’històries.Potserl’estatd’exiliperma- nent i l’enyorança provoquin en el fet fotogràficunasortdememòriatangible de la història familiar. Algunes pàgines de l’àlbum només transiten per la confusió, el dubte, si ésunllocoésunaltre,siésunaplaçao unaaltra,siésBadalonaoBuenosAires (foto 7). Solament hi ha certeses en la companyia,enlesmiradesqueesdiri- geixenalacàmera,certesaenl’actitud delfotògrafquetambés’ubicaal’altura delnen.Aquestacertesaafectivatambé està representada en unes al- tres fotografies, on novament acudim als mateixos gestos i postures ubicats en un altre lloc, potser unaltrepaís.Ienaltres pàginesdel’àlbumtro- bemmésexemplesd’ai- xò.Enl’experiènciadela foto-elicitació,acudima unesformesnarrativesper part dels participants que ens mostren com a través d’aquestaselecciód’imatges es fa visible la memòria. L’acció de seleccionar les fo- tografies,d’ubicar-lesenuna determinada seqüència, ens apropaalapercepcióquetéca- daparticipantambelstrajectes que van anar delineant-se en el transcurs de la seva vida, en re- lació amb la guerra, la postguer- ra,elviatge,l’encontreambaltres cultures, altres costums. Enaquestsrelatsfotogràficsd’emigrats econòmics, exiliats polítics, veiem els trajectesplasmatsalessevesfotos,però tambésentimlaconstrucciód’aquests trajectesatravésdelrelatoral.Unrelat oral que transparenta aquests recor- reguts culturals a través de l’idioma. Quan les paraules en català es confo- nen o intercalen amb les paraules «ar- gentines». En l’exili català la qüestió delallenguaéscentral,perquèatravés d’ellaesprotegeixlacultura,unacultu- ra censurada a la seva pròpia terra. És peraixòquel’experiènciadelviatgeno solament els donava la possibilitat de continuarvivint,enelcasdelspolítics perseguits,odecombatrelagana,dels quevanemigrarenlapostguerra,sinó d’expressar-se en el seu propi idioma. Parlar la llengua prohibida també es converteix en un acte de memòria, de reafirmació d’una cultura que pot so- breviure en una altra terra. n Bibliografia Berger, J.; Morh, J. Un séptimo hombre. Ma- drid: Huerga Fierro editores, 2002. Berger, J.; Morh, J. Otra manera de contar. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2007. Fiore, D.; Varela M. L. Memorias de papel, una arqueología visual de las fotografías de pueblosoriginariosfueguinos.BuenosAires: Editorial Dunken, 2009. Arxius fotogràfics Arxiu particular de Maricel Rocamora Arxiu de L’Obra Cultural Catalana Arxiu particular de Francisco Sallès Arxiu particular de Mariana Vergara Arxiu particular de Jordi d’Escalada Arxiu digital de l’arqueologia visual de l’exili català republicà a la província de Buenos Aires (1939-1945) En Jordi i el seu pare, l’Abel, en diferents places i patis de Barcelona i Buenos Aires (s/d). notEs (1) Barrera,Jorgelina.«Reflexionessobreeluso delacámaradevídeoeneltrabajodecam- po: el caso del centro social okupado Can Masdeu». Revista de Antropología Social Ankulegi [Sant Sebastià, Espanya], núm. 11 (desembre 2007), p. 41-53.
- 179. recerques 179Documentació A mb la recerca que resumim en aquest article aportem una primeraaproximació a l’ús social i econò- mic dels oficis tradi- cionals presents en fires i mercats te- màticsd’oficisqueactualmentesfana lescomarquesdelBaixEmpordàil’Alt Empordà.L’objectiud’aquestarecerca fetaenelmarcdel’InventaridelPatri- moniEtnològicdeCatalunyahaestat documentar etnogràficament els di- ferents oficis analitzant, d’una banda, la relació de cada un dels oficis repre- sentats amb les formes artesanes pre- industrials de producció, i, en segon lloc,calibrarlaimportànciad’aquestes representacionsteatralitzadesdelapro- ducció artesana en l’activitat general dels artesans que actualment acudei- xen a aquestes fires i mercats. D’aquesta manera s’ha posat atenció a documentar la patrimonialització d’una activitat artesana a partir tant de la referència cultural com de l’eco- nòmica, és a dir, veure com una acti- vitatque,perunabandacompleixuna funció social i cultural de conservació i transmissió del patrimoni etnològic, serveix també com a estratègia econò- mica de producció i distribució per a un determinat col·lectiu d’artesans. La metodologia d’aquesta recerca ha estat principalment el treball de camp etnogràfic, que ens ha permès recollir dades sobre les fires i mercats d’oficis, la pròpia dramatització dels oficis i els artesansquelesportenaterme.També s’han fet un conjunt de 21 entrevistes semiestructurades,tantaartesansitre- balladors d’oficis que acudeixen habi- tualmentaaquestesfiresempordaneses com als agents que les organitzen. Fi- nalment s’ha tingut en compte també larecercadocumental,consultantlabi- bliografia disponible, els documents i elrastreigdepàginesweb.Tambés’han recollit dades quantitatives referents a les fires d’oficis a través de consultes telefòniques amb els ajuntaments del Baixil’AltEmpordàqueportenater- me aquestes activitats. Les mostres d’oficis com a esdeveniment cultural i turístic Lacelebraciódemostresd’oficisaCa- talunyas’haconsolidatcomunaactivi- tatbenpresentiestesaenelconjuntde municipis (Rojas, 2010). Actualment es documenten a tot el territori català alvotantde90fires,festesomostreson espromoueniesrecreenelsoficistradi- cionals. Al Baix i l’Alt Empordà es fan untotalde7esdevenimentsd’aquestes característiques. Aquestes mostres d’oficis les podem emmarcar en un creixement general delnombred’esdevenimentstemàtics a Catalunya. En aquest sentit es fan al voltant de 80 esdeveniments dedicats a la divulgació o recreació de la histò- ria(Rojas,2010),enquèdestaquenles fires medievals i 140 fires on el tema principalésunproductegastronòmic. Aquests esdeveniments s’han consoli- dat dins de l’oferta lúdica, festiva i tu- rística de les poblacions catalanes. Ladivulgaciódelahistòriaidelestra- dicions, i la promoció del patrimoni cultural en general sovint estan estre- tament lligades a estratègies vincula- des al turisme o a accions encamina- desaldesenvolupamentlocaliregional (Bescuidesetal.,2002).Actualmentel sectorturísticveulanecessitatdegene- rar noves propostes que revitalitzin el turisme (Long, Robinson, 2004) i di- verses actuacions han estat dirigides a explorar i posar en valor els potencials locals per tal de crear nous al·licients dins dels circuits turístics. En aquest context, la posada en valor del patri- monietnològic,talicompassaambles accions per divulgar el passat històric, adquireixunimportantprotagonisme en la generació de noves propostes tu- rístiques (Wood, 2005). Turismeiculturaestandirectamentin- terrelacionats(Smith,Forest,2009).El rigorol’autenticitatdelesmostreshan de conviure amb la necessitat de crear unproductequeatreguituristes.Ésper això que en alguns casos les activitats que s’ofereixen en aquests esdeveni- ments inclouen accions on la qualitat Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà Unestudidel’ús sociali econòmic delpatrimoni etnològic Antoni Rojas, Eliseu Carbonell i Gabriel Alcalde Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Universitat de Girona
- 180. 180 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 il’autenticitatcombatenamblaneces- sitatdecrearproductescridanersique no comportin despeses elevades. Les mostres d’oficis de l’Empordà Actualment32comarquesdisposende firesomostresd’oficis.Peraltrabanda, un total de 72 municipis disposen al- menysd’unafirad’oficis.El8%deles mostresd’oficisaCatalunyaestroben a l’Alt i el Baix Empordà. Festa del Vidre de Cistella (Alt Empordà) Festaorganitzadadesdel’Ajuntament deCistellaamblacol·laboraciódegent del poble i centrada en l’artesania del vidre. Es fa sempre el tercer diumen- ge de maig. Al 2010 se’n va fer la 15a edició. Amb una població fixa de 280 persones, durant la celebració de la Festa es comptabilitzen al voltant de dosmilersdevisitantssegonsdadesde l’Ajuntament. Mostra de la Pedra i Picapedrers (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà) AAvinyonetesvaferel2010latercera ediciódelaMostradelaPedraiPicape- drers,esdevenimentbianualquebusca recuperarunpatrimonimaterialicul- tural que fins no fa tant fou clau en la vida econòmica i social del poble. Festa de la Sal i l’Anxova de l’Escala (Alt Empordà) A la Festa es representen totes les fases i activitats relacionades amb la sal i la pesca de l’anxova: des de la descarre- gadadelasal,passantperlamostrade l’oficidelboterquefeiaelrecipienton s’envasavenenconservadesallesanxo- ves fins a la preparació d’aquestes. El 2010 se’n va fer la XIII edició. Concurs de Gossos d’Atura (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) El Concurs de Gossos d’Atura s’em- marca dins de la Fira de Sant Andreu. Està organitzada per l’Ajuntament de TorroelladeMontgrí,desdelesregido- riesoàreesdepromocióeconòmica.El 2010 se’n va fer la XIX edició. Festa de la Pela del Suro (Llofriu, Baix Empordà) MostraorganitzadapelMuseudelSuro dePalafrugell.Aljunydel2010vatenir lloc la desena edició amb l’objectiu de fertranscendirelmóndelsuroidonar a conèixer una activitat, la pela del su- ro, que encara perviu en les mateixes formes i roman amagada al bosc. Un objectiu,méspropidelmuseu,éspro- jectar-se més enllà de les seves quatre parets (Espadalé 1993, 1994). Cuita de forns de rajolers de les gavarres (Fitor, Forallac, Baix Empordà) Entre les motivacions de la celebració d’aquestaactivitatestrobal’elementpa- trimonial,laconsciènciadelaimportàn- Festa de la Pela del Suro. Antoni Rojas/ICRPC Concurs de gossos d’atura. Antoni Rojas/ICRPC La Carbonera de Forallac. Antoni Rojas/ICRPC Fira del Vidre. Eliseu Carbonell/ICRPC
- 181. recerques 181Documentació cia de conservar i donar a conèixer un patrimonimaterialiimmaterialdepro- fundarrelamentalterritori.Elnuclide lafestaelconformenartesansceramistes ambmotivaciórecuperadora,defensora idivulgadoradelsoficisrelacionatsamb laceràmicaitreballatsalamaneratradi- cional, en els forns de què les Gavarres en són plenes. Durant el 2010 se’n va portar a terme la IV edició. La carbonera (Sant Climent de Peralta, Forallac, Baix Empordà) Aquesta mostra dóna a conèixer l’ofici de carboner (Rovira, Andreu, 2008), amb forta tradició a les Gavarres, però qued’ençàdelsanyscinquantadelsegle passatgairebéhadesaparegut.Entreels objectius de la mostra es troben els de promocionareldinamismesocialqueva sempreassociataaquesttipusdemostres que tiren endavant els mateixos veïns, donarprojeccióalmunicipii(re)valorar i promocionar el seu ric patrimoni. El 2010 se’n va fer la XVII edició. Festa del Segar i el Batre (Sant Climent de Peralta, Forallac, Baix Empordà) La Festa del Segar i el Batre difon les activitats d’aquest ofici tal com es fe- ia abans. Destaquen els procediments de batre les garbes i fer el paller, dues activitats de la pagesia que s’han anat oblidantenelsnostrestemps.El2010 se’n va fer la XV edició. Radiografia de les fires d’oficis a l’Empordà Elconjuntdemostresd’oficisidentifi- cades a l’Alt i el Baix Empordà dispo- sendediversoselementsencomú.Són esdevenimentsquemajoritàriamentes fanal’airelliure, decurtadurada,habi- tualmentocupantuncapdesetmana, és a dir, entre un i tres dies. Undelselementscomunsquelesiden- tificaéslaselecciód’elementsdelpatri- monietnològic,lahistòria,lestradici- onsielsoficiscomaeixtemàticcentral. Enlatotalitatd’aquestsesdeveniments es detecta una voluntat de recrear una activitatartesana,atravésdelademos- tració de tècniques i procediments re- lacionats amb els oficis. Entreelsobjectius,abandadepromo- cionardeterminatsoficisenperilld’ex- tinció o desapareguts, també s’inclou el de difondre la història i el patrimo- ni cultural local, i al mateix temps, di- fondre el patrimoni cultural tangible i intangible corresponent al passat de les poblacions i comunitats. La meitat d’aquestes mostres no tenen uncomponentcomercialipràcticament la totalitat tenen un alt component de difusió del patrimoni cultural. Vinculació dels oficis amb el territori Delconjuntdemostresdel’Empordà, 7estanvinculadesambelterritori. Un cas molt il·lustratiu, per exemple, és la Festa del Segar i del Batre. Eliseu Carbonell/ICRPC
- 182. 182 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Festa de la Pela del Suro, a causa de la sevavinculacióambelterritoriidelseu passatipresentsurer.Enaquestcashiha unaapostaperlapromociódel’activitat sureraenclarprocésdedeclivi.LaFesta delaPeladelSurorepresenta,doncs,la voluntat de difondre una activitat que forma part de la identitat del territori. Un altre cas, la Mostra de Picapedrers, téunfortlligamambl’espainaturalde laGarriga.Pertant,sónesdeveniments queincentivenipromouenlaidentitat col·lectiva (De Bres, Davis, 2001). Unadelesmostresanalitzadesenaquest procésdedocumentaciónoestàvincula- daalterritorii,pertant,elfetqueesfaci noresponaunamotivacióperpromo- cionar activitats vinculades a la pobla- ció on se celebren sinó a una voluntat depromocionarleslocalitatsfentservir algunmitjà,enaquestcas,elsoficis.Per tant, algunes mostres, com la Fira del Vidre, es podrien dur a terme en qual- sevol altre territori perquè no disposen d’una vinculació amb la localitat on es faniambelsseushabitants.Aquestaés la gran diferència. La Festa de Llofriu representalesmostresquenoespoden explicar sense entendre la seva relació amb el territori per la vinculació amb l’activitatsureraaPalafrugell.Enaquest casl’objectiuprincipalésdifondrel’ofi- ci.EncanvilaFiradelVidrerepresenta elgrupdemostresquedifonenunofici, però sense ser el principal objectiu. Delesmotivacionsdetectadesatravés de les entrevistes podem fer dos grans grups: motivació per promocionar les localitats fent servir algun mitjà. En aquestcasladifusióésunmitjàperas- soliraltresobjectiusimostresquenoes poden explicar sense entendre la seva relació amb el territori. En aquest cas la difusió és una finalitat. Factors per fer les mostres d’oficis a l’Empordà La percepció d’organitzadors En les entrevistes que s’han fet els or- ganitzadorsmanifestenunseguitd’ob- jectius;algunsdelsverbsmésutilitzats sónrecuperar–difondre–promocionar – escenificar. Entreelsobjectiusquedeclarenelsor- ganitzadors estan els de «mantenir la memòria col·lectiva», «activar la co- hesió social», promoure una «unió de veïns per celebrar un passat comú», «donar a conèixer un ofici a la matei- xa població local i no només al visi- tant». Així, s’entenen les mostres com a «part d’una estratègia patrimonia- litzadora». De les entrevistesfetesaalcaldes,regi- dorstècnicsiartesansesdesprenendi- versosfactorsquemotivenlacelebració de les mostres d’oficis analitzades. Ladivulgacióipromociódelspoblesi el seu patrimoni etnològic: la difusió i promoció d’oficis tradicionals; les es- tratègies d’activació de l’economia lo- cal; l’interès turístic i la dinamització social del municipi. La percepció d’artesans i treballadors Durantelprocésd’entrevistess’hacap- tatl’opiniódediversosparticipantsen aquestes mostres, treballadors retirats o en actiu que fan mostres del seu ofi- ci.Tambéartesansenactiuqueporten el seu producte a les fires i mercats per vendre’lialgunsdelsqualstreballenin situpermostraralpúblicelsprocessos delseuofici.Obéartesansretiratsque fanmostresdelasevaactivitatambno- més una pretensió didàctica. Entre els artesans que assisteixen a les mostres podríem distingir els que uti- litzen tècniques tradicionals i els que han incorporat tècniques modernes en els seus oficis. Les festes i fires són vistes per alguns dels entrevistats com unamaneradedifondreelsoficisaquè s’havien dedicat. Aquests veuen les fi- res com una oportunitat de difondre coneixementsd’unaactivitatartesana. Es desprèn de les entrevistes una per- cepció generalitzada que les mostres són útils per a la difusió dels oficis tot i que amb un abast limitat. Esconstatatambéunavisiódelesmos- tres com a eines per activar econòmi- cament les seves activitats artesanes i donar sortida al producte. En aquest sentitlesentenencomapartdelacom- paginaciódelasevaactivitateconòmi- ca:encàrrecs,tallers,etc.Tanmateix,els artesansdestaquenquetotilagranas- sistència de visitants actualment hi ha poquesvendesambunafortadavallada apartirdelacrisieconòmica.Pertant, qualifiquenelsvisitantscomaobserva- dors, però no com a compradors. Esdemana,engeneral,mésimplicació del’administració,isesubratllaquees fanecessariunmajorsuportal’artesài al mateix temps un major suport a les mateixes fires per tal que puguin créi- xer i oferir una bona qualitat. Enaquestsentithihaunareclamació de més pedagogia per valorar el pro- Festa de la Sal i de l’Anxova. Eliseu Carbonell/ICRPC
- 183. recerques 183Documentació ducte artesà. Un dels punts en què coincideixen molts dels artesans és queelvisitantnovaloralaqualitatdel producte i, per tant, no accepta l’alt preu del producte. En general veuen eldesenvolupamentdel’oficiincom- patible amb les lògiques de mercat actuals. En aquest sentit alguns han deixat d’assistir a determinades fires per la poca rendibilitat obtinguda. Altres, tot i manifestar els mateixos inconvenients, continuen assistint pel valor afegit de trobar-se amb al- tres artesans. De les entrevistes es desprenen diver- sesqueixescomunescomlapresència de revenedors, la queixa de l’alt preu que demanen alguns consistoris per posar la parada. Un element comú que es desprèn de les opinions dels artesans i de les per- sones que fan mostres dels seus oficis és una preferència per l’autenticitat de les mostres i una preferència per aquelles fires on l’artesà pugui treba- llarelseuproducte.Delgraud’auten- ticitat depenen diversos factors entre els quals destaca el tipus d’organitza- dor de la mostra. Així, segurament hi haurà diferents percepcions segons si l’organitzador és un museu, un grup d’artesans,undepartamentd’unajun- tament, etc. Alguns dels entrevistats destaquen la importància del públic, tot i que no veuen favorable la massificació. Tan- mateix,subratllenlanecessitatdecre- ar activitats per al visitant.També di- ferencien les mostres on el visitant és nomésespectadord’aquellesontambé pot ser participatiu. Conclusions Les mostres d’oficis de l’Empordà les hemd’emmarcarenunseguitd’actu- acionsgeneralitzadesdinsd’unaoferta cultural, d’oci i lleure dels municipis catalans.Desdefadiversosanyshiha un declivi clar de determinats oficis, alguns dels quals havien format part de la primera font de recursos de les economiesdelsterritorisonesdesen- volupaven. De la percepció dels artesans i no ar- tesans que participen en les mostres es desprèn una voluntat de difondre els oficis als quals s’havien dedicat, o als quals encara s’hi dediquen, i una oportunitatdedifondreconeixements tradicionals en perill de ser oblidats. Per altra banda, identifiquem un ús de les mostres per activar econòmi- cament les activitats artesanes. Les entrevistes fetes a tècnics d’ajun- taments, alcaldes, artesans i profes sionalsdemuseusmostrenclarament com, a banda de les diferències asse- nyalades, les mostres assoleixen fun- cions de promoció dels territoris i lo- calitats,funcionsdesuportalssectors econòmics tradicionals, la promoció i difusió d’oficis i, finalment, la con- fecciód’estratègiesturístiquesd’abast petit i mitjà. n Bibliografia Bescuides, A.; Lee, M.; Mccormick, P. «Re- sidents”: Perceptions of the cultural benefits of tourism». Annals of Tourism Research 29 (2), 2002. DeBres,K.;Davis,J.«Celebratinggroupand place identity: A case study a new regional festival». Tourism Geographies 3, 2001. Espadalé, J. «El Museu del Suro de Palafru- gell».Revista d’Etnologia de Catalunya[Bar- celona], núm. 5, 1994. Espadalé,J.«Dossierd’arqueologiaindustrial: El cas de la indústria surotapera». Revista de Girona [Girona], núm. 16, 1993. Long,P.,Robinson,M.(ed.)FestivalsandTou- rism:Marketing,ManagementandEvaluation. Sunderland: Business Education Publishers Ltd., 2004. Rojas, A. «Shaping the tourist offer: the role of fairs and street markets in disseminating culturalheritage».A:ProceedingsoftheInter- nationalConferenceonTourismDevelopment and Management. Illa de Kos, Grècia 11-14 setembrede2009.InternationalAssociation for Tourism Policy, 2010. Rovira, J.; Andreu, M. «Les carboneres». An- nals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], núm. 39, 2008. Wood,E.«Measuringtheeconomicandsocial impactsoflocalauthorityevents».International Journal of Public Sector. Vol. 18 (1), 2005.
- 184. 184 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 E lFonsFotogràficGó- mez Grau és un fons privat que es troba a Cervera (la Segarra) i té un copiós nombre defotografiesfetesdes delsanysvintfinsalsanysvuitantadel seglexx.Aquestesdateslímitescorres- ponen amb les de la vida del fotògraf, ClaudiGómezGrau(1907-1989),ini- ciadord’aquestfons,quevacomençar comafotògrafd’unamaneraamateur i que ben aviat es va decantar pel món del cinema, concretament per la fo- to fixa. Lainiciativad’inventariaridocumen- taraquestfonsvapartirdelMuseuCo- marcal de Cervera, des d’on hom era conscient de la seva importància. Ja abansd’estarinventariat,elfonsestro- bavaal’abastdemoltshistoriadorsgrà- cies als treballs previs que s’havien fet, com l’edició d’un CD de fotografies l’any 2000 pel Centre Municipal de CulturadeCerveraquevaservirdeba- se per a la Història Gràfica de la Segar- ra (2001), així com altres coneixedors d’aquestfonsprivat,ambuncertaccés a través del seu propietari actual. Així ja l’any 2005 va produir una ex- posició que difonia la figura i el tre- ball d’aquest fotògraf segarrenc,(1) en Claudi Gómez Grau, exposició que va evidenciar de nou que calia apro- fundir més en la coneixença de la seva producció fotogràfica i en com estava en l’actualitat aquest fons. Calia, per tant, disposar d’un inventari i docu- mentarlesfotografiesperpermetrefer mésfàciliassequiblelaconsultaalsque hi estaven interessats, els quals mol- tes vegades hi han arribat per altres vi- es, com ara a través del fons fotogràfic del’ArxiuComarcaldelaSegarraode fotografiesquehanestatpublicadesen treballsd’autorsd’origensegarrencien diverses especialitats. Larecercaqueaquípresentems’inscriu dinselsprogramesIPEC-Documenta- ció de la convocatòria 2008-2010 del CentredePromociódelaCulturaPo- pulariTradicionalCatalana,enelmarc del’InventaridelPatrimoniEtnològic deCatalunya.Elprojectevaserpresen- tat pel Museu Comarcal de Cervera, amblaprimeramotivaciód’inventariar i documentar el major nombre de fo- tografiesquecomponenelFonsFoto- gràficGómezGrau,id’aquestamanera posar-loal’abastdelpúblicengeneral, com una eina més per conèixer la fo- tografia com a document social i ren- dibilitzaraquestfons,compostd’unes quinze mil fotografies. El fotògraf objectiu de la recerca ClaudiGómezGrau(Cervera1907– Lleida 1989) fou un distingit fotògraf quevadesenvoluparunallarga,interes- santifructíferatrajectòriaprofessional molt vinculada a un territori concret com és la Segarra, però que en moltes ocasions i gràcies a importants encàr- recsvingutsdelamàd’AgustíDurani Sanpere,importanthistoriadoriamic, vasobrepassarlímitsterritorials,itam- bé temàtics, tècnics i funcionals. CaldirqueClaudiGómezGrauvaar- ribard’unaformaamateuralafotogra- fia,jaqueestavadestinataseguirl’ofici paterndebarber,peròlasevamentali- tatoberta,lacuriositatperaprendreila fascinacióquedebenjovelivasuscitar laimatge,tantlafixa—lafotografia— comlaimatgeenmoviment—elcine- ma—,elvanconduirperaquestcamí,i comhemdit,vaesdevenirprofessional gràcies al seu treball constant i d’apre- nentatge d’una manera autodidacta. La primera referència de Claudi Gó- mez Grau i la seva vinculació amb la fotografialatrobemquanésunadoles- cent, l’any 1923,(2) any en què va rebre una càmera fotogràfica com a regal del seupadrídebateig,l’historiadorcerve- rí Agustí Duran i Sanpere, amb qui la seva família estava molt unida tant per relacionspersonals,d’amistat,comper relacionsprofessionals:elparedeClaudi GómezGrau,FredericGómezGaber- net, era el seu administrador a Cervera iunamatentcol·laboradorentemesde cultura;foul’arxivermunicipalimem- breclauenl’inicidelMuseuComarcal de Cervera, i col·laborador, juntament El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau Unamirada etnològica Montse Graells Vilardosa Museu Comarcal de Cervera
- 185. recerques 185Documentació amb el seu fill Claudi, en el salvament d’arxius en el període de la Guerra Ci- vil,jaqueeralapersonadeconfiançade Duran i Sanpere a Cervera. Per tant, tenim un incipient fotògraf amb només 15 o 16 anys, que amb les seves fotografies, en primer lloc, il·lustra els treballs de l’historiador de Cervera tal com s’extreu de la corres- pondència existent al Fons Agustí Du- ran i Sanpere de l’Arxiu Comarcal de laSegarra(ACSG).Podemdir,doncs, queClaudiGómezGrauarribaalmón de la fotografia de la mà de Duran i el seu regal, però no podem saber si pri- mer és la càmera o bé ja té aquesta afi- ció a la fotografia. No podem afirmar si amb anterioritat a aquesta data del 1923 en Claudi Gómez ja fa fotogra fies;entotcasconsideremel1923com ladatad’inicidelseufons,totiques’hi trobinalgunesfotografiesanteriorsde les quals no es pot precisar l’autoria. Trajectòria professional Latrajectòriaprofessionaldelfotògraf cerverívaserllargaifructífera,ivade- senvolupard’unamaneramoltintensa el que era la seva afició i la seva profes- sió: la imatge, a través de dos mitjans, la fotografia i l’audiovisual, perquè si bé en aquesta recerca la part audiovi- suals’haobviat,hemdeferesmentque ClaudiGómezGrau,apartirdel1950, quan es va establir a Madrid, es va de- dicar plenament al cinema. D’aquesta llarga trajectòria com a fo- tògraf cal destacar, segons les imatges que hem digitalitzat, les facetes diver- ses que la defineixen: Gómez Grau com a retratista. Pel seu objectiu van passar un gran nom- bre de segarrencs, immortalitzats en diversos moments de les seves vides, entre aquests molts membres de la se- va família. Gómez Grau com a cronista de les diferents formes de vida i de treball Fotografia de la desapareguda Torre de la Cadena, de la muralla medieval de Cervera (entre 1930 i 1935). El fotògraf com a cronista i com a fotògraf d’elements i paisatges de la seva Cervera natal. Claudi Gómez Grau Fotografia d’un esmolet a la plaça sant Miquel de Cervera. El fotògraf com a retratista i amb una visió etnogràfica, que mostra en moltes fotografies després d’ahver col·laborat amb l’etnògraf Ramon Violant i Simorra (1950?). Claudi Gómez Grau
- 186. 186 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 de recollida d’elements folklòrics po- pulars. Un dels seus col·laboradors fou Ramon Violant i Simorra, qui a la campanya de l’estiu de 1942 va es- taracompanyat,apropostadeDuran, pel fotògraf. Gómez Grau en el salvament d’ar- xius,tambésotalesdirectriusd’Agustí Duran en els anys de la Guerra Civil, documentantgràficamentobjectesque posaven en salvaguarda. Gómez Grau com a fotògraf d’art i paisatge,documentantpecesd’artque il·lustraven molts dels treballs de Du- ran, i que recollien imatges de tota la comarca,tantd’objectes,comd’arqui- tectura i dels mateixos pobles. Totes aquestes vessants queden recolli- des en l’inventari i catalogació que és només una petita mostra d’aquest im- mensfons.EltreballfotogràficdeClau- diGómezGrau,aixídoncs,noésnomés un importantíssim document estètic i dereconeixementd’indretsipersonat- ges,od’elementsd’índolediversa,sinó que és, també, un document etnogrà- ficqueenstransportaaunsanysiunes maneresqued’altraformas’anirienper- dent en l’oblit del temps. de la Segarra. Una crònica en forma d’imatges gràfiques que ens atansa a unesfeinestradicionalsque,enlama- joriadelscasos,handesaparegutos’han transformat en gran mesura amb la industrialització. Imatges importants en el nostre cas per al Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera. Gómez Grau com a etnògraf. En la creació del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, vinculat a Agustí Duran i Sanpere. Aquest va organitzar diverses campanyes, en di- ferents indrets del Pirineu espanyol, Actuació dels Xiquests de Valls a la Festa Major de Cervera de l’any 1932. El fotògraf com a cronista de fets. D’aquesta imatge digitalitzada a partir del negatiu, al tractar-se d’ un acte de la festa major se’n coneix la data exacta (26/09/1932). Claudi Gómez Grau
- 187. recerques 187 Objectius de la recerca L’objectiuprincipaldelarecercadocu- mentació «El Fons Fotogràfic Gómez Grau. Cervera» ha estat l’inventari i la catalogaciódelfonsdefotografiesfetes per Gómez Grau. En un principi, ha- víemplantejatqueabordéstotalaseva trajectòria professional. Un cop inici- ada la recerca, tanmateix, vam creure convenientacotaraquestdilatatperío dedetempscentrantelslímitsentreels seusinicis,aladècadadelsanysvintdel segle xx, i la data en què es dedicarà a la fotografia fixa en cinema, a partir del1950.Ésaixífonamentalmentper dos motius: Gómez Grau s’estableix a Madrid el 1950, i canvia la seva orientació pro- fessionalcapalcinema(quejafeiaper afició). Continua fent algun treball a Cervera,jaquemainoperdelcontacte i s’hi desplaça sempre que pot; El negoci de fotografia que havia es- tablert a Cervera a principis dels anys quaranta del segle xx, un cop ell és a Madrid,elcontinuenlasevagermana i el seu cunyat. En l’actualitat, és en mans del seu nebot i hereu d’aquest fons fotogràfic. Això fa que a partir d’aquesta data sigui complicat discer- nirl’autoriadelesfotografies,totique sabem que ell en fa fins uns pocs anys abansdemorir.Elsobjectiusques’han pretès assolir han estat els següents: Recerca,documentacióiestudidela correspondènciaquehihaal’ArxiuCo- marcal de la Segarra entre Claudi Gó- mez Grau i les diferents persones amb quiesrelaciona,onespodentrobaren- càrrecs concrets.També ens permet de ferunesbósdelasevatrajectòriaprofes- sional.Destacalacorrespondènciaque manté amb Agustí Duran i Sanpere i amb RamonViolant i Simorra. Recull bibliogràfic i documentació delfonsfotogràficdeGómezGrauque es troba en arxius i centres de docu- mentació. Documentació Coneixementglobaldelacol·lecció, quehadepermetreunaprimeraapro- ximació a aquesta, el material, els su- ports de les fotografies, etc. Selecció d’una part del fons per a la seva documentació i inventari, des- prés de la primera aproximació, per talquesiguirepresentatiudetotelque s’hi troba. Documentació i inventari de les imatges seleccionades. Digitalització de les imatges docu- mentades. Aquesta digitalització ha estat dirigida pel propietari del fons, fotògraf també, i cal dir que hi ha in- clòs la seva marca d’aigua. Es tracta d’una mesura de protecció de cara a posar-ho a l’abast del públic en ge- neral; un cop demanada l’autoritza- ció pertinent, el propietari del fons ens ofereix les imatges sense aques- ta marca. Tasques fetes en el marc de la recerca Lestasquesd’inventariidocumentació s’handutatermeseguintlespautesque marcal’InventaridelPatrimoniEtno- lògic de Catalunya. Pagès ventant la batuda (entre 1930 i 1935). El fotògraf com a cronista en aquest cas documentant unes feines del camp en procés de desaparició a mitjans del segle xx (entre 1946 i 1960). Claudi Gómez Grau
- 188. 188 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 La tria de fotografies del Fons Foto- gràfic Gómez Grau, amb un total de 283 fotografies digitalitzades, inven- tariades i documentades. Cal dir que s’handigitalitzatapartirdelsnegatius; enpoquesocasionsestractavadelacò- pia en paper. A partir d’elements que apareixen a la fotografia, com ara edificis, altres ele- ments urbanístics, persones fotogra fiades,oactesqueelfotògrafestàdocu- mentantamblasevaimatge,elsqualssí que tenen una data concreta, s’ha po- gut fer una datació que en la majoria decasosésaproximada.Lacatalogació de les fotografies digitalitzades s’ha fet seguint la fitxa de l’IPEC d’inventari de material gràfic, i el resultat és una base de dades amb tota la informació que s’ha pogut obtenir de cada imat- ge inclosa. Latascad’inventariaridocumentarles fotografiess’habasatenduespremisses fonamentals, per situar-nos a la seva obra: la recerca i l’ estudi de la corres- pondència emesa i rebuda per Clau- di Gómez Grau, però també d’altres emissorsmoltpropersaell,comarael seupareFredericGómezil’historiador Agustí Duran i Sanpere, que l’inicià en la fotografia i li proporcionà molts treballs. Aquesta correspondència es troba degudament classificada i arxi- vada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), i ha ajudat en gran manera a conèixer des de l’interès de Claudi Gómez Grau per la fotografia fins a la seva evolució professional i molts dels temes de les seves fotografies. També s’ha recorregut a informants orals,personesmoltvinculadesaCer- vera i que, pel bon coneixement de la seva ciutat o pel fet d’haver conegut personalmentelfotògraf,enshanaju- datasituarimatgescronològicament i a reconèixer-hi llocs, carrers i edifi- cis que han sofert el pas del temps tal com s’ha vist a les fotografies. Amb aquestes persones es visionaven les imatgesdel’inventariperquèhiapor- tessin referències. S’han consultat altres arxius i museus que tenen en els seus fons fotografies del fotògraf cerverí, que en la seva di- latada vida professional va sortir, com dèiemmésamunt,del’àmbitgeogràfic de Cervera. Aquestes són majoritària- ment les fotografies que es troben en altres centres, com el Museu d’Etno- logia de Barcelona, on hi ha un fons d’unes mil imatges resultants de la re- cerca etnològica de Violant i Simorra delacampanyadel’any1942pelPiri- neulleidatà,aragonèsinavarrèsbàsica- ment,enquèelfotògrafencarregatde documentar gràficament el treball de Violant era Claudi Gómez Grau (en procés de digitalització en el moment que nosaltres vam accedir-hi). També consten fotografies de Claudi Gómezal’ArxiuFotogràficdeBarcelo- na,imatgesquehiarribenperlarelació ambAgustíDuraniSanpere,jaqueuna partd’aquestArxiuFotogràfictérelació ambl’InstitutMunicipald’Històriade Barcelona que dirigia l’historiador als anys quaranta (també en procés de di- gitalització quan nosaltres el visitàrem al febrer del 2010). També a la Secció d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis IlerdencsdeLleidatenenunfonsdemés de900imatgesdigitalitzadesdeClaudi Gómez, que arriben a aquest arxiu per compraacomençamentsdelsanysqua- ranta al mateix fotògraf, en una època en què aquest estava establert a Lleida; la majoria d’imatges són de Lleida i de poblacions lleidatanes. Finalment, a l’Arxiu Comarcal de la Segarra hi ha moltes fotografies seves (enaquestarxiuhihacòpiesenpaper) laprocedènciadelesqualss’haderela- cionar de nou amb Duran i Sanpere. El fet que hi hagi fotografies de Clau- diGómezGrauenaquestsimportants centresenspermetafirmarl’abastdela seva obra i que el puguem considerar un fotògraf important. Conclusions La sensació general durant el desen- volupament de la recerca ha estat la Retrat de Domènec Puigredon, polític cerverí (entre 1924 i 1929). El fotògraf com a retratista de personatges cerverins. Claudi Gómez Grau Tres gitanes a la Fira de Bestiar de Verdú. El fotògraf, cronista i amb una visió etnogràfica (circa 1930). Claudi Gómez Grau Agustí Duran i Sanpere amb membres de la seva família i el mateix Claudi (circa 1940). El fotògraf com a retratista en un format espontani. Claudi Gómez Grau
- 189. recerques 189 seva amplitud, amplitud d’un fons del qual no es té una visió global per laprivadesadelseuaccés.Elvalordo- cumental de les fotografies rau en el fetquehipodemveureunacrònicade la vida quotidiana, tant de la Cervera deClaudiGómezGrau,comdelsmés diversosàmbitsquevanpassarpelseu objectiu, encara que sigui una visió molt parcial, perquè no s’ha inventa- riat tota la seva producció fotogràfi- ca sinó una part molt petita, limitada en el seu abast cronològic i geogràfic (amb tan sols una excepció: les foto- grafies de cinema, escollides per do- cumentar també aquesta faceta del nostre fotògraf). L’àmbit cronològic inventariat és en- tre el 1923 —quan aconsegueix la se- va primera càmera fotogràfica i fa les primeres fotografies fet que el conver- teix en un dels primers fotògrafs se- garrencs,—iel1950,quanlasevatra- jectòria professional es decanta cap a la fotografia de cinema, la foto fixa, i s’estableixaMadridsense,però,deixar mai de ser fotògraf. Les fotografies catalogades i inventa- riades podran nodrir el fons del Mu- seuComarcaldeCervera,peròhauran de respectar la propietat intel·lectual i el dret d’ús que recauen sobre l’actual hereu del fons. Això es té en compte a l’hora de rendibilitzar l’inventari i documentació d’un fons tan impor- tantcoméselFonsFotogràficGómez Grau,jaquecaldràsemprel’autoritza- ciócorresponentperutilitzaraquestes imatges. Caldriagarantirlaconservacióidifusió delamemòriaplasmadaenaquestsdo- cumentsfotogràfics,queendefinitiva éselquesónlesimatgesd’aquestfons. Amb aquesta recerca fem un primer pas cap a aquesta difusió, de manera que el fons sigui accessible no només als que són de la Segarra i de Cerve- ra, sinó també a un públic més ampli, perquè la qualitat del fons ho reque- reix. Això, però, no resta importància a aquest fons, del qual encara poden sorgir més actuacions futures. El que cal sobretot és mantenir-lo per tot el que representa. n Documentació Bibliografia Abella, J. (coord.) Ramon Violant i Simorra. La memòria d’un etnògraf. Tremp: Garsineu Edicions, 1996. Costa,R.(coord.)ElllegatdeRamonViolanti Simorra. Tremp: Garsineu Edicions, 2005. MuseuComarcaldel’Urgell(coord.) El tre- ball de la terrissa de Verdú, als anys trenta i principisdelsquaranta.FotografiesdeClaudi Gómez Grau. Verdú: Ajuntament de Verdú, 2002. RazquiniJené,J.M.GentdelaSegarra.Bar- celona:ProyectosEditorialesyAudiovisuales, CBS, 1998. Ros i Fontana, I.; Abella i Pons, J. (coord.) Rialp, 1942. Fotografies de Claudi Gómez Grau. Tremp: Garsineu Edicions, 2000 (Piri- neu Memòria Gràfica; 3). Turull, M. (dir.) Història Gràfica de la Segar- ra. Cervera: Centre Municipal de Cultura, 2001. Turull,R.«Aurevoir,Claudi!».Segarra(31maig 1950), núm. 1050. Urgell,J.«ElscàntirsdeVerdú».Esplai.Barce- lona (21 abril 1935), núm. 177 (article amb 7 fotografies de Claudi Gómez Grau). Material audiovisual FonsFotogràficGómezGrau.Cervera[CD]. Ver.1[Cervera]:CentreMunicipaldeCultura, 2000, 1 CD-ROM. notEs (1) Exposició «Una Mirada a Claudi Gómez Grau», produïda pel Museu Comarcal de Cervera l’any 2005, i que va posar ja les bases d’aquest projecte d’inventari i cata- logació del seu fons fotogràfic. (2) Ros i Fontana, I.; Abella i Pons, J. (coord.). Rialp,1942.FotografiesdeClaudiGómez Grau.Tremp:GarsineuEdicions,2000,48 p. (Pirineu Memòria Gràfica; 3). ISBN 84- 95194-24-4. Claudi i el salvament d’arxius (1937). El fotògraf com a cronista d’uns esdeveniments, i hi apareix ell mateix. Claudi Gómez Grau
- 190. 190 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L a Casa de Beneficèn- ciadeTarragonatéuna història,unesimatges, uns i unes protagonis- tes. Aquest article és conseqüència directa de l’observació i l’enregistrament, per a la seva posterior interpretació i anà- lisidelesmotivacions,circumstàncies i condicionants que es van esdevenir endiferentsnivells(socioculturals,eco- nòmics, sanitaris, etc.), al voltant del funcionament i de les característiques mésdeterminantsdelacasa,enrelació directaambelcontexthistòricdecada moment, des dels anys cinquanta fins avui dia. A través de les dades d’arxiu, delesentrevistesetnogràfiquesideles fotografies,femunrecorregutpelspas- sadissos de la casa: les escoles, la infer- meria,lacuina,elsdormitorisi,també, per les relacions humanes que susten- taventotelrecinte.Unaetnografiaque volesdevenirunreconeixementatotes les persones grans i petites que van es- tar(ohisónadatad’avui)relacionades amb aquesta realitat social. La «infància» es una construcció cul- tural,un concepte evolutiuen què in- tervenen factors de caràcter socioeco- nòmic,demogràfic,políticimoralque conformen i expressen actituds de ca- ràcter psicosocial dels adults cap als nens i nenes (Bajo i Betrán, 1998). La infantesa(itambélavellesa)sóngrups socialsenelsqualsesreflecteixenlesre- presentacions més importants d’una societat.Lamajoriadelsvalorsèticsfo- namentals,elssignificants,lesideologi- esolacosmovisiód’ungrupsocialsón presents en els grups més vulnerables, on es pot detectar millor la considera- ció que es va tenir de tot allò. Al llarg de la història la protecció delainfàncias’haposatdemanifestde maneres diverses, tant des de l’àmbit públic com des del privat, des d’inici- atives personals com donacions, fins arribar a elaborar una marc legislatiu i unes mesures institucionals estructu- radesigestionadespelspoderspúblics (DePalma,2006).Elsmotiusd’aques- taprotecciótambéhanestatdiversosi directamentrelacionatsamblarealitat històrica i sociocultural del moment, aixícomlesconsideracionsmoralsque es tinguessin de la infància i la mater- nitatencadamoment.Lasocietatcivil haevolucionatcapamilloresestructu- ralsieconòmiques,peròdevegadesens adonemqueenqüestionsètiquesiedu- catives l’evolució encara deixa bastant a desitjar. La vinculació maternofilial, l’actualdiversitatculturaldeconvivèn- cia, així com les noves formes i estruc- tures familiars, la realitat de mobilitat transnacional de les poblacions (i, per tant, dels infants) i la funció social de governsid’administracions,sónalguns dels factors que afecten directament la tasca d’adaptació constant que go- verns i administracions públiques fan Mercedes González Minguillón «Abans era diferent...» Unrecorregut pels passadissos delaCasa de Beneficència deTarragona Beques 2010 Panoràmica d’un dels dormitoris del pavelló de nens de la Casa de Beneficència de Tarragona, que esdevingué un dels llocs més significatius per als infants (1940-1950). Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Tarragona
- 191. recerques 191 i han de continuar fent per mantenir una renovació integrada de les seves institucions. Enlamajoriadelescasesdebeneficèn- cia, els principis morals, el funciona- ment i l’estructura organitzativa eren semblants tant a Catalunya com a tot el territori espanyol. El tema central d’aquestarticleéseltestimonidirectede lespersonesentrevistadesquehandotat devidaelmarcteòric(d’unarecercames àmplia), perquè hanestatvinculadesa la Casa de Beneficència deTarragona. Lesentrevistesenspermetenferunim- portantrecorregutcronològic,quecon- Beques 2010 tribueixaomplirdesignificatlavessant històrica d’una realitat social concreta i contemporània. Els temes més relle- vants són els següents: l’organització interna,elsseusdepartamentsidepen- dències, l’activitat educativa i formati- va, l’atenció sanitària, els criteris i pro- tocols d’ingrés i de baixa dels menors, i l’atenció del personal que hi treballa- va,entred’altres.Enshemcentratafer aquest estudi, especialment de la Casa deMaternitat(comareferenthistòric) i dels departaments d’infants. Agraïmtotesicadascunadelespersones que han aportat la seva informació en aquesta recerca, i especialment les per- sonesquehanconfiatennosaltresenel moment de fer les seves declaracions. Demanemdisculpessienalguncashem entrat en espais i temps de vulnerabili- tatpersonal.Agraïmaixímateixlesper- sones que han col·laborat amb la seves aportacionsiquehanfacilitatl’accésals arxius i a les fonts documentals. Menors abandonats i expòsits Eren «expòsits» els menors conside- ratsil·legítims,abandonatsenunlloc públic o en una institució benèfica. També els nascuts a les cases de ma- ternitat creades al segle xix, específi-
- 192. 192 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 cament dirigides a les mares solteres; aquests no eren reconeguts perquè eren trobats en néixer, o al poc temps de néixer eren abandonats o no te- nien referent identitari dels proge- nitors (Vives, 1929). Una de les vies d’accés d’un infant a les institucions benèfiques era mitjançant els torns. El torn estava a la porta principal de les cases de beneficència, en contac- te directe amb el carrer i funcionava les 24 hores del dia; quan es posava un nadó al torn es feia sonar la cam- pana com a reclam de les germanes, i aleshores marxaven la mare, la lleva- dora o l’adult que l’havien portat. La persona de guàrdia feia girar el torn amb una palanca i el nadó quedava a l’interior de la Casa, protegit. El torn només s’utilitzava quan la Casa esta- va tancada i no hi havia cap persona responsable a la porta, o quan la ma- re volia mantenir l’anonimat del seu abandonament. Amb el temps es va sacralitzar aquest acte i es va pensar que el fet de passar al nadó pel torn li atorgava una certa immunitatespiritualenconvertir-loen fill de la verge Maria. També a nivell socialelnadóque entrava pel torn a la Casa obtenia un dret perpetu d’aten- cióassistencial,iésperaixòquealguns pares van arribar a fer que criatures de quatre i cinc anys passessin pel torn ungits d’oli. De vegades es feia durant les primeres hores de la nit i de la ma- tinada, quan l’anonimat era garantit. Al llarg del segle xx el torn fou criticat com a factor que afavoria l’abando- nament dels menors, però al mateix temps semblava necessari per evitar l’infanticidi(2) . Tanmateix, s’han tro- bat dades sobre els menors deixats a les portes de les cases particulars amb més recursos i, possiblement, com a estratègia per aconseguir una ràpida adopció del nadó. Una estratègia que podia servir també per reclamar el re- coneixement dels fills engendrats fora delmatrimoniambhomessocialment més acomodats. La Casa de Maternitat de Tarragona «La Casa de Maternidad es un estable- cimiento de beneficencia destinado, por unaparte,aacogeralasmujeresenavan- zado estado de gestación que, por su es- tado civil o por condiciones económicas, no pueden atender por ellas mismas o pormediodesusfamiliares,elalumbra- miento de sus hijos; así como de cuidar de la crianza de los niños abandonados o expósitos [...]». Reglament intern de 1943 En el primer Reglament intern de la Casa de Beneficència deTarragona de 1872, es dedica un apartat diferenciat al funcionament de la Casade Mater- nitat(articles107-110).Segonsconsta enaquestreglamentquedavaprohibi- da l’entrada a qualsevol persona de la Casaquenotinguésuncàrrecrelacio nat amb els serveis de maternitat, ai- xí mateix es prohibia la sortida de les dones i els nadons de la Casa fins que estiguessin en condicions. Les prime- res dades que hi ha a l’Arxiu Històric de la Diputació deTarragona dels ex- pedients de la Casa de Maternitat da- ten de 1943. A la Memòria del 1973 de la Diputació, està documentat que hi havien nascut 123 nadons. Cap al finaldelsanyssetanta,lamaternitates va tancar per manca d’adequació de les instal·lacions i el servei va passar a l’HospitaldeSantaTecla,enuneshabi- tacionsconcertadesonanavaelmateix ginecòleg. Amb la consulta als Arxius de la Diputació, s’ha pogut accedir als esborranys del nou Reglament Intern presentatsalpresidentdelaDiputació l’any 1943. La Casa de Maternitat es dividia en dos departaments: el Departament Maternal i el Departament de Lac- tància.Podiensol·licitarl’ingrésalDe- partament Maternal les dones emba- rassades d’entre set i nou mesos, i en casosexcepcionals,laJuntapodiade- cidir anticipar l’ingrés de dones que tinguessin complicacions o malalties relacionadesambl’embaràs.Erendo- nes casades, solteres, vídues o separa- desdelsseusmarits,enestatdedesem- parament o dones que «intenten con su internamiento ocultar su deshonra» (Reglament intern de 1943) naturals de la província deTarragona i que no tinguessin cap malaltia contagiosa. Aquestes condicions eren flexibles i, endefinitiva,esprocuravaasilaqual- sevol dona que ho necessités, ja que les circumstàncies podien ser molt variades, segons els arxius consultats. A vegades es feien ingressos d’urgèn- cia per diversos factors. Podia ser per malaltia de la dona amb risc per al nadó, per estar gairebé de part, o per avortament natural, en cas que fos una dona soltera i pobre. Així mateix s’atenia d’urgència les dones solteres en avançat estat de gestació, que ve- nien d’altres ciutats o províncies per amagarelseuembaràs.Tanmateixin- gressaven dones casades amb treba- lladors de la Casa de Beneficència, o arribavensol·licitudsdesdelapresóa peticiódeljutjatdeprimerainstància. Tambépodienafiliar-selesdonesque es consideraven transeünts (aquelles ensituaciódepobresaquenoestaven domiciliades a la ciutat o pobles de la província i que es trobessin de pas a la ciutat) o indigents. Destaquen expedients amb notes re- ferides a la condició del que es consi- derava una maternitat il·lícita o vergo- nyosa: «Encontrándose próxima a dar a luz [nom] soltera, acogida en el con- vento de las Hermanas Oblatas de es- ta capital y a fin de ocultar su deshonra y el escándalo entre sus compañeras del Asilo, he dispuesto el ingreso inmediato en la Sala de Maternidad de la Casa de Beneficencia al objeto de dar a luz [...]» (expedientde1949;ArxiuHistòricde la Diputació de Tarragona). O el cas d’una prostituta, que juntament amb l’informe de la llevadora, ingressa per sol·licitud del Patronat de Protecció a laDonadesprésderebreunadenúncia d’un Ajuntament de la ciutat:
- 193. recerques 193 «[...] se halla embarazada fruto de sus relaciones ilícitas con un hombre al pa- recer casado y con objeto de evitar el escándalo que se producirá en el pue- blo en el caso de que diera a luz allí; su- plicaba la implicación del Patronato a fin de evitar que continúe el escándalo yelmalejemploenlareferidapoblación [...] que la misión del Patronato es velar por la moralidad de la mujer, debiendo significarle que por estar sometida a la vigilancia de este Patronato no podrá recobrar su libertad sin previo conoci- miento del referido organismo». (Expedient de 1957; Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona) Cap als anys setanta es van trobar els primers informes signats per una as- sistent social, que sol·licitava l’ingrés d’unadonaid’unmenoralaResidencia Nuestra Señora de las Mercedes. «[...]separadadelmaridopormalostra- tos [...] ausencias del hogar y embria- guez. La Parroquia provee de ropa y ali- mentos a la madre y a un hijo menor. [...] Se solicita el ingreso del niño en la Residencia de las Mercedes y de la ma- dre en la Sala de Maternidad de la mis- ma Casa [...]». (Expedient de 1965; Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona) Respecteacomerenelsprotocolsd’in- grésespecíficsperalaCasadeMaterni- tat, als arxius hem trobat que hi havia circumstànciesdiverses,peròqueexis- tia una normativa generalitzada per a lapresentaciódelasol·licitudd’ingrés. Lessol·licitudsespodienrebredesdels ajuntaments,perl’ingrésdedonesque estaven incloses al Padró de Famílies Pobres de la Beneficència Municipal o al Padró de Beneficència de la ciu- tat. Moltes vegades era el metge o el capellàdelpoblecorresponentelsque feienlesinstànciesilesdeclaracionsen favordelesdones:«[...]porsuestadode pobrezarequieresuinternamientoenun centrobenéficoaobjetodedaraluz[...]» o«[...]mujercasada,contreshijos,asis- te a misa los domingos y su esposo traba- ja eventuelmente [...]»; (expedients de 1955; Arxiu Històric de la Diputació deTarragona). Tanmateix i bastant sovint, s’han tro- bat expedients d’inscripció de dones de guàrdies civils. La sol·licitud es feia desdelaSecretaríaLocaldeFalangeEs- pañolaTradicionalistaydelasJ.O.N.S, is’acompanyavadediversoscertificats: certificatdebéns,dematrimoniomè- dicsegonselqualesdeclaravanopatir malaltiescontagioses;iunadeclaració de la quantitat que es percebia com a salari o pensió del marit. També es consideraval’ingrésdedonesi/ovídues de militars i soldats. En una de les en- trevistesambunadelesgermanesque vivia a la Casa, ens va explicar que allà coincidiensovintdonesofillesdeguàr- dies civils i dones o filles de gitanos, i que tenien un tracte del tot correcte, la qual cosa sorprenia ateses les condi cions d’enfrontaments habituals. A la Sala de Maternitat els parts eren atesosperlesllevadores,quefeientorns durant les 24 hores del dia, i pel gine- còlegqueeraavisatenelmomentpre- cís en cas necessari. Una vegada havia nascut el nadó, la mare podia restar- hiunperíodedetempscomprèsentre quatre diesitresmesos.Quanlamare reconeixia el seu fill com a fill natural, elregistravaabansd’emportar-se’l.En casquelamarenoreconeguéselnadó, aquest podia ser donat a didatge i la marehaviaderestaralaCasatreballant durant un mínim de tres mesos. Exis tienalgunscasosenquelapermanència es prolongava per estades retribuïdes o per problemes produïts pel part o el postpart.Elsentitd’aquestesestadesera el de facilitar la supervivència dels na- donsiafavorirl’esperançaquelesmares no abandonessin els seus fills a la Ca- sa.Quannohihaviaelreconeixement per part de la mare i aquesta marxava, el nadó era considerat expòsit però, fins i tot en aquestes circumstancies, unamarepodiadirigir-sealaJuntaper reclamar-lo, després d’un cert temps, presentantdocumentacióiprovesper acreditar la seva maternitat. Llavors, el nadó deixava de ser expòsit i perdia toteslesconsideracionslegalsdetalcir- cumstància.Elsnadonserenretornats sempre després de ser batejats. Respecte a les aportacions que es feien en concepte de pensió-ajuda per restar ingressadesalaCasa,tambéhihaviauna complexanormativasegonsunaexten- sa varietat de circumstàncies. Aquestes quantitats eren variables; per exemple, vamtrobarquedesdel’any1945espa- gaven 5,50 pessetes, fins a l’any 1966, quese’npagaven600.Segonslesnostres consultesalsarxius,amesuraquelessi- tuacionssocioeconòmiquesisociofami- liarscanviavenambelsanys,lespautesi normativesestipuladess’hianavenadap- tant.Enprincipilesestadeserengratuï tes per a totes les dones que estiguessin al Padró de Beneficència del municipi delasevaresidènciahabitualoperales que justificaven l’estat d’indigència to- tal.Lesdonescasadesquenoreunienles condicions anteriors, havien d’aportar unapensióenconcepted’ajudadurant lasevapermanènciaalaCasa,equivalent a la meitat del salari del marit; aquesta aportacióespodiareduirsihihaviafills delmatrimoniquevisquessinaldomi- cili familiar i no estiguessin treballant. Lesdonesvíduesosolterespodienaco- llir-sealbeneficidepobresaiprestarels seus serveis com a ames del Departa- ment de Lactància, durant dos mesos a partir de la data d’alta del Departa- ment Maternal. Segons les xifres que s’hanrecopilatalllargdelaconsultade diversosexpedients,nohihavianomés un criteri per modificar la quantitat de la pensió-ajuda. El baptisme dels nadons i menors que ingressaven a la Casa era una condició prioritària.Lescircumstànciesenquèes batejavenelsnensineneserendiverses. SegonselsLlibresSacramentalsdeBap- tismedel’ArquebisbatdeTarragona,als registresconsultats,moltesvegadesno- Beques 2010
- 194. 194 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 mésesconeixialadatail’horadelnaixe- ment dels nadons que provenien de la CasadeMaternitat,elnomdelamarei delsavismaterns.Avegades,alregistre debaptisme,s’esmenal’existènciad’una notaambl’edataproximada,aixícomla personaquel’hiportava,queliexplica- vaalgunaltrefactordemés.Unaparti- dadebaptismede1897fareferènciaa unnenquevasertrobatabandonatals carrersdeReusiportatperunadonaa la Casa de Maternitat. En aquestes si- tuacions es posava una nota al Butlletí Oficial per fer una crida als familiars i demanar-los comparèixer, però en la majoriadelscasosnoreclamavaningú el menor i passava a ser expòsit. Alsarxiusconsultatss’hantrobatregis- tresdebaptismeenelsqualselsnadons eren batejats per les germanes de la ca- ritat, per les llevadores o fins i tot pel metge,entractar-sedecasosd’urgència i perill de mort. En algunes ocasions, aquests batejos eren ratificats després pel mossèn. Alguns d’aquests nadons morienpocdesprésialregistrefiguren sense nom: «Sor [nom de la germana de la Caritat] bautizó privadamente a un feto-varón. Falleció sin que pudiera Solé Guash, segons dades dels arxius, sembla que actuava com a protectora dels menors de la beneficència com a afillats o com a padrins per relació di- recta amb les famílies biològiques. Acontinuacióespresentenalgunesda- dessobreelsingressosdedonesalaCa- sa de Maternitat, que s’han obtingut de la consulta i del recompte manual delsexpedients,pertant,sabemqueés possible el marge d’error. Als expedi- ents consultats fins a l’any 1954, l’in- grésfiguraalaSaladeMaternitatdela CasadeBeneficència;apartirdel1954 canviaelnomil’ingrésesfaalaClínica Maternal Nostra Sra. del Claustre. Tanmateixpresentemunataulad’ela- boració pròpia on hem seleccionat les dades de les dones ingressades i els parts de l’últim període de la Casa de Maternitat: Metodologia de recerca El pes específic de la metodologia et- nogràfica utilitzada en aquesta recer- ca recau sobre les entrevistes i la seva posterior anàlisi per obtenir els resul- tats fonamentals envers els objectius serllevadoalaiglesiaparaumplirlasce- remonias[...]»;(registrede1933;Arxiu HistòricArxidiocesàdeTarragona).«En laCasadeMaternidadnacióunniñoel cual por haberse encontrado en peligro inminente de muerte ha sido bautizado privadamente por la comadrona [nom] a quien por ser persona veraz e instruida enlamateriadifeyporvalidoelbautis- mo,yhabiendosobrevivido,yoelcapellán delamismahebautizadosolemnemente [...]»; (registre de 1927; Arxiu Histò- ric Arxidiocesà de Tarragona). «[...] el médico Dr. [nom del metge] adminis- tróprivadamenteenpeligrodemuerteel bautismo a un feto-hembra nacido en la clinicaMaternaldelaCasadeProvincial deBeneficencia.Nohubolugaracumplir las ceremonias [...]»; (registre de1957; ArxiuHistòricArxidiocesàdeTarrago- na).Enlamajoriadelsregistresconsul- tatsapareixl’anotaciódelspadrins.En algunesd’aquestesnotes,esrepeteixen elsnomsdelesdonesquefigurencom a padrines; en d’altres, s’especifica que residienalamateixaCasa.Podiatractar- se de dides, llevadores o dones vídues benefactoresadineradesdelaciutatque apadrinaven els nadons durant el pri- mer baptisme. Per exemple, la família Unes altres dependències de la Casa eren els menjadors, un al pavelló de nens i un altre al de nenes, com el de la imatge. Les nenes i els nens eren ateses per les germanes (1940-1950). Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Tarragona
- 195. recerques 195 i l’estat de la qüestió o el marc teòric. Enconsiderarl’anàlisidelesentrevistes realitzades,esvolressaltarallòméssig- nificatiu, tant pels temes tractats com per l’actitud de les persones davant els temes. S’ha fet la selecció de persones vinculades a la Casa en diferents àm- bits: gestió, educació o sanitat, entre d’altres; mitjançant els contactes de la mateixa investigadora i d’altres que han sorgit amb la tècnica de «bola de neu». La localització i selecció han es- tat tasques delicades per al tema que ésobjected’estudi.Algunesd’aquestes persones,desprésd’unprimercontac- tetelefònic,hanpreferitnoferl’entre- vista; d’altres no han estat localitzades encara que se’n tenien algunes dades de referència; fins i tot, a algú se li ha fet una entrevista informal sense en- registrament. Així mateix, en alguns casos,elsinformantshanvolgutman- tenir l’anonimat o han utilitzat pseu- dònims;entotselscasoss’harespectat eldesigexplícitdenoferpúbliquesles dadesmésíntimesocompromeses.Fi- nalment, s’han pogut realitzar set en- trevistes, enregistrades i amb la seva corresponent transcripció literal. La cronologia de la informació de les en- trevistes fa un recorregut des dels anys cinquanta fins avui dia(3) . Els temes triats han estat seleccionats arran de la construcció dels discursos delsinformants,aixòvoldirquenoes té informació de totes les dates i tots lstemes.Decadatemafemelrecorre- gutcronològicdesdelsanyscinquanta finsavuidia,respectantlaconstrucció temporal que cadascú ha fet dels seus records. Això vol dir que les dades en- registrades poden no coincidir exac- tamentamblesdatesreals,encaraque segons hem comprovat, s’aproximen bastant. Algunes de les entrevistes són encastellàis’harespectatlatranscripció literal per respecte dels informants. Un recorregut pels passadissos de la Casa La realitat social de la segona meitat del segle xx, amb relació a la benefi- cència, es veu reflectida en alguns dels arguments dels informants a través de diferents temàtiques. Els motius d’in- grés a la Casa des del final dels anys seixanta eren principalment socioe- conòmics.Peralsprotocolsd’ingréses tenienpautesquefacilitavenelcontrol de les dades, els processos d’altes i bai- xes,lafacturacióilescontractacionsde personal.Elsingressosdelsinfantside lesmarespodienserderivatsperlaCo- missió, derivats de la Junta Provincial de Protecció de Menors, delTribunal Tutelar de Menors o per ordre judici- al quan eren casos mes greus. En tots casos hi havia una notificació a la Di- putació i un acord posterior. Una de les informants com a auxiliar administrativad’aquellaèpocarecorda part del seu treball. «Els expòsits venien per decisió de la pròpiamarequel’hiportava,operaban- donament, les maternals ingressaven per acord de la comissió perquè no te- niencapaltrellocilaDiputaciódecidiasi pagavenonolestaxesperdia,depenent delescondicionseconòmiques.Lesma- ternalstambéingressavenperurgència a donar a llum i es trucava el metge o la llevadora, aquestes normalment no pa- gaven, [...] o també ingressaven com a transeünts. En tots aquest casos es pa- gavenunestaxesdiàries,nosaltresmar- càvem els dies que havien estat i feien l’ingrés a la Diputació». (Auxiliar, 1969-1975) Cap a mitja dècada dels anys setanta, quanunmenoringressavaonaixiaun nadóalaCasa,s’obriaunafitxaielex- pedient on s’especificava el motiu de l’ingrés.Eltempsd’estadaallàdepenia dels casos, de vegades eren ingressos temporals de sis mesos com a màxim permotiusd’incapacitattemporalper tenir cura dels menors i es treballava amblesfamíliesfinsquese’lsdonavade baixa,opodienseringressosmésllargs perproblemàtiquessocialsieconòmi- ques més complexes de la família. La mateixaauxiliarensrecordaelsproto- colsdebaixadelsmenorsillursmares: «Quan marxava un nen, la Junta o el Tribunal enviava una notificació a la Casa i venia la mare o el pare amb un policia a recollir-lo; de la mateixa ma- nera, també hi havia reingressos que podienseralcapd’unsmesosod’anys, o de germans i familiars». Actualmentelsmotiusd’ingréshancan- viat en relació directa amb els canvis socioculturalsdelasocietat.Unmenor (tantsiesunnadó,un/anen/aoun/ajo- ve)potingressaralCentred’Acollidaper diversos situacions, normalment quan esconsideraquepotestarencondicióde «desemparament» (casos d’abandona- ment,toxicomaniesomaltractaments, entred’altres).Tanmateixesfaningres- sospermotiusdeguardasenseretirada de tutela, o per renuncia voluntària de maternitat.Quanhihaunaretiradade tutela, l’ingrés del menor pot ser per via ordinària o extraordinària. La via ordinària ve per un seguiment dels es- tudis que fan els EAIAS territorials. Es potdetectaropreveureunasituacióde desemparamentomaltractamentmit- jançantl’escolaolallard’infants,elsser- veis socials o el pediatra, que posen en coneixement una situació considerada irregular susceptible d’observar. Quan es fa el seguiment i es decideix l’ingrés alcentrehihaunacomunicacióadirec- Beques 2010 Registre de dones ingressades a la Casa de Maternitat 1943-1960 Any 1943 1945 1950 1955* 1960 1965 1966 Dones 179 101 210 66 76 28 41 Font: Arxiu Històric Diputació de Tarragona. Elaboració pròpia Taula 1
- 196. 196 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 ció. La retirada poden fer-la els mossos d’esquadra o les educadores que van a recollir el menor a la DGAIA o al ma- teix hospital. Per via extraordinària o d’urgència,elmenoringressaperordre de fiscalia en detectar una situació de risc, un abandonament o una denún- cia concreta; llavors es fa una retirada i un ingrés urgent.Tanmateix es donen situacionsderenúnciesvoluntàriesode maresadolescentsqueingressenjunta- ment amb el seu nadó, tal com ens ex- plica aquesta informant: «Hihahagutcasosenquèenshanvingut de manera voluntària mares amb nens i nenes per ingressar al centre, normal- ment són mares solteres amb una si- tuació difícil o per manca de recursos, que s’han vist obligades a donar el seu fill/a.[...]Hihacasosd’adolescentsque havienestatingressades,havienmarxat i havien tornat a ingressar com a mares adolescentsambelseufill;elfillingres- savaalaLlarLlevantilamare,alallarde noies adolescents... amb totes les con- seqüències que pot portar la separació delamareielfill...Enaquestscasosnor- malmentesprogramenleshoresenquè la mare ha d’estar amb el seu fill». (Educadora/coordinadora; 2003-2011). Els processos de vinculació i desvin- culació dels infants d’acollida a la Ca- sa de Beneficència ha estat una de les temàtiquesassenyaladesespecialment pelsinformants.Abandonarlafamília biològicaiadaptar-seaunanoumode de vida, es un procés molt significatiu per a un infant: la relació amb els ger- mansigermanes,lesrelacionsambels nous adults de referència i amb els es- pais. Hem recollit el record de les in- formants, construït amb el temps des de la mirada de l’adult. En aquest cas vaserl’ambientdelacasailarelacióde dedicacióid’estimaciódecertesperso- nes que han dibuixat els records: «Cuando llegamos a la Casa de Benefi- cencianosllevaronaunahabitaciónllena de juguetes, la presentación fue bonita pero nos asustó mucho la grandeza de lospasillos,nosenseñarontodoyrecuer- dosobretodoelsilenciodelcomedor.No tengomalrecuerdo,algomásdetristeza porlanocheenaquellashabitacionestan grandes,yoteníaañoranza.Nossepara- ronalostreshermanosporlaedad,yoiba avigilaramihermanaaversiestababien, dormíaenlahabitaciónde“lasmeonas” que así la llamaban, el pequeño ingresó en lactancia, yo dormía en la habitación de las mayores. Las estancias estaban cerradas pero ellas [les germanes] se avisabanyenlactanciayameesperaban cuando iba a ver a mi hermano». (Nena interna; «Solet» 1970-1975). «Elsnenserenlomésfeliçosquepodien ser, les cuidadores tenien cura d’ells en l’aspecte psíquic, això no pot substitu- ir una mare, naturalment no hi ha millor estimulador que tenir una persona que tingui cura d’ells moment a moment; millor no haver estat allà, però estaven estimulats i bé». (Metge; 1980-2004). Enl’actualitatlesdiferentsmaneresde duratermel’ingrésdelsmenorsalCen- tre,comportareaccionsiconseqüències que afecten d’una o altra manera l’in- fant. Atesa la reconeguda importància d’aquestmoments,alesllarsinfantilses procuratenircadavegadaméscuradels períodes d’adaptació dels menors que ingressenalesdiferentsllars.Segonsla informació rebuda a les entrevistes les educadores coincideixen en què, per a toteslesedats,esunprocésduridifícil. Elperíoded’adaptacióinicialésunpe- ríodemoltimportantd’observacióper veure la vinculació amb els adults de referència, les pors, la demanda afecti- va,ésadir,lamaneraquetél’infantde viurelavinculacióiladesvinculació,tal com explica una educadora: «Lesprimeresatencionsbàsiquesd’ali- mentació i d’higiene són molt impor- tants,esmostralacasaielsaltresnensi nenes.Estractaderespectaralmàximla sensibilitatdelnadóodelnen/ail’estat emocional,aquestperíoded’observació, si es fa bé i amb temps, aporta moltes dades a la tutora». (Educadora/coordinadora; 2003-2011). Des de la mirada infantil les rutines es convertien en part imprescindible de les dinàmiques quotidianes de la Ca- sa,aixícomreferentsd’ordre,educació envalorsidisciplina,talcomrecorden dos de les informants: «Había la zona de niños y la zona de niñas y estaba prohibido juntarse, re- cuerdo que cuando se subía a las habi- tacionesunahermanaseponíadelante delapuertadecristalparaquenopudi- eran mirar cuando subíamos por la es- calera.Enelpatiopodíamosestarjuntos pero no queríamos, había mucha vigi- lancia, nos tenían muy controladas. Por la mañana, se hacía la cama y el aseo, recuerdo las picas grandes y cada una teníamos un cajón con nuestras cosas, enelcomedornuestrositioysilencio,la escuela, la costura, rezar [...]». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Avecesnoscastigabanasecarlostene- dores,lascucharasoalimpiarloszapa- tosqueeradivertidoporquelohacíamos porlanocheymientrashablabasconlas amigas.Tambiénalgunavezeraquedar- se sin cinta en el pelo para el domingo, peroelcastigomásfuerteeracortarteel pelositeescapabas,otrasveceseraque- darse sin televisión o sin postre». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Actualment,l’organitzaciódelesruti- nes especialment per als menors més petitssónd’especialimportànciaenels espais de convivència per mantenir el seuordreinterniafavorirelseudesen- volupamentemocional,evitantl’estrès emocional.Avui,alesllarsambpautes defuncionamentquotidià,esprocura mantenir un ordre intern el més sem- blantpossibleaunallarfamiliar.Mal-
- 197. recerques 197 grataixòesdonenforçacircumstàncies enquènoéspossible,normalmentper manca d’atenció individualitzada. Els espais de la Casa, com els dormi- toris, eren llocs molt significatius per als infants, tal com resulta a les llars familiars habituals, perquè son espais d’intimitat on les emocions són més vulnerables.L’ambientdelsmenjadors i el propi menjar també són recordats amb especial detall: «Altres dependències de la Casa eren els menjadors, n’hi havia un al pavelló denensiunaltrealdenenes,elsdormi- toris que hi havia eren uns tres o quatre dormitorisdenensiquatredormitorisde nenes;dosdormitorisperalsmenorsde quatre anys amb una galeria i una sala dejocs.Tenienpersonalqueelsatenien, unasaladebressols,unasaladezeroa dos anys amb llitets i un espai per quan començaven a caminar». (Auxiliar, 1969-1975). «El desayuno de verano eran bandejas enormesdeensaladacontomateyleche blanca,sehacíaenollasindustriales,ver- dura, pescado azul…, recuerdo que me gustabaperomedabaalergia[...]yesto- fadosdecarne.Lamerienda,casisiempre eraunamanzana,avecesuntrozodepan, cuando nos lavábamos las manos nos poníamos a la fila para cenar, casi siem- pre había sopa de caldo y arroz blanco». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Las habitaciones eran muy grandes, con unas cien camas, otra con cincuen- ta por lo menos y la de las meonas, las camaseran(parecían)muygrandes. La zona de lactancia era muy bonita, con cunitas, muchos colores, decorada co- mo una habitación de niños. Los come- doreserangrandes,cadaunateníamos nuestro sitio, no nos cambiábamos de sitio pero a veces sí y pedíamos permi- so a las hermanas». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Altres espais com la cuina o la buga- deria són evocats com a llocs on es vi- vien situacions més familiars, encara que fossin molt amplis i impersonals. En general no tots els espais de la Casa erenaccessiblesalsmenors,aixídoncs, quan es tenia ocasió d’anar-hi es con- sideravaespecial.Alfinaldelsanyscin- quanta, una informant recorda la par- ticipació en les tasques de la cuina. Als anys setanta, l’accés al que es coneixia com a guardarropía també forma part dels records d’infància d’alguna de les informants. «En la cocina, las mayores con doce años, dos cada domingo... íbamos a la cocina a hacer huevos fritos para toda la Casa; las cocineras nos recibían con agrado y nos enseñaban, la sartén era grande, cuando terminábamos nos da- ban chocolate, quesito o algo más es- pecial». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «En la lavandería nos llevaban para en- señarnosaplanchar,enelguardarropía había ropa para salir a la calle cuando íbamossolasconalgunafamilia;allínos llevaban para probarnos la ropa». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Tanmateixhihaviaunforndepaiuna pastisseria amb dos forners; també un sabater que arreglava les sabates dels nens i les nenes i que venia cada cert temps, quan els calia. El barber venia tres vegades a la setmana. Respecteal’organigramainternialper- sonalquehitreballavapodemparlar,per una banda, de tot el personal relacionat amblacuradelsinfantsilesdones,iper l’altra, del personal de suport a la casa; malgrat això, aquesta diferència no ha estatgairedefinidafinsfapoctemps.Les tasquesil’especialitzacióprofessionalhan anatevolucionant;hempogutreconstru- irrelativamentelprocésdecanvidesdels anyscinquantaenquèlaComunitatde GermanesdeSanVicentdePaüleraqui ho portava gairebé tot, fins que a poc a pocesvananarincorporantprofessionals del’educaciósocial.LesFillesdelaCari- tatdeSanVicentdePaülcontavenamb unreglamentespecial,quedatadel’any 1640,peralesgermanesques’ocupaven delsnensinenesexpòsits.Enaquestre- glament apareixen normatives relatives alavidaquotidiana,respectealshoraris de la casa, la higiene i l’oració, així com respectealsaspecteseducatiusidecom- portamentmoral,ladisciplina,l’úsdels Beques 2010 Dones assistides a la Clínica Maternal “Nuestra Señora del Claustro” Solteres Casades Vídues TOTAL menors de 20 anys de 20 a 29 anys de 30 a 39 anys de 40 a 49 anys de 50 i mes 19 56 1 76 8 45 18 5 - Naixements durant l’any 1971 Nº de parts Nascuts vius Nascuts morts Normals distocics Filiació reconeguda Expòsits 64 36 nenes 26 nens 1 nena 1 nen 53 11 58 7 Font: Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona. Memòria d’Activitats Residència “Nuestra Señora de las Mercedes” 1971. Elaboració pròpia Taula 2
- 198. 198 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 espais,l’alimentacióolasalut;enalguns puntseraespecialmentestricte. La menció a la feina de la Comunitat de Germanes de St.Vicent de Paül ha estat present en gairebé totes les en- trevistes realitzades. Segons ens expli- ca sor Montserrat, als anys cinquanta, erenunes25germanesalaCasa,entre l’atencióalspavellonsd’ancians,alsde nensinenes,iladedicacióespecialala CasadeMaternitat.L’atencióquerebi- enelsmenorsperpartdelesgermanes és recordada amb especial estima per part d’algunes informants: «Recuerdolashermanas...SorMontser- rat era enfermera, primero estaba con ancianosydespuéspasóalactancia.Sor Milagros estaba en maternidad, asistía los partos y sor Mª Paz en maternidad ayudaba a sor Milagros, después cuan- doquitaronmaternidadpasóaestarcon los bebés [...], después sor Julita y sor Ascensión.SorMaríaysorRosaestaban enlacocina;sorCeciliaeramaestra;sor Casilda nos hacía clase y labores, a tra- vésdelsistemaMartíndecosturacontí- tulodemodistas;sorConsuelotambién noshacíalaboresyclasesdecomercio, queerannocionesdeadministrativo,ta- quigrafía,mecanografía.[...]SorTrinidad dejoveneramaestra,despuésdeestar en párvulos estaba con los bebés y sor Rosario nos daba música». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Ellas eran muy atentas, recuerdo que algunascambiabandetarea,perosiem- pre estaba sor Montserrat con los lac- tantes, Sor María en la cocina; yo era la preferida de sor Pilar, eran muy buenas connosotras...Algunavezseteníanque poner más rígidas, era normal. [...] Sor Pilar estaba a la hora de la comida, otra sor María... una que era gordita... estaba en la portería». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Les tasques de les germanes incloïen tottipusdefeinesrelacionadesambla Casail’atencióalsmenors;toteltema delaroba,lamedicació,elcontroldels menjars o el seguiment dels nadons juntament amb la infermera. «Les sabates es feien a l’engròs, venia un viatjant que portava les sabates un parell de vegades a l’any; les germanes feien una relació dels números que es necessitaveniestriava. Larobalacom- praven les germanes també a l’engròs, però anaven elles a Casa Figueres; sor Montserrat personalment que tenia cu- ra dels petitons. D’uniforme, quan jo hi era, no hi n’havia; bates sí i molts quan marxaven a casa els caps de setmana ja venien amb la seva roba». (Auxiliar, 1969-1975). Al mateix recinte de la Mercè, se’ls va fer un pis propi, on van viure fins que totes van marxar definitivament l’any 2004. L’any 1985, les germanes que eren menors de 65 anys van ser con- tractades i van marxar les que es jubi- laven. Els canvis socioculturals es van fer notar, perquè cada vegada hi havia menys vocació; la comunitat religiosa va ser-hi fins que es van anar incorpo- rant els i les educadores. RespectealarestadepersonaldelaCa- sa de final dels anys seixanta, la Casa tenia un director-administrador, una auxiliar administrativa i un ordenan- ça, que era l’enllaç entre la Diputació ProvincialilaResidència.Elsserveisde suporterenelpersonaldeneteja,amb personal fix que era assalariat amb Se- guretatSocialielpersonaldebuenave- cindad,queerenpersonesquefeienels seusserveis,rebienquantitatsmensuals simbòliques i la manutenció sencera, perquè tenien fills ingressats i no teni- enrecursosnil’edatd’ingressaralspa- vellonsdelsancians.Lesoperàrieseren dones que treballaven a la Casa amb moltadedicacióiresponsabilitat.Feien les tasques de neteja i tenien cura dels espais, amb una especial atenció a les tasques que es derivaven de la llar dels nadons.Normalmentajudavenlesger- manes també amb la cura del infants, desdedonarbiberonsfinsaatendre’ls al pati. Algunes d’elles van ingressar quan eren nenes o molt joves, i es van quedar a treballar després. Cap a mit- jandelssetanta,unadelesinformants recordalescondicionsdetreballalpa- velló dels nens i de les nenes. «Cuando entré a trabajar faltaban ma- nos en Maternidad. Teníamos 33 niños, los duchábamos, los vestíamos y al co- medor;paraeldesayunosehacíanunas sopas de pan con agua, a los que lo ne- cesitabanlesayudábamosacomer;re- cuerdo que teníamos niños deficientes que necesitaban más atención. Hacía- moslastareasdelacasaycuidábamos a los niños». (Operària, 1977-2009). L’educació dels menors als anys cin- quanta formava part de la vida diària i quotidiana de la Casa, tant el que es referia als aprenentatges escolars com a la formació religiosa. «Había el parvulario y las aulas de las niñas, donde entrábamos en fila; había otrodepartamentoqueeranlasaulasde niños.Teníamosunamaestraquevenía de fuera, muy buena maestra, muy ca- riñosa; también sor Trinidad, sor Cecilia y sor Casilda. Por las tardes había otras clases,comercio,costura;hacíamosbo- lillos,bordados,puntodecruz.Seguar- daban las cosas, se hacía una tómbola yserifabanlospañuelosbordados,con gran esmero, muy bonitos. Rezábamos elrosariocuandohacíamoslaslabores. Las mayores de catorce años íbamos a Acción Católica a la Trinidad, donde ha- bía un cura que intervino para que nos dejaran ir; quería que nos relacionára- mosconungrupodegenteparahablar, para merendar, al menos salíamos». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). A la mateixa Casa, hi havia l’Església Mare de Deu de la Mercè, on es feia missa i se celebraven els baptismes, les
- 199. recerques 199 comunionsilesconfirmacions,aixícom elsfuneralsdelsasilats.Alsanyscinquan- ta,esrecordaespecialmentlacelebració delNadal,ialsanyssetanta,destaquem el record d’una informant que va fer la comunió a la capella de la Casa. «La Navidad la recuerdo con mucho ca- riño, íbamos a la misa del gallo, había abundanciadeturrones,eldíadeRRMM era muy especial, un regalet para cada niño; nunca más ha sido como fue allí». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Hice la comunión allí, lo recuerdo muy especial, el vestido de Vernardeta con un traje beige y unas sandalias ibicen- cas; el desayuno también era especial, la servilleta muy planchada, los cubier- tos diferentes. Creo que no vino ningún familiar mío, pero fue muy bonito». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Cap als anys setanta ja s’havien fet alguns canvis i reformes a les instal· lacions de les escoles. Segons la Me- mòria d’Activitats de la Casa de l’any 1971,podemtenirconstànciaqueen- cara era una germana qui assumia les tasques educatives de la Casa. «Íbamos al colegio, primero era el mis- moedificioperoenotrazonadelacasa. [...] íbamos por los pasillos. Nos daban clase las hermanas, después el colegio era otro edificio y venían profesores de fuera, recuerdo el de gimnasia». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Segons la informació rebuda en una de les entrevistes, als anys setanta, al pavelló de nenes (suposem que el de nens seria semblant), s’atorgava a les nenes més grans una espècie de tuto- ria d’una nena més petita per fer-se càrrecdelsseusprimersaprenentatges quotidians.Aquestarelacióeducativa formavapartdelsprocessosd’aprenen- tatgeideconvivènciabàsics;nodeixa- vadeserunaatencióindividualitzada amb el referent d’una persona i avui podem pensar que ha estat l’origen de la funció de tutoria que realitzen les educadores. «Las mayores nos ocupábamos de una pequeña, yo cuidaba a N.; cuando salía con su familia volvía con olor a tabaco y conchuches.Yomeocupabadelevantar- la si se hacía pipí, de enseñarle a atarse loscordones,comounahermanamayor. Era importante, porque ya eras mayor». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Cap als anys vuitanta, els canvis res- pecte a la consideració educativa i as- sistencialcomençavenafer-seevidents. L’escolarització començava a implan- tar-se a les escoles públiques deTarra- gona, encara que es mantenia alguna atenciódirectadeduesgermanesalsin- fantsméspetits.Peralsinfantsmenors de tres anys que no anaven a l’escola pública es va crear l’Aula Bressol, una aula que portava una educadora amb dedicació específica i programada. «Les escoles ja estaven fora, les nenes anaven a una escola de la part alta i no- saltres ateníem els nens fora de l’hora- ri escolar, hi fèiem reforç escolar... Dins del recinte només hi havia una edifici queerauna escola d’educació especial de mitja pensió; era un ajut per a cana- lla de famílies de la part alta que tenien necessitats». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). Als anys vuitanta, és quan comença a ser reconeguda la tasca d’educador/a social. Per comprendre la seva evolu- ció s’han de tenir en compte variables com la realitat social, la formació, el reciclatgedelsprofessionalsielscanvis continus del perfil dels menors. «Latitulaciónoestavareconegudacom atal;l’educaciósocialnoescontempla- va; hi havia mestres, psicòlegs, peda- gogs; aquest era el perfil professional d’aquells llocs de treball... No se sabia molt bé que havien de fer amb aquells nanos. Aquesta professió ha nascut a base de la experiència de la gent que hi hem anat treballant, és una professió nova,hemestatl’embriódelqueavuiés l’educador/a social. Abans era més as- sistencial, es va treballar molt el reforç escolar,moltsnosabienllegiriescriure; lamajoriaerend’ètniagitana,s’haviade començar des de zero. Llavors hi havia més guardes, no hi havia tantes retira- des de tuteles com ara». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). Alsanysnoranta,larealitatsociocultu- ralcanviantensaportanoustestimonis de la mateixa educadora: «Les coses es van complicar en la soci- etat.[...]Nosaltressomunreflexdelque està passant al carrer, aquest va ser un dels problemes. [...] Paral·lelament ens arribaven pares i mares joves drogoad- dictes que no sabien que fer amb els seus fills. [...] Nens desatesos, va ser una època dura. [...] La droga va causar estragos, ho pagava la canalla petita; recordo nadons que a les revisions ve- ies que els donaven els biberons amb mesures que no eren les correctes [...]. A nosaltres ens va tocar tenir molts in- gressos d’aquests». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). En l’actualitat, l’escolarització de tots els menors a partir de tres anys es fa en escoles públiques o concertades de la ciutat de Tarragona. Mitjançant l’ofi- cinamunicipald’escolaritzaciódeTar- ragona, des de les llars, se seleccionen lesescolesprioritàriesperproximitato qualitat educativa, per després adjudi- carcadanen/aaunaescoladetermina- da.Peralsmenorsdetresanys,al’edifici nou de la Llar Llevant es van muntar duesaules:l’Aulad’Atencióprimeren- ca,peranadonsd’entre0i18mesos,i l’AulaBressol,peramenorsd’entre18 i36mesos.Ambduesvanestarenfun- cionamentiatesesperunaeducadorai dosauxiliars,ambprogramesespecífics Beques 2010
- 200. 200 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 d’atenció per a la detecció de necessi- tatsespecialsiunacuraindividualitza- dadelsmenors.Actualmentelsmenors no assisteixen regularment a les aules habilitades per a tal fi, excepte en mo- ments puntuals que van acompanyats per una professional externa del CAD o per grups de practiques dels mòduls formatius que col·laboren amb la llar. Alsinfantsdedosanysqueesconside- ra que poden tenir dificultats per ini ciarelP3,se’lsmatriculadurantl’estiu aunallard’infantsmunicipaldelaciu- tatperassolirdeterminatsobjectiusde cara a l’escolarització del curs següent al setembre (control d’esfínters, parla, grau de socialització, etcètera). Actualment a les llars privatitzades hi hacontractatsmestres,psicòlegs,diplo- mats d’educació infantil, educadors/es socials,aixícomauxiliarsdeclínica.No hitasquesespecialitzadescomaprofessi- onalsinohihacapsistemadepromoció interna.Segonsenscomentalacoordi- nadora d’una de les llars, la permanèn- ciadelseducadorsieducadoresalcentre és d’una mitja de dos anys mínim i la mitjanad’edatésde30anys.Laforma- ciócontinuadadelseducadorsésde30 hores l’any, i malgrat que no hi ha un seguimentdequifaonoaquestaforma- ciómínima,esvaloraquehagimillorat desdelcomençamentdelsequipseduca- tius.Alesllarsprivatitzades,lesmateixes empreses fan la formació de reciclatge de professionals dels diferents centres; tanmateix es té accés a la formació que s’ofereix des de l’Administració. Durant els últims deu anys la realitat hatornataferungirsocioculturalsig- nificatiu, que es reflexa en el perfil del menors que ingressen al centre. «Totaixòésfruitdel’evolucióquehavis- cut la nostra societat, en aquest últims anyshemrebutmoltsingressosdenens d’immigracióielpersonalnoestavapre- parat; en cap moment ens pensàvem quehauríemd’atendremenorsenestat físicpenós,indocumentatsquehanvin- gut amb una idea de treballar... aquí els hem posat la motxilla i els hem portat a l’escola. Aquesta no era la seva pers- pectiva, no hi estaven d’acord i això ha donat molta feina, però l’hem fet i l’hem fet el millor que hem pogut». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). Altrestemàtiquesadestacarsónlesac- tivitats de lleure. Les informants que ensapropenalarealitatd’entreelsanys 1955 i 1970, les recorden amb grati- tud.Enelsidenormalitzarlavidaala Casa, es consideraven de gran impor- tàncialesrelacionsexternesilapartici- pació en els actes propis de la ciutat. «Tambiénaprendimosacantarenelco- ro para las fiestas de Navidad, íbamos a cantar villancicos a la Diputación, al Ayuntamiento, a radio Tarragona, tam biénenelTeatroMetropolsereuníanlas niñas de casa bien y nosotras también íbamos. Para el fin de curso venía el di- rector, nos daban las notas, subíamos a la tarima y nos daban un obsequio. Aquello estimulaba». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Salíamos a la playa en verano, a la ca- tedral a misa el domingo, nos poníamos guapas, nos limpiábamos los zapatos, íbamosalteatroalaplazaImperialTarra- co, también salíamos a ver los Castells». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Eltestimonidelsinformantsdelsanys vuitantainorantaensparlad’unarea- litatsocioeducativaencaramésoberta anivellrelacional,tantentreelsmatei- xos menors com entre els educadors i les famílies. La relació amb la ciutat i la participació activa i implicada con- tinuava sent una peça clau de la peda- gogia de la Casa. Aquest és un aspecte que s’ha mantingut al llarg dels anys fins a l’actualitat. «Dintredelrecintehihaviaunteatremolt gran, molt maco, preparàvem activitats. La sort que tenien era que disposàvem d’uns patis amb vistes i no se sentien tancats: organitzàvem partits de fut- bol, partides de caniques; per Nadal i per Carnaval feien una obreta de teatre, s’aprenien el paper i disfrutaven mol- tíssim. També participàvem a les festes populars de Tarragona per Santa Tecla, recordoquevanparticiparalsconcursos de nadales a la Plaça Verdaguer; aquí assajàvem, eren nens molt receptius, es podia treballar molt bé amb ells; tots els pares estaven convidats i fins i tot hi havia berenar per tothom, eren festes boniques». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). PelquefaalsserveissanitarisdelaCasa, tambés’hipodenreconèixerelscanvis desdelsanyscinquanta,mitjançantels testimonisdelesentrevistesrealitzades. A la Casa cada departament tenia els seus serveis sanitaris. La Casa de Ma- ternitat tenia un ginecòleg, un practi- cant i una llevadora. Al departament de nens i nenes hi havia un pediatra. Al departament de vells i velles hi ha- via un altre metge. «Ensorganitzavenambunmetgetitular de medicina general i un pediatra que anava diàriament; a mes hi havia un gi- necòleg i una llevadora que es trucava quanesnecessitaven.Elpavellódeinfer- meria era on els metges passaven con- sultaisihaviaalgunacosagreus’ingres- sava al menor al Hospital de Sta. Tecla. Quan es vacunaven venia un equip de Sanitat, se’ls hi feia un llistat per edats. A la infermeria hi havia un “autoclave” per desinfectar». (Auxiliar, 1969-1975). «Laenfermeríaestabaenlaplantasupe- rior,veníaunpracticanteunpocomayor ycascarrabias,nosvacunabaatodasen filayrecuerdoquehabíallantos.Recuer do una vez que me dieron el aceite de ricino para purgar el estómago». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960).
- 201. recerques 201 «Recuerdo que la enfermería era una zona independiente, había camas y co- medor más pequeños; cuando estába- mos allí comíamos sopa que hacían en una olla más pequeña, había una sala pequeña de juego, recibíamosmás,era un espacio más familiar. La sor que nos atendíaescuchabalaradioymedejaba encenderlayapagarla,yomeponíamuy contenta,nomequeríairdelaenferme- ría, me sentía más cuidada». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). La realitat sanitària de certs barris de laciutatdeTarragona,alsanyssetanta, estava marcada per certes mancances d’higiene i d’infrastructures; era una realitat que posava de manifest i con- trastava amb l’atenció sanitària que es feia a la Casa en els mateixos anys i en els següents. «Recordo que l’any 1969 quan vaig co- mençar a treballar a Tarragona hi havia barraques,unadelesméspopularses- tava al riu Francolí on hi vivia un grapat de gent, no hi havia aigua corrent ni cla- vegueres...Hihaviadiarreestremendes, l’any 1969 hi hagué una epidèmia de la pòlio aquí a Tarragona, ja hi havia vacu- naperòmoltsnoestavenvacunats:això nopassavaalaCasa.Enunacomunitat com aquella si una epidèmia no hagu- és estat ben atesa hauria estat terrible; el nivell era molt bo, més que en moltes cases dels barris, sobre tot la medicina preventiva, la detecció de malalties in- feccioses i la higiene». (Metge, 1980-2004). L’any 1985, la Comissió de Sanitat i Serveis Socials es va reformar: Sanitat anava per una banda, i Serveis Socials per l’altra. Llavors es van traspassar els expedients sanitaris de les famíli- es que tenien Seguretat Social i tots els serveis sanitaris de la Casa es van externalitzar, es va començar anar als metges de la sanitat pública. El met- gedemedicinapediàtricacontinuava venint a la Casa. «A la Casa de Beneficència el tracte era finsitotmésacuratquealcarrer,esfeia totalamedicinapreventiva,l’alimentació eramoltbona,l’alletamentmaternpràc- ticamentnoexistia,l’alletamenteraarti- ficialperòambleslletscorresponents,la higieneesteniamoltencompte,novaig viurecapsituaciócriticaenqüestionsde diarrees; sí que van tenir una epidèmia desarna,peròesvacontrolar.Lesidees eren clares i l’assistència mèdica i d’in- fermeria era atenta, més que l’atenció mèdica era l’atenció sanitària». (Metge, 1980-2004). Als anys noranta es va tornar a posar en funcionament una consulta d’in- fermeria, a dins de la Casa per a tot el Centre d’Acollida. La infermera era comú, però des de l‘any 2009, a les llars privatitzades el metge pediatra dereferènciaéseldelCAP,aixòsupo- sa un canvi tant a nivell de medicació comd‘expedients.Actualmentelmet- ge de la Generalitat visita una vegada per setmana, però no fa el seguiment pediàtric. L’empresa que ho gestiona ha vist la necessitat de contractar un metge per atendre els nadons a la ma- Beques 2010 L’escolarització dels infants era obligatòria. A la imatge, una de les sales habilitades per a l’ensenyament, al pavelló de nenes (1940-1950). Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Tarragona
- 202. 202 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 teixaLlar,talcomesfeiaabans.Enles llarsnoprivatitzades,elserveid’infer- meria continua estant a la Casa. Ambrelacióalesvisitesi/osortidesque es formalitzaven entre els menors i les famíliesbiològiques,tambéelscanvis socials n’han condicionat els criteris, les resolucions i les característiques, al llarg del temps. Destaquem els tes- timonis de dos informants dels anys cinquanta i setanta. «Recuerdo aquella sala con impresión, con miedo, solo estuve una vez o dos porque vinieron mis tíos... recibía pocas visitas porque mi madre estaba allí en la Casa. Era gente muy humilde, aque- llomeimpactó.Eratristehabíasilencio, pero los niños salían contentos no sé con paquetes de regalitos. Solían dar dinero y las monjas lo guardaban y lo apuntaban para cuando salías poder comprar algo». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). «Los domingos nos llamaban por los apellidos y bajábamos las escaleras, recuerdo aquel pasillo tan largo y veías a los familiares a lo lejos. Mi padre ve- nía un domingo cada 15 días. Mi madre venía a vernos cada tres semanas, en- tre semana». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Alfinaldelsanyssetanta,costavamolt quelesfamíliesesresponsabilitzessin ivinguessinabuscarelsnens,perquè eraunapoblaciópobraambmancan- ceseconòmiques,famíliesnombroses que no tenien problemàtiques soci- als al darrere. Tal com recorda una educadora: «Era gent amb pocs recursos que no podia tirar endavant els fills; tenien les seves sortides, fins i tot recordo que se’ls donava menjar perquè poguessin passar amb la família el cap de setma- na, no hi havia problema de maltracta- ments. Quan sortien els nens, tornaven contentsd’estarambelsseuspares.Hi havia molta relació amb les famílies». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). Eltestimonid’unainformantensparla de sortides eventuals de menors amb famíliesdelaciutat,sensecapmenade compromísnirelacióambacolliments oadopcions.Aquestavaserunapràcti- ca fins a mitjan dels anys setanta, com a recurs socioeducatiu per als nens i nenes que no tenien moltes visites o familiars de referència. «Nos preguntaban si queríamos ir a Tarragona con una familia que no tenía niños, no eran las mismas familias si- empre.Yo salí a casa deuna familia con una niña que tenía una tortuga. Había familias bien que nos venían a buscar y nos llevaban los domingos a su ca- sa, a comer y a misa; recuerdo una vez que hicimos una fiesta, era muy cariño- sa, esa atención de cada minuto del día fue muy importante, ese día lo vivías de fiesta, pero cuando llegaba la noche no te sentías segura». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Una altra qüestió que hem conside- rat rellevant gira al voltant dels afi- llaments, les acollides familiars i les adopcions. Segons la informació re- budaalesentrevistes,hempogutcon- firmarcomalllargdeltempselscanvis socioeconòmics i culturals han anat definint aquestes actuacions de vin- culació dels menors amb famílies ex- ternes a la Casa. Als anys cinquanta, segons dades obtingudes als arxius, hi havia a la Casa les noies de servei que eren persones que havien viscut a la casa com a nenes i que no tenien família, o que no es podia fer càrrec d’elles a partir dels setze anys; llavors es quedaven a ajudar a la Casa. Avui ho podem considerar com un ma- nera especial d’afillament instituci- onal. Tanmateix, els nois i noies que complienelsdivuitanyssortienise’ls acompanyavafinsquetrobavenfeina alaciutatenbotiguesonegociscone- guts i relacionats amb la Casa. «Había dos chicas, C. y RM., que ayu- daban y dos chicos que habían nacido allí o se habían criado allí después de la guerra. No sé, no estaban bien, tenían algún retraso... también ayudaban con los animales, las gallinas, los tocinos. También había dos chicos que ayuda- ban con los ancianos». (Informant anònima, nena interna, 1954-1960). Cap al final dels anys seixanta, la tu- tela dels menors que ingressaven per mitjàdelaDiputaciócontinuavasent de la família, però la dels que ingres- saven a través de la Junta o del Tri- bunalTutelar passava a aquests orga- nismes. Als anys setanta, una de les informants fa referència al que ja es podien considerar adopcions de me- nors orfes o expòsits, dels quals no es tenia cap referent. «Los huérfanos salían más a menudo y de pronto un día ya no estaban; cuando venían a vernos después les pregun- tábamos si la querían, más que lo ma- terial era el cariño». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Quan la resolució es feia en favor de la família biològica, el «retorn a casa» se celebrava de manera molt especi- al. Volem destacar el testimoni d’una informant que tenia dotze anys quan ho va viure: «Después de seis años, a los doce o trece años marché con mis hermanos a mi casa. Mi padre nos decía “para cuando llegue el frío otra vez, vengo a buscarlos”. Empezaba la alegría por- que sabíamos que se acercaba la sa- lida, aunque había desconfianza. Mi hermana mayor empezó a venir más a menudo y un día vino y marchamos. El recuerdo es bonito y triste, dejabas lasamigasyalashermanas.Laentrada a casa con mi padre la recuerdo como
- 203. recerques 203 más dura que la entrada a la Benefi- cencia. Había que poner en práctica lo que habíamos aprendido, mi hermana mayor nos fue guiando». (Nena interna, «Solet», 1970-1975). Les adopcions es formalitzen definiti- vament als anys vuitanta: «Llavors també hi havia preadoptius, jo personalment vaig portar bastants ca- sos de preadoptius de nens i nenes de quatre,cincisisanys;erencasosenquè nohihaviapossibilitatderetornambles famíliesbiològiquesierenmoltpetitsper estar tota la vida en un centre residen- cial. [...] Van donar bon resultat, alguns encara donen senyals de vida de com de bé que estan, alguns s’han canviat elscognoms,horecordocomuntreball molt bonic. Per tot això et posaves en contacte amb el personal que portava el tema d’adopcions a Tarragona». (Educadora/coordinadora, 1984-2011). La realitat social canviant dels últims 25 anys ha afectat directament les tramitacions d’adopcions i d’acolli- ments familiars (Amorós i Palacios, 2004). La familiaritat amb la que es feien els afillaments i les adopcions, basats en la majoria dels casos en re- lacions prèvies de confiança, ha do- nat pas a relacions i processos llargs entre la llar, els serveis d’Acolliment i Adopció de la Generalitat, les famí- lies acollidores i adoptives, i els me- nors que queden a la llar. En aquesta complexa relació de desvinculació i vinculació, el paper dels educadors i educadores és fonamental: «Quan s’acaba la síntesi amb un dicta- men, es comença el procés de buscar una família des del CAF (Centre d’Aco- lliment Familiar) i es fa un calendari del pla d’acollida, adopció o retorn amb la família. El temps depèn del temps que el nen ha estat a la llar o el pro- cés emocional que viu el nen/a des del començament. Normalment dura uns quinze dies, però és molt flexible. La tutora es reuneix amb els professi- onals del CAF i rep la primera informa- ció de la família. Amb els nens i nenes més grans, es comença a treballar el procés d’adaptació a la nova família primer amb fotografies, després amb visites i, finalment, amb sortides i per- noctacions. És un període progressiu acompanyat del seguiment de tots els adults de referència, fins que l’infant marxa del centre. Depèn de la nova fa- mília que el nen mantingui o no una relació posterior amb el centre. La re- lació amb la família biològica en casos d’adopció es perd totalment, en acolli- ments se segueix un règim de visites normalmentquinzenal,peròesprocura que no sigui massa freqüent la relació amb la família biològica, per no alterar la vida del nen o nena». (Educadora/coordinadora, 2003-2011). L’any2010esvaplantejarferuncanvi d’ubicació d’alguna de les llars priva- titzades per situar-les fora del recinte de «La Mercè». Val a dir que de, do- nar-seaquestcanvi,s’iniciaràunanova etapa en la història de la Casa de Be- neficència de Tarragona. Els motius d’aquestcanviserienlamancad’espai i la necessitat de fer reformes estruc- turals als actuals edificis. En tot cas, aquest serà l’objecte d’estudi d’una nova etnografia. Conclusions i aportacions El recorregut històric ha permès una percepció continuada del procés de transformacióquehatingutllocani- velllocalaTarragona,itambérespecte altempshistòricimpregnatdecanvis sociopolítics i econòmics en general. El resultat obtingut ens aporta una perspectiva de futur respecte al tema sociali,enconcret,del’actualCentre d’Acollidaenmatèriad’atenciósocial, assistencial, educativa i institucional. L’objectiu en aquest sentit ha estat aconseguit, ja que ens hem apropat a la compressió de les claus d’inter- pretació de certes situacions actuals de legislació; categorització de la pri- vatització de serveis; consideracions professionals en matèria d’educació social,relacionadesamblamatèriade la gestió social, des del treball social, comaralaimportànciadetreballaren ladireccionsapuntadesperafavorirles estructuresdecairemésfamiliar.Som conscients que manca treball per fer respecte a la consideració dels criteris socials, econòmics i avui en dia cul- turals, dels processos de la retirada de tutelareferidaaladesvinculacióespe- cialmentambelnadonsdezeroatres anys,aixícomtotuntreballd’adapta- ció a les noves generacions de pobla- ció immigrada que es relaciona amb els centres d’acollida. Algunes de les idees fonamentals que es plantegen com a conclusions i que han estat presents al llarg de tota la re- cerca són: Hi ha una constant preocupació per la renovació i la millora respecte a les instal·lacions,l’adequaciód’espaisire- cursos, del personal especialitzat i la professionalitzaciódelestasques(ger- manes de la caritat, educadors socials, treballadorssocials,auxiliarsadminis- tratius, etc.). Ésrellevantl’adequaciódelestendèn- cies socioeducatives, socioculturals i familiarsenl’organitzacióinternailes circumstàncies en què es viu a la Ca- sa la relació amb els menors. Respec- te al canvi de tendències entre l’àm- bit assistencial i el social, en l’entorn de l’atenció educació i familiar (des de les acollides a la mateixa Casa, els afillaments amb persones properes o conegudes, els acolliments de llarga duradaolesadopcionsnacionalsiin- ternacionals actuals). Prenespecialimportàncialaconside- raciósocialdelamaternitatidelsseus condicionants, al llarg de la història: des de la consideració marginal de Beques 2010
- 204. 204 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 la il·legitimitat fins a les actuals con- cepcions de famílies monoparentals o homosexuals. La dificultat a l’hora de fer una nova consideració social, emocional i edu- cativa de la vinculació i la desvincu- lació, en relació amb les retirades de tutela de menors. Destaca l’escàs tre- ball en el medi que es porta a terme actualment amb relació als menors i llurs famílies. Una de les aportacions més signifi- catives, des de la perspectiva psico social, és la consideració que hem corroboratdelaimportànciarespecte als primers anys de vida, en concret respecte a la infància en situació de risc social. Nombrosos estudis de- mostren que la quantitat d’experi- ència que es dóna i el consegüent desenvolupamentdel’infant,durant elsprimersanysdevida,faqueelsen- tit del temps adquireixi un significat especial. Val a dir que des de la pri- merainfànciafinsalsprimersanysde l’adolescència són etapes dels desen- volupaments essencials en les quals es defineixen moltes de les emprem- tes que ens acompanyaren la resta de la nostra vida. És des d’aquesta perspectiva, que avalen nombrosos estudis, que un dels indicadors de qualitat d’un sistema de protecció a la infància de qualsevol cultura i so- cietat passa per evitar la prolongació innecessària de situacions provisio- nals o inestables fora de l’entorn fa- miliar,ilanecessitatdetreballaramb promptitud la presa de decisions res- pecte a la resolució de les situacions de desemparament. Així doncs, la referència d’un adult concret (una tutora), la dedicació individualitza- da a les necessitats afectives o els de- talls d’atenció personalitzats són al- guns dels temes que més ens han fet reflexionar, amb les declaracions de les persones que avui com a adultes recordenlasevaexperiència a la Casa de Beneficència de Tarragona. n notEs (1) L’eliminació dels torns va ser considerada una pauta de modernització de les institu- cions, perquè implicava també un canvi en la concepció de l‘expòsit (un nen passava deserd’origendesconegutiil·legítim,aser considerat fill natural). El fet de deixar de considerarlanecessitatd’ingrésalabene- ficènciacomunasituacióvergonyosa,obria lesportescapaunanovamaneradepensar. Aixítambé,eldretdelespersonesqueenel seumomenterenabandonades,deconèixer el seu origen, respectant el dret d’intimitat de les mares, circumstància no resolta fins avui dia, ha motivat situacions polèmiques pendentsdetractarenlesadopcionsactu- als,tantnacionalscominternacionals(Bajo, F.; Betrán, J.L., 1998). (2) Les referències de cada informant i les nomenclatures de referència: una dona que va viure com a nena a la Casa des de l’any 1954 fins al 1963 (informant anònima, nena interna 1954-1960); Montserrat R., que va treballar d’auxiliar administrativa entre el 1969 i el 1980 (auxiliar 1969-1975); una dona que va viure com a nena del 1970 al 1975 (nena interna; “Solet” 1970-1975); una dona que va treballar com a operària entre l’any 1977 i l’any 2009 (operària; 1977-2009); Agustí T., metge pedia- tra que va treballar entre el 1980 i el 2004 (metge; 1980-2004); Eulàlia P., educadora i coordinadora de la Llar Xaloc que treballa des del 1984 fins avui dia (educadora/coordinadora; 1984-2011) i Natàlia C., educadora i coordinadora de la Llar Llevant que treballa des del 2003 fins avui dia (educadora/coordinadora; 2003-2011). Ha estat entrevistada i no enregistrada sor Montserrat, germana de San Vicent de Paül que va viure i treballar a la Casa, des dels anys cinquanta fins a la seva jubilació [nota de l’autora]. BIBLIOGRAFIA Amorós,P.;Palacios,J.Acogimientofami- liar. Madrid: Alianza Editorial, 2004. Anguera, P; Arnavat, A.; Costafreda, M. LaDiputaciódeTarragona.Imatgesperauna història. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1986. Bajo, F.; Betrán, J. L. Breve historia de la infancia (capítol I). Madrid: Temas de Hoy, 1998. BlancoVillegas,M.J.«Exposiciónymuerte de los niños acogidos en la Casa Cuna de Ponferrada entre 1850 y 1932 (León, Es- paña)». A: Revista de Demografía Histórica XX, II, segunda época. León: 2002. Casa Provincial de Beneficencia. Regla- mentoInteriordelaCasaprovincialdeBene- ficència de Tarragona. Tarragona: 1872. DiputacióProvincialdeTarragona.Casa deBeneficència.Tarragona:DiputacióProvin- cial de Tarragona, 1930. Olivé,E.;Piqué,J.;Ricomà,F.Tarragona,la imatge i el temps. Tarragona: Ajuntament de Tarragona, Sugrañes Editors, 1990. Palma de, A. Administraciones públicas y protección de la infancia. En especial, estu- diodelatutelaadministrativadelosmenores desamparados. Madrid: Ministeri d’Adminis- tracionsPúbliques.EstudisiDocuments.Ins- titut Nacional d’Administracions Públiques, 2006. Ripol-Millet,X.;Rubiol,G.Elacogimiento familiar. Madrid: Ministeri d’Assumptes So- cials, 1990. Síndic de Greuges de Catalunya. La pro- tecciódelainfànciaensituaciód’altriscsocial aCatalunya.Barcelona:Informeextraordinari juny de 2009, 2009. Vives Recasens, F. Tarragona benéfica. Compendiohistórico-prácticodelasactuales instituciones benéficas. Tarragona: Editorial Suc. de Torres i Virgili, 1929. Arxius consultats Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona. Museu d’Art Modern de Tarragona ArxiuFotogràficdelaDiputaciódeTarragona. Museu d’Art Modern de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Llibres sagramentals de Baptisme i d’Orbits.
- 205. recerques 205 L ’observacióparticipant podria explicar-se uti- litzant un refrany cas- tellà que diu: «Donde fuere,hazloquevieres». Noobstantaixò,sivol- guéssim ser més exactes, hauríem de dir que l’observació participant —el mètode d’investigació qualitativa que defineixl’antropologia—mésqueferel queesveuconstaenl’actededeixar-se estimar.«Deixar-seestimar»,aquestés elpuntdesdelqualsorgeixenelsméssi- nistres,agutsimeravellososproblemes epistemològics que preocupen i ocu- pen els caps de tantíssims antropòlegs i antropòlogues. Fins quan m’haig de deixarestimar?Finson?Isinohovull? I si tot i deixar-me estimar no m’esti- men?Sideixar-seestimarésunaqües- tió de mètode, ens deixem realment estimar o deixem d’estimar? Gràciesalapreparacióacadèmica,qual- sevolantropòlegoantropòlogapotpo- sar-sealapelld’unaaltrapersona,lapell d’aquella cultura de la qual vol parlar i pel que és importantíssim l’observació participant.Perònoésveritat,noésgrà- ciesalasevapreparacióacadèmicaque hoaconsegueix,sinógràciaalasevaca- pacitatdedeixar-seestimar.Tambéhau- ria d’aprendre a estimar?També, tam- bé..., però més que a estimar, a seduir. Elproblemaésquenosempreensem- motllem del tot bé en aquesta pell que pretenen comprendre i, és clar, si hem de començar a deixar-nos estimar per emmotllar-noscorrectamentenaquesta pell, comencem malament. Les dificultats de l’observació participant Les dificultats de l’observació partici- pant...; aquest plaer tan nostre de dei- xar-nos estimar, d’estimar, de seduir, de deixar-se seduir... Aquest fer safa- reigtannostre,motivatvésasaberper unquèdesconegut,explicatantíssima tintavessadaenlapretensiód’unmèto- decientíficrigorós,justiobjectiu,que legitimii,sobretot,situïl’antropologia enunabonaposicióalagraelladesor- tida dels gossos que persegueixen lle- bres metàl·liques. Elplaerdel’observacióparticipantexpli- caelridículcamíquehatriatl’antropolo- gia.Totiaixò,millorserridículitreballar desdelplaer,queserútilsitreballarper- seguintximpleries.Quanl’antropologia treballaperplaer,al’antropòlegsel’acusa d’allunyar-sedelarealitati,finsitot,de faltar la veritat. Se’l pren per un poeta. Perònoeraunaqüestiódepell?Iquehi pintaentotaixò,uncanòdrom? Nosónpoqueslespersonesqueespre- nenlafeinacomunacompeticióespor- El ciclisme a la tardor Mitesifetitxes del’esportde la bicicleta Emilio Súarez Ortega (1) Beques 2010 La cultura de l’esport modern neix de l’exaltació de la cultura juvenil. A la imatge, d’esquerra a dreta, Matias, Mariné, Joan, Carlos i Cristóbal (11/09/2010). carlos gómez
- 206. 206 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 tiva.Noésestranyescoltar:«Hemd’anar partitapartit»,«Nohiharesguanyat», «Disciplina,elmésimportantésladisci- plina»,«Senseunpadrínoarribaràsmai enlloc...»Dinsdel’àmbitacadèmic,la- boral,científici/opolítics’utilitzenmots is’apropiendelesparaulesqueneixende lescròniquesesportives...Comenspot sorprendre, que dins de l’antropologia tambésucceeixi,queelsantropòlegssi- guemmésesportistesquecientífics?No hihadiferènciesentreelpalmarèsd’un ciclistaielcurrículumd’unantropòleg, cap.Estreballeniesvenendelamateixa manera, un procediment cada dia més esportiu. L’antropologiaésciclisme. Dinsdelciclismehihavampirsquexu- clenlasangdelscorredorsitramitenpas- saportsbiològics,clavatsalsmalsonsde la ciència ficció. Els metges, els perio- distes,lapoliciaielsjutgesvandelamà, totcantantalmateixto:«Hofemperun esportnet».L’antropologiatambétéels seusvampirsqueespresentensensede- manarpermísientrenfinsalracómésín- tim;nohiharesquepuguidir-seAcadè- mia,Col·legidejutge,desavis,devells, dedoctors,d’àrbitreso/ietcètera.Nohi hacapinstitucióquepuguemassenyalar comelcastelldelDràcula,perquèdeles clàssiques institucions només en que- den les runes.Tot i això, el vampirisme ensresultaconeguti,encobrint-loamb lescausesmésjustes,coml’esportneto l’amor,ciclistesiantropòlegsfancomles donesalesnovel·lesdeStoker:donarla raóaquitéelpoderiprocurarconèixer lesreglesdeljoc,perquèenunfuturno s’hagidedonarlaraóaalgúnomésper- quètéelpoder.Éselqueconeixemcom «elmoltmodernassassinatdelpare». I, és cert, el ciclisme és com la vida o, dit d’una altra manera, el ciclisme és comqualsevolaltracosa.Perunabanda hi ha regles escrites, com el reglament d’una competició i, per l’altra, n’hi ha unes altres que no estan escrites. Dins delesquenoestanescrites,hihalesque se’ndiuen«secretes»,lesquesónméso menyscompartides,lesdelsiniciats,les delsprofessionals,lesdels«globers»...;to- tessónresultatd’unpactesocialod’una tradició,peròtantlifa...,podenobser- var sense dificultat. D’altra volta hi ha reglesquesónimportantsid’altresque no en són tant. Es pressuposa que les importants són les racionals i la resta són les irracionals, les accessòries o les condemnables. Però això ja és suposar massa.Tambéhihareglesperperpetuar lesrelacionsdepoderireglesperquèles relacions de poder no es perpetuïn. Hi ha de tot, sí, i ja és suposar massa. Possiblessortides La cultura de l’esport modern neix del moment d’esplendor i de l’exaltació delcultealaculturajuvenil.Podríemsi- tuar-laalsanysseixanta,juntamentamb elsmitesromànticsdemorirdeixantun cadàverenbonestat.Connectadaamb altrescanvisculturals,laideadejoventut esmercantilitzai,desdellavors,s’anirà mercantilitzantcadacopmés.Finsavui, queprodueixarticlesabsolutamentmà- gics,articlesquefaneljovesermésjove o el vell ser més jove. Unaltrequilòmetrezero:l’esportésuna religiói,llavors,elciclismetambéhoés. Explicar l’esport, sobretot als agnòstics, comunfetculturald’uncontemporani orientalisme, molt d’acord amb la més ferotgedelescrisiseconòmiquesactuals, tambéésunpossiblemarcteòric.Veure tantd’esportpertelevisió,comconsumir opi, i entrenar tan dur, com els ascetes. Alienaciódemasses,queperdefinicióno sónmaiintel·ligents,iques’entreguena unafeinasobrelamentielcos.Enemics invisibles,lluitacontraunmateix.Relats místicsqueamaguenveritatsiquejusti- fiquenximpleriesdetottipus.L’esportés clarquepotservistcomunareligió. SeguirlarodadeCailloispotserunaltre iniciteòric.Podemnegar-lilataxinomia delsjocs,noexisteixenelsjocsd’atzar.Tot estàtanatrapatijustificatenelsmitesque lasorthaestatdesterrada.Araesparlade vocació,dedestí,d’amor.Sempres’apel·- la a una creença que ompli de sentit la qüestió, fins i tot, una taxinomia. Però ésquejanielbingoésatzar.Elsjocsiels esportssónmassavisceralscomperpo- der-los viure sense més arguments que lasort.Apareixlasortjustennarracions on ningú no l’espera. Avui es parla de sortalciclismeid’energiesalbingo.Les civilitzacions de comptabilitat s’expli- quen a l’Atlàntida i el desencantament ésunembruixdelluna.Occidentésun horitzóqueesmirad’espatlles. Caillois patina; els jocs com a miralls i comageneradorsdecultures.Lacultura es juga, els jocs són el motor de la cul- tura, com també els esports..., però els jocsielsesportssónprevisalescivilitza- cionsqueCailloiss’atreveixadefiniro, almenys,síqueexisteixeninosónbaja- nades.Totiquenotinguéssimbicicletes, ja érem ciclistes quan érem primats. Ja jugàvem als altius, als furtius, etc. Huizinga estava convençut que el foc de Prometeu eren els jocs.També esta- vaconvençutqueelsjugadorsestablien lesregles.Ielquevadescobrirésqueles reglesdeljocnosabemdelcertdequin taulell vénen. Caillois volgué anar més enllà i va convertir l’esport en un apa- radordevalorsmoralsquefanprogres- sarono.Elmateixquedefineixquines cultures progressen, en el sentit de mi- llorarcomacivilització,iquinesno.Es va passar de llest. Sense saber quin marc teòric escollir, se’mvaacudirpensarenelciclismecom No són poques les persones que es prenen la feina com un repte de superació personal. A la imatge, Carlos amb el tram-tram, en plena pujada al Tourmalet (11/09/2010). carlos gómez
- 207. recerques 207 areligió,enelsentitdecontroldelapo- blació. En els termes del biopoder de Foucault,peròmésenllàdelabromade Carlos,ungenialinformant:«Sinoaga- feslabicicleta,t’acabesdivorciantdela dona»;novaigtrobarmillorsfonaments perjustificarelssubstratssuperiorsdeles capes del biopoder. Elciclismeésracional,perquèelsistema socialésracional?Oelciclisme,situant- lodinsdelsubsistemacultural,produeix informacionsquetransmetrienraciona- litatsalsaltrestressubsistemes,generant unaretroalimentacióprodigiosailògica que, contràriament, només podria ge- nerar irracionalitats, errors, novetats o repeticions similars? Elsmarcsteòricsdel’antropologiasón vàlids,totiaixònohesabutprofundit- zarencapd’ells.Aixòsí,diriaquelaro- da bona és la d’en Huizinga. I no ens portemal’enganyniensequivoquem, queelnoivafi;totiqueestiguéssegur que les regles del joc les establien els mateixos jugadors, els éssers humans són amants de novel·les en excés, com perseralgunavegadalliures,nitansols per tenir una mica de seny. «El ciclisme a la tardor» explica quel- comdecomesviuelciclisme.Decom es viu el fet de comprar una bicicleta, muntar-hi, pujar al Tourmalet, veu- re el Tour de França... El text obvia problemes teòrics i metodològics i se cenyeix a un relat en primera perso- na. No pretén aportar res, ni meto- dològicamentniteòricament.L’única pretensió és posar-se les sabates amb ferros a les soles i que estiguin disse- nyades exclusivament per pedalejar. En lloc d’agraïments i dedicatòries hauria d’incloure disculpes i renecs... Potser serien fins i tot millor que un capítol de promeses. n «Corren,correnpelscarrerscorren,pa- raulesquenos’esborren,imatgesque no se’n van... iploren,plorenpelscarrersploren,com gotesd’aiguas’enyorenaquellsqueja no es veuran». T inc la infància es- campada pels car- rers i places del meu barri: aquí jugàvem a futbol, allà anàvem amb bici, en aquell passatge hi passàvem leshoresileshores,aquellbareraelde les campanes... Records que poblen un espai ordenat, fàcilment identifi- cable i traduïble. Enaquestarecercam’heaproximata lesformesialsespaisderelaciósocial enunpoblesensecarrers,osigui,d’un poblamenttotalmentdispers.Heen- trevistatnoupersonesnascudesentre el1917iel1960.L’espaid’aquestar- ticlenomésempermetdibuixar,amb traços gruixuts, la imatge que es des- prèn del seu testimoni d’un passat recent que ja ha canviat. Marc geogràfic La Gran Geografia Comarcal deu dir que la Valldora és una de les nou en- titats de l’extens municipi de Navès (el Solsonès), que està emmarcada perlesserresdelsBastets,deBusaide Taravil, que en l’actualitat és un petit nucli disseminat de poques cases, etc. Jo m’estimo més explicar que es trac- ta d’una preciosa vall recorreguda per un riu alegre i net, l’Aiguadora, i en- tapissada de boscos de pi roig, roures i alzines. De tant en tant, grans claria- nesassenyalenlapresènciad’unamasia envoltadadecampsdeconreuqueens recorden que la base productiva de la vall ha estat, fins a una època relativa- mentrecent,l’agroramaderia:conrear camps i criar bestiar eren les activitats principalsd’unaeconomiadirigidacap a l’autoabastiment que es completava amb els productes de l’hort i del bosc. Els molins, les serradores de la vall i la ferreria eren indústries completa- mentsubsidiàriesdel’activitatagríco- la. Aquests molins van ser dels darrers quevantancaralacomarcadelSolso- nès, i estem parlant de ben entrats els anys vuitanta. La pista que serpenteja lavallvaserobertaalsanysnorantaien fa menys de cinc que va ser asfaltada. La llum de la xarxa elèctrica va arribar —i encara no a totes les cases— per la mateixa època, i la xarxa d’aigua po- table i de clavegueram encara s’atura molt lluny d’aquí. Des de fa dos anys hi ha una bona cobertura telefònica i d’internet. Espais de socialització. Moments i llocs per trobar-se A priori hauria organitzat aquests es- pais per etapes: infantesa, joventut i Espais de socialització Momentsillocspertrobar-se en unpoblesensecarrers: estratègiespersocialitzar-seenpobles d’hàbitat dispers de la muntanya Esther Miralles Beques 2010 notEs (1) Traducció de Marc Ballester.
- 208. 208 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 vidaadulta.Peròaviatlesprimeresen- trevistes em van fer veure que aquesta classificació no responia a la realitat, ja que gairebé totes les activitats que es duien a terme eren intergeneracio- nals.Peraquestmotiuespresentauna classificacióentermesdefuncionalitat: «aprendre»,«resar»i«treballar»,onca- da àmbit té, efectivament, uns llocs i uns temps propis. Aprendre Llegir,escriurei«lesquatreregles»eren l’ensenyament bàsic que rebien els in- fantsal’escola,amésdereligió.Caldir que l’escola rural ha estat, fins ben en- tradalatransició,unamenadegermana pobra del sistema educatiu. Per norma general,elsmestresacostumavenaestar poccapacitats,ielsmètodes,lallengua castellanaisobretotelscontingutsallu- A laValldora van funcionar —de ma- nera discontínua— dues escoles. Per temporades en algunes masos havien tingut un mestre, vivia a la casa i fe- ia classe als nens del veïnat. Una altra sortida per a l’ensenyament dels in- fantsdepagèseraenviar-losaestudiar a fora: Solsona, Berga, Sant Llorenç de Morunys, Gironella...Tant s’apro- fitavalaxarxafamiliarcoms’internava l’infant en una residència de monges o capellans. L’educacióteòricadelsinfantsescom- pletavaambladoctrina.Alcontraridel difícil encaix que l’escola podia tenir dins de la comunitat, la catequesi era concebuda com a part de la ruta «na- tural» d’inclusió social dels petits. La religió, el capellà i tot el reguitzell de rituals catòlics eren molt presents en nyatsdelarealitatielsinteressosdelsin- fantsidelacomunitat,relegavenl’escola aunpapermarginalenlasevaformació i, sobretot, en la seva socialització, que començavaenrealitatuncops’acabaven lesclassesielsinfantshaviendeferfront alestasquesproductivesqueprogressi- vament els eren assignades. A pagès hi calien tots els braços. «Vaig anar poc a escola. [...] Una misè- ria. Què volies que aprenguessin aquí? A empaitar cabres i ovelles». (Joan P., 1939). «Va venir una mestra de León. I nosal- tres,imagina’t,nol’enteníemnidepapes, queallòeracastellanopuro.Iellatampoc no ens entenia, teníem uns problemes que no vegis». (Dolors P., 1956). 1
- 209. recerques 209 1. Ball de festa major possiblement a Besora (Navès). Arxiu de Conxita Casabella 2. Família Padullés, masovers del Molí Nou de la Valldora (circa 1930). Arxiu de Maria Padullés 3. Veïns de la Valldora en un dia de caramelles o de festa major (circa 1920). Arxiu de Josep Fornells 4. Processó a Solsona per demanar pluja a la Mare de Déu del Claustre (1949- 1950). Arxiu de Josep Fornells detotalacomunitatdavantdel’altarté totalapotènciadelaintegraciói,alhora, decontrolsocial.Peròmoltescosesinte- ressantscomençavenjustamentdesprés demissa:eraelmomentdeconversar,de posar-se al dia, de «passar revista». «Una de les trobades que desitjàvem méseraeldiumengedesprésdemissa. [...]Comqueerenlesonzeijateníemtot el bestiar arreglat, ens quedàvem tot el poble allà a xerrar: “Com estan els ma- lalts?”,“Comestàl’avi?”,“Comestàelpa- re?”,“Comestàlamare?”,“Comettrobes tu?”... I la canalla, pues jugàvem...» (Maria P., 1941). Dintre de les cites litúrgiques cal des- tacartambélesprocessons.N’hihavia d’ordinàries, que venien marcades pel calendari santoral, i d’extraordinàries, que s’organitzaven per raons de for- ça major. En tots dos casos eren actes socials força concorreguts que acaba- ven esdevenint jornades lúdiques de retrobament, distracció i fugida de la quotidianitat. L’arribadadelbontempsmarcava,tant ahir com avui, el tret de sortida de les festes majors dels pobles. Era el mo- ment d’aplegar els veïns i els parents de la pròpia parròquia i de les veïnes. Veritablescaravanesintergeneracionals caminaven els quilòmetres que calgu- és per anar a les festes dels pobles dels voltants. L’extensa xarxa familiar pro- porcionava als desplaçats les millors menges quan arribaven. «Anàvem a la Móra, a Sant Miquel de Gramoneda, a Sant Lleïr... Anàvem tots cap a allà i no només el jovent, ja que no se separava mai el jovent dels grans [...]. Llavors quan vam tenir divuit o di- nou anys anàvem cap a Llinars, a ballar, perquè teníem molta coneixença i, cap a les tres de la nit, cap aquí a Sant Pere de Graudescales. Tot a peu, una hora i mitja. Ja les sabíem totes les pedres aquelles!». (Joan P., 1939). Beques 2010 la vida quotidiana del poble, tant en l’àmbit públic com en el domèstic i, per tant, la formació dels infants en la doctrina catòlica assegurava la trans- missió d’un coneixement útil en tant que vertebrador. Resar La cita més estable, preceptiva i dura- dora dels veïns era la missa dominical. Als pobles tothom hi anava. La reunió 3 2 4
- 210. 210 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Peròlesfesteserenimportantssobretot per al jovent, per l’oportunitat de fer noves coneixences. En un any molts noisinoiesespigatshavienesdevingut jovesrobustos,frescosicorpulentsque anirienpassejantdepobleenpoble,de festa en festa, i amb molta probabili- tat a l’entrada de la tardor ja estarien festejant. «Ah, com vam començar [a festejar]? Puesballant.Joensabia,perquèballava amb l’escombra. Escombrava i, de tant entant,agafaval’escombra,cantavaiba- llava [...]. Vam festejar dos anys». (Conxita Casabella, 1941). Sembla que la segona meitat del segle xx va deixar enrere la política de casa- mentsconcertatsperlesfamílies,pràc- tica que havia determinat en les grans cases,sobretot,eldestídelshereuside les pubilles en funció d’aliances avan- tatjosesentermesdepatrimoniirepro- ducció social. En el cas dels masovers, lapressióil’interèsperferalianceseren moltmenors,perdescomptat,perquè el que hi havia era menys substancial. Treballar Indiscutiblement,elsmasoshanestat unitatsdeproduccióidereproducció pràcticament autosuficients. Al nord del Solsonès existeixen els emprius, que són terres comunals. No és el cas que ens ocupa, ja que tota la terra «té amo». Però malgrat la propietat pri- vada de la terra i per molts braços que hi haguessin a casa, els pagesos depe- nien en gran mesura de la solidaritat i la reciprocitat que es teixien amb les xarxes de veïnatge. Una família sense el suport dels seus veïns devia passar moltes dificultats per tirar endavant, tant en moments de necessitat de mà d’obraintensiva—elsegar,elbatre,la matança...— com davant les adversi- tats, per exemple la malaltia d’algun parent o la mort d’algun progenitor. Elsveïnsensexpliquencasosconcrets enquèesvisualitzavaaquestaxarxade reciprocitat. La matança del porc és potser el més recurrent, ja que era tot un esdeveni- ment social. Els veïns s’ajudaven mú- tuament en un pacte implícit de reci- procitat. La casa que feia la matança convocava els veïns i adquiria una do- ble obligació: alimentar-los i anar, al seu torn, a ajudar els altres quan fos menester. La feina enllestida donava pas a l’activitat lúdica: «Quan matàvem el porc fèiem una gran festa.Dediatotsatreballar:afereltall..., a fer la feina, no? I a la nit, teníem un ho- me amb un acordió que tocava i ballà- vem.Venienamosimasovers,perigual. Érem un pilot de gent, com 40 perso- nes, una cosa així. L’hivern era diverti- díssim, perquè anàvem corrent d’una casa a l’altra...». (Conxita C., 1941). Unaaltracitafixaenl’agendasetmanal eraeldiademercataMontmajor.Tenia lloc el dimecres i en aquella època era molt concorregut. Els veïns de la vall portavenl’excedentdelasevaproduc- ció —ous, conills, gallines...— i amb les vendes compraven el que els man- cava al rebost i a la casa. Calia sortir molt aviat, de nit encara, per arribar a unahoraraonable,jaqueescaminava unmínimdecatorzequilòmetres.Les famíliess’anavenaplegantpelcamíiai- xí, mentre la feien petar, l’estona pas- sava més ràpid, a més de sentir-se més segurs durant els anys que els maquis rondaven per la zona. A tall de breu conclusió Les entrevistes realitzades sobre la vida «social»alaValldoraposenenevidència queestemparlantd’unentornforçatan- cat, on els infants rebien dels adults les einesperdesenvolupar-seambseguretat i reproduir-se socialment dintre d’uns límits clars emmarcats en els paràme- tresmoralsideconductaestablertsper l’Esglésiacatòlicaidinsdelalògicapro- ductiva d’una economia de base agrà- riadirigidacapal’autosubsistència.Els espais de trobada entre els veïns adults giravencompletamententornd’aquests dos eixos i s’han anat diluint en paral· lel als canvis experimentats en el camp català;avuiromanenbàsicamentcoma residu simbòlic del que l’expressió més gràfica és la festa major, en la qual tot- hom«fitxa»permoltquefacimoltsanys que ja no viuen a la vall. n Imatge de la vall. Al fons, la serra de Busa (2010). Arxiu d’Esther Miralles
- 211. recerques 211 A quest article és resul- tat de la recerca duta a terme amb l’objec- tiu d’analitzar el pa- perdeladonaalsam- bients musicals de la Barcelonadeltombantdelseglexix,així com esbrinar la importància de la gui- tarra com a instrument musical i eina pedagògica per a les classes benestants d’aquellsegle.L’estudid’aquestarelació ésfruitdel’anàlisidelaguitarraMDMB 577idelllibredemúsicaqueesconser- venalMuseudelaMúsicadeBarcelona com a part de la col·lecció Folch iTor- res-Baget, nucli fundacional del Mu- seu gràcies a la donació efectuada per la col·leccionista badaloni- na Orsina Baget (Grabulosa, 2011). Cal agrair al Museu delaMúsicalasevadisposició per proporcionar tant l’accés als objectes d’estudi com per permetrel’úsdediferentsma- terials del seu arxiu. Poquessónlespersonesques’han dedicat anteriorment a l’estudi d’aquests objectes. Sobretot desta- quen alguns treballs fruit de l’exposi- ciópermanentdelaguitarraalesvitri- nes del Museu de la Música (Escalas, 1991),aixícomdelseupréstecperdi- verses exposicions temporals (Escalas, 1996). El resultat d’aquests treballs es redueixaladescripciódel’instrument, senseentrarenl’existènciad’unmanus- crit ple de música que permet establir hipòtesis sobre la funció de la guitar- ra dins de la societat de l’època, o de la relació entre aquest instrument i el seurepertoripopularamblaformació musicaliculturaldelesdonesdelspri- mers anys del segle xix. Aquesta situació de manca d’estudis previs fa que la metodologia emprada en l’actual recerca comprengui aspec- La Pasquala i el seu llibre de música Elpaperdela guitarra alaBarcelona delsegle xix Martí Beltrán Beques 2010 tes molt diversos, començant per la descripció organològica de la guitarra i passant per l’anàlisi codicològica i de contingutdelmanuscritambsignatu- raprovisional02.1829,perquèuncop bendetallatsaquestsobjectesespugui passaralasevainterpretacióenelcon- text social i històric de la Barcelona de la primera dècada del segle xix. Descripció de la guitarra i anàlisi del manuscrit La guitarra de sis ordres és un instru- ment força desconegut, sense la gran quantitat de repertori del seu ances- tre,laguitarrabarrocadecincordres, i sense la continuïtat del reper- tori de la guitarra romàntica. Aquestinstrumentvaposarla bandasonoraatotaunaèpo- caques’allargadesdemitjan segle xviii fins a les prime- res dècades del xix, va dei- xar ben poques mostres de repertori i va quedar relegat aunsegontermeperlesnoves guitarresdecordessimples,que ràpidament van triomfar a causa de la facilitat amb què s’hi executa- ven diferents línies melòdiques. Enl’aspectemusicallaguitarranogau- dia del prestigi assolit a França, encara quegràciesadiversosmecenatgess’ha- vienescritpecesdegranformatcomels quintetsdeLuigiBoccherini.Detotes maneres,ellloconlaguitarranohavia Detall de la guitarra MDMB 577. Martí Beltrán/Museu de la Música de Barcelona
- 212. 212 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Detall de l’etiqueta de l’interior de la guitarra MDMB 577. Marina Sagarra/Arxiu fotogràfic Sagarra/Museu de la Música de Barcelona perdut protagonisme era precisament dins de la música popular. La creixent classe social de la burgesia necessitava diferentsmaneresdepassarelseutemps lliure, així com de diferenciar-se tant de l’aristocràcia com de les classes més baixes, necessitat materialitzada en les llarguesvetlladesques’organitzavenals salonsdelescasesmésbenestantsdela ciutat, vetllades a les quals mai no fal- tavaalgúdisposatacantaracompanyat delaguitarraelsairesmésdemodadel moment.Laguitarra,delamateixama- neraqueelpiano,vatenirunpaperfo- namentaldinsd’aquestesreunions,on ràpidamentespassavadevalsos,galops ocontradansesalsmésquepopularsbo- leros,enquèdiferentsgrupsinstrumen- tals acompanyaven a una o més veus aquestes cançons picants, compostes per divertiment de tota una audiència amb ganes de passar-ho bé. Aquest és el tipus d’instrument que sortia regularment del taller del cons- tructordeguitarresFranciscoEspaña, situatalsnúmeros2i15delcarrerEs- cudellers de Barcelona (Romanillos, 2002:301-302).Enelcasdelaguitar- ra MDMB 577, l’instrument va estar enllestit per aquest constructor l’any 1805peral’úsdePasqualaRodríguez i Pagés, com es pot extreure de les di- ferents inscripcions que es conserven tant a la pala com a l’etiqueta que es trobaalseuinterior.Pelquefaalesse- vescaracterístiquesestètiques,aquestés uninstrumentforçaornamentat,amb incrustacions de nacre tant al diapasó comalapala,labocaosobretotalpont ambeltradicional«bigotis»,ornamen- tacions que solien ser habituals a les guitarres dels segles xviii i xix. Resulta del tot excepcional la relació entre aquesta guitarra i el manuscrit anomenat prèviament, ja que el seu continguttextualimusicalpermetfer una anàlisi sobre la situació de la gui- tarraalaBarcelonad’inicidelseglexix. Aquestarelacióquedapalesaperlesin- dicacionsdepertinençaexistentsenels dosobjectes,quesenyalendirectament Pasquala Rodríguez i Pagés com la se- va propietària. Entre les seves caracte- rístiques més rellevants, resulta molt probablequeaquestmanuscritfosad- quirit al mateix temps que la guitarra, finsitotalmateixtaller,jaquegràciesa anuncisdepremsadelaprimerameitat del segle xix es pot veure com aquest espai també s’utilitzava per a la venda demúsicadediferentsautors(Suárez- Pajares, 2007:120-135). Pel que fa al seu contingut, segueix els esquemespresentsalespublicacionsde música per a guitarra dels segles xvii i xviii,onlesprimerespàginesconteni- en dedicatòries poètiques juntament amb diferents gravats dels músics. En aquest cas, el manuscrit conté una ex- tensa dedicatòria amb una il·lustració delaPasquala,totenconjuntimpreg- nat de nombroses referències a la mi- tologia clàssica que el situen dins del correntneoclàssic,queapartirdel’obra de Winckelmann es va anar estenent per tot Europa, amb repercussions en totes les arts des de la pintura fins a la música (Honour, 1991). Aquestesrepercussionsespodenveure tantenlaintroducciód’aquestmanus- crit com amb l’estil de la il·lustració o amb la senzillesa de les peces musicals contingudes. Una constant en aquest manuscrit és la manca d’atribucions de tota mena, la qual cosa incideix en el caràcter popular de la música que conté, que es troba representada per prop de cinquanta peces musicals de diferent tipologia, amb danses instru- mentals com contradanses o valsos, juntament amb peces cantades com boleros o àries italianes provinents de les òperes més populars. Poques dades es coneixen sobre aquesta noia anomenada Pasquala Rodríguez i Pagés. Tot i aquest con- tratemps, el retrat que apareix a les primeres pàgines del manuscrit s’eri- geix com la font més important per conèixer molts aspectes sobre la vida d’aquestpersonatge,icalrecordarles eines que ofereix l’anàlisi iconogrà- fica, ja que tots els aspectes que l’ar- tista capta al moment de fer un re- trat són representatius del caràcter, la personalitat i la posició social del retratat (Castiñeiras, 2009:26-27). En aquest cas, la Pasquala apareix amb un vestit blau força cridaner, amb una ploma al cap com a com- plement, tot seguint la moda dels anomenats «afrancesats».
- 213. recerques 213 Guitarra MDMB 577, manuscrit 02.1829, estoig i faristol. Marina Sagarra/Arxiu fotogràfic Sagarra/Museu de la Música de Barcelona Beques 2010 Interpretació en el context de la Barcelona de la primera dècada del segle xix Aquests detalls permeten establir una sèried’hipòtesis,delesqualsespotde- duirqueelretratestàfetabansdelsterri- blesesdevenimentsdelaGuerrad’Inde- pendència,amblaRevoluciódelDosde Mayoquevatenirllocel1808,jaquela posteriorrepressióexercidaperpartde FerranVIInovapermetrecapmenade manifestaciódesimpatiaperlacultura francesa,fetquereforçael1805coma data de confecció del manuscrit. Ensegonlloc,elluxedelvestitilaqua- litat dels objectes estudiats permeten inserir el personatge dins de la crei- xent nova classe social de la burgesia, ja que en cas d’haver format part de la noblesa, el manuscrit hauria fet ressò delseutítolillinatgealacompletade- dicatòriainicial.Resultaforçainteres- sant com l’estil clàssic de les dedicatò- ries que acompanyen el retrat sembla arribantaserdurantelBarrocuntema recurrent. Només la irrupció del pia- nodomèsticalssalonsdelescasesbur- geses, ja entrat el segle xix, va trencar l’hegemoniaquehavientingutelsins- trumentsdecordaperprocurarl’edu- cació de les joves.Tot i això, el cant va serl’artmusicaldominidelesdonesper excel·lència, ja que l’ús d’instruments musicalsportavaconnotacionsmascu- lines a causa de les exigències físiques que requerien (Green, 2001:58-83). Per tant, la inclusió de l’instrument a les lliçons de música per a dones tren- cava una altra barrera dins dels preju- dicis que tot sovint han marcat l’edu- cació femenina, i feia possible trobar noies educades en la guitarra i el cant, com en el cas de la Pasquala. D’altrabanda,elpanoramasocialcan- viantdesprésdelaRevolucióFrancesa afavoriaelfetquelesdonestinguessin oportunitatsdeparticiparalavidamu- sical de la ciutat, ja que el patronatge imitarlesformesdelesfamíliesnobles, en un intent de la burgesia d’assimilar unnouestatusfruitdelsesdeveniments de la Revolució Francesa. Alfetdepertànyeraunafamíliabenes- tants’hadesumarlasevacondiciód’ini- ciada en la música, tal com demostren les múltiples al·lusions presents a la il· lustracióenformadepartituresod’ins- truments musicals, sent especialment importantlaguitarra,jaquel’assenyala directamentamblamàdreta.Unaltre detallquetéunavaluosainformacióés elmedallóonespotintuirelretratd’un home, sense poder descartar el fet que aquesta figura masculina, pare o pro- mès, estigui donant el vist-i-plau a les pràctiques musicals d’aquesta noia. Pelquefaalesrelacionsdegènereamb la guitarra, la representació de dones amb instruments com aquest va ser una pràctica molt habitual ja des del començament de l’edat moderna, tot
- 214. 214 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 dels nobles havia passat a mans de la burgesiaambunaugmentdelnombre d’esdevenimentsmusicals.Aixídoncs, el fet de tenir un gran nombre de mú- sics aficionats va fer proliferar tot un negocideclassesparticulars,jaquetota famíliabenestantvoliaquelessevesfi- llescantessinitoquessin;d’aquestama- neraaugmentavenlessevespossibilitats de tenir un bon matrimoni, a més de podergenerarunbonentretenimenta casa (Citron, 2001:147-174). Detotesmaneres,encaraeranecessari elsuportd’unhomeperpodergarantir els estudis musicals d’una dona, sense importareltalentquetingués.Aquests aspectes són fàcilment observables al retrat analitzat, ja que el medalló amb el retrat masculí podria indicar la pre- sènciad’aquestapersonaquelipermet elsestudismusicals.Enaquestcontext espotentendrequelesfamíliesburge- sesfessintotelpossibleperaconseguir que les seves filles aprenguessin mú- sica de la mà de diferents mestres, ja que això millorava la seva qualificació per poder trobar marit (Adkins Chiti, 1995:103-127). Comaconclusiód’aquestarecercas’ha de remarcar la funció destacada de la dona a la societat de principi del segle xix,especialmentenelmóndelamú- sica, que es pot veure reflectida en els objectescentralsd’aquestarecerca,ele- mentsclauperestudiartotaquestfeno- men.D’aquestamanera,laprogressiva entradaensocietatdeladonafaràquea partird’aquestmomentocupillocsde privilegi dins de les vetllades musicals; pertotaEuropavanaparèixergransvir- tuosescomforenClaraWieckalpiano- forte o Sydney Pratten a la guitarra. n BIBLIOGRAFIA Adkins Chiti, P. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Música, 1995. Castiñeiras,M.Introducciónalmétodoico- nográfico. Barcelona: Ariel, 2009. Citron,M.«EuropeanComposersandMusi- cian,ca.1800-1890».A:Pendle,K.Women& Music: A History. Bloomington: IUP, 2001. Escalas, R. [dir.] Catàleg d’instruments del MuseudelaMúsicadeBarcelona.Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991. —Elsnostresluthiers.Escultorsdelso.Barce- lona: Ajuntament de Barcelona, 1996. Grabulosa,I.OrsinaBagetdeFolch(1888- 1978). Col·leccionista d’instruments musi- cals. [Treball de Màster]. Barcelona: UAB, 2011. [Pendent de publicació]. Green, L. Música, género y educación. Ma- drid: Morata, 2001. Honour, H. Neoclasicismo. Bilbao: Xarait, 1991. Romanillos, J. L. [et al.] The vihuela de mano and the spanish guitar. A dictionary of the makers of plucked and bowed musical instruments of spain (1200-2002). Guijosa: The Sanguino Press, 2002. Suàrez-Pajares, J. «La hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional». A: Arriaga, G. Ro- seta. Revista de la Sociedad Española de la Guitarra. Madrid: Gráficas AGA, 2007. Detall del retrat de la Pasquala al manuscrit 02.1829. Martí Beltrán/Museu de la Música de Barcelona
- 215. recerques 215 J a fa dotze anys, es creava a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) l’Associació Sociocultural del Voltreganès «Què s’hi pot fer», amb l’objectiu de dinamitzar la vidaculturalisocialdelsmunici- pisvoltreganesos.Desdelsprimersmo- ments d’existència d’aquesta entitat es va fer palesa la voluntat de recuperar el record del passat i les tradicions locals, totposantl’accentenelsmodesdevida ilarealitatquotidianadelsvoltreganesos d’ahir. Amb aquest objectiu com a ho- ritzóamigterme,l’Associacióvaende- gartasquesderecopilacióiclassificació d’objectes i utensilis que comprenien una diversitat de camps temàtics dins lavidaielscostumsdelshabitantsdela zona,iquecronològicamentcobrienel períodeentreelsseglesxviiiixx,fixant la dècada de 1950 com a terme. Així doncs, una vegada establertes les basesmínimesperaunprojectedemés llarg abast, i comptant ja amb un cert materialdetreball,esvaconstatarlane- cessitatd’unaestructuraciótantdeldis- curscomdelmaterialmateix;s’encetava el camí cap a la constitució de la Casa MuseudelVoltreganès.I,enconseqüèn- cia, les tasques de recerca etnològica i històrica que havien de fonamentar el mateix discurs del projecte es van ha- ver de consolidar i ampliar. Naixia així l’actualProjectedeDocumentacióHis- tòrica de laVida Quotidiana alVoltre- ganès,quehaestatfonamentalperal’es- Què s’hi pot fer Documentació històrica delavidaquotidiana alVoltreganès Aitor Antolín Peña Beques 2010 Màquina manual d’embotir, del segle xix (05/10/2010). Aitor Antolín Peña objectes de la col·lecció constituïa, per tant, el primer pas a fer. Documentació històrica i construcció del discurs teòric Enparal·lelalafeinadeclassificaciódel material,esvaniniciarlestasquesdedo- cumentació històrica i de construcció del discurs teòric que havien de fona- mentartotal’arquitecturadelcontingut de la Casa Museu i del seu funciona- ment.S’haviendecomprendreleslínies delsdesenvolupamentshistòricsisoci- alsquecondicionarenelsmodesdevida de la població al llarg dels segles, s’ha- vien de diferenciar els diversos camps temàtics que constituïssin un context per als objectes recopilats, construint espais de representació coherents i el màxim de fidedignes possibles. Tanmateix, entenent les limitacions i lespossibilitatsdelprojecte,iteninten compte la voluntat inicial existent de crear un espai proper a la gent i dirigit tablimentdelfonsdecatàlegdelaCasa MuseudelVoltreganès,iquehapermès assolirlafitadelarealitzaciódelaCasa Museu mateixa —fita que, en lloc de serunpuntifinal,ésunnouinici—la qual,aixímateix,comportaràl’obertura denovesviesenelprojectededocumen- tació i d’investigació etnològica. S’hadetenirencompteque,uncopes vaveurelanecessitatd’unaestructura- ció de les tasques i del discurs que les guiés,eraimprescindibleposarordreen elmaterialacumulatdurantgairebédeu anys,mentres’anavaincorporanticlas- sificantmaterialnou.Mésdecinc-cents objectes,estris,utensilis...composenel fons de la col·lecció: trobem eines del camp i d’oficis tradicionals, utensilis d’higiene personal, llibres, mobles, jo- guines,etc.Elgruixdelsobjectesperta- nyenalseglexixiaprincipidelxx,toti queestrobenexemplarsqueesremun- ten a principi del xviii o anteriors. La classificació detallada i exhaustiva dels
- 216. 216 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 a allò quotidià, també s’ha posat molt d’èmfasienelsdetalls,enlesmaneresde viure, fins i tot en allò anecdòtic (però que roman a la memòria col·lectiva). Noquedar-seenl’aspectemésgeneral i abstracte, sinó tractar el record com quelcom viu i a un nivell que apel·li a la pròpia existència quotidiana de la gent;quecadascúpuguiveureescenifi- cadaunaparcel·ladelavidadiàriadels «seus»paresoavis,inomeramentuna reconstrucciómortad’unpassatgene- ral i anònim, impersonal. Les tasques de recopilació i classifica- ció s’han fonamentat, bàsicament, en ladonaciód’objectesperpartdeveïns dels municipis voltreganesos, o bé en larecercailarecuperaciópròpiadutaa termeperl’Associació.Tambéhihaha- gutaportacionsremarcablesperpartde lesparròquiesdeSantHipòlitiLesMa- sies de Voltregà. Els criteris que s’han seguitsóngrossomodoelsanteriorment esmentatscomaàmbitcronològic(del 1700 al 1950, aproximadament) i te- màtic (objectes de la llar, de la feina, del camp, de l’educació, d’oci...). Tot iaixònosónunscriterisabsolutament tancats,sinóquecontínuaments’estan cercant noves vies i camps temàtics de recerca;així,perexemple,s’hanencetat labors de recull d’informació i docu- mentaciósobremedicinatradicionali remeis casolans de la zona. Exposició permanent de la Casa Museu del Voltreganès Un cop el fons d’objectes ha esdevin- gut significatiu, s’ha procedit a la rea- litzaciódel’exposiciópermanentdela Casa Museu del Voltreganès, la qual consta d’un seguit de seccions temàti- ques on es distribueixen els objectes i utensilis: l’eix vertebrador de l’exposi- ció el constitueix la reproducció de les estancesd’unallartípicadelazona,en el marc temporal referit anteriorment (peròcentrant-ho,essencialment,alse- gle xix). S’hi ha reproduït el dormito- ri,elmenjador,lacuina,lacomuna,el safareig,elpou...S’had’assenyalar,així s’havien d’emfatitzar la funcionalitat i els usos quotidians a l’hora de cons- truir les diferents escenes, per la qual cosa s’ha preferit una imatge de con- junt que resumís tot l’espectre crono- lògic objecte de l’exposició. Silesestancessuposenelspuntsfortsde l’exposició,caltambéfermenciódelses- paisqueserveixendenexeentrelesma- teixes,iquecontenenunadiversitatde temes: l’espai de l’escola (reproducció parcial d’una escena d’escola de final del xix a principi del xx), les seccions dedicadesalesjoguines,alesherbesre- meieres, a la higiene personal, a la cul- tura local, a la tradicional elaboració d’embotits típics, a les eines dels oficis desempre...;aixícomunpetitrecullhis- toriogràficifotogràficsobreelsfetsmés remarcablesdelahistòrialocal,inserida enl’àmbitmésgeneraldelahistòriade Catalunya del 1700 fins a mitjan dels anys cinquanta del passat segle. Projecte etnològic i sociocultural Essentlabaseaquestaexposicióperma- nent, la feina ha començat a diversifi- car-se,is’hanobertnovesperspectives de treball: com a projecte etnològic i sociocultural, es pretén donar cabu- da no solament a la reproducció dels usos i costums de la vida quotidiana tradicional, sinó també a l’estudi de l’evoluciósocialieconòmicadelsnos- tres pobles, del desenvolupament de la cultura local (tant folklòrica com «culta»): vida quotidiana, arts i oficis, indústria,agriculturairamaderia,oci, literatura, gastronomia... són algunes delesviesd’investigacióqueprogressi- vament s’aniran desenvolupant. Totaixòsuposaqueeldiscursteòrics’ha d’acompanyardematerialsaddicionals que el complementin i l’explicitin; el fons d’arxiu fotogràfic i documental, les bases del qual s’han consolidat en l’actual fase del projecte, ha permès enriquirl’exposicióambexplicacionsi detallsd’importància.Tanmateix,l’ar- Aspecte interior de la Casa Museu del Voltreganès (25/05/2010). Arxiu de la Casa Museu del Voltreganès Aspecte interior de la Casa Museu del Voltreganès (22/03/2010). Arxiu de la Casa Museu del Voltreganès Recreació de la cuina, interior de la Casa Museu del Voltreganès (22/03/2010). Arxiu de la Casa Museu del Voltreganès mateix, que l’escenari on s’ubica l’ex- posició no podria ésser més adient: es tracta de la planta baixa d’una casa de mitjanseglexviii,queencaraconserva part de l’estructura original. Lesrecreacionsdelesdiferentsestances s’han realitzat seguint principalment l’aspecte temàtic, mentre que la co- herència temporal s’ha respectat en la mesuradelpossible,dintred’unsmarcs raonables.Tanmateix, s’ha cregut que
- 217. recerques 217 xiu fotogràfic i documental no s’ha concebut com una simple eina auxi- liar, sinó que s’ha de convertir en un eix essencial del projecte. De fet, per exemple,s’haproceditaunacataloga- ció exhaustiva d’un nombre rellevant de llibres i documents, alguns datats decomençamentdelseglexix,uncert nombre dels quals ha passat a formar part de l’exposició. Totplegat,permetfer-seunaimatgede conjuntdelavidadelsavantpassats,dels contrastosambelpresentidel’evolució delarealitatquotidianavoltreganesa.El pasd’unarealitatessencialmentagrícola i ramadera, amb una petita i incipient indústriaconcentradaenelsgremisde parairesdelaviladeSantHipòlitienla feinademodistesparticulars—realitat vigent al segle xviii— que evoluciona capalaindustrialització,essencialment enl’àmbitdeltèxtil,alseglexix,quear- ribarà al seu punt àlgid a mitjan segle xx, i que acabarà per decaure i desapa- rèixer en els nostres dies, mentre que l’esperit agrícola i ramader ha perdu- rat com a paisatge de fons. La trans- formació d’una existència que, encara al segle xviii, tenia trets més propers a l’època medieval tardana que no pas a la modernitat —domini de terrati- nents i d’estaments privilegiats, escàs desenvolupament preindustrial, po- bresa—aunaexistènciaindustrialide massesprimer,deconsumid’individu- alisme després, ens mostra un període demodernitatmésaviat«breu»,queté la seva eclosió a final del xix i que arri- ba a la seva màxima expressió als anys cinquanta i seixanta del segle passat, per iniciar posteriorment un període de decadència que encara vivim —i que podríem qualificar com l’inici de la «postmodernitat». Unavidabasadaenunacertaautosufi- ciència; l’obtenció dels aliments bàsics mitjançantl’horticulturailaramaderia domèstica —elaboració pròpia i caso- lanad’embotits,criad’aviram,etc.—i, enelcasdelsvilatans,unapetitaecono- miatèxtilpreindustrialdecairepar- ticularigremial;unmodedevida ques’haviamantingutambpo- ques variacions durant segles pateix una conversió absolu- ta que s’estén en tots els àmbits de la vida dels pobles: l’aparició de la indústria i de l’electricitat comporten la fi d’aquelles for- mesd’existència«autosuficients». Laproduccióensèriesignificaràl’aba- ratimentdelsproductesil’extensiódel consumdemasses.Laindustrialització suposarà l’aparició de la classe obrera i l’emancipació de la dona. Els usos i costums, en tots els nivells, canviaran extraordinàriament: a poc a pocelsrolsfamiliarsanirandissolent-sei farantrontollarl’estructuradelafamília; el pes de la religió a la vida quotidiana disminuiràdràsticament;laimportància de l’agricultura i la ramaderia familiars gairebédesapareixerà,quedantlimitada al’àmbitestrictamentdepagès;leseines modernescomelsaparellselèctrics,per una banda, facilitaran la feina i perme- tranl’expansióindustrialqueimplicarà ladesapariciódemoltsdelsoficisantics i la transformació radical dels que no desapareguin;iperaltrabanda,alleuja- ran en bona mesura les feines de la llar imilloraranlaqualitatdevidapersonal totpermetentaugmentarenprincipiel tempsd’oci,però,alavegada,convertint els individus i les famílies en consumi- dors cada cop més dependents en tots els aspectes de la seva vida. Consegüentment, es podria dir que la Casa Museu del Voltreganès ha esde- vingutquelcommésqueunsimplelloc d’exposiciód’objectesantics—estracta d’unespaicertamentmodestderecerca sociocultural,enelqualelsprimerspas- soss’hanfetamblatascadecatalogació, classificacióidocumentaciópresent—i queromanobertafuturesviesdedesen- volupament,algunesdelesqualsjas’es- tanposantenmarxaiquecomportaran l’ampliacióiladiversificaciódel’actual fase del projecte. n Beques 2010 Picadora manual de carn, de finals del segle xix (04/10/2010). Aitor Antolín Peña Irrigador medicinal del Dr. Éguisier, original de França, dels voltants de 1850 (04/10/2010). Aitor Antolín Peña
- 218. 218 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 V aig investigar la FlamadelCanigó i les Falles d’An- dorra justament perquè són mani- festacions cultu- rals col·lectives interessants per co- nèixer el poble català i, malgrat això, fins ara no es disposava de cap tipus de material al CPCPTC. Ambdós esdeveniments són rituals del solsti- ci d’estiu, de nit i de foc. Les Falles d’Andorra, que es poden connectar a la resta de falles pirinenques(1) , i la Flama del Canigó, que és en canvi o per contra un fet ritual contem- porani que acaba implicant molta més gent i que té un ampli suport i seguiment. Metodològicament, aquesta recerca s’ha orientat a observar la comunitat ritual; en ambdós casos les fonts per descriure l’origen o l’evolució de la festa són les versions que els organit- zadors i participants expliquen, per- sonalmentopúblicament.Larecerca ésparticipant,demaneraqueundels actorsenaquestescremadesritualsha estat l’etnòleg. El resultat de la recer- ca està format per una base de dades amb més de dues-centes fotografies triades de bona qualitat i dos infor- mesextensos,un per a cada ritual, en què la descripció del que s’ha trobat inclou la intenció de mostrar alhora l’objectiu i el subjectiu. La Flama del Canigó Podria considerar-se el ritual de la Fla- madelCanigócomunafestadesegon grauoaglutinadora.Undiaabansdeles celebracionssolsticials,queseranpoble apobleibarriabarri,esreuneixenuna bona colla de persones voluntàries al cim del Canigó per regenerar una fla- ma que representa la llengua catalana enllenyaaportadadesdetotselsPaïsos Catalans. Els voluntaris s’emportaran aquest foc a una dotzena de centres de distribucióprincipals,onaltresanirana proveir-sedefoceldia23,ambelresul- tatqued’unasolaflamamares’encenen entorn de mil fogueres solsticials. Hi ha centres excursionistes, associacions culturalsid’altresentitatsqueemparen aquestsvoluntaris,desdelesqualss’im- La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d’Andorra Lesfalles pirinenques que sóndiferents detotes les altres Xavi Farré i Sahún pulsa,coordinadaperÒmniumCultu- ral, una demanda oficial de reconeixe- mentdelsfocsdeSantJoancomaFesta Nacional dels Països Catalans. Un cap de setmana anterior s’ha fet l’AplecdelCanigó,enquèmésdecent personespugenfeixosdellenyaalcim com a ofrena. El dia 22 de juny, al matí, tres guardians de la Flama pre- nenambcerimòniaelfocdelsimbòlic Castellet de Perpinyà. No tenim aquí espai suficient per a la descripció del ritual, o sigui que només en ressalta- rem una troballa. Poc abans de la cerimònia de regene- ració,interpel·loquiremenaelsfeixos de llenya amb autoritat. Deu voltar els seixanta anys, s’expressarà sobre- totenfrancès,ifinsl’anypassateraun dels tres joves guardians de la Flama; ha passat el relleu però diu que costa molt perquè dins del famós Cercle de JovesdePerpinyànohihagairebécap jove, la majoria són més grans que ell mateix. Ara, a més de la funció de do- minadorpràcticdelfoc,ésl’encarregat de guiar, cuidar i assistir els tres joves guardians,quemantindranunfocpetit encès durant tota la nit; el vell gardien elsconfortaràiensrevelaqued’amagat elshaportatunaampolladechampag- ne.Allà,elbivacésfred;algunsanysés terrible, cal trobar el millor indret del cim; per a ell són quinze anys seguits de dormir-hi, en aquesta nit presols- Vora dels feixets de llenya que amaguen la creu del Canigó, s’hi fan d’altres classes de gest o ofrena per a l’èxit del ritual (22/06/2010). Sergi Ricart Ibars.
- 219. recerques 219 ticial. L’endemà dia 23 torna, havent acompanyatelsjovesguardiansalcotxe i havent passat el dia al refugi, per en- cendre els feixos amuntegats a la creu delCanigóabansdelamitjanit,alma- teixtempsdelfocques’encénalterrat del Castellet. Segons ell, un dels fets situats en l’origen de tot és la pensada de tres joves montagnards de la zona, elsqualsunanyperfestejarl’aniversa- ri d’un d’ells que s’esqueia aquella nit de Sant Joan, van decidir anar a faire fageot al cap del Canigó. La gesta va ser vista per molts pobles; la fama els devia animar a repetir- ho però llavors va esclatar la Segona Guerra Mundial i es va interrompre. L’any1966vapassarlaresponsabilitat al Cercle de Joves «perquè eren més i tindrien més força». Durant dècades lacerimòniaesfeiaenunciminferior, segurament el pic Joffré, situat gaire- bé al camí mateix entre els Cortalets i el Canigó. Aquest informador va vo- ler traure’s tot el protagonisme i es va negarasergravat,aserretratati,finsi tot, a revelar el seu nom. No hem po- gut esbrinar fins a data d’avui si anar a fer fageot en un turó o cim era comú al Rosselló o no. La festa o ritual de la Flama té un ori- gen curiós: de les falles ribagorçanes, JacintVerdaguer imaginà el 1886 uns fallairesalCanigó;delseujardídePer- pinyà, va engendrar-se el 1964 la Fla- ma. Una gènesi per via culta i popular alhora,endiversesfases.Actualmentés indiscutiblel’extensiópopularquetéi la seva salut en tots els sentits. Les Falles d’Andorra A començament del juny de 2010, la visita dels etnòlegs a Andorra va ser especialment celebrada pels fallaires principals, perquè van aprofitar per explicaralDepartamentdelPatrimo- ni Cultural l’existència d’un nombre important d’altres falles pirinenques, amb les quals la relació és innegable. Finalment una dotzena d’esdeveni- Beques 2010 Un moment de la Cremada dels fallaires d’Andorra la Vella i el barri del Puial, l’any 2010 (23/06/2010). Mònica Almeida La primera torxa a punt de baixar corrent la Flama del Canigó, ja renovada, als quinqués que esperen al refugi del Ras de Cortalets (22/06/2010). Sergi Ricart Ibars
- 220. 220 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 ments festius tradicionals d’Andorra, entreelsqualshihalesfallesd’Andor- ralaVella,hanestatinclososcomabé immaterial a l’Inventari General dels Béns Culturals d’Andorra. ElsandorransvanabuscarlaFlamaal Canigó cada any, nomenant les dife- rents parròquies per torn com a cus- tòdiesiencarregadesdedistribuir-laa la resta, cosa que es fa en un acte pro- tocolari.Enaquestescremaunafalla, aixònoobstant,alanitentrelesfalles la Flama no té cap paper. Ens sembla perfectequequediauncostatquanes tracta de cremar falles, ja que aques- tes porten uns missatges diferents i herències d’una altra època: les falles poden ser perfectament més antigues que la mateixa llengua catalana, com poden ser més antigues que el cristia- nismeiensuportenelssímbolsafegits al llarg dels segles, com el mateix sant Joan. El qual és, però, l’únic element cristià que trobarem a les falles d’An- dorra la Vella. Cadascú es fa la seva o les seves falles, finsatres,ilesmarca.N’hihaques’hi El Quillo del Puial, fallaire major d’Andorra la Vella els anys 2010 i 2011, equipat i amb les seves tres falles preparades (23/06/2010). Mònica Almeida Les falles voltant i a punt d’encendre el foc de Sant Joan a Andorra la Vella (23/06/2010). Mònica Almeida Percomparacióalesaltresfallesquees coneixendelesdetipus«falladerodar feta d’escorça» (Lés, Sahún), la major maniobrabilitatiseguretatdelmànec flexible de cadena fa que hom les rodi molt més de pressa i amb figures més elaborades; la força i l’equilibri que cal per rodar aquestes falles són nota- bles. A Lés (Aran), les halhetes tenen el mateix disseny que les andorranes, mànec de boix fi amb pela de bedoll clavada en perpendicular, encara que actualmentprefereixenperlasevama- jorduraciólapeladecirerer,iperlase- guretatifacilitatunarambengruixut amb un puny travesser com a mànec; voltenelgrosHaro(fallagrano«faro» de la plaça), giren les halhetes i giren entorn de la falla grossa encesa, com a Andorra giren envoltant la foguera encara no encesa. ASahúnlesfallasesfanambelmateix combustible principal que la tradici- onal andorrana, amb pela de bedoll, però en canvi s’introdueix com fent un cartell a l’ascla d’un totxo d’ave- llaner. I sí que giren com les andorra- nes, però els informants a més recor- den perfectament que fa anys venien d’un foro (equivalent a «faro» però no necessàriament a «far» en el sentit del grec pharein) on hi havia una grossa pira i baixaven al poble, sent la roda- da de falles una segona falla, que fins aleshoresbaixavaapagadaal’altramà, portant la falla més grossa encesa i al coll com fan els pobles ribagorçans i pallaresos. La hipòtesi és doncs que lesfallesandorranespodenserunade les evolucions que ha tingut la festa, que en origen devia ser més comple- xa, especialitzant-se en aquesta part i oblidant baixades i «faros» fora del poble,contràriamentatoteslespobla- cions ribagorçanes que haurien obli- dat unànimement les falletes giratò- ries i la falla de la plaça. La d’Andorra és una cremada de falles urbana, que acaba encenent la foguera de Sant Jo- an i es combina o juxtaposa sovint a un correfoc. n posen en grup, treballant en sèrie; i comamínimquatremanscol·laboren a cada falla. En dues tardes, una tren- tena de fallaires va construir 60 falles depapergruixutdedrap.Dosmodels de falles lleugeres i amb llums de led serveixen a la quarantena de fallaires menors de setze anys.
- 221. recerques 221 notEs (1) Les característiques físiques, descripció ritual i abast geogràfic de les falles pallare- ses, ribagorçanes i occitanes que encara cremenavuidiahanestatinvestigadesido- cumentadesafonsperSebastiàJordàiOriol Riart (2010) per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. BIBLIOGRAFIA Adellach, B.; Ganyet, R. Valls d’Andorra. Geografia i diccionari geogràfic. Andorra la Vella, 1977. Amades, J. El Curs de l’any (vol IV). Barce- lona: Salvat, 1953. Carlet, Compte. de. «Folklore andorrà». A: aButlletídelCentreExcursionistadeCatalu- nya,. nNúm. 148. Casacuberta, J. M. Excursions i sojorns de JacintVerdagueralescontradespirinenques. Barcelona: Barcino, 1953. Jordà,S.;Riart,O.Catalogaciódelesbaixa- desdefallespirinenques.Memòriaderecerca delsprogramesderecercadocumentacióde l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalu- nya.Barcelona:CentredeDocumentaciódel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2010. Miró, C.. «Text en xarxa sobre les falles an- dorranes»,2008.www.bibliotecanacional.ad/ arxius_pujats/exlibris_2008.pdf. Palau i Martí, M. Andorra. Història. Institu cions. Costums. Lleida: Virgili i Pagès, 1987. Romeu, J. El foc de Sant Joan. Barcelona: Barcino, 1953. Verdaguer,J.Canigó.Llegendapirinaicadel temps de la Reconquista. 1886. Barcelona: Proa, 2002. Verdaguer, J.; Garolera, N.; Wittlin, K. Del Canigó a l’Aneto. Edició comentada i il·lustradadelesllibretesd’excursióde1882 i 1883. Lleida: Pagès, 2002. ViolantiSimorra,R.FestesTradicionalsdel Pallars. Barcelona: 1934. —«LesfestestradicionalsdelPallars».A:aBut- lletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1953. — La Festa Major al Pallars i a la Ribagorça. Tremp: Garsineu, 1997. A questa recerca té com a objecte d’es- tudi la festa del Maig, que se cele- bracadaanyalalo- calitatd’Òrrius,ala comarca del Maresme. És una festa quetécomaprotagonistaunarbrede gransdimensionsqueelshabitantsde lalocalitatseleccionen,tallenitraslla- den col·lectivament fins a la plaça de lavila,onesplantadenou.L’arbrees poda i es guarneix per ser icona de la celebració i dels actes que s’organit- zen al seu voltant. Aquests tipus de celebracionsdecaràcterdendrològic tenen lloc, des de fa molts anys, ar- reu d’Europa i se celebren al llarg de l’anycoincidintambelssolsticisoels equinoccis. Als Països Catalans les trobem amb nomsiritualsdiversos:desdeles«Fes- tes de l’arbre Maig» i les «Plantades delxop»perprimavera;aleshivernals «Festesdelpi»,els«ArbresdeNadal»; les«Barraques»i«Foguerons»persant Antoni, o fins i tot, els Faros que es construeixen abans de les baixades de falles de principis d’estiu al Piri- neu català.(1) Totes aquestes festes tenen un con- junt de característiques i d’elements comuns que apunten a un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten en l’actualitat una rica mostra de mani- festacions culturals que ens suggerei- xen un culte d’origen incert que, amb el temps, s’ha anat revestint dotant-se de significats diversos. Aquestarecercahatingutperobjectiu estudiar quina forma pren aquest sig- nificatenelmomentactualalalocali- tatd’Òrriusiquinessónlescaracterís- tiques i funcions que fan que aquesta festaesmantinguiviva.D’aquestama- nera, hem centrat l’anàlisi de la festa a partir dels discursos dels participants, del’observacióiladocumentaciód’al- tres festes estudiades(2) . A partir de la reconstrucciódelahistòriaviscudadels informants més vells(3) hem obtingut unaperspectivalongitudinald’aquesta celebració que ens ha permès fer-nos una idea de la transformació d’alguns aspectesdelafestaalllargdevariesdè- cades, molts d’ells inevitables a causa delscanvissocials,econòmicsipolítics alllargdeltemps,peròtambédelaper- vivència del ritual que s’ha mantingut amb pocs canvis formals. A través de la participació dels joves al Maig, en l’actualitathempogutestudiarlafesta abans,durantidesprésdelritualaÒr- rius, un dels pocs municipis de la co- marca que encara avui la manté viva. Lapoblaciód’Òrriusrondaels600ha- bitants.ÉsunpoblesituatalaSerrala- da Litoral Catalana, envoltat de bosc i d’origen rural. Al llarg dels anys, la El Maig La festaielritual dela plantada a Òrrius Eva Cerveto Vidal Mireia Roca Escoda Beques 2010
- 222. 222 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 políticaurbanísticamunicipalhaprio- ritzatelmantenimentd’unaestructura depoblepetit,sensegransedificacions ni urbanitzacions. Pràcticament tot- hom es coneix i es troben o coincidei- xen a la plaça, a la botiga, al club, a la piscina a l’estiu, etc. Les interaccions entre vells i joves són molt presents i freqüents en les dimensions de la vida quotidiana. La plantada del Maig La celebració del Maig pot arribar a durar més de dotze hores, però unes setmanes abans els participants ja fan comentarissobrelafesta.Aquestanoes convoca de manera oficial, ni tampoc no es demana cap tipus de permís, ni a l’Ajuntament ni als veïns. Se sobre- enténquelafestas’hadecelebrarique tothom ha de saber quan se celebra el Maigicom.Totiqueensdiuenqueés una festa anàrquica, hi ha una estruc- tura interna i una organització deter- minada. Hi ha dues persones que són lesquenosaltreshemanomenat«diri- gents»,ésadir,elsqueconeixenlatèc- nica i organitzen tot el grup. A banda delsparticipantshihamoltpocsespec- tadors,aproximadamentunaquinzena de persones. Aquests són gent del po- ble, entre ells antics dirigents, el mos- sèn i d’altres persones conegudes pels propis participants. Espodendistingirdiferentsfasesomo- ments de la festa: a la tarda s’escull i es talla l’arbre. Un grup d’entre cinc i set jovesvaaunboscproperalpoble,d’un propietariprivat(4) ,iesculll’arbre,que ha de tenir unes característiques con- cretes:quesiguiunpollancre,recte,alt (més que el campanar) i amb la copa frondosa.Entreells,hihaelsdirigents queescullenl’arbreieltallenambuna motoserra. L’arbre es deixa a punt per ser transportat a la nit al poble. Amitjanitungrupd’aproximadament 50-60 joves es troba a la plaça i va en comitiva al bosc on ha deixat l’arbre. Elcarreguenitotsjuntseltransporten a pes cap a la plaça. El transport no és fàcil, no hi ha visibilitat, el terreny és abrupte. Es fa per trams, es dirigeix la maniobra,ielsjovesvanseguintlesin- dicacions.Elmésimportantd’aquesta faseésquenoestrenquilacopa,perquè sinónoespotplantarisen’had’anara buscar un altre. Uncopalaplaçatélloclaplantadaque es porta a terme seguint una tècnica concreta que s’ha après de generació en generació: es col·loca una bandera delbarçai/osenyeraalacopa,il’arbre s’aixecaambl’ajudadelesescales,esre- colzalacopaalateuladadelasagristia de l’església, i s’encaixa al forat que ja hi ha fet a la plaça amb l’ajuda de cor- desques’estirenperredirigirl’arbre.És l’acte més llarg, pot durar més de du- es hores, i de més importància perquè requereixmoltaatencióperquèningú prenguimal;amés,éselmomentcul- Els joves transporten el poll a pes del bosc a la plana (2010). Mireia Roca i Eva Cerveto
- 223. recerques 223 minant de la festa. Hi ha antics diri- gents que avaluen i, si cal, aconsellen durant el procés de la plantada, tot i quesónelsdirigentsactualselsquiin- diquen les maniobres a realitzar. Alamatinada,quanl’arbrejaestàplan- tat, els participants fan una botifarra- da. Aquest acte és secundari, diríem queéscomunarecompensapeltreball realitzat. Llavors és el moment d’aga- far objectes (testos, cadires, etc.) dels patis de les cases o del mobiliari urbà i deixar-los al voltant de l’arbre com a penyores.Gairebétotselsparticipants entrevistats ens expliquen anècdotes d’aquest moment, tot i que no és una faseenquèhiparticipilamajoriadejo- vesquehihaviaalaplantada.Algunes delesaccionsespreparenambtemps:a vegadesexpressen,reivindiquen,etc(5) . Perexemple,unanyvan tapiarlapor- ta de l’església amb maons; un altre van col·locar les jardineres al mig del carrermajorperreivindicarquefosun Beques 2010 carrerexclusiuperavianants;od’altres vegades s’agafen objectes a persones concretes del poble per provocar-los. L’endemà al matí, després de la plan- tada, els veïns i les veïnes van a reco- lliraquestespenyores.Hihaveïnsque s’enfaden, n’hi ha que ja ho preveuen i amaguen les coses (sobretot els més vells), n’hi ha que ho recullen al cap d’una setmana i n’hi ha pocs que ho deixen a la plaça. Després la brigada municipalreordenal’espaipúblic,però l’arbreesdeixaplantatalaplaçadurant un o dos mesos. Significat del ritual LafestadelMaigs’haanatcelebrantal llarg de les diferents generacions que viuen a Òrrius. Tot i que els partici- pants expressen una manca d’interès per saber l’origen de la festa, es reme- tenalpassatperjustificarlacelebració actual: és la tradició el que legitima la festa. El fet de no saber-ne l’origen o el significat per als seus avantpassats no genera cap contradicció als parti- cipants, perquè el que dota de signifi- cat a la festa és la participació, l’acció d’anar a plantar el Maig. Ésunacelebracióqueestransmetoral- ment a través de les generacions, tant latradició,ensentitampli,comelsele- mentsqueconfigurenlafesta:desdela tècnicadeplantarl’arbrefinsalprocés ritual. El relleu és generacional, passa dels grans als joves, que són els prota- gonistes. Si bé la forma del ritual s’ha mantingut amb els anys amb poques variacions, el sentit de la festa ha can- viat, d’acord amb les transformacions socials que hi ha hagut. A Òrrius la intervenció de l’Ajunta- ment a la festa del Maig és, per dir- ho d’alguna manera, passiva. Assolir aquestnivelld’intervencióhaestatuna fita de les diferents generacions, que han volgut mantenir la festa al marge de la institucionalització. És així com la festa presenta unes característiques Durantlaplantadaesrecolzal’arbrealateuladadel’església(2010). MireiaRocaiEvaCerveto L’arbre es deixa plantat a la plaça del poble (2010). Mireia Roca i Eva Cerveto
- 224. 224 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 que no estarien acceptades en l’ordre de la vida quotidiana: es permet ocu- par la via pública sense demanar per- mísitransgredirl’ordrejurídictotaga- fant l’arbre d’un propietari particular o entrant als jardins de les cases. La festa legitima el desordre i aquesta le- gitimació està tolerada per la permis- sivitat de l’Ajuntament, que d’alguna maneraentreveucomelsjovesprenen el poder del poble. ElritualquepresentalafestadelMaig en l’actualitat, si bé sembla que hagi mantingutlaformaambeltemps,l’as- sociació a algun tipus de culte sagrat, comhauriapogutserenaltresèpoques, no és vigent.Tot i així podem afirmar que l’eficàcia del ritual del Maig em- mascara quelcom més que plantar un arbre, alguna cosa que dóna sentit a lespersonesquehiparticipen.Ésadir, tot i que no es faci un culte a l’arbre, és a través de la festa, de l’acció, que els participants experimenten un sen- timent de pertinença. El ritus es con- verteix en un fi en si mateix, en què les persones poden expressar a través de les seves normes un món diferent a la quotidianitat i viure una experièn- cia col·lectiva. Malgrat que la festa no presenti una organitzacióiunaestructuraformalit- zada, sí que s’hi poden distingir unes normes implícites i un funcionament més o menys consensuat o, si més no, acceptat i respectat. És a través de la mateixaestructuraritualques’estableix unordredeterminat,tantenl’estructu- ra externa (forma, actes), com en l’in- terna (organització dels participants). D’aquestamanerahihaunaestructu- ra i es creen unes dinàmiques pròpi- es, a través de les quals es desenvolupa la festa de manera ordenada. Aquesta estructura es manté any rere any, amb algunes variacions, i l’estructura in- terna canvia en funció del perfil dels participants, en funció de l’estructura social del poble, tot i que l’organitza- ció segueix el mateix patró. Ésgeneralqueelsparticipantsalafes- ta siguin persones arrelades al poble, que reafirmen una unitat identità- ria enfront altres pobles o altres per- sones no tan establertes al mateix. A través de la festa s’exalta la identitat i es marquen els límits de la comuni- tat. L’argument de mantenir la tradi- ció, la festa tal com els l’han explicat, minimitza la possibilitat de transfor- macions, és a dir, que hi participin persones que no estiguin arrelades al poble. Podríem dir que hi ha una re- sistència ètnica del grup cap a noves persones, que és el que els dóna con- fiança d’estar en el grup, no volen ser observats per gent de fora, ni barre- jar-se amb gent que no la senti com a pròpia. Veiem doncs que, com en tota festa, el Maig no està exempt de tensions.Trobarempersonesincloses i persones excloses i aquesta exclusió pot ser deguda tant a actituds perso- nals com a opcions, decisions o afec- cions del mateix grup. Hemcopsatqueelmotordelafesta,el quemouelsparticipantsésl’expressió de la seva identitat local, el sentiment de pertinença a un grup social. És així com la funció que exerceix la festa és la cohesió social, on s’emfatitza la im- portànciadelgrup,del«nosaltres»,per davantdelesexplicacionssobreelritu- al de plantar l’arbre. En aquest sentit, es palesa un sentiment i un esperit de complicitat entre tots els participants, que distingeix el Maig d’Òrrius de la resta de Maigs que hem observat. Perconcloure,destaquemqueelrefús delainstitucionalització,lapromoció i el caràcter de la participació a la festa són aspectes claus que mostren la sin- gularitat del Maig d’Òrrius. És la na- tura de la participació, la importància del’accióperdamuntd’altresexplica- cions,l’exaltaciódelaidentitat,elque genera aquesta cohesió social on els jovespromouenelmantenimentd’un ethos(6) propi, local, que els han trans- mès les generacions més grans. n notEs (1) Trobem documentació d’aquestes festes a nivell europeu a: Frazer, J. (1890), Elia- de, M. (1949), Durkheim, E. (1986), entre d’altres;iaCatalunya:Amades,J.(1952)i, més recentment, Moya, B. (1996), Fàbre- gas, X. (1979), Delgado, M. (1992), entre d’altres. (2) Algunes d’aquestes festes observades són a Canyamars, Sant Llorenç Savall, Folgueroles, etc. (3) Aquesta generació, que ara té entre 80 i 90 anys, explica que els seus pares i avis ja ho celebraven, és a dir, que la festa s’ha mantingut viva com a mínim des de fa cinc generacions. (4) L’arbre s’agafa sense permís del propi- etari, però cada any els joves procuren alternar boscos i propietaris. (5) A tots aquests objectes els anomenem penyores, escarments o ofrenes, depe- nent del significat que pren cada acció. Hi ha accions que tenen una intencionali- tat, però n’hi ha d’altres que no tenen cap objectiu en concret. (6) Parlem d’ethos per referir-nos al manteni- ment d’unes actituds morals col·lectives en relació amb un costum. BIBLIOGRAFIA Amades, J. «Maig». A: Costumari català. El cursdel’any(vol.III).Barcelona:Salvat,2001 [1952]. Barth, F. «Introducción». A: Los grupos étni- cos y sus fornteras. Ciutat de Mèxic: Fondo de cultura económica, 1976. Durkheim,E.Lesformeselementalsdelavi- da religiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987. Eliade, M. «El mayo». A: Tratado de historia de las religiones. Morfología y dialéctica de lo sagrado. Barcelona: Círculo de lectores, 1990. Frazer, J. «Capítulo IX i X. El culto de los àr- boles».A:LaRamaDorada.Magiayreligión. Madrid: Fondo de Cultura Econòmica de España, 2001. Velasco, H (coord). Tiempo de fiesta. En- sayos antropológicos sobre las fiestas en España. Madrid: Altar, 1982. Wittgenstein,L.Investigacionsfilosòfiques. Barcelona: Edicions 62, 1997.
- 225. recerques 225 «Aquesta nit somiaré amb la fàbrica. Com passa el temps, sembla mentida, eh! A vegades somio com si fos a allà dintre». Montserrat R., 78 anys, Tèxtil Rase. E l projecte de recer- ca «Filant prim» es va proposar recupe- rar l’experiència i la memòria de les do- nestreballadoresales fàbriques tèxtils de Cardedeu, entre els anys 1940 i 1970. El període de temps entre el 1940 i el 1970 agluti- na molts aspectes històrics rellevants: lapostguerraespanyola,l’expansióde la indústria tèxtil, el procés migratori cap a Catalunya i l’inici de la crisi del petroli.Totsaquestscanvisvanafectar l’economia i el desenvolupament de la Catalunya de l’època, però també van ser viscuts de manera única i par- ticular per les dones que treballaven en una fàbrica d’un petit poble com Cardedeu.Lesdonesocupavenunalt percentatge dins de la indústria tèxtil a Catalunya. Les dones som portadores d’una veu pròpia i diferenciada. Sovint aquesta veu és poc visibilitzada o considerada posseïdorad’unaexperiènciasignifica- tiva.Avuiencarateniml’oportunitatde recollir de primera mà els testimonis i lahistòriaoraldelesprotagonistesd’un període important en la història cata- lana i del Vallès. Es tracta d’una gene- raciódedonesquetenenlapossibilitat de transmetre, des de les seves vivèn cies, una part important de la història de Catalunya i de la comarca. Cardedeu, terme municipal de 12,89 km2 , està situat al centre de la depres- sió del Vallès Oriental, a 195 m sobre elnivelldelmar,emmarcatalnordpel massísdelMontsenyialsud,perlaser- ralada litoral. La vila s’estén a banda i banda de la riera de Vallforners i està limitadaperpetitescarenesiserresque configurenunpaisatgetípicamentva- llesà. És a només 37 km de Barcelona i a 7 km de Granollers. LaindústriatèxtilaCardedeuentreels anys 1940 i 1970 estava formada per: TèxtilSenesteva,desprésanomena- da Tèxtil Rase S.A., fundada el 1914 per Ramon Senesteva, i tancada el 1999 per un procés de deslocalització (trasllat a Galícia). La Hilandera (Especialidades de PuntoLaHilanderaS.A.),tambéano- menadala«FàbricaNova»ola«Fàbrica deCanBorràs»,fundadaperAmadeu BorràsiFontiinauguradael1921.Fi- nalitzava la seva activitat al 2002. Indústria Vallesana: taller de fila- tura, ubicat a l’antic Gran Casino de Cardedeu (1947-1960). Donar a conèixer aquest període i les veusqueelrecordenpensemquecon- tribueixal’enriquiment,mitjançantun exercici inclusiu, de la construcció de les identitats locals. La recerca La manca de treballs de recerca a ni- vell local va ser una de les motivaci- ons d’aquest projecte d’investigació. A més, el nostre projecte incorpora la perspectivadegènereenelsestudisso- bre el món del treball, i fa així una rei- vindicaciódelavisibilitzaciódelpaper de les dones. Com afirma Jelin: «Las mujeres tien- den a recordar la vida cotidiana, la situación económica de la familia, lo Filant prim Memòriaoral de lesdonestreballadores alaindústria tèxtil de Cardedeu(1940-1970) Maribel Tovar i Mercè Falguera Beques 2010 La fàbrica La Hilandera va fer un catàleg de productes a un estudi fotogràfic a Barcelona. La Maria Sibina va anar-hi per fer de model (1960-1970). Arxiu familiar Maria Sibina.
- 226. 226 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 que se suponía que debían hacer en ca- da momento del día, lo que ocurría en sus barrios y comunidades, sus miedos y sentimientos de inseguridad. Recuer- dan en el marco de relaciones fami- liares, porque el tiempo subjetivo de las mujeres está organizado y ligado a los hechos reproductivos y a los víncu- los afectivos». Leydesdorff, Passerini i Thompson, 1996, citats per Jelin, 1998:108. Són tres els principals eixos que fona- menten teòricament el nostre projec- tederecerca:l’antropologiadegènere, l’èmfasienlessubjectivitatsilaideade «procés» en la cultura. La recerca va tenir com a part fona- mental el treball de camp basat en les entrevistesambtestimonis,elrecullde fotografiesielsrelatsassociatsaaques- tes fotografies. Habitualment fèiem una primera entrevista amb el guió d’entrevistes i una segona, en la qual ens mostraven les seves fotografies, i a partir d’aquí «elicitàvem» un relat més lliure. La història de vida va ser la principal eina a utilitzar. Es tracta de l’exercici d’atorgar sentit al propi pas- sat, recapitular sobre alguns records, reflexionaralseuvoltanticrearuntext, el text d’un «personatge» produït pel propi subjecte com a narrador (Piña, 1999).Unaaltratècnicaquevamuti- litzar va ser la «fotoelicitació», és a dir, el visionat de fotografies personals i dels àlbums familiars de les persones entrevistades, com un complement del relat oral. Al pla detreballoriginalvamhaverde ferunsajustaments.Aquestfetvasupo- sar una priorització dels objectius ini cials,aixícomdelnombred’entrevistes i l’àmbit d’investigació.També es van produirvariacionsperaltrescondicio- nants,comperexemplelespossibilitats realsd’accediratotselsperfilsdelesdo- nesentrevistades.Amés,vamdeixarde banda la recerca en fons documentals per a un aprofundiment posterior del projecte, per centrar-nos en aquelles fonts que ens facilitaven els mateixos entrevistats i entrevistades. Originalmentenshavíemproposatse- leccionar entre 18 i 24 dones, triades segonselseullocd’origen.Vamreduir el nombre a 15 dones i 5 entrevistats claus,perferentrevistesenprofunditat. Totiquenohosóntotselscasos,unalt percentatge d‘entrevistes són dobles, i enuncas,atesalariquesad’informació queensaportava,vamfertresentrevis- tesaunamateixadona.D’aquestama- nerahemreduïtelnombred’entrevis- tades,peròhohemcomplementatamb la profunditat de les mateixes. Finalment, com a resultat d’aquesta recerca, es va presentar una monogra- fia descriptiva, tant del procés d’in- vestigació com del període investigat; a més, vam lliurar les entrevistes de les 15 dones entrevistades i dels 5 infor- mants claus, i un recull de 50 fotogra- fies (fotos d’arxius personals i també d’arxius públics). Algunes conclusions Durantl’èpocad’estudi,lesduesfàbri- ques representaven la font econòmica del poble, ja que hi treballava un alt percentatgedelapoblaciódelmunici- pi, fins i tot famílies senceres. El con- text històric de la postguerra va ser un moment difícil econòmicament i va generar la cultura de l’intercanvi, per exemple,enfamíliesprovinentsdepa- gèsonl’excedenteraintercanviableper altresproductesquenopodiencomprar (pasta, etcètera). A la indústria tèxtil es va produir una importantfeminitzaciódeltreball.Ai- xí també la feina domèstica no estava consideradacomacategoriadetreball, ja que la feina de casa era «cosa de do- nes». La majoria de les informants es queixadelabaixaremuneracióqueco- brava.Lamajorpartocupavaelsgraons més baixos de l’escala laboral i, a més, el seu salari era inferior al dels homes d’idèntica categoria. Un encarregat de la fàbrica La Hilandera, de Cardedeu, amb la seva muller, davant d’una màquina ketten, de procedència alemanya. Ell va ser l’encarregat de la secció de les ketten i tots dos van treballar a la fàbrica durant molts anys (1950-1960). arxiu familiar Esteve Pimàs Exterior de l’antic edifici de la fàbrica La Hilandera, a Cardedeu, abans de ser cremat l’any 1939 (05/2010). Ajuntament de Cardedeu
- 227. recerques 227 Lamajoriadelesinformants entrevis- tadesidelsinformantsclausvaninici- ar la seva etapa laboral després del seu procésd’escolarització,algunesvegades interromputperlasituaciófamiliar.Les jovesesdevenientreballadoresenacce- dir a la fàbrica i iniciaven un itinerari laboral molt vinculat a les tasques tra- dicionalment femenines (cosir per al- tres, cosir a casa...). Moltes d’elles han crescutcomatreballadores,peròtam- bé com a persones a la fàbrica i aquest sentiment es veu reflectit en els seus comentaris. Lesdonesvaloreneltempstreballatala fàbrica i l’experiència d’haver-hi estat. En totes hi ha un sentiment d’enyo- rança,perquèerenjovesenaquellmo- ment,iperquèrecordencomunabona èpocal’etapadelasevajoventut.Senten que el pas per la fàbrica les ha canvi- at i els va canviar la vida. Vam obser- varque,enalgunadelesentrevistades, partdelafamíliahaviavingutd’algun poble d’altres indrets de Catalunya, fet que ens parla d’una mobilitat ter- ritorial important, possiblement rela- cionadaambelscanvisproduïtsperla Guerra Civil i pel fenomen migratori dels anys seixanta. En aquella època, la cultura de l’oci se centravaenelball.Unaactivitatdesta- cada eren els balls de la festa major. La granpresènciadelsestiuejantsaCarde- deu,l’anomenadaColònia,vaproduir unescertesdiferènciesdeclasseambla gentdelpobleicertesdificultatsdere- lació en el dia a dia. Durantlainvestigacióhemobservatla bona predisposició de les dones a col· laborar en la investigació i a aportar fotografiespersonals,finsitot,ambla implicació de tota la família (marits, fills, nétes, etc.) en la recerca de mate- riali,peraixò,elsvolemdonarelnostre agraïment. Com deia Miquel Martí i Pol(1995:47):«Unconjuntdefilsben trenat és una corda». Nosaltres vam desfermoltescordespertenirelsfilsde la vida de les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils a Cardedeu. n Grup de tres parelles a l’envelat de la festa major de Cardedeu (08/1949). La cultura de l’oci es centrava en el ball i les festes locals, que eren l’espai per trobar parella i socialitzar-se. Arxiu familiar Pepita Pimàs/Reportajes Fotográficos José Caballé Beques 2010 BIBLIOGRAFIA Carbonell i Basté, S. Les Fàbriques i els somnis: modernisme tèxtil a Catalunya. Ter- rassa: Publicació Terrassa, Centre de Docu- mentació i Museu Tèxtil, 2002. Comas d’Argemir, D. Trabajo, género, cultura. Col·lecció ICA, 3. Barcelona: Icària, 1995. Domínguez, V.; Llonch, M.; Luque, R.; Calvet, J.; Oliver, E.; Albareda, F. Dona i treballtèxtil.Sabadell,1900-1960.Sabadell: Museu d’Història de Sabadell, 1999. Jelin,E.Los trabajos de la memoria.Madrid: Siglo XXI, 2002. Llonch, M. Tejiendo en red. La industria del género de punto en Cataluña (1891-1936). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007. Martí i Pol, M. La fàbrica. Barcelona: Edici- ons 62, 1995. Narotzky,S.Trabajarenfamilia.Mujeres,ho- garesytalleres.Librosdebolsillo,6.València: Edicions Alfons el Magnànim, 1988. Nash, M. «Identitat cultural de gènere, dis- curs de la domesticitat i definició del treball de les dones a l’Espanya del segle xix». A: Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 26. (1995).
- 228. 228 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L esestratègieseconòmi- queshanempratelses- pais protegits i l’ús del paisatgenaturalcoma recursturístic,s’hanre- colzatenunaconstruc- ció del patrimoni i de la potenciació de diversos elements culturals com- plementaris,ihandutaunafragmen- tació i requalificació de l’espai en fun- ció de les activitats turístiques que es poden realitzar en cada àrea. Aquesta ordenació de l’espai natural i la lluita pertenir-hiunllocsónencaraavuidia patentsenl’organitzaciódel’ÀreaPro- tegidadelesIllesMedes(APIM),com mostren les postures de confrontació entre els diferents sectors representats al seu òrgan gestor. En els intersticis o també al marge de les relacions for- mals, s’observen actualment fets i in- tencions de canviar la dinàmica de la gestió de l’APIM. La recerca que es presenta volia estu diar etnogràficament la problemàtica al voltant d’un ofici tradicional com és la pesca artesanal a l’Estartit, posant èm- fasi en com el procés de protecció de les illes Medes ha influït en els canvis ocor- reguts sobre el col·lectiu de pescadors. L’objectiu principal del projecte era co- nèixer les relacions establertes entre els diferents actors socials involucrats en la gestió i els usos de l’APIM per contex- tualitzar la situació actual del col·lectiu de pescadors artesanals de l’Estartit; di- agnosticarelspuntsdeconflicteentreels diferentsusuaris;iprocediralainterpre- tació d’aquest conflicte amb la finalitat de donar eines per al disseny de noves polítiquesdegestióquemillorinl’eficà- cia de l’ús de les zones, tant en el sentit social (ajudant a perpetuar un patrimo- ni etnològic que sembla en decaïment) com en l’ecològic. Aquest plantejament volia tenir en compte la realitat de grups de persones que havien estat negligides com a «ac- tors» en l’APIM i donar-los importàn- cia en el procés de gestió de la mateixa, dins del context de gestació de la nova figura de Parc Natural. Per tant, es pre- teniafervisibleiposarenvalorelconei- xement ecològic tradicional dels pesca- dorsartesanals,iconsiderar-lounaeina a emprar dins els plans de gestió futurs. Un dels objectius concrets era elaborar un dossier on quedés recollit el conei- xementecològictradicionalqueelspes- cadorstenensobrelesespèciespescades a la zona; a les fitxes s’indicaria el nom científic, els noms comuns i tota la in- formació recollida sobre el peix, a més d’unafotografiadel’espècie.D’aquesta manera s’inventariaria el coneixement local,consideratpatrimoniimmaterial, sobre l’espècie, el medi marí i l’activitat pesquera(1) . Per complir aquests objectius, s’adoptà unametodologiavariadaquecombina- va la recerca etnohistòrica —partint de fontsdocumentalsdiverses—,l’observa- cióparticipantino-intrusiva,larealitza- ció d’entrevistes formals i informals, la realitzaciód’enquestesaturistesil’úsde material audiovisual. Orígens pesquers de l’Estartit i evolució com a destí turístic L’Estartit és un poble relativament re- cent que nasqué com a barri de pes- cadors de Torroella de Montgrí. Tot i nodisposardereferènciesconcretes,el nucli principal de població de l’Estar- tit devia estar constituït per pescadors de Begur que haurien preferit buscar unazonamésarreceradaidemésfàcil accés per pescar sobretot la sardina i l’anxova.Enaquestsentit,lesillesMe- desfeienalhorad’abricnaturalperales barquesdepesca,decaladord’espècies de roca, a més de proporcionar corall. Tot i l’activitat preeminentment pes- quera del poble, els habitants de l’Es- tartitlacombinavenambl’agricultura de subsistència(2) . Elssistemesdepescaempratsal’Estartit eren aleshores majoritàriament el bou i els sardinals, tot i que durant el segle xx s’hiintroduïrenormeigscomelpalangre gros o de penjar, les soltes, les bogueres, l’art de platja, la fluixa, la llença, la moi- xonera,elrall,lafitoraitambépesquesde «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer» Pesca,coneixementecològic tradicional ipatrimonialització de lanatura alesIlles Medes Begoña Vendrell Simón Pescador artesanal de l’Estartit començant la jornada de pesca a l’entorn de l’Àrea Marina Protegida de les Illes Medes (15/08/2011). Begoña Vendrell
- 229. recerques 229 canya;desdepetitesembarcacionscom el volantí s’emprava el palangró i també d’altres arts com la potera o les nanses (Audivert,1971:203-284).LaConfra- riadePescadorsdel’Estartitnofoufun- dada fins a l’any 1935, i comptava amb 91 confrares entre mariners, armadors i xarxaires. Entre els anys 1920 i 1930 se salava el peix a l’Estartit, amb tres fà- briques dins el poble, fet que permetia conservar el peix i realitzar una activitat pesquera intensiva, així com activar les viescomercials,jaqueesveniapeixarreu delmunicipiis’enviavatambéaaltresin- drets de Catalunya via ferrocarril. La petjada del turisme a l’Estartit Elsprimersestiuejantsarribarenal’Es- tartit al final del segle xix i provenien de l’interior, essent famílies catalanes de classes econòmiques benestants. A partir de la dècada dels cinquanta hi començaren a arribar els primers tu- risteseuropeus.El1961,l’oberturade l’hotelPanoramaperpartdepersones desvinculadesalsectorpesquerprofes- sionalsuposàuncanvienl’evoluciódel turisme a l’Estartit: des d’aquelles da- tes, es produiria un boom constructor, l’agonia d’un «Estartit clàssic» —se- gons Audivert (1971:51)— que aviat veuriagransedificacionsihotelscons- truïtsaprimeralíniademar;fouaquest creixement hoteler el consolidador de l’Estartit com a destinació turística. A partir d’aleshores, el poble passà de treballar de cara al mar a focalitzar-se mésenterra,totcreantcomerçosires- taurantsencaratscapalsvisitants.Du- rantladècadadelsseixanta,l’Estartitva patir el desenvolupament del turisme de masses als mesos d’estiu. Amb l’ar- ribada del turisme, nombrosos pesca- dors van invertir en petites empreses i activitatsdedicadesaaquestsector,fet que va revertir en un menor nombre deprofessionalsdedicatsexclusivament a la pesca. A partir dels anys vuitanta es veié la ne- cessitatdetrobarunaespecialitzacióque der sortir a pescar uns 130 dies l’any de mitjana. Els avantatges d’aquest tipus de pesca artesanal inclouen també que ésmoltselectiva,perlaqualcosagairebé nohiha«descarts»(5) .Algunsdelspesca- dors tenen activitats paral·leles a la pes- ca,algunesd’ellesencaraorientadescap el sector turístic. Les zones de pesca que mésfreqüentenespodenagruparentres grans zones segons el tipus de peix que es busca, les arts emprades i l’època de l’any(6) . A causa de la creixent dedicació dels pescadors a tasques diferents de la pesca i al poc relleu generacional, la po- blaciódepescadorsprofessionalsautòc- tons va anar envellint, i ha estat només últimament rejovenida per l’entrada de nous membres, o bé provinents d’altres indrets,obéperlarelativamentrecentin- corporaciódefillsdepescadorsquehan continuat amb l’activitat pesquera. El procés de protecció de les Medes: on quedaren, els pescadors? Les illes Medes són un petit arxipèlag de 21,5 ha de superfície format per dues illes i diversos illots situats a una milladelacostadel’Estartit,iquecon- formenelfinaldelmassísdelMontgrí, és a dir, el final de la cadena munta- nyencadelsPrepirineuscatalans.Tant la part emergida com la submergida de les illes destaquen per la riquesa i la diversitat de les biocenosis que s’hi desenvolupen, així com pels seus pai- satges.LesMedeshanrepresentathis- tòricament un punt important per al sector pesquer artesanal de l’Estartit, a causa sobretot del recer natural que ofereixen. Als anys setanta començà a parlar-se de lacreaciódelParcSubmarídelaReserva de les Illes Medes, projecte elaborat per AntoniBallesterNolla.El1983,através d’una ordre es va prohibir l’extracció de recursosmarinsviusdellitoraldelesilles Medes en un perímetre de 75 m, segu- ramentfruitdelesestratègiesdecontrol de l’activitat corallera de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, el Patro- Beques 2010 convertís l’Estartit en destinació turísti- ca permanent, que ajudés a desestacio- nalitzarelturismedesoliplatja.Aixòes va fer gràcies a l’enfocament de l’oferta turística cap a l’àmbit marí, amb l’acti- vació d’activitats relacionades amb els esports nàutics i la natura (i amb l’acti- vitat de turisme de busseig com a pro- ducte estrella(3) ), impulsades arran de la protecció de les illes Medes. El fet delaprotecciódelesillesMedes,doncs, va resultar clau a consolidar l’Estartit com a destinació de busseig(4) . Tot plegat va contribuir que s’observés una disminució dràstica, tant del nom- bre de pescadors com de les embarca cionsenlaflotapesqueradel’Estartitdes de l’època de la seva fundació. Actualment(2010)hihaquinzeembar- cacionscensadescomaactives,totique elnombredepescadorsprofessionalsala Confrariaquetreballenhabitualmentde maneraactivaésmoltmenor.Escomp- ten també, entre els confrares jubilats, amb embarcació i alguns «angulers». El tipus de pesca que exerceixen els pesca- dors de l’Estartit és multiespecífic, fet necessariperquèentrelesvedes,lespro- hibicions de pescar en cap de setmana i les condicions climàtiques solen po- «La Gavina», embarcació de pesca artesanal al port de l’Estartit (19/08/2010). Begoña Vendrell
- 230. 230 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 natdeTurismedel’AjuntamentdeTor roelladeMontgrí-L’Estartitvapresentar un projecte de creació del Parc Natural de les Illes Medes en conjunció amb els pescadors, com a mesura per cercar so- lucionsalaproblemàticacreadaarrande la protecció de les Medes. En el text, els pescadorsdel’Estartitdonavensuporta la creació del Parc a canvi de la prohibi- ció de la pesca esportiva, el control dels submarinistesigestiódelbusseigitambé delapossibleofertalaboralqueescreés, i estarien disposats a renunciar a certes activitats o modalitats de pesca a canvi de tenir un major control de les aigües delaconfraria,atravésdel’exclusiódels arrossegadors que hi anaven a pescar. Però aquesta proposta es desestimà, i el 1985esvadecretarunanormativadela zona protegida en què s’hi prohibia l’ús de qualsevol art o instrument de pesca. Elsectorpesquermostràunaactitudre- signada,possiblementacausadelpocpes que ja tenia com a col·lectiu. El1990espublicàlaLleideconservació delaflorailafaunadelesillesMedes,que establiaunazonaestrictamentprotegida enunradide200malseuvoltantones prohibientoteslesactivitatsextractives; a la resta de l’APIM, al Preparc, les em- barcacionsdepescacensadespodrienre- alitzaralgunesactivitatsextractives,però amblimitacions.Pertant,l’ampliacióva afectar negativament els pescadors. La LleiestabliatambélacreaciódelConsell Assessor,ques’encarregariadelagestióde l’àrea,laqualesfariamitjançantl’elabo- ració de diversos plans d’usos (PRUG). Esnotavaquelalleidel1990prete- nia ordenar els recursos i les activitats turístiques re- lacionadesambl’espai protegit, i com que bla contrari als objectius de la llei del 1990, que bàsicament eren conservar aquestespaid’enormevalorecològicde les activitats humanes que poguessin malmetreelmediambient.Tantaquest fet com la composició del Consell As- sessor i la Comissió Permanent, mos- tren que l’espai protegit es concep no solamentpelseuvalorecològic—que cal conservar i que és allò que es posa sobreelpaper—,sinósobretotcomun recurs a explotar pel sector econòmic iturísticisobreelqualesprojecta,per tant, una multitud d’interessos. La minsa presència de representants del sectorpesquero,finsitot,laseva«desa- parició»durantelsúltimsanys,nomésre- colzenlaideaquenilacreaciódel’APIM ni la seva gestió van ser plantejades com a instruments que poguessin ajudar re- almentaldesenvolupamentdelapobla- ció local vinculada a l’activitat pesquera professional. És més, el sector de pesca professional és percebut com un sector marginal,igairebésenserelacióambles activitats que poden desenvolupar-se en l’àrea protegida. S’estableixen, dins d’aquestamalgamaderepresentants,re- lacionsasimètriquesdepoderenelspro- cessos de presa de decisions que, afegits a l’enquistament dels posicionaments a causa d’una clara voluntat de no voler cedir i plantejar noves formes de gestió méscomunitàries,fanquelapropostade nousprojectesoactuacionsnoreferents alesactivitatsturístiquesestiguigairebé impedida. Així doncs, el monopoli del sector econòmic i la seva influència és moltpatentalConsellAssessor,onsem- blaquel’Administraciótinguiunpaper merament contemplatiu. La reactivació de la Confraria Amb tot, des de l’any 2008, sembla quehihahagutcanvisenlesrelacions informalsentreinstitucionslocalsque haninfluïtenlesrelacionsformalses- tablertes:ambl’arribadadel’actualre- presentant de l’APIM i també a causa delareactivaciódelCabildodelacon- frariaidelavoluntatd’algunsdelspes- Cofes amb ormeigs de pesca. A l’Estartit, els pescadors solen pescar actualment amb tresmalls, soltes i palangró (04/06/2008). Begoña Vendrell l’activitat pesquera professional ja ha- via estat exclosa de l’entorn de les illes, noesconsideràlapossibilitatdecanviar les circumstàncies i provar mesures que poguessin afavorir el desenvolupament d’aquestsectord’usuarislocals.D’aques- ta manera, una vegada els pescadors en quedarenmarginalitzats,lagestiódel’es- paiprotegitesvaconvertirenlatascade regular-ne els usos turístics. La gestió de l’APIM El1991elconsellerd’Agricultura,Ra- maderia i Pesca determinà la compo- sició del Consell Assessor de l’APIM, laqualmostrava—sobreelpaper—la voluntatquehiquedessinrepresentats tots els sectors implicats (Administra- ció,científics,pescadorsiempresaris), comptant amb dos representants del sectorpesquerd’entreelsmésdelsseus vintmembres.Totielcaràcterconser- vacionistadelsobjectiusdelsdiferents PRUG, no es va fer al començament captipusd’accióvinculadaalarecerca o la gestió integrada dels recursos pes- quers i l’activitat de la pesca, sinó que s’atengué més a l’ordenació de l’espai perestablir-nelesregulacionsielsusos turístics i comercials. Els pescadors, doncs, van quedar des dels albirs de la protecció de les Medes al marge dels processosdepresadedecisions,desvin- culats de facto de la gestió i els usos de l’àreaestrictamentprotegida,irelegats al’àrea«marginal»delPreparc;noeren vistos com a agents afectats o interes- sats, i els seus representants fins fa poc solien assistir de manera irregular a les reunionsdelConsellAssessor.Des dels anys noranta, la gestió de l’APIM ha consistit sobretotenl’adminis- tració dels recursos turístics presents a l’àrea, sobretot com a resposta a les suposades li- mitacions que ha- bitualment proposa el sector científic. Ai- xò, paradoxalment, sem-
- 231. recerques 231 cadors, s’ha resta- blertlaintencióde dur a terme pro- jectes conjunts, cosa que s’ha mate- rialitzat a través d’un estudi de seguiment pes- quer,l’establimentdeponedo- res per a les sèpies, la col·laboració a treuredelmarxarxesabandonades,oel recolzamentperferprovespilotd’acti- vitatscomel«pescaturisme».Aquesta certa reactivació de la Confraria, per més que es degui sobretot a comp- tats pescadors i al nou representant de l’APIM, ha tornat a obrir les mires d’usuaris pertanyents a altres sectors, comelcientífic,elturísticialgunscol· lectius de consumidors responsables. Això, ensems, ha permès una major visibilització del col·lectiu de pesca- dorsprofessionals,traduïdaenlaseva presència en mitjans de comunicació variats.Hiha,però,problemesqueim- pedeixen un funcionament més fluid delgrupdepescadorsodelaConfraria comainstitucióambpoderdegestió, quesóndetipologiavariadaiinclouen els palesos impediments administra- tius i normatius; les activitats pesque- resil·legalsiel«furtivisme»detectatala zona;problemesdecomercialització;i la manca de suport administratiu per a la posada en marxa de projectes de gestió pesquera proposats pels propis pescadors i adaptats al socioecosiste- ma particular. La importància del coneixement ecològic tradicional: cap a una recerca aplicada La recol·lecció d’una petita mostra de l’extensconeixementqueelspescadors artesanals tenen sobre els recursos ha- lièutics i sobre el medi ambient marí denota l’estreta i directa relació que aqueststenenambunana- tura que observen i vi- uendiaadia.Sibéac- tualmentcombinen elconeixementob- tingut a través de l’experiència amb certa tecnologia, queda palès que el col·lectiu posseeix un coneixement deta- llat no formal que cal fer visiblecomapatrimoniintan- gible que convé posar en valor per la seva validesa científica. Per a tal fina- litat, en un estadi futur de la recerca es pretén validar aquest coneixement informal amb coneixement científic, perquè s’ha d’entendre que aquest sa- ber és el que permet als pescadors ar- tesanals apropiar-se en certa manera de l’espai marí (Pascual i De la Cruz, 2008)i,pertant,elqueellspodenem- prarcomaeinaperaunamillorgestió d’unsrecursosihàbitatsmarinsqueac- tualmentestrobenensituaciódeclara vulnerabilitat. Espreténqueaquestestudipuguiapor- tar als grups locals millores en quant a lagestiódelsrecursosd’ústradicional, atravésdelapropostadereactivacióde laConfrariadepescadorscomaòrgan gestordelrecurs.Aquestapropostavol potenciar i reclamar en certa manera el coneixement tradicional local de la zona com un patrimoni ric i valuós, nonomésentemesdegestiódelpropi Parc Natural, sinó com a valor per se a conservar. En un context on s’empra unespainatural—lesMedes—sobre- tot en termes turístics, es creu que po- sar en valor, visibilitzar i mobilitzar el patrimoni etnològic local contribuirà alamillorgestiód’aquestespainatural patrimonialitzat de la costa catalana. La propera elaboració del PRUG del nouParcNaturalpotesdevenirunavia pertornaraincloure,alagestióactiva, aquestcol·lectiud’usuarisquedisposen d’un exhaustiu coneixement ecològic tradicional de la zona. n Beques 2010 Cubeta amb sèpies pescades a la Badia de Pals (05/2010).Miquel Sacanell notEs (1) Aquest dossier, que inclou bona part del patrimoninaturaldelabadiadePalsilazona properaaMedes,podràésserempratperla Confraria com a eina per a futurs plans de gestióonesvulguiusaraquestconeixement popularparal·lelamentalconeixementcien- tífic. (2) Ja Josep Pla (1978:222) escrivia: «La gent de l’Estartit tenia llavors diversos oficis: era una població amb un peu a l’aigua i l’altre a terra, mig pagesa, mig marinera [...]». (3) Fins i tot, als anys vuitanta, molts dels hotels incorporaren centres de busseig a les seves instal·lacions. (4) La potenciació de noves infraestructures i serveis orientats cap a l’atenció dels tu- ristes i el desenvolupament de l’oferta de productes complementaris vinculats al turisme marí, va anar provocant notables canvis en l’espai urbà, el port i la platja, com foren la construcció del port esportiu i del passeig marítim. (5) El sector científic considera que és un tipus de pesca passiu que, gestionat de manera adient, té el potencial de no malmetre tant l’ambient marí com els mètodes actius. (6) Així hi ha la zona de la costa del Montgrí, on es busquen espècies de roca i on s’usen xarxes i palangres, la zona del Preparc on es pesca sobretot pagell i roger, i la badia de Pals, que es freqüenta més durant la primavera i l’estiu per a la pesca de la sèpia i el llenguado (molt emprada pels pescadors jubilats sobretot a la primavera). BIBLIOGRAFIA Audivert,M.L’EstartitiLesMedes.Biografia d’un poble de la Costa Brava. Col·lecció de Monografies locals, Núm. 6-B, Història. Bar- celona: Montblanc-Martin, 1971. Pascual,J.;DelaCruz,R.«Losespaciosma- rinosprotegidosenEspaña:¿nuevasformas institucionalesparalasestrategiasdeapropi- ación?».A:Beltran,O.;Pascual,J.;Vaccaro,I. (coord.).PatrimonializacióndelaNaturaleza. El marco social de las políticas ambientales. Sant Sebastià: Ankulegi, 2008. Pla, J. La Costa Brava. Barcelona: La But- xaca, 2009.
- 232. 232 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 «Sí, va ser una cosa ja pim, pam, pim, pam;unacosadarreral’altra,noensvam dar compte. Només et diré que sorties aquí al carrer, tombaves, per exemple, Escorial,ialfinaldelcarrerveiesmunta- nya; allà dalt de tot, ara ja no hi ha mun- tanya, ja es veuen cases, és una cosa rapidíssima...peròimagina’ttu...Peròtot allò eren camps, tot allò eren camps...». D arrere d’aques- ta expressió tant coneguda, s’hi amaga l’expe riènciad’unpro- césid’unatrans- formació urbana i social profunda i complexa. Sense ànim de fer un estu- di exhaustiu sobre el creixement i la transformació de la ciutat, el treball ha buscat, sobretot, parlar-ne des del testimoni de persones que han viscut aquestes transformacions, incidint ai- xí en el punt de vista de l’experiència i dels efectes que tot això ha tingut en lavidacol·lectivaiindividualdelaciu- tadania. Parlem del cas concret de la ciutat de Barcelona. El creixement demogràfic que pateix la ciutat des del final de la dècada dels quaranta fins ben entrats els anys setanta del segle xx —a cau- sa, majoritàriament, dels fenòmens migratoris motivats per la industria- lització— tenen un seguit de conse- qüències molt importants a nivell ur- activitats lligades al camp, la idea de progrés, els canvis a nivell global en el context econòmic, polític, cultural, social...). Es fa difícil sintetitzar aquí totsaqueststemesperò,acontinuació, s’exposen resumidament alguns dels aspectes o reflexions que s’han trobat interessants. D’anar a Barcelona a viure a Barcelona «JonovaiganargairebémaiaBarcelona fins que no vaig ser grandet». Capdelespersonesambquis’hapar- lat considera que va néixer a Barcelo- na, i ningú no hi va viure, però tots esconsiderenhabitantsdeBarcelona, actualment. Aquest canvi d’identitat és complex, perquè el lloc d’origen, el barri «que era com un poble» ja no espotdefinirgeogràficamenti,amés a més, per a molta gent és el lloc de la infància. La ciutat es generà coin- cidint amb el propi creixement per- sonal, i a mesura que es van fer grans nonomésvandescobrirlaciutat,sinó que la ciutat s’anava definint al ma- teix temps. «El que passa és que, clar, nosaltres hem viscut tot això, viure la ciutat com en un poble, quan érem petits i ara ja som adults; ho hem viscut en una èpo- caenquèérempetitsiquejaensanava bé. A mi ja m’anava bé. Potser ara viure en un barri d’aquestes característiques Abans tot això eren camps Procésdetransformacióurbana isocialde Barcelona Adriana Salvat Torregrosa bà i social. La morfologia de la ciutat esveumodificadaradicalmentambel creixementdenovesàreesielrebliment de zones fins aleshores no urbanitza- des.Aquestcreixementesprodueixde diferentsmaneres:desdelestramesre- sidencialssuburbanes—herènciadels tipus tradicionals d’urbanització del segle anterior—, fins als barris d’au- toconstrucció o els polígons d’habi- tatge massiu. El treball ha estudiat el cas d’algunes àrees concretes de la ciutat que es di- ferencien entre si per la seva tipologia urbanaitambépeltipusdetransforma- cióques’hidonàipelmomentenquè aquestatinguélloc(Gràcia-Guinardó, Sant Andreu, Poblenou, polígons de Sant Martí, Horta-el Carmel...). Les personesambquis’haparlathanviscut totalavida—ogranpartd’aquesta—a la mateixa zona i han estat testimonis de la seva transformació. Elsresultatsdeltreballs’hansintetitzat enunaudiovisual—enelqualimatges d’arxiu i fotografies personals dels en- trevistats,aixícomplànolsdeplaneja- mentiplànolsd’edificacions—vanil· lustrantlesvivènciesilesreflexionsque lesdiferentspersoneshananataportant sobre l’experiència de la ciutat. Apartirdelareflexiósobrelatransfor- maciódelaciutathanaparegutmolts temesrelacionats(ladesapariciódeles
- 233. recerques 233 comunpoble,quetothomesconeixital, potser ara no m’aniria tan bé. [...] M’he sentit sempre protegida, inde- pendent, tot i que m’ha agradat que a Gràcia ens coneguéssim tots i que fos tipus poble, però quan vaig començar a sermésgran,anaraBarcelonarepresen- tava llibertat total i descobrir coses...». El tema del transport s’ha assenyalat comunaspecteclauperentendrel’ex- pansiódelaciutatilatransformaciódel propilloc,itambéperentendreelsen- timentdepertinençaalaciutat.L’arri- badadelmetroallocsquefinsaleshores noestavenbencomunicatsfoucrucial. El metro seria el gran connector amb la ciutat, o més aviat, el gran genera- dor de ciutat. Parlem, en molts casos, dels anys setanta. Fins aleshores molts nuclis del pla de Barcelona, tant nous com antics, encara no formaven part ben bé de la gran ciutat, sobretot pel quefaalsentimentdepertinençaallloc que tenien els seus habitants. La desaparició del carrer El procés de substitució dels edificis existents, així com els nous edificis en terrenys que mai s’havien edificat en- cara generen una densificació sovint desmesurada, per una banda, i com- porten la desaparició de les antigues tipologiesd’habitatge,queerenlesque estavenarreladesalsistemasocialitam- bélaboral,perl’altra;aquestésuncan- vi essencial. La majoria d’antics nuclis del pla es caracteritzavenperlatipologiad’habi- tatgedeplantabaixaipis,sovintamb jardíopatialdarrere.Aixòpropiciava unesrelacionsdeveïnatgemoltestre- tes i el carrer era l’escenari d’aquestes relacions.Amés,elfetquegairebéno hi haguessin automòbils feia del car- rer un espai de convivència, un espai on es desenvolupaven totes les acti- vitats socials, les festes o les tertúlies prenent la fresca. Endesaparèixerlatipologiad’habitat- ge que donava sentit al carrer com a espaisocialdesapareixellloc,estrans- forma, i les activitats tant socials com laborals es traslladen a altres àmbits, a espais que la mateixa transformació de la ciutat anirà definint i pels quals la connectivitat serà imprescindible. La proliferació d’automòbils és causa i efecte d’això. «[...] Després ja va anar canviant molt, ja va anar canviant molt perquè la gent es va anar morint, la gent que jo havia co- negutesvaanarmorint,lescasesesvan anar venent, les cases petites, i es van edificar cases noves, la gent que va ve- nirjanoteniaresaveure,janoconeixies ningú i la transformació va ser així. Però lo que va fer més mal va ser el cotxe. Aixòs’acabaràamblanostrageneració, perquè vosaltres ja no ho heu conegut, ja no tindreu aquesta visió, perquè no l’heu viscuda mai, està clar. [...] Jo vi- via d’una manera diferent. És a dir, vo- saltres no necessiteu, perquè no l’heu Beques 2010 Antònia Torregrosa al balcó de la primera casa de pisos on va viure al carrer Sant Lluís, tocant al carrer Pi i Margall (1965). Família Torregrosa
- 234. 234 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 tingut mai, el recolzament aquest de veïnatge o de poble que teníem dins d’un barri. [...] Com que no l’heu tingut mai, perquè ja heu viscut en una altra època, ja sou més autosufucients en aquest aspecte... no autosuficients, no sé com explicar-me. [...] Això és un as- pecte,ihihamoltsmésaltresaspectes diferents. Políticament, per exemple, ja ni en parlem...». Hort, pati, balcó Les activitats més lligades a la terra —l’hort, les gallines, els animals que es duia a pasturar pels descampats— s’aniran esfumant a mesura que desa- pareixen els patis i els solars buits. «Quan ho teníem no ho valoràvem, per- què era ja un fet natural. Jo vaig néixer en una casa amb un jardí al darrere, i ja semblava que era lo normal, no? Però tenen influència les noves modes, les transformacions que es fan influeixen, perquè de comoditats de fet no en tení- em, no teníem quarto de bany i alesho- res, de petita, somniava tenir un pis, un pis amb un quarto de bany i amb balcó, i que tot estigués arregladet. [...]». El canvi de la tipologia d’habitatge incidirà directament en el tipus d’or- ganització domèstica i social. Mentre tothom admet que hi hagué una mi- llora important de les condicions de vida,esperdunamaneradeviuremés comunitària. «Sí, perquè ens hem acostumat a viure d’unamaneramoltdiferentacomvivíem, precisament per això, és que no té res a veure. Mira, la casa dels meus pares, perexemple,lacasaaquellaquantsme- tres tenia? 40? 45? Doncs allà hi vivíem sis persones fixes, i els caps de setma- na una altra, i tothom que ha vingut del poblehavingutapararacasameva. Ihi cabíemtots!Jonohesentitmailameva mare o el meu pare queixar-se d’això, mai a la vida! I avui en dia, ostres, si ha de venir algú, si no tens una habitació muntada... no, és que no tinc lloc. [...] Sí Joan Enric i Pep Montañez jugant en un descampat del Passeig Maragall (1950-1952). Família Montañez Construcció dels blocs del Grup La Pau (1966). Arxiu Adigsa
- 235. recerques 235 queésveritatquelescoseshancanviat molt, ha canviat molt l’estil de vida». L’espai domèstic canvia en la mateixa mesuraqueestransformal’espaisocial. Eljardí,elpati,l’eixida,l’espaiexterior delquals’acostumavaafruiramblati- pologiadelacaseta,desapareixambla nova tipologia edificatòria de la casa o el bloc de pisos. «Quan vaig anar a viure al pis em vaig sentir molt engabiada, perquè jo abans a casa tenia aquella sortida on teníem plantes, teníem de tot. Recordo que va haver-hi un època en què teníem galli- nes, i la meva àvia em deia “Maria, vine, queaniremabuscarelsous”,iportaven aquells davantals les àvies; jo agafava elsousicomqueerencalentonetsme’ls fregavapelsulls,iemdeiaqueaixòallar- gava la vista... Ah i després teníem dos o tres gats i un lloro!». Amb les cases de pisos es deixa de te- nircontactedirecteambelsòliambel carrer, i apareix un element arquitec- tònic que, tot i no ser nou, adquireix una funció nova: el balcó. El balcó és la conseqüència del canvi profund que ha fet la ciutat. Durant un temps la gent el pren com l’espai que substitueix el pati o, fins i tot, el carrer: «Al principi ho fèiem, això de prendre la fresca al balcó amb les veï nes»; però després el nivell de trànsit i de soroll deixa el balcó com un ele- ment gairebé arcaic, sense tenir ben bé els atributs d’espai exterior i creant una dèbil relació amb el carrer, quan aquest mateix ja no té atributs a nivell d’espai social. Espai indefinit — espai definit: l’aparició de l’espai públic La desaparició del carrer com a espai social és un fet que moltes de les per- sones amb les que s’ha parlat han as- senyalat a través del record de la in- fantesa. La paraula «llibertat» apareix molts cops quan es refereixen a la vi- da que tenien com a nens, que ana- ven on volien i el carrer era per a ells Beques 2010 el lloc on jugar, on estar i on aprendre. Més enda- vant, diuen que el cotxe és el que impedeix l’ús d’aquestespai,peròevi- dentment hi ha molts d’altres factors. No només el carrer era l’espai del joc, també hoerenels«camps»,els descampats,elssolars, els torrents, la terra quesemblavadenin- gú. En alguns llocs, aquest espai també es trobava «a la casa delsaltres»,masieso casesgransambter- reny on la gent s’hi reunia.Lapèrdua,no nomésdelsespaisconcrets,sinósobre- tot de la possibilitat de fruir de l’espai tal com s’havia fet fins aleshores, co- incideix —en moltes de les persones amb qui s’ha parlat— amb la fi de la seva vida com a infants o adolescents i l’inici ja de l’edat adulta; per tant, els semblaunfetquefounaturalidelqual no es van adonar gaire. «Ara sí que es valora més l’espai públic, les places, però llavors no... I és que no- saltres teníem tota la llibertat del món, teníem l’espai que volíem, si no et dic quejugàvemalcarrer!Podiapatinarpel carrerEscorial,amuntiavall,elsnensfe- ien patins, ens ajuntàvem quatre o cinc i jugàvem per allà, no necessitàvem un espaid’aquestscomara,prefabricat,tant temàticscomara,araestantotsigual.El carrer era nostre». En aquest comentari apareix un tema clau,darreredel’expressió«d’espaipre- fabricatitemàtic»s’hiamagaunaapre- ciació molt encertada. La transformació de la ciutat ve do- nadatantdesdel’urbanismecomdes de les prioritats econòmiques i polí- tiques del moment, amb uns criteris Veïns del carrer Sant Lluís, tocant al carrer Escorial del barri de Gràcia (1950-1960). Família Torregrosa
- 236. 236 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 que prioritzen la definició funcional de cada element de la ciutat. Els car- rers es converteixen en vies de circu- lació per als cotxes; les places, a poc a poc, en zones on poder estar; i els parcs,enzonesonpoderjugar.Elses- pais es delimiten fins al punt que, en l’actualitat, els jocs dels nens estan li- mitats per una tanca on dins hi ha el parc «temàtic». Aquestadelimitaciófuncionalnoexis- tia.L’espai«indefinit»eral’espaisocial ideljoc,ique,apocapoc,s’aniràdefi- nint,inicialmentacausadelaprolife- raciód’automòbils(hemdepensarque finsbenentratselsanyssetantahihavia molts pocs semàfors a la ciutat). Peròlacirculaciórodadanoseràl’únic definidorfuncional.Lapossibilitatde poder jugar o passar per descampats o zones obertes fent drecera va desa- pareixent a mesura que es construeix, però també a mesura que la propietat privadaesvaconvertintcadacopmés en un delimitador clar d’allò públic. El que queda, després de tot, és el que s’acabaanomenant«espaipúblic»,un reductedelquefinsaleshoreshaviaes- tat l’espai social del carrer. n Antigues terres de Cal Comte a Gràcia, en procés de construcció (carrer Pi i Margall) [1950-1960]. TAF/Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó Construcció dels primers blocs del Polígon Sud-Oest del Besós (1959). Joan Gras/Centre Cívic del Besós Fragment del Plànol de Barcelona 1943 (6249), zona de Poblenou i camps limítrofs (al límit amb Sant Adrià, zona on es construirà el Polígon Sud-Oest del Besós). Seix Barral/Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- 237. recerques 237 A nàrquica i atzarosa, la mort és especial- ment inesperada en el trànsit migratori. Abdelmalek Sayad, un dels autors que més ha treballat entorn de la doble absència que genera tota migració, destaca el fet que la mort reverteix al- guns dels ordres que s’impliquen en elbinomiemigració-immigració:«La mort de l’immigrat és a imatge i me- sura del que fou la seva vida. És una mortqueincomodatothom,jaquees tracta d’una mort inclassificable [...], jaqueinterrogatothomsobreladoble condició de l’home immigrat aquí i emigratd’allà»(Sayad,2000:9).Abor- dar la qüestió de morir lluny de casa, quan hom es troba com a emigrat en unpaísdiferentdeld’origen,represen- ta progressar en el coneixement dels processos migratoris, la qual cosa su- posa començar a considerar aspectes quealterenladefinicióclàssicadelque suposa emigrar. Lesdiferentssituacionspostmigratòri- esqueacompanyenelprocésd’assenta- mentdelscol·lectiusd’origenmigrato- ri,nopodenentendre’scomunaetapa desuperaciódelesrelacionsqueescon- tinuenmantenintamblasocietatd’ori- gen, ja sigui directament o a través de lesreferènciesquesónvinculadesamb ella. La mort, paradoxalment, serveix perinsistir(encaraquesiguiperúltima vegada) sobre els vincles de l’emigrat amb la seva societat d’origen(1) . La recerca de la qual es deriva aquest texthavolgutanalitzarl’experiènciade dosespaisreservatsencementirismu- nicipals per a l’enterrament musulmà a Catalunya (a Barcelona i a Manre- sa). Són dos exemples que mostren el complex procés de negociació que es dóna entre les demandes formulades pels col·lectius musulmans, i la capa- citat del sistema burocràtic i legal per assumiraquellespràctiquesfuneràries que no contravinguin les normatives existents, el sistema d’organització o els principis tècnicosanitaris. YassineChaïb(2000)interpretaquela mort d’un emigrant fora del seu país éselpuntfinald’unllargprocésdede- sarrelament. No obstant això, la mort tambépotserinterpretadacomladar- rera ocasió que té el difunt per poder donar proves del seu arrelament. Ara bé,respecteaquioenrelacióambquin territori? Des del darrer moment de la vida, és possible reconstruir les ge- nealogies de cada individu a través de les pertinences que ha compartit amb altres persones durant la seva existèn- cia. I atès que aquesta reconstrucció es produeix en un context de perma- nent redefinició identitària, els actes queacompanyenladefunciósóneltes- timoniapartirdelqualvalorarelgrau d’intensitat de les seves fidelitats. La mort genealògica Ritualitzar la morten context migratori Jordi Moreras i Ariadna Solé Morir en context migratori altera els compromisos dels difunts amb el seu contextsocialimmediat,peròalainver- sa també modifica els graus de respon- sabilitat dels col·lectius immigrats que s’estableixen,encorrespondènciaambla desaparició d’un dels seus membres. Estructures familiars de solidaritat Enprimerlloc,lamortconvocaelsfami- liarsdelsdifunts,sobreelsqualsrecauel deurededonarlamilloratenciópossible aldifunt,començantperl’acompanya- ment del moribund en els seus darrers moments,iacabantperviureambdolor iabatimentlasevaimminentpèrdua.En contextmigratori,amblafamíliaabsent o només reconstruïda sobre un model nuclear—desapareixenlesrelacionsfo- namentadessobrelabased’unafamília extensa—, es generen situacions que obliguenaapel·laralasolidaritatgrupal immediata,comaalternativaperpoder resoldre els aspectes que provoca una eventualitat no contemplada pel propi immigrat o per la seva família. Amb la família directa absent, els al- tres familiars més llunyans dins una estructura de família extensa acaben assumintlaresponsabilitatdel’atenció deldifunt,obrint-larespecteelconjunt del col·lectiu al que pertanyia el finat. D’aquestamanera,s’activenlesestruc- tures d’una solidaritat que encara es mantésobrelabased’unaprecarietatde Beques 2010
- 238. 238 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 recursos.Enaquestsentitéssignificatiu tenir present que les primeres estruc- tures que desenvolupen els col·lectius immigratsperresoldreladefunciódels seusmembres,nopassentantpergene- rariniciativesd’atenciófuneràriacom per facilitar el trasllat del cos al país d’origen. El repatriament, doncs, es- devé l’opció primera que contemplen aquests col·lectius, i sembla lògic que avui en dia es mantingui així. En segon lloc, familiars, amics i co- neguts, a més de procedir a garantir el tractament adequat del cadàver des d’una perspectiva religiosa, han de re- soldreuninterrogantdeprimerordre, comésdecidirsieldifuntseràenterrat allà on va morir o si cal repatriar-lo al seu país. Quan aquesta persona no ha transmèsalsseusfamiliarsoamicslase- vadarreravoluntat,osinovapreveure lesdespesesquegenerarialasevamort, la decisió s’invoca dins del marc de la responsabilitatcomunitària,quesovint passaperferpreferentl’opciódelrepa- triament, tot i saber el seu elevat cost, abansdedeixarqueeldifuntpassiaser enterrat en un cementiri local.(2) En tercer lloc, s’espera que aquell que haviscutd’acordambelspreceptesde ladoctrinaislàmica,tambévulguique lasevamorts’ajustiaella.Defet,lata- natopràxia de purificació del cos del difunt i l’oració comunitària, que es- devenen els dos fonaments principals de la ritualitat funerària islàmica, es desenvolupen en la majoria de les de- funcions entre aquest col·lectiu, tant si es decideix inhumar el cadàver allà on va trobar la mort, o bé repatriar-lo al seu país d’origen.(3) El debat doc- trinal intenta dirimir la qüestió de fer prevaldre el dictat profètic d’enterrar allà on el musulmà mor, o bé garantir quelasevainhumacióesfacicorrecta- mentenunpaísmusulmà.Peròlapre- valençaaclaparadoradelrepatriament dels difunts suposa una resposta que no s’elabora sobre la base de l’adequa- ciódoctrinaliquerespon,enparaules Cementiri de Manresa. Detall de la parcel·la musulmana. Jordi Moreras Taula 1 En el país d’origen En el país d’emigració Principi de continuïtat, ordre genealògic. Principi de ruptura, ordre de desafiliació. Aplicació dels rituals islàmics per defecte. Aplicació negociada dels rituals islàmics. Transgredir el principi d’inhumar allà on el difunt mor. Fidelitat al principi d’inhumar allà on el difunt mor. Ser inhumat en terra musulmana. Ser inhumat en terra no musulmana. Ser inhumat en la terra de naixement. Ser inhumat lluny de la terra de naixement. Restar a prop dels familiars. Restar lluny del nucli familiar. Ser enterrat a prop d’altres familiars. Ser enterrat entre estranys. Mantenir-se en el record familiar. Poder caure en l’oblit. Tombes gratuïtes i a perpetuïtat. Tombes amb cost de manteniment i sense perpetuïtat garantida. Manteniment dels vincles comunitaris. Desactivació dels vincles comunitaris. Cost de la repatriació. Estalvi per a la no-repatriació.
- 239. recerques 239Beques 2010 d’Aggoun, en una manera de «respec- tar l’ordre genealògic fent-se enterrar en les tombes de la família en origen» (Aggoun, 2006: 77). El sentiment identitari que expressa aquesta elecció de voler ser traslladat al lloc on es va néixer, conté més di- mensions nacionals i culturals que no pasreligioses.Lamortesdevéladarrera ocasió en què poder-se vincular amb la història familiar i la terra materna. És l’atracció per una terra mai oblida- dalaquesemblaprevaldreenlesdeci- sions que porten al repatriament, per sobre de la fidelitat a les prescripcions religioses. Per Chaïb (2000: 23) el cos ésun«suportgenealògic,unaprovade la identitat», i la mort una possibilitat per fer un procés de «reparació genea- lògica»ide«reapropiaciódelpropiiti- neraribiogràfic».Unavoluntatqueso- vints’alimentaperlatemençademorir lluny del nucli familiar i poder pensar queenelfuturunpodràseroblidaten la memòria familiar. En darrer lloc, la mort també s’inter- preta com a prova de la voluntat del notEs (1) Aquest article sintetitza l’informe de recer- ca «Espais de mort i diversitat religiosa. La presènciadel’islamalscementirisitanatoris catalans» (novembre de 2010), que es va beneficiar d’una beca de l’IPEC. (2) L’opció alternativa quan no pot assumir- se el cost de la repatriació sol ser recórrer a un enterrament de beneficència, en què l’Administració assumeix el cost del funeral en el cas de les persones sense recursos. Aquests solen dur-se a terme a les files de nínxols més elevades o bé en fosses comunes. (3) Valadirqueendiverseslocalitatscatalanes elstanatorisfacilitenespaisperalarealitza- ció del rentat ritual dels cadàvers. BIBLIOGRAFIA Aggoun, A. Les musulmans face à la mort en France. París: Espace Éthique-Éditions Vuibert, 2006. Chaib,Y.L’émigréetlamort.Marsella:CIDIM / Edisud, 2000. Sayad,A.«Préface».A:Chaïb,Y.L’émigré et la mort. Marsella: CIDIM / Edisud, 2000. Cementiri de Montjuïc. Sala de tanatopràxia al Centre de Recepció de Difunts Islàmics a Barcelona. Ariadna Solé difunt d’arrelament en la societat a la que va arribar temps enrere. Aquesta societatesveureconfortadaambelfet quel’expressiódelavoluntatdeldifunt d’enterrar-se en el país on va emigrar és la culminació perfecta d’un procés d’integracióiniciatenvida.Aixògene- ra una recreació idealitzada d’un pro- cés que s’interpreta de manera lineal, acumulativa i que depèn, en darrera instància, de la voluntat de la persona implicada.Totssabemqueelsproces- sos d’integració social són molt més complexos, i que requereixen la com- binació de diferents factors. No obs- tant això, prendre la decisió de voler serenterratenterradiferentd’onesva néixer,representacertamentunadoble prova: la de la confirmació del difunt en el seu intent per voler formar part d’aquesta societat, mitjançant el seu darrertestimoni,iladelasocietatiles condicionsqueaquestahaofertperquè lespersonesimmigradessesentinpart d’ella, ja sigui en vida o en mort. Vinculació d’enterrament i integració Davant la mort dels immigrats, les societats receptores es veuen condi- cionades a adequar els seus serveis, le- gislació i estructures a aquestes noves realitats.Demaneraparadoxal,lamort fa presents els immigrants a través de lasevaabsència,iesconverteixenuna prova de la capacitat d’aquestes soci- etats de generar un sentiment sufici- entment consistent de pertinència a tots aquells que volgueren emigrar- hi. Darrere d’aquesta certa obsessió a vincularestretamententerramentiin- tegració, hi apareixen dues reflexions principals:d’unabanda,laideadevoler aconseguirenlamortallòquenoesva aconseguirenvida;del’altra,elfetque l’elecció per ser inhumat en un lloc o enunaltrepuguiserinterpretadairre- meiablementcomunatraïció,jaqueés impossible satisfer una o altra banda. La mort suposa la fi de les resistències per part d’uns individus que han estat permanentment requerits per donar provesdelasevalleialtat,tantrespecte a les societats europees com a les soci- etats d’origen. Tot aquest cúmul de compromisos —aparentmentirrenunciables—,que had’afrontareldifunt,dibuixaunes- cenarienelqualesvalorenaquellsele- mentsquepermetendefinirlesraons quepodenjustificarladecisiódevoler ser enterrat en terra europea o en el país d’origen. Recollim aquests argu- ments en el següent quadre: Tots aquests diferents factors se situen enunabalançaquefadecantarunade- cisió —tornem a insistir— no sempre adoptadapelmateixdifuntsinópelsseus familiars i coneguts. Fins al moment, aquestbalançcontinuadecantant-severs la repatriació com a manera de mante- nir actiu aquest vincle genealògic que, endefinitiva,esdevéunargumentmolt més potent que no pas ser fidel al que prescriueldogmareligiós.n
- 240. 240 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 A ugustPanyellaGómez iZeferinaAmilMen- gual foren les ànimes impulsores del Mu- seuEtnològicdeBar- celona(MEB),desde lasevacreacióoficiall’any1949,finsala sevajubilaciól’any1986.Tresanysmés tard, moria Zeferina Amil i tretze anys després,al1999,moriaAugustPanyella. L’any2009,desprésd’haverinventariat part de la biblioteca personal i d’haver publicatelllibreJohiera!Reflexions,pe- titeshistòriesisàtiresalaCatalunyadefi- naldelseglexx(1) ,querecolliapetitsescrits realitzatsperAugustPanyelladurantla dècadadelsnoranta,lafamíliaPanyella Amildecideixdipositarl’arxiupersonal al Museu Etnològic de Barcelona. Motivadaperlabonarelacióambladi- recció del Museu, la família també im- pulsaunequip,queésquivarebrelabeca del’IPEC,perinventariaraquestarxiu. Aquestarticleésunbreuino-exhaustiu itinerariperlatascaquehadesenvolupat aquest equip format per Jordi Panyella Carbonell(nétd’AugustiZeferina),Ma- risaAzónMasoliver(capdecol·leccionsi conservaciódelMEB),NúriaMartíAu- lló(antropòloga),iRamonaViolantRi- bera(etnòlogaicol·laboradoradelMEB enlessevesprimeresfases). Quanvamferunaprimeracatalogació del’ArxiuPanyellaAmilpercomençar l’estudiiladifusiód’aquestimportant llegat,esvadesplegardavantnostreun extraordinari camp temàtic. Ens vam adonarqueelvolumdel’arxiuilavari- etattemàticaensobligariaaseleccionar isistematitzaracuradamentlafeina.Val a dir que hem tingut resolta una bona part de la feina, gràcies a la metòdica i exhaustivaordenacióqueensved’ori- gen. De les trenta-sis caixes ja classifi- cades per temes i anys que componen aquest arxiu, en vam fer una relació delscontingutsivamdecidircomençar ambtreslíniesconcretes:conferències, personatges i correspondència. Uncopfetelpreinventari,hemvistque hi destaquen dues vies força definides i marcades precisament per l’activitat científica d’August Panyella: corres- pondència,estudis,expedicionsirefle- xions;iladocumentaciógeneradaper ZeferinaAmil:bàsicamentcorrespon- dència privada, articles i cursos. El Museu, el centre de la vida ElrealitzadordecineidocumentalJor- diOrobitgésuncol·laboradorhabitual delMEBentemesdecinemaetnogràfic i producció audiovisual, i a més és un delsimpulsorsdelMàsterenAntropo- logia Visual que ofereix la Universitat deBarcelona.Faunsanysemsuggeríla possibilitatilanecessitatdeferundocu- mentalsobrel’AugustilaZeferina.Elfil conductor era el mateix que encapçala aquestparàgraf:elmuseu,elcentredela vida. Segons Orobitg, una de les pecu- liaritatsdel’AugustidelaZeferinafou queestructurarenlasevavidaenbaseal Museu,quen’eraelnucli.Aquestaidea ésunadelesqueimpulsaeltreballd’in- ventaridel’arxiupersonal,comahipò- La vida en un museu L’arxiud’AugustPanyella Gómez iZeferina AmilMengual Jordi Panyella Carbonell Part de l’equip posant fil a l’agulla (06/2010). Gustau Molas
- 241. recerques 241 tesi,iacontinuacióexposemalgunesde lesconstatacionsqueenscondueixena validar-laperara.Conèixer-lespotaju- dar-nos a entendre què significava un museu i, en concret, aquest museu per a l’August i la Zeferina. El30denovembredel’any1950,Au- gustPanyellaescriualpareEnriqueHe- ras una carta que diu el següent: «Ara s’estanpreparantlesoposicionsalapla- çadelMuseuperalaZeferina–auxiliar tècnic– i per a mi, per passar a la plan- tilla tenint el càrrec per oposició. Ja ha acabatelterminiiaviatesfaran,potser apropdeNadal,—abansodesprés—. Noespresentaningúmés.Unavegada fetes, ens casarem tot seguit. Ja l’avisa- ré».Enplefranquisme,elrègimnoper- metiaalesdonescasadesaccediraplaces defuncionariat.D’aquíaquestatàctica: primer la plaça, després el casori. Un mes després de l’enterrament de l’August Panyella, vam celebrar una missaal’esglésiadeSantMedir,queen- caraestavaacàrrecdemossènBigordà. Enacabars’apropàatotselsfamiliarsi ensrecordàunail·lustradoraanècdota. Resulta que, en un dels seus sermons, mossèn Bigordà exposà a la parròquia quecaliaquelesesglésiesesdevingues- sin laboratoris i no pas museus, espais dinàmicsd’experimentació.Enacabar, l’Augustseliacostàilirecriminàlame- tàfora:«D’onhaviatretqueelsmuseus no són dinàmics?». AugustPanyellahapublicaticonferen- ciatàmpliamentsobrelamuseografia. El Dr. Lluís Calvo recull, al seu llibre HistoriadelaAntropologíaenCataluña, unacitad’untextdePanyellaenelqual reflexiona sobre etnologia i museus. El text es titula El Museo Etnológico y Colonial de Barcelona i diu el següent: «La Etnología es un estudio del hombre en polifacetismo cultural; para muchos, tratadelhombre-comunidad,osea,como ser social. Que la cultura, aunque sea de pueblos primitivos o exóticos, quepa en un museo es algo dudoso, pero debe te- nerseencuentaquelosobjetosqueaquél contengasondocumentaciónqueasuvez necesitalaexplicacióntécnicacorrespon- diente—comolanecesitanlasfotografías documentales de su archivo gráfico— y quehaydatosetnológicosconservadosen el Museo que no son de vitrina, sino de fichaodelibrodeexpediciónyquellegan al público a través de las explicaciones, guías, mapas o publicaciones. Por ello es imprescindiblelainvestigaciónyelestu- dio en los museos etnológicos»(2) . JahemditabansqueelMEBfouinau- gurat l’any 1949. Fins a l’any 1960 es denominàMuseoEtnológicoyColonial, i el primer espai que ocupà fou l’anti- ga Escola del Mar del parc del Rosar de Montjuïc. Era un edifici petit que obligava a fer les exposicions al Palau delaVirreina,unespaiméspensatper exposar-hi art que no pas exposicions etnogràfiques.Lapersistènciailapro- jeccióqueadquiriaelMEBconduïren lesautoritatsmunicipalsaconstruirun nouedificiques’inauguràl’any1973. Aquest fet és prou rellevant si es té en comptequeéselprimeredificidenova plantaconstruïtalaciutat,jadissenyat per albergar-hi un museu. August Panyella participà activament en el seu disseny arquitectònic i esco- llíelruscd’abelles,queestàconformat per múltiples hexàgons. L’hexàgon és una de les formes geomètriques més presents a la natura, i és considerada comlaquemésimilloraprofital’espai. L’hexàgon el trobem al floc de neu, la partícula d’aigua. En el cas de l’espai expositiu del MEB, la intenció de la formaera«permetreobservarcultures des de les diverses cares», com recorda l’etnòloga Ramona Violant. El rigor QuanerapetitlivaigdiralmeuaviAu- gustqueColomhaviadescobertAmèri- ca,iellemvadirqueno,queentotcas havia descobert, o fet per primer cop, unarutaenvaixelldevelafinsalqueara s’anomenaAmèrica.Aquestinterèsper laprecisióconduïrenAugustPanyellaa duescoses:laprimerafouapassionar-se pelpensamentdelfilòsofLudwigWitt- genstein; i la segona, buscar la precisió constant en les seves tasques. A l’arxiu hihemtrobatunaarticlemecanografi- attitulatElpapelenNepal.Eltextdata del 12 de maig de 1965, i fou escrit a Montserrat. El cas és que, durant l’ex- pedició que va fer el MEB l’any 1960 al Nepal, l’August Panyella i l’Eudald Serra van visitar un taller de fabricació manualdepaperalpoblatdeSunderi- jal,avintquilòmetresdeKathmandu. Delacontextualitzacióhistòricadelpa- perquetrobemal’article,endestacael següent fragment: «Debe revisarse pues la tradicional afirmación, que también figuróenelWeltmuseumderDruckkunst de Maguncia, sobre el invento de la im- prentaporGutenberg,yconsiderarqueel año1446essóloeliniciodelaimpresión con caracteres móviles en Occidente». Antropologia cultural, el llibre Undelsfruitsd’aquestaprimerafasede l’inventaridel’ArxiupersonalPanyella Amil és la publicació del llibre Antro- pologia cultural i altres conferències(3) , editat per Pol·len edicions dins de la col·lecció L’Observatori. Aquest llibre és una reproducció en format facsímil de tres conferències que, amb aquest mateix títol, August Panyella impartí l’any 1962 al Seminario de Estudios de Arte y Arqueología de la Universidad de Valladolid.L’antropòlogaNúriaMartí, que signa la «Introducció» a Antropo- logia cultural escriu que «aquestes tres conferènciesensparlen,enunmoment derepensamentdeladisciplinaaescala internacional, de la manera com l’an- tropòlegqueestudialesunitatsbàsiques del’anàlisiantropològicahad’interac- tuaramblarealitat:l’homeilacultura». Més endavant, a la mateixa introduc- ció,NúriaMartíescriuque:«Enplena crisidel’objected’estudiienunaèpoca marcada per la descolonització euro- pea de gran part dels territoris africans iasiàtics,elqueinteressaestudiararaés la transformació social i el conflicte en Beques 2010
- 242. 242 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 el canvi. L’objecte d’estudi ja no és pas allòqueésexòticiqueesconservaiso- breviu, sinó allò que canvia, el procés detransformaciósocial,ilamodernitat com a nou convidat a la diversitat». Elllibreescomplementaambuncapí- tolfruitdel’inventari—inacabat—de les conferències que oferia August Pa- nyella, entre els anys 1945 i 1989 (per aunasegonafasequedenlesconferèn- cies dels anys 90). Amb el títol genèric de Conferències, dues capses contenen 168 documents (la primera) i 172 (la segona), que corresponen a conferèn- cies,parlamentsd’inauguraciód’expo- sicions,presentacionsdellibres,visites guiades al MEB, o col·laboracions en mitjansdecomunicació.L’etnòlogaRa- monaViolant, qui signa el capítolAu- gustPanyellaGómez,conferenciantdiu: «El temari de tots aquests documents és molt ampli i variat i posa de mani- festl’interèsdel’antropòlegAugustPa- nyellapermoltsdiversosaspectesdela cultura,noúnicamentpelspropisdela sevaespecialitatprofessional».Lafaceta de conferenciant, quasi sempre vincu- lada al MEB, va contribuir molt posi- tivament a la consolidació dels estudis etnològics a tot Espanya. L’equip continuarà treballant. Creiem que l’estudi d’aquest inventari ens pot ajudaraentendrecoms’hafetl’antropo- logiaenunagranpartdelseglexxalnos- trepaís,ambtoteslesdificultatsilimita- cionsqueelcontextdeterminava.n August Panyella Gómez a Guinea (1948). Arxiu del Museu d’Etnologia de Barcelona Zeferina Amil Mengual descarregant caixes d’una de les expedicions (s/d). Arxiu del Museu d’Etnologia de Barcelona notEs (1) Panyella, August. Jo hi era! Reflexions, petites històries i sàtires a la Catalunya de finals de segle xx. Barcelona: Editat per la família, 2000. (2) Calvo Calvo, Luís. Historia de la Antro- pología en Cataluña. Madrid: CSIC, 1997. (3) Panyella, A. Antropologia cultural i altres conferències. Barcelona: Pol·len edicions, 2011. (*) Nota de l’autor: article elaborat amb la col· laboració de Marisa Azón Masoliver, Núria Martí Aulló i Ramona Violant Ribera.
- 243. recerques 243 A Barcelona, es conserven inventaris notarialspostmortemdelseglexivque documentenl’existènciad’artesansque construïeninstrumentsdecordaique gaudiend’unacertaposicióacomoda- da. Però és a partir del Renaixement, quan l’ofici de l’artesà constructor co- mença a guanyar importància, ja que la funció primordial de la música ins- trumental fins llavors era la del mer acompanyament del cant. A partir d’aquells moments, els constructors d’instrumentsquesemprehavienestat vinculatsaoficiscomeldelafusteriao l’ebenisteria, van començar a guanyar mestratge,il’oficiesvaconvertirenun art que adquirí un estudi formal. L’oficivaarribaralasevaesplendoren els segles xvii i xviii, quan països com Alemanya,França,EspanyaiItàliavan produirinnombrablesescolesitalents. Cap com el de la dinastia dels Amati, GuarnieriiStradivarius;elsfinsavuiin- superables cremonenses les mans dels quals van construir els millors instru- ments de corda del món. PeròCatalunyai,mésconcretamentla ciutat comtal, sempre han tingut una llarga tradició amb els instruments de corda premuda. Així com Cremona va ser la ciutat dels grans constructors deviolins,violesid’altresinstruments decorda,desdelseglexvi;Barcelona,a partirdelseglexvii,vasercentremun- dial constructor de l’instrument de la Els luthiers Orígensde l’ofici de laguitarreria a Barcelona Jordi Pizarro Valero Beques 2010 Enrique García (Madrid, 1868– Barcelona, 1922). Autor desconegut guitarra, i els seus guitarrers, guardo- nats amb les més altes distincions en exposicions internacional. Alfinaldelseglexviiprincipidelxvii, Barcelona era una ciutat de serveis, es trobava en constant moviment fes- tiu popular, i la música i la dansa eren aquells transmissors d’espais d’oci, de joc i de taverna. No solament existia aquestmovimentalsextractesméspo- pularsdelapoblació,sinóquealtresni- vellssocialscompartienaquestafestivi- tat.L’instrumentdelaguitarravaserel méshabitualalesfestesielqueacompa- nyavalesdansesenlessevesmanifesta- cions artístiques populars als barris. Elsguitarrers,consideratsdinsdelgre- mi dels fusters, gaudien d’una posició privilegiada. La formació dels guitar- rers es realitzava de la mateixa mane- ra que la resta d’oficis: es requerien de quatre anys mínims per passar a ser oficial i un any més amb un mestre examinador que donava el vist-i-plau com a mestre guitarrer. Remarquem que l’ofici de guitarrer es podia tenir demaneraindependent,senseobligar a realitzar els estudis de fuster. Elprototipdeguitarraqueavuidiaco- neixemvaaparèixeralseglexiv.Estarà en constant modificació fins a mitjan delxix,enquèAntonioTorresJurado, unguitarrerd’Almeria,aportarànoves reglesdeconstruccióconvertintelseu modelenelqueavuiconeixemcom«la guitarra clàssica contemporània». Els mestres guitarrers Noestrobagaireinformaciópersonal dels mestres guitarrers del segle xvii i xviii,coneixemlessevesdadesapartir delsseusinstrumentsidelsdocuments oficialsqueesconserven,comMarcus Rivera,quesegonslesdadesextretesdel llibredelsgremisdefusters,vaestarac- tiu el 1756 fins al segon terç del segle xviii. Es conserva, al Haags Gemeen- temuseum d’Holanda, una guitarra
- 244. 244 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 barroca de cinc ordres i doble encor- dament construïda al 1756. Josep Massagué, nascut a Barcelona el 1690,s’establíalcarrerd’Escudellers.Fou prohomimestreexaminadordelGremi d’Ebenistesd’ArtdeBarcelona.Ambins- truments conservatsirepartitsperdife- rentsmuseusdelmón,alacol·lecciódel Museu Metropolità d’Art de Nova Yo- rk,trobemlaguitarrabarrocadel1750o 1755.Unaaltraguitarrabarrocade1758 deMassaguéestrobaaBerlín,al’Institut NacionaldeRecercaMusical. TambéhihaFranciscoCassasTerrassa, actiualasegonameitatdelseglexviii, alcarrerEscudellersnúm.5.AlMuseu d’InstrumentsMusicalsdelBrussel·les esconservaunaguitarrabarrocadecinc ordresdedoble(imatge1),considerada com una obra d’art en la construcció d’instruments. Durantlaprimerameitatdelseglexix, en el període preromàntic, la guitar- ra aconseguirà per fi la seva accepta- ció com a instrument de concert a tot Europa. Van sobresortir, a principi de segle, dos guitarristes fonamentals en la història de l’instrument: Fernando Sor i Dionisio Aguado. Pelquefaalsguitarrersbarceloninsva serunaèpocacomplexa,encaraqueels nouscànonsimplementatsperTorres van revolucionar la construcció de la guitarra, l’aparició i el desenvolupa- mentdelpianovacrearunacrisiiden- titària en l’intrument de corda polsa- da i, en conseqüència, una reducció de la seva demanda. Per això, alguns artesans per demanda es van dedicar a la construcció d’altres instruments. Dosdelsmésdestacatsempresarisque vanincorporaraquestnouformatem- presarial van ser Francisco España i Agustín Altamira. Van disputar una fortarivalitat,enunpuntcompetitiu, realitzant instruments d’alta qualitat i fent-se adquirir importants encàr- recs per part de la burgesia europea. Altres artesans van sobreviure fusio- nant-se,comvapassarambJaimeRi- botiBautistaAlcáñizquevanformar Ribot i Alcañiz. També fou destacat guitarrer Joan Matabosch, establert a Barcelona a les acaballes del segle xviii. Fernan- do Sor va iniciar la seva carrera com a concertista amb una Matabosch. N’existeixen molts pocs exemplars. UnalMuseudelaMúsicadeBarcelo- na, una guitarra de sis ordres de l’any 1815.Iunaaltraguitarradesisordres, entre el 1815 i el 1830, recentment descoberta al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges. ElmencionatempresariFranciscoEs- paña va construir una guitarra, amb una excel·lent ornamentació al Mu- seu Històric Nacional de Buenos Ai- res. Altres guitarres de Francisco Es- paña es troben al Museu de la Música de Barcelona, en concret n’hi ha dues; unaquevapertànyeraMiquelLlobet, i una curiosa guitarra anomenada la «Pascuala»,de1805,acausadelaseva propietària: Pasquala Rodríguez. Guitarra barroca de Francisco Cassas sota els raigs X. Musée des Instruments de Musique de Bruxelles Guitarra barroca de Josep Massagué. The Metropolitan Museum of Art Guitarra Agustín Altimira. Victoria & Albert Museum
- 245. recerques 245Beques 2010 Taller de Francisco i Gabriel Fleta. A la imatge, Gabriel Fleta pare i fill (s/d). Biblioteca Nacional de Catalunya En general, les seves guitarres no han passat mai la categoria d’instruments d’estudi. Però pels seus preus assequi- bles, van fer que noms com Miquel LlobetoDomingoPrathaguessinpo- gut començar la seva carrera. La clau del gran desenvolupament de l’art guitarrístic, al final del segle xix i principi del xx, a la ciutat, rau en la decisió del mestre Francesc Tàrrega a instal·lar-se definitivament a Barce- lona, després d’haver viscut un any a Madrid.Lesraonsdelasevadecisiófo- ren clares; a Madrid,Tàrrega no havia trobat l’ambient que desitjava envers laguitarra,encanvi,aBarcelonabullia una revolució artística. També els guitarrers d’altres indrets d’Espanyaid’Europavandecidirelseu trasllat a la Meca de la guitarra, com l’italià Yacopi, el madrileny Enrique García, els germans Fleta deTerol, els valenciansJoséMarchuet,JuanMateu o Enrique Sanfeliu. El 1893, les guitarres del destacat i excel·lent guitarrer Enrique García guanyen fama mundial i obtenen el primerpremialaFiraMundialdeChi- cago.El1895vainiciarlasevaaventura a Barcelona, foren bons moments per a la ciutat. És considerat el fundador de «l’escola de Barcelona» o de l’estil «català» de la fabricació de la guitarra. Va influenciar les generacions subse- güentsdefabricantscomforenelsseus deixeblesFranciscoiMiguelSimplicio o Ignacio Fleta. Mentrestant, Agustín Altimira, la se- va competència directa, va obtenir la medalla d’argent per una guitarra ex- posadaal’ExposicióUniversaldeParís el 1878. Una guitarra força decorada. Hi haguitarresal Museu de la Música de Barcelona, gràcies al llegat instru- mentalconservatdelmestreguitarrista MiquelLlobet,iqueavuiformenpart d’una de les col·leccions de guitarres més importants del món. Una guitar- ra d’Altimira (c. 1865) ben decorada forma part d’aquest llegat. Una altra guitarramoltpesadaiornamentadaes trobaalVictoria&AlbertMuseumiés tractadacomlaguitarramésdecorada que es coneix. Perlasevapart,l’establimentdeRibot- Alcañiz va ser conegut com «Cals gui- tarrers»,onesrealitzavenhabitualsxer- rades i alguns improvisats concerts en petit comitè. Aquí, una tarda del mes d’octubre de 1892, un talentós jove anomenat Miquel Llobet va conèixer el seu futur mestre Francesc Tàrrega. Taller de Francisco Simplicio (Barcelona, 1874-1932) i Miguel Simplicio (Barcelona, 1899-1938). Autor desconegut
- 246. 246 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 A questarticlepermet comprendre els fo- naments del con- flicte existent entre elsveïnsdelbarridel FortPiencdeBarce- lona (districte de l’Eixample) i els ve- nedors il·legals que s’ubiquen al vol- tantdelmercatdelsEncants(plaçade lesGlòriesCatalanes)peraprofitarel fluxdevianants.Durantlatardordel 2009 els veïns i comerciants del bar- ri,atravésdel’AssociaciódeVeïnsdel FortPienc,vaniniciarunacampanya de denúncia mitjançant manifesta cionsielrevestimentdelesbalconades ambellema«Volemunbarridigne». La recerca aquí presentada pretén ser una eina d’anàlisi crítica per reflexio nar sobre la convivència i els usos de l’espaipúblicsituatsenelpuntdemi- ra,desdel’aprovacióal2006del’Or- denança Municipal, per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Transformacions urbanes Les reformes urbanes promogudes per l’arribada dels Jocs Olímpics del 1992vanmodificarsubstancialment la morfologia del barri. A la plaça de les Glòries Catalanes conflueixen els treseixosmésimportantsdelaciutat: l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Me- ridiana. El tambor elevat que carac- teritza la plaça va ser construït amb l’arribada de les Olimpíades i va par- tirelbarriamblacreaciódelsjardinets de l’interior del tambor i del bosquet dels Encants; al mateix temps, apare- gueren zones de conflicte. És evident quelaplaçadelesGlòriesCatalanesés un punt d’encreuament viari de pri- mer ordre que, per la seva naturalesa impersonal, sovint ha rebut activitats marginalscompodenserlaprostitució oelsvenedorsil·legalsobjected’aquest estudi. L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte de reforma de la plaça centrat en tres elements: l’enderrocament del nus vi- ari,elsoterramentdeltrànsitd’entrada i de sortida, i la construcció d’un gran parc.Aquestprojectevaobligareltras- llat del mercat dels Encants a l’illa de Meridiana-Casp-Castillejos. El nou edifici,enconstrucció,generàporsies- perancesentreelsvenedorsdelmercat i els veïns del barri. De fet, el malestar delsveïnsvasemblarnéixerapartirdel 1992 i diposità les esperances de reso- lució del conflicte en els últims plans de transformació urbana. «Volem un barri digne» EstudiiDocumentació del procés de reivindicació veïnal al barridelFortPienc. Usos i convivència en l’Espai Públic Nilde Muraro Giraud i Bernat Fabregas Oliveras ExisteixenmoltesguitarresGarcia,so- bretotenmansparticulars,algunesen- cara en actiu. Una guitarra Garcia de l’any 1901 es troba a l’exposició que tenenalatendadeManuelRamírezde Madrid.DuesguitarresGarcia,unadel 1901il’altradel1920,estanexposades alSalóInternacionaldelaGuitarrade Santa Monica, a Califòrnia. Una altra Garcia del 1904 està exposada al Mu- seu d’Instruments Musicals de Santa Cruz, també a l’estat de Califòrnia. El seu deixeble més apreciat, Francisco Simplicio,vacontinuarambeltallerdel passeigSantJoannúm.110.El1929ex- hibíalgunesdelessevesguitarresal’Ex- posicióInternacionaldeBarcelonaigua- nyàunamedallad’or.Desgraciadament la continuïtat de la família Simplicio va durarpoc,jaqueelseufillMiguelvamo- rirsetanysméstardqueelseupare.Com adadacuriosa,EmiliPujolvademanara MiguelSimplicio,ambelpermísdeldi- rectordelmuseudeJacquemart-Andréa París,unareproducciód’unaviolademà similar a la que ell va observar al mateix museuiqueestariacondicionatarealitzar unconcertalmuseu.Avuidiaestrobaal MuseudelaMúsicadeBarcelona. Comsucceeixamblesguitarresd’Enri- queGarcia,elsseusinstrumentsencara noestanadisposiciódelasevajubilació alesvitrinesdequalsevolmuseu.Igna- cioFletavaserundelsmésprestigiosos constructors del segle xx. Ignacio va moriral1977,peròlasevadescendèn- ciadonàfruitenelsseusdosfills:Fran- ciscoiGabriel.ElsgermansFletaesvan fer càrrec del taller del seu pare, i con- tinuen fent els mateixos instruments d’alta qualitat. Les guitarres d’Ignacio Fletatambéestrobenenmansdelspro- fessionals, signe de bona salut. L’estat i la situació actual de la profes- siódeguitarrernoesfàcildevalorar.La dedicació en alguns casos no és plena i els privilegiats són els reconeguts per la sevatrajectòriaoperladelasevaherèn- cia familiar.n Projecte de reforma de la Plaça de les Glòries Catalanes www.glories.cat
- 247. recerques 247 El mercat il·legal L’objectiudel’Ordenançaéseldepre- servarl’espaipúbliccomallocdecon- vivènciaicivisme,ontoteslespersones hi puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, d’oci, de trobada i d’esbarjo, amb ple respectealadignitat,alsdretsdelsaltres ialapluralitatd’expressionsidemodes de vida diversos existents a la ciutat. «Arriben tres cotxes, una furgoneta, i unes sis o set motos. Sembla una situ- ació de guerra. La Guàrdia Urbana uti- litza una estratègia militar per caçar els venedors ambulants del mercadillo. Els fanunaemboscada,deixant-lostansols unaopcióperescaparambelsseustras- tos.[...]Corredisses,crits,empentes,en qüestiódeminuts,totselsvenedorses- tananantcapalaMeridianacorrent,car- regantelsseuscarros,acabantd’empa- quetar a les motxilles el que han pogut rescatar.Uncopdesmuntatelmercadi- llo, fa acte de presència el camió d’es- combraries, un altre element clau en el desmuntatge, custodiat pels agents de la Guàrdia Urbana. Al final, aquests re- tenen unes cinc o sis persones, mentre els escombriaires retiren la mercaderia queelsvenedorshanhagutdedeixaral terra durant la fugida». Diari de Camp, dissabte, 16 de setem- bre de 2010. Espotdefinirel«mercatnegre»comun conjuntdevenedorsambulants,sense llicènciamunicipalnidecapaltretipus, que posa a disposició dels vianants ar- ticlesdesegonamà,derastre,etc.,que han anat trobant per les escombraries ialtresllocs,apreusirrisoris.Lacarac- terísticaprincipald’aquestmercatésla rapidesa del muntatge i del desmun- tatge, en funció de la presència de la Guàrdia Urbana. La seva localització ésitinerant,totiquesempresesituaal voltantdelmercatdelsEncants,aprofi- tant el seu flux de vianants i clients. Perentendrelanaturalesadelconflicte s’ha analitzat el paper que els veïns del barriielsvenedorsdelmercatdelsEn- cantstenenal’horadedefinirel«mer- catil·legal».Enaquestsentits’enténel mercat il·legal com a objecte de signi- ficació, mentre els agents implicats en aquestadefinicióesconsiderengenera- dorsdediscursosdeveritat(Foucault, 1998). Es vol posar èmfasi en què la capacitat de generar discursos de veri- tat és un element de l’exercici de po- der. De totes maneres, en tot l’entra- mat de les relacions que caracteritzen el conflicte, existeixen punts de resis- tència.Lesestratègiesdesupervivència, de transformació i d’adaptació que té el mercat il·legal davant les adversitats delsdiscursosdelsveïnsi«encantaires» i les actuacions policials, el defineixen claramentcomunfocusderesistència i no com un objecte passiu. Els veïns El mercat il·legal està constituït majo- ritàriament per homes magrebins. El fetqueelsvenedorsil·legalssiguinim- migrants agreuja la problemàtica. Els veïns i comerciants del barri elaboren undiscursbasatenlalògicade«ciuta- danitzar»el«bonsalvatge»(Goldberg, 2003). És a dir, l’immigrant és incor- porat al sistema com a força de treball ilasevaintegracióesfasotal’hegemo- nia del model. Atxotegui (2000) opi- naque«[...]tenimtendènciaaunavi- sió exòtica i perjudicada del món dels immigrants, prejudicis que serveixen com a coartada social a l’explotació del que és considerat inferior». És per Beques 2010 Els veïns en lluita (28/03/2010). Nilde Muraro Giraud Mercat il·legal com a objecte de significació Mercat il·legal com a subjecte actiu i focus de resistència Comerciants i Ass. Veins Fort Pienc Mercat dels Encants Mercat il·legal Comerciants i Ass. Veins Fort Pienc Mercat dels Encants Mercat il·legal Taula 1
- 248. 248 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 això que es vol emfasitzar que la càr- rega de prejudicis davant de «l’altre», diferent i desconegut, té un pes molt important en la conceptualització del fenomen de la venda il·legal per part dels veïns del barri. El discurs dels co- merciants i dels veïns del barri pretén educar sota uns hàbits i un mode de vida «normalitzat», alhora que volen reafirmar la seva posició privilegiada com a ciutadans de ple dret. «Hayqueirtajando.Lesenseñasdeque esto no es Marruecos, que esto es una cultura muy diferente. [...] Son como las ratas. Es vulgar la expresión, pero son como ratas». Veïna i comerciant del barri. Perunabanda,elscomerciantsdelbarri teneneldesigqueelsvenedorsil·legals es legalitzin amb altres feines i paguin els impostos corresponents, com una de les vies per solucionar el conflicte. Però, per altra banda, els comerciants sentencomunaamenaçaelscomerços regentatsperimmigrants.Ésinteressant l’equiparacióquefaAramburu(2002) entre els petits comerços de base fami liar de la ciutat i els nous comerços re- gentats per immigrants: «El manteni- mientodeuncolmadonecesitadeltrabajo familiar o la colaboración de personas de estrecha confianza que normalmente trabajansincontratolaboralyconpagas más bajas y jornadas más largas que las habitualesenelmercadodetrabajolocal. Perohastaciertopuntoestotambiénocu- rreconelpequeñocomercioautóctonode base familiar». Per tant, es veu com la incorporació delsimmigrantsalsistemacomaforça detreballnoéssuficientperconvertir- seenunsubjectededretenelsdiscur- sos de llurs veïns. El que se’n dedueix és que les formes d’integració econò- micaindependents,compodenserels comerços regentats per immigrants o elsvenedorsdelmercatil·legal,sónuna estratègia contra la discriminació dels immigrants en el mercat de treball. El mercat dels Encants El mercat dels Encants forma part de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona i té una activitat econò- mica formal. Històricament ha estat objecte de prejudicis en l’imaginari col·lectiu dels ciutadans de Barcelo- na, alimentat també pels mitjans de comunicació, a causa de la naturalesa d’ocasiódelsproductesques’hivenen (notots).Ésperaquestaraóquelaseva El mercat il·legal muntat (16/10/2010). Nilde Muraro Giraud posició en l’entramat de relacions que es donen a la definició del conflicte és intermèdia. L’opinió dels «encantai- res»respectel’existènciadelsvenedors il·legals és més moderada que la dels veïns.Tenenunavoluntatexplícitade desvincularl’activitatquetéllocalsex- tramurs amb la pròpia. Dos elements entrenenjocenaquestaproposició;per uncostat,elsvenedorsil·legals«donen mala imatge» al mercat alimentant els vellsimaginariscol·lectius,iperl’altre, l’element tributari és motiu de recels. Detotesmanerestenenmésconscièn- cia de la realitat socioeconòmica dels venedorsil·legalsidelperillquepoden tenirelsdiscursosxenòfobs,jaqueani- vell d’exemple, dins del recinte hi ha una convivència intercultural impor- tant entre espanyols, gitanos, magre- binsisud-americans.Ellsdenuncienla responsabilitat que té l’Administració en l’abordament del conflicte. Els venedors il·legals Lapressióeconòmicapromoulacrea ció de nous espais de subsistència. El mercat il·legal, entès com un nou es- pai de subsistència intensificat a par- tir de la crisi financera actual, és cata- logat com una activitat d’economia informal constituïda principalment per les persones amb menys nivells d’ocupabilitat,compodenserelsim- migrants.L‘OrdenançaMunicipalde Convivència i Usos de l’Espai Públic prohibeix la venda ambulant no re- gularitzada, entre altres causes, per la competència deslleial que pot exercir als comerços de l’entorn. El que s’ha vist és que el mercat negre no suposa una competència deslleial per als co- merciants del barri, ja que aquests es caracteritzen per tenir una clientela majoritàriamentfidelitzada.Mésavi- at,elqueésconclouésqueelconflicte està impregnat de factors econòmics, polítics, socials i de caire cultural, al- horaquepermetveurequeelsusosde l’espaipúblicnos’handeconcebreen termesdepropietat,sinóques’hande pensar en termes de solidaritat. n
- 249. recerques 249Beques 2010 BIBLIOGRAFIA Alberch, R. Els Barris de Barcelona. Barce- lona:AjuntamentdeBarcelona,Enciclopèdia Catalana, 1997-2000. Auge,M.Losno-lugares.Barcelona.Gedisa, 1998. Delgado, M. La ciudad mentirosa: fraude y miseriadel«modeloBarcelona».Madrid:Ed. Madrid, Los libros de la Catarata, cop. 2007. Essex,S.;Chalkley,B.Lastransformaciones urbanas a raíz de la celebración de los Jue- gos Olímpicos. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics de la UAB, 2003. Foucault, M. «Curso del 14 de enero de 1976». A: Microfísica del poder. Madrid: La Piqueta, 1992. «Método».A:Historiadelasexualidad.Ciutat de Mèxic: Siglo XXI, 1998. Goldberg, A. Ser inmigrante no es una en- fermedad.Inmigración,condicionesdeviday detrabajo.Elprocesodesalud/enfermedad/ atención de los migrantes senegaleses en Barcelona.TesiDoctoralTrienni1998-2001, Universitat Rovira i Virgili, 2003. Molina, J. L; Días, A. Vender en la calle. Barcelona:GrupdeRecercaenAntropologia Fonamental i Orientada UAB, 2001. Oliva, J. Plaça de les Glòries Catalanes. No a la creació d’un buit urbà.Barcelona:Amics de la Ciutat, 2009. Vargas, M. D. «La inmigración africana de venta ambulante: el caso de Alicante». A: Checa, F. Africanos en la otra orilla. Trabajo, cultura e integración en la España Mediter- ránea. Barcelona: Icària, 1998. Articles de revistes Aramburu,M.«Loscomerciosdeinmigran- tesextranjerosenBarcelonaylarecomposici- óndel“inmigrante”comocategoriasocial».A: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales.Vol.VI,núm.15.Barcelona:Universi- tat de Barcelona, 15 de febrer de 2002. Publicacions UrbanismeaBarcelona:planscapal92.Bar- celona:PublicacióAjuntamentdeBarcelona. Àread’UrbanismeiObresPúbliques.Serveis de Planejament Urbanístic. 1987. CompromísperGlòries.Barcelona:Grupde treballsobrelamodificacióurbanísticaenl’àm- bit de la plaça de les Glòries i entorns i sobre la seva transformació global, 2007. E l títol que encapça- la aquest escrit és el mateix amb el qual s’inicia l’estudi so- bre la història de la festa dels Tonis de Manlleu, elaborat l’any 2010, a par- tir d’una beca del Centre de Promo- ciódelaCulturaPopulariTradicional Catalana (CPCPTC). Amb aquesta aportació es va poder confeccionar una visió panoràmica sobre què ha representat,peralapoblaciómanlle- uenca,lafestadedicadaasantAntoni Abatquesecelebraininterrompuda- ment des del segle xix. Enprimerlloc,semblanecessarides- tacar que amb el nom de «Gremi de Tonis» es defineix un nombrós col· lectiu molt dinàmic, que anualment organitza un intens programa d’ac- tivitats al voltant de la data del 17 de gener.Igualmentésinteressantresse- nyarque«Toni»ésunaparaulaimpre- saperprimeravegadaaladècadadel 1930i,segonslesreferènciesiversions recollides,d’origenexclusivamentlo- cal. Ha acabat, però, impregnant la resta d’entitats de la mateixa tipolo- gia a Osona. En segon lloc, cal deixar constància delaimportànciad’aquestamanifes- taciófestivaperalaciutat.Lamanca dedocumentació,però,nohapermès identificarquinssónelsveritablesorí- gensfestiusdelsTonis.Malgrataquest fet, sí que ha estat possible recollir-ne elstretsprincipalsideterminar-nedife- rentsetapes,tantenelgruporganitza- dorcomenlamateixaactivitatdesdel momentenquèse’ntéconstància.Ha estat possible gràcies a la col·laboració de la gent delsTonis i a la Junta direc- tivadel’associació,mitjançantdiverses entrevistesrealitzades,aixícoml’anàlisi de l’hemeroteca local. L’estudi planteja quatre grans aspec- tes: la devoció, com el punt inicial d’aquesta tipologia de manifestacions decaràcterpatronímic;l’organització, com a grup humà que s’ha anat trans- formant amb els temps; la celebració, com a programa d’activitats lúdiques; i la tradició, en referència a la dansa anomenadaBalldelCiri,considerada un dels valors més destacats —potser el que més— de la festa. Orígens i evolució de la festa Documentalment,lafestaésconstata- da des de 1893. Aleshores Domènec TorrentiGarrigalavainclouredinsel calendari festiu local. En un volum ti- tulat Manlleu, croquis para su historia. Aquesta referència és interessant per- què permet afirmar dos aspectes prou importants: el primer és que es tracta d’una de les poques celebracions que sobreviu a Manlleu des d’aleshores; el segon,segonsladescripciódel’esmen- tat autor, és que les principals activi- La festa dels Tonis de Manlleu Entre la devoció i la gresca Joan Arimany Juventeny
- 250. 250 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 tatsinclosesenelprogramadelsTonis es conserven amb un format gairebé idèntic (el passant o cercavila de vigí- lia, l’ofici solemne i la benedicció de cavalleries,elpassantdelsTresTombs, lescurseshípiques,elBalldelCiriiels balls a locals socials amb el banderer i «cordonistes»comafiguresprincipals). Aixímateix,quedaclarquealfinaldel segle xix, ja es tractava d’una celebra- ció consolidada. No es pot oblidar, en el context de la vigència de la festa, la gran dosi de protagonisme donada als infants des de 1931. Fou amb la creació de les fi- gures del banderer i cordoners petits o dels burros (solien anar sobre un d’aquests animals). D’aquesta mane- ra,lacontinuïtatgeneracionalqueda- va assegurada. Peraltrabanda,moltclarament,Tor- rent identifica qui eren aleshores els organitzadors:elstraginersielstaver- ners. El personal que exercia aquests oficisdeviamantenirunarelacióprou estreta per a l’ús del bestiar de càrrega perdistribuirlesmercaderies.Durant el segle xx, aquest grup organitzador inicial va viure diversos canvis sense que això afectés el desenvolupament de la festa. Durantlesprimeresdècades,enquèels traginersperdenelprotagonismesocial i la funció davant les noves formes de transport de mercaderies, va prendre el relleu organitzatiu un nou grup so- cial, més heterogeni, vinculat al món ramader i a la pagesia. Des de la dèca- dade1930,peròespecialmentdesprés delaGuerraCivil,aquestgrupesdevé l’autènticprotagonista.Ésmoltpossi- bleque,enaquellmoment,ramadersi pagesosadoptessinunacelebracióque ja els devia ser propera però que tenia, inicialment, altres actors socials. Coincideix,totiquenovoldirqueels fets estiguin relacionats, amb el mo- ment en què orgànicament s’estableix unadobleadministració:ladelspabor- des,decaràcterestrictamentreligiós,ila del gremi, de caire especialment lúdic, totimantenirunamissaasantAntoni com a activitat destacada. Més endavant, a la dècada de 1960, s’institucionalitzava una junta perma- nent que consolidava i estabilitzava la feble estructura que suposava la reno- vació anual de la junta executiva for- mada pel banderer i els «cordonistes». Finalment, fa uns deu anys, la creació de l’Associació de Sant Antoni Abat – TonisdeManlleuvaproporcionarl’en- titatjurídicail’estructuranecessàriaper afrontarelsreptesdelpresentidelfutur. Desdefaunsanyss’actuaespecialment permarcarladatadelafesta,encoordi- nacióamblesaltresentitatsdelmateix caireal’entorncomarcalmitjançantla FederaciódeTonisd’Osona,Moianès, LluçanèsiVallèsOriental;aquestaagru- pació,alhora,participaenlaFederació Catalana delsTresTombs. Cal destacar, també, diversos fets que indiquen la repercussió social delsTo- Banderer i cordoners despenjant la bandera per dur-la a l’Ofici (2011). Joan Arimany Benedicció de cavalleries i altre bestiar després de l’Ofici (2006). Joan Arimany
- 251. recerques 251Beques 2010 Ball del Ciri dansat, ocasionalment, a la plaça de Dalt Vila (2011). Joan Arimany segle xix, l’aparten d’aquesta opinió generalitzada. Es tracta d’una varie- tat de Ball del Ciri local o una evolu- ció subjecta als canvis dels temps? No s’hatrobatcapdocumentacióanterior aladescripcióescritael1893quehagi permès una interpretació en un sentit o en un altre. Malgrat tot, en l’estudi s’ha plasmat el desenvolupament des d’aquesta data i, fins avui dia, els perí- odes d’interrupció, els canvis respecte del nombre de dansaires i les transfor- macions estètiques. Conclusions L’estudi acaba amb unes conclusi- ons i unes perspectives de futur: la successió d’organitzadors ha permès una adaptació als temps que ha fet possible la celebració continuada de la festa. Igualment és ressenyable la presència infantil, ja des de la dèca- da de 1930, que ha afavorit el relleu generacional. nisidelasevafestaalllargdetotelpe- ríode. D’entrada, es constata que va servirdemodelperalesfestivitatsgre- mials que van aparèixer a mitjan segle xx.Percitar-nedosexemplesespoden recordar els casos dels treballadors del sectortèxtil,dits«Clarets»,idelmetal· lúrgic, anomenats «Elois», en record delsseusrespectiuspatrons;lesfestesde cadascund’aquests«gremis»,però,no van sobreviure gaire més enllà de tres dècades.També és necessari esmentar les accions que van promoure els To- nis en benefici de la societat manlle- uenca mitjançant diverses campanyes de solidaritat. D’una manera o altra, elsTonis man- lleuencs van esdevenir un referent fes- tiu a tota la comarca d’Osona. Entre molts altres factors, ho van ser pel seu atreviment de dur a Manlleu els prin- cipalsgrupsmusicalsdemodaielsmi- llors espectacles de varietats musicals del país, destape inclòs. Durant força anys, les primeres figures del món de la cançó i de l’escenografia catalana i espanyola van desfilar pels millors lo- cals de la població. Punt i a part es mereix el Ball del Ci- ri, activitat molt estimada pels Tonis manlleuencs. La tipologia d’aquests balls, ben populars en segles passats percontradesdelaCatalunyainterior, solien tenir una funció instrumental en el traspàs de poders entre pabor- des d’una confraria als quals s’acaba- va el període de representativitat. El ballmanlleuenc,però,contéelements propis que el distingeixen i el caracte- ritzenrespectedelsaltresqueencaraes mantenen en diverses poblacions. A Manlleu, per exemple, no s’ha pogut constatar amb seguretat la funciona- litat esmentada. La manera de ballar- lo i els seus protagonistes, així com els objectes que s’utilitzaven al final del
- 252. 252 recerques Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 CaldirtambéqueserToni,aManlleu, semprehaestatunindicadordeprestigi; elpoderdeconvocatòriadelcol·lectiui la capacitat econòmica dels seus mem- bres ha estat demostrada amb diverses activitatssolidàriesbenreconegudesper totalapoblació.Igualment,s’haconsta- tatqueésinherental’essènciadelafesta dels Tonis manlleuenca el component de gresca i l’ingredient festiu, fins i tot de transgressió, de gran atractiu. Enaquestsentit,lainfluènciadelsTo- nis manlleuencs s’ha escampat en el context comarcal de festes dedicades asantAntoniAbatihaesdevingutun veritablereferent,comhodemostrala generalitzaciódelmateixnomdeToni oTonis.Iallòqueningúnopotdiscu- tir és que el col·lectiu ha estat el salva- guardadelBalldelCiri;aquestadansa té un destacat valor patrimonial local quecalconservaripotenciarambuna major implicació de les institucions locals, especialment de l’Ajuntament de Manlleu. Finalment,s’afirmaquelafestadelsTo- nis manlleuencs sembla tenir el futur asseguratdesdel’aspectesocial.Encara queda algun canvi intern que l’actual associacióhauràd’abordar:lapocapre- sènciafemeninail’entornmulticultu- ral. La primera banderera serà un pri- mer pas, però caldrà incorporar, més encara,elcomponentfemeníenelsòr- gansdedecisiódel’entitat.Igualment caldrà abordar la inclusió de persones d’altresorígensculturals,necessitates- pecialmenturgentenelsdarrerstemps perferdel’entitatidelessevescelebra- cions un reflex de la realitat social on es desenvolupa. En definitiva, els Tonis manlleuencs i la seva festa han estat i són exemple d’adaptació a les transformacions de la societat. Ho han fet sense renun- ciar mai al caràcter inscrit en el seu ADN:l’adequatequilibrientrelade- voció al seu patró, sant Antoni, i les ganes de gresca. n Pregó inaugural de les festes a la sala de sessions de l’Ajuntament (2010). Joan Arimany Carros i carruatges al passant dels Tres Tombs (2011). Joan Arimany Carrera de cintes celebrada el mes de maig al passeig del Ter (2010). Joan Arimany
- 253. Etnomón 254exposicions — El making off de l’àrea d’Amèrica del Museu Etnològic de Barcelona — L’Estudi de la Masia Catalana 262ACTIVITATS — Visita de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a centres patrimonials de caràcter etnològic d’Andalusia oriental 265obituaris — Manel Català Viúdez – Josep Crivillé i Bargalló
- 254. 254 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Una nova etapa Elmaking off de l’àrea d’Amèrica delMuseuEtnològic deBarcelona(1) L aremodelaciódel’àrea d’Amèrica del Museu Etnològic de Barce· lona (MEB) té com a objectiu una configu· ració nova dels espais amb un recorregut que possibilita di· versosrelatsiritmesdelecturasobrela col·lecció i especialment nous diàlegs entrelesobresielsvisitants.Atalefecte s’hageneratunamuseografiadirigidaa afavorirlaposadaenvalordelesobres, millorant les seves condicions de con· templació,lasevadisposició,larelació amb l’arquitectura del Museu i la ro· taciódepeces,incentivantunamostra dinàmicaquepermetilacontemplació de tot el material del fons. La primera col·lecció que fem els hu· mansésderecords.Alprincipielsguar· dem només a la memòria, però poc a poc els anem conservant de manera tridimensional,dinsd’unllocdetermi· nat. La creació o aparició dels museus noméss’explicaperaquestainnataten· dènciahumanaacol·leccionarcoses,i per la necessitat constant de fer l’ava· luació històrica d’allò que sent com a propiid’allòquenohoésiquedesper· ta curiositat. I més avui, que el volum delsconeixementscientíficsaugmenta enproporciógeomètricaiesdoblaca· da 10 o 15 anys. Doncsbé,enl’àmbitdelesculturesna· cional i universal, el ric contingut del MuseuEtnològicdeBarcelona(MEB) obregransperspectivesiaprofitaments per a la difusió massiva i la divulgació permanentd’aquestpatrimoni.Lafei· na intel·lectual, la creativitat artística i els seus fruits no poden estar restrin· gits, s’han de convertir en patrimoni col·lectiu i això és el que hem intentat fer amb la nova exposició permanent de l’àmbit d’Amèrica del MEB. L’ob· jectiu de la mostra és aconseguir, en la mesura del que és possible, que el visitant guardi a la memòria, un cop abandonielMuseu,elsseuspropisre· cords americans. Inversió en recerca Divulgar,conservar,protegiriestudiar materials no seria possible sense una basefonamental:larecerca.Enelnos· trecas,larecercamuseogràficahaestat enfocada a l’anàlisi, l’organització i el controldelsobjectesdelescol·leccions americanesdelMEB,atravésdelase· va classificació i catalogació científica peral’establimentdecriterisiprioritats Isabel Bargalló; Montserrat Bargalló; Victòria Solanilla Comissàries de l’exposició Exposicions Receptacle que simbolitza el déu del blat de moro. MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA
- 255. etnomón 255Exposicions per a la seva preservació, restauració i exposició.Elsobjectesquecomponen aquestes col·leccions, malgrat la seva bellesa,desdelpuntdevistaetnològic no tenen valor en si mateixos, el gua· nyen en la mesura que nosaltres els en donem, en la funció social que com· pleixen, en la seva capacitat de trans· metreunmissatge.Posarenvalorlacol· leccióhaimplicatunatascaderecerca important. La nova exposició d’Amè· ricaevidenciaqueelMEBnoeslimita a ser el magatzem d’aquests objectes, busca la seva projecció social i ofereix un espai obert i permanent per crear i recrear la feina dels americans en re· lació amb la cultura, la història, la na· tura, l’univers. Entenem que en tota exposició s’han dereconèixerduesinstànciesfonamen· tals: els objectes i els subjectes que les contemplen. Per això cal no oblidar la necessitatdeconcediralsobjectesuna disposició destinada a afavorir la seva rotacióilasevarelacióambl’arquitec· tura,duesqüestionsquetractaremmés endavant,peròtampocnos’had’obli· que s’han preparat amb altres institu· cions com «Les Cultures Indígenes de l’Amazònia»(1986),«L’UlldelTotem», «Art i Cultura dels Pobles del Nord- oest d’Amèrica» (1988) i «Els Maies, l’Esplendord’unaCivilització»(1990). L’any1992esvaferunaexposicióamb pecesdelMuseuNacionald’Antropo· logia de Mèxic, «El Joc de Pilota en el Mèxic Precolombí» (1992). Les col·leccions americanes, de les primeres del Museu Quan el llavors anomenat Museo Et· nológico y Colonial va obrir les se· ves portes al públic al febrer del 1949 «[...]comptavaambunaimportantcol· lecciódepecesd’arqueologiaid’etno· logia d’Equador i Perú adquirides pel Dr. Carreras com a inici d’una secció dedicada a Hispanoamérica. Aquesta secció, que posteriorment augmen· taria considerablement, tant en el seu vessantarqueològiccomenl’etnològic, arribaria a ser una de les més interes· sants del Museu i en determinaria la vocació americanista de diversos col· laboradors».2 (Huera, 1993, p. 161) darlanecessitatd’incorporardotacions multimèdia dirigides a fer possible el diàlegilainteraccióambelpúblic:una exposicióadquireixsignificatdepenent delaintencióambquèesmuntiiquan el visitant comprèn aquest propòsit. Col·leccions i exposicions: un Museu amb vocació americanista El camp d’interès d’aquesta exposició abastamoltstemesderecercaqueper· meten presentar moltes exposicions a l’anysensecomptaramblapermanent. Ielsabastagràciesaladiversitatdeco l·leccionsamericanesdecaràcterantro· pològic i històric que ha permès acu· mularinteressospertemesiperregions geogràfiques i culturals. La col·lecció contépecesselectes,pecesúniquesiir· reemplaçables, testimonis de cultures de pobles existents i també de desapa· reguts.Peraixònohanestatexcepcio· nals les exposicions de creació pròpia del Museu que tenen Amèrica com a objecte, entre les quals podem des· tacar «Teixits de Guatemala» (1989), «Mèxic Indígena i Mestís» (1995); les Màscares, figuretes i diverses peces i objectes de la col·lecció de l’àrea d’Amèrica. MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA
- 256. 256 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 El Museu va anar adquirint peces a col·leccionistesiviatgersquevanapor· tar-hi objectes procedents d’una gran quantitatdepaïsosamericans.Nopo· dem oblidar les campanyes del 1963 a la zona andina i del 1965 a l’Amèri· ca Central, en les quals van participar el director, senyor Panyella, el senyor FolchielsenyorSerra.S’hivanadquirir pecesdelPerú,deBolívia,Guatemala, Hondures,Panamà,CostaRicaiNica· ragua. L’any 1971 Panyella i Elias van fer una campanya a Mèxic. Gràcies a aquests vestigis, procedents tantdedonacionscomd’expedicions, l’Etnològic té en l’heterogeneïtat dels seus fons una de les característiques principals,iaixòfaque,malgratelgran valor de molts d’aquests objectes, les peces estiguin de vegades totalment descontextualitzades,3 una circums· tància que ara hem intentat de corre· gir perquè quan s’extreu l’objecte del seucontexttemporaliculturalperdun seguitdesignificats,perquèl’objecteés polivalent,conservaelsvalorshistòrici artístic,peròperdelsvalorssocial,filo· sòfic,etnogràficitecnològic.L’objecte s’empobreixquanesprodueixaquesta extracció. Pertant,ienlamesuradelpossible,cal tornaral’objecteelsvalorsquehaper· dut. No s’ha d’acumular i preservar la culturasinóquecaldinamitzar-la,per convertirelmuseuenunmitjàinoen una finalitat. Així doncs, l’estudi dels fonsdelMEBvaserprevialdiscursdis· senyat que pretén ser polivalent i que també ens permet evocar llocs, expe· riències i cultures que no poden apa· rèixerrepresentadesperobjectes,amb fórmules que han anat més enllà de l’exhibició de peces. L’espai Lamuseografia,comapartpragmàtica delamuseologia,abastal’arquitectura delMuseu,ambelseupladecirculació, les instal·lacions tècniques, la progra· mació, les tècniques de comunicació i eldisseny.L’edificiactualesvainaugu· rar l’any 1973 i fou projectat pels ar· quitectes Puigdengolas i Lozoya, que vandissenyarl’immobledetresplantes, pensatespecíficamentcomaMuseu,a partird’unaestructuramodularhexa· gonalambpoquesoberturesal’exterior i amb un recorregut pensat al voltant detrescelobertsinteriors.Aixòperme· tia una planta diàfana que es va veure afectada per unes reformes poc encer· tades que impedeixen, encara avui a la primera planta, la lectura correcta del’edifici.Laremodelacióde lessalesd’AmèricaidePa· puaNovaGuinea,diri· gida aquesta darrera per la Dra. Dolors Soriano, inaugu· rada l’abril d’en· guany, s’imbrica en la recupera· ció dels espais perduts a causa de les reformes anteriors.4 Des del punt de vista formal, les ex· posicionsensmostren els gustos, les modes i les tècniquesvigentsendife· rentsèpoques,iexpliciten inicialmentlestendències estètiques i, més tard, les educatives. I en els nous espais ameri· cans hi conviuen la recuperació dels criteris arquitectònics dels anys setan· ta del segle xx, amb les tendències es· tètiques i educatives actuals. Projecte expositiu Quant als objectes que s’exposen i als elements complementaris que es pre· senten en aquesta mostra, hem utilit· zat els recursos tècnics d’acord amb una seqüència definida que té com a objectiu transmetre idees, conceptes, valorsiconeixementsadreçatsaunpú· blic de composició molt heterogènia, com també ho és el continent ameri· cà a causa de la gran diversitat natu· ral i humana que hi trobem. Aquesta premissa, acompanyada del desig de desmuntar els tòpics que, per como· ditat, fem nostres, ha estat el nucli del nostre projecte expositiu. Les escenes que hem creat segueixen una seqüèn· cia lògica que porten el visitant d’una manera clara, senzilla i amable a assi· milar un missatge que dóna una visió de conjunt. Recorregut Elrecorregutcomençaenunaàreain· troductòriaqueexerceixd’ape· ritiu abans de conduir els visitants cap a l’espai dedicat als gustos del continent. La pri· mera sala intenta evidenciarlamag· nitud d’Amèrica gràcies a les pe· ces,peròtambéa monitorsdetele· visióqueensmos· trenfotografiesde territoris,paisatges i retalls de vida: fe· notips, tradicions, festes... A continuació apareixen elsalimentsamericansper excel·lència.«Comimagi· nar un pa amb tomàquet sensetomàquet,unabotifarraambse· quessenseseques...?».Lamassivaiquo· tidianapresènciad’aquestsproductesa la nostra dieta sembla que hagi dissolt la seva procedència. Després d’aquest espai del sentit del gust, en què també es fa al·lusió a recipients tradicionals com les jícaras, potos, mates, arriba el moment de l’oïda. La banda sonora d’Amèrica inclou llengües com el nà· huatl, el quítxua, l’aimara, el guaraní, maia quitxé o maia iucatec. Itambé,evidentment,elressòd’instru· mentsmusicals.Espèciescomlavaini· llaielpebredeJamaica,articlescomel cacau,eltabac,lesflors,lesplantesme· Àmfora procedent d’Amèrica Central. MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA
- 257. etnomón 257Exposicions que el Museu sigui l’autèntica univer· sitatobertaatots,lainstituciómésca· pacitada per a l’autodidàctica. Últim espai Concebudacomunespaidediàlegen· treelMuseuilesdiferentscomunitatsi associacionsd’immigrantsdelaciutat, la sala que clou l’exposició consisteix en dues vitrines que pretenen reflectir algun dels molts àmbits de connexió entre ambdues realitats. El Museu no ha de ser un magatzem d’objectes, no es pot limitar a un pe· ríode històric concret, no pot ser aliè a l’evolució dels usos socials. Ha d’in· corporar informació nova, ha de ser un espai obert i permanent per crear i recrear la feina de l’home en relació amb la cultura, la història, la natura, l’univers. D’aquí l’interès a crear un espaidediàlegenquèfemunaprime· ra proposta centrada en el joc. El joc ordenaelementsparticularsenunter· reny extraordinari on el subjecte juga a suposar, a fer-se creure o a fer creure als altres que és algú diferent a si ma· teix. Quan es disfressa i imita alguna cosa,eljugadorexperimentalainespe· rada aventura de representar algú que no és, trencant amb l’ordre, les barre· res i les regles que limiten i governen el seu espai. Éspossiblequelespersonesquevisiten el Museu en un moment determinat no ho tornin a fer mai més o ho facin moltdetempsdesprés.Perfidelitzarel visitant cal actualitzar les sales i fer-lo participar en aquesta actualització. La recopilaciódetestimonis,dadessobre tradicions,fires,danses,botànica...és unaformad’incentivareldiàlegifer participarelpúblicperacumularun capitalculturalqueconstitueixiuna font de recerca i reflexió per a es· tudis,publicacions,conferències, tallers... Així el Museu es con· verteixenunbancqueatresora recursos de caire cultural acces· sibles per a tothom. n BIBLIOGRAFIA Huera,C.«ElMuseuEtnològicdeBarcelona». Revistad’EtnologiadeCatalunya,1993,núm. 3, p. 160-164. Huera,C.«ElMuseuEtnològicdeBarcelona: Formación,desarrolloyprevisionesdefuturo». Nosotros.AnalesdelMuseoNacionaldeAn- tropología. 1995, núm. 2, p. 151-163. dicinals,estimulen,enl’espaisegüent, l’olfacte. I més endavant, fotografies i teixits simbolitzen l’eclosió de tons que inunden la vista i que caracterit· zen Amèrica. Finalment, les textures de la col·lecció de segells o pintaderas precolombines, amb les seves figures geomètriques i els motius vegetals, es· timuleneltacteatravésdelapell,però també a través de la vista. No hem volgut representar cap terri· tori, època o material concrets, hem buscatoferirundiscursobertquedoni sortidaalmaterialquehihaalesreser· ves i que també doni cabuda al mate· rialnou,decairetangibleiintangible, quelesculturesamericanescontinuen produint.Lapretensióésincrementar el fons dels arxius del Museu a través d’una fonoteca que reculli gravacions dellengüesameríndiesid’històriaoral i l’ampliació de l’arxiu fotogràfic amb noves aportacions. Didàctica Aquesta exposició s’ha concebut des d’una perspectiva multidisciplinària, ambl’objectiud’aconseguirelsmillors resultats possibles en el seu muntatge. Aixícomlaideainicialvaevolucionar formalment,estilísticamentiestètica· ment, l’exposició també es va desen· volupar com a recurs educatiu i com a mitjà de comunicació amb l’objec· tiu d’estimular la curiositat de les per· sones independentment del seu grau de cultura. Al Museu s’hi arriba per interès propi i voluntat personal, al visitant no se li exigeixen estudis previs ni certificats acadèmics, hi va quan vol, hi roman el temps que vol, estudia i admira els objectesqueméslicridenl’atencióihi tornaquanelMuseucanvialesexposi· cions o li ofereix altres atractius cultu· rals.D’aquíelnostreinterèsacrearuna mostraoberta,quepermetilarotacióde lespecesdelfonsdelMuseuilaincor· poració de nous elements expositius. L’accés a una formació continuada fa notEs (1) VolemagrairalaDra.DolorsLlopart,capde programesdelMEB,lessevesaportacions per a la redacció d’aquest article. (2) La negreta és nostra. (3) En alguns països d’Amèrica, els objectes arqueològics de fabricació anterior a l’arri- bada dels europeus, com tot el subsòl del país, es consideren de propietat nacional. EnelcasdeMèxic,elnacionaloelresident permanentestrangerpotadquirir-nesempre quedemostriqueprovenend’algunatroballa accidentalifacielseuregistrecorresponent davant les autoritats competents (INAH), cosaqueaccentuaencaramésladescon- textualització de molts objectes arqueolò- gics. (4) Permeteu-nosdestacarlafeinadirigidaper Antoni Fabregat, que ha fet possible una relectura nítida dels espais arquitectònics. Xocolatera precolombina. MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA
- 258. 258 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L’Estudi de la Masia Catalana Difusiódels resultats d’una recerca «L’ Estudi de la Masia Cata· lana» va ser un projecte executat en· tre el 1924 i el1936aCatalunyailesIllesBalears.La sevacontextualitzacióremetaunacate· goria,elNoucentisme,aunnompropi, Rafel Patxot, i a una institució, el Cen· treExcursionistadeCatalunya(enenda· vant,CEC).Elpropòsiteradocumentar deformaexhaustivaelmónruralon,se· gons els autors del projecte, estaven di· positatselsvalorssocialsquedevienfona· mentarlamodernitzaciódeCatalunya, en una època d’impuls cultural, educa· tiuipolíticextraordinari,peròtambéde transformacions i tensions socials, amb migracionsdelcampalaciutatilacon· solidaciódelaclasseobrera.L’Estudi,en darrer terme, pretenia reivindicar i fixar unesestructuressocialsifamiliarsqueels seusprotagonistesveienesvair-se. Interromput de forma sobtada per la Guerra Civil, l’Estudi va quedar soci· almentoblidatfinsal1975,momenta partirdelquals’emprènlarecuperació, l’organització i la difusió del seu fons, amb7.700fotografiesorganitzadesen fitxesiàlbumsterritorials,quevanocu· par un gran armari a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquest article descriu la difusió d’una recerca sobre l’Estudi que, impulsada del Cançoner Popular.(1) Aquesta do· cumentació mostra l’amplitud de la xarxa de contactes personals que va teixir-se,aixícomlesrelacionsambal· tres entitats excursionistes per fomen· tarlarecercailadifusiósobrelaMasia convocant,perexemple,concursosde dibuixos. L’article de Montserrat Solà fa inventari dels encàrrecs efectuats (i pagats) de recerques que no ha estat possible localitzar, que romanen inè· dites o que van publicar-se amb pos· terioritat a la Guerra Civil i, en alguns casos, sense una constància explícita a la seva filiació i origen. Eren encàr· recsque,adoptantlanomenclaturade l’ObradelCançoner,haviendenodrir elsMaterialsiMiscel·làniesques’havien de publicar. Elllibrededicaunapartat,acurad’An· naBorbonet,al’esforçdelCECalllarg delsanysvuitanta,nonoméspercon· servar, documentar i difondre l’Estu· di amb exposicions temàtiques, sinó també per reprendre l’Estudi i con· tinuar-lo, així com una aproximació, indispensable, a Rafel Patxot per part de Joaquim Maluquer, que va editar- ne una biografia.(2) Una altra contribució destacada del llibre és la de Joaquim M. Puigvert, centrada en la figura de l’arquitecte olotí Josep Danés,(3) coordinador del desenvolupament de l’Estudi. L’autor faveureelpesquevatenirelpairalisme pel Museu de Granollers, va ser enco· manada a l’antropòloga Montserrat Solà.L’aprofundimentilapersistència d’aquesta investigació al CEC va per· metre localitzar, l’any 2007, la corres· pondència i altra documentació inè· ditadelprojecte.Lasevainterpretació i anàlisi, doncs, van permetre reinter· pretar l’abast i el significat de l’Estudi. Aquests resultats es van materialitzar, principalment, en un llibre i en dues exposicions, que es descriuen a conti· nuació.Tambéesvalorenalgunesespe· cificitatsenlagestiód’aquestprojectei esdestaquenalgunesconfluèncieshis· toriogràfiques, així com alguns reptes pendents. La vida a pagès o el llibre sobre l’Estudi Lalocalitzaciódedocumentacióinèdi· ta va reforçar el propòsit inicial d’edi· tar un llibre, un format que permetia estendre els constrenyiments de llen· guatge sintètic d’una exposició. Amb la voluntat d’oferir una mirada con· temporàniaal’Estudi,l’aportaciómés novadelllibreésladeMontserratSolà, autoradelarecerca.L’anàlisidelacor· respondèncialocalitzadal’any2007va permetre detallar amb precisió la me· todologia de l’Estudi, descriure l’Ofi· cinaquevaorganitzar-se,elaboraruna relaciócompletadelpladetreballidels col·laboradors que van intervenir-hi, aixícompalesarelsparal·lelismesentre l’Estudi i el magne projecte de l’Obra Josep Font Sentias Gestor cultural Exposicions
- 259. etnomón 259Exposicions com a marc ideològic de l’Estudi i la importànciaquel’arquitecturapopular té per als arquitectes de l’època. L’ac· centarquitectònicdel’Estudiescom· pletaambunarticled’AlbertCubeles(4) sobreLluísBonetiGaríque,desman· tellat el projecte de l’Estudi, continuà estudiantelmóndelamasia,especial· ment a la comarca del Maresme. JosefinaRomaanalitzalarelacióentre l’etnografia i l’Estudi. Rossend Serra i Pagès havia de desplegar-ne la dimen· sió folklòrica i és per això que va con· cebre un immens pla de treball, que eixamplava notablement la dimensió arquitectònica de l’Estudi, predomi· nant entre el material conservat. La consecuciód’aquestàmbit,afegitales aportacions lingüístiques de mossèn AntoniGrierailesjurídiquesdeFran· cesc Maspons i Anglasell, autor de la ponènciaonesdescriulametodologia il’abastdelprojecte,hauriadonatuna identitatnotablementdiferental’Estu· di.LamortdeRossendSerraiPagèsel 1929,doncs,vaimpedirdesenvolupar una part crucial dels propòsits inicials del projecte. El llibre clou, finalment, amb dos es· tudis centrats en el desenvolupament del’EstudialesIllesBalears.EldeJau· me Ayats, dedicat a la figura de Balta· sarSamper,permetresseguirelsparal· lelismes entre l’Obra del Cançoner Popular i l’Estudi, i com el recull de cançons va completar-se amb la do· cumentació, especialment fotogràfi· ca,delespossessions,llocsicasamentsde Mallorca,MenorcaiEivissa.Eldarrer articlededicatalesIllesBalears,signat per Antoni Ginard i Andreu Ramis, mostra, a partir de la documentació que la recerca de Montserrat Solà va feremergir,lesfiliacionsculturalsipo· lítiques dels informants i persones de contacte a les illes. Valora els criteris quevanseguirperalaselecciódepos· sessions i constitueix una radiografia socialipaisatgísticadelesIllesalsanys trenta del segle xx. De dalt a baix: La Serradora (Castellterçol), Grup de Batedors a La Grossa (Moià) i Can Vilaró (Lluçà). Lluís Bonet Garí/ Salvador Illa/ Jordi Solà. Fons Estudi Masia Catalana. CEC
- 260. 260 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 El conjunt d’articles citats anterior· ment va confluir amb l’interès que el grupeditorRBAhaviamostratperdi· vulgar el fons fotogràfic de l’Estudi. Aquesta coincidència d’interessos va permetreemprendreunaempresapoc habitual, en fer confluir la necessitat d’arribar a grans públics per amortit· zar la inversió necessària per part de l’editor, amb la voluntat de mantenir el registre acadèmic i especialitzat dels articles. El resultat en va ser la mono· grafia La vida a pagès, un llibre en què laseleccióieltractamentdelesfotogra· fieshanestatparàmetresfonamentals. L’impactedelllançamentenelsmitjans iengransprescriptors(ambarticlesen capçalerescoml’AvençoPresència,amb entrevistes i reportatges a Catalunya Ràdio i COM Ràdio, la inclusió en el Círculo de Lectores, etc.) va permetre que un llibre especialitzat fos també acollitentreelgranpúblic,comqueda palès amb una venda de 2.000 exem· plarsd’unllibreambunpreudevenda alpúblicde42eurosique,transcorre· gutsgairebédosanysdelasevaprime· raedició,continuapresent,nonomés en el fons de les llibreries, sinó també als aparadors. Les exposicions itinerants La idea de produir una exposició per· metia actualitzar, valorar i descriure la història i l’abast de l’Estudi i dels seus protagonistes,ambunaseqüènciacro· nològica. Pretenia, també, introduir algunes reflexions sobre la mitificació de la masia i les pervivències del pai· ralisme. Lespremissesperdesenvoluparelguió van ser pensar en una exposició itine· rant, per a sales de format mitjà, amb capacitat d’adaptació i personalitza· ció als museus que hi estiguessin in· teressats. Per això, i també per limita cionspressupostàries,esvadecidirque nos’hiexhibiriamaterialoriginal.(5) El principal mecanisme d’adaptació va consistir a fer un audiovisual amb les imatges dels entorns de la ciutat o co· 20 ciutats, que es relacionen a conti· nuació: Badalona, Barcelona (Museu d’Història de Catalunya), Cambrils, Ciutadella, Cornellà, Eivissa, Ester· ri d’Àneu, Gavà, Maó, Moià, Palma, Premià de Dalt, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Guíxols, Solsona, Taradell i Tàrrega. Tambéésimportantressenyarque,re· collintnoméslesdadesd’aquellsespais quehanfetuncomptatgedelsvisitants, jahanvisitataquestesexposicionsmés de 30.000 persones. L’exposició, durant aquests dos anys d’itinerari encara no finalitzat, s’ha acompanyat de presentacions del lli· breidevisitesguiades.Tambéhaservit com a mostra en jornades o per resca· tar aspectes del passat rural. El Museu de Gavà, per exemple, va identificar i organitzar una taula rodona entre les dones del Gavà pagès, alhora que re· ivindicava la importància del Pla del Llobregatagrícolaperalfutur.OaBa· dalona, on s’ha fet una recerca paral· lela de documentació històrica de les masies per mostrar en el teixit urbà, amb el suport d’un ortofotomapa a gran format, les cases encara existents i transformades, les protegides, les de· saparegudes, etc. L’èxit de l’exposició ha sorprès, positivament, comissaris i marcavisitada.L’exposició,ambelsco· missarisMontserratSolàiJosepFont, tambéincloïaunapel·lículadocumen· talsobreRafelPatxot,unaaproximació biogràfica produïda per la Diputació deBarcelona.Sobreunaestructuraco· muna,vanproduir-seduesexposicions diferents, en funció de si viatjaven per Catalunya o les Illes Balears. Des de la seva inauguració, gairebé simultània, a Sabadell i Palma, l’ex· posició ha estat programada, fins al moment de redactar aquest article, en Inauguració de l’exposició al Museu d’Història de Catalunya, amb el Director General de Patrimoni, el Director del Museu i el Director de l’Obra Social d’Unnim. Torre Pallaresa. Santa Coloma de Gramanet. L’execució de l’Estudi va incloure l’aixecament de nombrosa planimetria i cartografia. Josep Font
- 261. etnomón 261 productors. En la llarga trajectòria de l’ObraSociald’Unnimhaestatl’expo· sició amb més grau de demanda. Institucions participants i reptes de futur Coms’hacitatambanterioritat,aquest projecte va iniciar-se per iniciativa del Museu de Granollers i perquè Caixa Sabadell va finançar la recerca. Poste· riormentvaafegir-s’hil’ObraSocialde SaNostrai,finalment,laDiputacióde Barcelona. Ha estat un projecte llarg, que ha rebut la col·laboració constant del Centre Excursionista de Catalu· nya i el suport d’RBA. Sense l’asses· sorament i la implicació de persones comManuelCastellet,JosepMassoti Joaquim M. Puigvert, és segur que no s’haurien assolit els objectius previs· tos. Al llarg d’aquest trajecte algunes d’aquestes institucions s’han fusionat ialtreshanviscutintensosprojectesde modernització,peròelsuportaaquest projecte s’ha mantingut constant. Laperspectivaenlagestióielfinança· mentdeprojectesculturalss’hamodi· ficat completament, en aquest temps. Encara que discret per dimensió eco· nòmica,elprojectederecercaidifusió sobrel’EstudidelaMasiaCatalanapot constituirunbonestudidecasdecom, ambobjectiusbenalineats,podencre· ar-se mecanismes de treball conjunt entreelsectorprivatielpúblicquebe· neficiïnambduesparts,itambépotex· plicar a què ens referim quan, acuitats per la crisi, parlem de la necessitat de compartir i coproduir projectes. S’ha assenyalat, encara que parcial· ment, que hi ha hagut una bona con· juntura historiogràfica en el transcurs deldesenvolupamentd’aquestprojec· te.Amésdelesobresjaressenyades,cal destacarlarestauraciódelamasiaMa· riona situada al nucli de Mosqueroles (Fogars de Montclús), al Parc Natural del Montseny, edificada entre el 1926 iel1931periniciativadeRafaelPatxot i sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras. L’any 2005 es va fer efectiva la donació d’aquesta casa per part del seu propietari, Rafel Carreras i Patxot, a la Diputació de Barcelona. Lamasia,amésd’acollirlesoficinesdel parc,disposad’unequipamentcultural queocupalatotalitatdelaplantabaixa, on es desenvolupa la zona museïtzada que, amb el títol d’«Univers Patxot», ofereix una visió general de l’obra ci· entíficaidemecenatgedeRafalPatxot: l’estudi de la masia catalana, la relació ambl’excursionisme,lameteorologia, l’astronomia i el cançoner popular. El projecte que aquí es presenta es va poder desenvolupar també, entre els suports i motius presentats, perquè el CEC va digitalitzar el fons fotogràfic de l’Estudi. Cal ressenyar, pel que sig· nificaperal’accessibilitat,queaquestes imatgess’hanincorporatrecentmenta laMemòriaDigitaldeCatalunya,com descriuen Manuel Castellet i Cristina Ferrer en un article a Serra d’Or.(6) Entre els reptes de futur poden ence· tar-se, encara, moltes línies de treball. Percitar-neuna,entreelsmúltiplescol· laboradors que hi aporten fotografies, hi ha figures com la de l’enginyerAntonioGa· llardo, molt prolífic en l’obtenciód’imatgesde tot Catalunya. La seva capacitatperfixar-seen detalls de molins, ser· radores, premses, etc. i obtenir-ne imatges el fan un veritable precursor de l’arqueologia in· dustrial. La bibliografia sobre lessevespublicacionsitreballs, en canvi, és pràcticament ine· xistent.Elmésperemptori,pe· rò, és fer una edició crítica dels textos de l’Estudi que encara romanen inèdits, treball que, afortunadament i amb gran ri· goracadèmic,hainiciatJoaquimPui· gvert i Solà amb els textos inèdits de Josep Danés.(7) n notEs (1) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Direcció de Josep Massot i MuntaneriDDAA].Elcançonerpopularde Catalunya.Catàlegiexposició.2005.ISBN 84-393-6948-4 (2) Maluquer i Sostres, Joaquim. Rafael Pat- xotiJubert.Mecenesicientífic.Barcelona: Pòrtic, 1994. ISBN: 84-7306-995-1. (3) Puigvert i Solà, Joaquim M. Josep Danés i Torras.Noucentismeiregionalismearquitec- tònics.Barcelona:Publicacionsdel’Abadia de Montserrat, 2008. (4) Cal destacar la confluència en el temps de l’estudi i la publicació sobre l’arquitecte noucentistaJosepGoday.Vegeu:Cubeles Bonet,Albert;Cuixart Goday,Marc.Josep GodayCasals.ArquitecturaescolaraBar- celonadelaMancomunitatalaRepública. Barcelona:AjuntamentdeBarcelona,2008, 365 pàgines. ISBN: 978-84-9850-073-8. (5) Amblanotableexcepciódel’adaptacióque va fer-se al Museu d’Història de Catalunya i que va exhibir-se des de febrer a abril del 2011. (6) Castellet,Manuel;Ferrer,Cristina.«L’Estudi de la Masia Catalana a la Memòria Digital deCatalunya».Serra d’Or(octubre2011), p. 45-48. (7) Danés i Torras, Josep. Materials per a l’Es- tudidelaMasia.EdicióiEstudiintroducto- ri de Jeroni Moner i Joaquim M. Puigvert. Girona, Associació d’Història Rural de les ComarquesGironines,CentredeRecerca d’HistòriaRuraldelaUniversitatdeGirona, 2010. ISBN: 978-84-9984-084-0. Coberta del llibre publicat, del que se n’han venut més de 2.000 exemplars. L’exposició del Museu d’Història de Catalunya, d’on correspon la invitació, va ser visitada per més de 3.000 visitants. Josep Font Exposicions
- 262. 262 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 P er tercer any consecu· tiu, una representació de tècnics i directius de diferents entitats de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya van visitar diversos centres patrimonialsrelacionatsambl’etnolo· gia de fora de Catalunya. En aquesta ocasiólavisitavaseraAndalusiaorien· tal—Sevilla,CadisilaSierradeHuel· va— i va comptar amb representants del’EcomuseudelesVallsd’Àneu,del MuseudelaMediterrània, del Museu del Montseny, del Museu Marítim de Barcelona, del Museu Comarcal de l’Urgell, del Museu del Montsià, de l’Institut Ramon Muntaner i del Ser· veidePatrimoniEtnològicdelCentre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El programa d’activitats fou dissenyat per Aniceto Delgado, antropòleg de l’Institut An· dalús del Patrimoni Històric. Centres visitats El primer centre visitat fou el Mu· seo del Dique de Matagorda, situat a les drassanes de Puerto Real (Cadis) i declarat bé d’interès cultural en la categoria de lloc d’interès etnològic l’any 2001. El museu va partir de la preservaciódelsdiversosequipaments queconformaven aquestesdrassanes construïdesaldarrerterçdelseglexix per ordre del marquès de Comillas, propietari d’una companyia navilie· ra. Amb aquesta acció inicial es van preservar l’antic hospitalet, l’escola, el menjador dels enginyers, la cape· lla i un taller, a part del dic de repa· ració, d’entre un conjunt que incloïa tambéelshabitatgesdelstreballadors —avui desapareguts—, a l’estil de les colòniesindustrialsdel’època.Annex a la cambra de bombes que servia per regular el cabal d’aigua del dic s’hi ha construït l’edifici del museu, amb quatre sales on s’explica la història de les drassanes, els processos de disseny itraçatdelesnovesembarcacions,els procediments de construcció —amb els oficis que els eren inherents—, i la forma actual de construcció d’un buc. L’edifici del museu es comple· ta amb les instal·lacions d’arxiu, bi· blioteca, hemeroteca i fototeca, on s’hi poden consultar els aproximada· ment4.000lligalls,3.500llibres,200 capçaleresderevistesespecialitzadesi 250.000 negatius fotogràfics catalo· gatsfinsara.L’especialitzaciótemàtica d’aquest museu ha propiciat la dona· ciódedocumentacióperpartd’altres instal·lacions similars de l’Estat espa· nyol, que ara es conserven deguda· ment catalogades en aquest equipa· ment patrimonial gadità. Latardad’aquestajornadaesvadedicar alavisitadelcentrehistòricdeSanlúcar deBarrameda,ambunèmfasiespecial enelscellersdemançanilla,moltsdels quals datats al segle xviii, i els corrales Activitats Escola,esglésiaihospitaldelconjunt patrimonialdelDiquedeMatagorda, declaratBIC,enlacategoriadellocd’interès etnològic(09/11/2011).FrancescaBardají Imatge des d’un dels seus extrems d’un corral de pesca situat a la platja de Sanlúcar de Barrameda (09/11/2011). Jordi Abella En primer pla, La Laguna, bassa que forma part del conjunt declarat BIC. Al fons el molí de Márquez, que també forma part del conjunt declarat (10/11/2011). Jordi Abella Roger Costa Solé Servei de Patrimoni Etnològic del CPCPTC Visitadel’ObservatoriperalaRecerca EtnològicadeCatalunyaacentrespatrimonials decaràcteretnològicd’Andalusiaoriental (8 – 11 de novembre de 2011)
- 263. etnomón 263Activitats de pesca. Aquestes construccions sin· gularsresponenaunanticisenzillpe· rò efectiu sistema de pesca passiu, que consisteix a capturar els peixos, mol· luscosicrustacisques’hiintrodueixen durantlamareaalta.Estanformatsper un tancat format per una paret de pe· dra o fusta d’aproximadament 1,5 m d’alçàriaimenysd’1md’amplada,de forma semicircular i amb una obertu· ra que es pot tancar a voluntat situada a l’extrem més mar endins de la cons· trucció. Són característics de diverses poblacionsdelacostanord-estdeCa· dis, i estan documentats almenys des de l’edat mitjana, tot i que se sospita que són més antics. La segona jornada de visites es va cen· traríntegramentalaSierradeHuelva. Va començar per Aracena, població que exerceix de cap de comarca i que acullelCentred’InterpretaciódelParc NaturaldelaSierradeAracenaiPicos deAroche.Abandadelsaspectesestric· tamentnaturals,l’exposiciópermanent queallotjaelcentrereflecteixtambéles activitatseconòmiquestradicionalsde lazona,vinculadesestretamentalpai· satge de devesa i a l’explotació del cas· tanyer,aixícomlescelebracionspopu· larsméssignificatives.Lavisitaaaquest centre va ser especialment fructífera durant la part dedicada a l’intercan· vi d’experiències entre els gestors del parc i els representants de les entitats del’Observatorisituadesenzonesamb característiques semblants. El segon indret visitat de la serra fou l’ermita de Nuestra Señora de los Án· geles, centre simbòlic del culte religi· ós de la comarca. Cada 8 de setembre acullunaplecenquèlaiconareligiosa encarnaalhoralaidentitatdelacomu· nitat local i comarcal. La marededéu genera, amb la seva devoció, una in· tegració simbòlica dels individus que s’apleguenalseuentorn,quedesborda clarament la mera significació religio· sa, i fa que tots, sense distinció, siguin partícips del sentiment de pertinen· Campanar d’espadanya del santuari de la Reina de los Ángeles, a la Peña de Arias Montano, al municipi d’Alájar (10/11/2011).Aniceto Delgado ça devocional al santuari de la Reina de los Ángeles, com també és conegut aquest indret. La ruta per la serra va continuar amb un passeig per Linares de la Sierra, on l’arquitecturatradicionalésundelsseus valorsprincipals.Laconstrucciótípica de la poblacióéslacasaentremitgeres de planta baixa i golfes —anomena· des aquí doblao, soberao o cámara—, espai que originalment era construït amb la finalitat de servir com a rebost i espai d’assecatge d’aliments (casta· nyes, ametlles, derivats del porc...), i que amb la pèrdua del seu ús original estàesdevenintzonad’ampliaciódela part d’habitatge, la qual en origen no· més ocupava la planta baixa. També sóncaracterísticsd’aquestapoblacióels seusempedrats,«catifes»anomenades llanos situades a l’entrada de les cases que representen imatges de temàtica diversamitjançantunatècnicadecom· binaciódepedresdedoscolorsiquese sospitaqueprovédelaveïnaPortugal. TambéesvavisitarlaplaçadelaFuen· te, indret activat patrimonialment en dates recents i que està presidit per un conjunthidràulicformatperunafont dequatrecanellesques’obreaunabeu· rador d’animals i que culmina amb el safareig comunal. El darrer lloc visitat foulaplaçadebraus,unespaique,com entantesaltrespoblacionsambaquesta tradició,contéalgunesestructuresfixes iquenomésestancadurantlacelebra· ció de les corrides. Cañaveral de León va ser l’última po· blació del recorregut. Allà es va fer una visita en profunditat d’un con· junt declarat per la Junta d’Andalusia l’any 2009 bé d’interès cultural en la tipologia de lloc d’interès etnològic: El Ruedo i el conjunt hidràulic de La Laguna. Sota aquesta denominació s’identifica i descriu l’àrea tradicional de reg i el complex d’infraestructures hidràuliques localitzats al sud-est del conjunt urbà d’aquesta població. La deu es proveeix de la Fuente Redon· da, aflorament d’aigües provinents de la serra d’El Puerto. El Ruedo agríco· la s’estructura a partir de la xarxa hi· dràulicadesèquiesdesenvolupadesdes de La Laguna, i el sistema d’accessos i de recorreguts. Ambdós sistemes apa· reixen en general superposats, fet que va originar la denominació de carreró del Agua per a la via principal d’accés. Aquesta xarxa d’accessos es concreta en una sèrie de camins rurals, deno· minats callejas, de petit recorregut i
- 264. 264 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 dedominipúblic,caminsdeferradura decaràcterveïnalflanquejatsaesquer· ra i dreta per murs i tancats. La bassa té diverses comportes als extrems per al reg de les hortes i la mòlta hidràuli· ca. Aquesta bassa és un element espe· cialment simbòlic i identificador de Cañaveral de León, la qual continua sent bassa de reg i lloc de bany. Asso· ciats al conjunt hidràulic s’aixequen tres molins, un de fariner i dos d’oli. Un d’aquests, el molí de Márquez, ha estatreconvertitamuseurecentment, mentre que els altres dos es troben en procés de restauració. Institut Andalús del Patrimoni Històric L’activitat del darrer dia va tenir lloc íntegrament a l’Institut Andalús del PatrimoniHistòric.Desprésd’unavi· sita a les seves instal·lacions, situades a l’anticmonestirdelacartoixadeSevi· lla,l’activitatesvacentrarenlapresen· tació per part dels tècnics de l’entitat de l’Atles d’Andalusia i del Laboratori del Paisatge Cultural. L’Atles del Patrimoni Immaterial di· ferencia quatre grans àmbits: rituals festius, oficis i coneixements, modes d’expressióialimentació/cuina.Elfan antropòlegsexternsalainstitució,toti quetutoritzatspelstècnicsdel’Institut. Atesa l’amplitud temàtica i territorial d’allò que es vol registrar, els antropò· legsencarregatsdel’elaboraciódel’atles estan subjectes a tres criteris: territori· al, d’estudi valoratiu i d’estudi exten· siu i obert. En el primer es tenen en compte característiques ecològiques, activitatseconòmiquespredominants, articulaciódelsnuclisurbans,situació fronterera, estructura de la propietat, etc.Envirtutdelsegon,esregistrenal· gunesrepresentacionsdelestipologies dominantsd’elementsilesexpressions més significatives, atenent al seu valor identitari,tenintsempreencomptela valoració que reben per part de la po· blació. El tercer preveu que la selecció romangui oberta a la incorporació fu· tura de nous registres quan el temps i els recursos ho permetin, comptant sempre amb els col·lectius implicats i els agents socials en tant que registra· dors i identificadors de llur patrimoni immaterial. El desenvolupament del projecte està programat inicialment en cinc anuali· tats, amb cinc fases de treball que inte· gren documentació, formació, investi· gació, anàlisi i la difusió dels resultats obtinguts.Finsaladatas’hanfetlestas· quesderecopilaciód’informaciódetot elterritoriandalús,exceptuant-neleszo· nesmetropolitanesilacosta,delesquals s’estàfentenaquestsmoments.Malgrat això,elsdissenyadorsd’aquestprojecte emfasitzen que es tracta d’un projecte obert, que comptarà amb la participa· ció dels col·lectius implicats en llur se· guimentivalidació.Peraixòespretenen crearalllargdelprojecteunaxarxad’in· formadors i registradors del patrimoni immaterial (Xarxa de Patrimoni Im· material d’Andalusia) que garanteixin lacontinuïtatiactualitzaciódelregistre que es fa dins del marc del projecte de l’Atles del Patrimoni Immaterial. El Laboratori del Paisatge Cultural és un departament de l’IAPH creat per donar resposta a la necessitat de con· tribuir a un millor coneixement dels paisatgesculturalsandalusosd’altcon· tingut patrimonial, així com al desen· volupamentdecriterisperalasevaanà· lisi,protecció,intervenció,conservació iús.Toteslesactivitatsdesenvolupades per part d’aquest departament s’arti· culen entorn de tres línies d’actuació: identificació i caracterització de pai· satgesculturals,criterisd’actuacióifo· mentdelpaisatgecultural.Finsalada· ta hi ha cinc projectes finalitzats i cinc en curs. D’entre els finalitzats destaca eldelacaracteritzaciópatrimonialdel MapadePaisatgesd’Andalusia,queva donar com a resultat el volum Paisa- jes y patrimonio cultural en Andalucía. Tiempo, usos e imágenes. La darrera activitat feta a l’IAPH i del conjunt de la visita va consistir en un intercanvi d’experiències entre els tèc· nics de l’Institut i els de l’Observatori. Undelsaspectesmésvaloratsdel’expe· riènciaandalusaperpartdeladelegació catalanavaserl’ambiciódelpladel’Atlas delPatrimoniImmateriald’Andalusia, tantpelseuabastgeogràficcomtemàtic, aixícomperlasevametodologiaacura· da. Els andalusos, per la seva part, van valorar molt positivament el treball en xarxadelesentitatsdedicadesalarecerca etnològicaaCatalunyaaixícomlaim· plicaciódelasocietatcivilengeneralen aquesta mena de tasques. n Els membres de la delegació catalana i una tècnica de l’IAPH, durant la presentació del Laboratori del Paisatge a la seu de l’illa de La Cartuja (11/11/2011). Jordi Abella
- 265. etnomón 265 Presentació d’una ponència a les Jornades de Fonts Orals (Barcelona, 2009) In memoriam ManelCatalàViúdez E n Manel Català Viú· dez,bibliotecari,esva incorporar al progra· ma de l’Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya(IPEC), del Centre de Promoció de la Cultura PopulariTradicionalCatalana,aprin· cipis de l’any 2000. Era un moment nou,clauperalprojecte.Desprésd’un anydereflexió,l’IPECiniciavaunano· va etapa que requeria començar la fei· nagairebédebellnou.ElManel,exer· cint de documentalista, va començar a dissenyar llavors el tractament de la informació que arribava a l’Arxiu del Patrimoni Etnològic procedent de les recerques fetes per grups externs: els catàlegs de fotografies i entrevistes ai· xí com l’organització conceptual de l’inventarigeneraldeladocumentació són, fonamentalment, obra seva. Fouunapersonaperseverant,moltdi· nàmica i metòdica, principis que va traslladar amb fermesa a tota la seva activitat professional. La seva fixació perl’ordreil’establimentdeprotocols d’ingrés de nous materials documen· tals va anar en augment en paral·lel a l’incrementdelnombrederecerquesi a la seva complexitat. Fruit d’aquesta experiència acumulada, entre els anys 2010 i 2011 va coordinar l’obra col· lectiva Metodologia per a la recerca et- nològica a Catalunya, un text que ha marcat un abans i un després en els sobreelpatrimonietnològicaCatalu· nya»,delaqualvaesdevenirresponsa· ble màxim. Pertothomeraconegudalasevaalegria, ironia i sentit de l’humor intel·ligent. D’idees fermes i mentalitat oberta, va impregnar tot el seu treball d’un estil únic,irrepetible.Lasevamort,el25de març de 2012, quan només tenia 37 anys, ens va sorprendre amargament. El buit que ens ha deixat com a com· panys de feina difícilment podrà tor· nar a omplir-se. Ara és la nostra tasca mantenir viva la flama de la seva me· mòria. n mètodes de recerca etnològica al nos· tre país i en el tractament de la infor· mació resultant. Entreelsanys2006i2008foumembre delaComissióGestoradelesBibliote· quesEspecialitzadesdelaGeneralitat. La seva implicació en el programa de l’IPEC va depassar el seu perfil pro· fessional quan va esdevenir coordina· dordel’àmbitdelespublicacionsdela Comissió de Patrimoni Etnològic i, a partirdel’any2010,membredelCon· sell Assessor de la Revista d’Etnologia de Catalunya. També fou el principal impulsordelanovacol·lecció«Estudis Obituaris Obituaris
- 266. 266 etnomón Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Fotografia a la Val d’Aran, 2011 In memoriam JosepCrivilléi Bargalló E n Josep Crivillé i Bar· galló(1947-2012)era etnomusicòleg, com· positor i professor de música. Vinculat a l’Orfeó Català des de petit va rebre allí la seva primera for· mació musical, la qual va continuar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona d’on va ser-ne professoralllargde30anys.Enl’àmbit delamusicologiaietnomusicologiava serdeixebled’HiginiAnglès,JoanTo· màs(aBarcelona)iClaudieMarceldu Bois (a la Sorbona de París). Va treba· llaralCentreSuperiord’Investigacions CientífiquesalaUnitatd’Investigació Musicològica,ihaestatvinculatalDe· partamentdeCulturadelaGeneralitat deCatalunyacomacol·laboradordu· rant 25 anys. L’any 1987 va posar en marxa la Fonoteca de MúsicaTradici· onalCatalana(FMTC),unprojectede granabastenelsidelCentredePromo· ciódelaCulturaPopulariTradicional Catalana amb l’objectiu de recollir el majornombrepossibledematerialsde músicapopulartantvocalscominstru· mentals de Catalunya a través del tre· balldecamp(enregistramentssonors) i la recerca arxivística. Va ser membre delConsellAssessordelaRevistad’Et- nologiadeCatalunyaidelConselldela Cultura Popular iTradicional. EnJosepCrivillé,deposatreservatisi· lenciósiambunagranqualitathuma· criterismetodològicsquantalarecerca decamp,lessevesconferènciesinom· brosos articles de temàtica etnomusi· cològicaisobrel’FMTC,hanajudata prestigiar el Centre de Promoció de la Cultura Popular iTradicional Catala· na i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Lasevamort,eldia21d’abrilde2012, va ser sobtada i fulminant. Amb ell se n’ha anat tot un referent de l’etnomu· sicologiaaCatalunyaidinsl’àmbithis· pànic. No oblidarem el seu mestratge com tampoc la seva presència qualifi· cada entre nosaltres. n na, ha fet una gran feina en el Centre, concretamentdesdel’FMTC.Aquest projecte ha pivotat sobre tres potes: la recercaorecol·lecció,l’inventariocata· logacióinformàtica,il’estudiidifusió delsfonssonorsiarxivísticsobtinguts. Cal destacar la col·lecció discogràfica amb els seus 13 títols publicats distri· buïtsen5sèries:Documentstestimo· nials – recerca directa, Temes mono· gràfics,Festestradicionals,Documents recuperatsiMostresdemúsicatradici· onal.També cal assenyalar la seva col· laboracióambelscomentarismusicals en la quasi totalitat dels volums de la col·lecció “Calaix de Solfa”. Els seus Obituaris
- 268. REQUETETXEC c e n t r e d e p r o m o c i ó d e l a c u l t u r a p o p u l a r i t r a d i c i o n a l c a t a l a n a n o v e t a t e d i t o r i a l REQUETETXEC Descobrim els instruments i grups instrumentals dels Països Catalans Material didàctic per donar a conèixer els instruments de música tradicional a l’escola (6 – 12 anys) Llibre del mestre + 3 CD ÀUDIO i 1 CD-ROM També us el podeu descarregar a http://bit.ly/vcoRDz